Obres Sele

Hª DE L’ART
ARQUITECTURA GREGA
PARTENÓ
Fitxa Tècnica
- Nom edifici: Partenó
- Autors: Ictinos i Cal·lícrates dirigits per Fídies
- Cronologia: s. IV aC
- Estil: Clàssic grec, Primer Classicisme
- Tipologia: Temple
- Materials: Marbre del Pentèlic i fusta
- Localització: Acròpolis d’Atenes
- Dimensions: 69’5 x 31 m / Columnes → 19’5 (alt) x 1’8 (diàmetre)
Context Històric
Va ser construït en l’època clàssica grega (s.V-IV), concretament en el primer
classicisme.
En aquest moment hi ha la victòria dels grecs sobre els perses a les Guerres
Mèdiques. A més, apareixen les polis, les noves ciutats-estats de les quals en
destaquen dues: Atenes i Esparta. A Atenes prevaldran els valors culturals i a
Esparta els bèl·lics, creant una forta tensió entre les dues que culminarà en la
Guerra del Peloponès.
A la polis d’Atenes hi ha la plenitud artística i cultural, i tot es regeix amb un sistema
polític democràtic.
1
➢ Context cultural i artístic
A Atenes hi ha la plenitud artística i cultural, anomenada l’edat d’or. Els pilars de l’art
grec estaven basats en: l’home, natura, raó, harmonia i bellesa.
Apareix Protàgores amb la frase de: “l’home és la mesura de totes les coses”.
Apareix l’ordre jònic i diferents personatges destacats en els seus camps, com ara:
- Historiadors: Tucídides, Herodot

- Dramaturgs: Sòfocles, Esquil, Eurípides, Aristòfane (escrivia comèdia, els altres,
tragèdia)
- Filosofia: Sòcrates, Plató, Sofistes
Els autors del partenó són Cal·lícrates i Íctinos.

Cal·lícrates va ser un arquitecte grec que intervé en el partenó, el temple d’Atenea
Niké i a les muralles de la ciutat.
Íctinos també va ser un arquitecte grec que utilitza l’ordre dòric i s’encarrega de
d’escriure la descripció del Partenó que ens ajuda a saber com era. Algunes obres
destacades són: Temple de l’Acròpolis, Apol·lo Epicur de Figàlia i Capella a Eleusis.
Anàlisi formal
➢ Estil
Segueix un estil clàssic.
- Els pilars fonamentals segueixen un art racional i matemàtic. Els grecs fan diverses
correccions òptiques per buscar la perfecció.
- Ordre jònic
- Moment de la màxima esplendor artística i cultural.
- Reconstrucció de l’Acròpolis feta per Fídies.
- Grans noms en l’estatuària: Policlet, Fídies i Miró.
➢ Espai exterior
Elements sustentadors: Primer de tot com a elements sustentadors, ens trobem amb
una base de 3 escalinates, dues estereòbates i una estilòbata que formen un
crepidoma.
Sobre aquest crepidoma hi trobem una sèrie de columnes dòriques sense base. El
seu fust està compost per tambors superposats i presenta una robustesa sòlida i
decorada per estries d’aresta viva. Presenten un capitell molt geomètric i un collarí
amb formes tallades.
Elements sustentats: Podem observar que hi ha una llinda per repartir el pes de
l’estructura de manera vertical. La segueix un entaulament que està format per
l’arquitrau, la cornisa, el fris (decoració amb mètopes i triglifs) i la coberta (frontó
2
triangular i coberta a dues aigües amb decoració d’acroteris -petites escultures al
sostre de l’edifici-).
Veiem que és una arquitectura arquitravada perquè predominen les línies

horitzontals i verticals.
El material del qual està format el Partenó és marbre del Pentèlic i fusta. Antigament,
l’edifici estava policromat amb colors vermells, daurats i blaus amb els quals estaven
decorats els capitells, l’entaulament i el frontó. Malgrat això, les columnes eren
blanques.
A la façana hi trobem vuit columnes dòriques (octàstil). Compleix la normativa del
2x+1 perquè als costats n’hi ha 17. És perípter monòpter, ja que està envoltat
totalment per una sola renglera de columnes. El temple està situat a sobre d’una
escalinata (crepidoma).
Podem veure les restes d’un frontó triangular i una arquitectura arquitravada.
➢ Espai interior
El Partenó té l’estructura típica d’un temple grec, encara que de manera
monumental. La seva planta és rectangular perípter monòpter, ja que té una sola
filera de columnes en tot el seu perímetre, i octàstil per la seva clàssica proporció de
8 columnes al capdavant i 17 en els laterals (segueix la norma de 2x+1). A més a
més, darrere aquesta primera fila de columnes trobem dos pòrtics hexàstils (formats
per 6 columnes), un a cada banda del temple. És per això que també es diu que és
un temple amfipròstil.
A l’interior del temple la planta rectangular de la cel·la la trobem dividida en dues
sales diferents: l’una gran, el Naos, i una altra de més petita, l’Opistòdom, les quals
es troben separades per un mur.
Per una banda, per poder accedir a la Naos, s’ha de passar primerament per un
espai obert anomenat Pronaos, el qual és el pòrtic oriental hexàstil. A l’interior de la
Naos, trobem una columnata interior de dos pisos en forma de “U”, la qual envolta la
majestuosa estàtua criselefantina (feta d’or i vori) de la deessa Atena, esculpida per
Fídies, que actualment està desapareguda.
Per l’altra banda, l’Opistòdom està presidit per quatre columnes jòniques altes, a
l’interior de les quals es guardava el tresor del temple. Per poder accedir-hi, s’ha de
passar pel pòrtic occidental hexàstil. Aquesta sala estava reservada únicament al
servei de les sacerdotesses, i aquest és l'espai que dóna nom al Partenó, ja que
Parthénon significa sala de les donzelles.
3
La decoració escultòrica del Partenó és una combinació única de les mètopes
(esculpides en baix relleu estenent pels quatre costats externs del temple), els
timpans (emplenant els espais triangulars de cada frontó) i el fris (esculpit en alt
relleu abastant els quatre laterals interiors). Les mètopes representaven la
gigantomàquia al costat de l'est, l’amazonomaquia a l'oest, la centauromàquia al
sud, i escenes de la guerra de Troia al nord. Cada timpà del temple tenia una escena
mitològica: a l'est, sobre l'entrada principal de l'edifici, el naixement d'Atenea, i a
l'oest, la lluita entre Atena i Posidó pel patrocini de la ciutat d'Atenes. El fris
constituïa la representació de la processó de les Panatenees, el festival religiós més
important d'Atenes antiga.
Estem acostumats a veure el Partenó blanc, però va estar policromat igual que les
escultures que hi havia.
La il·luminació del temple era escassa, les úniques entrades de llum eren l’entrada
a la naos des de la pronaos i l’entrada a la sala de les donzelles des de l'Opistòdom.
Així i tot, tant la porta com les finestres obertes als murs de la naos estaven situades
estratègicament perquè la sortida del sol il·luminés l’estàtua.
Urbanisme
Forma part de l’Acròpolis d’Atenes i dona l’esquena al Propileus. És l’edifici més
gran i el més elevat, ja que està situat a la part més alta del turó de l’Acròpolis. El
Partenó es converteix en un element vertebrador (crea la xarxa de relació amb els
altres edificis).
Anàlisi conceptual
➢ Funció
Religiosa i estètica per mostrar la grandesa d’Atenes i el seu poder. Es va construir
com a ofrena als Déus.
➢ Significat
4
El Partenó és un temple que es va consagrar a la deessa Atena just després que els
grecs derrotessin l’exèrcit persa durant les Guerres Mèdiques. El poble la
considerava com la seva protectora. Atena era Deessa de la intel·ligència, la pau, la
guerra, l'estratègia bèl·lica i la saviesa.
El temple es va construir durant l’època de Pèricles mentre que paral·lelament

s’anava reconstruint l’acròpolis que havia estat destruïda durant el període de guerra
anterior.
Al llarg del s. VI dC, el temple va passar a tenir una funció cristiana i consagrava a la
Santa Sofia. Segles més tard, durant l’edat mitjana els catalanoaragonesos van
ocupar Grècia. En aquell moment es va dedicar a Santa Maria de Cetines (Atenes
era coneguda amb aquest nom per aquells anys). Es va convertir en una possessió
molt preuada per la corona, fent que Pere IV el Cerimoniós el vigilés dia i nit.
En el moment de la dominació turca del s. XV dC, el Partenó es va convertir en una
mesquita. Al s. XVII, en canvi, el van utilitzar com un polvorí. Era un edifici d’ús
militar on s’emmagatzemaven les municions de pólvora que més tard es
necessitaven per la guerra. Més endavant es va destruir parcialment per una bomba
veneciana l’any 1687.
Al cap d’un temps es va aprofitar part del material del Partenó, com per exemple els
marbres, per a la construcció d’altres edificis. Tanmateix, es van portar a Anglaterra
part de les escultures que el decoraven.
En aquestes escultures s’hi representaven diferents moments de la vida de la
Deessa Atena com el seu naixement i la lluita contra Posidó per ser els protectors de
la ciutat.
Finalment, cal afegir que el Partenó buscava la perfecció i l’harmonia a través de les
matemàtiques, i per aquest motiu es van fer diverses correccions òptiques per
aconseguir una perfecció visual i que semblés que estava en una perfecta línia recta.
Models i influències
➢ Models
El model de tots els temples grecs va ser el Megaron micènic.
Temple de la Concòrdia (aquest temple ja era dòric i tenia diverses correccions
òptiques).
➢ Influències
Va influir a tota la cultura clàssica, tant Grècia com Roma. Dues obres romanes
destacades serien: Gemma Augustea, Ara Pacis.
Altres obres: Erectèon, Atena Niké
5
TEATRE D’EPIDAURE
Fitxa tècnica
- Nom: Teatre d’Epidaure
- Autor: Policlet el Jove
- Tipologia: Teatre
- Materials: Pedra
- Estil: Hel·lenístic grec
- Localització: Epidaure, Peloponès (Grècia)
- Dimensions: 120 m de diàmetre
Context històric
El 323 aC mor Alexandre el Gran i es queden sense dirigent. Llavors el territori es
fragmenta en regnes i es traslladen els nous centres culturals grecs. Agafen molta
importància les noves ciutats orientals com Alexandria o Pèrgam. L’últim terç del
segle I aC, Roma es torna més rellevant i envaeix Grècia, però absorbeix la cultura
grega i, per tant, es diu: “Roma envaeix Grècia, però Grècia envaeix Roma
culturalment”.
Context cultural i artístic

És el moment en que es crea la biblioteca d’Alexandria.
Dins dels seus camps, destaquen:
- Matemàtics: Euclides, Arquímedes
- Filosofia: Epicur, Zenon d’Elea
- Literatura: Teòcrit, Calímac, Menandre (comèdia)
L’autor del teatre d’Epicur és Policlet el Jove. Fou un arquitecte grec que va néixer el
s. V aC a Argos, net de Policlet el Jove l’escultor. Les seves produccions són el
Temple Circular (thòlos d’Epidaure) i les estàtues.
Anàlisi formal
➢ Estil
Segueix un estil hel·lenístic.
- Trasllat dels centres artístics a Alexandria, Pèrgam i Rodes.
- Desapareixen els pilars de l’art clàssic (raó, harmonia...) per convertir-se en
6
construccions monumentals, grandiloqüents.
- Influència asiàtica
- Urbanisme (ciutat urbanitzada, organitzada). Hipòdom de Milet va realitzar aquest
projecte.
- L’escultura presenta dues característiques: realisme i expressivitat.
➢ Espai
La planta del teatre es pot dir que té les mateixes parts i característiques que el
prototip de teatre.
S’hi feien representacions de tragèdies i comèdies.
Hi havia una gran acústica i visibilitat gràcies al lloc on estava situat. Volien
aconseguir una bona integració amb el paisatge i per això aprofiten la vessant de la
muntanya.
Està compost per:
- Diazoma: Passadís
- Orquestra: On es situava el cor. Al mig de la orquestra hi havia un altar de pedra
que actualment està desaparegut.
- Prosceni: On actuaven, escenari. Estava en una part més elevada, una mena de
podi perquè la gent tingués una millor visibilitat.
- Escena: Tenia la funció de decorat, magatzem i vestidor. Hi podem veure un
decorat de dos pisos amb un balcó actualment destruït. Hi han teories sobre el
decorat del moment, ja que podia ser un palau, una botiga o un habitatge.
- Càvea: Grades. Composta per dues parts:
- Inferior: 12 sectors (files) amb tot d’escales radials que ens permeten desplaçar-
nos per les grades.
- Superior: 22 sectors (files) amb tot d’escales radials que ens permeten desplaçar-
nos per les grades.
L’aforament era de 15.000 persones.

Hi havia dos tipus de seient:
- Poble: banc llis de pedra
- Polítics: respatller i braços
Relació amb l’entorn

Hi havia molt bona relació amb l’entorn, ja que s’aprofita de la muntanya i està
7
totalment integrat. Es creava una relació entre l’art i la natura.
Estava situat als afores de la ciutat d’Epidaure.
Anàlisi conceptual
➢ Funció
Lúdica. Era un lloc de representació d’obres teatrals, tragèdies i comèdies.
➢ Significat
El teatre formava part del santuari d’Asclepi (déu de la medicina) i el teatre es va
construir amb motiu de les festivitats que es feien en honor a Dionís (déu del vi i del
teatre).
A l’altar de l’orquestra hi feien sacrificis en honor al déu Asclepi.
➢ Models
Teatre de Dionís
➢ Influències
Teatres romans, Teatre de Sagesta de Sicília, Teatre de Mèrida
Altres obres: Teatre de Dionís
8
ALTAR DE ZEUS
Fitxa tècnica
- Nom: Altar de Zeus
- Autor: Desconegut
- Cronologia: s. II aC
- Tipologia: Altar
- Materials: Marbre
- Estil: Hel·lenístic grec
- Localització: Pergamon Museum (Berlín) Museu
Context històric
culturalment”.

És el moment en què es crea la biblioteca d’Alexandria.
- Literatura: Teòcrit, Cal·límac, Menandre (comèdia)
L’autor de l’Altar de Zeus és desconegut. Alguns pensen que va ser l’Escola de

Pèrgam, ja que destaca pel monumentalisme i l’expressivitat.
Anàlisi formal
➢ Estil
Segueix un estil hel·lenístic.
- Trasllat dels centres artístics a Alexandria, Pèrgam i Rodes.
- Desapareixen els pilars de l’art clàssic (raó, harmonia...) per convertir-se en
construccions monumentals, grandiloqüents.
- Influència asiàtica
9
- Urbanisme (ciutat urbanitzada, organitzada). Hipòdom de Milet va realitzar aquest
projecte.
- L’escultura presenta dues característiques: realisme i expressivitat.
➢ Espai exterior
Elements sustentadors: Trobem un podi rectangular que originalment feia set metres
d’alçada. També hi trobem una columnata jònica.
Elements sustentats: Entaulament amb coberta plana.
El material del qual està format l’altar de Zeus és marbre.
A la façana hi trobem una escalinata que envolta tot el podi i que ens serveix per
accedir al temple, i veiem una columnata jònica en forma de U.
La façana és l’única part que se’ns ha conservat.
➢ Espai interior
La planta de l’edifici és monòpter, perípter i
àpter in antis. El pati interior té forma quadrada,
i s’hi accedeix a partir d’unes escales.
Al centre del pati hi ha un altar pels sacrificis.
Hi ha una columnata jònica en forma d’U.
La decoració la trobem en tres parts:
- Coberta: Animals fantàstics i mitològics.
- Pati interior: Fris amb temàtica mitològica. No
s’han pogut identificar les escenes.
- Parets exteriors del podi: És un fris continu
que originalment feia 120 m de llargada. Hi veiem representat la gigantomàquia.
La decoració té molta força i dinamisme, on s’entrellacen les figures, personatges

actius amb actituds molt violentes. S’aconseguirà partir de tres elements:
- Treball de la musculatura
- Expressió dels rostres
- Moviment de la roba/vestits
Urbanisme
Construït a la part superior de l’Acròpolis de Pèrgam. S’accedia a partir dels
Propileus i seguint per una terrassa.
Anàlisi conceptual
➢ Funció
10
Religiosa. Al pati interior hi havia un altar per fer sacrificis.
➢ Significat
Conjunt de l’edifici: Altar dedicat a Zeus construït per ordre d’Eumenes II per
commemorar les victòries bèl·liques de Bitina.
Decoració en dos frisos:

- Sota del pòrtic interior: Hi ha representat el fundador del llinatge atàlide que es deia
Tèlef, fill d’Hèracles.
- Pòrtic exterior: Hi ha la gigantomàquia (lluita contra déus i gegants). Es fa un
paral·lelisme de la victòria de la victòria dels déus contra els gegants amb la victòria
del poble atàlide contra els bàrbars gàlates.
Veurem representat a Zeus amb la cara d’Eumenes II (rei dels atàlides) i a Atenea
(protectora de la ciutat).
➢ Models
Tot i que l’altar és el més gran de l’antiguitat, segueix l’esquema dels altres altars
com l’altar de Zeus a Olímpia i l’altar d’Hera.
➢ Influències
- Columna trajana (romana, es basarà en el relleu de l’altar)
- Barroc
Altres obres: El Gàlata moribund, Venus de Milo
ESCULTURA GREGA
KÓRE DEL PÈPLUM

Fitxa tècnica
- Nom: Kóre del Pèplum
- Autor: Desconegut
- Tipologia: Escultura exempta
- Materials: Marbre de Paros
11
- Estil: Arcaic grec
- Tema: Funerària o vocativa (ofrena)
- Localització: Museu de l’Acripoli, Atenes
- Dimensions: 1’20 m
Context històric
Ens situem en el període arcaic (s. VIII-VI aC).
El 776 aC apareixen els primers Jocs Olímpics i el s. VII aC també apareix
l’arquitectura i l’escultura a partir del primer contacte amb Egipte i Mesopotàmia. És
per això que tenen influència dels models orientals i també es fixen molt en els
ordres arquitectònics.
A més a més, apareixen les polis, amb el sistema polític d’oligarquia (poder de
molts).
Del 499-479 aC hi ha les Guerres Mèdiques. Una de les primeres ciutats que es va
destruir va ser Milet.
Context cultural
Hi ha el naixement de la poesia lírica i també apareix la poesia èpica, on s’expliquen
les gestes dels grans herois. Destaquem a Pindar, igual que Homer. Els primers
Jocs Olímpics són el 776 aC.
Pas del mite al logos en la filosofia.
Anàlisi formal
➢ Estil
- Rigidesa: a vegades trencada pel peu tirat cap endavant.
- Sentit del bloc: es veu la frontalitat i la simetria.

- S’utilitzen línies rectes i molt marcades per fer els cossos.
- Anatomia: Somriure arcaic, ulls en forma d’ametlla, influència egípcia en la rigidesa,
la frontalitat i la simetria. Monumentalitat: són molt grans.
➢ Descripció
- Una figura femenina vestida
- És una escultura exempta dempeus.
- La kóre està feta de marbre de Paros. Està esculpida amb cisell.
12
➢ Composició
Les línies determinen els elements corporals, és una figura molt geomètrica. És
simètrica i presenta frontalitat. Malgrat la influència egípcia, la rigidesa està trencada
pel braç que agafa un objecte.
És proporcionada i no hi ha naturalisme, és tot molt hieràtic i ho veiem a través dels
ulls, el somriure, la cabellera i les formes geomètriques.
És massissa i unifacial.
➢ Superfície
Textura llisa i modelatge suau. Això provoca que la llum rellisqui i no provoqui
ombres.
Té els vestits rugosos i contrasten amb la seva pell llisa.
➢ Elements expressius
És una escultura hieràtica, no té dinamisme. Les característiques que reforcen
aquesta manca de moviment són la frontalitat, el rostre i els vestits. Està idealitzada.
L’anatomia és molt marcada i geomètrica.
Podem trobar restes de policromia als cabells, al rostre i al pèplum (vestit) de la kóre.
Anàlisi conceptual
➢ Tema
La Koré anirà vestida i es representarà com una sacerdotessa. Normalment, tenia un
element a la mà perquè anaven a fer una ofrena.
➢ Funció
Funerària i vocativa (ofrena)
➢ Significat
És una estàtua dedicada al culte. A la mà hi devia portar una fruita, una flor o un
animalet.
Sempre se la representava vestida.
➢ Models
- Xoàna: Estàtua primitiva del s.VII aC feta de fusta. És molt rígida i geomètrica.
- Egipcis: Monumentalitat, frontalitat, simetria, moviment de la cama i tècnica de
l’esculpit
13
➢ Influències
Escultura grega clàssica
Altres obres: Dama d’Auxerre, Kóre de la perdiu
DORÍFOR
Fitxa tècnica
- Nom: Dorífor
- Autor: Policlet
- Cronologia: s. V aC
- Materials: original de bronze, còpia romana de marbre
- Estil: clàssic grec, primer classicisme
- Tema: esportiu
- Localització: Museu Arqueològic Nacional, Nàpols
Context Històric
Va ser construït en l’època clàssica grega (s. V-IV), concretament en el primer
classicisme.
En aquest moment hi ha la victòria dels grecs sobre els perses a les Guerres
Mèdiques. A més, apareixen les polis, les noves ciutats-estats de les quals en
destaquen dues: Atenes i Esparta. A Atenes prevaldran els valors culturals i a
Esparta els bèl·lics, creant una forta tensió entre les dues que culminarà en la
14
Guerra del Peloponès.
A la polis d’Atenes hi ha la plenitud artística i cultural, i tot es regeix amb un sistema
polític democràtic.

A Atenes hi ha la plenitud artística i cultural, anomenada l’edat d’or. Els pilars de l’art
grec estaven basats en: l’home, natura, raó, harmonia i bellesa.
Apareix Protàgores amb la frase de: “l’home és la mesura de totes les coses”.
Apareix l’ordre jònic i diferents personatges destacats en els seus camps, com ara:
- Historiadors: Tucídides, Heròdot
- Dramaturgs: Sòfocles, Esquil, Eurípides, Aristòfanes (Escrivia comèdia i els altres,
tragèdia)
- Filosofia: Sòcrates, Plató, Sofistes
L’autor de l’escultura és Policlet. Policlet va néixer a Argos i va ser un dels escultors
més importants.
Va ser deixeble d’Agelades (bronzista més conegut).
Competeix a Atenes amb Fídies i Miró en un concurs i guanya amb la seva
presentació del cànon de proporció de set caps.
Treballa amb materials: bronze, marbre, or i vori.
Temes: atletes victoriosos dels Jocs Olímpics.
Anàlisi formal
➢ Estil
- Cànon de proporcionalitat de 7 caps. El trobem a l’anatomia humana. Busquen el
model ideal de bellesa.
- Contrapposto: Petit moviment al maluc. Li dona lleugeresa i perd hieratisme. És:
- Natural
- Equilibrat
- Idealització expressiva (ethos): Es transmet a partir de l’intel·lecte. La cara està
idealitzada i transmet serenitat.
- Antropocentrisme. “L’home és la mesura de totes les coses”, Protàgores.
- Moviment contingut, relacionat amb el contrapposto.
- Autors destacats: Miró, Policlet i Fídies.
➢ Descripció
És una figura masculina que sembla que hauria d’aguantar una cosa amb la mà
esquerra. Té un element de suport a la part del darrere.
És una escultura exempta dempeus.
15
El material és marbre esculpit amb cisell. L’original, però, estava feta de bronze a la
cera perduda. Aquesta tècnica constava de diferents passos:
1. Primer es feia l’escultura amb fang.
2. Després es recobria amb cera i es deixaven uns conductes.
3. Es recobria l’escultura amb un material refectori per refredar la cera.
4. Finalment, pels conductes superiors s’abocava el bronze i mentre baixava
fonia la cera, que queia per uns forats a la part inferior de l’escultura. En acabat es
decidia si es volia treure l’ànima (interior de fang) per algun forat de l’escultura.
➢ Composició
Té una composició oberta.
De formes geomètriques té una línia força sinuosa.
Presenta la proporció de set caps i no hi ha simetria, està trencada pel contrapposto
i l’element de suport del darrere.
És una escultura unifacial i massissa.
➢ Superfície
Superfície llisa, de modelatge suau que fa que la llum rellisqui.
Presenta moviment contingut, però té un joc harmònic i equilibrat gràcies al
contrapposto. Així i tot, encara hi trobem rigidesa i frontalitat. És un joc entre dinàmic
i estàtic.
Trobem idealització expressiva, ethos. Encara s’idealitza, però tendeix al realisme. El
tractament anatòmic està treballat, l’escultura té una musculatura molt marcada.
Intenta tendir una mica al realisme i ho aconsegueix una mica amb la distribució
plàstica dels cabells.
Anàlisi conceptual
➢ Tema
Esportiu
➢ Funció
Commemorativa, d’homenatge, d’ex-vot religiós. Representa l’excel·lència de l’èxit,
l’orgull.
➢ Significat
És un atleta en estat de repòs just el moment abans de llençar una llança que en
teoria portava a la mà.
Ens vol mostrar la perfecció física i l’intel·lecte a través del cànon de proporció,
16
d’equilibri i harmonia. El rostre ens mostra orgull de guanyador.
➢ Models
Escultura arcaica
➢ Influències (del cànon de proporció)

- Resta de l’escultura clàssica del primer classicisme
- Art romà
- Renaixement
Altres obres: Guerrers de Riace, Discòbol
17
HERMES AMB DIONÍS INFANT
Fitxa tècnica
- Nom: Hermes amb Dionís infant
- Autor: Praxíteles
- Cronologia: s. IV aC, segon classicisme
- Materials: marbre
- Estil: clàssic grec, segon classicisme
- Tema: mitològic
- Localització: Museu Arqueològic, Olímpia
Context històric
Ens trobem en el segon classicisme grec.
El s. IV hi ha la unificació de les polis.
Alexandre el Gran conquerirà tota Grècia, unificant-la. Es fa el gran imperi
macedònic: Macedònia, Pèrsia i Grècia.
Context cultural
- És el moment de màxima esplendor d’Atenes.
- Es fan les ceràmiques de figures vermelles.
- Apareix l’ordre corinti.
- En filosofia destaquen Plató, Aristòtil i Diògenes.
- Decoració en mosaic:
- Mosaic de tessel·les
- Mosaic de còdols
L’autor d’aquesta escultura és Praxíteles. És un dels màxims exponents, juntament
amb Fídies.
És coneixedor de materials: posa de moda el marbre. Abans, les escultures es feien
de bronze i ara es fan de marbre esculpint.
La seva cortesana model és Frine, i introdueix els models.
Anàlisi formal
➢ Estil
18
- Cànon de proporció de 8 caps
- S’accentua el moviment, s’exagera: corba praxitaliana
- S’humanitzen els temes representats
- S’atenua la idealització i hi ha més realisme i expressivitat
- Perdem rigidesa i frontalitat
➢ Descripció
Dues figures: una masculina nua adulta que aguanta un infant. Aquesta és una
figura més petita que està recolzada en un suport, cobert amb una túnica. És una
escultura exempta, dempeus i que forma un grup escultòric. Està feta de marbre
esculpit amb cisell.
➢ Composició
És una composició tancada, donada per la posició dels caps i les mirades entre els
personatges.
Hi trobem una línia corba a través de la figura i una línia recta donada pel suport on
està l’infant.
L’escultura no és simètrica però sí proporcional, seguint el cànon de vuit caps (la
figura principal). El nen, en canvi, no és proporcional ja que té el cap més petit que el
cos. Per tant, podem dir que no s’ha sabut resoldre la proporció d’un nadó. És
unifacial i massissa.
➢ Superfície
Textura llisa, modelatge suau per on la llum rellisca.
Hi trobem una corba praxitaliana que contrasta amb la línia recta del suport. La
túnica de l’element principal està feta amb els draps molls i fa que l’escultura sigui
més realista. També aporta realisme amb els cabells.
El rostre i el cos encara estan una mica idealitzats.
El tractament anatòmic compleix les tres característiques típiques de Praxíteles: cos
esvelt, refinat i elegant. La musculatura no és tan voluptuosa com en el primer
classicisme. L’escultura estava policromada.
Anàlisi conceptual
➢ Tema
Mitològic
➢ Funció
19
- Ofrena al temple d’Hera d’Olímpia
- Commemorar la pau entre els Elis (ciutat que protegia Dionís) i Arcàdia (ciutat que
protegia Hermes).
➢ Significat
A la mà tenia atributs (elements característics de l’element representat). Hi ha
hipòtesis sobre què podria ser: raïm, instrument vegetal, caduceu.
Hermes era fill de Zeus i Maia i va ser l’encarregat de protegir Dionís. Aquest era fill
de Zeus i Sèmele. Hera estava molt enfadada amb Zeus perquè l’havia enganyat i
es venjava perseguint els fills que havia tingut amb altres dones. Zeus, perquè no
trobés a Dionís, quan ja era adult el va retornar a la infància i Hermes el va poder
portar a la ciutat de Tebes, on el van cuidar els reis de la ciutat.
Hi ha una altra versió que diu que se’l va emportar al món Nisa, on hi havien les
nimfes.
Dionís es va convertir en el déu del vi i la gresca.
➢ Models
Època clàssica grega, primer classicisme, Dorífor de Policlet.
➢ Influències
- Precursor dels canvis de l’hel·lenisme, on es representaven els déus, herois, etc en
situacions de la vida quotidiana.
- Lisip
- Escopes
- Renaixement, David de Donatello
Altres obres: Mènada, Afrodita de Cnidos
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

Fitxa tècnica
- Nom: Laocoont i els seus fills
- Autor: Agesandre, Polidor i Atenador de Rodes
- Cronologia: s. III-II aC
- Materials: Original en bronze, còpia romana en
marbre
20
- Estil: grec hel·lenístic
- Tema: mitològic
- Localització: Museu del Vaticà, Roma
Context històric
culturalment”.
Al 190 aC a Rodes hi ha una batalla contra Pèrsia on guanyen, derrotant al rei persa.

És el moment en què es crea la biblioteca d’Alexandria.
- Literatura: Teòcrit, Calímac, Menandre (comèdia)
A més, hi ha l’aparició d’escoles per l'expansió de territoris. Es formen tendències
diferents segons el regne.
Escola d’Atenes: Forma corba. Temes quotidians

Escola d’Alexandria: Temes sense importància
Escola de Pèrgam: Tractament anatòmic. Patetisme: drama en excés, teatralitat
Escola de Rodes: Moviment. Exageració. Grups escultòrics (Laocoont i els seus
fills, Victòria de Samotràcia)
Escola d’Antioquia: Pornografia.
Els autors de l’escultura són Agesandre i els seus dos fills, Polidor i Atenador.
Treballaven a l’escola de Rodes. Té data del s. I aC
Van fer les escultures de marbre de l’Odissea i les van gravar amb el seu nom. Les
van trobar a la Sala de Banquest de Tiberi i van relacionar les característiques que
presentaven amb l’escultura de Laocoont i els seus fills, que fins al moment era
anònima. Gràcies a això, podem saber l’autor de l’escultura.
L’escultura la va trobar Miquel Àngel a la Domus Àurea de Neró el s. XV, i aquest
s’inspira en ella per la terribilità.
21
Anàlisi formal
➢ Estil
Segueix un estil grec hel·lenístic:
- Abandonem el cànon de proporcionalitat clàssic grec, més monumentals -
S’accentua el moviment, s’exagera la corba praxitaliana
- S’abandona la idealització expressiva
- Apareix el pathos: molta expressivitat de patiment, sofriment i passió - Realisme
- Nous temes:
- Vides quotidianes
- Temes intrascendents
- Retrats
➢ Descripció
Tres figures humanes seminues masculines, de les quals dues són joves i l’altra
gran. Estan entrellaçades amb serps.
És una escultura exempta dempeus, grup escultòric.
El material és marbre esculpit amb cisell. L’original, però, estava feta de bronze a la
cera perduda. Aquesta tècnica constava de diferents passos:
1. Primer es feia l’escultura amb fang.
2. Després es recobria amb cera i es deixaven uns conductes.
3. Es recobria l’escultura amb un material refectori per refredar la cera.
4. Per acabar, pels conductes superiors s’abocava el bronze i mentre baixava
fonia la cera, que queia per uns forats a la part inferior de l’escultura. En acabat es
decidia si es volia treure l’ànima (interior de fang) per algun forat de l’escultura.
➢ Composició
L’escultura té línies corbes donades per les serps i una diagonal des dels peus fins
al cap.
L’element geomètric que hi trobem és un triangle, el qual el seu vèrtex és el cap de
Laocoont.
No és una escultura simètrica ni proporcional, ja que són elements monumentals i no
corresponen al seu cos, és a dir, Laocoont està molt desenvolupat però els joves són
com nens (dimensions petites) però amb cos d’adults.
És unifacial i massissa.
➢ Superfície
Textura llisa, modelatge suau, però amb alguns entrants i sortints on la llum no
22
rellisca, donant dramatisme i teatralitat.
Molt moviment, accentuat pels braços i la posició de Laocoont ja que sembla que
faci força i s’intenti alliberar de les serps.
Els nens sembla que no tenen prou força, així que no s’intenten ni alliberar. És una
escultura molt expressiva, dramàtica i teatral. Tanta expressivitat s’anomena Pathos,
i el veiem sobretot al rostre.
El tractament anatòmic està molt marcat i treballat, busca la perfecció anatòmica a
través de la idealització.
Els nens tenen cos d’adults.
Anàlisi conceptual
➢ Tema
Mitològic literari, ja que el trobem a la Ilíada d’Homer.
➢ Funció
Estètica, servia per decorar els palaus dels emperadors.
➢ Significat
- Pels grecs:
Parlem de la Ilíada d’Homer, en concret de la Guerra de Troia. Laocoont era un
sacerdot troià que va avisar als troians que no entressin el cavall que els regalaven
els grecs, però no li van fer cas, ja que deien que era part del Déu Posidó i era com
“un regal de Pau”.
A la que Laocoont va tornar a insistir que no el deixessin entrar, Posidó (que anava a
favor dels grecs) va enviar-li serps.
Els troians van interpretar-ho com un càstig diví que podien rebre si no el deixaven
entrar, així que van fer-ho i això va suposar el començament de la Guerra de Troia.
- Pels romans:
Parlem de l'Eneida de Virgili. Hi ha una diferència respecte a la versió grega: a la
Ilíada, es deia que Laocoont també havia estat castigat per Apol·lo perquè s’havia
casat sense el consentiment dels déus. En canvi, a l'Eneida es deia que Laocoont va
ser castigat perquè Atena i Posidó volien entrar i aquest no els deixava.
Deixaven enrere els aspectes personals.
23
➢ Models
Escultura clàssica
➢ Influències
- Miquel Àngel: terribilità, monumentalitat i Pathos.
- Barroc
Altres obres: Victòria de Samotràcia, Gal moribund
24
ARQUITECTURA ROMANA
PANTEÓ
Fitxa Tècnica:
- Nom edifici: Panteó
- Autors: Desconegut
- Cronologia: s. II dC
- Estil: Romà imperial
- Tipologia: Temple
- Materials: Formigó, granit, maó, fusta i marbre
- Localització: Camp de Mart (Roma)
- Dimensions: tambor, 58 m (diàmetre) / cúpula, 43’2 m / columnes, 18 m / pòrtic,

35 m (ample)
Context històric
Ens trobem al s. II dC. Regna l’emperador Adrià.
Davant la necessitat de controlar tot el territori, apareix l’Imperi. Es basa en la figura

de l’Emperador, que concentra tots els poders (tant civil, militar com religiós). Malgrat
això, el territori és tan ampli que l’emperador no arriba a cobrir totes les necessitats.
Per aquest motiu Roma es divideix en províncies que seran controlades per
governadors.
La Pax Romana apareix durant el s.I-II dC. És l’època d’expansió, prosperitat

econòmica i desenvolupament cultural. Octavi August -primer emperador romà
promou i aconsegueix la pacificació entre Hispània i Gàl·lia, annexionant aquests
dos territoris a l’Imperi. Per tant, hi ha pocs enfrontaments bèl·lics i és una època de
pau.
Una característica important de l’època imperial és la Romanització. És la

transmissió a tots els territoris conquerits els mateixos trets polítics, econòmics i
socials.
La primera construcció d’aquesta obra va ser encarregada per Agripa el 27 aC. Va

patir un incendi el 80 dC i la seva reconstrucció va ser en temps de l’emperador
Adrià.
Context cultural
Roma va ser una ciutat-estat situada al centre d’Itàlia. Rep influències dels grecs i
dels etruscos, afegint la lògica i el pragmatisme d’un poble guerrer.
25
Tenen una gran preocupació per l’expansió colonial i per aquest motiu l’art estarà al
servei de la ideologia política i del poder.
La societat romana estava jerarquitzada en:
1. Patricis: benestants
2. Plebeus: poble
3. Esclaus
Era una societat amb religió politeista. Hereten la mitologia grega i la llatinitzen.
Reben culte als lars, que són les divinitats que protegien a la família, situades
usualment al laràrium.
Són fidels a Roma i a l’Emperador li fan culte, era considerat d’origen diví. L’autor
de l’obra és desconegut. Hi ha una hipòtesi: es creu que Adrià (molt entusiasta de
l’arquitectura) el va dissenyar i que l’arquitecte va ser Apol·lodor de Damasc.
Anàlisi formal
➢ Estil
- Funcionalitat, flexibilitat (que es pugui utilitzar de diferents maneres) i rapidesa
- Funció de servei públic.
- Simetria
- Colossalisme
- Ordres arquitectònics: Grecs (dòric, jònic, corinti), toscà, compost
- Avenços tècnics: Opus caementicium (aigua, sorra i pedres), arcs/ voltes/ cúpules
- Materials: Pedra i maó (edificis), marbre (columnes i revestiments de luxe)
➢ Espai exterior
L’edifici té dues parts: pòrtic i naos circular.
- Pòrtic
- Elements sustentadors: columnes
- Elements sustentats: entaulament i coberta a dues aigües
- Naos
- Elements sustentadors: vuit pilars a l’interior del mur i arcs que dirigeixen el pes i
aquests són de mig punt i de descàrrega.
- Elements sustentats: cúpula
Descripció de la façana: Pòrtic octàstil, amb columnes d’ordre corinti. Tenen un fust
llis de granit egipci i mesuren 14 metres d’alçada. Sobre les columnes trobem un
arquitrau a dues bandes i un fris amb una inscripció que fa referència a la primera
construcció feta per Agripa. A sobre hi ha una cornisa, un frontó i el timpà (sense
decoració) i la coberta a dues aigües.
26
També veiem la naos principal. El mur de la nau circular, anomenat tambor, ha
perdut el parament. Això ens permet veure la tècnica constructiva dels romans. Té
tres pisos i està fet de maó i formigó. En els seus orígens, el mur estava revestit de
marbre.
Des d’una vista aèria, veuríem la cúpula i els anells que fan de contrafort. La cúpula
estava recoberta de bronze.
➢ Espai interior
La planta consta de dues parts: pòrtic quadrat i naos circular.
El pòrtic, en total, té 16 columnes que creen tres passadissos:
dos laterals i un central que dona accés a la naos.
La naos té una planta diàfana (sense elements al centre) i
circular, de 43 m de diàmetre i d’alçada, fent una esfera perfecta.
El mur que envolta la naos, a part de tenir els pilars, obre 7
nínxols o capelles a l’interior disposats entre els pilars.
Hi ha molta decoració i materials nobles com el marbre. El terra tenia marbre
microperforat que permetia l’absorció de l’aigua quan plovia.
Hi ha diferents nivells:
- Primer pis: hi trobem les capelles, a dins hi havia escultures. També hi ha
elements clàssics com entaulaments, columnes…
A sobre el primer pis hi havia un entaulament.
- Segon pis: hi ha finestres cegues, amb funció decorativa.
A sobre comença la cúpula, decorada amb cassetons. Aquests tenen dues funcions:
decorativa i restar-li pes a la cúpula.
Presidint la cúpula, hi ha un òcul de 9 m de diàmetre. Les funcions eren il·luminar,
ventilar i restar pes a la cúpula
Urbanisme
El Panteó es troba al Camp de Mart, zona als afores de la ciutat de Roma, i era el
lloc on s’entrenava l’exèrcit abans d’anar a fer campanya.
El temple no es trobava al Fòrum perquè ja no hi cabien més edificis. En els seus
orígens, havia de tenir una plaça porxada al davant, de manera que llavors només
es veia el pòrtic d’entrada (l’edifici circular quedava amagat). Actualment, no es
conserva la plaça porxada, però el temple està molt integrat en la ciutat perquè
l’alçada dels edificis no superen la del Panteó.
Anàlisi conceptual
27
➢ Funció
No se sap, no és clara, tot i que com que el seu nom vol dir “temple a tots els déus”,
se li dona una funció religiosa.
També té una funció política i propagandística, ja que l’emperador volia demostrar el
poder i la bellesa de l’imperi romà.
➢ Significat
El seu interior era l’espai d’unió entre home i divinitat. Representava la cosmologia
romana: la terra seria el que trepitgem, els astres els diferents planetes i a dalt de tot
els déus.
A les capelles hi havien els diferents déus, les set divinitats. A sobre hi havia la volta
celeste (mitja esfera/cúpula) i el Sol (l’òcul).
A part de ser un Panteó, el propi emperador Adrià el feia servir com a tribunal públic.
Al llarg dels segles, el temple passarà a ser una església i durant el Renaixement
s’hi van enterrar diferents artistes, com ara Rafael Sanzio.
➢ Models
- Edifici singular dels romans, mai s’havia fet un edifici tan singular i original.
- Etruscs: arc i volta
- Grecs: estructura arquitravada
➢ Influències
- Renaixement: la cúpula no serà superada fins llavors i molts artistes la utilitzaran
com a model.
- Neoclassicisme
COLOSSEU / AMFITEATRE FLAVI
Fitxa Tècnica
- Nom edifici: Colosseu
- Autors: desconegut
- Cronologia: 72-80 dC o s.I dC
- Tipologia: lúdic
- Materials: formigó, pedra, maó i
marbre de travertí
- Localització: Fòrum de Roma
- Dimensions: 187 m (llarg) x 155 m (amplada), 525 m (perímetre)
28
Context històric
Ens trobem al s. I dC. És l’època de l’Imperi Romà i l’edifici es va construir en època
de l’emperador és Flavi Vespasià. Així i tot, no el va inaugurar ell, sinó l’emperador
Titus. L’edifici es va acabar en època de Domicià, ja que va afegir un quart pis.
governadors.
La Pax Romana apareix durant el s. I-II dC. És l’època d’expansió, prosperitat
econòmica i desenvolupament cultural. Octavi August, primer emperador romà,
pau.
socials.
És un dels edificis més importants de Roma i va estar en actiu fins a la caiguda de
l’Imperi, el 476 dC. Va caure en desús i dos terratrèmols van provocar una ruïna
parcial. A causa d'això, durant el Renaixement es va convertir en una pedrera de
marbre per als artistes.
Context cultural
dels etruscos, afegint la lògica i el pragmatisme d’un poble guerrer. Tenen una gran
preocupació per l’expansió colonial i per aquest motiu l’art estarà al servei de la
ideologia política i del poder.
2. Plebeus: poble
3. Esclaus
Són fidels a Roma i a l’Emperador, li fan culte era considerat d’origen diví. L’autor
de l’obra és desconegut.
Anàlisi formal
29
➢ Estil
- Simetria
- Colossalisme
➢ Espai exterior
- Elements sustentadors: pilars fets de marbre de travertí i arcs de descàrrega que
condueixen el pes als pilars.
- Elements sustentats: càvea. Estava pensada per aguantar el pes de 50.000

persones. Per aquest motiu la base constructiva de l’edifici és forta i la part superior
no tant.
- Descripció façana: Quatre pisos d’alçada. Tres d’ells tenen arcs de mig punt (80
arcs per pis) i l’últim pis està format per un mur amb petites obertures. A cada un
dels arcs hi ha com a decoració columnes als laterals. No són elements
sustentadors, sinó decoratius. A més a més, al llarg dels pisos es dóna una
superposició dels ordres arquitectònics. Al pis de baix hi ha ordre toscà, al segon pis
ordre jònic i al tercer pis ordre corinti. Al quart pis, en canvi, no hi ha columnes sinó
pilastres (pilar adossat al mur) amb capitell corinti. Aquestes tampoc sustenten res,
són decoratives.
Sobre les columnes hi ha entaulaments que separen els diferents pisos. Per les
arcades del primer pis la gent accedia a l’edifici, era l’entrada. En el segon i el tercer
pis les arcades eren cegues i contenien escultures decoratives. A sobre de l’àtic hi
havia 240 pals de fusta que subjectaven el velàrium, una tela que protegia els
espectadors del Sol i la pluja.
- Decoració: Recobert de marbre de travertí i escultures als arcs. Entaulament i

columnes. Avui dia, el marbre només el podem trobar en una part de l’edifici.
➢ Espai interior
La planta del Colosseu és en forma el·líptica.
Hi podem distingir diferents parts: càvea, vomitoris, arena i hipogeu. L’interior de
l’edifici era un conjunt de passadissos circulars que tenien rampes i escales que
donaven accés als vomitoris i, per tant, a les grades. Estaven formats per arcs de
mig punt i voltes de canó que repartien el pes als arcs externs. L’hipogeu era el
soterrani. S’organitzava en dos nivells i era un espai flexible. Hi havia un seguit de
30
murs que creaven espais que podien ser canviants. Amb bigues de fusta podien
crear estructures segons la funció per què es necessitava el Colosseu. També s’hi
podien trobar gàbies d’animals, cel·les de gladiadors, carros, cascs, infermeria... tot
el material necessari per a les representacions. A l’arena hi havia trapes per on
pujaven i sortien les feres gràcies a un sistema de politges. Feia l'efecte que sortissin
els animals del no-res, camuflats pel núvol de pols que generava la trapa en obrir-se.
Urbanisme
Situat al Fòrum de Roma, al costat dels edificis més importants de la ciutat. En el
seu dia, es va construir en una zona inundable, ja que estava situat entre dos turons.
El recinte on es va construir va ser en els jardins de la casa de Neró, a la Domus
Àurea. Els romans, però, van crear un seguir de canonades i desaigües que
s’emportaven l’aigua.
Avui dia és una rotonda, fent que el seu manteniment sigui molt més important i
freqüent per cuidar la seva presentació.
El nom de Colosseu prové de la seva mida i perquè es va construir a sobre el llac on
hi havia una escultura de Neró.
Anàlisi conceptual
➢ Funció
Lúdica. Funció d’entretenir al poble amb lluites o representacions navals. Era un
edifici públic.
El poble seia a la càvea en funció de l’estatus social (la classe baixa estava a la part
superior i la classe alta a la part baixa de l’amfiteatre).
També tenia funció política i propagandística. L’emperador volia guanyar-se al poble
i amb la construcció de l’edifici se li dóna importància a la seva figura. En ser un
edifici funcional, no té un significat propi.
31
➢ Models
- Edifici originari dels romans
- Inspiració dels teatres grecs
➢ Influències
- Estètica: Renaixement (els pisos es decoraran amb pilastres i superposaran els
estils)
- Funcionalitat: estadis d’avui dia
Altres obres: Amfiteatre de Tarragona, Amfiteatre de Nimes
32
AQÜEDUCTE DE LES FERRERES
Fitxa Tècnica
- Nom edifici: Aqüeducte de les Ferreres
- Autors: Desconegut
- Cronologia: s. I dC
- Tipologia: enginyeria
- Materials: Pedra
- Localització: Tarragona
- Dimensions: 27 x 217 m
Context històric
Ens trobem al s. I dC.
governadors.
pau.
socials.
La ciutat de Tàrraco comença a tenir importància abans de l’Imperi, ja que August la
converteix en capital de província. És en època Imperial quan comença a créixer i la
urbanització de la ciutat es completa per aqüeductes. Aquests es van utilitzar fins a
l’edat medieval.
Context cultural
33
2. Plebeus: poble
3. Esclaus
Són fidels a Roma i a l’Emperador, li fan culte, era considerat d’origen diví. L’autor
Anàlisi formal
➢ Estil
- Simetria
- Colossalisme
➢ Espai exterior i interior

- Elements sustentadors: pilars i arcs (reparteixen el pes i aguanten).
- Element sustentat: canal d’aigua.

El material que els romans van utilitzar va ser la pedra. No hi ha argamassa en tota
l’estructura, es basaven en la pressió de les pròpies pedres. L’única part on hi ha
ciment és a la part superior de l’aqüeducte.
- Descripció: L’aqüeducte comença 15 km més enllà del que veiem. Soterrat entre
les muntanyes, agafa l’aigua del riu Francolí. Arriba al Barranc dels Arcs, on hi ha
l’única part visible de l’estructura. Aquesta està formada per un conjunt d’arcs en dos
pisos, suportats per grans pilars. En el pis inferior hi ha 11 arcs i els pilars són de
diferent mida perquè s’adapten al terreny. Sobre el primer pis hi ha una cornisa i a
sobre, el segon pis format per 25 arcs.
A la part superior hi ha el canal d’aigua, fet amb opus caementicium. La

característica d’aquest ciment és que és impermeable, és a dir, que és resistent a
l’aigua. Això facilitava les reparacions de l’aqüeducte.
34
El tram visible de l’estructura fa 217 metres de llargada i 27 metres d’alçada en el
punt més alt.
En l'àmbit estètic, no té decoració. Per això, els romans treballen les pedres de
manera que en els pilars presentin petits sortints, creant un encoixinat. En els pilars,
en canvi, són pedres llises i regulars.
Destaca l'horitzontalitat per la cornisa, el canal d’aigua i les línies d’imposta (punt on
s’acaba el pilar i comença l’arc).
Els pilars són gruixuts i amb forma piramidal. Això és degut al fet que:
- Perfeccionaven la tècnica perquè aguantés mentre el feien.
- Perquè els pilars inferiors tinguessin escales per pujar al pis superior.
Urbanisme
S’integra a l’entorn. Intenta salvar el desnivell del Barranc dels Arcs per permetre el
pas de l’aigua.
Anàlisi conceptual
➢ Funció
Portar l’aigua del Francolí a la ciutat de Tarragona. Funció política i propagandística.
➢ Significat
L’estructura no té significat, se li dóna al nom. És conegut com el Pont del Diable
perquè a l’edat mitjana la veien com una obra impossible de fer i ho atribuïen al
Diable.
La llegenda diu que a l’arquitecte, quan l’estava construint, se li va derruir i va
demanar ajuda al Diable. Aquest va accedir i a canvi va demanar l’ànima de la
primera persona que begués aigua del canal. L'endemà, un cop construït gràcies a
l’ajuda que havia tingut, l’arquitecte va posar al capdavant de la gent que havia de
beure un ase, i per tant la primera ànima que es va emportar el Diable va ser la d’un
animal i no la d’una persona.
➢ Models
- originari dels romans
- arcs: etruscos
➢ Influències
- qualsevol obra d’enginyeria de després
35
Altres obres: Aqüeducte de Segòvia, Aqüeducte de Mèrida
36
ESCULTURA ROMANA
AUGUST DE PRIMA PORTA

Fitxa tècnica
- Nom: August de Prima Porta
- Autor: Desconegut
- Cronologia: s. I aC
- Materials: Original de bronze, còpia de marbre
- Tema: Commemoratiu
- Localització: Museu Vaticà, Roma
Context històric
Ens trobem al s. I dC. És l’època de l’Imperi Romà amb l’emperador Octavi August.
governadors.
pau.
socials.
L’escultura es va trobar a la localitat de Prima Porta i d’aquí ve el nom.
Context cultural
37
2. Plebeus: poble
3. Esclaus
Són fidels a Roma i a l’Emperador -li fan culte, era considerat d’origen diví-. L’autor
Anàlisi formal
➢ Estil
- Influència grega, les copien
- Realisme
- Relació escultura i arquitectura: decorava els edificis
- Materials: bronze, marbre i pedra
- Tipologia: Retrat (tenia valor pràctic. Bust i retrat eqüestre), relleu commemoratiu
(instrument de propaganda política)
- Deriva de la tradició etrusca (no idealitza)
- Màxim realisme físic, sobretot del rostre
- Profunditat psicològica: mostrava la personalitat i els sentiments
- Representacions del bust
➢ Descripció
Figura masculina vestida amb roba militar. Porta una cuirassa i el palludamentum
(túnica dels alts càrrecs). Té el braç dret aixecat i amb l’esquerre subjecta la túnica.
Als peus hi ha una figura petita alada sobre un dofí.
És una escultura exempta dempeus, feta de marbre esculpit amb cisell. L’escultura
original era de bronze a la cera perduda.
➢ Composició
Composició oberta i obra unifacial.
No és simètrica, ja que queda trencada pel contrapposto, la mà dreta i el peu
esquerre.
➢ Superfície
38
Superfície llisa però amb modelatge amb arestes. Juga amb les llums i ombres,
donant dramatisme a l’escena.
Tractament anatòmic molt acurat i treballat. Cal destacar el relleu detallat de la
cuirassa i les robes, treballades amb la tècnica dels draps molls. Realisme seguint
els seus trets físics. Queda matisat per una certa idealització (influència grega
hel·lenística).
Policromada amb colors primaris i escultura massissa.
Anàlisi conceptual
➢ Funció
Commemorativa, política i propagandística. Commemora la figura d’Octavi August i
era un tipus d’escultura que s’utilitzava per representar l’emperador a les províncies.
➢ Significat
Se’ns mostra un emperador autoritari i poderós que dóna ordres a les seves tropes.
També es mostren les gestes més destacades d’ell a la cuirassa. A més a més, a la
part baixa de l’escultura hi ha un intent de relacionar l’emperador amb els Déus.
Això és perquè:
1. A la còpia de marbre romana se’l representa descalç i a la original porta
sabates. Això és perquè està mort i se n’ha anat a l’Olimp. Presenta un caràcter diví.
2. Ésser mitològic als peus. És el suport i hi posen la figura de Cupido sobre un
dofí que s’agafa a la capa, establint així la relació entre Déu i home.
➢ Cuirassa
Hi ha escenes emmarcades entre el cel i la terra.
- Extrems: Hispània i Gàl·lia, al·lusió a la pacificació d’August.
- Centre: escena mitològica dels orígens de Roma.
- Costats inferiors: Dues divinitats
protectores de la família Clàudia
(família de l’emperador), Apol·lo i Diana.
39
➢ Models
- Escultura grega: Dorífor. Tècnica, estil i anatomia.
- Etruscos: realisme
➢ Influències
- Barroc: retrat
Altres obres: Retrat d’Octavi August, Retrat Calígula, Retrat Claudi
40
ARA PACIS AUGUSTAE
Fitxa tècnica
- Nom: Ara Pacis Augustae
- Autor: Desconegut
- Cronologia: s. I aC
- Tipologia: Religiosa
- Materials: Marbre
- Localització: Roma
Context històric
Ens trobem al s. I aC. És l’època de l’Imperi Romà amb l’emperador Octavi August.
governadors.
pau.
socials.
L’obra va ser manada construir pel Senat de Roma. Després de l’imperi va caure en
desús i va quedar en un estat ruïnós. Durant l’època del govern feixista italià es va
reconstruir.
L’altar va ser recobert per un altre edifici contemporani fet per Richard Meier, amb
funció de protegir-lo de la contaminació.
Context cultural
41
2. Plebeus: poble
3. Esclaus
Anàlisi formal
➢ Estil
- Més realista
- Sentit narratiu i propagandístic: narren històries
- Detallisme i perfecció tècnica
- Realisme i vivacitat
- Perspectiva: utilitzant el baix, mig i alt relleu donaven profunditat.
- Varietat de formes, postures i ritme compositiu
- Es concentra en edificis commemoratius: arcs de triomf i columnes
commemoratives.
- Diferència amb Grècia: Hi ha un intent de simular un espai, un fons. També utilitzen
figures superposades que fins i tot donen l’esquena a l’espectador, augmentant el
dinamisme dels personatges.
Anàlisi formal
➢ Estructura
Planta quadrada amb dues entrades, una a l’est i l’altra a l’oest.
És un edifici obert, sense sostre, on al seu interior hi ha un altar per fer sacrificis.
➢ Decoració
EXTERIOR: Hi ha dos nivells de relleus. Tot el mur estarà decorat però en dues
parts:
➔ Inferior: decoració floral, fulles d’acant.
➔ Superior: escenes figuratives històriques i mitològiques.
42
Els nivells queden separats per una sanefa amb formes geomètriques i unes
pilastres d’ordre corinti en els extrems.
Característiques del relleu exterior:
- Part baixa: juga amb un relleu mig.
- Part superior: combina els tres nivells de relleu. Hi ha molt detallisme.
INTERIOR: És una decoració més senzilla.
➔ Pilastres als extrems
➔ Inferior: franges verticals que imiten el parament d’una paret.
➔ Superior: cranis de bou amb garlandes de flors i fruites.
➔ Sanefa geomètrica
En el seu dia estava policromat.
Anàlisi conceptual
➢ Funció
Religiosa. S’hi feien sacrificis. Va ser manat construir pel Senat de Roma per
commemorar la Pax Romana i, per tant, a l’emperador August.
➢ Significat
- Façanes est i oest: escenes mitològiques que fan referència als orígens de Roma.
- Façanes nord i sud: històric. Processó on apareix l’emperador, la família reial i els
sacerdots portant ofrenes a l’altar.
➢ Models
- Altar de Pèrgam (estructura de l’edifici i relleu)
- Fris Panatenees
➢ Influències
- Relleus Renaixement: Ghiberti, les Portes del Baptisteri de Florència
43
Altres obres: Qualsevol arc de triomf o columna commemorativa
RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI

Fitxa tècnica
- Nom: Retrat eqüestre de Marc Aureli
- Autor: Desconegut
- Cronologia: s. II dC
- Materials: Bronze daurat
- Localització: Museu Capitolí, Roma
44
Context històric
Ens trobem al s. II dC. És l’època de l’Imperi Romà amb l’emperador Marc Aureli i
comença a ser la fi de l’època d’esplendor.
governadors.
econòmica i desenvolupament cultural. Octavi August -primer emperador romà
pau. En morir Marc Aureli s’acaba la Pax Romana.
socials.
L’emperador amplia el territori, fent campanyes militars a Germània i Mesopotàmia.
És l’últim emperador que l’expandeix.
Marc Aureli destaca pel seu vessant intel·lectual. És seguidor de la filosofia estoica i
escriu les Meditacions, una obra de les seves reflexions personals sobre el món i
l’home.
Context cultural
2. Plebeus: poble
3. Esclaus
Anàlisi formal
45
➢ Estil
- Influència grega, les copien
- Realisme
- Relació escultura i arquitectura: decorava els edificis
- Materials: bronze, marbre i pedra
- Tipologia: Retrat (tenia valor pràctic. Bust i retrat eqüestre), relleu commemoratiu
(instrument de propaganda política)
- Deriva de la tradició etrusca (no idealitza)
- Màxim realisme físic, sobretot del rostre
- Profunditat psicològica: mostrava la personalitat i els sentiments
- Representacions del bust
➢ Descripció
Figura masculina vestida amb toga i palludamentum muntant a cavall amb el braç
dret aixecat.
És una escultura exempta eqüestre, feta de bronze daurat amb la tècnica de la cera
perduda.
➢ Composició
Presenta una composició oberta i equilibrada. Això ho aconsegueix distribuint el pes:
el cavall està tirat enrere i l’home té una posició recta.
No és simètrica.
Escultura multifacial.
De línies destacades en trobem dues: hi ha una vertical a l’emperador i una
horitzontal al cavall.
➢ Superfície
Superfície llisa amb modelatge suau.
Hi ha moviment a la pota del cavall, al cap de l’animal i al braç. És un moviment
contingut.
Trobem realisme al rostre, als cabells i a la barba. S’ha fet un retrat psicològic: és
savi i serè. També hi ha molt detallisme al cavall.
La roba està tractada amb la tècnica dels draps molls.
46
Anàlisi conceptual
➢ Funció
Commemorativa, política i propagandística. Commemora la victòria de Marc Aureli
en una campanya militar a Mesopotàmia.
➢ Significat
Es creu que a sota del peu aixecat del cavall hi havia el cap d’un dels bàrbars
vençuts. Hi han escrits de l’època medieval que ho descriuen.
Aquesta escultura és l’única peça de bronze que s’ha conservat de l’Imperi Romà.
Les altres es van reutilitzar. Aquesta, però, es va conservar per error. Els cristians es
van pensar que el que es representava era Constantí -primer emperador cristià- i per
aquesta confusió el van conservar.
En uns inicis, l’escultura estava davant del Palau de Laterà, però a partir del segle
XVI es va traslladar a la Piazza dei Campidoglio, feta per Miquel Àngel. Aquest
artista també va fer el podi on es va col·locar l’escultura.
➢ Models
- tipologia escultura gairebé original dels romans
- hi ha alguna escultura grega d’un atleta a cavall, però no es conserva
➢ Influències
- Renaixement
- Barroc
47
48
ART CONTEMPORANI
TORRE EIFFEL
Fitxa Tècnica
- Nom: Torre Eiffel
- Autor: Gustave Eiffel
- Cronologia: finals s. XIX
- Estil: Arquitectura del ferro
- Tipologia: Commemorativa
- Materials: Ferro forjat
- Dimensions: 125 x 125 x 325 m
- Localització: Camp de Mart, París, França
Context històric i cultural
Ens situem a França republicana a finals del segle XIX, concretament a París, capital
de l’art i la cultura.
París és una ciutat reurbanitzada que ha crescut a causa de la industrialització,

preparada per acollir l’Exposició Universal de 1889.
A l’època apareix un nou concepte arquitectònic derivat de la industrialització,

l’Arquitectura del Ferro. Aquest estil agafa el ferro com a element bàsic de la
construcció.
La Torre Eiffel està feta únicament de ferro i es converteix en el model a seguir

d’aquest estil, ja que aquest material és portat a la seva màxima expressió. Dins
d’aquest context, apareix l’enginyer i arquitecte Gustave Eiffel. L’any 1867 va fundar
la seva empresa consultora i constructora, amb la qual es va especialitzar amb el
ferro com a material constructiu. Les seves construccions agosarades el van portar a
fer un dels monuments més significatius de França. També va participar en la
construcció del Canal de Panamà.
Anàlisi formal
➢ Estil
49
- Verticalitat
- Nous materials: ferro, vidre i ciment
- Importància dels enginyers
- Valor arquitectònic
- Valor estètic
➢ Espai exterior i interior
Els elements sustentadors són els quatre pilars de sota inclinats i els elements
sustentats són les plataformes, l’estructura superior i els arcs que uneixen els pilars.
El material del qual està fet l’edifici és ferro forjat, material propi de la
Industrialització.
La seva construcció comença el 1887 i acaba el 1889. Primer es van fer totes les
peces, dissenyades al mil·límetre. A poc a poc es va anar construint la Torre,
començant per les potes. Estan col·locades sobre unes capes de ciment que hi ha
sota terra per fixar millor l’estructura.
Es va necessitar l’ajuda de bastides de fusta i petites grues de vapor fixades al

mateix monument.
Com a descripció de l’edifici, es pot dir que és una enorme estructura de ferro de 325
metres d’alçada. Hi ha 18000 peces de ferro i 2 milions i mig de cargols. Els quatre
costats de la Torre Eiffel són iguals a causa de la necessitat d’estabilitat de
l’estructura, tot i que va ser entès com un prototipus de simetria. Aquest prototipus
també queda reforçat per l’estructura, ja que té una aparença calidoscòpica.
Presenta una forma piramidal ampla als baixos amb quatre pilars i més estreta a
mesura que s’alça. Aquests pilars estan col·locats sobre vuit gats hidràulics i units
amb arcs. Això permet que no es desestabilitzin davant d’un cop de vent i que l’obra
sigui simètrica.
Té diferents plataformes que divideixen l’estructura en quatre parts, augmentant la

sensació de verticalitat:
50
- Base: Planta rectangular. Funció de base amb quatre pilars, dos dels quals
corresponen a les escales i a l’ascensor. Els pilars estan enllaçats entre si amb
quatre arcs de ferro que estabilitzen i reforcen l’estructura en cas d’imprevistos
meteorològics.
- Primer nivell: Està situat a 57 metres d’alçada. Tota la plataforma és una galeria
que permet una vista de 360º de la ciutat francesa, a més de tenir un restaurant que
també trobem al segon nivell. Des dels 57m fins als 115m, hi han unes altres quatre
potes però amb una lleugera inclinació cap endins.
- Segon nivell: Situat a 115 metres d’alçada. Hi ha el segon pis del restaurant.
- Tercer nivell: Situat a 274 metres d’alçada. És on convergeixen els quatre pilars,
convertint aquest nivell en un mirador. En aquesta part hi ha l’afegit d’una antena
que eleva l’alçada a 325 metres.
Es pot accedir a les diferents parts gràcies les escales o amb ascensor, que
permeten l’ascens o descens dels visitants. A part de ser un mirador, la Torre Eiffel
també té altres serveis com un museu, botigues, magatzems i restaurants.
L’estructura s’acompanya d’alguns motius decoratius tot i que no són molt
abundants. La pintura és un d’ells.
Urbanisme
La Torre Eiffel està situada al Camp de Mart de París. És el monument més alt de la
capital francesa, fent que es pugui veure de qualsevol lloc. Està al costat del riu, fent
que disposi del seu propi espai, amb una proporcionalitat i integració urbanística
perfectes.
Anàlisi conceptual
Actualment, la Torre Eiffel té una funció propagandística, simbòlica, turística i

d’antena de comunicacions. Malgrat això, no sempre ha tingut aquesta funció; la
primera que va tenir va ser estètica i commemorativa (100 anys de la Revolució
Francesa).
L’estructura metàl·lica de la Torre Eiffel no va ser gaire acceptada en un principi per

la població francesa. Poc acostumats a aquest estil d’arquitectura, Eiffel va innovar
al presentar aquest projecte al concurs per construir l’obra encarregada per l’Estat
francès per l’Exposició Universal del 1889 per commemorar el centenari de la
Revolució Francesa. Va guanyar, però no va rebre gaires bones crítiques, fent que
fins i tot uns anys després alguns francesos demanessin desmuntar-la. Va

sobreviure a la destrucció perquè va instal·lar-hi el Centre de Metereologia de
51
França. Després va servir com a transmissor de ràdio.
Malgrat el seu rebuig, es va convertir en un símbol de progrés i de modernitat,

convertint-se en un símbol francès.
Gustave Eiffel va presentar aquest mateix projecte a Barcelona uns anys abans per
l'Exposició de 1888, però es va rebutjar per construir un arc de triomf.
➢ Models
- Revolució industrial: nous materials (ferro i vidre)
- Grans edificis amb espais interiors: estacions de ferrocarril, mercats o biblioteques
- Crystal Palace, Joseph Paxton
➢ Influències
- Segle XX
52
MAGATZEMS CARSON
Fitxa tècnica:
- Nom edifici: Magatzems Carson
- Autors: L. Sullivan
- Cronologia: Finals s. XIX, inicis s. XX
- Estil: Escola de Chicago
- Tipologia: Civil
- Materials: Formigó, ferro i vidre
- Localització: Chicago
Ens situem a principis del s. XX i a finals del s. XIX, als Estats Units i més
concretament, a Chicago.
Les ciutats americanes després de la revolució industrial experimenten un

creixement urbanístic i els nous materials hi juguen un paper important.
Concretament a Chicago el 1871 hi va haver un incendi que va destruir gran part
dels edificis del centre històric, econòmic i comercial. En la seva reconstrucció
s’utilitzen els nous materials i es construeix en alçada, utilitzant el ferro i l’acer per fer
esquelets d’edificis.
Destaca Sullivan, un arquitecte format a Boston que es va traslladar a Chicago.

Sullivan s’ajunta amb Adler per construir edificis. Serà un duet rellevant, perquè
construeixen els primers gratacels i estableixen els principis del funcionalisme.
Anàlisi formal
➢ Estil
- Arquitectura pràctica i funcional
- Aprofita els nous materials com a base de construcció.
- Apareixen els primers edificis alts perquè la base serà consistent i resistent.
- Poca o mínima decoració.
- Posarà les bases de l’arquitectura racionalista del segle XX.
53
➢ Part exterior
- Elements sustentadors: Esquelet de ferro. No hi ha cap mur.
- Elements sustentats: Pisos de l’edifici.
- Descripció de la façana: és un edifici format per 12 plantes amb 63 metres

d’alçada.
Les dues primeres plantes → treballades amb ferro forjat, decorades amb elements
florals, sobresurten a la resta de l’edifici i tenen grans finestrals de vidre (aparadors).
Deu plantes superiors → S’organitzen de forma homogènia, són iguals. Creen gairebé
una cel·la composta per finestres, formigó i vidre.
Les finestres horitzontals destaquen, s’anomenen finestres Chicago. Com que són
horitzontals, l’edifici no sembla tan alt. A la cantonada, però, les finestres són
estretes i altes.
➢ Part interior
És una planta rectangular.
No hi ha murs excepte els que separen els edificis, és a dir, els murs de càrrega. La
resta són pilars de ferro.
És un espai diàfan, no hi ha parets mestres al mig. Així fan un espai adaptable a la

funció necessària de l’edifici.
Urbanisme
Situat al centre històric de Chicago, a la zona comercial de la ciutat.
Se li dona importància a aconseguir un sòl amb cantonada perquè es podia mostrar

a més aparadors el que es volia vendre. Al seu voltant hi ha edificis comerciants,
integrant completament l’edifici.
54
Anàlisi conceptual
Funció → Comercial, grans magatzems. Va estar en funcionament fins fa poc.
Significat → No en té, era un edifici funcional adaptat a l’ús de les seves plantes.
➢ Models
- Arquitectura del ferro i Revolució Industrial
- Modernisme: decoració floral
➢ Influències
- Arquitectura racionalista de principis del s.XX, autors com:
- Gropius (Bauhaus)
- Mies van der Rohe (Bauhaus)
- Le Corbusier
Altres obres: Auditori de Chicago
55
EROS I PSIQUE
Fitxa Tècnica
- Nom obra: Eros i Psique
- Autors: Canova
- Cronologia: Finals del s. XVIII
- Estil: Neoclassicisme
- Materials: Marbre
- Dimensions: 1,55 m x 1,68 m
- Tema: Mitològic
- Localització: París
Ens situem a la França a finals del s. XVIII. Després de la Revolució Francesa, la

burgesia arriba al poder i ens trobem immersos en el canvi de l’Antic Règim a
l’establiment dels estats liberals.
L’obra és d’estil neoclàssic. Aquest estil recupera els models de l’antiguitat clàssica
com a rebuig dels excessos del Rococó i com a model dels nous valors cívics i
democràtics de la nova societat.
Posa les seves bases en la racionalitat de l’època de la Il·lustració. Ens trobem en

un moment en què la societat canvia; està dividida en classes socials, és
individualista, té drets i deures i dret a votar.
Canova va ser un dels escultors italians més importants del neoclassicisme. Es

forma com a picapedrer a les pedreres i després es trasllada a Venècia, on comença
la seva carrera com escultor. De Venècia se’n va a Roma i és sobretot allà on
comença el seu estil més neoclàssic. Serà un artista important en vida que rebrà
encàrrecs de moltes personalitats aristocràtiques del moment. Treballava les seves
obres de manera minuciosa i lenta, i les polia amb àcid perquè el marbre quedés
polit i amb uns contorns molt definits.
Anàlisi formal
➢ Descripció
56
Veiem dues figures nues: una femenina i una masculina alada que s’abracen. És un
grup escultòric exempt, fet de marbre esculpit amb cisell.
➢ Composició
Composició oberta, destacada per les ales i les extremitats. Alhora, agafen una
forma d’aspa (X), fent que es focalitzi la mirada al centre i quedi remarcat el punt
més significatiu, el petó. La circumferència creada pels braços també realça el centre
de l’escultura.
És unifacial i massissa.
➢ Superfície
Textura llisa, contorns molt polits. La llum rellisca sobre la superfície.
El tractament anatòmic està molt treballat. Les figures van nues i hi ha molt
detallisme a les ales, donant-li un caràcter realista.
Trobem un joc de mirades entre els dos personatges i una idealització d’ambdós,
que alhora es treballen seguint l’equilibri i la proporció.
El moviment és contingut, donat per la posició dels personatges. Dóna sensualitat i

serenitat.
Anàlisi conceptual
➢ Tema
Mitològic, extret del llibre “L’ase d’or” d’Apuleu.
➢ Funció
Decorativa del Palau d’un Lord. L’obra va ser robada per ordres de Napoleó.
➢ Significat
Se’ns representa Eros i Psique, un déu i una princesa. Eros, déu de l’amor,
s’enamora de Psique, filla d’un rei d’Àsia, que destacava per la seva bellesa, la seva
curiositat i per ser capritxosa.
Eros, per seduir-la, li regala un palau on es troben cada nit com amants amb una
condició: Psique no podia veure’l. Un dia, com que ella era molt curiosa, va acostar
57
un llum d’oli al rostre d’Eros amb tanta mala sort que li va caure una gota d’oli a la
cara. Així doncs, es va despertar, es va enfadar i va fugir.
Psique, desconsolada, va a veure l’Oracle de Venus i aquest li posa tres proves que
ha de fer per recuperar el seu amor. Una d’elles era portar el secret de la bellesa a
Prosèrpina. Altre cop, com que Psique era molt curiosa, va obrir la caixa on es
guardava el secret i va caure adormida en un son profund d’on no es despertarà fins
que Eros la besi.
Simbolitza l’amor i la sensualitat.
➢ Models
- Grècia clàssica i hel·lenística per la tècnica, temes, idealització…
➢ Influències
- Artistes: deixeble de Canova: Damià Campeny
Altres obres: Paulina Borghese, Les tres Gràcies, Venus Itàlica
58
EL PENSADOR
Fitxa Tècnica
- Nom obra: El pensador
- Autors: Rodin
- Cronologia: Finals s. XIX
- Estil: Impressionisme
- Materials: Bronze
- Dimensions: 71,5 cm d'alçada, 58 cm de llarg i 40 cm d'amplada.
- Tema: Simbòlic
Ens situem a finals del s. XIX a França, segon imperi Napoleònic. París és la capital
artística i cultural. La societat és industrialitzada, mostrant diferències entre les
classes socials.
Filosofia empirista com a base del pensament de l’època. En destaquem innovacions

tècniques com l’aparició de la fotografia i els tubs de pintura. A més, hi ha una nova
concepció de l’artista en aquest context: trenca cànons, pinta el que vol…
Aquesta obra pertany a l’Impressionisme, estil que intentava captar la llum a partir
de la rugositat superficial i la multiplicació dels plans. Són obres que semblen
inacabades. En destaca Rodin.
Rodin va ser l’artista influent de l’època, el més important del s. XIX. Va acabar la
formació a Itàlia, on coneix les obres del Renaixement i del Barroc. Se sent molt atret
pel moviment i la musculatura de Miquel Àngel i Donatello. El seu estil es
caracteritza per la duresa de la forma i el modelatge amb textura , ja que modelava
el bronze amb les seves mans.
Anàlisi formal
➢ Descripció
59
Figura masculina nua asseguda sobre una roca amb actitud reflexiva, recolzant el
cap sobre el braç dret, a la vegada que aquest està sobre el genoll esquerre.
És una escultura exempta sedent, de bronze. No es fa amb la tècnica de la cera

perduda però sí semblant.
➢ Composició
És una composició tancada, ja que tendeix cap al centre.
En un principi havia de ser unifacial, però després es va tornar multifacial quan va

agafar importància per ella mateixa i no en conjunt d’una porta.
És massissa i no està policromada.
➢ Superfície
Juga amb les rugositats a:
- Roca i el cos
- Dins del propi cos, per exemple a l’esquena i a la cama
Ho fa per jugar amb la incidència de la llum, per això hi ha zones més perfilades i
acabades que altres.
El tractament anatòmic està molt treballat. La musculatura

està en tensió, marcada perquè el personatge està pensant
i vol transmetre la tensió de la ment.
Hi ha una desproporció a les mans, són més grans.
L’escultura fa una S, molt sinuosa. Juga amb les línies

corbes.
No hi ha massa dinamisme, és una obra bastant estàtica.
El personatge està assegut i el que li dóna vitalitat és la

tensió dels músculs.
Anàlisi conceptual
En un primer moment, la funció havia de ser decorativa (al Museu de les Arts
Decoratives de París).
Rodin va fer unes portes anomenades Portes de l’Infern com a commemoració de

les portes del Paradís de Ghiberti. Representaven la Divina Comèdia de Dante,
60
concretament el viatge de Dante a l’infern.
El Pensador era la personificació de Dante a l’obra, pensant en el que li esperava en

arribar a l’infern, en el tràgic destí que li arribava a l’home.
No es va acabar aquest projecte i llavors l’obra va agafar significat propi, convertint-

se en una escultura exempta, com a símbol de l’home com a ésser racional que
medita.
La funció del segon significat és una funció decorativa, ornamental.
➢ Models
- Estètica (desproporcions, treball anatòmic…) 🡪 Miquel Àngel - Posició dels

personatges 🡪 Carpeaux
- Ghiberti
➢ Influències
- Escultura modernista de finals del s. XIX i principis del s. XX
Altres obres: Les Tres Ombres, El bes Altres obres que també havien d’anar a la
porta - Balzac
61
EL JURAMENT DELS HORACIS
Fitxa Tècnica
- Nom obra: El jurament dels Horacis
- Autors: Jacques-Louis David
- Cronologia: Finals del s. XVIII
- Estil: Neoclassicisme
- Tècnica: Oli sobre tela
- Dimensions: 3,30 x 4,25 m
- Tema: Literari
- Localització: Museu del Louvre, París
Ens situem a la França a finals del s. XVIII. Després de la Revolució Francesa, la

burgesia arriba al poder i ens trobem immersos en el canvi de l’Antic Règim a
l’establiment dels estats liberals.
L’obra és d’estil neoclàssic. Aquest estil recupera els models de l’antiguitat clàssica
com a rebuig dels excessos del Rococó i com a model dels nous valors cívics i
democràtics de la nova societat.
Posa les seves bases en la racionalitat de l’època de la Il·lustració. Ens trobem en

un moment en què la societat canvia; està dividida en classes socials, és
individualista, té drets i deures i dret a votar.
Destaca David. És un pintor francès que participa activament en la Revolució

Francesa com a pintor, plasma la revolució. Després passa a ser pintor de l’Imperi
Napoleònic. L’època més coneguda és l’intermedi entre la Revolució i l’Imperi.
Anàlisi formal
➢ Descripció
Grup d’homes i dones. El grup masculí està dret i hi ha un personatge principal que
destaca, està al centre agafant les espases. Les dones estan assegudes i tristes.
➢ Elements plàstics
- Dibuix: traç fi, precís i minuciós, es veuen molt bé els contorns dibuixats. Hi ha el
62
predomini del dibuix sobre el color.
- Pinzellada: llarga i plana
- Colors: predominen els ocres i els grisos. Destaquen el color vermell i el blanc a
diferents parts de l’obra per equilibrar-la. El color blanc està als dos extrems de
l’obra i el vermell repartit pel centre.
- Llum: cas particular. David no crea una llum homogènia, sinó que juga amb ella
per crear un efecte de llums i ombres i per realçar els personatges principals. No
veiem el focus de llum, però s’intueix i es pot veure que la llum prové de l’esquerra,
en diagonal.
- Profunditat: Aconsegueix profunditat gràcies a la perspectiva lineal. Queda

marcada per les línies del terra. El punt de fuga està per sobre les espases.
➢ Composició
Figures distribuïdes en dos grups, per sexe. És una obra equilibrada perquè
reparteix els personatges en tres parts (les mateixes que l’arquitectura del darrere). -
Arcada esquerra: homes
- Centre: personatge principal
- Arcada dreta: dones
Si es treuen les persones, l’estança és simètrica. Tendeix bastant a la simetria al

situar els personatges a banda i banda.
Hi ha línies diagonals i formes piramidals a tota l’obra.
El moviment es presenta de maneres diferents

segons el sexe.
- Homes: rígids, rectes, línies anguloses.

Mostren línies hieràtiques.
- Dones: fragilitat, línies sinuoses i corbes.
Els personatges tendeixen a una certa

idealització, tenen rostres continguts i freds. A
més, estan treballats de manera clàssica; van
vestits com els romans i estan treballats com si fossin escultures.
L’arquitectura també és clàssica.
63
Anàlisi conceptual
➢ Tema
Literari, extret de dues obres. Està inspirada en la tragèdia “Horaci” del s. XVII.
Aquesta tragèdia s’inspira en “la Història de Roma” escrita per Tit Livi.
➢ Funció
Vol transmetre la idea que el poble ha de lluitar pels seus interessos i la seva pàtria.
Té un valor reivindicatiu i la funció decorativa.
➢ Significat
Història de l’enfrontament dels Horacis contra els Curiacis.
En els orígens de Roma, es disputava el domini Italià per tenir el control de Roma i
els seus voltants. Per decidir que ho podia controlar, en comptes d’enfrontar-se tot el
poble, s’enfrontarien dues famílies fins a la mort.
➔ Horacis: de Roma
➔ Curiacis: poble d’Alba Longa
L’obra mostra el moment en què els tres germans Horacis estan jurant fidelitat a la
ciutat de Roma, que lluitaran si cal fins a la mort per defensar la ciutat. La tragèdia
està en les figures femenines. La dona de blanc és la dona d’un Horaci i ella és
Curiàcia. La dona de blau és Horàcia i està casada amb Curiaci. Per tant, guanyi qui
guanyi les dones acabaran perdent.
L’enfrontament acaba quan torna un Horaci viu i quan la germana el veu arribar sap
que s’ha mort el seu marit i es posa a plorar. Llavors, el germà la mata perquè en
comptes d’alegrar-se per ell està plorant la mort de l’enemic.
➢ Models
- Renaixement
- Envoltades en arquitectura clàssica, llum, colors vius, dibuix precís...
- Caravaggio: les llums en forma diagonal
64
➢ Influències
- Els propis pintors neoclàssics
Altres obres: La mort de Sòcrates, David
65
ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG
Fitxa tècnica:
- Nom obra: Els afusellaments del 3 de maig
- Autors: Goya
- Cronologia: Primer terç del s. XIX
- Estil: Neoclassicisme-Romanticisme / Goyesc
- Tema: Històric i al·legòric
- Dimensions: Gran format, 2’68 x 3’47 m
- Localització: Museu del Prado, Madrid
Context històric:
Ens situem a l’Espanya d’inicis del s. XIX, en els anys de transició de l’Antic Règim a
la creació dels estats liberals. A Espanya hi ha una monarquia absolutista liderada
per Carles IV. L’any 1808, Napoleó fa un tractat amb Carles IV en el qual Espanya
permet el pas de les tropes napoleòniques per dirigir-se a Portugal. Les tropes es
queden a Espanya i fan un intent d’arribar al poder, de colonitzar Espanya. El 1808,
el poble espanyol es revolta en contra de la invasió napoleònica i aquesta revolta és
reprimida per l’exèrcit francès, donant lloc a la Guerra del Francès (1808-1814). El
1814, Espanya guanya la guerra i hi ha un retorn a l’absolutisme amb Ferran VII, fill
de Carles IV.
En aquesta època, un dels pintors més importants era Goya. Pertanyia a la cort de
Carles IV. Dins de la seva obra trobem pintures i gravats de caràcter històric i
reivindicatiu. Goya és difícil situar-lo en un estil concret, ja que la seva obra
evoluciona des de les seves obres més colonistes amb un traç fi a unes obres més
fosques amb una pinzellada solta i ràpida.
Anàlisi formal
➢ Estil
- Costa situar-lo en un estil, per això a vegades es diu estil “Goyesc”. Si s’hi hagués
de situar, se situaria entre el Neoclassicisme i el Romanticisme, però no encaixa del
tot en cap d’ells.
- Destaca la seva pinzellada, la qual comença sent fina i acabarà sent solta, cosa
que interessarà als impressionistes i expressionistes.
66
- Era crític amb l’època.
- La seva obra comença amb obres molt acolorides i acaba sent pintura més fosca
(pintures negres)
➢ Descripció
Veiem un grup de soldats apuntant amb fusell al poble espanyol.
Dibuix → Predomina el color sobre el dibuix.
Colors → Paleta de tons foscos. Introdueix contrastos lumínics accentuats per la taca blanca
de la camisa de l’home que aixeca els braços.
Llum → La llum és un element important en la composició, ja que delimita també les dues
zones de la pintura.
Profunditat → Profunditat aèria i perspectiva lineal. Hi ha cert punt de fuga combinat amb
perspectiva aèria (colors difuminats al fons).
➢ Composició
És una composició oberta. Els elements van cap a l’interior, però el buit del primer
pla introdueix l’espectador en l’obra i l’involucra.
Hi ha dos grans grups de personatges, uns amb armes i l’altre sense. Els que no
porten armes es divideixen en:
- Personatges principals
- Personatges afusellats
- Personatges esperant per ser afusellats
Aquesta divisió dels dos grups queda marcada per:
➔ La llum il·lumina els no-armats i els armats queden en la penombra

➔ Els afusellats són molt més expressius; els altres estan d'esquena i són
iguals, no tenen expressivitat.
La composició mostra dues línies diagonals: la de la muntanya del Príncipe Pío amb
el grup de civils i la del grup de soldats situats d’esquena a l’espectador. Les dues
línies convergeixen al fanal. Es crea així un conjunt de gran força i dramatisme per
l’escena representada.
L’estructura compositiva emmarca els personatges dins d’un triangle invertit, format
pel grup de soldats en diagonal i el grup d’afusellats de la part esquerra del quadre.
67
L’escena està representada amb un gran

realisme i expressivitat que mostra el moment
de la mort i el que és més terrible, la seva
ineludible arribada. S’introdueix d’aquesta forma
un element visual temporal de l’acció.
És una representació dinàmica d’un moment

brutal, els cossos es dobleguen i els rostres
transmeten sentiments extrems que
l’espectador pot veure de forma frontal, per
contra, el grup de sodats que estan d’esquena
no mostren les seves fisonomies i semblen
autòmats sense rostre.
Hi ha diferents escorços als morts.
Anàlisi conceptual
➢ Tema
Tema històric. És la representació dels fets succeïts a Madrid quan el poble es va

rebel·lar contra les tropes napoleòniques. El moment que reflecteix el quadre és
l’afusellament de les persones que havien participat en l’enfrontament del dia
anterior, 2 de maig, entre el poble de Madrid i l’exèrcit invasor.
➢ Funció
El quadre simbolitza, per part de Goya, una denúncia de la guerra, malgrat que
l’encàrrec, fet pel Consell de Regència, tenia la finalitat de “perpetuar amb els
pinzells de Goya les gestes o les escenes més notables i heroiques de la gloriosa
insurrecció espanyola contra el tirà d’Europa”. Forma parella amb “La càrrega dels
Mamelucs”, pintura de caràcter més èpic.
➢ Significat
És una escena carregada de realisme, ja que mostra els patriotes com a gent civil,
del poble, i és un crit davant de la irracionalitat i la crueltat de la guerra, alhora que
serveix de denúncia de la repressió i la violència.
Goya denuncia la irracionalitat de la guerra deshumanitzant els soldats francesos,

que semblen autòmats sense rostre.
Simbologia del personatge principal → se’l relaciona amb la crucifixió de Jesús. Es

68
relacionen els colors blancs i daurats amb els de l’Església i la llum amb la figura de Déu. La
llum també pot tenir un altre significat: la llum és utilitzada pels assassins per matar i
massacrar els rebels.
➢ Models
- Barroc
➢ Influències
- pinzellada solta i ràpida → impressionistes
- tema: Picasso i Manet
69
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE
Fitxa Tècnica
- Nom obra: La llibertat guiant el poble
- Autors: Delacroix
- Cronologia: Primer terç s. XIX
- Estil: Romanticisme
- Dimensions: Gran format, 2,60 x 3,25 m
- Tema: Històric-al·legòric
Ens situem a la França de les revolucions liberals del primer terç del s. XIX. Amb la
caiguda de Napoleó i el Congrés de Viena (1815) es dóna a Europa un retorn a
l’absolutisme que serà criticat/combatut per les forces o ideologies liberals
encapçalades per la burgesia i el poble.
És en aquest context en el qual neix un nou estil, el Romanticisme. S’oposa a les

normes i racionalitat del neoclassicisme i es caracteritza per l’individualisme, la
llibertat, pels sentiments i pel gust pel fet exòtic, per exemple.
Un dels pintors més destacats a França és Delacroix. Va ser deixeble de Géricault i

aprèn pintura copiant les obres del Louvre. Delacroix viatja al Marroc i allà se sent
atret per l'exòtic i, sobretot, pels colors i la llum que incorporarà a la seva obra. De la
seva pintura destaca la seva pinzellada, el color per sobre el dibuix i la pinzellada
solta. Depenent de l’obra, pot ser empastada.
Anàlisi formal
➢ Descripció
Veiem una figura femenina que amb el braç dret aixeca una bandera francesa i a la
mà esquerra porta un fusell.
La figura avança, liderant el poble cap a la Revolució.
Dibuix: destaca el color sobre la línia. Treballa els contorns diferents (el primer pla el
70
contorn està més ben definit -morts-). A mesura que ens allunyem hi ha un traç
totalment difós.
Color: La gamma predominant és de colors ocres i grisos apagats. Destaquen el

vermell, el blanc i el blau de la bandera sobre els altres. L’autor reparteix aquests
colors per l’obra per equilibrar-la. Prenen importància en alguns personatges
rellevants de l’obra, segons l’artista.
Llum: contrastada, juga amb el clarobscur. La llum és irreal (la crea el pintor
expressament), a voluntat de l’artista.
Profunditat: Juga amb els contorns i amb els colors. La perspectiva aèria. Els
elements propers són més nítids. També situa els personatges en diferents plans.
- Primer pla: morts
- Segon pla: dona i els dos que l’acompanyen
- Tercer pla: personatges i paisatge
➢ Composició
Piramidal. És una composició oberta perquè els

elements tendeixen a anar del centre cap a fora.
El personatge principal està al centre, creant un eix

bastant simètric, però no ho aconsegueix del tot.
Hi ha molt moviment: a la bandera, als personatges (avancen, s’aixequen…) i al fum

del fons de l’obra, que li dóna un joc dinàmic.
Trobem expressivitat al nen i al rostre d’altres camperols. Els personatges agafen

posicions complicades.
També hi ha expressivitat als morts, tant al rostre com al cos. Hi ha escorços,

sembla que surtin de l’obra.
Anàlisi conceptual
➢ Tema
Històric
71
➢ Funció
Delacroix va fer-la per un sentit decoratiu, però també té un sentit reivindicatiu. Lluís
Felip d’Orleans va amagar l’obra per apagar el sentit reivindicatiu i amb els anys va
passar a tenir una funció commemorativa.
➢ Significat
Es representa un fet històric, les revoltes liberals que van tenir

lloc a París el 1930. Així i tot, el significat no és pròpiament
històric sinó al·legòric.
La dona va seminua, vestida amb quatre draps de la població i

personifica la llibertat, un anhel.
En l’obra es mostren diferents classes socials que van

participar en la revolta: burgesos, obrers i camperols. El nen
representa les noves generacions per les quals valia la pena
lluitar.
➢ Models
- Barroc: llums, composicions… sobretot Rubens i Caravaggio
- Neoclassicisme: esperit revolucionari
➢ Influències
- Moviments de la segona meitat del s. XIX: Realisme i impressionisme, en la

pinzellada i el color.
Altres obres: La mort de Sardànapal, La matança de Quios
72
ENTERRAMENT A ORNANS
Fitxa tècnica:
-Nom obra: Enterrament a Ornans
- Autors: Courbet
- Cronologia: 1849-1850
- Estil: Realisme
- Dimensions: 3,15 x 6,68 m
- Tema: Costumista
- Localització: Museu Orsay, París
Context històric:
Ens situem a França a mitjans del s. XIX, després de la Revolució Liberal de 1848
on s’enderroca la monarquia de Lluís Felip d’Orleans. Mesos després s’instaura el
segon Imperi Napoleònic.
París era la capital artística i cultural europea, d’on sorgien totes les novetats. Les
conseqüències de la industrialització són la creació de dues classes socials
contràries en una societat desigual: la burgesia i el proletariat.
Culturalment, hi ha influència dels corrents empiristes i els avenços tècnics porten

l’arribada de la fotografia. Davant d’això, apareix el realisme, estil que vol plasmar la
realitat.
Destaca Courbet (1818-1878), pintor nascut a Ornans. Tenia un gran compromís

polític i social, i va participar en la comuna de París.
Courbet rebutja l’academicisme des d’un principi, i plasma la realitat de manera que
73
se’ns presenta amb tota cruesa a fi que nosaltres ens indignem i actuem en contra.
Exposa al Pavelló de l’Exposició Universal de París el 1855 i les seves obres són
rebutjades per vulgars i lletges. Llavors decideix muntar un pavelló alternatiu, el
“Pavelló del Realisme”. D’aquí ve el nom del moviment.
Anàlisi formal
➢ Descripció
Grup de persones en un paisatge exterior que assisteixen en un enterrament.
- Predomina el color per sobre el dibuix. Va creant a base de diferents pinzellades.
- Pinzellada llarga o curta en funció de la part de la pintura. És una pinzellada solta,

té més joc.
- Colors → grisos, verdosos, ocres… predominen les tonalitats fosques. Predomina el negre
per simbolitzar el dol. Destaquen el vermell i el blanc a la meitat esquerra de l’obra i queda
compensat amb el gos i les còfies de la dreta.
- Llum → llum de l’albada, primera hora. És tènue perquè és la matinada. Per això els colors
són apagats. Es juga amb el contrast entre el blanc i el negre.
- Profunditat → té profunditat, però reduïda per la posició dels personatges
Es pot veure un punt de fuga.
➢ Composició
Composició tancada, els personatges tendeixen a anar cap al mig. Tot i això, si ens
fixem en els personatges secundaris, alguns van cap a fora.
Els personatges fan una forma horitzontal a manera de fris, tots en el mateix pla i
treballats a mida natural.
74
El quadre tendeix a l'horitzontalitat i només sobresurt la creu, que focalitza cap a on
aniran les mirades i on està el més important.
La resta de línies serveixen per entendre la profunditat.
Disposició no jeràrquica, els personatges estan col·locats de qualsevol manera.
Anàlisi conceptual
Tema: costumista, es mostra un enterrament a Ornans.
Representa la gent del poble d’Ornans, Courbet la va utilitzar com a model. L’autor
pretén mostrar una realitat com qualsevol altra i donar importància a temes
intranscendents. Per aquest motiu recrea l’enterrament en grans dimensions (6x3m).
Es representa a tots els personatges de diferents classes socials que trobem a la
vida quotidiana:
- Oficiants (Església, portadors del fèretre → miren a terra,

s’aparten de la caixa perquè el mort feia pudor)
- Homes (al centre) de diferents classes socials
- Dones → davant hi ha les ploraneres (anaven als enterraments a

plorar) i al darrere les dones de pas
Es va presentar l’obra a la gent perquè aquesta no es quedés

indiferent. Va tenir una connotació; va ser rebutjada perquè
no complia un tema determinat, no s’havia presentat un
enterrament des del Greco i no tenia cap rerefons religiós,
mostrava la realitat tal com era.
➢ Models
- El Greco
- tema costumista: Barroc, Velázquez
➢ Influència
75
- Impressionisme
Altres obres: L’estudi del pintor o El taller, Platja de Normandia
76
LE DÉJEUNER SUR L’HERBE
Fitxa tècnica
- Títol: Le déjeuner sur l’herbe
- Autor: Édouard Manet
- Cronologia: Segona meitat s. XIX
- Mides: 2,08 m x 2,64 m
- Localització: Museu d’Orsay, París
Context Històric
Nascut en una bona família, Manet abandonà la carrera naval aviat per dedicar-se a
pintar. Va estudiar amb el pintor Couture i va començar a copiar quadres del
Louvre:Tizià, Rembrandt, Veláquez, Goya, Delacroix... Va fer una original síntesi de
l’art del passat, dels gravats japonesos, del realisme del seu temps. Buscava fer
composicions lliures, malgrat l’organització perfecta que es veu als seus quadres.Del
1853 al 1856 es dedicà a viatjar (Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Àustria) i a copiar
als grans mestres.
El 1859 presentà per primer cop al Saló el “Bevedor d’absenta”, que fou rebutjat,
provocant moltes crítiques.Als anys 60, la seva pintura de tema espanyol, molt de
moda a França, tingué èxit. El Saló acceptà per primer cop un quadre seu,Manet mai
es considerà un impressionista, no exposà amb el grup, sempre acudia als Salons
oficials, malgrat que el rebutgessin.
Ell observa i reprodueix allò que l’envolta, de manera refinada i elegant. El 1863 va
acabar un dels seus quadres més escandalosos, rebutjat en el Saló el 1863 i
exposat al Saló dels Rebutjats: “L’esmorzar sobre l'herba”. Fou rebutjat
unànimement per crítics i públic.
Només acceptat pels joves pintors del moment que proposaven l’observació directa
de la vida contemporània i la seva innovació tècnica. Sense voler-ho, Manet es
convertí en el personatge principal del grup dels impressionistes.
Anàlisi formal i estilística

➢ Característiques formals
- Els verds predominen en moltes tonalitats
- La llum es fon en els colors
- Sensació de transparència al rierol
77
- No clarobscur
- Ombres: taques de color juxtaposades
- Zones planes de color en les figures
- Tècnica pictòrica revolucionària
- Pinzellades breus i soltes, juxtaposades les unes amb les altres - base de
l’impressionisme -
- Zones planes de color, sense ombres (influència del món japonès)
➢ Característiques compositives
- Tres figures espai central: Una dona nua i dos homes vestits
- Estructura piramidal figures humanes: Una gran i tres petites
- Natura morta que introdueix en la composició (restes del dinar)
- Trencament amb la perspectiva tradicional
- Crea un espai en alçada per mitjà d’efectes atmosfèrics i cromàtics
- Diverses tonalitats de verd en el paisatge
- Clariana de tonalitats blavoses
- Violents contrastos cromàtics
- La mirada directa i insolent del nu femení adreçada a l’espectador l’implica i el fa
còmplice i protagonista de l’escena
- D’aspecte distret, no mira a l’espectador
- Retratat amb el braç dret atansat i el seu gest de la mà en indica que ha pres la
paraula
Tema, significat i funció
➢ Significació, missatge
Els personatges de Manet són burgesos encaixats en les figures mitològiques,
aconseguint però desproveir-lo d’aquest significat històric o mitològic. També podrida
interpretar-se al revés, és a dir, donar a un tema profà un relleu històric o mitològic.
El rebuig del públic causà sofriment a Manet, perquè ell sempre buscava el
reconeixement oficial, al contrari que els seus amics impressionistes, que volien ser
renovadors. Ell, però, aconseguí plasmar l’ambient modern del seu temps amb
formes d’expressió clàssiques (Baudelaire)
➢ Funció
Decorativa
78
➢ Antecedents
- El concert campestre. Ticià / Giorcione. 1508
- Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520.
➢ Influències posteriors
- Picasso i el “Déjeuner sur l’herbe”
79
SOL NAIXENT. IMPRESSIÓ
Fitxa tècnica
- Títol: Sol ixent. Impressió
- Autor: Monet
- Cronologia: Últim terç s. XIX
- Tècnica: oli sobre tela
- Tema: Paisatge
- Localització: Marmottan, París
Ens situem a mitjans del s. XIX a França, segon imperi Napoleònic. París és la
capital artística i cultural. La societat és industrialitzada, mostrant diferències entre
les classes socials.

Aquesta obra pertany a l’Impressionisme, estil que es caracteritzava per una unió de
la visió i la llum, pintar les obres a l’aire lliure gràcies a l’aparició dels tubs de pintura,
voler captar la instantaneïtat, la pinzellada solta i ràpida… En destaca Monet. Monet
va ser un pintor francès, nascut a Le Havre. Es trasllada a París a estudiar, però no
és molt conegut. A partir de 1870 viatja a Londres, on descobreix la pintura del
romàntic Turner. Allà canvia la seva visió de la pintura. Torna a França i del 1871 al
1878 s’instal·la a Argenteuil, on coincideix amb Manet, Pissarro… A partir del 1878,
s’instal·la a París on ja serà conegut. Allà es farà famós per les múltiples sèries que
pinta. Els últims anys marxa de París i va a Giverny. Es coneixen més de 3000
obres seves.
Va ser el principal ideòleg del grup impressionista, estil al qual es va mantenir fidel
tota la seva vida. Coincideix en totes les característiques de la tècnica
impressionista:
- Volia copsar la sensació visual que li produïen l’aigua, la llum i l’atmosfera.
- Era canviant, cosa que el portava a utilitzar pintures ràpides per a captar la realitat.
80
- Importa la visió global, estava més preocupat per l’efecte global que pels detalls
- Desmaterialització total dels objectes
Anàlisi formal
➢ Descripció
Veiem un port amb vaixells, grues i alguna fàbrica fumejant. Destaquen tres petites
embarcacions que naveguen mentre el sol està sortint.
- Predomini del color per sobre la línia. Traç gruixut i poc definit.
- Pinzellada solta, ràpida. Són petites pinzelles juxtaposades.
- Color 🡪 predomina el blau grisós, present a tota l’obra. Destaca el taronja del sol.
Aquest també el veiem a l’aigua i el núvol.
- Llum🡪 Diàfana i homogènia, present a tota l’obra. Les ombres estan fetes amb el
mateix color, igual que el reflex de l’aigua. Juga amb el reflex dels objectes al mar.
La llum és tènue, de primera hora del matí.
- Profunditat 🡪 Situa l’horitzó a dalt. No queda molt clara la profunditat, està mal
resolta. No hi ha un treball tècnic de la perspectiva i hi ha una línia diagonal
reforçada per les barques i el reflex del sol.
➢ Composició
Les barques fan una diagonal. Destaca la línia de l’horitzó i la vertical en el sol i el
reflex. D’aquesta manera es dóna profunditat.
A més a més, els elements estan en diferents plans i, per exemple, les barques les
tenim més a prop.
81
Anàlisi conceptual
➢ Tema
Paisatge de Le Havre, el port.
➢ Significat
Visió realista. Voluntat de captar la sensació visual que li produïa la realitat, tal com
ho capta amb els seus sentits.
Intenta captar l’ambient boirós i grisós, amb el fum de les fàbriques i la llum del sol
de primera hora del matí.
Produeix una sensació de tranquil·litat i placidesa.
➢ Funció
Estètica. L’obra va ser exposada el 1874 a la primera exposició impressionista.

L’obra, fins al moment de ser exposada, es titulava “Sol naixent”, però els altres
artistes, amb motiu de l’exposició, li van demanar en Monet que li canviés el nom i es
va afegir “Impressió”.
D’aquí ve el nom del grup, ja que un crític, en veure l’exposició, els va titllar
d’impressionistes de manera pejorativa, però a ells els va agradar i van adoptar el
nom pel grup.
➢ Models
- Turner🡪 pinzellada i colors
- Realisme paisatgístic de l’escola de Barbizon

82
➢ Influències
- Postimpressionisme (Van Gogh, Cezanne...)
Altres obres: Camp de roselles, 1873, La Rue Saint-Denís 1878
83
NIT ESTELADA
Fitxa tècnica
- Títol: Nit estelada
- Autor: Van Gogh
- Cronologia: 1889
- Tècnica: oli sobre tela
- Estil: postimpressionisme
- Tema: paisatge
- Localització: MoMA, Nova York
Ens situem a mitjans del s. XIX a França, segon imperi Napoleònic. París és la
capital artística i cultural. La societat és industrialitzada, mostrant diferències entre
les classes socials.

Aquesta obra pertany a l’Impressionisme, estil que es caracteritzava per una unió de
la visió i la llum, pintar les obres a l’aire lliure gràcies a l’aparició dels tubs de pintura,
voler captar la instantaneïtat, la pinzellada solta i ràpida… En destaca Van Gogh. Va
ser un pintor holandès, d’un poble. Mor amb 37 anys i només pinta 10 anys. És dels
pintors més famosos i cotitzats d’avui dia.
Dues grans passions:
- Religió: el seu pare era pastor protestant i ell va seguir els seus passos, però als
27 anys va patir una crisi existencial i ho va deixar.
- Pintura: als 27 anys es trasllada a París, on entra en contacte amb

l’Impressionisme. Després va a viure a Arles, on conviu amb Gauguin. Allà fa les
seves obres més conegudes.
Aquests anys van estar marcats per l’esquizofrènia que patia. La malaltia
l’acompanyarà i la pintura en serà un reflex. Se suïcida el 1890 amb un tret al pit.
La seva tècnica pictòrica es caracteritza per una pinzellada ondulada i empastada,

moltes vegades combinada amb una pinzellada curta i ràpida i forts contrastos de
color.
84
Anàlisi formal
➢ Descripció
Paisatge d’un poble de nit. Veiem cases, muntanyes, vegetació... sobta el cel, on
destaquen les estrelles i astres que donen vida al paisatge.
- Predomina el color per sobre la línia. Combina la línia i el dibuix, però el color
predomina.
- Pinzellada gruixuda, solta, empastada i juxtaposada. Juga amb una pinzellada més
corba i sinuosa al cel i una curta i més recta al poble.
- Colors 🡪 predominen tons blavosos que es complementen amb els grocs més
ataronjats dels astres del cel. Són colors complementaris.
- Llum 🡪 llum donada pel mateix color, present a tota l’obra. Té més importància al
cel, als estels, ja que és un paisatge nocturn.
- Profunditat 🡪 no treballada amb perspectiva. La profunditat es dóna amb les

muntanyes, la línia de l’horitzó i amb diferents plans:
- Primer pla: xiprer
- Segon pla: muntanyes i poble
- Tercer pla: cel
➢ Composició
Composició oberta. Línies verticals a l’arbre i a l’Església

(element més cèntric de la composició) i horitzontal a les
muntanyes.
- Meitat superior 🡪 línies corbes i sinuoses 🡪 vivacitat
- Meitat inferior 🡪 línies rectes i curtes 🡪 tranquil·litat
Intenta donar una expressivitat diferent de les dues parts. L’element que les uneix és
el xiprer (pertany al poble, però està pintat amb línies corbes).
Dinamisme al cel, molt expressiu.
Anàlisi conceptual
85
➢ Tema: Paisatge
➢ Significat
Representa el paisatge que Van Gogh veia des de la finestra del sanatori on estava
ingressat.
És l’albada, quan el sol comença a sortir.
Deforma la realitat i l’adapta a les seves necessitats. Per exemple, l’església té una
estètica holandesa, no francesa.
Vol plasmar el seu estat anímic a través de la pintura, equilibra el caos amb l’ordre.
El xiprer és una connexió amb Déu i el cel.
➢ Funció
Decorativa i terapèutica
➢ Models
- Impressionisme: color, expressivitat
- Gravats japonesos: formes corbes
➢ Influències
- Fauvisme: color
- Expressionisme: color i món interior
Altres obres: Els gira-sols, Retrat del Dr. Gachet
86
CASA MILÀ
Fitxa Tècnica
- Nom: Casa Milà
- Autor: Gaudí
- Cronologia: Principis s. XX
- Estil: Modernisme
- Tipologia: Civil
- Materials: Pedra, ferro, maó i ceràmica
- Localització: Barcelona
Context històric
Ens situem a l’Espanya d’inicis del s. XX en plena Crisi de la Restauració Borbònica.

És just després del desastre del 98 (pèrdua de colònies de Cuba) que la societat
espanyola es troba en una crisi moral i ideològica.
Mentre Espanya es veu immersa en aquesta decadència, Catalunya es troba en un

moment de creixement perquè s’industrialitza, fent que l’economia catalana estigui
en bonança. Es consolida el catalanisme com a opció política.
La Casa Milà pertany al Modernisme. És un dels estils més importants de la història

catalana, basat en un moviment de renovació. Busca la modernitat i és un art total i
original que juga amb la forma corba. Els màxims representants són Puig i
Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner.
Gaudí va ser un reconegut arquitecte català modernista que va començar la seva

carrera amb encàrrecs de la família Güell, amb la qual després va tenir una gran
relació. Un dels encàrrecs que li portarà casi tota la seva vida serà la Sagrada
Família. Destaquen altres obres seves com la Casa Batlló o el Parc Güell.
Anàlisi formal
➢ Elements suportats:
Façana, pisos i la coberta.
➢ Elements de suport:
Esquelet de ferro que permet donar llibertat a les plantes (no hi ha murs de càrrega).
87
La façana se subjecta a l’estructura amb uns tensors de ferro.
Els arcs parabòlics també sustenten l’estructura, reparteixen el pes del terrat i la
coberta.
➢ Descripció façana:
L’edifici s’adapta al pla Cerdà. És nua gran estructura

de pedra feta amb formes ondulades i sinuoses.
L’edifici consta de set plantes:
- Planta baixa → dóna accés a l'edifici i hi trobem botigues
- Pis principal o planta noble → és el pis més important, destinat com a vivenda de
la família Milà.
- 4 plantes → destinades al lloguer dels pisos
- Àtic → tanca l’edifici. Està fet amb trencadís.
Gaudí juga amb l’ús de la pedra, les formes ondulades que recorden al mar i amb el
ferro forjat dels balcons amb motius florals.
Tots els pisos són iguals pel que fa a la façana menys el pis principal, que té
columnes que el diferencien de la resta.
A la part alta de la façana hi ha uns motius decoratius que fan al·lusió a la Mare de
Déu del Roser. Això és perquè la senyora Milà (de nom Roser) va demanar-li que
posés una imatge de la Mare de Déu. Just va coincidir amb la Setmana Tràgica i la
família es va penedir (ja que es cremaven els símbols religiosos), de manera que
Gaudí va intentar dissimular-ho dibuixant una rosa.
A cada cantonada hi ha una inscripció que fa

referència a l’Ave Maria.
Una part destacada de la decoració és el terrat.

Hi trobem, fet amb una forma molt original,
l’embelliment de les sortides de fum, els dipòsits
d’aigua i les caixes dels ascensors.
Estan fetes de pedra (decorades amb trencadís) i

poden representar moltes coses: soldats medievals, muntanyes… fa al·lusió al món
simbòlic i natural de Gaudí.
➢ Espai interior
88
- Planta adaptada al pla Cerdà
- Hi ha tres façanes; una dóna a passeig de Gràcia, una a Provença i l’altra fa

xamfrà.
- Dos blocs d’edificis: Per això té dues entrades, una pel xamfrà i l’altra per
Provença.
- A la part del darrere hi ha el pati d’illa, dissenyat pel pla Cerdà.
- Gaudí va crear dos patis interiors que es comuniquen, a partir dels quals dóna
forma als pisos. Aquests il·luminen i ventilen.
- Planta lliure, no hi ha murs de càrrega. L’espai es podia distribuir com volgués.
- Edifici concebut amb ascensors als patis interiors, que anaven a cada replà. Les
escales estaven als extrems i eren utilitzades pel servei.
- Els pisos van del carrer al pati d’illa, tot el passadís queda il·luminat pel joc de llums
de Gaudí.
- Estances poligonals que dificulten el disseny del mobiliari. Per això els mobles els
va fer ell mateix.
- Decoració: elements de la natura. Segueix els colors verdosos i grogosos que

recorden a un ambient boscós. És un referent constant de la natura.
- Àtic: fet amb arcs parabòlics de totxo. Part destinada als serveis, a sota el terrat.
Urbanisme
Ben integrat, s’adapta a la perfecció al pla Cerdà. A més, l'originalitat es veu sense
cap problema, ja que els carrers de l’Eixample són més amples i permeten una millor
visibilitat.
Anàlisi conceptual
➢ Funció
Civil, de vivenda. Era la casa de la família Milà, vivia al pis principal. Els altres pisos
es llogaven i els Milà en treien benefici. Actualment, és propietat de Caixa Catalunya,
que explota turísticament l’edifici. El pis principal és una sala d’exposicions i a
excepció d’un que es pot visitar, la resta són vivendes o oficines.
89
➢ Significat
L’edifici es diu així pel seu aspecte i perquè en construir la façana, deixaven les
pedres al solar del davant i l’edifici va acabar adoptant el nom. Gaudí intenta fer
metàfores i fer referències amb la natura. Joan Maragall (poeta) fins i tot la va
descriure com poesia, dient que era com una Atlàntida sorgida del mig del mar.
➢ Models
-Natura
-Arquitectura del ferro: nous materials
➢ Influències
-Arquitectura expressionista
Altres obres: Casa Batlló, Sagrada Família
90
PAVELLÓ ALEMANY
Fitxa tècnica:
- Edifici: Pavelló alemany.
- Autor: Ludwig Mies van der Rohe.
- Cronologia: Primera meitat s. XX
- Tipologia: Pavelló d’exposició.
- Materials: Marbre de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer.
- Estil: Funcionalista.
- Localització: Parc de Montjuïc (Barcelona).
Context històric i cultural:
- Dictadura de Primo de Rivera.
- Tres anys abans de la Segona República.
- Segon gran desenvolupament urbà de Barcelona Exposició Universal de 1929.
- Període d’entreguerres a nivell europeu.
- Nazisme a Alemanya, feixisme a Itàlia i stalinisme a l'URSS.
- Crac de la Borsa de Nova York de l’any 1929.
- Racionalisme arquitectònic versus monumentalisme propagandístic.
- Surrealisme en pintura: Salvador Dalí, Joan Miró, Maruja Mallo, Ángeles

Santos…
- En la literatura espanyola destaca la generació del 27: Rafael Alberti, García

Lorca, Maria Zambrano…
- Estil: racionalisme (funcionalisme, moviment modern o estil internacional).
Anàlisi formal:
El Pavelló Alemany s’aixeca sobre un podi de travertí, al qual s’accedeix per una
petita escala de vuit graons tangencial al pla, que també permet l’accés a una gran
piscina de planta rectangular situada a la paret esquerra de la plataforma.
Darrere d’aquest estany artificial, hi ha la zona de servei, despatxos i lavabo,

integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut en part per un banc del
91
mateix material, que s’uneix a la coberta de la construcció principal. Aquesta,
totalment plana i horitzontal, s’estén en voladís respecte de l’estructura inferior de
suport a l’extrem esquerre, i deixa al descobert el cantó contrari, on s’ubica un petit
pati rectangular tancat. En aquest pati s’aixeca, sobre un segon estany més petit,
una escultura femenina de bronze de Georg Kolle.
La major part de la superfície mural que limita l’edifici principal és vidrada, fet que
permet una bona interrelació entre interior i exterior. Aquesta entrada de llum tan
generosa permet crear una sensació d’espai més gran, que l’arquitecte reforça per
mitjà del reflex del mateix edifici a l’aigua de les dues piscines.
Els nous avenços tecnològics i els nous materials permeten que la coberta de l’edifici
se sostingui només damunt de vuit pilars metàl·lics, i així allibera els murs de la
funció habitual de càrrega. L’arquitecte aconsegueix així que les parets il·lusòries de
marbres de colors i vidre transparent de l'interior creïn la percepció d’un recinte obert
i polivalent, totalment oposat al tradicional espai compartimentat.
El mobiliari de l’interior el formen la popular Cadira Barcelona i una catifa negra i una
cortina vermella que, al costat del mur central d’ònix daurat, representen la bandera
d’alemanya.
➢ Planta
1. Oficines i lavabo.
2. Estany artificial.
3. Sala principal.
4. Pati amb estany
Anàlisi conceptual:
➢ Significat
El pavelló volia significar els valors de la Nova Alemanya: racionalitat, austeritat,

transparència i perfecció, enfront de l’arquitectura grandiloqüent dels edificis de
l’Exposició Universal de 1929, entre ells el Palau Nacional, avui seu del MNAC. Com
92
també fer publicitat dels materials constructius produïts per la indústria alemanya.
➢ Funció
Edifici representatiu d’Alemanya a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.
Models i influències:
➢ Models
Principis de l’arquitectura funcionalista iniciada a l’escola de Chicago per Sullivan, a

la darreria del segle XIX. Aquest corrent arquitectònic va tenir continuïtat a
Alemanya, amb els edificis de Gropius, i a França, amb Le Corbusier.
L’any 1926, l’arquitecte francès va formular els cinc principis bàsics de la nova
arquitectura: planta lliure, ús de pilons (columnes metàl·liques), terrasses planes,
finestral continu i lliure formació de la façana, preceptes que Mies van der Rohe va
utilitzar en l’edifici barceloní.
➢ Influències
El Pavelló alemany ha inspirat l’obra de diverses generacions d'arquitectes
contemporanis.
93
CASA KAUFMANN
Fitxa tècnica:
- Títol: Casa Kaufmann (casa de la Cascada).
- Autor: Frank Lloyd Wright.
- Tipologia: Casa unifamiliar.
- Materials: Formigó armat, pedra, vidre i

alumini.
- Estil: Organicista.
- Localització: Bear Bun, Pennsilvània (EUA).
Context històric:
- Període d’entreguerres.
- Superació del crac de la Borsa de Nova York del 1929.
- Pujada del nazisme a Alemanya i del feixisme a Itàlia.
- Consolidació del comunisme a l’URSS.
- Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939).
Anàlisi formal:
La casa de la Cascada consta de tres plantes, i es construeix a partir d’una

composició geomètrica de plans verticals de pedra (murs i xemeneia) que s’oposen
als plans horitzontals de formigó (terrasses en volada). Aquests darrers s’equilibren
damunt la superfície rocosa i aconsegueixen que el conjunt mostri una gran
plasticitat estructural que, consegüentment, evoca la cascada que es troba justament
a sota, potenciant l’asimetria entre l’horitzontalitat construïda i la verticalitat natural.
Els criteris que constitueixen la lògica compositiva del conjunt són bàsicament tres:
l’encreuament continu d’uns volums davant els altres, la manera de projectar l’edifici
des de l’interior cap a l’exterior, i la integració de l’edifici en un entorn natural
determinat. L’asimetria dels blocs, el desplaçament dels volums i dels pisos,
responen a una voluntat figurativa, però reflecteixen també el “desordre” orgànic
propi de la natura en la qual s’insereix.
A l’interior, cada planta té una distribució totalment lliure, sense cap estructura
reguladora d’espais, de manera que s’adapta a les necessitats concretes de cada
94
zona.
D’altra banda, l’ús del vidre a tots els angles i el fet que tots els espais interiors
s’estenguin al llarg de les amples balconades cap al paisatge suposa fomentar una
gran intercomunicació amb l’exterior, que evita l’opacitat i la sensació d’estar tancat
dins una caixa hermètica.
➢ Contingut i significat
El 1935, quan Frank Lloyd Wright va rebre l’encàrrec d’E.J.Kaufmann, director d’un
complex comercial de Pittsburg, de fer una casa, es va mostrar entusiasmat, ja que
la seva situació econòmica, després de la Depressió, havia quedat afectada.
Com gairebé tots els transcendentalistes, Wright considerava la natura d’una forma
quasi mítica. Pensava que el benestar espiritual i corporal de les persones és més
gran com més s’acosten al medi físic. En aquest sentit, els seus edificis, integrats en
el paisatge, pretenen que l’ésser humà experimenti el goig de la bellesa dels
ambients naturals.
➢ Funció
- Servei d’habitatge de segona residència dels seus propietaris.
- Materialització d’un ideal de l’arquitectura organicista: poder viure enmig de la

natura sense renunciar a les comoditats de l’arquitectura moderna, i conjugar així
ecologia i progrés.
95
La base de l’obra de Wright és el funcionalisme, com podem veure en l’ús de la
planta lliure, però també s’inspirà en els ismes i en la senzillesa japonesa.
Ell va començar a utilitzar el terme ‘arquitectura orgànica’ per tal d’unir home,
arquitectura i natura. Wright tenia present el confort, amb l’ús de totes les comoditats
i els avenços tecnològics per facilitar-les. Alvar Aalto també va fusionar
Funcionalisme i Organicisme: Vil·la Mairea.
96
FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT EN L’ESPAI
Fitxa tècnica:
- Títol: Formes úniques de continuïtat en l’espai
- Autor: Umberto Boccioni
- Tipologia: Escultura exempta.
- Material: Bronze
- Mides: 1’11 x 0’88 m
- Estil: Futurista.
- Tema: Figura humana en moviment.
- Localització: MoMA, Nova York
Context històric i cultural:
L'època de les primeres avantguardes coincideix amb un període molt convuls de

la història: la rivalitat colonial entre potències europees, la Primera Guerra Mundial
(1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del nazisme. Un
món en crisi que revitalitza l’art i porta l’artista a la recerca d’elements nous i
provocadors, reaccionant contra les injustícies socials que l’envolten.
L’art contemporani deixa de banda la captació externa de la realitat visual i expressa

les vivències interior de l’artista. Un artista, sovint rebutjat, que busca uns altres
individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen les
avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els estils globalitzadors
del passat. La pintura pren el protagonisme de la innovació.
- Importància dels manifestos artístics: els futuristes van fer més de 50 manifestos.
Estil: futurisme.
El Futurisme introdueix un nou concepte: la rapidesa per plasmar el moviment veloç

en la línia dels nous progressos de la tècnica, aconseguint plasmar la sensació de
moviment a partir de la descomposició de la figura i l’ús d’una sèrie de recursos
geomètrics propis del cubisme. També destaca els símbols de la modernitat: nous
mitjans de transport, la ciutat, l’home i la seva realitat, la velocitat, el risc...
Anàlisi formal:
L’obra representa un home en posició de marxa, recorda les figures de l’art grec,
97
alguns autors assenyalen a la Victòria de Samotràcia. La figura de cos sencer
mostra un tors sense braços que han estat substituïts per una forma arrodonida, les
cames fixades a dos blocs permetent, això no obstant, crear una imatge
aerodinàmica deformada per la velocitat. Per aconseguir un efecte de dinamisme i
una expressió de la figura humana mecanitzada, el volum del cos es desplaça en un
moviment per l’espai generant aquest efecte òptic de moviment, fent que sembli que
l’escultura avança a gran velocitat.
El contorn de la figura, apareix desdibuixat, obrint-se en diverses perspectives,

multiplicant-se, en volums còncaus i convexes que es tallen, creant un joc de plànols
on la imatge mostra un moviment d’ales o de roba que juga amb les llums que
emanen del propi material, en un resultat final de massa, de màquina però com
quelcom vital i espacial. L’escultura és oberta, però a la vegada està integrada entre
l’objecte en moviment i el context espacial que l’envolta.
➢ Característiques
- Material: bronze.
- Tècnica: fosa.
- Embalum rodó.
- Esquematització.
- Perfils angulosos.
- Finalitat ideològica artística del futurisme: És més bell un cotxe de carreres que la
Victòria de Samotràcia.
- Forces contràries per potenciar el dinamisme.
- Multifacialitat malgrat que es valora la posició lateral que remarca el moviment.
➢ Significat
- Intent de representar amb formes externes les forces internes.
- Aconseguir el moviment mitjançant la representació d’un objecte quiet.
- Retrat tridimensional d’un cos enèrgic i poderós en acció, amb el qual Boccioni
reprodueix perfectament l’energia interna i dinàmica de l’ésser humà.
- Representació plàstica dels postulats manifestats pels futuristes.
➢ Funció
Decorativa i programàtica.
98
Malgrat el futurisme al qual pertany aquesta obra, aquesta té semblances amb

l'escultura “Victòria de Samotacia”. Totes dues intenten recrear el moviment ràpid i
decidit d'un cos en l'espai. A l'escultura grega això s'aconsegueix amb les robes,
però en aquesta el modelatge del cos d'un personatge és el que fa la sensació de
moviment. Així tot i tenir significats completament diferents les dues obres
transmeten el mateix, moviment i dinamisme. Aquesta obra també té influències del
cubisme analític Bracque i Picasso en la descomposició dels cossos en formes
geomètriques
99
EL PROFETA
Fitxa tècnica
- Títol: El profeta.
Autor: Pablo Gargallo.
- Cronologia: 1933 (guix), 1936 (bronze). Primera

meitat del s. XX
- Tipologia: Escultura exempta.
- Material: Bronze.
- Mides: 2’35 x 0’65 m.
- Estil: Cubista.
- Tema: Religiós.
- Localització: M. Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid) i M. Gargallo.
- Segona República espanyola.
- Moment de força conflictes socials i polítics.
- Segon gran desenvolupament urbà de Barcelona després de l’Exposició Universal

de l’any 1929.
- Període d’entreguerres a nivell europeu.
- Nazisme a Alemanya, feixisme a Itàlia i stalinisme a la URSS.
- Superació del crac de la Borsa de Nova York de l’any 1929.
- Racionalisme arquitectònic versus monumentalisme propagandístic.
- Culturalment: Generació del 27: Lorca, Machado, Alberti, Buñuel.
Mentre Europa vivia les conseqüències de la Gran Depressió americana i a Itàlia i

Alemanya havien sorgit amb força el feixisme i el nazisme, el 4 d’abril de l’any 93 es
proclamava a Madrid la Segona República Espanyola, enmig d’un ambient d’eufòria.
El nou règim representava uns ideals de progrés i de democràcia que bona part del
país desitjava i en els quals va dipositar grans esperances. Però l’alçament d’una
part de l’exèrcit sota les ordres del general Franco, en contra del govern legalment
constituït, va desembocar en una cruel guerra civil, dividint el país en dos bàndols
(esquerres i dretes) irreconciliables. Ens trobem, doncs, en una època convulsa, de
grans transformacions econòmiques, polítiques, socials i culturals que afectaran a la
100
producció artística i al mateix concepte d’art.
Estil: cubista.
Anàlisi formal
Figura humana feta a base de planxes de bronze tallades, estructurades al voltant

d'un eix central format pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra. A partir
d'aquest eix es poden endevinar les diferents parts del cos realitzades mitjançant
lleugeres planxes metàl·liques que es desenvolupen en l’espai buit, fent que l’espai
buit passi a formar part intrínseca de l'escultura.
Aquest buit permet jugar amb interessants formes còncaves i convexes, un joc de
contrast buit/ple que aporta a l’estructura una gran expressivitat i impacte emocional.
En aquesta mateixa línia, la presència de les diferents planxes dentades del seu pèl i
la seva roba, confereixen al conjunt una major tensió i dinamisme. Finalment, també
és interessant destacar com el joc de corbes i contra corbes accentua encara més
els contrastos de llum i ombra, formant-se el que el mateix escultor anomenà volum
virtual, el qual pot ser rodejat per l'espectador.
- Introducció del buit com a element volumètric.
Anàlisi conceptual
➢ Significat
La figura resultant és un home, d’imatge poderosa, que exhorta amb vehemència la

multitud a seguir-lo, tant físicament com ideològicament. Es troba ben afermat a
terra, circumstància que reforça allò que vol transmetre. Aixeca la mà dreta, amb un
gest contundent que acompanya el discurs: és l’actitud de l’orador (força de la
paraula). Amb l’esquerra subjecta un bastó, instrument del profeta de Judea. Es
cobreix amb una esquemàtica pell.
➢ Funció
Decorativa, modernització de la imatgeria religiosa.
L’obra de Gargallo és un dels millors exemples d’una de les conquestes més

revolucionàries de l’escultura contemporània: La introducció del buit com a element
volumètric.
101
Una solució que també està present en altres escultors contemporanis com, per
exemple, Henri Moore amb la “Dona reclinada” (1936)
102
MAMAN
Fitxa tècnica
- Títol: Maman
- Autor: Louise Bourgeois (1911-2010)
- Cronologia: Finals del s. XX
- Tècnica: Bronze, acer inoxidable i marbre
- Mides: 8’95 x 9’80 x 11’60 cm
- Estil: Expressionista
- Tema: Al·legòric (fa referència a un altre cosa)
- Localització: Museu Guggenheim (Bilbao)
Context històric
La dècada dels 90 es caracteritzarà per l’ocupació d’Irak, la guerra dels balcants, la

desintegració del món comunista amb la caiguda de la URRS que donarà peu a
l’aparició de noves repúbliques.
➢ Biografia
- Nascuda en ple apogeu cubista estudia geometria i matemàtiques que l’ajuden a

perfeccionar el seu estil cubista dels primers anys.
- Assisteix a diverses escoles d’art de París.
- En el 1938 es trasllada a Nova York amb el seu marit i abandona la pintura per
l’escultura amb estil personal i psicològic a més de gran habilitat per treballar amb
diferents materials.
- Reconeixement no li arriba fins 1982 quan MoMA li organitza una exposició

retrospectiva (primera dona en aconseguir-lo)
Descripció formal
S’eleva desafiant sobre vuit gegantines potes de bronze, que tenen una estructura
que recorda la dels arcbotants de les catedrals gòtiques i tot i la duresa del material
no estan tenses sinó que reprodueixen mobilitat. Alhora mostren una superfície
rugosa i imperfecta fruit de les nombroses plaques que la conformen.
Cos central de dimensions més reduïdes sota el qual hi ha un teixit metàl·lic que
103
conté el que podria representar els ous de l’aranya (conjunt de pedres blanques de
marbre). Conjuga la fragilitat de la bossa dels ous suspensa en el buit amb la
protecció que creen les vuit extremitats a manera de presó lleugerament més
elevada que la bossa materna.
Anàlisi conceptual
Forma part de la sèrie d’escultures anomenada Spider.
Homenatge que fa l’artista a la seva mare que teia un negoci de tapisseria en el qual
treballava com a artesana. La seva mare era com una aranya, delicada, intel·ligent,
pacient, clamada, raonable, fina, indispensable, útil... Però també connecta
directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l’artista.
De petita va patir el menyspreu del seu pare que volia un noi i va haver de ser
testimoni de la relació del seu pare amb la institutriu que l’educà quan era petita.
L’aranya expressa la duplicitat de la naturalesa materna: utilitza la seda tant per

fabricar el capoll que protegeix els ous per filar la teranyina amb la qual caça les
preses, és a dir, doble funció contradictòria: vida i mort.
➢ Models
De Frida Kahlo, perquè trasllada a l’art les seves vivències i sentiments
➢ Influències
Contacte amb surrealisme parisenc, expressionisme abstracte de Nova York i diàleg

mantingut amb l’art de les tribus índies i africanes. També els seus traumes infantils.
104
COMPOSICIÓ IV
Fitxa tècnica
Títol: Composició IV
Autor: Wasily Kandinsky (1866 – 1944)
Cronologia: primera meitat s. XX
Estil: Art abstracte
Tècnica i suport: Oli sobre tela
Dimensions: 1,59 x 2,5 m
Localització: Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf
Context històric
Els avenços de la industrialització (Segona revolució industrial) van portar nous

invents (cotxes, ràdio, telèfon...) que es traduïren en una societat eufòrica que en
plena Belle Époque no es feia ressò de les injustícies de les explotacions que
estaven portant a terme els imperis colonials. Això va portar al fet que es generessin
tensions entre les potències europees, que buscaven el domini colonial. Aquesta
competència acabaria desencadenant en la Primera Guerra Mundial. Al període
previ al conflicte es denomina com “pau armada” i és on els països es prepararen
per a l’assalt, ja que eren coneixedors de l’inevitable.
Anàlisi Formal
➢ Descripció
Composició IV és una pintura abstracta, on aparentment no hi ha cap relació ni

semblant amb la realitat exterior. El conjunt de línies i colors independents formen un
revolt d’elements que mostren un violent moviment a la part esquerra del quadre i
una sensació de tranquil·litat a la banda dreta. Al centre hi ha dues línies negres
que travessen el quadre de dalt a baix.
Criden molt l’atenció el predomini del color (total) i l’ús d’aquest en tons vius i
contrastats. El domini de les tonalitats groguenques es barallen amb els blaus,
vermells i verds. La línia, negra, és l’altra protagonista del quadre. Destaca pels
seus traços forts i segurs, que marquen formes mig reals i mig abstractes. El
predomini és de línies rectes, tan verticals i diagonals, tot i que també n’hi ha de
corbes, sobretot a la banda esquerra del quadre. Aquest ús del color, escampat en
105
taques vives com si es tractés de notes musicals, i de la línia, doten al quadre d’un
ritme i moviment molt elevats: l’ull no pot parar quiet i va d’un costat a l’altre.
➢ Composició
Clara la divisió del quadre en tres parts, esmentat fa un moment: al costat dret
trobem un entramat de línies esmolades que expressen, juntament amb els colors,
un moviment violent. Al centre hi ha les dues línies que travessen el quadre
verticalment i la gran forma blava. A la banda esquerra és on observem la
tranquil·litat que proporcionen la suavitat de les formes tractades i per l’ús d’una
gamma cromàtica més harmònica.
Podem dir que el pintor expressa la seva sensació a l'escoltar música (per exemple
de Wagner), traduïdes en colors i línies que vindrien a ser les diferents notes.
➢ Estil
L’art abstracte és un estil sorgit al voltant de 1910 i va ser una de les manifestacions
més significatives de l’esperit del segle XX. L’art abstracte deixa de considerar la
representació figurativa, tendint a substituir-la per un llenguatge visual independent i
dotat del seu propi significat. Es construeix partint del fauvisme (color),
l’expressionisme (abstracció lírica), o bé el cubisme (estructuració).
Anàlisi Conceptual
➢ Significat
No es pot cercar cap element iconogràfic en l’obra de Kandinski ja que,

intencionadament, l’autor va eliminar tot element figuratiu. Per tant, l’obra és per a la
pura contemplació de l’espectador, per tal d’incidir i impactar en la seva sensibilitat.
Es diu que la pintura de Kandinski no va a la vista sinó a l’ànima.
Tot i així, hi ha hagut gent que ha interpretat el quadre com una lluita de cavallers al
costat d’un turó coronat per un castell.
➢ Funció
Estètica. Simbòlicament obre nous camins al llenguatge pictòric.
L’obra de Kandinski resta profundament influenciada per la música (gran admirador

de Wagner). La veu com un art de gran llibertat compositiva, i és precisament el que
ell intenta plasmar en la seva pintura. Per això a les seves obres el tema passa a
segon pla o desapareix directament.
106
Per altra banda, ha influenciat a tots els artistes posteriors que també han treballat
en el camp no-figuratiu, com Pollock o Kline.
107
EL GUERNICA
Fitxa tècnica
Títol: Guernica
Autor: Picasso
Cronologia: 1937
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 3’51 x 7’82 m
Estil: cubista, expressionista
Tema: denúncia política
Localització: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (Madrid)
Context històric
El bombardeig de Guernica es va produir el 26 d’abril de 1937 per la legió Còndor

Alemanya (amb participació italiana) durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
El 24 de maig es va inaugurar l’exposició universal de París i el 12 de juliol va entrar
en funcionament el pavelló espanyol (on estarà exposat el Guernica i obres d’altres
artistes com Joan Miró). El bombardeig de Guernica és el primer bombardeig sobre
població civil.
➢ Biografia
- Precoç en l’aprenentatge de l’art pictòric.
- 1900-1904 alterna residència entre Barcelona i París rep moltes influències
- Quan s’instal·la a la capital francesa el rosa esdevé el color dominant de les seves
composicions (època rosa)
- 1907 inicia camí en el cubisme per influència de Cèzanne i art primitiu. Estil que
domina fins a 1925 que comença a crear obres de gran expressivitat.
- Acaba 2a guerra mundial i s’instal·la a Vallauris on comença una de les etapes més
fecundes i creatives de la seva trajectòria artística.
- Coincideix amb etapa personal molt positiva, sovint utilitza el seu art com a element
propagandístic i instrument contra la guerra.
Anàlisi formal
➢ Descripció
108
Escenari arquitectònic angoixant en què a penes reconeixem finestres, una teulada,
un terra de rajoles i una taula. Hi apareixen 9 figures: sis persones i tres animals.
➢ Composició
Caos aparent, però totes les figures estan estructurades a partir d’una gran
piràmide compensa per dos eixos verticals situats als extrems. Vèrtex superior del
triangle es troba al centre (proper al capdamunt del quinqué que aguanta la dona
que entra per la finestra) i baixa en diagonal cap als extrems inferiors. Dintre de la
piràmide trobem el cavall amb una llança calada al costat, una dona semi nua que
fuig i sotes les potes de l’animal un soldat esquarterat. A la part esquerra hi ha una
tràgica maternitat i un toro ordenat en sentit ascendent i al costat un ocell en la
penombra. La part dreta està ocupada per la imatge dramàtica d’una dona amb els
braços aixecats atrapada en un incendi.
La multiplicitat fraccionada de l’espai real present en la figura del cavall, el toro i

fins i tot la desfiguració fàcil de les persones contribueix a donar sensació caòtica i
destructiva de les bombes i les boques esfereïdores obertes de manera
desmesurada de l’interior de les quals sobresurt una llengua punxeguda creen un
clímax expressiu difícil de superar.
➢ Llum
Totalment artificial, està marcada per la geometrització i la multiplicitat cubista.

Gamma cromàtica de blanc negre i gris per l’impacte produït per les fotografies dels
diaris.
Anàlisi conceptual
El govern de la Segona República encarrega al gener una obra per a l’exposició

Internacional celebrada a París l’any 1937. A l'abril (Guerra Civil) els avions de la
legió Còndor alemanya van bombardejar la localitat basca de Gernika on només
quedaven infants, dones i vells. Això va captar la seva atenció ràpidament i l’1 de
maig va iniciar la pintura per denunciar al món l’atac aeri per les forces de l’aviació
nazi.
- Dona amb braços aixecats: al·legoria del dolor físic.
- Dona que corre a la part baixa: metàfora dels qui són perseguits.
- Figura que aguanta en braços al seu fill: símbol del dolor psicològic dels qui van
perdre els éssers estimats.
- Soldat esquarterat: al·legoria del cisma de les dues Espanyes enfrontades en la

Guerra Civil.
- Personatge que introdueix el quinqué per la finestra: voluntat dels supervivents

109
de fer conèixer al món la crueltat dels fets esdevinguts.
- Llum que penja del sostre: falsa propaganda nacional que va voler imputar els
fets al bàndol republicà.
- Cavall: Relacionat amb la població espanyola vençuda per la força bruta

representada pel brau
- Ocell: colom de la pau.
Recull tota la saviesa artística que té. Estructura formal recorda la d’un dels frontons
del temple de Zeus, acumulació de personatges Delacroix o Géricault.
La matança dels innocents de Reni model directe.
110
LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA
Fitxa tècnica
Nom: La persistència de la memòria
Autor: Salvador Dalí (1904 - 1989)
Cronologia: primera meitat s. XX
Estil: Surrealisme
Dimensions: 24 x 33 cm
Localització: MoMA (Nova York)
Context històric
La persistència de la memòria es troba en un període històric marcat per la crisi. És

el període d’entreguerres, a Europa encara hi ha seqüeles de la Gran Guerra, i el
Crac del 29 dels Estats Units s’estengué ràpidament pel nostre continent, tot
empitjorant la situació. Fruit d’aquesta crisi global, els feixismes europeus comencen
a ser escoltats i a alçar-se. L’inconformisme social genera tot un nou corrent artístic
avantguardista, del qual en sortiren molts estils trencadors respecte a l’art del
passat.
Espanya es troba sota el període de la Segona República, on també hi ha una gran

tensió entre dretes i esquerres.
Anàlisi formal
➢ Descripció
Amb un paisatge realista de fons, trobem un total de 4 rellotges disposats en

diferents superfícies. Al primer terme hi trobem el dur cobert de formigues i un dels
tous. El tercer és en una branca d’una soca seca i el darrer l’observem sobre una
forma antropomorfa (sembla mitja cara tombada, dormint).
➢ Colors i llum
La pinzellada i el dibuix, amb predilecció per la línia, són molt precisos tot i les
reduïdes dimensions del quadre. Els colors que dominen són càlids i brillants, i
presenta una gamma cromàtica variada amb contrastos entre els tons càlids i els
freds. La llum és brillant i nítida, presenta ombres allargades. Al fons hi ha molta
llum, blanca i irreal, contrastant amb el tenebrisme del primer terme, on els objectes
111
són il·luminats suaument. Impera un ambient crepuscular.
➢ Composició
La composició és tancada, asimètrica, i presenta un equilibri perfecte entre la zona

de les roques i la zona dels rellotges tous. Les diagonals ascendents d’esquerra a
dreta guien la mirada de l’espectador. Les línies rectes de l’horitzó i del “moble”
contrasten amb les corbes dels rellotges tous. Els objectes es troben en major
nombre a la part esquerra del quadre.
➢ Perspectiva
La perspectiva és lineal, aconseguida a partir d’un punt de fuga central i el paisatge

en segon terme. La línia alta de l’horitzó fa que es doni més importància a la part de
sota que no pas a les roques.
➢ Dinamisme
El dinamisme de l’obra es tradueix en un moviment lent i tranquil dels rellotges tous,

com si s’estiguessin desfent a poc a poc. Això contrasta amb l’estatisme dels
objectes durs.
➢ Estil
El surrealisme apareix l’any 1924 amb motiu del seu primer manifest, elaborat per
André Breton, l’ideòleg del grup. L’estil es confecciona a partir de les teories
psicoanalítiques de Freud, el qual donava molta importància al tema inconscient,
descobert per ell mateix. Els surrealistes propugnen un esteticisme involuntari basat
en l’automatisme (entre d’altres): es busca la representació del fet psíquic elemental
i pur, i trenca amb les convencions socials, cometent grans excentricitats. Pinten
formes allargades, espais buits, opressius…
Anàlisi Conceptual
➢ Significat
El tema de l’obra és el pas del temps i la persistència de la memòria: perdura el dur i

el pas del temps va esborrant la resta. Diem que evoca aquest etern problema del
pas del temps utilitzant una escena irracional que procedeix del món oníric irracional
(el rostre del centre del quadre que dorm sembla ser una aproximació del mateix
Dalí).
Els rellotges són els clars protagonistes de l’obra: relacionat a ells hi ha el concepte
de la memòria, és a dir, la capacitat que té l’home de fer que allò que ja ha passat,
encara visqui (records). Per això els rellotges són tous, ja que també, essent de
112
forma conscient o no, tendim a deformar els records. El rellotge dur amb les
formigues representaria el present, inamovible i inalterable.
Dalí segueix els pintors detallistes com H. Bosch, Brueguel el vell… la pintura
metafísica de G. De Chirico, la minuciositat de Vermeer; i dins la modalitat objectiva i
figurativa del surrealisme, Dalí es relacionà amb Magritte, Ernst i Dalvaux, els quals
empraven una tècnica de reproducció gairebé fotogràfica de la realitat.
NÚMERO 1
Fitxa tècnica
Autor: Jackson Pollock
Cronologia: mitjans s. XX
Estil: Expressionisme abstracte
Tècnica i suport: Oli, esmalt i pintura

d’alumini sobre tela
113
Dimensiona: 1’60 x 2’59 m
Localització: National Gallery, Washington
Context històric
Estats Units, a l'acabar la Segona Guerra Mundial, esdevé primera potència mundial
en un globus dividit entre capitalisme i comunisme.
Per primera vegada en la història, el centre cultural i artístic del món deixa d’estar al
continent Europeu, i es troba a Nova York. Allà és on sorgiren les tendències més
innovadores de l’època, i on els museus s’acabarien per convertir en els més
prestigiats.
Una d’aquestes tendències fou precisament l’expressionisme abstracte de Pollock,

potenciada pel mateix govern estatunidenc per tal de mostrar un exemple de la
llibertat americana, que es contraposava al rígid discurs (pintura realista) dels
soviètics. Ni l’art es va salvar dels interessos de la Guerra Freda.
Anàlisi formal
La tècnica amb la qual va ser pintada aquesta tela és coneguda com a Action
painting (pintura d’acció). Per Pollock la pintura és una experiència vital, en la que
han de participar cos i ànima activament. Això el distancia molt de l’estaticisme dels
cavallets, ja que ell pintava amb el llenç estirat el terra i anava pintant sobre la
marxa, sense cap previsió. A més, l’efecte del degoteig, els fils de pintura i les
esquitxades s’aconsegueix mitjançant el dripping.
Passem als elements plàstics del que és pròpiament el quadre. Per començar,
parlarem de la gamma cromàtica: força reduïda i austera; hi trobem predomini dels
negres, grisos, blancs i ataronjats, equilibrats entre si. La línia és la clara dominadora
de la tela, on no trobem cap tipus de referència formal o figurativa. Són ben visibles
l’energia i violència del traç.
➢ Composició
Quant a la composició ens trobem davant d’un “problema”: Número 1 abandona la

idea tradicional que es tenia per composició; aquí no hi ha cap centre d’atenció
principal ni cap relació clara entre les parts del quadre. Aquest fet desconcentra a
l’espectador, que no sap per on començar a analitzar l’obra.
No hi ha profunditat ni focus de llum. El que sí que podem trobar és un cert relleu

físic a la tela a causa de la superposició de les capes de pintura i uns efectes
114
d’ombres, que fan que el quadre sigui més expressiu.
Pel que fa al dinamisme es veu a primera vista que, fruit de la tècnica emprada,
Número 1 té un ritme molt elevat. És com una representació plàstica d’un ritual o
dansa.
➢ Estil
L’expressionisme abstracte és una pintura dinàmica i gestual que s’allunya per

complet del llenguatge figuratiu. Diguem que és el resultat de la fusió entre
automatisme surrealista i abstracció.
El caracteritza aquest estil és la utilització de grans formats i l’All-over-painting, que

consisteix a pintar tota la superfície, sense deixar res en blanc (una mena d’horror
vacui contemporani).
Dins de l’expressionisme abstracte hi ha més tendències: corrent gestual (al que

pertany Número 1), corrent sígnic o cal·ligràfic i corrent espacialista.
Anàlisi conceptual
➢ Significat
Número 1 no va més enllà d’un dens entramat de línies i taques que omplen una
tela per complet. No hi ha vestigi figuratiu i l’espectador no té cap mena de
referència, ni tan sols el títol, quan es decideix a observar-lo. Pollock vol que
l’espectador s’enfronti al quadre, que cadascú hi vegi el que ell cregui, sense cap
mena de limitació ni condicionament dels seus sentiments.
Així i tot, s’han fet diverses interpretacions d’aquesta obra de Pollock: Per a alguns
l’obra només representa els ritmes primaris de la natura; per altres, Número 1 és la
representació d’una dansa que ha deixat el seu rastre en la tela; els que s’ho miren
des d’un punt de vista més psicològic i emocional diuen que és el reflex de l’angoixa
de l’autor, la qual el va acabar portant a l’autodestrucció; i uns últims, mirant-s’ho des
de la perspectiva social, postulen que Número 1 és l’expressió d’un món marcat pels
profunds canvis socials que experimenta… inclús que és una representació de la
bomba atòmica.
➢ Funció
Essencialment estètica, però també és comunicativa i provocadora.
L’obra de Pollock presenta influències de la cultura dels indígenes americans, tant
115
pel seu simbolisme com per utilitzar materials com la sorra. El gust per realitzar
teles de gran format li ve del muralista Siqueiros. També van influir en Pollock
Miquel Àngel, El Greco i Rubens, grans pintors dels qui copià quadres durant la
seva formació.
Ell és tot un innovador amb la introducció de les noves tècniques a l’hora de pintar.
Se’l considera un precedent dels Happenings i del Body Art.
SOPA CAMPBELL’S
Fitxa tècnica
Autor: Andy Warhol (Andrew Warhola)
Cronologia: segona meitat s. XX
Estil: Pop art
Dimensions: 0’92 x 0’61 m
Tècnica i suport: Acrílic i serigrafia sobre tela
Localització: National Gallery, Washington / Leo Castelli

Gallery, Nova York
Context històric
Els Estats Units i la Unió Soviètica, convertides en les dues superpotències

mundials després de la Segona Guerra Mundial, van dividir Europa i el món en dos
blocs: el comunista i el capitalista. La Guerra Freda, que enfrontava ideològicament
aquests dos blocs, comportà un estat de tensió permanent i de carrera d’armament
des de 1945 fins a 1989.
116
Per una altra banda, sobretot a partir dels anys 50/60, als Estats Units va començar
un període de creixement econòmic espectacular (progrés científic i tecnològic) que
va propiciar l’inici de l’estat del benestar i la consegüent societat del consum.
Anàlisi formal
Veiem una llauna de sopa de la marca Campbell’s sobre un fons neutre de tonalitat
clara.
➢ Colors
No hi ha pinzellada, ja que es tracta d’una serigrafia, però sí que podem dir que hi
ha un predomini de la línia i del dibuix. Els colors són molt simples, i la gamma es
pot reduir a dos: el vermell, a la part superior de la llauna, i el blanc, a la part
inferior. Són completament plans i no tenen cap mena de mescla. En aquest punt
s’ha de dir que Warhol va realitzar moltes més versions de la Sopa Campbell’s, en
les quals s’utilitzaren colors diferents dels del producte real.
➢ Llum
La llum no ve donada per un focus lumínic de l’exterior, sinó que sorgeix dels propis
colors. I el temps, al ser una figura que representa un objecte quotidià, vulgar i
inexpressiu, és intemporal. Per aquests mateixos motius, el moviment és nul.
L’obra es presenta frontalment i amb un lleuger picat, de manera que el nom del
producte queda ben situat.
➢ Composició
La composició és totalment tancada, plana i de formes geomètriques.
➢ Estil
El Pop Art va sorgir com a reacció de l’expressionisme abstracte: intent de tornar a

posar l’art en contacte amb el món i la realitat objectual. Les tècniques del collage i
l’assemblage, la utilització d’instruments
pictòrics trivials procedents del món del consum i els mitjans de comunicació, i la
inclusió directa en el quadre (o objecte) dels nivells externs de la realitat, van ser el
punt de partida, a finals dels anys 50, del nou concepte d’art que estava naixent.
Subratlla el valor iconogràfic de la societat de consum, l’art és un consumible més.

Per primer cop apareix una pintura realista voluntàriament freda, que no té cap
missatge aparent; o sigui que són representacions de caràcter inexpressiu. Les
117
temàtiques són extretes del medi urbà de les grans ciutats (anuncis, cinema, ràdio,
còmics, música...) i de la societat del consum i benestar (cotxes, aliments
enllaunats, neveres, cotxes...).
Anàlisi conceptual
➢ Significat
Amb aquest quadre veiem clarament el que va suposar el pop art: no només es
tractava d’una reacció estètica (que déu-n'hi-do), sinó també fou una reacció
ideològica, és a dir, volia acostar l’art a tothom mitjançant els elements i objectes
més quotidians que es puguin imaginar. Andy Warhol trenca la barrera entre l’art i la
vida: va aconseguir que una simple llauna de conserves s’exposés als museus.
➢ Funció
Propagandística i estètica.
Robert Rauschenberg i Roy Lichtenstein, artistes pop, pel que fa als que
l’influenciaren.
Per l’altra banda, ell és tota una referència per a la publicitat, i el disseny que van de
mitjans del s. XX fins a la nostra època. Artísticament, podem esmentar els artistes
kitsch i al brasiler Romero Britto.
118
EL MARXISME SANARÀ ELS MALALTS
Fitxa tècnicaTítol: El marxisme sanarà els malalts
Autor: Frida Kahlo
Cronologia: Segona meitat s. XX
Estil: Realisme social, expressionisme
Dimensions: 0’76 x 0’61 m
Localització: Museu Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic)
Context històric
Els Estats Units i la Unió Soviètica, convertides en les dues superpotències mundials
després de la Segona Guerra Mundial, van dividir Europa i el món en dos blocs: el
comunista i el capitalista. La Guerra Freda, que enfrontava ideològicament aquests
dos blocs, comportà un estat de tensió permanent i de carrera d’armament des de
1945 fins a 1989.
Les experiències personals de Frida Kahlo (normalment força dures) van ser claus
per al desenvolupament del seu art.
Anàlisi formal
Les pinzellades són lliures i ràpides a causa del dolor que patia Frida mentre pintava.
El dibuix, acurat, perfila els contorns amb una fina línia de color negre, i els objectes
estan tractats amb un realisme força acurat.
➢ Cromatisme
Parlant del cromatisme podem dir que el vermell (signe de perill) és present a bona
part de la pintura, sobretot a la part dreta del quadre, mentre que a l’esquerra hi ha
un predomini de tonalitats ocres. Un altre color que destaca és el verd fosc del vestit
de la Frida. I ja només queda afegir els no tan abundants blancs, blaus i negres
119
.
➢ Composició
La composició s’estructura a partir del primer pla de l’artista mexicana, reforçat per
les diagonals simètriques que formen les dues crosses. A partir d’aquesta figura
central es disposen la resta dels elements de l’escena.
La presència d’abundants línies diagonals donen dinamisme a l’obra.
Anàlisi conceptual
➢ Significat
Els elements plàstics se supediten al tema. D’aquesta manera la interpretació dels

colors és la següent: el vermell és el perill, el negre l’imperialisme, i el groc i altres
tonalitats a la causa marxista; el blau és serenitat.
Frida, a través d’aquest quadre, vol expressar que l’ideal polític que presenta el
marxisme el pot sanar a ella del dolor, i a tota la humanitat.
És un quadre amb un alt contingut simbòlic i iconogràfic: a la part dreta, més fosca,
trobem l’amenaça de l’imperialisme (bomba atòmica, raigs de sang, l’oncle Sam
representat com una àguila...) i a la part dreta, de colors més serens, trobem la pau
marxista (colom blanc, els països comunistes, rius, tranquil·litat...). També s’han
d’afegir les dues grans mans, amb l’ull de la saviesa, que aguanten a Frida i que li
permeten prescindir de les crosses.
El marxisme sanarà els malalts és un quadre que expressa la dimensió política que
va adquirir Frida a la seva última etapa artística.
➢ Funció
És una espècie de refugi per a l’artista: la ideologia marxista, la fe en la revolució i la

pintura són de les poques coses que li quedaven abans de morir. Va voler ser útil a
la causa comunista, i aquest quadre n’és una mostra.
En l’art de Frida Kahlo podem presenciar el seu interès per l’art precolombí i el
realisme social, coincidint amb els muralistes mexicans de l’època (com el seu marit
Diego Rivera, José Clemente Orozco i Alfaro Siquieros).
L’obra de Frida també ha sigut catalogada de surrealista, però tot i presentar molts
elements d’aquest corrent, ella mateixa va treure’s l’etiqueta.
120
CREU I R
Fitxa tècnica
Títol: Creu i R
Autor: Antoni Tàpies
Estil: Informalisme (pintura matèrica)
Tècnica i suport: Tècnica mixta sobre fusta
Dimensions: 1,62 x 1,62 m
Localització: MACBA (Barcelona)
Context històric
El context que emmarca aquesta obra de Tàpies va estar clarament influenciat i

determinat per la crisi del petroli (1973).
Espanya estava, en aquell moment, en el període final del franquisme. Tàpies

(intel·lectual) va participar activament en la lluita contra la dictadura de Franco.
Tàpies és considerat el pintor català més important de la segona meitat del segle
XX. Va abandonar els seus estudis de dret per tal de dedicar-se plenament a la
pintura, aprenent de forma autodidàctica.
Anàlisi formal
Conjunt de signes i lletres sobre un fons matèric de sorra i pintura. Al centre trobem
una creu, eix compositiu del quadre, amb una gran H damunt seu. En aquesta part
superior del quadre també s’hi pot apreciar una “R” i una “T” inclinada, ambdós de
color negre. A la part inferior dreta de la gran creu hi ha una altra “R”, i a la part
esquerra de la creu, la paraula “Gat”. Al capdamunt de tot trobem un joc de
pinzellades ràpides que formen l'única delimitació del quadre.
➢ Composició
Aquesta absència d’elements limitadors fan que la composició sigui oberta, i

gràcies a la creu central, força equilibrada.
➢ Cromatisme
El cromatisme de Creu i R és bastant reduït: ocre, vermell, blanc i negre. Colors

121
propis de la matèria que tracta, terrosos. No hi ha cap focus lumínic ni cap element
que ens notifiqui de perspectiva o profunditat. Així i tot, la sorra dóna relleu a l’obra i
juntament amb la tela de la H es crea una certa expressivitat i un volum físic i real.
➢ Dinamisme
El dinamisme de l’obra és contingut, i el temps de l’obra presenta una clara voluntat

d’eternitat.
Interpretació
➢ Significat
Tàpies integra lletres, paraules, nombres... els quals formen un llenguatge propi i
difícil d’interpretar, ja que no va deixar res escrit al respecte. Això incita a
l’espectador a la reflexió i a la participació, cosa que també comporta per cada obra
una gran diversitat d’interpretacions.
A Creu i R, la creu s’ha identificat com un símbol que representa la lluita de dues
forces oposades que es troben en un punt: La unió entre dos elements diferenciats:
el cel i la terra, l’esperit i la matèria, etc. La creu és el motiu principal de l’obra. Pel
que fa a la R, alguns diuen que és una al·lusió a Ramón Llull, i per tant, el quadre
podria ser interpretat com un homenatge a ell (la H seria d’homenatge). Es vincula
també el quadre amb el món filosòfic (existencialisme).
➢ Funció
Plasmar els seus pensaments i fer reflexionar a l’espectador sobre els seus propis.
S’influencia del moviment surrealista durant la seva etapa de joventut.
A París de pintures matèriques de Fautrier, Dubuffet i Wols (gran llibertat creativa, i

ús de tècniques com collage i grattage).
122
UNA I TRES CADIRES
Fitxa tècnica
Autor: Joseph Kosuth
Estil: Art conceptual
Tècnica: Fusta (cadira) i fotografia
Mides: Cadira 82 x 37,8 x 53 cm / Foto
91,5 x 61,1 cm / Text 61 x 61,3 cm.
Anàlisi formal
➢ Descripció
Una cadira de fusta a prop d’una paret blanca se situa entre dos panells que hi
pengen: en un, el de l’esquerra, hi trobem una fotografia de la mateixa cadira a mida
natural; i a l’altre, el de la dreta, és un text amb la definició del diccionari de la
paraula “cadira”. Això estructura l’obra en forma d’una espècie de tríptic.
D’aquesta manera tenim l’objecte en si, la seva representació visual, i la seva

verbal.
L’autor diu: “He fet servir objectes comuns i funcionals, com una cadira: a l’esquerra
de l’objecte hi haurà una fotografia de mida natural d’aquest, i a la dreta de l’objecte
una fotografia de la definició de l’objecte al diccionari. S’han de veure el mateix a
l’objecte i a la fotografia; així, cada vegada que l’obra s’exposa, per la nova
instal·lació, cal una fotografia nova. M’agrada que l’obra sigui una cosa diferent del
que simplement veus. És molt interessant que l’obra sigui la mateixa, tot i canviar el
lloc, l’objecte i la fotografia. Això vol dir que tu tens una obra d’art que és aquesta
“idea” de l’obra d’art, i els seus components formals no són importants.
➢ Estil
L’obra està dins del moviment de l’art conceptual, sorgit entre els anys 1960-1980.
Se cerca una puresa inviolable, i per això és necessari que la mateixa obra d’art es
dissolgués. D’aquesta manera desapareixia la seva contaminant objectivitat i
emergia com a idea.
Els artistes conceptuals volien expressar-se contra la mercantilització artística. L’art

conceptual no redueix ni refina la forma artística, sinó que la nega: a l’artista no li cal
crear objectes, només definir-los; ha de negar la morfologia artística, l’expressió
visual, i afirmar el caràcter reflexiu de la seva creativitat.
123
Anàlisi conceptual
Text i imatge, a partir de la cadira, tot i estar expressat en llenguatges diferents, són
el mateix. Té molt a veure amb l’ècfrasi, un recurs de l’Antiga Grècia que transposa a
un llenguatge, una experiència plasmada en un altre. A Una i Tres Cadires, l’autor
discuteix el concepte d’art i la pràctica d'aquest. Busca, amb un caràcter polèmic,
noves vies expressives. Escull un objecte quotidià, industrial, i realment útil, per tal
d’allunyar la creació artística de les valoracions decoratives. Resulta molt innovador.
El títol fa referència a la identitat de cadira que l’obra atorga a dues coses que en
realitat no la tenen: una fotografia i un text.
El mateix autor reconeix com a influència els ready-made de Duchamp. S’ha

relacionat també amb el món de les idees platònic i amb la pipa de Magritte.
124

Obres Sele

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Obres Sele

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Hª DE L’ART

- Historiadors: Tucídides, Herodot

Els autors del partenó són Cal·lícrates i Íctinos.

Veiem que és una arquitectura arquitravada perquè predominen les línies

El temple es va construir durant l’època de Pèricles mentre que paral·lelament

Altres obres: Erectèon, Atena Niké

Context cultural i artístic

L’aforament era de 15.000 persones.

Relació amb l’entorn

Altres obres: Teatre de Dionís

Context cultural i artístic

L’autor de l’Altar de Zeus és desconegut. Alguns pensen que va ser l’Escola de

La decoració té molta força i dinamisme, on s’entrellacen les figures, personatges

Decoració en dos frisos:

Altres obres: El Gàlata moribund, Venus de Milo

KÓRE DEL PÈPLUM

- Sentit del bloc: es veu la frontalitat i la simetria.

Altres obres: Dama d’Auxerre, Kóre de la perdiu

Context cultural i artístic

Superfície llisa, de modelatge suau que fa que la llum rellisqui.

➢ Influències (del cànon de proporció)

Altres obres: Guerrers de Riace, Discòbol

Altres obres: Mènada, Afrodita de Cnidos

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

Context cultural i artístic

Escola d’Atenes: Forma corba. Temes quotidians

Altres obres: Victòria de Samotràcia, Gal moribund

- Nom edifici: Panteó

- Estil: Romà imperial

- Materials: Formigó, granit, maó, fusta i marbre

- Localització: Camp de Mart (Roma)

- Dimensions: tambor, 58 m (diàmetre) / cúpula, 43’2 m / columnes, 18 m / pòrtic,

Ens trobem al s. II dC. Regna l’emperador Adrià.

Davant la necessitat de controlar tot el territori, apareix l’Imperi. Es basa en la figura

La Pax Romana apareix durant el s.I-II dC. És l’època d’expansió, prosperitat

Una característica important de l’època imperial és la Romanització. És la

La primera construcció d’aquesta obra va ser encarregada per Agripa el 27 aC. Va

- Elements sustentats: càvea. Estava pensada per aguantar el pes de 50.000

- Decoració: Recobert de marbre de travertí i escultures als arcs. Entaulament i

Altres obres: Amfiteatre de Tarragona, Amfiteatre de Nimes

➢ Espai exterior i interior

- Element sustentat: canal d’aigua.

A la part superior hi ha el canal d’aigua, fet amb opus caementicium. La

AUGUST DE PRIMA PORTA

Altres obres: Retrat d’Octavi August, Retrat Calígula, Retrat Claudi

RETRAT EQÜESTRE DE MARC AURELI

- Nom: Torre Eiffel

- Autor: Gustave Eiffel

- Cronologia: finals s. XIX

- Estil: Arquitectura del ferro

- Materials: Ferro forjat

- Dimensions: 125 x 125 x 325 m

- Localització: Camp de Mart, París, França

Context històric i cultural

París és una ciutat reurbanitzada que ha crescut a causa de la industrialització,

A l’època apareix un nou concepte arquitectònic derivat de la industrialització,

La Torre Eiffel està feta únicament de ferro i es converteix en el model a seguir

- Nous materials: ferro, vidre i ciment

- Importància dels enginyers

➢ Espai exterior i interior

Es va necessitar l’ajuda de bastides de fusta i petites grues de vapor fixades al

Té diferents plataformes que divideixen l’estructura en quatre parts, augmentant la

Actualment, la Torre Eiffel té una funció propagandística, simbòlica, turística i