PENSAMENT I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

TEMA 1: INTRODUCCIÓ

DEFINICIÓ I FUNCIONS DEL PENSAMENT

QUÈ FA LA MENT QUAN NO TÉ RES A FER?

Hi ha una part en la què la ment està centrada i una altra on la ment està vagant (mind
wondering). En el MW, el pensament és espontani, no forçat i tampoc dirigit. Es tracta del
pensament que no està relacionat amb la tasca que estem duent a terme (s’entén també com
distracció), que anem saltant d’un lloc a un altre i és difícil de seguir. Entre el 40-50% del temps
de vigília estem en aquest estat de ment vagant.

TUT (task unrelated thought) és un tipus de MW, però no tot el MW és TUT. Si no hi ha cap
tasca principal, MW no és TUT. Per exemple, quan estic al llit sense fer res i divago  MW; si
estic estudiant i divago  TUT.

Es va fer un estudi amb una mostra

d’estudiants de la Universitat de
Waterloo. Es va avaluar la proporció de
MW en diferents moments durant un
semestre, ja que havien d’indicar l’estat
mental que tenien just abans de la
pregunta. Podien respondre: “on task” 
centrats a la tasca, “intentionally MW” 
distrets/ pensant en diferents tasques
conscientment, “unintentionally MW” 
distrets intencionadament.

Es va fer un altre estudi, a la Universitat de Califòrnia on es volia veure el què passa quan una
persona està molt de temps en MW. Es va presentar a estudiants el test de Raven i un test de
capacitat memòria de treball. Mentre feien el test, els interrompien i els hi preguntaven fins a
quin punt atenien la tasca mitjançant una escala contínua de Likert. S’avaluava també els
pensaments no relacionats amb la tasca (MW). Com més MW, menys rendiment. Per tant, hi
ha una relació causal i, en conseqüència, es pot ajudar a millorar el rendiment si disminuïm el
MW amb eines com el mindfulness.

En l’eix vertical de la taula, trobem les restriccions automàtiques, és a dir, fins a quin punt el
pensament està activat per una emoció molt forta, per un esdeveniment important, grau en
què el pensament està dirigit per estímuls i/o emocions. Hi ha restriccions febles (no
condicionen gaire), com els somnis, el MW i la creativitat i fortes (sí condicionen), com les
ruminacions i els pensaments obsessius. Les combinacions dels pensaments obsessius estan
molt condicionats per estats emocionals. Les ruminacions moltes vegades dominen el
pensament.

D’altra banda, a l’eix horitzontal trobem les restriccions intencionades, és a dir, fins a quin punt
el pensament està dirigit a una tasca, a un objectiu. També hi ha de més febles, com són els
somnis, les ruminacions, el MW i la creativitat i de més fortes, com són els pensaments dirigits
directament a una meta.
El pensament espontani dóna lloc a les intuïcions, no sabem ben bé d’on ve.

Orientació INTERNA Orientació EXTERNA

Restringit deliberadament Visualitza un nou recorregut
(objectiu) per anar en bici el finde
Restringit automàticament No pot deixar de pensar en
(ruminació/obsessió) el resultat de l’entrevista
feina
Espontani Recorda la conversa d’ahir,
després pensa en el dinar...
Compta el nombre de fulles
que veu volar per la finestra
No pot ignorar la mosca que
dóna voltes sobre el paper
Es fixa en un botó descordat,
després en un cant d’ocell...

PENSAMENT DIRIGIT A OBJECTIUS

La primera distinció que es fa és si el pensament està dirigit a objectius o no. En el cas que no
 somnis diürns, MW. En el cas que sí, es classifica en  determinístic (si tots els passos estan
obligats). En cas de que sí ho sigui  càlcul mental, és a dir, tots fem més o menys el mateix
per arribar al mateix resultat. Si no és determinístic  s’ha de mirar si l’objectiu està ben
definit i clar. Si no està ben definit  creativitat  ABDUCCIÓ/ANALOGIA. En canvi, si sí que
ho està  s’ha de mirar si s’incrementa la informació semàntica. En cas que no  DEDUCCIÓ.
En cas que sí s’incrementi  INDUCCIÓ I ABDUCCIÓ.

Si la deducció està ben feta, si el raonament és vàlid, la conclusió no afegeix res de nou,
perquè ja està implícita, ja ho sabíem.

Alguns autors també defineixen un tipus de pensament, anomenat abducció, que permet
generar noves informacions i va més enllà de la inducció, dóna lloc a un procés creatiu. És un
tipus de raonament que, a partir de la descripció d’un fet, s’arriba a una hipòtesis, la qual
explica les possibles raons o motius del fet mitjançant les premisses obtingudes. És com una
conjectura. Per a que aquestes hipòtesis sorgeixen, es requereix la imaginació, l’instint i la
creativitat

EXEMPLES DE PENSAMENT

 Càlcul mental: 24x15  inducció

 Continuar la sèrie: 1221331...  inducció
 Quina ciutat té més parades de metro?  deducció
 Imagina Barcelona al 2050  creativitat, abducció
EL CICLE DEL CONEIXEMENT

La deducció demostra que alguna cosa ha de ser; la inducció mostra que alguna cosa realment
és operativa; la abducció només suggereix que alguna cosa pot ser.

Pierce, 1903

DEFINICIÓ DE PENSAMENT

Activitat mental que genera imatges (simulacions sensorimotrius) i/o parla interna i que varia
en el nivell de control voluntari (des de l’activitat de somiar desperts a les activitats de raonar,
reflexionar, decidir, ...). Pensar deriva de Pesar (valorar diferents opcions).

PER QUÈ PENSEM?

Preguntes que hauríem de poder respondre per comprendre una conducta (Tinbergen).

1. Funció o avantatge adaptativa (valor de supervivència)

2. Filogènia: Cóm apareix i evoluciona en l’espècie
3. Mecanisme i ontogènia: Cóm opera i cóm canvia d’acord a l’edat de l’individu

FUNCIONS DEL PENSAMENT

Actualment, s’entén el pensament com a “efecte secundari”, és a dir, el cervell no ha

evolucionat per a facilitar el pensament, o el llenguatge sinó per a millorar el control del
moviment i corresponent regulació energètica.

Un sistema regulador eficient requereix la capacitat d’anticipar futures necessitats, i actuar

d’acord a objectius. El pensament té una funció reguladora i meta-reguladora (propi
pensament)

 Regulació emocional (ruminació, preocupació, processos de recuperació/afrontament)

 Regulació cognitiva (selecció d’objectius, planificació, canvi de tasca)

En general, quan pensem estem exercint “control cognitiu” sobre els elements a atendre i la
conducta expressada (similitud amb “control del moviment”). Té limitacions aquest control
cognitiu: “durant el següent minut, intenta no pensar en els extraterrestres invisibles que ara
mateix ens observen”.

EVOLUCIÓ FILOGENÈTICA I PENSAMENT

TRANSICIONS CRÍTIQUES (Donald, 1991)

Intenta explicar l’estat actual a partir de 3 transicions critiques al llarg de l’evolució de

l’espècie.

1. Homo erectus: fa 1,5 milions d’any. Es pot considerar que ja tenen una capacitat de
comunicar intencionalment a partir de la imitació gestual (primerament). Hi ha capacitat
de reproduir l’escena, manipular objectes...
 capacitat mimètica: manifesten el
pensament i es comuniquen mitjançant els
gestos. Sistema comunicació analògic.
2. Homo sapiens: fa 100.000 anys. Hi ha
evidencies d’un llenguatge oral simbòlic.
Aquesta capacitat facilita pensar en
 elements invisibles. Per tant, capacitat simbòlica i mítica, construir relats, s’inicien els
mites, rituals funeraris...
3. Homo sapiens sapiens: fa 30.000 anys. Evidencia de que comença haver-hi capacitat de
representar medis externs (escriptura). Això potencia la capacitat de reflexió i
d’elaboració teorètica. Es considera l’inici de la capacitat de buscar causes. Per tant, seria
també l’inici de les lleis i normatives, de la filosofia i de la ciència.

“Els primats no humans comprenen moltes relacions d’antecedent-conseqüent en el món,

però no semblen comprendre forces causals que governen aquestes relacions”. “La
comprensió de la intencionalitat i la causalitat requereix que l’individu comprengui les forces
determinants ‘per què’ en aquests esdeveniments una seqüencia antecedent-conseqüent
particular es produeix de la manera en què ho fa; i, comunament, aquestes forces no son fàcils
d’observar”.

CONSEQÜÈNCIES DEL DESENVOLUPAMENT DEL RAONAMENT SOBRE CAUSES

Raonament predictiu (endavant) i diagnòstic (endarrere); els humans podem fer les 2 vies. És
potent per explicar i per generar, en segons quines situacions, noves solucions.

SISTEMES I TIPUS DE PENSAMENT

Hi ha 2 tipus de pensament:

1. TIPUS 1 O SISTEMA 1 (intuïtiu): associacions apreses implícitament (familiaritat  ahhh!

Això em sona), les quals moltes vegades no som conscients, però que ens influeixen per
prendre decisions. No requereixen molt esforç. Integra molt ràpidament informació del
context, és a dir, utilitza més informació de la que som conscients; genera judicis o
intuïcions ràpidament i en conseqüència, a vegades, pot generar il·lusions o enganys
d’aparença. La comprensió emocional també fa referència al tipus 1, és a dir, el moment
d’entendre una determinada expressió. Per últim, genera inferències causals molt
ràpidament.
Per exemple, “pares de Fred van arribar tard. El servei de menjar a domicili estava a punt
d’arribar. Fred estava enfadat”. ¿Per què estava enfadat? Perquè pares van arribar tard.
Pot ser programat pel sistema 2 per mobilitzar l’atenció quan un fet particular és detectat.
El sistema 1 és molt adequat quan hi ha un entrenament, ja que sinó es produeix biaix. El
que vol el sistema 1 és crear una estructura coherent i es basa en la sensació de facilitat
cognitiva. Quan detectem facilitat, a vegades, és un detector d’engany, ja que som més
propensos a creure que són veritat explicacions més fàcils, però errònies.
1.1. Causes i conseqüències de la facilitat cognitiva: experiència repetida, exposició clara,
idea primària, bon humor  genera facilitat  resulta familiar, sembla veritat (hem
baixat la guàrdia), sembla bo i resulta fàcil.
El pensament tipus 1 distingeix el sorprenent del normal, infereix i inventa causes i
intencions, ignora l’ambigüitat i elimina el dubte, s’inclina a creure i confirmar, se centra
en l’evidència que existeix i ignora l’evidència absent (el que veus és tot el que hi ha),
genera un conjunt limitat d’avaluacions bàsiques, representa conjunts amb prototips i
estereotips, substitueix una pregunta difícil per una altra de fàcil, mostra una sensibilitat
disminuïda a la quantitat i respon més a les pèrdues que als guanys.
1.2. Limitacions del pensament tipus 1:
 1.2.1.Empatia cognitiva: teoria de la ment avançada, que consisteix en la comprensió
de les creences i raonament d’altres. Busca sempre allò
immediat, no es para a pensar en el que està passant
l’altre.
1.2.2.Planificació: resolució de problemes i/o conflictes entre
plans incompatibles.
1.2.3.Pensament hipotètic-deductiu: simulació de possibilitats o esdeveniments
hipotètics.

2. TIPUS 2 O SISTEMA 2 (analític, racional): es basa en regles explicites i en simulacions de

possibilitats (què passaria si...; quin resultat és més probable...), genera raonaments o
reflexions explicites. Permet superar il·lusions o enganys d’aparença del sistema 1, però a
vegades ens ancorem en idees errònies. És un procés de presa de decisions lent. Quan
simulem possibilitats, eines alternatives (imaginem mons, esdeveniments, idees
alternatives, escenaris virtuals; per fer això necessitem crear 2 representacions: real i
imaginària  joc simbòlic). Inicialment, amb el sistema 1 és més fàcil veure el conjunt, el
que ocupa. El sistema 2 es para a pensar, comptar i saber la quantitat real.
El joc simbòlic requereix una funció clau  desacoblament, mantenir en memòria
simultàniament la representació primària i, al mateix, temps, la representació secundària
còpia de la primària. Aquesta representació simultània no és real, per això quan hi ha
ambdues representacions, desacoblem la primària. Per exemple, es desacobla la idea de
plàtan per convertir-lo en telèfon.
Món  representació primària (actuar)  copiar i desacoblar  representació secundària
 simulació

MENTS SEGONS STANOVICH

Argumenta que el sistema 2 no explica prou bé les diferències individuals, ja que és

l’encarregat de mesurar la intel·ligència. Stanovich el que argumenta és que una persona pot
puntuar molt alt en un test d’intel·ligència però puntuar molt baix en una decisió relacional.
Per això, va dissenyar la ment algorítmica i la reflexiva per tal de separar aquestes 2
característiques.

SISTEMA 1

MENT AUTÒNOMA  Respostes automàtiques i intuïtives, innates o ben apreses.

Utilitza processos automàtics, és a dir, per a que funcioni, la persona no ha d’activar-ho.

Sistema ràpid, amb una ata capacitat computacional. Realitza processos en paral·lel i requereix
de pocs recursos cognitius. És modelat per les interaccions amb l’ambient. El que millor
defineix aquest sistema és que es intuïtiu i el principal problema és que comet errors quan els
recursos necessaris pel raonament són elevats. Predomina aquest sistema.

SISTEMA 2

Per a les tasques que necessiten un processament més elaborat hem d’utiltzar aquest sistema.
L’avantatge d’aquest és que és analític, els processos que comporta fan que sigui lent i
requereixi molt esforç mental, pel que té una baixa capacitat i no pot realitzar diversos
processos alhora (ho fa serialment). Això ho converteix en un potent sistema de raonament
que necessita ser activat de manera conscient, amb esforç i lentitud, però és molt eficaç. És un
sistema recent i distintiu dels humans.
MENT ALGORÍTMICA (2A)  raonament inductiu, deductiu, hipotètic-deductiu, càlcul mental.
Totes aquelles tasques més definides i que se centren en el test d’intel·ligència.

MENT REFLEXIVA (2R)  descriu fins a quin punt una persona admet les coses, reflexió sobre
les pròpies decisions. Selecció d’objectius; depèn d’actituds o disposició a pensar, a avaluar i
valorar creences, a cercar solucions alternatives (pensament crític – reflexiu → metacognició).

Ment algorítmica pot detectar alguna cosa i frenar a la ment autònoma. Però si està mal
dirigida, qui s’encarrega d’avaluar-ho és la ment reflexiva. La principal és l’algorítmica i la
reflexiva és qui la controla, qui diu, “oye, per què que estàs fent raonaments circulars”.

Hi ha uns tipus de disposicions del pensament o estils del pensament que dificulten el
desenvolupament de la ment reflexiva:

 Need for closure (obtenir respostes ràpides, evitar el dubte, no deixar coses obertes)
 Pensaments supersticiosos
 Dogmatisme (creure que es pot arribar a la veritat absoluta).

D’altra banda, hi ha d’altres estils que faciliten la reflexió:

 Need for cognition (necessitat de pensar, tendència a implicar-se i gaudir en activitats

cognitives que requereixen esforç; resoldre enigmes que et facin reflexionar)
 Obertura mental (tendència a ser sensibles a l’existència d’altres perspectives i
acceptar la possibilitat d’estar esbiaixats). És important desenvolupar-la.

Hi ha 2 aproximacions en relació al pensament tipus 2 i el concepte de racionalitat:

 Racionalitat epistèmica. Principi de validesa (coherència lògica)

 Racionalitat instrumental. Principi d’utilitat (costos-beneficis)

D’acord a Stanovich, el funcionament “ideal” del sistema 2 (ments algorítmica i reflexiva)

permetrà que les creences siguin coherents (racionalitat epistèmica) i la resolució de
problemes sigui òptima (racionalitat instrumental).

ELEMENTS DEL PENSAMENT

IMATGES, CONCEPTES I CREENCES

 Conceptes: abstraccions o generalitzacions. Unitats fonamentals del pensament

 Creences: relacions entre conceptes. Poden estar més o menys justificades
 Coneixement: conjunt de creences que varien en el seu nivell de justificació

Les creences relacionen conceptes. Hi ha diversos tipus de relacions:

 Associatives: similitud i proximitat temps/espai; Categòriques: coneixement

taxonòmic
 Causals: coneixement sobre forces determinants; Deòntiques: drets i obligacions
 Lògiques: connectives lògiques; Analògiques: similituds estructurals

Inferències: relacions que podem derivar per inducció, deducció, analogia o abducció de
conjunts de creences.