Aina Gómez Segovia 2Bat H

TASCA HISTÒRIA: CATALANISME

Memorial de Greuges del 1885

a) Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Es tracta d’una font textual primària, és a dir, contemporània als fets, pública i de caire
polític. Es tracta d’un fragment d’un document que es va presentar el 1885 per part del
Centre Català al rei Alfons XII, on s’exposen queixes per la situació en què es troba
Catalunya. El redactor principal del memorial va ser Valentí Almirall, però en la comissió
constituida per redactar-lo hi colaboren representants d’ideologies diverses.

Font: Memorial de Greuges, lliurat al rei Alfons XII, a Madrid, el 10 de març de 1885.

b) Digueu quin és el context històric de la font.

Aquest document pertany a l’any 1885, i per tant cal contextualitzar-lo dins del període de la
Restauració (1874-1923), en concret dins la primera fase d’aquesta (1874-1898), i vinculat
amb les primeres accions del catalanisme polític.

L’any 1885, davant l’amenaça de la signatura d’un conveni comercial entre Espanya i
Anglaterra i els intents d’unificació del dret civil van mobilitzar el Centre Català, un partit
polític fundat l’any 1882 que defensava els interessos de Catalunya, el qual va convocar un
acte a la Llotja de Barcelona amb la participació de diverses organitzacions i entitats
catalanistes. Aquest grup elaboraria el 1885, a través de la figura de Valentí Almirall, un
document en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya: l’anomenat Memorial
de Greuges, el primer acte polític del catalanisme a Espanya. Defensava principalment el
dret civil català i la suspensió del tractat de lliure comerç amb Gran Bretanya.

La inesperada mort del rei Alfons XII, però, el mateix 1885, va limitar l’eficàcia del document.

c) Comenteu DUES de les idees que conté la font.

En primer lloc, la font critica obertament el centralisme administratiu imposat pel govern
central, argumentant que aquest no contribueix a enfortir la unitat nacional espanyola, sinó
tot lo contrari. Sosté que la veritable unitat i grandesa d'Espanya només poden
aconseguir-se donant expansió, desenvolupament i vida espontània i lliure a les diverses
províncies d’Espanya. Aquesta crítica al centralisme no sols denuncia la supressió del
sistema administratiu propi de Catalunya, percebut com més avançat i eficient, sinó que
també reflecteix un desig més ampli d'autonomia i reconeixement de la diversitat regional
dins d'Espanya, la qual cosa es presenta no com una amenaça, sinó com un mitjà per a
enriquir i enfortir al conjunt del país.
 Aina Gómez Segovia 2Bat H

En segon lloc, el text expressa una profunda preocupació per la marginació de la llengua
catalana en l’àmbit públic i educatiu, relegant-la a un ús merament privat i familiar. Aquesta
situació es presenta com una conseqüència de la política d'assimilació cultural que busca
imposar un únic model lingüístic i cultural, el castellà, en detriment de la riquesa i diversitat
lingüística d'Espanya. En denunciar l'exclusió del català de les escoles, l'administració
pública i els tribunals, el "Memorial de Greuges" no sols defensa el dret a poder utilitzar la
llengua pròpia en tots els àmbits de la vida pública, sinó que també critica el desfasament
entre les polítiques lingüístiques de l'Estat i les necessitats reals de la població catalana,
evidenciant un conflicte entre la identitat cultural catalana i les polítiques d'homogeneïtzació
de l'Estat.

Bases de Manresa

a) Identifiqueu el tipus de font i digueu de què tracta.

Es tracta d’una font textual primària, és a dir, contemporània als fets, i de caràcter jurídic, ja
que es tracta d’un fragment que forma part de les Bases de Manresa, redactades l’any
1892, on es planteja un model d’organització política a Catalunya dins de l’Estat Espanyol.

Font: Unió Catalanista. Bases per a la Constitució Regional Catalana. Manresa, 1892

b) Digueu quin és el context històric de la font.

Les Bases de Manresa es van redactar l’any 1892, i per tant cal contextualitzar-les dins del
període de la Restauració (1874-1923), en concret dins la primera fase d’aquesta
(1874-1898), i dins del naixement del catalanisme polític.

Amb la mort d’Alfons XII, Maria Cristina es converteix en reina regent i els dos partits del
torn (conservadors i liberals) acorden donar suport a la regència. En aquesta etapa es
produeix la pèrdua de les colònies espanyoles i el desastre del 98. Coincidint amb aquest
context, a Catalunya sorgeix un moviment anomenat Catalanisme amb l’objectiu de
recuperar la identitat catalana. Després de l’èxit d’una campanya realitzada en defensa del
dret civil català, on un grup de polítics i personalitats catalanistes fan arribar un missatge a
la reina regent, diversos moviments i autoritats del catalanisme es van agrupar en un
moviment que reunís a les diverses tendències del catalanisme, i neix la Unió Catalanista
l’any 1891, amb els objectius d’ampliar la base geogràfica del catalanisme i reclamar
l’autogovern de Catalunya, i és en aquest context que Àngel Guimerà redactarà les Bases
de Manresa l’any 1892.
 Aina Gómez Segovia 2Bat H

c) Expliqueu la proposta d’organització política per a Catalunya que conté la

font.

La font proposa un model d'organització política per a Catalunya que s'estructura entorn de
la coexistència del poders central (Madrid) i regional (Catalunya). Aquesta estructura
proposa un model d'autogovern dins de Catalunya.

Per una banda, a la base primera s’estableix que el poder central s’encarregarà de la gestió
d'àrees que impliquen la sobirania de l'estat, com les relacions internacionals, les forces
armades, les relacions econòmiques internacionals, i la resolució de conflictes
interregionals, i s’estableixen els poders que no assumirà Catalunya (legislatiu, executiu i
judicial) i que corresponen al poder central de Madrid.

En canvi, els que sí assumirà Catalunya al poder regional seran, en primer lloc, la
preservació i adaptació de la legislació històrica catalana a les necessitats contemporànies,
especialment pel que fa als drets i llibertats dels catalans, l’oficialitat de la llengua catalana
tant en l'ús dins de Catalunya com en les comunicacions d'aquesta regió amb el poder
central, i la radicació del poder legilatiu en les Corts Catalanes, que seran triades mitjançant
un sistema de sufragi que inclou a tots els caps de família, agrupats per professions i
agrupacions gremials.