ECONOMIA ESPANYOLA

TEMA 9. FIGURES IMPOSITIVES. LA DESPESA PÚBLICA

El paper de l’Estat en les economies actuals

La configuració i el manteniment del marc constitucional: estableix les regles del joc.

L’estat també actua directament en el mercat corregint les errades del mercat i intervé en el
mercat a traves de 3 funcions:

1. Establir regulacions molt concretes (estableix salari mínim, tipus de contractes,

indemnitzacions...)
2. L’estat pren activitats empresarials en competència amb el sector privat (transport,
salut i educació)
3. Intervenció a traves de la hisenda pública: facilita la redistribució de la renda en figures
impositives com el IRPF o impost de patrimoni.

Errades de l’estat (sector públic):

 Grups d’interès que defensen els seus interessos privats i no interessos generals. Ex:
sector elèctric.
 Ha de gestionar grans quantitats de recursos públics sense competència del sector
privat i amb demanda il·limitada. Genera problemes deficients.
 Els Estats europeus estan en un moment d’integració molt alta amb polítiques
econòmiques europees i per tant el marge de maniobra és baix. 2/3 parts de les
regulacions venen imposades per l’UE.
 Les polítiques anticícliques que emanen dels estats tenen escàs efecte per la integració
comercial i financera.

Tots aquests problemes ens porta a replantejar el paper del sector públic, si ha de disminuir el
seu poder a traves de un menor pes i dubtes sobre la sostenibilitat futura.

El sector públic a Espanya es divideix en quatre:

 Sector públic central: dins es divideix en administració central, seguretat social i

empreses publiques estatals.
 Comunitats autònomes: dins es divideix en administració autonòmica (sanitat i
educació) i empreses publiques autonòmiques.
 Corporacions locals: dins es divideix en ajuntaments, diputacions i empreses publiques
locals.
 Unió Europea: te un pressupost d’ingressos que prové de tots els estats membres i un
pressupost de despeses.
Fins el 2014 el saldo era positiu i a partir de 2014 es converteix en negatiu degut a que
son una economia que ha crescut i ha augmentat els nostres nivells i mes del PIB per
capità és inferior i després s’ha incorporat els països del estat cosa que fa que vegin a
Espanya com un país mes ric.

Espanya és un dels països més descentralitzats.

Competències son la sanitat i la educació que estan en mans de les comunitats autònomes 
traspàs de competències.

REGULACIONS

El marc constitucional a Espanya en el canvi de règim. El canvi a la democràcia, la transició i

l’entrada d espanya en la UE.

Aquesta transició política s’ajuda amb: la Constitució del 78 idl’altre banda els “Pactos de
Moncloa” al 77. Es permet l’acomiadament lliure de la plantilla, liberalització de sectors... per un
altre banda la entrada a l’UE provoca tenir un sector monetari únic.

El resultat és un sector on l’economia és més oberta amb els mercats.

ECONOMIA ESPANYOLA

També s’han creat institucions de regulació sectorial per afavorir la competència i lluitar contra
els monopolis i totes les posicions de domini, per exemple la comissió nacional de mercat i de
competència (lluitar contra les posicions de domini per exemple: pactar preus tema energètic,
comunicacions i financer).

Problemes que encara te el servei públic es l’excés de burocràcia i un descoordinació entre

diferents administracions i entre territoris.

INGRESSOS PÚBLICS

1977: Creació de IRPF i l’impost de patrimoni.

1988: IVA.

Tres grups:

 Cotitzacions socials aproximadament 32%: es caracteritzen per estabilitat, sensibles al

cicle econòmic (quanta mes gent hi ha ocupada mes augmenten les cotitzacions)
 Impostos directes aproximadament 28%
 Impostos indirectes aproximadament 31%

Les despeses: maternitat(???)

Impostos directes

Graven la renda, el patrimoni i el capital.

Principals impostos:

 IRPF: impost personal, progressiu i directe que grava la renda obtinguda en un any per
les persones físiques residents a Espanya. Es l’impost que mes recapta al voltant del
19.1%. es progressiu per que el tipus no es únic a mesura
 Impost de societats: impost fixe que grava els beneficis positius obtinguts per les
empreses, no es progressiu. L’impost nominal és 25%, el afectiu es del 21% i en les
grans empreses es del 7%. Recapta el 6.2% del total
 Impost de patrimoni: grava el patrimoni dels titulars el 31 de desembre. Esta de forma
provisional (suprimit al 2018, després es va recuperar). Te moltes critiques perquè es
considera que es de doble imposició. Hi ha molts pocs països que el tenen. Recapta el
0.3% del total.
 Impost de successions i donacions (herències): grava la transmissió de bens i drets en
el moment de la defunció o donacions en vida. La recaptació es del 0.7%

Els impostos de les comunitats autònomes poden ser diferents entre comunitats autònomes.

El impost més sensible al cicle econòmic es l’impost de societats ( també l’IRPF)

Impostos indirectes

 IVA: és el mes important, impost sobre el consum, per tant el que paga es el
consumidor.
Tipus impositiu mitjà es del 21%, també hi ha el reduït del 10% i el súper reduït del 4%(
bens de primera necessitat, medicaments, llibres i revistes)
La recaptació és el 16.8%, es el segon impost mes important en recaptació.
 Impost especials( tabac, alcohol i carburants) es graven aquests productes perquè
generen malalties.
 Impost al joc
 ITP i AJD
 Altres: IBI, IAE...

Aquests impostos són sensibles al cicle econòmic, el que més és l’IVA.

ECONOMIA ESPANYOLA

Els ingressos impositius tenen un paper molt important en el dèficit públic. La caiguda dels
ingressos impositius va explicar gairebé el 50% del augment del dèficit públic del 2007 i del
2009. L’increment en la recuperació ha permès explicar la reducció del dèficit públic d’un 60% a
partir del 2010.

Les millores que resten pendents de la hisenda per millorar la recaptació sense tocar els
ingressos impositius: que millori el creixement econòmic, lluitar contra el frau fiscal...

Equilibrar el percentatge d’ingressos que recapta les CCAA per millorar la coresponsabilitat
fiscal.

TEMA 10. EL SISTEMA DE PENSIONS I LES SEVES REFORMES

Dos sistemes de pensions al món:

 Sistema de repartiment: implica que els ingressos que es recapten per cotitzacions
serveixen per fer front a les despeses en pensions d’aquell mateix any.
 Sistema de capitalització: cada filiar te un compte on diposita les seves cotitzacions que
van guanyant rendibilitat i es rescata quan es jubila.

El sistema majoritari és el sistema de repartiment.

El sistema de pensions espanyol és de prestació definida, es a dir, la regulació defineix la

formulació per calcular la quantia de la primera pensió que es rep. Nomes es calcula una
vegada per la primera pensió.

Tipus de pensions:

 Contributives: s’acrediten un nº d’anys de cotització a la seguretat social que donen

dret a la pensió.
 Per jubilació: jubilació ordinària, jubilació anticipada, jubilació parcial...
 Per incapacitat permanent: total(no pots fer aquesta feina però si en un altre),
absoluta( no pots en cap) i gran invalidesa(necessites una persona que t’ajudi).
 Per mort: viduïtat, orfandat i a favor de familiars.
 No contributives: aquelles persones que no han cotitzat mai o no han arribat al nº
d’anys suficient per assolir les prestacions del nivell contributiu.

REFORMA DE 1985

Es modifiquen dues qüestions:

 El període mínim de cotització: abans de la reforma s’havien de cotitzar 10 anys,

després va passar a ser de 15 anys.
 Els anys per el còmput (càlcul) de la base reguladora: passa de 2 anys previs a la
jubilació fins a 8 anys.

CRISI 1992-1993

Les despeses estan augmentant molt de presa i incorporen reformes per garantir la
sostenibilitat del sistema de pensions. Hi ha una pressió social per modernitzar els sistemes
de ???

PACTE DE TOLEDO (1995)

És un gran acord entre totes les forces polítiques, sindicats i patronals sobre el disseny futur del
sistema de pensions. S’havia de revisar cada 5 anys.

Es va acordar:
ECONOMIA ESPANYOLA

 La separació de fons: totes les pensions contributives es pagarien exclusivament amb

cotitzacions socials i les no contributives amb impostos.
 Proporcionalitat: el que rep cada treballador en forma de pensió ha de tenir una
proporcionalitat en relació amb el que ha aportat cada treballador.
 Indiciació: les pensions s’haurà d’actualitzar amb l’IPC per tal de mantenir la seva
capacitat adquisitiva.
 Reducció de les cotitzacions: quan sigui possible s’haurà de reduir les cotitzacions per
dinamitzar l’ocupació.
 Creació fons de reserva: aquest fons acumularà els superàvits de cotitzacions en els
períodes expansius i finançarà els dèficits en els períodes recessius.

REFORMA DE 1997

Es canvia els 8 anys de la base reguladora i passa a ser de 15 anys.

L’actualització automàtica de les pensions amb l’IPC. A principi d’any fa una previsió de la
inflació i quan arribem a novembre es diu quan ha estat realment la inflació (ajust).

Es crea el Fons de Reserva de la seguretat social.

REFORMA DE 2002 I 2007

Reformes de menys importància.

 2002: Fomenta la jubilació a + 65 anys i permet la jubilació anticipada als 61 anys.

 2007: Incorpora que en el càlcul de la base reguladora es tingui en compte només els
dies treballats i no els dies de les pagues extraordinàries (es redueix la base
reguladora) i permet la jubilació parcial.

GRAN CRISI ECONOMICA (2008)

Va canviar radicalment el sistema de pensions perquè el pressupost de la seguretat social va

anar reduint el superàvit fins entrar dèficit a partir 2011.

Factors conjunturals:

 Entre 2008-2013 el nº de ocupats va disminuir un 15% i l’import de les cotitzacions va

reduir un 10%.
A partir 2014 entrem en recuperació on el dèficit segueix igual, principalment pel costat
de la despesa que ha augmentat.

Factors demogràfics: (Canvi piràmide demogràfica, envelliment de la població)

 La baixa natalitat
 Augment esperança de vida
 Taxa de dependència

Tot això pressiona al govern perquè hi hagi una reforma del sistema de pensions sostenible.

Les reformes que s’implanta la tendència arreu Europa:

 Avançar cap a considerar tota la vida laboral per calcular

 No augmentar mes el tipus de cotització social perquè ja es consideren prou altes
 Rebaixar els índexs d’actualització de les pensions
 Exigir un nº mes gran d’anys cotitzats per tenir dret al 100% de la pensió
 Augmentar edat legal de jubilació
 Compatibilitzar la jubilació amb el treball
ECONOMIA ESPANYOLA

MESURES 2011:

Conjunturals:

 Es congelen les pensions en el 2011 i 2012, al 2013 les pensions augmenten un 1% i

entre en el 2014-2017 l’actualització ha estat del 0.25%.
 Cobrir el dèficit amb el fons de reserva des de 2012. Les retirades del fons de reserva
es fan per pagar les pagues extres de juliol i desembre. El fons de reserva no esta
esgotat, a desembre hauria d’haver sigut 0 però es fan transferències de diners de
l’Estat.

Estructurals: Són més importants i canvien les bases del sistema.

 Ampliació de l’edat de jubilació de 65 a 67 anys. Es fa gradualment, la mesura

comença al 2013 i dura fins 2027.
 Els càlculs de la base reguladora passa de 15 a 25 anys. En el 2022 estarà
completament en vigor(????)
 Factor de sostenibilitat: es vol introduir a partir del 2027 que s’ajustaran els paràmetres
de càlcul de la primera pensió a l’augment de l’esperança de vida als 67 anys.
S’ajustarà cada 5 anys. No es va acabar d’aplicar.

REFORMA 2013

El factor de sostenibilitat no serà a partir del 2027 sinó que s’avança al 2023. Ajusta el factor
demogràfic . Aquest factor no s’ha aplicat.

L’índex de revalorització (2014-2017): mentre hi hagi dèficit en el sistema de seguretat social

una part dels ingressos han d’anar destinats a reduir aquest dèficit. Mentre sigui negatiu les
pensions no podrà augmentar mes d’un 0.25%, si hi hagués superàvit no podrà augmentar amb
un màxim de IPC + 0.5%.

Impacte de les reformes de 2011 i 2013:

- Baixa la pensió inicial per dos motius: un és el factor de sostenibilitat( si augmenta

l’esperança de vida, la pensió es redueix) i el càlcul de la base reguladora que passa a
ser de 25 anys
- Menys anys ja que passa de 65 a 67 anys
- Actualització de la pensió es mes baixa per l’activitat de l’índex de revalorització de les
pensions. Durant el 2014 es va aplicar el 0.25%, el poder adquisitiu és menor.

Mesures per incrementar els ingressos:

 Augmentar les cotitzacions.

 Generació d’ocupació i salaris (cicle expansiu). No depèn de l’estat.
 Lluita econòmica submergida. Si depèn de l’estat.
 Disminuir les bonificacions de la seguretat social.
 Pagar la diferencia amb impostos, crear un impost finalista per poder pagar el
dèficit de pensions.

Mesures per disminuir les despeses:

 Ampliar la vida laboral al còmput de la base reguladora.

 Totes les pensions de viduïtat i orfandat que puguin passar a formar part del
pressupost de l’estat.
 L’augment de l’IPC només per les pensions mínimes.
 Les pensions de viduïtat haurien d’estar limitades per més grans.
ECONOMIA ESPANYOLA

TEMA 11. LES CCAA I EL SEU FINANÇAMENT. EL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT

DE CATALUNYA

1978 : la constitució espanyola on es defineix les CCAA i per tant, s’han de garantir uns
recursos econòmics per finançar les competències que progressivament van assumint.

Els paràmetres bàsics del finançament autonòmic estan en la constitució (art 156-158 + unes
disposicions addicionals al estat que reconeixen les especificats a les bases forals, que
reconeixen drets històrics).

Ceuta i Melilla se l’ha reconeix en un sistema fiscal diferent.

Article 156 diu els 3 principis bàsics del sistema en els que s’ha de basar.

1. Autonomia financera: les CCAA podran decidir sobre les seves despeses i ingressos en
la mesura de les competències atribuïdes però sempre(---)
2. Solidaritat entre territoris.
3. Coordinació amb la hisenda estatal

Art 157 parla dels recursos que podran tenir les CCAA i que seran impostos cedits per l’estat
(totalment o parcialment), impostos propis, transferències de solidaritat (FCI), rendiments del
patrimoni i la capacitat d’endeutament.

Art 158 fa referència als instruments de solidaritat sobretot al FCI.

DIFERÈNCIES DE MODEL DE FINANÇAMENT ENTRE REGIM COMÚ I REGIM FORAL

Regim comú: són totes les CCAA menys País Basc i Navarra . Es financen mitjançant impostos
cedits, transferències d’estat, impostos propis... l’autonomia financera es limitada.

Es l’estat qui recapta i després es distribueix.

Regim foral: Té autonomia financera gairebé plena perquè pràcticament recapta tots els
impostos (concertats) i posteriorment paga una quota a l’estat per sufragar les competències
(despeses) que l’administració central fa dins del territori foral.

Aquesta aportació se li diu “Cupo” en País Basc o aportació en el cas de Navarra. Es negocia
cada 5 anys amb l’estat i després s’actualitza cada any amb una sèrie de índex. Tot lo referent
al Cupo es regula al “concert basc” i en el cas de Navarra al “conveni Navarra”

Les hisendes forals son qui recapten i després paguen el Cupo.

DIFERÈNCIES DE CAPACITAT NORMATIVA

Regim foral: tenen competència per fixar el model fiscal complet, per tant, regular, establir tipus
impositius... Capacitat normativa total excepte IVA i impostos especials.

Regim comú: la capacitat normativa es limitada sobretot en els tributs que estan cedits, impost
patrimoni, impost successions i donacions, en el, cas de IRPF te capacitat normativa per variar
el mínim personal, les deduccions en la quota,...

MODEL DE FINANÇAMENT AUTONÒMIC

Regim comú: Esta regulat per la llei LOFCA (1980), on recull les facultats normatives i de gestió
que tenen les CCAA en matèria d’impostos. S’ha anat modificant en el pas del temps.

Ha intentat... “coresponsabilitat fiscal” alinear competències de despesa amb competència de

ingressos enlloc de finançar-les a través de transferències directes de l’estat.

DARRERE REFORMA LOFCA 2009

Va ser resultat de l’aprovació del nou estatut d’autonomia de Catalunya del 2006.
ECONOMIA ESPANYOLA

En aquests estatuts de Catalunya es van indicar uns nous punts de reforma del finançament
econòmic.

En principi LOFCA s’havia de revisar cada 5 anys, al 2014 però a 2019 encara no s’ha fet.

Va fer un sistema tan complex que els resultats no són bons, no aconsegueix que el sistema
reparteixi amb criteris d’eficiència i equitat.

REFORMA 2009

Característiques model de finançament 2009-2019

 Va augmentar l’autonomia financera de les CCAA, a causa de l’augment del % de

cessió en els impostos cap a CCAA, en el cas del IVA i el IRPF va augmentar fins el
50% (se li cedeix el 50% de la recaptació) i en el cas dels impostos especials va
augmentar fins el 58%. Amb aquest augment alhora disminueixen les transferències
directes del estat cap a les CCAA. Van augmentar les competències normatives
sobretot en el IRPF, fa referència als mínims personals, deduccions fiscals i escala
autonòmica.
 Garanteix la igualtat en el finançament per capità dels serveis públics fonamentals que
son la educació la sanitat i els serveis socials. Serveis públics fonamentals va ser de
75% més el 5% del estat, en total el 80% on aquests s’ha de repartir per població. Els
20% restant dels recursos que es recapten no s’anivellen, tindran mes els territoris rics
que els pobres.
 Es creen uns fons d’ajustament que tenen diverses funcions. (3)
 Una actualització anual i una revisió del model cada 5 anys.

INGRESSOS TRIBUTARIS

1. Cistella tributaria son els impostos formada pels tributs cedits totalment (competència
autonòmica total son els 5 primers del pwp) o parcialment per l’estat. Els de territoris
s’assignen segons on esta el domicili fiscal, pels de consum es a on es produeix el
consum.
2. Fons de Garantia de Serveis Públics fonamentals
3. Fons d’ajustament.
- Fons de suficiència global: Es va crear per tal de que cap ccaa perdés respecte
el model anterior 2009, es per mantenir el estatus quo
- Fons de competitivitat: Esta creat per aquelles ccaa que tenen u finançament
per capità inferior al seu índex de capacitat fiscal, per les comunitats mes
riques(Catalunya, Madrid, Valencia)
- Fons de Cooperació: les que tenen un finançament per capità superior al índex,
per les comunitats mes pobres

2 i 3 son dades arbitraries, en mans de decisió política.

TEMA 12: LA DINÀMICA DEMOGRÀFICA I ELS MOVIMENTS MIGRATORIS

Demografia: És la ciència que estudia l’estructura i la dinàmica de les poblacions, així com els
processos que la determinen. Aquests processos són els de la natalitat, mortalitat i migració.

Variables bàsiques:

• Taxa de natalitat (‰): Nombre de naixements en un any / població total x 1000

• Taxa de mortalitat (‰):Nombre de defuncions en un any / població total x 1000

• Taxa de fecunditat (‰): Nombre de naixements en un any / població femenina en edat

fèrtil (15 a 49 anys) x 1000
ECONOMIA ESPANYOLA

• Índex sintètic de fecunditat = fills per dona fèrtil

• Taxa de dependència: població 65 o més / població en edat de treballar (16 a 64) x 100

• Esperança de vida (anys): L’esperança de vida en néixer és una estimació de la

mitjana d’anys que viuria un grup de persones nascudes el mateix any si els moviments
en la taxa de mortalitat de la regió avaluada es mantenen constants.

• Creixement vegetatiu: naixements – defuncions

• Flux (saldo) migratori net: immigracions - emigracions

• Creixement total de la població: creixement vegetatiu + saldo migratori

El saldo migratori és positiu i compensa el descens del creixement vegetatiu, per això
hi ha un creixement

LA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

Es l’evolució i la transformació de l’estructura demogràfica des del S.XIX.

Aquesta es caracteritza per:

S.XIX: caiguda mortalitat per catàstrofes guerres i pandèmies, reducció mortalitat ordinària.

S.XX: reducció de la natalitat i augment esperança de vida.

El resultat va ser un envelliment de la població.

A Espanya es caracteritza per 3 elements:

 Es va iniciar més tard que el centre i nord d’Europa.

 Procés de transformació ha estat més ràpid.
 Resultat ha estat un envelliment de la població.

L’any 1970, l’índex de fertilitat era de 4 fills per dona, actualment és de 1.3 fills

MORTALITAT: L’evolució al llarg d’aquest segle és de descens passant de 25 %o el Segle XX

a un 10% a mitjans del segle XX. Primer pico gràfic és una pandèmia i el segon és la guerra
civil.

NATALITAT: Dràstica reducció vam passar del 35%o principis de segle i ara estem entorn del
10%

Creixement vegetatiu té dos caigudes: la pandèmia i guerra civil i la conjuntura actual. En el

moment que es manté estable la mortalitat, el descens

Elements conjunturals

2001-2008: Augment natalitat per: fills del baby boom, creixement econòmic, fills dels
immigrants i tot això fa que augmenti els fills per dona de 1.2 a 1.4.

2008: recessió (Crisi econòmica), que dificulta formar una família, independitzar-te, etc. També
molta gent que marxa(retorn de la immigració)

2010: retallades de polítiques socials (austeritat), es treuen mesures de suport a la natalitat,

etc.

Fenomen estructural(a partir dels 80): la incorporació massiva de dones al mercat laboral, que
no han anat acompanyades de mesures cosa que fa que dificulta a les dones tenir fills

CREIXEMENT VEGETATIU: Descens a partir de l’any 2015, comença a caure el saldo. Es

preveu des de 2015 fins actualment continua ser negatiu com a resultat de la piràmide
demogràfica.
ECONOMIA ESPANYOLA

Millora més radical va ser entre 1900 i 1980 ( transició demogràfica).

Raons: millora alimentació, sanitat pública...

CANVIS EN L’ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA I COMPARATIVA AMB LA UE

Distribució per edats:

 Fins a 19 anys: Ha anat disminuint, Espanya (19.7%) en comparació amb UE és

inferior (20.9%)
 +60 anys: ha anat augmentat, 25.2%, en comparació amb UE aprox igual 25.6%.
Com a resultat tenim la taxa de dependència: ha anat augmentant 45.7%, en comparació a UE
tenim 47.9% , està una mica per sota però s’assolirà quan població baby boom es comenci a
jubilar.

Esperança de vida: Homes 80.4 anys i Dones 85.7 anys, en comparació UE és superior
Espanya
Reptes: Sostenibilitat del sistema de pensions i les despeses de l’Estat del Benestar (sanitat)
Natalitat: Pujada en els anys de creixement i després baixa. El 2018 és 8.4%o, el nivell més
baixa de la història, en comparació UE és inferior. No creix per la precarietat el mercat laboral +
no hi ha mesures de conciliació que permetin compartir les despeses de tenir un fill, permisos
de maternitat
Índex sintètic de fecunditat: 1.3%, inferior a la UE 1.6%
Taxa de mortalitat: és del 9.1%o, inferior a la UE 10.3%o
Creixement vegetatiu: Diferències territorials que es donen en el creixement de la població: part
nord oest espanya es on tenen els saldos negatius més importants, seguit per la part central
excloent Madrid, positius a la part del litoral mediterrani, les illes i Madrid.

MOVIMENTS MIGRATORIS
Constitueixen el 2n element que actua sobre l’estructura demogràfica
Impacte molt rellevant a les últimes dècades. A espanya va passar a ser un país
tradicionalment emissor d’immigració(amb llatina a Europa)a ser un país receptor. Aquesta
recepció s’ha beneficiat de dos factors:
1. Lliure circulació de persones des de que estem UE
2. L’atractiu espanya com a lloc residencial
Els països que més s’han beneficiat: Alemanya (jubilats que venen a la costa alacantina)

Immigració jove procedent d’Europa que ve a treballar i busquen un nivell de qualitat de vida
millor.

Immigració que ve per favorables condicions econòmics, també som portes d’entrada al
continent europeu, aquesta immigració ve d’Amèrica llatina, nord Àfrica i Àfrica subsahariana.
Menys qualificada

El fenomen immigratori recent a partir de 2004 va multiplicar per 4 el nombre d’immigrants a

espanya i va contribuir a explicar tres quartes parts del creixement de la població. Espanya va
passar a ser un dels països de la que amb un % més elevat (màxim 2004 al 12.4%)

Períodes:

2000-2008: creixement amb 12.4% al 2004

ECONOMIA ESPANYOLA

2008-2015: fase crisi econòmica. Descens no automàtic, el 2012 comença a ser negatiu saldo
migratori.

2016-actualitat: fase recuperació. Saldo migratori comença a ser positiu, cada vegada mes gran

Canvis per edats: hi ha hagut un increment dels efectius en edats intermèdies i per regions les
poblacions que han atret més immigració es sobretot l’àrea mediterrània vinculat al turisme i la
construcció.

Gràfic 1: (2) son el baby boom , (3) son els anys de la incorporació massiva de la dona al treball
això dificulta tenir fills i total efecte de la crisi. (4) fills del baby boom i efecte expansió
econòmica.

Creixement anual de la població :Des de 2016, el 2018 es l’increment més alt 276.186 des de
2011

Creixement vegetatiu: esta en descens des de 2015 que no ha tocat sòl perquè el nombre de
naixements no esta remuntant i el nombre de mortalitat es manté constant.

Migració exterior anual: saldo migratori 2011-2014 negatiu, 2015 menys negatiu i 2016 ja
comença positiu.

TEMA 13: MERCAT LABORAL

Cal estudiar: la caracterització del mercat laboral espanyol (sexe, gènere, nivell estudis...) i la
comparativa amb UE, l’estudi del marc regulatori del mercat de treball espanyol i els canvis q
s’han produït en les mesures aplicades (reforma 2012...), anàlisi de l’ocupació i l’atur
diferenciant entre els components cíclics i estructural i finalment, situació actual del mercat
laboral i l’impacte q ha tingut la reforma laboral al 2012.

Variables amb les quals analitzem el mercat laboral:

 Població potencialment activa: la població en edat de treballar per tant, 16 o +. Població

activa + població inactiva.
 Població activa: suma de la població ocupada i de la població aturada. Població
ocupada + població parada.
 Població inactiva: població en edat de treballar que ni treballa ni busca feina.
 Taxa d’activitat: nombre d’actius / població potencialment activa ×100
 Taxa d’ocupació: població ocupada / població potencialment activa ×100
 Taxa d’atur: població aturada / població activa ×100
 Taxa temporalitat: assalariats amb contracte temporal / total d’assalariats ×100
 Atur juvenil: (16-24)
 Atur llarga durada: 1 any
 Atur de molt llarga durada: 2 anys
 Taxa d’atur no acceleradora de la inflació (NAIRU): es compatible amb el manteniment
d’una taxa d’inflació estable. Respon a factors estructurals no cíclics. No hi ha
pressions inflacionistes per tant, seria una taxa d’atur estructural.
 Enquesta de població activa (EPA) representativa
 Cost laboral: estadístiques de salaris trimestral que et diu el salari mitja brut +
complements salarials+...Es calcula les taxes de variació i analitza el creixement dels
salaris.

CARACTERITZACIÓ DEL MERCAT LABORAL ESPANYOL I COMPARATIVA UE

Hi ha dos característiques destacades en el període 85- actualitat:

ECONOMIA ESPANYOLA

 Augment de la població activa: Raons: la incorporació de les dones al mercat laboral es

la més important, la immigració (+ població + gent disposada a treballar, l’augment de
la població en l’edat de treballar degut la piràmide demogràfica (babyboom). Els últims
anys hi ha una tendència a la baixa (a partir 2013) degut al retorn dels immigrants al
seu país i l’emigració (en general fluxos migratoris), cada vegada hi ha hagut un
increment de les jubilacions i pre-jubilacions, efecte desànim (produït a les crisis perquè
les perspectives de trobar feina són baixes i ja ni intenten buscar treball) (efecte crida
es el contrari de l’efecte desànim). Si la població aturada disminueix i la població activa
augmenta molt més això fa que la taxa d’atur augmenti tot i que el nombre d’aturats en
flux van disminuir.
 Taxa d’ocupació: més volàtil. Elevats ritmes de creació i també de destrucció de treball
i això es manifesta en la volatilitat cíclica de la taxa d’ocupació. A la recessió es
destrueix i a la fase expansiva es crea molta ocupació. Si comparem les taxes d’atur
amb l’UE es molt més estable UE que Espanya en la taxa d’atur.

Comparació amb UE: llegir el llibre

 Taxa d’activitat: a Espanya es idèntica a l’UE al 2018. Últims anys increment sobretot
en la població femenina. Augment de la taxa degut a la progressió de la taxa femenina
per la incorporació massiva de les dones en el mercat laboral durant el 2007 (+ tard
que UE però més ràpid sense anar acompanyat de mesures conciliadores). Cada
vegada hi ha menys persones que treballen amb estudis baixos, amb mitjos són
constants i s’ha produït un augment del nivell alt d’estudis majoritàriament per
incorporació de les dones amb estudis universitaris.
 Taxa d’ocupació: a Espanya esta per sota UE, sobretot després de la crisi degut a un
augment de l’atur.
 Taxa de temporalitat: Espanya està per sobre (quasi el doble) de UE. En les crisis
baixa la taxa perquè son els primers contractes que s’acomiaden perquè tenen costos
d’acomiadament més baixos, i en les recuperacions augmenta.
 Taxa de parcialitat: Menor a Espanya que a l’UE tot i que ha augmentat durant els
anys. Depenen de si es voluntari o no és bo o dolent. Els col·lectius que més utilitza la
jornada parcial són les dones degut majoritàriament a la maternitat (a vegades
involuntària)(1/4 part de les dones, els homes un 7%). A UE la taxa de jornada parcial
entre les dones es més alta però es de forma voluntària perquè les jornades parcials
estan ben remunerades, les condicions laborals estan més protegides.
 La formació continuada: ha augmentat fins a pràcticament igualar a l’UE i es important
que continuï augmentant. Temes prioritaris al futur per poder-se adaptar al futur
tecnològic.
 Taxa d’atur: és més alta a Espanya que a UE (sempre).

Les variables més cícliques són la temporalitat, l’ocupació i l’atur. Les altres es mouen més
lentament i tenen un moviment més estructural.

Analitzarem 6 factors:

 Taxa d’atur per gènere: té una major incidència entre les dones, durant la crisi les
diferencies es redueixen per la major destrucció d’ocupació en sectors més
masculinitzats (industria i construcció) però amb la recuperació econòmica es torna a
ampliar perquè els homes troben feina amb més facilitat. Les empreses trien i hi ha una
penalització a les dones per la maternitat. “Primer treball els homes i després a les
dones”.
 Taxa d’atur juvenil: (34.3%) es el doble de la taxa d’atur normal i també el doble de la
taxa d’atur juvenil a UE. Està molt relacionat amb la temporalitat.
ECONOMIA ESPANYOLA

 Taxa d’atur segons nacionalitat: nacionals més baixa que la taxa d’atur dels immigrants
que venen de UE, però sobretot la més alta és la dels immigrants que venen de fora de
UE.
 Taxa d’atur segons els estudis: alts(universitaris) és bastant més baixa que la taxa
d’atur total, població que no té estudis té una taxa d’atur alta, per tant, augmenta la taxa
d’atur quan baixa a nivell d’estudis.
 Taxa d’atur per comunitats autònomes: les més alta és Extremadura (24%) seguida per
Andalusia (23%) i Canàries (20%).

CONCLUSIONS: Els objectius de la política econòmica s’han d’orientar per augmentar la

capacitat de generació d’ocupació, l’accés de joves al mercat laboral amb millors condicions i
formació dels aturats de llarga durada.

MARC INSTITUCIONAL

Es la diferent regulació que afecta al funcionament del mercat laboral.

Principals àmbits que es regulen són:

 Fixació dels salaris: es regula mitjançant el procés de negociació col·lectiva entre

empreses i sindicats.
Quan major sigui la filiació als sindicats i mes gran sigui la cobertura(treballadors
afectats pels convenis), major serà el poder negociador dels sindicats. Només un 20%
dels treballadors afiliats en canvi la cobertura és molt alta (80%). No hi ha incentius
Hi ha diferents tipus de conveni col·lectius depèn si estan centralitzats o
descentralitzats.
Els centralitzats tenen en compte nomes la situació econòmica general, marquen
nomes una referència. Els descentralitzats tenen en compte les condicions concretes
de l’empresa.
El model espanyol que predomina es el de la negociació a conveni col·lectiu sectorial i
provincial.
 Costos d’acomiadament: Si els costos son alts dificulta l’ajustament de les plantilles als
canvis en la situació econòmica i per tant disminueixen les contractacions i els
acomiadaments. Dificulta la contractació.
 Prestacions d’atur: Quan mes elevades sigui la taxa de substitució (relació entre
prestació d’atur i el salari anterior) i mes prolongat sigui el període de cobrament,
menor es la cerca de feina i mes alta es la taxa d’atur de llarga durada.
 Les polítiques actives del mercat laboral: es tota la despesa publica destinada a
assessorar i formar a l’aturat a que trobi feina i també son aquelles subvencions a la
contractació. Les polítiques passives són les prestacions d’atur.

Tot això dona com a resultat un augment de la taxa d’atur.

L’any 1977 es legalitzen els sindicats. 1980 estatuts de treballadors.

Reformes laborals: al 1984 (intenta formar l’ocupació a traves de la figura del contracte
temporal), altres reformes posteriors com les del 1994,1997 i 2001.

REFORMA 2012

Es va produir enmig de la recessió, es la mes amplia i la que ha tingut mes efectes importants.
Sobretot ha tingut dos efectes sobre la negociació col·lectiva i sobre els costos
d’acomiadament.
ECONOMIA ESPANYOLA

 Negociació col·lectiva: S’avança entre la descentralització de la negociació col·lectiva

per facilitar la flexibilitat interna de l’empresa i reduir la rigidesa dels salaris i evitar així
que l’ajust es faci via salaris.
Mesures concretes que permeten això:
 Es fixa un límit d’un any per a la ultra activitat per els convenis col·lectius vençuts
 Despenjar-se del conveni sectorial o provincial per causes econòmiques de
l’empresa.
 Es contempla la modificació unilateral de les condicions del treball a l’empresa com
jornades de treball, salaris i mobilitat.
 La reducció dels costos d’acomiadament: Espanya era un dels països amb els costos
d’acomiadament mes alts això ha portat a la modificació del 2012 on:
 es facilita l’ús de l’acomiadament procedent per causes econòmiques (3 trimestres
consecutius de caiguda dels ingressos) això ha canviat (20 dies / any treballat 12
mensualitat)
 l’improcedent baixa dels 45 dies per any treballat a 33 dies per any treballat, això
es fins a 24 mensualitat. Esta en línia amb la mitjana europea

A partir 2015 el contracte temporal es va modificar de 8 dies per any treballat a 12 dies
per any treballat.

 Modalitats de contractació: el 1984 apareixen els contractes temporals per fomentar

l’ocupació i mes endavant el contracte de formació i el contracte de practiques. Al 2012
no va haver-hi cap modificació que afectes a la modalitat de contractació per tant no
varia. Dos elements que fan que la temporalitat sigui alta: el tipus de sector hosteleria
vinculat al turisme i construcció tenen una gran temporalitat, i els immigrants que tenen
permisos de treball temporal
 Intermediació del mercat laboral (SEPE): Canvis regulatius que han permet que
agencies puguin actuar les empreses privades i les ETTs . La reforma del 2012 va
aprovar que les ETT puguin actuar com agencies de col·locació en col·laboració amb la
SEPE, per això es centra en la formació i assessorament de les persones atirades
 Prestacions d’atur: al 2012 es va reduir la quantia de les prestacions d’atur a partir dels
sisè mes.
 Polítiques actives del mercat laboral: es millora la ocupació de les persones en atur i
incentivar la recerca de feina. La reforma que es va fer el 2014: consisteix en introduir
indicadors d’avaluació i finançament en funció de resultats.

Gràfic 3: Després de la reforma laboral els salaris s’ajusten. Es pretén que tot el cost no
recaigui en el conveni col·lectiu . Quan taxa creixement PIB >2%, es creava taxa d’ocupació.

L’ATUR CÍCLIC I ESTRUCTURAL

L’atur cíclic es produeix com a conseqüència de l’evolució del PIB i l’estructural (NAIRU) es el
resultat de les rígides en el mercat laboral i també dels shocks asimètrics. A partir de l’any 1984
(creació temporalitat) les oscil·lacions del PIB van acompanyades de les oscil·lacions que
pateix l’ocupació.

L diferencia entre la estructural i la total és la cíclica

(LLIBRE) Marc regulatori: abans del 2012 es caracteritza per la baixa intensitat de cerca
d’ocupació per els aturats fins que no arriba al final de les prestacions.

3 escasses adequacions dels aturats en la demanda de treball. Dos punts de vista:

 Desajust geogràfic: en Castilla hi ha mes atur que en Madrid.

 Desajust en les qualificacions: hi ha mes demanda que oferta de determinades
qualificacions, sobretot de formació professional.
ECONOMIA ESPANYOLA

Shocks asimètrics que expliquen l’evolució de la taxa d’atur estructural:

 Reducció ti que va permetre la taxa atur estructural

 Augment de la competència en els mercats degut entrada mercat únic.
 Arribada de 3.000.000 immigrants, cosa que es ma d’obra flexible, va compensar la
manca de flexibilitat existent en el mercat laboral

Gràfic 4: (a partir 2000-2005) la baixada de atur estructural es produeix per atur llarga
durada (50% aturats) hi ha efecte desànim i obsolescència en la formació per incorporar-se
al treball.

Ara tenim taxa atur real idèntica taxa atur estructural.