Tema 7 - Propietats Mecàniques I

Tema 10 – Propietats mecàniques I
PROPIETATS MECÀNIQUES
Temes del callister T6 (1-3,5) (6-8) (9,10)
• El comportament mecànic d’un material és la resposta de la força aplicada i la

Ciència i Tecnologia de Materials
deformació provocada. Propietats mecàniques
- Resistència
- Duresa
- Ductilitat
- Rigidesa
• Factors a considerar:
- Càrrega a la que està sotmesa el

material/component (Tracció, Compressió,
Cisalla)
- Duració
- Condicions del medi (T, pH,...)
1
ESFORÇ I DEFORMACIÓ
• Assaig de tracció: ens dóna l’estimació del comportament mecànic del

material quan se li aplica una càrrega estàtica (o que canvia molt lentament
amb el temps) aplicada uniformement sobre una secció o superfície
• L’aplicació de la càrrega pot ser a tracció, compressió o bé cisalla
Tracció/Compressió
En general es deforma el material fins a ruptura, amb una càrrega

de tracció que augmenta gradualment, aplicada uniaxialment al
llarg de l’eix de la proveta.
La càrrega s’aplica perpendicularment a la secció resistent, S0
2
• Per a minimitzar els factors geomètrics, la càrrega i l’allargament es

normalitzen:
Tensió nominal o convencional
F  N   Kp 
  MPa
SO  mm2   mm2 
 
Deformació nominal o convencional
l  l 0 l
e 
l0 l0
Per definició: A tracció σ > 0 i e >0

A compressió σ < 0 i e < 0
Tracció/Compressió
3
Esforç de cisalla Cisalla

La càrrega s’aplica paral·lelament a la secció

resistent, S0
Tensió de cisalla
F  N   Kp 
  MPa
SO  mm 2   mm 2 
 
u Deformació a cisalla
u
  tg
L θ = angle de deformació
L
4
Deformació elàstica: deformació sense canvi de forma permanent (intercanvi

d’energia). És una deformació NO PERMANENT → quan es retira la força, el
material torna a la seva forma original.
A escala atòmica, la deformació elàstica es manifesta com petits canvis en

l’espaiat interatòmic i els enllaços elàstics s’estiren.
5
Deformació plàstica: deformació amb canvi de forma permanent (absorció

d’energia). És una deformació PERMANENT → quan es retira la força, el
material no torna a la seva forma original, la deformació no és recuperable
A escala atòmica, la deformació plàstica correspon al trencament d’enllaços

entre àtoms veïns més pròxims i a la reformació d’aquests amb nous veïns ja
que un gran nombre d’àtoms o molècules a l’eliminar la tensió no tornen a les
seves posicions originals.
- Mecanisme de deformació plàstica en sòlids cristal·lins: mitjançant el

lliscament → moviments de dislocacions
- Mecanisme de deformació plàstica en sòlids no cristal·lins: mecanisme de
flux viscós (la velocitat de deformació és proporcional a la tensió aplicada –
viscositat)
6
Deformació elàstica
•Deformació elàstica: deformació sense canvi de forma permanent (intercanvi d’energia)
•Deformació plàstica: deformació amb canvi de forma permanent (absorció d’energia)
LLEIS D’ELASTICITAT
1. Mòdul elàstic
El grau amb que una estructura es deforma depèn de la magnitud de la tensió aplicada.
Per tant, la tensió i la deformació són proporcionals
Comportament lineal
  E·e E = Mòdul d’elasticitat o Mòdul de

Young [MPa]
Rigidesa: resistència d’un material a la deformació elàstica
Si la deformació és proporcional a la tensió, aleshores la deformació és elàstica.

7
1. Mòdul elàstic
8
1. Mòdul elàstic
Comportament no lineal
- Mòdul tangent: pendent de la corba tensió –

deformació a algun determinat nivell de tensió
- Mòdul secant: pendent d’una secant traçada

des de l’origen fins a algun punt determinat de la
corba tensió – deformació.
9
1. Mòdul elàstic Comportament enfront la T
Eceràmiques > Emetalls

Epolimers ↓
A l’augmentar la
T el E disminueix
10
1. Mòdul elàstic
Concepte de rigidesa
δ es la “fletxa” de la biga. La seva magnitud

és inversament proporcional a E.
1
  f( )
E
11
Ciència i Tecnologia de Materials Tema 10 – Propietats mecàniques I
12
2. Coeficient de Poisson
Quan apliquem una tracció sobre un material → deformació en la direcció d’aplicació de

la càrrega (p.ex. eix z, ez). Per tant, es produeixen contraccions en les altres dues
direccions, ex i ey
Coeficient de Poisson ≡ quocient entre les

deformacions laterals i axials:
Z = direcció axial
 ex  e y
(tracció-compresió)
 
ez ez
x=y= direccions transversals 13

Esforç i deformació: Problemes
P1. Una peça de coure de longitud 305 mm és estirada a tracció amb una
tensió de 276 MPa. Si la deformació és únicament elàstica, quin serà
l’allargament resultant?
Deformació elàstica   E·e

∆𝑙
𝜎=𝐸 ∙
l  l 0 l 𝑙0
Deformació e 
l0 l0
𝜎 ∙ 𝑙0 276 𝑀𝑃𝑎 ∙ 305𝑚𝑚

∆𝑙 = = = 0,76𝑚𝑚
𝐸 11,0 × 104 𝑀𝑃𝑎
L’allargament és de 0,76 mm
14
P2. S’aplica una tracció en la direcció de l’eix major d’una barra cilíndrica de
llautó que té un diàmetre de 10 mm. Determinar la magnitud de la càrrega

necessària per a produir un canvi en el diàmetre de 2,5x10-3 mm si la
deformació és completament elàstica.
Deformació elàstica   E·e

𝐹
𝜎=
𝐴
La barra es deforma en l’eix z i es contraurà de la mateixa manera en els

eixos x i y.
La barra experimenta una contracció de diàmetre de 2,5x10-3 mm. Diàmetre
inicial de 10 mm
l  l 0 l
Deformació e 
l0 l0
−2,5 ∙ 10−3 𝑚𝑚
𝑒𝑥 = = −2,5 ∙ 10−4
10 𝑚𝑚
15

  E·e
𝐹 La càrrega s’aplica en
𝜎= 𝐹 ∆𝑙
𝐴 =𝐸 ∙ l’eix z, per tant la
𝐴 𝑙0
deformació ha de ser
l  l 0 l
e  també en l’eix z
l0 l0
 ex  e y
Coeficient de Poisson   
ez ez
2,5 ∙ 10−4
0,35 =
𝑒𝑧
16

  E·e 𝐹
=𝐸 ∙
∆𝑙
2
𝐹 𝐴 𝑙0 𝑑0
𝜎= 𝐹 = E ∙ 𝑒𝑧 ∙ 𝐴 = 𝐸 ∙ 𝑒𝑧 ∙ ∙𝜋
𝐴 2
l  l 0 l
e 
l0 l0 𝑒𝑧 = 7,14 ∙ 10−4
2
10𝑚𝑚
𝐹 = 10,1 ∙ 104 𝑀𝑃𝑎 × 7,14 ∙ 10−4 × ∙𝜋
2
F = 5662,7 N
17
Assaig de tracció
La màquina aplica una força (F) → F/So = σ

L’extensòmetre dona Δl→ Δl/lo=e
Es pot construir el diagrama convencional 18

Assaig de tracció
19
Assaig de tracció
Resistència a la tracció: Desprès d’iniciar-se la deformació plàstica, la tensió

necessària per a continuar la deformació augmenta fins a arribar a un màxim.
Estricció: A TS, es comença a formar una disminució localitzada en l’àrea de la

secció transversal en algun punt de la proveta. Tota la deformació estarà confinada
en l’estricció fins arribar a la fractura (que té lloc en aquesta zona)
20
Assaig de tracció: Deformació plàstica en metalls
La deformació plàstica ve
sempre acompanyada d’un
enduriment provocat per la
generació i bloqueig de les
dislocacions en el límit de gra
21
Deformació en càrrega i deformació permanent
Recuperació elàstica durant la deformació plàstica

• Si es retira la càrrega aplicada durant l’assaig

de tracció: una fracció de la deformació total
és recupera en forma de deformació elàstica.
• Durant el cicle de descàrrega, la corba traça

un camí amb pendent = E
• La magnitud de la deformació elàstica,

correspon a la deformació de recuperació.
• Si la càrrega és aplicada de nou: es segueix

el mateix camí, la fluència tindrà al mateix
punt on s’ha iniciat la descàrrega.
Deformació permanent
Deformació en càrrega
22
Límit elàstic Fenomen de discontinuïtat del
punt de fluència: quan la transició
elastoplàstica està molt ben definida

i té lloc de forma abrupta. En el límit
de fluència superior, la deformació
plàstica s’inicia amb una disminució
de la tensió. La deformació segueix
amb una tensió lleugerament
fluctuant al voltant d’un valor
constant: punt de fluència inferior.
El límit elàstic es pren com el promig

de la tensió associada al límit elàstic
Límit elàstic del 0,2% inferior (ben definit i poc sensible al
procediment de l’assaig)
e=0,002
El límit elàstic σy és pren com el valor de la tensió necessària per provocar
def. plàstica. El
límit proporcional (P) seria més ajustat, però molt més difícil de determinar.
23
Propietats mecàniques (metalls)
24
Ductilitat
Mesura del grau de deformació plàstica que pot ser suportada fins a la fractura
- Poca o nul·la deformació plàstica:

MATERIAL FRÀGIL
- Si accepta deformació plàstica:

- MATERIAL DÚCTIL
25
Ductilitat
Mesura del grau de deformació plàstica que pot ser suportada fins a la fractura
l f  l0
Allargament (A%) A%  ·100 La ductilitat es pot expressar quantitativament
l0 com allargament relatiu percentual: A% és el
percentatge de deformació plàstica a ruptura.
S0  S f
Estricció (Z%) Z%  ·100
S0 Z% és el percentatge de reducció de l’àrea
lf i Af són la longitud i l’àrea de la secció en el moment de

la fractura
La ductilitat indica el grau de deformació en que un material podrà deformar-se

abans de produir-se la ruptura. També indica el grau de deformació admès en
els processos de conformat.
26
Resiliència
Capacitat d’un material d’absorbir energia elàstica quan és deformat i de cedir

energia quan es deixa d’aplicar la càrrega.
Mòdul de resiliència: energia de deformació per unitat de

volum que es requereix per a deformar un material fins al
límit elàstic
1
U r   y ey
2
1 1 𝜎𝑦 𝜎𝑦2
𝑈𝑟 = 𝜎𝑦 𝑒𝑦 = 𝜎𝑦 =
2 2 𝐸 2𝐸
27
Comportament del límit elàstic i la ductilitat amb la temperatura

• El límit elàstic i la resistència a la tracció disminueixen a l’augmentar la

temperatura
• La ductilitat augmenta amb la temperatura

28
Tipus de corbes segons el tipus de material

29
TENSIÓ I DEFORMACIÓ REALS
• La disminució de la tensió necessària per a continuar deformant un cop

superat el punt màxim, sembla indicar que la resistència a la deformació
plàstica disminueix. En canvi, el material s’endureix per deformació, i cada

cop es fa més difícil de deformar-lo plàsticament.
• L’àrea de la secció disminueix ràpidament en l’estricció (on té lloc la

deformació): en el càlcul de la tensió nominal és té en compte la secció abans
de deformar el material →utilitzarem la tensió real, definida com la càrrega
dividia per l’àrea de la secció instantània (Si) sobre la qual té lloc la
deformació.
Tensió nominal o convencional Tensió real (σR)
 N   Kp  F

F
 mm2  MPa   mm2 
R 
SO    Si
Deformació nominal o convencional Deformació real (ε)
l  l 0 l li
e  
l0 l0 l0 30
Tensió real (σR)
R 
F  R   (1  e)
Si no hi ha canvi de
Si volum durant la
Deformació real (ε)

deformació (Ai·li = A0·l0)
  ln(1  e)
li

l0
Vàlides només a l’inici de l’estricció, a partir d’aquest punt la tensió i la

deformació reals han de ser calculades a partir de les mesures de les
càrregues, seccions transversals i longituds de la proveta reals.
31
En alguns metalls i aliatges, la

regió de la corba real tensió-
deformació més enllà del límit
elàstic fins al punt que comença
l’estricció es pot aproximar a un
model potencial
 R  k· n
Comparació de les corbes típiques de tracció nominals (o

enginyerils) i reals (o verdaderes). L’estricció comença al punt M a
la corba enginyeril i en el punt M’ en la corba vertadera.
La corba de tracció corregida pren en consideració l’estat complex

de tensions dins de la regió on es forma l’estricció.
32
Exercicis Callister: Tema 6.
Def. Elàstica: 1/3/5/7/12/13/14/15/16/17/19. Def. Plàstica: 23/35/26/27/30/44.
Problema 6.6.
Una barra cilíndrica de acero (E=207 GPa) con un límite elástico de 310 MPa va a ser sometida a
una carga de 11000 N. Si la longitud de la barra es 510 mm, ¿Cuál debe ser el diámetro para
permitir un alargamiento de 0,38 mm?
Diámetro= 9,53 mm
Problema 6.17.
Una aleación de latón tiene un límite elástico de 240 MPa, una resistencia a la tracción de 310 MPa
y un E=11·104 MPa. Una probeta cilíndrica de esta aleación de 15,2 mm de diámetro y 380 mm de
longitud es deformada a tracción y se encuentra que se alarga 1,9 mm. En base a la información
suministrada ¿Es posible calcular la magnitud de la carga necesaria para producir este cambio de
longitud? Calcular esta carga.
33
Problema 6.19.
Consideremos una aleación de latón con la curva de tracción de la figura. Una probeta cilíndrica
de este material de 10 mm de diámetro y 101,6 mm de longitud es estirada a tracción con una
fuerza de 11000 N. Si el coeficiente del latón es 0,35, calcular:
a) El alargamiento de la probeta.
b) La reducción de diámetro de la probeta.
c) El alargamiento si la fuerza fuera de 25000 N.
34
Es vol fabricar una barra d’1 m de longitud i de secció rectangular de 4x30 mm per a una aplicació
en automoció. Es disposa de quatre possibles candidats. El material elegit ha de complir amb les
especificacions mecàniques detallades a sota. La barra haurà de suportar forces (càrregues) de
tracció aplicades en el seu eix longitudinal. Determineu els candidats que compleixin amb les
condiciones demanades per cadascun dels següents casos:

a) La barra no ha d’experimentar deformació plàstica sota l’aplicació d’una càrrega de tracció
màxima de 25 kN.
b) La barra no ha d’allargar-se elàsticament més de 2,5 mm sota l’aplicació d’una càrrega de tracció
màxima de 25 kN.
c) La barra ha de tenir una deformació transversal menor que 3·10-3 a la màxima càrrega de treball
de 25 kN.
Al final, entre els candidats que compleixin totes les especificacions, s’elegirà aquell que presenti un
pes mínim.
d) Determina el pes final de la barra. Quin és el material elegit?
e) Determina la màxima energia elàstica que pot absorbir el material elegit.
f) Si s’ha descartat algun material per que ha patit deformació plàstica a la màxima càrrega de
treball, determina les dimensiones mínimes necessàries per a no tenir deformació plàstica en
aquestes condicions de càrrega (25 kN).
Material Densitat E σ0,2% Coeficient de
(g/cm3) (GPa) (MPa) Poisson, ν
Aliatge 2.7 70 250 0.33
d’alumini
Aliatge de titani 4.5 105 850 0.36
Acer 7.8 205 550 0.27
Aliatge de 2.1 45 170 0.29
magnesi
35

Tema 7 - Propietats Mecàniques I

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 7 - Propietats Mecàniques I

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tema 10 – Propietats mecàniques I

• El comportament mecànic d’un material és la resposta de la força aplicada i la

deformació provocada. Propietats mecàniques

- Càrrega a la que està sotmesa el

• Assaig de tracció: ens dóna l’estimació del comportament mecànic del

amb el temps) aplicada uniformement sobre una secció o superfície

• L’aplicació de la càrrega pot ser a tracció, compressió o bé cisalla

En general es deforma el material fins a ruptura, amb una càrrega

La càrrega s’aplica perpendicularment a la secció resistent, S0

• Per a minimitzar els factors geomètrics, la càrrega i l’allargament es

Deformació nominal o convencional

Per definició: A tracció σ > 0 i e >0

Esforç de cisalla Cisalla

La càrrega s’aplica paral·lelament a la secció

Deformació elàstica: deformació sense canvi de forma permanent (intercanvi

A escala atòmica, la deformació elàstica es manifesta com petits canvis en

Deformació plàstica: deformació amb canvi de forma permanent (absorció

A escala atòmica, la deformació plàstica correspon al trencament d’enllaços

- Mecanisme de deformació plàstica en sòlids cristal·lins: mitjançant el

  E·e E = Mòdul d’elasticitat o Mòdul de

Rigidesa: resistència d’un material a la deformació elàstica

Si la deformació és proporcional a la tensió, aleshores la deformació és elàstica.

- Mòdul tangent: pendent de la corba tensió –

- Mòdul secant: pendent d’una secant traçada

1. Mòdul elàstic Comportament enfront la T

Eceràmiques > Emetalls

δ es la “fletxa” de la biga. La seva magnitud

Quan apliquem una tracció sobre un material → deformació en la direcció d’aplicació de

Coeficient de Poisson ≡ quocient entre les

x=y= direccions transversals 13

Deformació elàstica   E·e

𝜎 ∙ 𝑙0 276 𝑀𝑃𝑎 ∙ 305𝑚𝑚

llautó que té un diàmetre de 10 mm. Determinar la magnitud de la càrrega

Deformació elàstica   E·e

La barra es deforma en l’eix z i es contraurà de la mateixa manera en els

llautó que té un diàmetre de 10 mm. Determinar la magnitud de la càrrega

llautó que té un diàmetre de 10 mm. Determinar la magnitud de la càrrega

La màquina aplica una força (F) → F/So = σ

Es pot construir el diagrama convencional 18

Resistència a la tracció: Desprès d’iniciar-se la deformació plàstica, la tensió

Estricció: A TS, es comença a formar una disminució localitzada en l’àrea de la

Recuperació elàstica durant la deformació plàstica

• Si es retira la càrrega aplicada durant l’assaig

• Durant el cicle de descàrrega, la corba traça

• La magnitud de la deformació elàstica,

• Si la càrrega és aplicada de nou: es segueix

elastoplàstica està molt ben definida

El límit elàstic es pren com el promig

- Poca o nul·la deformació plàstica:

- Si accepta deformació plàstica:

lf i Af són la longitud i l’àrea de la secció en el moment de

La ductilitat indica el grau de deformació en que un material podrà deformar-se

Capacitat d’un material d’absorbir energia elàstica quan és deformat i de cedir

Mòdul de resiliència: energia de deformació per unitat de

Comportament del límit elàstic i la ductilitat amb la temperatura

• El límit elàstic i la resistència a la tracció disminueixen a l’augmentar la

• La ductilitat augmenta amb la temperatura

Tipus de corbes segons el tipus de material

• La disminució de la tensió necessària per a continuar deformant un cop

plàstica disminueix. En canvi, el material s’endureix per deformació, i cada

• L’àrea de la secció disminueix ràpidament en l’estricció (on té lloc la

Tensió real (σR)

Deformació real (ε)