EL BÉ I EL MAL

Andreu Alcaraz, Aina Gómez i Luiza Torchia

 COMPARACIÓ NIETZSCHE I KANT

Concepció sobre el bé i el mal

El concepte de bé i malament ha estat central en la filosofia des de temps antics, i ha

estat abordat per una àmplia gamma de pensadors al llarg de la història. En la filosofia
ètica, el bé i el mal són conceptes fonamentals que s'ocupen de la moralitat i la
conducta humana. A *continuació, és *compararà la *concepció moral sobre el *bé i el
mal de Nietzsche, *amb *aquesta *mateixa *concepció de Kant.

En primer *lloc, la perspectiva de Nietzsche sobre el bé i el mal és molt diferent de la de

molts filòsofs anteriors. En lloc d'acceptar els conceptes tradicionals de bé i malament
com a absoluts i universals, *com *feia Kant, Nietzsche els veu com a construccions
humanes, subjectes a interpretació i canvi. Nietzsche critica la moralitat tradicional,
particularment a la moral judeocristiana, que ell veu com una imposició dels febles
sobre els forts, i que considerava una "moral d'esclaus", creada per aquells que són
febles i temorosos de la vida per a controlar als forts i promoure la seva pròpia
supervivència. Per a ell, aquesta moral promou valors que afavoreixen la mediocritat i
la submissió, en lloc de la individualitat. Per tant, proposa una “transvaloració de tots
els valors", que implica una reavaluació radical del que es considera bo i dolent.

Per a Nietzsche, el bé i el mal estan estretament relacionats amb la voluntat de poder,

un concepte central en la seva filosofia. La voluntat de poder és l'impuls fonamental que
impulsa a totes les coses en l'univers, inclosa la vida humana. Nietzsche suggereix que
el bé és tot el que promou l'afirmació de la vida i l'expressió plena d'un mateix, mentre
que el mal és tot el que l'obstaculitza.

Nietzsche també introdueix el concepte del "superhome", que és aquell que

transcendeix les limitacions imposades per la moralitat tradicional i crea els seus propis
valors basats en la seva pròpia voluntat de poder. Aquest superhome és qui redefineix
el bé i el mal segons la seva pròpia visió i no està limitat per les convencions socials o
religioses.

D'altra banda, Kant introdueix el concepte del "imperatiu categòric", que sosté que hem
d'actuar segons màximes que puguin ser universalment acceptades. Pert tant, per a
Kant, el bé i el mal són determinats per la capacitat d'una acció per a ser
universalitzada i per la seva respecte a la dignitat de les persones com a fins en si
mateixos i no com a mitjans. La moralitat es basa en l'autonomia moral, és a dir, en la
capacitat dels individus per a actuar d'acord amb la raó i una llei moral que
s'autoimposen, independentment de desitjos externs o influències. Això s'oposa a
l'individualisme que defensa Nietzsche.

Per tant, la principal diferència entre Nietzsche i Kant es troba en la universalitat en

oposició a la individualitat. Mentre que Kant busca principis ètics universals i aplicables
a tots, Nietzsche rebutja la idea d'universals i defensa una moral personalitzada i
subjectiva. Kant veu la raó com la guia de la moralitat, emfatitzant la importància de fer
el deure per deure i actuar d'acord amb la llei moral. Nietzsche, en canvi, desconfia de
la raó i veu la voluntat de poder i la passió com a forces més genuïnes per a determinar
el comportament humà.

A més, Kant sosté que l'ètica ha de ser universal i aplicable a tots els éssers racionals,
independentment de les seves circumstàncies personals, mentre que Nietzsche critica
com les normes morals han estat utilitzades per a imposar restriccions als individus
poderosos i creatius. Per a Nietzsche, la qual cosa Kant veu com una virtut universal,
ell ho critica com una eina d'opressió cultural i social.

Això es pot relacionar amb la crítica de Nietzsche a la seva teoria de la "moralitat

d'esclaus". Segons Nietzsche, aquesta moralitat sorgeix dels menys poderosos i
serveix per a inhibir l'expressió de la vida i la voluntat de poder, la qual cosa és
completament oposat al que Kant defensa, ja que aquest, en canvi, argumenta que
adherir-se a la llei moral per la raó i pel deure és un acte de llibertat i autonomia, no de
submissió o feblesa.

No obstant això, tots dos comparteixen un interès per l'autonomia de l'individu, encara
que la defineixen de manera molt diferent. Nietzsche defensa una autonomia basada
en la creació de valors propis, mentre que Kant basa l'autonomia en el compliment
d'una llei moral racional i autoimposada.
 OPINIÓ/CRÍTICA PERSONAL

Defensa a una o a les dues postures dels pensadors sobre aquesta

concepció

La nostra concepció del bé i el mal pot trobar-se en un punt intermig entre els
enfocaments de Nietzsche i Kant. Tots dos filòsofs aborden la moralitat des de
perspectives diferents, però hi ha aspectes de totes dues idees que considerem
rellevants.

Coincidim amb Nietzsche que el bé i el mal són construccions socials, subjectes a

interpretació i canvi al llarg del temps i en diferents contextos. No obstant això, també
reconeixem, igual que Kant, que la moralitat és una qüestió pròpia dels éssers vius,
particularment dels éssers humans, i consegüentment, és un concepte que hem de
prendre com a ferm i veritable.

Quant a la diversitat de valors morals en la societat, estem d'acord amb Nietzsche que
diferents perspectives ètiques poden coexistir i no necessàriament coincidir. Per tant,
cada individu ha de ser capaç de definir els seus propis principis morals per a tenir una
certa autonomia i autodecisió.

No obstant això, compartim la preocupació de Kant pel respecte als drets i llibertats
dels altres. És important que les nostres accions no interfereixin negativament amb els
altres, com assenyala Kant amb el seu èmfasi en l'imperatiu categòric.

A més, estem d'acord amb la idea que les lleis morals universals poden servir com a
guies per a les nostres decisions ètiques, però és essencial recordar que aquestes
normes ètiques han de ser eines per a orientar les nostres eleccions individuals, i no
excuses per a evadir la nostra responsabilitat personal.

En resum, la nostra perspectiva sobre el bé i el mal es basa en una combinació

d'autonomia moral individual, respecte pels altres i consideració de principis ètics
universals com a guies per a l'acció moral. És una visió que reconeix la complexitat de
la moralitat humana i cerca promoure la llibertat individual i la responsabilitat ètica en
un món divers i canviant.
 WEBGRAFIA

● Bloghemia. (2023, 6 marzo). ¿Qué es el bien y el mal? según los grandes filósofos.

Bloghemia. https://www.bloghemia.com/2023/03/que-es-el-bien-y-el-mal-segun-los.html

● Euroinnova Business School. (2023, 20 febrero). ¿Qué es el cálculo simbólico?

https://www.euroinnova.edu.es/blog/que-es-el-bien-y-el-mal-moral

● Por Amor al Libro. (2024, 23 marzo). 📖 ANÁLISIS: MÁS ALLÁ DEL BIEN Y DEL MAL

😇😈 #nietzsche #analisis #filosofia[Vídeo]. YouTube.

https://www.youtube.com/watch?v=eahGeKK2ewU

● Biblioteca.org. Más allá del bien y el mal. PDF. https://biblioteca.org.ar/libros/131363.pdf