LA MODALITZACIÓ

La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes
utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es
mostra explícitament mitjançant, per exemple, els díctics personals i manifesta la seua
actitud o opinió parlem d'un discurs subjectiu, d'un discurs modalitzat. En canvi, si
l'emissor s'amaga darrere construccions impersonals, la veu passiva, etc., ens trobarem
amb un discurs objectiu, no modalitzat i caracteritzat per la impersonalitat.

La modalització és el fenomen que dóna compte de la manera com l'emissor incorpora a

l'enunciat marques de la seua presència. Per tant, un text modalitzat mostrarà
les actituds o les opinions de l'emissor respecte a allò que diu.
Aquest concepte ens remet al de discurs subjectiu, típic de la narració, d'unes memòries,
d'un diari personal o d'un article d'opinió. La subjectivitat d'un discurs és directament
proporcional a la quantitat d'elements modalitzadors que conté ( si el text presenta un
nombre elevat de recursos modalitzadors, parlarem d'un text molt modalitzat; si pel
contrari, n'hi pareixen pocs, diem que el text està poc modalitzat).

ELEMENTS LINGÜÍSTICS MODALITZADORS

La dixi personal, que indica presència de l'emissor en el text, es manifesta mitjançant:

pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres
pronoms personals febles de 1a persona del singular i del plural: em, ens...
possessius de 1a persona del singular i del plural: meu, nostre...
verbs de 1a persona del singular i del plural: pense, parlem,...

 RECURSOS EMFASITZADORS

Les MODALITATS ORACIONALS no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa,

dubitativa i desiderativa). Exemples: Què vols? És estupend! Vine ací!
RECURSOS PROSÒDICS
Entonació especial per a fer valoracions positives o negatives.
Pronunciació sil·labejada d'un mot: o-bli-ga-ci-ó

 ELEMENTS LÈXICS VALORATIUS

Substantius valoratius: virtut, desgràcia, defecte, corrupció, llàstima, admiració, lleialtat,

esperança, abús, meravella, deshonestedat, dolor, corrupció...
Adjectius valoratius: agradable, lamentable, positiu, trist, encomiable, sincer, sinistre,
magnífic, interessant, perfecte, bonic, lleig,...
Verbs valoratius: meréixer, pretendre, valdre, atabalar, destarotar,...
Verbs que expressen sentiments de l'emissor: lamentar, sentir, esperar, desitjar, alegrar,
celebrar,...
Verbs de dicció: opinar, desitjar, pensar, considerar,...
Adverbis i locucions adverbials: desesperadament, amb perfecció, possiblement, per
sort, potser, sens dubte,...
 EXPRESSIONS QUANTITATIVES SUBJECTIVES: molt, poc, massa, bastant, força,
gens,...
 LA DERIVACIÓ: diminutius (mareta), augmentatius pejoratius (homenot), superlatius
(raríssim)
 PERÍFRASIS VERBALS : d'obligació o de probabilitat.
 UNITATS FRASEOLÒGIQUES: refranys, maneres de dir, sentències, etc.
 FÓRMULES EXPRESSIVES: interjeccions, invocacions i renecs del tipus uf!, ai!, au!,
Senyor!, mare!...
 CRIDES AL RECEPTOR: ei!, compte!, alerta!,...
 INTERROGACIÓ RETÒRICA: per què no calleu?
 IRONIA: No li agrada la cervesa perquè només té cinquanta pots en la nevera!
 ALTRES FIGURES RETÒRIQUES: metàfora, metonímia, hipèrbole...
 CANVI DE REGISTRE, VARIETAT O LLENGUA dins el mateix text
 CERTS SIGNES GRÀFICS com ara guions llargs (introdueixen comentaris subjectius del
locutor), cometes (poden