PRÀCTICA 6

Quan tenim una premissa en condicional, només hi ha 2 arguments vàlids.

 Modus Ponents: afirmació antecedent

o Si P llavors Q
o P (confirmació de l’antecedent  observem l’antecedent)
o Conclusió: si NO hi ha Q, conclusió serà falsa, però com l’argument era vàlid, la
premissa falsa. No pot haver argument vàlid amb premissa certa i conclusió falsa.
 Modus Tolens: negació del conseqüent
o Si P llavors Q
o NO Q (no observem conseqüent)
o Conclusió: NO P, si girem i hi ha confirmació de l’antecedent, la conclusió seria
falsa, i com l’argument seria vàlid, la premissa seria invalida.

FAL·LÀCIES EN EL RAONAMENT CONDICIONAL

 Negació de l’antecedent
o Si P llavors Q
o NO P (no observem antecedent)
o Conclusió: NO Q  no ocorre conseqüent
 Afirmació de l’antecedent
o Si P llavors Q
o Q (observem el conseqüent)
o Conclusió: P  haurà ocorregut antecedent

Arguments vàlids NOMÉS si la relació és bicondicional. En les respostes, per interpretar la

relació com a bicondicional hauríem d’aplicar totes les regles d’inferència, ja que tots els
arguments serien vàlids i, per tant, s’haurien de girar les 4 targetes.

PROBLEMA DE LES 4 TARGETES

Sempre hi ha una targeta que mostra la confirmació i la negació de l’antecedent i la

confirmació i negació del conseqüent. Sempre hi ha els 4 casos. Quim és condicional, només hi
ha 2 que siguin vàlids: confirmació antecedent i negació conseqüent.

L’afirmació del conseqüent és una fal·làcia molt freqüent. Ens serveisx per confirmar, per+o
mai per anar en contra. Si la relació és condicional, aquesta afirmació no sreà vàlida.

TEORIES RACIONALISTES
Distinció entre la competència (lògica) i actuació (inferències, limitacions de memòria...). La
competència lògica és independent del contingut (regles abstractes) i és la causa del
raonament.
TEORIES NO RACIONALISTES
El tema central és l’èmfasi en el significat, no raonem a partir de formes abstractes. Primer,
hem d’intentar entendre que diuen les premisses. No ens podem desenganxar del significat
(només es podria fer amb un determinat entrenament).

TEORIA DEL RAONAMENT MOTIVAT

Les persones tendim a extreure o creure en conclusions que donen suport a les nostres
opinions o intuicions o que confirmen la nostra imatge o estatuts. Però, també estem motivats
a raonar bé i donar una imatge d’imparcialitat.

Aquesta teoria sorgeix per entendre aquesta contradicció.

Gilovich proposa estratègies per a avaluar les evidències que donen suport a les hipòtesis.
Depenent del context, apliquem diferents estratègies:

1. Estratègia més confirmatòria: l’aplicarem quan les conclusions o les hipòtesis o les
creences ja ens agraden. Normalment, en aquesta estratègia, solem ser més
permissius, no ens fixem tant, no buscarem casos en contra. Si la regla ja ens està bé,
no ens preocuparan els casos que puguin estar en contra. Buscarem informació que
vagi a favor.
2. Estratègia més falsadora: si no ens agraden les creences o hipòtesis aplicarem aquesta
estratègia. Quan l’apliquem, els criteris seran més estrictes, anirem a buscar evidència
que pugui anar en contra d’allò que ens diuen (i no ens agrada). La inspecció de les
evidències serà més acurada, augmentant les possibilitats de que es trobin defectes o
limitacions en les dades.

En el problema de la pràctica: QI alt  primavera/estiu. Si la teoria del raonament motivat és

certa, esperarem observar que els que han nascuts a la primavera/estiu mostren un
raonament més vàlid, ja que han confirmat la hipòtesis (confirmatòria). Si neixes a
l’hivern/tardor és més fàcil falsejar la hipòtesis, ja que no els hi agrada la relació QI alt  néixer
primavera/estiu.

El gràfic mostra les següents dades:

 P  confirmació antecedent
 PiQ  confirmació antecedent i conseqüent
 P, no Q  resposta correcta
 Totes  interpreten la relació com bicondicional
 Altres
 Inclou Q  totes les respostes on està Q, confirmació conseqüent, la qual és una
fal·làcia.

El que realment es va veure és que hi ha molta fal·làcia de confirmació de conseqüent,

independentment del grup. Però, significativament hi ha més fal·làcies entre les persones que
han nascut primavera/estiu (més tendència a confirmar) que de les que han nascut hivern/
tardor, que han utilitzat l’estratègia falsadora.
Hi ha més persones que han nascut hivern/ tardor que aplicarien l’estratègia falsadora quan
només es diu P (raonament vàlid, però t’has deixat una part). Hi ha més persones amb
estratègies totalment correctes que escullen estratègia falsadora (neixen tardor/ hivern).

Es dóna més en persones que han nascut a la primavera/estiu la categoria de totes, ja que són
menys crítics, bicondicional és més fàcil, superficial, ja que seleccionem el que hi ha a la vista.

DISCUSSIÓ

D’acord a la hipòtesis 1, s’observa una major tendència, de moment feble, a escollir P i no Q.

Per tant, s’ajusta bastant a prediccions de la teoria no racionalista.

TEORIA EVOLUTIVA DEL RAONAMENT

El raonament és fruit de l’evolució. Si el problema motiva a evitar un risc, s’activaran

procediments específics de raonament, els quals permetran imaginar possibles incompliments
de la regla preventiva.

Per tant, esperem que la comprovació de la regla relacionada amb evitar un risc (si algú fabrica
dards enverinats, ha de portar guants), mostri més raonaments vàlids (selecció de P i no Q)
que la comprovació de la regla abstracta (si vocal en una cara, nombre parell en l’altra).

TIPUS DE RESPOSTA SEGONS ESCENARI

Taula

La resposta correcta és P, no Q

Inclou Q, afirmació del conseqüent.

Les diferències entre dard (opció motivadora d’evitar risc) i vocal (abstracte). La selecció de
conseqüent disminueix moltíssim quan es soluciona el problema del dard.

Hi ha més respostes correctes en la opció de dard, on motiva evitar un risc.

Disminueix molt la resposta PiQ en la opció de dard, a diferència de l’opció més abstracte.

Aquests resultats també confirmarien la teoria.

En conjunt, menys del 10% de totes les respostes suggereixen comprovar totes les targetes.
Aquesta resposta seria vàlida si interpretéssim la regla com a bicondicional. Per tant, la majoria
d’errors en els diferents problemes de les 4 targetes no es deuen a una interpretació lògica
diferent de la regla, sinó al biaix de confirmació o a estratègies de raonaments més
superficials, com, per exemple, l’aparellament entre els elements de la regla i els que mostren
les targetes.

TEORIA DELS ESQUEMES DE RAONAMENT PRAGMÀTIC

TEORIA DELS MODELS MENTALS

Les 3 primeres teories estan molt relacionades.