HISTÒRIA ECONÒMICA

TEMA 3: LA PRIMERA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

1. LA SEGONA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA I L’EMERGÈNCIA DE NOVES POTENCIES
ECONÒMIQUES

LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
Bona part d’Europa occidental i el seus offshots es van anar industrialitzant en el transcurs del segle
XIX

Suïssa i Bèlgica son els que primers s’industrialitzaran

Encara que es va tractar d’un fenomen regional molt condicionat per la disponibilitat de carbó
Les àrees industrialitzades es trobaven rodejant les àrees del carbó (zones frontereres)

L’IMPULS DEL FERROCARRIL

El ferrocarril el gran difusor de la industrialització → grans
efectes d'arrossegament i forta reducció dels costos de
transport.
- Absorbia grans quantitats de treball i capital i consumia grans
quantitats de productes industrials (ferro, carbó, maons,
aparells mecànics, fusta)
El 1847 a Gran Bretanya ocupava al 4% de la població
activa i la inversió representava un 7% de la renda
nacional.
- Gran estímul a la industria mecànica i al progrés tècnic

Els països que es volien industrialitzar es van llançar a construir línies de ferrocarril de forma
compulsiva (railway mania)

EL PAPER DE L’ESTAT-NACIÓ
La fi de les guerres napoleòniques consolida l’estat-nació (França i Gran Bretanya)
L’estat-nació un instrument al servei de la industrialització (o viceversa)

- Estructura administrativa (central, regional, local)

- Sistema de justícia, policia
- Xarxa de transport (ferrocarril, carreteres)
- Comunicacions (servei postal)
- Educació (primària, secundaria, terciària)
- Relacions internacionals (ministeris, ambaixades) i exèrcit
- Control de la informació (estadístiques, censos)
L’EMERGÈNCIA DE NOVES POTÈNCIES ECONÒMIQUES: ALEMANYA
La Segona Revolució Industrial marca la
divergència entre França i Alemanya
Fins 1840s → Comparteixen una estructura
productiva tradicional
1840s-1870s → Industrialització
impulsada pels ferrocarrils
1870s-1914 → Desigual implantació de la Segona Revolució Industrial (l’economia alemanya supera
de molt la francesa)

Un mercat amb poc poder adquisitiu i molt fragmentat dificulta la industrialització

800 – 1806 → Sacre Imperi Romanogermànic

1815 → Confederació germànica formada per 38 estats (rivalitat Prússia - Àustria)
Guerra franco-prussiana (1870) → Guillem I proclama l’imperi Alemany (el Segon Reich)
França perd Alsacia i Lorena (80% del ferro francès)
França entrega 1.615 tones d’or per reparacions de guerra

Acords entre els diferents estats per impulsar la modernització econòmica

Zollverein (1834) → unió duanera (elimina aranzels interiors i estableix un aranzel exterior comú)
Altres acords unifiquen el mercat i impulsen el creixement (Unió monetària, Unificació
legislació sobre transport (carreretes, canals i ferrocarrils))

Primera línia de ferrocarril oberta el 1835 → Principal preocupació unir les grans conques fluvials (però
també railwaymania com a UK)

L’explotació del jaciment carbonífer del Rhur (1841) impulsarà les industries siderúrgica i química →
Krupp, Siemens, Bayer...

Creixement centrat en industries noves de gran demanda mundial (acer, química, electricitat,
maquinaria, automòbil) constantment millorades a través de la R+D

Les grans empreses de la Segona Revolució Industrial

La intervenció estatal per recolzar la industrialització es va estendre a:

2) Proveir educació primària, secundaria i terciària

- Es va prioritzar l’educació tècnica (vincular ciència amb industria) i l’ensenyament popular
(alfabetitzar la població)
- 1763 → educació bàsica obligatòria (llegir, escriure, comptar)
- 1810 → Universitat de Berlin (fundada per Wilhelm von Humboldt)

La intervenció estatal per recolzar la industrialització es va estendre a:

3) Protegir la industria naixent (amb aranzels) i finançar sectors estratègics
4) Regular el mercat laboral i proveir certa protecció social

L’acció de l’estat va impulsar l’aparició de la gran empresa alemanya de la Segona Revolució Industrial

- Proveint personal qualificat (escoles tècniques)

- Protegint la industria naixent
- Legalitzant els càrtels
- Fomentant l’exportació (fires, ambaixades...)

1913 → la producció industrial alemanya superava a la de la Gran Bretanya (i era la potencia comercial
més dinàmica d’Europa). Però no arribava a la meitat de la dels Estats Units

L’EMERGÈNCIA DE NOVES POTÈNCIES ECONÒMIQUES: ELS ESTATS UNITS

La declaració d’independència dels EUA (1776) coincideix amb l’inici de la Revolució Industrial (la
guerra s’allargarà fins 1783).
13 estats de base agrària ubicats a la costa atlàntica, Nou país sense tradició feudal amb noves
institucions liberals (constitució de 1789)

Creixement basat en l’expansió territorial fins assolir les fronteres continentals actuals (procés
completat pràcticament el 1848)

Constant augment de la població (possible per la densitat de

poblacional)
- Creixement vegetatiu
- Esclaus africans i semiescalus asiàtics
- Gran immigració europea (especialment des de la segona meitat del
sXIX)
- Pràctica desaparició de les poblacions autòctones

De la independència (1776) a la guerra de secessió (1861)

- Al Nord granges familiars i certa activitat industrial lligada a l’agricultura

- Al Sud economia de plantació esclavista (arròs, tabac, cotó)
- Al Midwest granges extensives (ramaderes i agràries/cerealistes) i explotacions mineres

El cotó base de l’economia nord-americana (0,4% producció mundial el 1791; 66% el 1860)
- Finançava importacions productes europeus
- Creava demanda per la incipient industria del nord
- Creava demanda pels productes del midwest (també estimulats pel creixement del nord)

De la independència (1776) a la guerra de secessió (1861)

Producció del cotó que envien a Gran Bretanya

Mecanització de l’agricultura
Obed Hussey (1792- 1860) → segadores mecàniques
Cyrus McCormick (1809- 1884) → segadores mecàniques
John Deere (1804-1886) → de l’arada d’acer a equipament agrícola

Progressiva industrialització del nord (American System of Manufacturing)

Treball semiespecialitzat
Que utilitza màquines eina
Per a fabricar components estandarditzats, idèntics i intercanviables
Fàcilment encaixables

LA GUERRA DE SECESSIÓ (1861-65)

Nord → industria naixent → Proteccionisme
Sud → Grans plantacions de productes d’exportació treballades per esclaus

Victoria del nord i de les seves posicions. 620.000 morts. 4 milions d’esclaus negres alliberats (però
sotmesos a lleis de segregació racial fins als 1960s)

De la Guerra de Secessió (1865) a la Primera Guerra Mundial (1914)

El 1860 el PIB dels EUA era semblant al de Gran Bretanya, França o Alemanya → El 1913 equivalia a la
suma del d’aquests 3 països
El 1860 els EUA representaven un 10% de la producció mundial de carbó, ferro i acer → El 1913 en
representava un 40%

BASES DEL CREIXEMENT ACCELERAT DELS ESTATS UNITS

La integració d’un mercat enorme i en expansió (creant una economia continental)

- Navegació fluvial a Vapor (1807, Mississipí)
- Canal del llac Erie a Nova York (1825)
- Primera línia de ferrocarril (Baltimore-Ohio, 1827)
- Primera línia transoceànica (1869)
- Producció en massa d’automòbils (Ford T, 1908)

PROTECCIONISME - Aranzel mitjà dels EUA, França, Alemanya i Gran Bretanya (%)

“Si els nord-americans, ja sigui mitjançant una conspiració o qualsevol altre tipus de violència, frenen
la importació de les manufactures europees, atorguen un monopoli als seus compatriotes capaços de
fabricar bens semblants i dirigeixen una part considerable dels seu capital cap a aquesta finalitat, en
lloc d’accelerar-lo retardaran l’augment posterior del seu producte anual i, en lloc de promoure’l,
obstruiran el progrés del seu país cap a una autèntica riquesa i grandesa”(Adam Smith, La riquesa de
les nacions, 1776)
“El nostre país no pot comerciar amb Europa en les mateixes condicions; admetre la demanda de
reciprocitat ens convertirà en víctimes indefenses d’un sistema que ens induirà a limitar el nostre
desenvolupament a l’agricultura, abandonant les manufactures” (Alexander Hamilton, Informe sobre
les Manufactures, 1791)

“Durant segles, Anglaterra s’ha recolzat en el proteccionisme, l’ha practicat fins a les últimes
conseqüències i n’ha obtingut resultats satisfactoris. Dos segles després s’ha sentit prou còmode per
adoptar el lliure canvi, doncs creu que el proteccionisme ja no l’hi pot oferir res més. Doncs bé,
senyors, el coneixement que tinc del nostre país em porta a pensar que, en menys de dos cents anys,
quan els Estats Units hagin fet servir el proteccionisme en totes aquelles activitats que consideri útils,
adoptarà també el lliure canvi” (Ulyses Grant, President dels EUA, 1868-1876)

Educació:
Educació primària accessible a la major part de la població des de principis del segle XIX
Educació secundaria (high school) accessible al gruix de la població des de principis del segle XX
Educació terciària (universitària) àmpliament estesa entre la classe mitja des del final de la IIGM

- Abundància de terra i energia + abundància de capital + escassetat de treball → Incentiu a estalviar

ma d’obra (ràpida adopció de tecnologies / Mecanització)
- Marc institucional (semblant al britànic)
- Riquesa mineral (ferro, petroli i molt més)
- Protecció de la industria naixent
- Educació (universalització de la primària)
- Dimensió del mercat i la Segona Revolució Industrial (1870/1914)

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL, 1880-1914

Els Estats Units i Alemanya van liderar la Segona Revolució Industrial (1870-1914)
Sorgeixen les grans empreses industrials (orientades al benefici)
Economies d’escala i grans inversions
Coneixement científic element clau de la Segona Revolució industrial

La factoria química de BASF a Ludwigshafen el 1881, la primera a disposar de laboratoris propis de

R+D

a) Abaratiment de materials ja coneguts (introduint nous processos productius)

Acer més dur, resistent i barat gràcies a millors aliatges i processos → Millora la producció de
màquines-eina, ponts, gratacels i vaixells
Abaratiment de l’alumini (molt lleuger i resistent) → Permet desenvolupar la
industria aeronàutica (motors d’aviació)

Reducció dels preus de l’alumini per la introducció de l’electròlisi (francs per kg):

b) Nous materials (que substitueixen productes naturals escassos i/o cars)

Industria química → ciment, adobs artificials, cautxú, paper
Química orgànica → explosius, pintures, plàstics, petroquímica
Industria farmacèutica → aspirina (i molts d’altres!) → Bayer, Hoechst, Basf, Agfa

c) Noves fonts d’energia (petroli) i noves formes d’energia (electricitat)

Permet ampliar el nivell de mecanització → Motor de combustió interna de gasolina (Daimler a GB i
Benz a Alemanya el 1885) i dièsel (1895 a Alemanya)

d) Grans empreses
Tenen l’origen en les empreses de ferrocarril
Maximitzen l’explotació de les economies d’escala (i diversificació)
La propietat es separa de la gestió (executius professionals)

e) Nous sistemes d’organització dels processos productius

Organització Científica del Treball (taylorisme) → Culminació de la 2ªRI: Ford Motor Company de Henry
Ford (producció en massa d’automòbils de turisme)

FORD I L’ORGANITZACIÓ CIENTÍFICA DEL TREBALL

Teoritzada per F. W. Taylor a partir de l’exemple del taller d’agulles d’Adam Smith (treball en cadena)

La producció manufacturera es divideix en moviments senzills i harmònics pensats per a ser executats
amb rapidesa i precisió
La cadena de muntatge augmenta la productivitat i redueix costos (però el treballador queda reduït a
un autòmat augmentant la fatiga física i mental):
- Elimina els temps morts dins la jornada de treball
- Treball semi-especialitzat
- Peces estandarditzades
- Producció a gran escala

Henry Ford va adoptar el taylorisme a la seva fàbrica de cotxes de Detroit

Forta disciplina cap als treballadors (promotor de la llei seca)
Però redueix la jornada i augmenta els salaris (5 dòlars al dia per 8 hores)

LA GRAN EMPRESA:
LA PRIMERA I LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: UNA COMPARACIÓ
 2. LA INTEGRACIÓ DEL COMERÇ, DEL CAPITAL I DEL TREBALL

LA INTEGRACIÓ DEL COMERÇ

La industrialització (impulsada pel ferrocarril) motor del creixement econòmic i del comerç
internacional (al llarg del sXIX)
Comerç internacional creix més (4% anual) que producció (1,5%) i població (1%)
Participació desigual de països i industries (divisió internacional del treball)
- majoritàriament intra-europeu (25% població mundial però 70% del comerç internacional)
- Manufactures europees per aliments i matèries primeres de la resta del món
- Relació Real d’Intercanvi (quantitat d’aliments/matèries primeres que es poden adquirir amb
una unitat d’un be industrial) favorable a Europa

El comerç internacional de Waterloo (1815) a la IGM (1914)

1) Expansió comercial moderada i proteccionisme moderat (1815-1847)
2) Acceleració del comerç internacional i liberalisme comercial (1847-1873)
3) Desacceleració del comerç internacional i polítiques de protecció de l’industria naixent (1873-1896)
4) Nova expansió del comerç internacional i protecció (1896-1914)
 1. Expansió comercial moderada (1815-1847)
Evolució del comerç → Recuperació post bèl·lica  Creixement de la població  Primera difusió de la
Revolució Industrial  Primera expansió del ferrocarril
Política comercial → Moviment progressiu cap al liberalisme

2. Acceleració del comerç internacional (1847-1873)

Evolució del comerç → Creixement anual mitjà sobre el 5% o Aprofundeix en la divisió internacional
del treball (primeres matèries per manufactures) o Associat a l’expansió del ferrocarril

Política comercial → GB adopta el lliurecanvisme (1847) o Tractat comercial entre GB i França (1860)
 clàusula nació més afavorida, Obertures comercials forçades  Turquia (1829), Xina (1842), Japó
(1854)

3. Desacceleració del comerç internacional i protecció de la industria (1873-1895)

Evolució del comerç → Les industries de la Revolució Industrial entren en la maduresa  Forta
desacceleració en la construcció de ferrocarrils (crisis financera)  Crisis a l’agricultura i la industria
Política comercial → Protecció de la industria naixent (però GB es manté en el lliurecanvisme) L’estat
al servei del capitalisme nacional (protegint mercat intern, capturant mercats externs, reprimint
protestes laborals, proveint infraestructures)

El pànic financer de 1873 (especialment a Nova York i Viena)

- Els grans beneficis acumulats durant la difusió de la industrialització no troben inversions
remuneratives
- L’excés de capital s’orienta cap a la inversió especulativa (principalment finançant línies de ferrocarril
deficitàries: railwaymania)
- La caiguda dels valors ferroviaris va fer trontollar el sistema financer mundial

Sobreproducció agrària
- Caiguda de preus agraris per l’arribada massiva d’aliments provinents d’ultramar
- Causada per la gran reducció dels costos de transport i de comunicacions

Millores en les comunicacions

1866 → cable de telègraf transatlàntic (de 10 dies a poques hores)
1888 → cable de telègraf de GB a Austràlia (de 6 mesos a poques hores)
1880s → telèfon (però primera conversa transatlàntica el 1915)
Augment sostingut de l’alfabetització

Millores en el transport
Ferrocarrils
Vaixells de vapor
- Línia transatlàntica (1838)
- Canal de Suez (1869)
- Turbines de vapor (1894)
- Vaixells refrigeradors (exportació de carn)
- Els costos del transport transatlàntic cauen un 70% entre 1870 i 1914

Sobreproducció industrial
Innovacions tecnològiques i increment de la competència redueixen preus i beneficis
→ Tancament d’empreses → Atur → Baixen salaris → Baixa la demanda → (cicle)
 4. Recuperació comercial amb proteccionisme (1896-1914)
Evolució del comerç → Segona Revolució Industrial  Nou impuls a les comunicacions (millores
substancials en telègraf i vaixells transoceànics)  Sistema financer internacional altament estable
(patró or)  Auge del colonialisme
Política comercial → Creixement de la Inversió Directa Exterior (operacions/empreses multinacionals)

L’evolució de la Inversió Exterior

Les infraestructures de l’economia global (telègrafs, ports, electricitat, gas) proveïdes per empreses
internacionals (multinacionals/transnacionals)
Fluxos comercials internacionals (the West and the Rest) creats i sostinguts per companyies
comercials (trading companies)
Fluxos comercials internacionals finançats per bancs europeus amb places per tot l’hemisferi sud i
Àsia (European overseas Banks)
Expansió de la producció global (empreses multinacionals i transnacionals)

Coda
El comerç internacional (increment de la competència) homogeneïtza els preus al nivell més baix (i
també els salaris)
Aquest resultat també s’obté si en lloc de bens es mouen els factors productius (treball i capital) Al
segle XIX no existien restriccions importants a la lliure circulació ni de persones ni de capitals

LA MOBILITAT DEL TREBALL: L’EMIGRACIÓ MASSIVA EUROPEA

El Cicle Demogràfic Antic:

 Altes taxes de natalitat  Altes taxes de mortalitat  Baixa esperança de vida al néixer
El Cicle Demogràfic Modern:
 Baixes taxes de natalitat  Baixes taxes de mortalitat  Alta esperança de vida al néixer
NO HI HA CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ → Sostre Malthusià i Reduccions voluntàries

EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ ES PRODUEIX DURANTLA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

Primera fase  Alta Natalitat (cicle antic)  Baixa Mortalitat (cicle modern)  Ràpid creixement de la
població
Segona fase  La natalitat cau progressivament fins convergir amb la mortalitat El creixement acaba
desapareixent
Caiguda de la mortalitat infantil
 És l’aspecte més decisiu  Millor educació i alimentació mares; millor alimentació nadons
Caiguda de la mortalitat adulta
 Millor alimentació i millores higièniques (clavegueram, potabilització aigua,...) Medicina no té un
impacte significatiu fins després de la IGM
Caiguda de la natalitat
 Us voluntari de pràctiques i mètodes anticonceptius (i avortament)  Qualitat (fills millor educats)
per sobre de quantitat (menys dependència dels ingressos dels infants)

Uns 60 milions de persones van abandonar Europa entre 1820 i 1914

Major moviment de població de la historia  Europeïtzació del món

La dinàmica de la migració
Fins 1880s:
Famílies senceres de pagesos i artesans rurals Busquen terra on establir-se
1880s – 1914:
Homes joves, Solters, Urbans o Poc qualificats

Tot i que la gran migració no va ser només europea (de la Xina en van sortir 20 milions de persones)
Causes de la gran migració
Factors d’expulsió:
o Transició demogràfica o Expulsió econòmica (atur, caiguda salaris, trencament vincle amb la terra)
o Expulsió física (guerres, jueus)

Factors d’atracció:
o Disponibilitat de terres o Salaris elevats / feines abundants o Abaratiment del transport o Cadena
migratòria (efecte crida)

Conseqüències de la gran migració europea

De zones amb més oferta que demanda de treball (atur elevat i salaris baixos)a zones amb més
demanda que oferta (sense atur i salaris elevats)
 Europa: disminució de la pressió sobre la terra i remeses dels emigrants
 Noves Europes: població suficient per explotar la terra i obrir manufactures (forta inversió de
capitals)
Retrocés relatiu dels salaris dels treballadors no especialitzats a països com els EUA, Brasil o
Argentina (des dels 1880s)  Establiment dels primers controls a l’entrada de nous migrants

Coda
La transició demogràfica es va iniciar a GB durant el sXVIII i es va difondre per bona part d’Europa
durant el sXIX Situació actual a bona part d’Àfrica i certes parts d’Àsia i Amèrica del Sud i Central
Durant la transició demogràfica les poblacions expulsen població o Europa sXIX  migrants es
dirigeixen a zones poc poblades on es van poder subjugar (o exterminar) les poblacions indígenes o
Resta del Món sXXI  Es dirigeix a àrees densament poblades ,

Els nivells de població es van controlar reduint voluntàriament la natalitatA bona part del món aquest
procés encara és molt incipient

LA GLOBALITZACIÓ DEL CAPITAL

Formes de moneda
Moneda de compte → Unitat de valor sense cap contrapartida física (dòlars de 1990 PPA)
Moneda efectiva → Té una contrapartida física (metall encunyat, paper moneda, targeta de crèdit)
Moneda Real → Conté el valor que representa (el seu pes en or o plata)
Moneda Fiduciària → Valor superior al seu valor material (precisa confiança en que servirà per
obtenir un BoS pel seu valor facial)
La forma com s’organitza la moneda s’anomena SISTEMA MONETARI
Sistemes monetaris reals
• Tenen un patró metàl·lic (or i/o plata)
• La unitat monetària ha d’estar definida per llei en una quantitat determinada d’or i/o plata (1 lliure
esterlina = 7,32 gr or)
• Poden ser monometàl·lic o bimetàl·lics (1 franc francès = 0,29 gr or o 4,5 gr plata  1 gr or = 15,5 gr
plata)
• Llibertat total per exportar o importar l’or i/o la plata
• Convertibilitat completament garantida
• Arbitratge → fenomen especulatiu lligat a la separació de la ràtio legal i la de mercat (i a les diferents
ràtios entre països)

Sistemes monetaris fiduciaris

La unitat monetària no correspon a cap equivalència fixa en or i/o plata
El valor de cada moneda el determina la seva oferta i demanada en els mercats internacionals.
La moneda no té un valor sinó una cotització

El Patró or
1850 → nomes UK i Portugal tenen patró or
1900 → sistema monetari internacional de pagaments de patró or (tret de sortida el dona Alemanya el
1871)
Lliura or anglesa base del sistema (i del comerç internacional)

L’expansió del comerç internacional exigia augmentar

l’oferta monetària
Va ser possible incrementant els bitllets en circulació
- Principi de la Reserva Fraccional → Només cal disposar
d’una part del capital exigible (els clients no acostumen
a liquidar els comptes alhora)
- EUA, GB i França van multiplicar per 20 la seva oferta
monetària entre 1815 i 1913 (però l’oferta metàl·lica
només ho va fer per 4 → mentre el 1815 les reserves eren
un 66% de l’oferta monetària, el 1914 només un 15%)

La creació bancaria de diner va facilitar l’expansió

econòmica i comercial, que en cas contrari s’hauria vist
limitada (deflació, encariment del crèdit)

El sistema monetari internacional uneix les diferents economies nacionals Sense un sistema
monetari internacional funcional els països tenen dificultats per explotar eficientment els avantatges
del comerç i del crèdit exterior• El patró or va permetre una major estabilitat de la paritat entre
monedes

La teoria del Patró Or: el paper estabilitzador de la lletra de canvi

EL PAPER ESTABILITZADOR DE LA SORTIDA D’OR :

EL PAPER ESTABILITZADOR DEL BANC CENTRAL

Quan la cotització real d’una moneda (establerta pel descompte de les lletres)supera els punts de l’or,
l’arbitratge torna la moneda dins les bandes de cotització (manté el tipus de canvi de mercat proper a
la paritat d’encunyació)

PROBLEMA: Les reserves d’or del país amb dèficit comercial poden disminuir perillosament. El Banc
Central disposa de dos mecanismes per evitar les sortides d’or: la venta de deute públic i la pujada
dels tipus d’interès
EL FUNCIONAMENT REAL DEL PATRÓ OR
Durant la vigència del patró or (1870s-1914) el sistema monetari internacional va presentar una gran
estabilitat
QÜESTIÓ: Van ser els mecanismes d’ajust del patró or els que van permetre que el sistema funciones
tan bé?
La base principal del patró or abans de la IGM va ser la prioritat que els governs van concedir a mantenir
la convertibilitat de la moneda  La CONFIANÇA de que el govern actuaria en defensa de la
convertibilitat deixava un ampli marge per endarrerir intervencions (vendre títols, pujar tipus)que
d’acord amb les regles del joc eren automàtiques  Els inversors compraven moneda relativament
depreciada convençuts que recuperaria ràpidament la paritat  L’especulació suavitzava els ajustos i
facilitava l’estabilitat del sistema

El patró or es sostenia en la lliura esterlina i la balança de pagaments britànica • UK compensava les

entrades de capital amb dèficit comercial i inversions a l’exterior • L’or no s’acumulava a Londres sinó
que es re introduïa a l’economia mundial

El paper central de GB s’anava debilitant (el superàvit de capitals decreixia en el temps i es començava
a dubtar de la solidesa de la lliura)
L’estabilitat sòcio-política també s’anava esquerdant (els partits d’esquerres anaven guanyant força i
per ells la convertibilitat no era una prioritat)
A nivell internacional els incidents entre països anaven reduint la cooperació monetària  El sistema
de patró or semblava tenir data de caducitat  Però la Primera Guerra Mundial el va destruir
completament

EL PATRÓ OR, UNA RECAPITULACIÓ – SALE MUCHO EN EL EXAMEN TODO LO REFERIO AL PATRÓ OR
El sistema internacional de pagaments va arribar a finals del sXIX a un alt grau de perfeccionament (el
que facilitava el comerç internacional i la IDE)
El patró or disposava d’uns mecanismes d’ajust que teòricament evitaven el desequilibri (fins arribar
a pensar autoregulaven l’economia mundial)
Però el bon funcionament del sistema era una conseqüència (i no la causa)de la bona marxa de
l’economia  Retornar a l’or després de la Primera Guerra Mundial va tenir uns efectes desastrosos
sobre l’economia mundial
 3. ELS EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ I LES LLAVORS DE LA SEVA DESTRUCCIÓ:
POLÍTICA ECONÒMICA, EVOLUCIÓ DE LA DESIGUALTAT I IMPERIALISME

ELS EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ

La depressió dels 1870s trencament important en l’evolució del capitalisme
-Capacitat de producció en constant augment (2ª Rev. Industrial)
- De cooperació internacional a industrialització concorrent
- Rivalitat creixent entre estats (conduirà a la IGM)

Resposta dels estats:

Defensiva → protegint mercat domèstic (aranzels)
Ofensiva → conquerint mercats externs (imperialisme/colonialisme)
Defensa dels interessos del capital enfront de les reivindicacions laborals
El poder de l’Estat al servei del capitalisme nacional

Els països industrialitzats van crear mecanismes (sovint violents) de dominació (directa o indirecta) de
la resta del món → Les obertures comercials forçades creen colònies informals (territoris formalment
independents però realment sotmesos a occident)
Ràpida ocupació dels territoris més endarrerits d’Àfrica i Àsia (convertits en colònies per les potencies
industrials) → Imperialisme

LES OBERTURES COMERCIALS FORÇADES

Persia (1828), l’imperi Otomà (1829), Xina (1842), i Japó (1853) forçats a obrir-se al comerç europeu
mitjançant tractats signats sota pressió militar

EL CAS XINÈS
Guerra de l’Opi (1839-42) → en nom de la llibertat de comerç, GB va obtenir la lliure exportació d’opi i
la cessió de Hong Kong
Les protestes populars i la debilitat del govern imperial xinès van justificar la presencia de tropes
estrangeres
Xina va acabar repartida en esferes d’influència (àrees sota domini estranger formalment en mans de
governs titelles xinesos)

Rebel·lió dels bòxers (1899-1901) → Successió de tractats desiguals (1842, 1858, 1860, 1895, 1898);
continues derrotes militars; presencia de tropes estrangeres (descontentament popular)
Xina a punt de ser repartida entre GB, EUA, França, Alemanya, Rússia i Japó (l'aliança de 8 nacions que
es va enfrontar als bòxers i a l’exercit imperial)
Les desavinences entre ocupants va impedir l’establiment de colònies formals
Només Japó va acabar establint governs colonials a la Xina → Taiwan (1905), Corea (1910), Manxúria
(1934)

AMÈRICA LLATINA
Model de creixement  exportació productes primaris, capitals forans, immigració
Majoria països formalment independents però tutelats (més o menys intensament)per una potencia
exterior (normalment GB a América del Sud i EUA a Mèxic i Carib)
No aconsegueixen un creixement autosostingut (excepte Argentina)
Productes sotmesos a una RRI desfavorable, IDE orientada al control de productes estratègics
(extracció), Productes d’exportació (propietat i comercialització) sota control estranger, Fortes
càrregues financeres (inversions pagades amb préstecs estrangers)
L’IMPERIALISME
Conferència de Berlin (1885) → punt d’arrencada de l’ocupació colonial d’Àsia, Àfrica i Oceania
Tota potencia establerta en una costa pot avançar cap a l’interior fins a trobar l’establiment d’una altra
potencia colonial
Domini sobre població indígena a través de l’exèrcit i l’estructura administrativa (pocs moviments de
població metropolitana)
El repartiment de l’Àfrica
10 països (sobretot UK i França) dominaven bona part del món al començar la IGM

Causes polítiques:
Interès en controlar recursos i rutes estratègiques
Legitimació interna (mitjançant conquestes colonials)
Demandes grups de pressió (exèrcit, església)

Causes econòmiques:
Reserva del mercat colonial
Assegurar inversions al capital nacional

La globalització econòmica va generar creixement a tot arreu. Però el creixement de les colònies
(formals o informals) més lent que el de les metròpolis (excepte Amèrica Llatina per l’efecte
d’Argentina)
L’EVOLUCIÓ DE LA DESIGUALTAT DURANT LA PRIMERA GLOBALITZACIÓ
La desigualtat va augmentar a nivell mundial. A dins de cada país va augmentar molt lleugerament
(més a les economies sotmeses). La desigualtat entre països es va disparar

L'ÍNDIA, COLÒNIA PARADIGMÀTICA

A l'Índia s’hi troben resumides quasi totes les formes de dominació europea
1602 → Explotació de l'Índia concedida a l’East Indian Company
1813 → La Companyia perd el monopoli comercial, però en conserva l’administració (control directe i
aliances amb cacics locals)
1857 → La Corona assumeix l’administració directe (per fer front a les nombroses revoltes contra la
rapacitat de la Companyia)

El declivi de la manufactura de cotó principal motiu de les revoltes. Índia principal productor mundial
de teixits de cotó a inicis del sXIX
A mitjans sXIX l’industria del cotó havia desaparegut completament (l’Índia importava tot el fil de cotó
que consumia). Mecanització britànica; caiguda costos de transport; obertura forçada a les
exportacions britàniques. L’Índia va ser empesa cap al subdesenvolupament

ELS EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ

“A mitjans del segle XX, el problema del subdesenvolupament econòmic asiàtic era concebut com un
problema de modernització de les seves “estructures tradicionals”. Però de fet les seves
circumstancies eren qualsevol cosa menys tradicionals. El subdesenvolupament va ser el resultat de
la globalització del segle XIX i del desenvolupament industrial d’Occident”