La localització de l'empresa

Localització i dimensió són decisions estratègiques (a llarg termini), ja que solen implicar grans
inversions inicials, per la qual cosa, un cop preses, un canvi d'idea pot comportar greus costos
irrecuperables.

La localització és el lloc on volem ubicar geogràficament l'empresa. Per decidir la localització cal
tenir una sèrie de factors que poden influir:

1. La proximitat dels clients. Estar a prop dels nostres clients sempre és important, especialment
si el nostre negoci és un comerç o oferim un servei. Aquest és el principal motiu pel qual els
locals dels centres de les ciutats estan tan demanats. Els negocis s'asseguren que molts clients
passin per la porta cada dia.

2. L'aprovisionament de les primeres matèries. Moltes empreses necessiten adquirir matèries

primeres o altres tipus de productes per després poder dur a terme la seva activitat. Estar
localitzats en un punt que em permeti un ràpid accés a aquestes primeres matèries és clau per
reduir costos i temps de lliurament.

3. La mà dobra. Un altre factor important és situar-se a prop d'una mà d'obra qualificada per fer
la nostra activitat. Així, les principals empreses tecnològiques del món se situen a Silicon Valley,
molt a prop de la Universitat de Berkeley, considerada la universitat pública número 1 del món i
una de les més importants en recerca. Un altre factor important en pot ser el cost. Moltes
empreses que no necessiten mà d'obra qualificada s'estimen més anar a zones on els costos
laborals són molt més barats. Un exemple clar és Zara, amb tallers al Marroc o Bangla Desh
entre d'altres.

4. Les comunicacions i les infraestructures. Estar a prop d'un lloc ben comunicat i de fàcil accés
per transport és determinant per a moltes empreses. Aquest factor és vital per a moltes
fàbriques que se situen a polígons industrials a les fores de les ciutats a la sortida d'autovies.

El mateix passa amb moltes empreses comercials, que es localitzen a centres comercials als
afores, on hi ha més facilitat d'accés i d'aparcament.

5. El cost del local. Els locals que estan més ben situats solen ser els més cars. Si els altres
factors no són claus per a la nostra empresa, potser ens pot interessar un local més barat,
encara que pitjor situat.

6. La legislació i els ajuts econòmics. Hi ha determinades zones que poden tenir una legislació
diferent o on l'Administració ens pot donar ajudes per ubicar-nos.

7. Serveis complementaris. De vegades pot ser molt important situar-se a prop d'empreses que
ens ofereixin serveis complementaris, com ara banca, gestories i assessories, advocats etc.

8. Altres factors. El nivell de desenvolupament de la zona, el clima social existent, la situació

política, etc. poden ser importants per a la localització. Així, la situació inestable actual a
Catalunya, és un factor molt important a considerar per moltes empreses abans d'ubicar-s'hi.
La dimensió de l'empresa: creixement intern
El creixement intern és quan l'empresa augmenta la capacitat de producció mitjançant
inversions. El creixement intern es produeix quan una empresa vol créixer a través de les seves
pròpies inversions. Hi ha dues estratègies: especialització i diversificació.

A) Estratègia d'especialització. L'empresa segueix venent el mateix producte, o similars, però

busca augmentar-ne la demanda. Hi ha 3 opcions.

Penetració del mercat. Es busca vendre més als mateixos mercats. Per això cal robar clients a la
competència o aconseguir que els nostres clients comprin més del nostre producte. Seran
necessàries promocions, publicitat o preus més barats. Per exemple, quan les companyies de
telèfon ens truquen perquè ens canviem a la seva operadora amb ofertes.

Desenvolupar nous mercats. Es busquen vendre el producte a grups de persones o zones que
abans no compraven el producte. Per exemple Cola-Cao normalment ha estat consumit per
nens, i ara la marca està tractant de dirigir-se al mercat dels adults.

Desenvolupament de nous productes. Es venen nous productes complementaris als mateixos

clients que abans. Per exemple, Gillette va augmentar la seva oferta de fulles d'afaitar a
after-shave, escumes, gels etc.

B) Estratègia de diversificació. Es produeixen productes diferents a consumidors a qui

normalment no els venem (nous mercats). Dins d'ella diferenciem

1. Diversificació horitzontal o relacionada. Quan tot i ser diferents productes, hi ha algun tipus de
connexió entre ells, per la qual cosa estem dins del mateix sector. Per exemple, el principal
producte d'Apple va començar sent l'ordinador Mac. Però després va arribar l'Ipod, Iphone, Ipad
etc.

2. Diversificació heterogènia o no relacionada. No hi ha cap relació entre els productes i els

mercats nous i els antics. Per exemple, Nokia inicialment era una empresa paperera i avui és
coneguda per la venda de mòbils. Mitsubishi produeix des d'aire condicionat fins a automòbils.

3. Diversificació vertical. Passa quan l'empresa vol dur a terme més fases a la cadena de valor
(proveïdor-fabricació-distribuïdor). D'aquesta manera l'empresa vol controlar totes les fases del
procés per no dependre d'altres. Pot ser en dos sentits:

- Diversificació vertical cap endavant. El fabricant pot obrir les botigues pròpies per distribuir el
producte. El proveïdor pot vendre als seus clients directament per internet. Aquest és l'exemple
d'Adidas, que recentment va obrir més de 2000 botigues pròpies a la Xina.

- Diversificació vertical cap enrere. En aquest cas, s'assumeixen fases anteriors a què realitza
l'empresa. El distribuïdor es podria convertir en fabricant i el fabricant en el seu propi proveïdor.
Per exemple, Zara no sols distribueix la roba sinó que també és l'encarregat de fabricar-la.

Òbviament, la diversificació és l'estratègia més arriscada, ja que provem nous productes en

mercats que no coneixem.

La dimensió de l'empresa: creixement extern

El creixement extern és la unió o cooperació amb altres empreses, per poder augmentar la
nostra capacitat productiva. Diferenciem la cooperació i la concentració empresarial.
Cooperació empresarial:Són acords en què dues o més empreses s'uneixen per aconseguir uns
objectius comuns. Podem destacar:

·Joint-ventures. Són acords entre diverses empreses normalment de diferents països. L'empresa
estrangera sol aportar capital i nacional, coneixements del mercat. Se sol utilitzar quan una
empresa vol entrar a competir a un altre país del qual no té gaire informació. Per exemple, l'any
2006 l'alemanya Siemens i la finlandesa Nokia van anunciar la formació d'una joint venture
anomenada Nokia Siemens Networks

·Càrtel. Són empreses del mateix sector es posen d'acord per fixar preus i repartir-se el mercat.
L'exemple més famós és l'OPEP, que són els país exportadors de petroli que es posen d'acord
per fixar els preus dels barrils. Cal tenir en compte que estan prohibits per la UE.

·Unió temporal d'empreses (UTE). És un acord entre empreses que s'associen per fer un
projecte en concret. Aquesta unió només durarà mentre duri el projecte. És força habitual per a
projectes d'obres públiques que es realitzen per diverses empreses alhora.

·Clúster. És una concentració geogràfica d'empreses, universitats i altres institucions que hi

tenen un mateix interès. Les empreses competeixen entre si, però també es presten serveis les
unes a les altres i es beneficien de la proximitat entre totes. Un exemple el tenim a Silicon Valley
a Califòrnia, on se situen empreses com Apple, Microsoft, Oracle o Yahoo, a més de la important
universitat de Berkeley especialitzada al sector. Aquesta situació permet a les empreses adquirir
mà d'obra qualificada i de vegades cooperar per invertir en tecnología, investigar mercats etc

Concentració empresarial:És la unió entre dues o més empreses. Podem diferenciar la

participació i la integració.

1) PARTICIPACIÓ. Una empresa compra part de les accions d'una altra per dominar-la, però
totes dues empreses es mantenen. El control pot ser absolut si les accions adquirides amb més
del 80%, majoritari si superen el 50% i parcial si està per sota del 50%

Si una empresa matriu controla per participacions diverses empreses de diferents sectors estem
en presència d'un HOLDING. Això sol donar-li un gran control del mercat i importants avantatges
fiscals. L'exemple més conegut a Espanya és Inditex, empresa matriu que agrupa conegudes
empreses com Zara, Bershka, Pull and Bear, Massimo Dutti o Berhska.

2) INTEGRACIÓ. .És la unió d'empreses en què almenys una perd la seva personalitat jurídica.
Poden ser verticals cap endavant, verticals cap enrere i horitzontals.

A) A la integració horitzontal la unió es produeix entre empreses competidores del mateix sector.
Pot ser fusió i absorció.

Fusió. És la unió de diverses empreses per crear-ne una de nova. Les anteriors desapareixen i
perden la personalitat jurídica i es forma una nova empresa amb personalitat jurídica pròpia i
amb un patrimoni únic. Bankia, per exemple, va néixer de la fusió de 7 caixes d'estalvis.

Absorció. Una empresa adquireix una altra absorbint tot el seu patrimoni i per tant només
desapareix aquesta última que és la que perd la personalitat jurídica. Un exemple el tenim quan
Vodafone va absorbir ONO.

B) A la integració vertical diverses empreses s'uneixen i controlen totes les fases del procés de
producció. És el que coneixem com a TRUST. Pot ser endavant o enrere.
Integració endavant. És aquella en què les empreses volen prendre control de les empreses
distribuïdores. Un exemple són les FRANQUÍCIES que són un acord entre el franquiciador (que
normalment és qui ha desenvolupat un procés de producció i una marca) i el franquiciat, que rep
el dret de fer servir aquesta marca a canvi d'una determinada quantitat. Per exemple McDonalds

Integració cap enrere. En aquest cas, l'empresa vol prendre control dels proveïdors. Per
exemple Nestlé destaca pel control d'agricultors a qui subministra plantes de cafè perquè les
cultivin per a ells.

L'empresa i l'entorn empresarial

L´entorn són tots els factors que envolten l´empresa. Aquests factors poden ser tant beneficiós
com perjudicials, per la qual cosa poden ser decisius en els beneficis de les empreses.
Habitualment es diferencien dos tipus d'entorn: el general i l’específic.

1. Entorn general:Són factors que afecten igualment totes les empreses d'una determinada
regió. Per conèixer aquests factors l'anàlisi PEST (Polític-legal, Econòmic, Sociocultural i
Tecnològic).

Factors politicolegals. Les polítiques econòmiques del govern i les lleis que regulen l'activitat
econòmica poden ser claus per a l'empresa. Ens referim a tota la legislació que ha de complir
una empresa, com a prevenció de riscos laborals, normes de competència, de publicitat, de
protecció de medi ambient etc.

Factors econòmics. La situació general de leconomia, els tipus dinterès, la desocupació existent,
el nivell de desenvolupament del país etc. són factors que poden fer que una empresa vengui
més o menys, o que pugui produir més o menys barat. No hi ha dubte que la crisi econòmica,
que ens va portar a un 27% d'atur el 2013, va perjudicar centenars de milers d'empreses a
Espanya (com les de la construcció).

Factors socioculturals. Fa referència a factors com el nivell educatiu, els estils de vida, els hàbits
de consum, etc. Tots aquests factors també influeixen en les vendes de les empreses. Per
exemple, en els darrers anys cada vegada hi ha més sensibilitat per l'alimentació i el medi
ambient, cosa que ha provocat un gran boom en la producció de productes ecològics.

Factors tecnològics. Els canvis tecnològics influeixen en els productes que pot fabricar una
empresa. Els continus avenços fan que els productes es quedin obsolets cada cop abans i les
empreses han de reaccionar per no quedar antiquades.

2. Entorn específic: són els factors més propers i influeixen en un conjunt d'empreses que
tinguin unes característiques comunes o estiguin en un mateix sector. Podem diferenciar els
factors següents.

Clients. El nombre de clients i el seu comportament suposa un factor clau que afecta les
decisions de l'empresa. Les decisions duna empresa poden canviar molt segons el tipus de
clients que tingui. L'any 2014, Telepizza va llançar la pizzalada una amanida que venia
damunt d'una pizza.

Proveïdors. Les accions dels proveïdors poden ser claus per a una empresa també. És
important saber el poder que tenen els proveïdors per posar preus més alts o baixos i si
respecten els acords.
Competidors. Molts cops els competidors condicionen el comportament d'una empresa. Per
a una empresa és clau conèixer el nombre de competidors que té i la manera com es
comporten.

Intermediaris. De vegades, les empreses depenen dintermediaris per fer arribar el producte
als clients. En alguns sectors aquests intermediaris tenen gran poder, cosa que influeix en
els ingressos que obtenen les empreses. Això passa a les empreses agrícoles, que poden
rebre un preu fins a deu vegades inferior al preu que després els seus productes són venuts
al mercat.

D'aquesta manera, veiem com pot influir molt l'entorn en la realitat de les empreses. Tot i
això, les empreses també tenen una influència en l'entorn on viuen. Per això és important
que tinguin una responsabilitat social.

Responsabilitat social de l'empresa

Com l'entorn té una influència decisiva en l'èxit d'una empresa, no podem oblidar que l'empresa
també influeix a l'entorn on habita.

Per descomptat, les empreses tenen molts efectes positius a la societat. Les empreses creen
llocs de treball i generen riquesa. A més, molts dels grans avenços de la humanitat han estat
gràcies a les empreses. No obstant això, de vegades les empreses també són responsables de
grans problemes socials, com ara contaminació, esgotament dels recursos naturals, abusos
laborals etc.

El problema és que quan l'empresa provoca aquests efectes negatius està imposant una sèrie
de costos socials. Per exemple, una fàbrica molt contaminant produeix pol·lució a l'aire, cosa
que no només pot portar a una sensació desagradable que disminueix la qualitat de vida dels
ciutadans, sinó que pot arribar a desenvolupar malalties mortals.

Els costos socials són aquells provocats per les empreses, però suportats per tota la societat
sense que les primeres paguin per ells. Aquests costos socials també s'anomenen externalitats
negatives.

Actualment, cada vegada hi ha conscienciació dels efectes que les accions de l'empresa poden
tenir a la societat en general i la necessitat que aquestes adoptin una actitud més ètica i una
responsabilitat social en les seves actuacions.

A partir d'aquí sorgeixen dos conceptes importants que cal destacar: la Responsabilitat Social
Corporativa i l'ètica als negocis.

Responsabilitat social corporativa (RSC) és el comportament voluntari de les empreses, adreçat

que les seves actuacions tinguin repercussions positives a la societat. Per descomptat,
l'empresa ha de complir totes les lleis de l'Estat. Antigament, es considerava que això era
suficient per tenir una responsabilitat social, avui dia, però, es considera que la RSC va molt més
enllà de només complir la llei.

Els àmbits de la RSC:

- Responsabilitat econòmica. La generació de riquesa, de llocs de treball i el pagament

d'impostos són diverses de les responsabilitats principals de l'empresa amb la societat. Les
empreses responsables contribueixen al desenvolupament econòmic del seu entorn.
- Responsabilitat social. L'empresa ha d'incorporar totes les preocupacions de la societat i
millorar les relacions amb els grups implicats a la seva activitat: treballadors, consumidors,
proveïdors o l'Estat. Les empreses responsables tenen els seus treballadors en condicions
dignes, informen els consumidors, respecten els acords amb els proveïdors, les lleis de l'Estat
etc.

- Responsabilitat mediambiental. El deteriorament del medi ambient ha estat alarmant en els

darrers 50 anys. Les empreses responsables intentar reduir l'impacte al medi ambient no
contaminant, consumint menys energia, fent un tractament adequat dels residus, creant envasos
ecològics etc.

La RSC com a eina competitiva: Davant d'aquesta situació, moltes empreses s'han adonat que
els consumidors i la societat cada cop comença a valorar més les empreses que tenen aquesta
RSC. Per això, moltes empreses comencen a adoptar-la com una eina que els faci millorar la
imatge i així puguin vendre més. Per això cada cop veiem més empreses que donen publicitat
als seus envasos ecològics, donacions a la societat etc.

L'objectiu final és que les empreses acabin sent responsables, no només per complir la llei, o
per millorar-ne la imatge, sinó que ho facin perquè és el correcte. D'aquesta manera, cal distingir
tres nivells cap a una responsabilitat social completa.

Els ODS són uns objectius globals adoptats per l'ONU que busquen abordar els principals reptes
econòmics, socials i ambientals del planeta. El que es busca és un desenvolupament sostenible,
que es pugui mantenir en el futur, i equitatiu, perquè totes les persones del planeta en puguin
gaudir. La responsabilitat social corporativa (RSC) i els Objectius del Desenvolupament
Sostenible (ODS) estan molt relacionats, ja que tots dos tenen com a objectiu promoure el
desenvolupament econòmic, social i ambiental sostenible.