PRÀCTICA 8

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES PER ANALOGIA

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES PER ANALOGIA

Resolució d’un problema nou a partir d’una situació ja coneguda (a partir d’un problema resolt
anteriorment). Els passo a seguir són:

1. Identificació de l’anàleg. Detecció de similituds de relació (similituds estructurals) entre el

problema antic i nou. Establir correspondències entre els diferents objectes/elements.
2. Adaptació del pla de solució antic al problema nou
3. Inducció d’esquemes o plans generals de solució a partir de la comparació i abstracció
dels elements comuns.

L’objectiu de la pràctica és posar a prova la utilitat d’analogies visuals al problema del tumor,
comparant 3 condicions (imatges seqüencials, imatge estàtica i vídeo). Aquestes analogies es
varen crear a partir d’un problema anàleg (el general).

EXEMPLE DEL PROBLEMA DEL TUMOR

Imagina que ets metge i tens un pacient amb un tumor maligne a l'estómac. El tumor ha de ser
eliminat però, donades les característiques del pacient, és impossible operar-lo. Tanmateix,
disposes d'un tipus de raigs que, si arriben amb certa intensitat, poden destruir-lo. Per
desgràcia, també aniran destruint els teixits sans que han de travessar per arribar al tumor.
Amb una intensitat més baixa els raigs són inofensius per al teixit sa, però tampoc afecten al
tumor.

Quin procediment podria utilitzar-se per eliminar el tumor, evitant al mateix temps la
destrucció dels teixits sans?

 Estat inicial: Tumor a l’estomac que cal eliminar

 Estat final o objectiu: Tumor eliminat i pacient viu!
 Mitjans o accions disponibles: Qualsevol procediment usant raigs
 Limitacions: No es pot operar. No es pot enviar un raig de suficient intensitat (evitar la
destrucció de teixits sans)
 Pla de solució:

EL PROBLEMA DEL GENERAL

Un petit país estava governat per un dictador que vivia en una fortalesa situada al centre del
territori. Des de la fortalesa sortien camins radials cap a la perifèria. Aquests camins passaven
a través de pobles, cultius, etc. Un general estava dissenyant un pla per vèncer el dictador
quan va saber que els camins estaven minats. Necessitava tot el seu exèrcit per destruir la
fortaleza, però si passaven tots alhora per un dels camins les mines esclatarien. No obstant
això, si el grup era petit evitarien que les mines explotessin.

Llavors se li va ocórrer un pla: dividir l'exèrcit en diversos grups petits i fer-los avançar
simultàniament pels diferents camins. D'aquesta manera, arribarien tots alhora a la fortalesa i
tindrien la força suficient per vèncer el dictador.

 Estat inicial: una fortalesa central envoltada de camins amb mines

 Estat final: tot l’exèrcit destruint la fortalesa
 Mitjans: qualsevol estratègia d’aproximació
 Limitacions: l’exèrcit no pot passar al mateix temps per un camí (evitar la destrucció de
camins, vides...)
 Pla de solució: Apropament sincronitzat de petits grups

No comparteixen cap objecte comú, però sí comparteixen l’estructura.

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES PER ANALOGIA

Identificar una analogia implica relacionar les característiques d’un problema antic amb les
d’un de nou. Hi ha dos tipus de característiques:

 Característiques superficials (permeten trobar similituds d’objectes): conceptes

específics del problema (metge, tumor, raigs, general, fortalesa...). a nivell superficial, les
2 històries no tenen cap mena de relació.
 Característiques estructurals (permeten trobar similituds de relacions): relacions entre
mitjans i finalitats (dispersió d’exèrcit (força) és important per aconseguir l’objectiu à els
raigs també es poden “dispersar”). Són les rellevants per aconseguir resoldre un
problema.

Dos problemes són anàlegs si comparteixen l’estructura (característiques estructurals). Però

relacionar problemes o episodis que només comparteixen l’estructura sol ser difícil

Per tant, la gran dificultat per a la transferència analògica resideix en identificar una relació
entre les situacions prèvies i actual quan aquestes no comparteixen característiques
superficials (no hi ha similitud d’objectes). Quan la gent té una analogia només superficial, no
els hi ajuda un exemple que només comparteix estructura, ja que és massa abstracte. Els
estudis que es van fer per millorar-ho, van crear diverses hipòtesis:

 HIPÒTESI 1: La identificació de l’analogia depèn de la formació d’un esquema visual

Van trobar poques diferències. L’esquema ajudava, però no molt. Tot això és espontàniament.
Tenim la informació per resoldre la informació, però no establim les correctes connexions.

En l’activitat pràctica, es va trobar que l’aplicació de l’esquema visual es veurà facilitada si hi ha

moviment, és a dir, amb un vídeo. En la pràctica, es van dividir en 3 grups:

1. Imatges seqüencials + preguntes + descripció

2. Imatge estàtica + descripció: en la imatge estàtica només estava la primera imatge i la
última. Si passa la bola gran, no podrà, però si es dispersa, sí podrà.

3. Vídeo + descripció: igual, però en moviment.

A més, es va afegir un ajut final, un vídeo que mostrava una analogia més propera amb la
solució al problema del tumor (fletxes en lloc de cercles, cercle central en lloc de quadrat,
perímetre continu enlloc de blocs). Veure el moviment ajudaria a fer aquesta relació analògica.

Les línies continues són la solució completa, % de persones que han trobat la solució: disminuir
la intensitat i sumar diverses intensitats baixes. En canvi, les línies discontinues engloben les
solucions complertes i les parcials (que només s’hagi dit una de les coses  o disminuir
intensitat o sumar diverses intensitats baixes).

Al principi, no hi havia èxit. Al mig (després de mencionar la tasca anterior  pista, intentar
connectar allò que no estàs connectant). Al final (després del vídeo d’ajut), s’explicava el
problema de forma més anàloga al tumor.

 HIPÒTESI 2: l’experiència amb un episodi que comparteix característiques estructurals i

superficials facilita establir la relació analògica  CERT!!!

PROBLEMA DE LA BOMBETA

En un laboratori de física s'estava fent servir una caríssima bombeta que permetia emetre
quantitats de llum controlades amb gran precisió. Un matí, l’Anna va entrar al laboratori i va
comprovar que la bombeta no funcionava. Va recordar que la nit anterior havia oblidat
desconnectar-la. Com a conseqüència d'això, es va escalfar i els dos filaments de l'interior de la
bombeta s'havien unit. El cristall que tancava hermèticament la bombeta no podia obrir-se.
L’Anna sabia que la bombeta podia reparar si s'aplicava un raig làser, de breu durada i alta
intensitat, per separar els dos filaments que s'havien unit. Però un raig tan intens també
trencaria el vidre de la bombeta. Va tenir una idea. Va situar diversos aparells de raigs làser en
cercle al voltant de la bombeta i va administrar raigs de baixa intensitat des de diferents
direccions perquè convergissin en els filaments.

 Estat inicial: filaments centrals fosos envoltats de cristall fràgil

 Estat final: Filaments desenganxats i cristall sencer
 Mitjans: Qualsevol estratègia usant raig làser
 Limitacions: intensitat d’un sol raig per desfer filaments trenca el vidre (cal evitar-ho)
 Pla de solució: emissió diferents raig de baixa intensitat per fer-los convergir als filament

Història que comparteix estructura i també similitud d’objectes (raig). Les persones que
llegeixen primer aquesta història i després se’ls presenta el tumor, no necessiten pistes, sinó
que ells mateixos fan la connexió. Però, el problema és que la similitud superficial NO és la
rellevant. La situació ideal serà que tinguin en comú característiques estructurals i superficials.

 HIPÒTESI 3: La indicació explícita (pista) de la relació entre episodis que comparteixen

únicament característiques estructurals facilita l'establiment de la relació. CERT!!!

S’observa que quan tenim la història del general (= estructura anàloga), normalment ajuda
rebre la pista, quan es diu explícitament que hi ha una relació.

HIPÒTESI 4 (+ Anàlegs): L’experiència amb diferents anàlegs facilita establir la relació. CERT!!!

També s’ajuda si les persones tenen diferents anàlegs, encara que sigui només estructural.
Quan es llegeixen, com a mínim, 2 estructures anàlogues és molt més fàcil fer una comparació,
la qual implica connexió també.

PROBLEMA DEL BOMBER

Un pou petrolífer va explotar a l'Aràbia Saudita provocant un gran foc. El resultat va ser un
infern de flamarades que consumia una enorme quantitat de petroli cada dia. Els bombers
sabien que el foc es podia extingir mitjançant una gran quantitat d'escuma dirigida cap a la
base del pou. No obstant, tot i que tenien prou escuma, no disposaven d'una mànega tan gran
com per llançar l'escuma cap al foc prou ràpid. Al cap de bombers se li va ocórrer situar als
seus homes en cercle al voltant del foc amb diverses mànegues, i tots alhora van dirigir
l'escuma cap a la seva base des de diferents punts. D'aquesta manera, van aconseguir llançar
la suficient quantitat d'escuma com per acabar amb l'origen del foc.

Comparteix característiques amb el problema del tumor? De quin tipus?

 HIPÒTESI 5 (Interferència de problemes similars però no anàlegs): L'experiència amb

situacions semblants però no anàlogues (comparteixen c. superficials però no
estructurals) interfereix l'establiment de la relació. CERT!!!
Si a les persones se’ls hi donen varies històries (anàlogues i no anàlogues), però la història NO
anàloga comparteix elements (característiques superficials  metge), quan se’ls hi dóna una
pista, la història no anàloga (pseudoanalogia) interfereix. Per tant, s’observa que si la NO
analogia comparteix elements superficials, interfereix.

EL PROBLEMA DEL METGE

Un hombre joven se presentó en la consulta de su médico de cabecera diciendo que llevaba

días sin dormir porque al acostarse sentía un dolor agudo en el abdomen. También padecía
nauseas y vómitos por lo que temía tener un tumor en el estómago. Tras una exploración
externa en la que no detectó nada, el médico tomó unas radiografías del paciente con rayos X.
Pronto descartó la posibilidad del tumor pues no aparecía en las radiografías ningún signo que
indicara su existencia. Tranquilizó al paciente comentándole los últimos avances en el empleo
terapéutico de los rayos láser, y le indicó que debía hacerle unos análisis para concretar un
diagnóstico. Al día siguiente los análisis indicaron que se trataba de un caso de apendicitis que
se solucionó con una sencilla operación.

Comparteix característiques amb el problema del tumor? De quin tipus?

ANALOGIES I PROCÉS D’ABSTRACCIÓ DE PLANS

1. Comparar problemes anàlegs (identificar correspondències entre els diferents elements)
2. Abstracció de mitjans i limitacions comunes relacionades amb els objectius
(característiques estructurals)
3. Formar una estructura general (pla) que contingui el procediment general de solució

ABSTRACCIÓ DEL PLA DE “DISPERSIÓ-CONVERGÈNCIA”

L’expert ha induït un esquema/pla abstracte de solució que conté característiques estructurals:

 Estadi inicial: Element central no desitjat envoltat per una estructura fràgil
 Objectiu: Destrucció de l’element central
 Operadors (mitjans): Força que pot disminuir en intensitat Limitacions: Intensitat
necessària destrueix l’estructura externa
 Pla de solució: Dirigir la força en intensitats baixes des de diferents direccions per a
convergir en el centre

Quan tenim aquest pla general, no necessitem les característiques superficials → Som experts

EN RESUM...

La resolució de problemes per analogia es veu facilitada

 Si els problemes (previ i actual) comparteixen característiques superficials Iestructurals

 Si rebem una indicació explícita que suggereixi la relació anàloga entre els problemes (i
no hi ha episodis distractors)
 Si hem pogut abstreure un pla de solució a partir de comparar diversos problemes
anàlegs o diversos esquemes visuals (imatges i/o vídeos)