ÈTIQUES MATERIALS ÈTIQUES FORMALS

Tenen contingut. No tenen contingut.

Ens diuen què cal fer i què no. Ens donen pautes d’acció concretes. No ens diuen què cal fer sinó com ha de ser una acció per ser moral.

Aquest contingut determinat prové de tot allò que hem après a partir de
La norma sobre com cal actuar és anterior i independent de l’experiència.
l’experiència. Sabem què està bé i què no (que és bo o resulta útil i què no) a
Purament racionals. És a dir, són a priori.
posteriori. Per tant, són empíriques.

Són particulars i contingents. L’acció es fa amb un propòsit que et pot

Són universals i necessàries. Resulten vàlides per a tot ésser racional
interessar o no. En aquest sentit, la norma només obliga en funció d’aquest
independentment dels seus propòsits i interessos.
propòsit.

Els seus imperatius són condicionals i hipotètics: “si vols X.. has de fer Y”.
Els seus imperatius són categòrics: obliguen sense condicions ni excepcions.
En altres paraules, “només en el cas de voler Y, estàs obligat a fer X”.

Són heterònomes: la nostra voluntat segueix unes normes que venen Són autònomes: és la voluntat la que es determina a si mateixa. Pressuposa
dictades des d’alguna instància externa a nosaltres mateixos i a la nostra raó. la llibertat de la voluntat humana i la seva capacitat d’obligar-se a ella mateixa.

Són teleològiques: el que cal fer i el que no sempre és en funció d’una Són deontològiques: són ètiques del deure i el deure mateix és un principi
finalitat que es vol aconseguir. que no tendeix a cap objectiu.

Són ètiques de mitjans. Qualsevol acció és fa com a mitjà per arribar a la fi Són ètiques de fins. Les accions són morals o no en elles mateixes per la
que es desitja. intenció que les guia i no per la seva motivació.