Estudis de Grau en Administració d'Empreses

20605
Microeconomia

Bloc temàtic 2 . Aplicacions del problema d'elecció

Autors: Paula Aguiló Segura; Jaume Rosselló Nadal
Unitat de Suport Tecnicopedagògic - CAMPUS EXTENS - UIB VIRTUAL
Universitat de les Illes Balears. Edifici Aulari. Ctra. de Valldemossa Km. 7.5. 07122 Palma (Illes Balears)
Edició: gener de 2012
ISBN : 978-84-694-0648-9
ÍNDEX

PRESENTACIÓ 3
Esquema 4
Continguts del Bloc temàtic 5
Bloc temàtic 2. Aplicacions del problema d'elecció 5
1. Consum intertemporal: restricció pressupostària i equilibri 5
1.1. Restricció pressupostària 5
1.1.1. Representació formal 5
1.1.2. Anàlisi gràfica de la restricció pressupostària 8
1.2. Corbes d’indiferència (preferències) 9
1.3. Equilibri 9
2. Canvis de tipus d'interès: efectes sobre la posició i el consum actual 12
2.1. Canvis de posició 13
2.2. Efectes sobre el consum actual 16
3. Inflació 19
4. Oferta de treball: restricció pressupostària i equilibri 21
4.1. Restricció pressupostària 21
4.2. Corbes d’indiferència 23
4.3. Equilibri 24
4.4. Funció d’oferta de treball 25
5. Hores extraordinàries 27
5.1. Com es modifica el model quan s’introdueix la possibilitat de dur a
terme hores extraordinàries? 27
5.2. Per què tots els individus haurien d’acceptar dur a terme hores
extraordinàries? 28
5.3. Per què no tots els individus accepten dur a terme hores
extraordinàries? 28
Glossari 31
Exercicis 32
Qüestionari d’autoavaluació 35
Solucionari del qüestionari d’autoavaluació 37

Campus Extens 2
PRESENTACIÓ

Després de presentar la Teoria d’elecció del consumidor en el seu context

general, en aquest segon bloc temàtic et presentam dues aplicacions de la
teoria general prenent com a referència dues de les decisions més importants
que tots duem a terme: la d’establir quina part de la nostra renda hem de
consumir i quina part hem d’estalviar o demanar en préstec (punts de l’1 al 3) i
la de determinar quina part del nostre temps volem dedicar a treballar i quina a
fer oci (punts 4 i 5).
La teoria general estudiada en el bloc anterior continua sent vàlida i serà la que
regirà les decisions del consumidor. Ara bé, les particularitats d’aquestes dues
decisions, a part de ser un marc d’anàlisi especial, et suposen una excel·lent
oportunitat per repassar els conceptes de restricció pressupostària i
preferències vistos en l’anterior tema, i també d’entendre la descomposició amb
els efectes renda i substitució emprant un context que a l’estudiant li resulta
més fàcil .

Campus Extens 3
ESQUEMA

x1
Consum Quantitat x2
present de béns
(3) xn
Temps de treball Consum Bloc 1

= Renda intertemporal
(2)
Bloc 2
Apart. 1, 2 i 3
Consum
Futur Decisions
Temps d’estalvi i
(1) inversió (4)
Bloc 2 Matemàtica Financera i
Apart. 4 i 5 Temps d’oci Economia de l'Empresa

Campus Extens 4
CONTINGUTS DEL BLOC TEMÀTIC

Bloc temàtic 2. Aplicacions del problema d'elecció

1. Consum intertemporal: restricció pressupostària i equilibri

Seguint l’ordre marcat en el bloc temàtic anterior, plantejam, en primer lloc, la
restricció pressupostària, en segon, las corbes d’indiferència i finalment
l’elecció.

1.1. Restricció pressupostària

1.1.1. Representació formal

Seguint, de nou, l’esquema del tema anterior, el primer que cal fer és definir els
dos béns sobre els quals el consumidor prendrà la seva decisió. En el cas que
ens ocupa:

C1 representa el consum actual

C2 representa el consum futur

D’aquesta manera, l’esquema més simple de l’elecció intertemporal considera

l’existència de dos únics períodes. El període actual (període 1) coincideix, a
més, amb el moment en què el consumidor prendrà la decisió del que
consumirà en el primer període (C1) i en el futur (C2). Així, gràficament (Figura
1), el nostre problema vindrà definit dins els següents eixos:

C2

C1

Figura 1. Eixos de coordenades en el problema del consum intertemporal

Tal com pots observar, s'acostuma situar C1 en l’eix abscisses i C2 en l’eix

d'ordenades.

Campus Extens 5
En el cas més simple del model, suposarem que el consumidor coneix la renda
que tindrà en cada un dels períodes. Així, podem escriure:

Y1 representa la renda del primer període

Y2 representa la renda del segon període

El problema del consumidor passa per convertir la renda (dels dos períodes) en
consum (durant els dos períodes) o, dit d’una altra manera, redistribuir les
rendes dels dos períodes en consums dels dos períodes.
Així, és evident que, si el consumidor decideix consumir durant el primer
període més renda de la que ha guanyat durant aquest primer període (es a dir,
utilitzar durant el primer període part de la renda que té previst guanyar durant
el segon període), haurà d’acudir al sistema financer i endeutar-se (D).
Alternativament, podria també decidir estalviar (S) part de la renda guanyada
durant el primer període per gastar-la durant el segon període.
Analíticament podem escriure que si l’individu és «gastador» o prestatari
llavors:

Y1<C1 ==> D = C1-Y1 [1]

Contràriament si l’individu és «estalviador» o prestador:

Y1>C1 ==> S = Y1- C1 [2]

En aquest moment cal introduir el concepte de preu dels diners o tipus d’interès
(r).
Per una banda, en el cas del «gastador», cal pensar que el tipus d’interès tindrà
un determinat valor que denotarem per r* i serà, per tant, el tipus d’interès al
qual s’enfrontarà aquell individu que decideixi endeutar-se. Analíticament,
durant el segon període:

Y2 = C2 +D(1+ r*) [3]

La interpretació d’aquesta expressió [3] passa per comprovar com la renda del
segon període s’ha de dedicar a consumir durant el segon període i a tornar el
deute contret en el primer període pel qual pagam interessos.

Campus Extens 6
D'altra banda, en el cas de l’«estalviador», cal suposar que, anant al sistema
financer, l’individu veurà premiat el seu estalvi amb un tipus d’interès que
denotarem per r. Analíticament, durant el segon període:

Y2 + S(1+ r) = C2 [4]

Així, la renda obtinguda durant el segon període més els estalvis (remunerats
pel tipus d’interès) s’utilitzaran per al consum del segon període.
En aquest punt és habitual que, per a simplificar el model, s’introdueixi el
següent supòsit simplificador r* = r. És a dir, suposem que el tipus d’interès que
ens cobren els bancs a l’hora de demanar un préstec és el mateix que el que
ens paguen a l’hora de remunerar-nos els nostres estalvis.
En aquest cas, sabent que Y2 = C2 + (C1-Y1)(1+ r) podem substituir l’Equació [1]
a la [3] i obtenir :

Y2 + Y1(1+ r) = C2 + C1 (1+ r) [5]

L’expressió [5] és la restricció pressupostària del consumidor i, com pertoca

a una restricció pressupostària, ens mostra les possibilitats de consum
intertemporal en funció de les rendes i del preu del diners.
Podem fixar-nos com una interpretació de l’expressió [5] pot ser la següent: el
valor capitalitzat de las rendes (part esquerra de l’expressió) és igual al valor
capitalitzat del consum (part dreta de l’expressió).
Si a l’expressió [5] la dividim per (1+r) obtenim una altra forma habitual
d'expressar la restricció pressupostària:

Y2 C
Y1 + = C1 + 2 [6]
1+ r 1+ r

Ens podem fixar ara com la interpretació canvia lleugerament: el valor

actualitzat de las rendes és igual al valor actualitzat del consum.
Abans d’entrar en l’anàlisi gràfica de la restricció pressupostària, fixem-nos
com, per al cas de l’estalviador, l’expressió que obtindríem serà la mateixa.
Així, si substituïm l’expressió [2] a la [4]

Y2 + (Y1- C1)(1+ r) = C2
[7]
Y2 + Y1(1+ r) = C2 + C1(1+ r) que és l’expressió [5]

Campus Extens 7
1.1.2. Anàlisi gràfica de la restricció pressupostària
Tenint en compte que l’individu s’enfronta a un únic tipus d’interès, els punts
crítics de la restricció pressupostària de les equacions [5] o [6] apareixen al
gràfic següent:

C2

C2 =Y1(1+r)+Y2 A

Dot
C2 = Y2

B
C1
C1 = Y1 Y2
C 1 = Y1 +
1+ r

Figura 2. Restricció pressupostària del consum intertemporal

Fixem-nos en alguns punts
A Æ Punt en el qual el consumidor decideix estalviar tota la seva
renda del primer període (i, per tant, no consumir-ne en el
primer període) i consumir-la tota en el segon període
B Æ Punt en el qual el consumidor decideix descomptar tota la seva
renda futura. Demana el màxim préstec possible durant el
primer període consumint tot el que té i el que li deixen en
aquest primer període i no consumeix res durant el segon.
Dot Æ Punt de dotació. Punt particular en el qual el consumidor
decideix consumir durant el primer període la renda obtinguda
en el primer període i consumir en el segon període la renda
obtinguda en el segon període. D’aquesta manera, per dir-ho
d’una altra manera, l’individu no acudeix al sistema financer, ni
per estalviar ni per sol·licitar préstecs.

Campus Extens 8
1.2. Corbes d’indiferència (preferències)
En el cas del consum intertemporal, considerarem que les corbes d’indiferència
no presenten cap particularitat respecte de les corbes d’indiferència estudiades
en el primer bloc temàtic. Així, podrem definir les funcions d’utilitat de la manera
següent:

U(C1,C2)=f(C1,C2) [8]

A títol operatiu analitzarem els casos vistos també en el primer bloc temàtic.
Així, plantejarem els casos de
• Cobb Douglas: U(C1,C2)= C1a C b2 amb a>0 i b>0 1
• Substitutius perfectes U(C1,C2)= aC1+ bC2 amb a>0 i b>0
• Complementaris perfectes U(C1,C2)= min{aC1,bC2} amb a>0 i b>0
Recordau que aquests són casos possibles, però particulars, i que les corbes
d’indiferència poden adoptar múltiples formes i especificacions. En qualsevol
cas, sí que valdria la pena reflexionar i pensar que algunes de les particularitats
vistes en el primer bloc temàtic no és d’esperar que es compleixin en el cas
dels dos béns analitzats. Així, per exemple, no és d’esperar que ni C1 ni C2 es
comportin com béns inferiors. 2

1.3. Equilibri
Com en el cas general (bloc 1) entendrem que el consumidor està en equilibri
quan aconsegueixi maximitzar la seva funció d’utilitat, subjecta a la restricció
pressupostària. Analíticament, en el cas dels béns que ens ocupen, podem
escriure el problema com:

Max U(C1,C2)
Y2 C [9]
s.a. Y1 + = C1 + 2
1+ r 1+ r

La solució a aquest problema és la cistella amb las quantitats òptimes de

* *
consum actual i futur que denotarem per C1 i C2 (i que correspon al nivell
d’utilitat màxima que podem aconseguir U*).

1
Recordau que les Cobb-Douglas també les trobareu definides habitualment amb la
transformació monòtona del logaritme neperià: U(C1,C2)= a lnC1+ b lnC2.
2
Reprendrem aquesta circumstància posteriorment en aquest mateix bloc temàtic.
Campus Extens 9
Analíticament, el problema no difereix de l’estudiat pel cas general. Així, en el
cas de funcions tipus Cobb-Douglas, la solució del problema de maximització
passarà per la resolució del Lagrangià corresponent. Per als casos extrems
estudiats (substitutius perfectes i complementaris perfectes) es procedirà de la
mateixa manera que l’estudiada en el primer bloc. És important assenyalar que,
a partir de l'equilibri, també és possible plantejar-se l’obtenció de les funcions
de demanda de C1 i C2. El procediment serà també el mateix que el plantejant
en el cas general
Gràficament, anem a observar les preferències de tres tipus d’individus. En
primer lloc, si l’individu presenta unes preferències que el duen a ser
estalviador, el gràfic corresponent serà:

C2

C *2
Dot

U*

S
B

Y1 C1
C1*

Figura 3. Equilibri de l’estalviador

On S correspon a la quantitat estalviada. D'altra banda, en el cas d’un individu

amb un tipus de preferències que el duen a endeutar-se, el gràfic corresponent
seria:

Campus Extens 10
 C2

Dot

C *2
D U*
B

Y1 C1* C1

Figura 4. Equilibri del gastador

On D correspon a la quantitat demanada en préstec. Finalment, anem a
plantejar el cas d’un individu que no vol ni endeutar-se ni demanar préstec, i
que presenta així unes preferències que el duen a situar-se al punt de dotació:

C2

D
C *2=Y2

B U*

C1* C1

=Y1
Figura 5. Equilibri en el punt de dotació

Campus Extens 11
2. Canvis de tipus d'interès: efectes sobre la posició i el consum actual
Una de les principals utilitats de la teoria d’elecció del consumidor i la seva
aplicació al consum intertemporal és la capacitat de fer algun tipus de
«predicció» sobre el comportament esperat dels consumidors en determinades
situacions. Concretament, mitjançant l’anàlisi dels efectes renda i substitució,
és possible analitzar quin serà el comportament del consumidor amb relació a
la seva posició (estalviador / gastador) i amb relació al seu consum actual
(augmentar o disminuir C1) davant canvis de tipus d’interès. Aquests tipus de
situacions tenen una importància cabdal a l’hora d’analitzar determinades
situacions macroeconòmiques però que trobaran, precisament, el seu fonament
dins de la microeconomia.
Però abans d’entrar a analitzar de ple aquest tipus de situacions reflexionem
detingudament sobre: què implica un canvi del tipus d’interès?
Analíticament, tenint en compte que la restricció pressupostària és:

Y2 C
Y1 + = C1 + 2 [10]
1+ r 1+ r

Es pot mirar de reescriure l’equació a fi que ens recordi l’expressió típica d’una
recta. Així:

C 2 = Y1 (1 + r ) + Y2 − (1 + r )C1 [11]

On Y1 (1 + r ) + Y2 representa la constant i –(1+r) el pendent.

A continuació, podem deduir que, quan canvia r, canvia tant la constant, com el
pendent.
Si consideram tres tipus d’interès possibles de manera que ra > r > rb,
gràficament obtenim:

Campus Extens 12
 C2
Aa

A
Ab

C2 = Y2 Dot

C1 = Y1 Ba B Bb C1

Figura 6. Modificacions del tipus d’interès

Fixem-nos amb algunes qüestions o situacions lògiques:
• Aquell individu que se situava en A (estalviador extrem) veu com davant un
increment del tipus d’interès pot consumir molt més, mentre que amb un
descens dels tipus pot consumir menys. D'altra banda, a l’individu situat a B
(gastador extrem) li passa tot just el contrari.
• El punt de dotació no canvia. Lògicament, aquella situació que no depenia
del sistema financer (ni s’estalviava res ni es demanava cap préstec) no es
veu alterada pels canvis de tipus d’interès.
• En general, els individus estalviadors (els que se situen a l’esquerra de la
dotació) veuen incrementades les seves possibilitats de consum davant un
increment dels tipus d’interès i veuen com disminueixen les seves
possibilitats de consum davant un descens del tipus d’interès. Per contra,
els individus gastadors (els que se situen a la dreta de la dotació) veuen
disminuïdes les seves possibilitats de consum amb un increment dels tipus
d’interès i veuen augmentades les seves possibilitats de consum davant un
descens dels tipus d’interès.
Un cop analitzat l’efecte gràfic sobre la restricció pressupostària d’un canvi en
el tipus d’interès entrem, ara sí, a analitzar la possibilitat de preveure el
comportament d’un individu amb relació a la possibilitat que canviï o que
mantingui la seva posició d’estalviador o gastador.

2.1. Canvis de posició

Hi ha quatre alternatives possibles que cal estudiar:
A. Estalviador davant un increment del tipus d’interès
B. Estalviador davant un descens del tipus d’interès
C. Gastador davant un increment del tipus d’interès

Campus Extens 13
 D. Gastador davant un descens del tipus d’interès

A. Estalviador davant un increment del tipus d’interès

C2

E’

E
Dot

C1

Figura 7. Comportament de l’estalviador davant un increment de r

B. Estalviador davant un descens del tipus d’interès

Dues possibilitats I i II

C2 C2

E E

E’I

Dot Dot E’II

C1

Figura 8. Possibles comportaments de l’estalviador davant un descens de r

Campus Extens 14
C. Gastador davant un increment del tipus d’interès

Dues possibilitats I i II

C2 C2

E’II

Dot Dot
E E
E’I
C1 C1

Figura 9. Possibles comportaments del gastador davant un increment de r

D. Gastador davant un descens del tipus d’interès

C2

Dot
E’
E

C1

Figura 10. Comportaments del gastador davant un descens de r

Campus Extens 15
2.2. Efectes sobre el consum actual
L’exercici suposa ara tractar d’anticipar com un canvi en el tipus d’interès pot
afectar el consum del primer període dels individus. Dit d’una altra manera,
quins efectes tindrà sobre C1 un increment o descens del tipus d’interès?
Augmentarà o disminuirà C1? Podrem anticipar aquest tipus de comportament?
Les alternatives que s'han analitzar també són quatre:
A. Estalviador davant un increment del tipus d’interès
B. Estalviador davant un descens del tipus d’interès
C. Gastador davant un increment del tipus d’interès
D. Gastador davant un descens del tipus d’interès
Aquest cop, per analitzar les situacions, serà important reprendre els conceptes
d'efecte substitució i efecte renda.

A. Estalviador davant un increment del tipus d’interès

El primer que cal comprendre és la direcció dels efectes substitució i renda.

Així, per una banda, l’efecte substitució (ES) s’origina per un increment del preu
relatiu del consum actual respecte del futur. Dit d’una altra manera, davant un
increment dels tipus d’interès, consumir avui respecte del futur és més car, per
la qual cosa cal esperar, seguint la llei de la demanda, que el consum actual
disminuirà.
D'altra banda, si consideram el cas d’un estalviador, un increment del tipus
d’interès suposarà un increment implícit de renda (per exemple, qui té estalvis
en el banc i veu com puja el tipus d’interès sent com les seves possibilitats de
consum augmenten gràcies als majors interessos amb els quals serà
remunerat). Tenint en compte que el consum és un bé normal, podem deduir
que caldrà esperar un increment del consum actual.
Esquemàticament:

⎧ preu C1
⎪ ES ⇒↑ ⇒↓ C1
↑ r⎨ preu C 2
⎪ER ⇒ ↑Y ⇒↑ C1
⎩

El resultat és que no es pot anticipar, a priori, l’efecte total, sobre C1, ja que
depèn de la magnitud dels efectes renda i substitució. Així:

Si ES>ER ⇒ ↓ C1, mentre que si ES<ER ⇒ ↑C1

Campus Extens 16
Anem a veure un exemple gràfic d’una situació en què ES<ER i, per tant, en
què l’increment del tipus d’interès suposa un ↑C1.

C2

E’

ES Dot
ER

C1
ET= ↑C1

Figura 11. Canvi de C1 d’un estalviador davant un increment de r i amb ES<ER

B. Estalviador davant un descens del tipus d’interès

Igual que en el cas anterior, l’efecte substitució es deriva del fet que un
descens del tipus d’interès suposa un descens del preu relatiu del consum
actual respecte del futur, per la qual cosa davant un descens del tipus d’interès
caldrà esperar un increment del consum actual. Mentrestant, seguint en el cas
de l’estalviador, un descens del tipus d’interès suposa un descens implícit de
renda pel qual, tenint en compte que el consum és un bé normal, cal esperar un
descens del consum actual.
Esquemàticament:

⎧ preu C1
⎪ ES ⇒↓ ⇒↑ C1
↓ r⎨ preu C 2
⎪ER ⇒ ↓Y ⇒↓ C1
⎩

Novament el resultat final sobre el consum actual depèn de la magnitud dels

efectes renda i substitució de manera que si ES>ER ⇒ ↑ C1 mentre que si
ES<ER ⇒ ↓ C1

Campus Extens 17
C. Gastador davant un increment del tipus d’interès
De igual manera que en el cas de l’estalviador (Cas A), l’efecte substitució
suposa un increment del preu relatiu del consum actual respecte del futur, pel
qual, de la mateixa forma, cal esperar que el consum actual descendeixi.
Malgrat tot, cal destacar com, a diferència dels dos casos anteriors, quan es
considera el cas d’un gastador, un increment de tipus d’interès suposa un
descens implícit de renda (així per exemple qui té una hipoteca o qualque tipus
de préstec al banc i veu com puja el tipus d’interès, sent com les seves
possibilitats de consum descendeixen per mor dels majors interessos als quals
s’haurà d’enfrontar). Així, tenint en compte que el consum és un bé normal, cal
esperar també un descens del consum actual.
Esquemàticament:

⎧ preu C1
⎪ ES ⇒↑ ⇒↓ C1
↑ r⎨ preu C 2
⎪ER ⇒ ↓Y ⇒↓ C1
⎩

D’aquesta manera, es comprova que, independentment de la magnitud dels

efectes substitució i renda, el resultat és previsible, i és possible anticipar que
un increment en el tipus d’interès provocarà un descens del consum actual.
Gràficament el cas del gastador que s’enfronta a un increment del tipus
d’interès:

C2

E’

Dot
E
ER ES

C1
ET= ↓C1

Figura 12. Canvi de C1 d’un gastador davant un increment de r

Campus Extens 18
D. Gastador davant un descens del tipus d’interès

En aquest cas, el raonament és el mateix que en el cas anterior, però amb els
signes canviats:
⎧ preu C1
⎪ ES ⇒↓ ⇒↑ C1
↓ r⎨ preu C2
⎪⎩ER ⇒ ↑Y ⇒↑ C1

Així per tant, el resultat és també previsible independentment de la magnitud

dels efectes renda i substitució, i és possible anticipar que, davant un descens
en els tipus d’interès, s’espera que un gastador augmenti el seu consum actual.
Gràficament:

C2

Dot

E E’

ES ER

C1
ET= ↑C1

Figura 13. Canvi de C1 d’un gastador davant un descens de r

3. Inflació
Quan parlam de magnituds monetàries referides a dos períodes (com són el
consum actual i el consum futur), un dels fenòmens que apareix és el de la
inflació, concepte estudiat a l’assignatura d'Entorn Econòmic, amb una
perspectiva macroeconòmica, però que ara analitzarem des de la
microeconòmica.

Campus Extens 19
Fins ara, ens hem referit al consum en termes monetaris. Aquesta forma
d’entendre el consum és la més senzilla atesa la necessitat d’agregar el
consum de diverses mercaderies. Malgrat tot, amb la introducció de la inflació
caldrà adaptar el problema vist fins ara introduint l’efecte dels preus.
Anomenen així p1 el preu del consum en el període 1, i p2 el preu del consum
en el període 2.
Atès que parlam d’uns preus agregats, que afecten totes les mercaderies que
podem consumir, resulta de gran utilitat normalitzar el problema suposant que
p1=1. D’aquesta manera es defineix π com la taxa d’inflació, de manera que
p2=1+π
Així, una primera readaptació del problema passa per readaptar el problema
plantejat en els punts anteriors com:

Y2 C p
Y1 + = C1p1 + 2 2 [12]
1+ r 1+ r

que substituint queda com:

Y2 C (1 + π)
Y1 + = C1 + 2 [13]
1+ r 1+ r

En qualsevol cas, en determinades ocasions és possible que les rendes

percebudes per l’individu estiguin subjectes a revisions per la inflació. En
aquest cas, la restricció pressupostària a considerar seria la següent:

Y2 (1 + π) C (1 + π)
Y1 + = C1 + 2 [14]
1+ r 1+ r

És important senyalar que la diferència entre l’expressió 13 i la 14 és que en la

primera se suposa que l’individu no revisa la seva renda del període 2 per la
inflació, mentre que sí que ho fa en el segon cas.
Una precisió addicional que es pot efectuar, especialment per al cas de
l’expressió 6, és la definició del tipus d’interès real ρ com:

1 (1 + π)
= [15]
1+ ρ 1+ r

Campus Extens 20
ρ expressa les unitats de consum futur que s’obtenen en renunciar a una unitat
de consum actual. La definició de ρ ens permet expressar la restricció
pressupostària 6 com:

Y2 C
Y1 + = C1 + 2 [16]
1+ ρ 1+ ρ

En determinades ocasions, la disponibilitat de les dades d'inflació i del tipus

d’interès nominal, referides als principals països occidentals, pot fer útil la
utilització de la següent simplificació per obtenir la taxa d’interès real: ρ ≈ r − π
En qualsevol cas, és important assenyalar que aquesta simplificació resulta
vàlida únicament en contextos d’inflació baixa (π→0).

4. Oferta de treball: restricció pressupostària i equilibri

Entram ara en un problema d’elecció de temps que ha de fer tot individu.
Passam a analitzar ara com l’individu decideix repartir el seu temps disponible
entre oci i treball. D’aquesta manera, suposarem que el temps que es dedica a
treballar es tradueix en renda que, a la vegada, es pot dedicar a consumir.

4.1. Restricció pressupostària

Prenent com a referència l’esquema anterior, cal en primer lloc definir els dos
béns sobre els quals els consumidor prendrà la seva decisió. En aquest cas:

R representa el temps d’oci

C representa el consum

Així, gràficament, el problema ens vindrà definit pel sistema d’eixos següent:

Figura 14. Eixos de coordenades en el problema d’elecció entre oci i consum

Campus Extens 21
On és habitual situar R en l’eix d’abscisses i C en l’eix d’ordenades. Els
elements que cal considerar per tal de poder definir la relació d’intercanvi són
els següents:
w Representa el salari per unitat de temps de treball (Exemples 20
€/hora, 400 €/setmana; 1.000 €/mes)
L És el temps total disponible que l’individu pot invertir en treballar (L) o
fer oci (R), de manera que es complirà sempre que:
L =R+L
μ Representa la renda no salarial de l’individu
p Representa el nivell de preus del consum (és habitual normalitzar
aquest valor i suposar que p=1)
Per poder derivar la restricció pressupostària es parteix del fet que «consumim
el que guanyam». Emprant les variables esmentades:

Cp=wL+μ [17]

Però la necessitat de poder treballar amb els béns definits fa que haguem de
substituir el temps de treball pel seu equivalent en temps d’oci i així obtenim:

Cp=w( L -R)+μ [18]

L’expressió [18] és la restricció pressupostària del consumidor i que, de la

mateixa manera que els altres casos estudiats, ens mostra la relació
d’intercanvi existent entre el temps d’oci i el consum.

La restricció pressupostària també es pot reescriure com:

C=(w/p) L +μ/p - (w/p) R [19]

On resulta senzill identificar -(w/p) com el pendent de la restricció

pressupostària.
Per tal de poder aprofundir amb l’anàlisi de l'elecció resulta d'ajuda, com
sempre, representar gràficament la restricció pressupostària (Figura 15).

Campus Extens 22
 C

C = [w( L )+μ]/p
A
R = 0 i L= L

C = μ/p
B
R= L
μ/p

0 L R

L 0 L

Figura 15. Restricció pressupostària en el problema d’elecció entre oci i consum

Així, et resultarà il·lustratiu fixar-te en alguns elements i punts rellevants com:
A --> Punt en el qual el consumidor decideix dedicar tot el seu temps a fer feina
B --> Punt en el qual el consumidor decideix dedicar tot el seu temps a oci i, per
tant, només pot consumir la renda no laboral
Cada punt de la restricció pressupostària determina tres elements: R, C i L.
Fixem-nos com la lectura del temps de treball (L) és la inversa a la del temps
d’oci (R)

4.2. Corbes d’indiferència

En el cas de l’elecció entre el consum i l’oci, entendrem igual que el que hem
vist fins ara, que és possible representar-les analíticament mitjançant funcions
d’utilitat U(C, R)=f(C, R).
Com en el cas del consum intertemporal, res fa pensar que les corbes d’utilitat
no puguin ser com les estudiades fins ara. D’aquesta manera, per les facilitats
operatives, analitzarem preferentment els casos de:
• Cobb Douglas U(C,R)= C aR b o bé U(C,R)= a lnC+ b lnR amb a>0 i b>0,

• Substitutius perfectes U(C,R)= aC+ bR amb a>0 i b>0, i

• Complementaris perfectes U(C,R)= min{aC,bR} amb a>0 i b>0.
Tenint en compte que aquests són casos possibles, però particulars, i que les
corbes d’indiferència poden prendre múltiples formes i especificacions.

Campus Extens 23
4.3. Equilibri
Com en el cas general (estudiat en el primer bloc), el consumidor trobarà
l’equilibri maximitzant la seva funció d’utilitat, però està limitat per la restricció
pressupostària. Analíticament, per als béns que ens ocupen, el problema es pot
escriure:

Max U(C,R)
[20]
s.a. Cp=w( L -R)+μ

La solució en aquest problema és l’obtenció de les quantitats òptimes de

consum i oci que denotarem per C* i R*, respectivament. A partir de R* i tenint
en compte que L =R+L fàcilment podrem deduir L*. La Figura 16 en mostra un
exemple gràfic.
Analíticament el problema no difereix de l’estudiat en el cas general. Així, en el
cas general, on s’inclouen les Cobb Douglas, el problema de maximització
passa per la resolució del Lagrangià. Per als casos extrems dels substitutius
perfectes i complementaris perfectes es procedirà de la mateixa manera que
per al cas general estudiat en el primer bloc.
Així mateix és important recalcar que, a partir de l’equilibri del consumidor,
també és possible plantejar-se l’obtenció de les funcions de demanda de C i R
l’obtenció de les quals no difereix del procediment vist en el bloc 1.

E
C*

U*

0 R* R
L
L L* 0 L

Figura 16. Equilibri en el problema d’elecció entre oci i consum

Campus Extens 24
4.4. Funció d’oferta de treball
A partir de la funció de demanda de R i tenint en compte que L =R+L és
possible obtenir analíticament la funció d’oferta de treball [L=f(w)]. (En la llista
d’exercicis es proposa algun cas per a resoldre).
En el context de la relació entre w i L és interessant plantejar-se pel tipus de
relació entre ambdues variables. Així: com reaccionarà l’individu davant un
increment de salari? Decidirà fer més feina ara que li paguen més per hora? O,
per contra, dedicarà més temps a l'oci ara que fent menys feina pot obtenir el
mateix salari?
Analíticament, es tracta de comprovar, a partir de la funció d’oferta de treball si
∂L ∂L
> 0 o bé <0
∂w ∂w

Per resoldre el problema resulta útil analitzar els efectes renda i substitució, ja
que, de manera individualitzada, és possible preveure la direcció d’ambdós
efectes. Així:

⎧ preu R
⎪ ES ⇒↑ ⇒ ↓ R ⇒↑ L
↑ w⎨ preu C
⎪⎩ER ⇒ ↑ Y ⇒ ↑ R ⇒↓ L

Comprovam així que, davant un ↑w,

• Si ES> ER llavors estam davant un individu que preferirà ↑L
• Si ES< ER l’individu preferirà ↓L
Alternativament davant un ↓w
• Si ES> ER llavors estam davant un individu que preferirà ↓L
• Si ES< ER l’individu preferirà ↑L

Gràficament, davant d’un increment de salari (w1>w0),

Campus Extens 25
 ∂L
a) En el cas que <0
∂w

C w
∂L
<0
∂w
w1

E1
E0 w0
L

L1 L0
0 R
ES
ER L
L
ET 0
L L0 L1

∂L
Figura 17. Obtenció de l’oferta de treball amb <0
∂w
∂L
b) En el cas de >0
∂w

C w
∂L
>0
∂w
w1
E1

E0 w0

L0 L1 L
ES
ER
0 R
L ET L
0
L L1L0

∂L
Figura 18. Obtenció de l’oferta de treball amb >0
∂w
Campus Extens 26
5. Hores extraordinàries
Per acabar amb el bloc de les aplicacions del problema del consumidor anem a
formular i resoldre gràficament la paradoxa de les hores extraordinàries
plantejant tres preguntes:
• Com es modifica el model quan s’introdueix la possibilitat de dur a terme
hores extraordinàries?
• Per què tots els individus haurien d’acceptar dur a terme hores
extraordinàries?
• Per què no tots els individus accepten dur a terme hores extraordinàries?

5.1. Com es modifica el model quan s’introdueix la possibilitat de dur a

terme hores extraordinàries?
Anem a pensar que, ateses les condicions inicials vistes anteriorment, quan se
sobrepassa un nombre determinat d’hores (per il·lustrar el cas, prendrem com a
referència 8 hores), al treballador se li ofereix un sou superior al que podem
denotar per wE. Així, tenint en compte que w< wE, gràficament:

0 L R

L 8 0 L

Figura 19. Restricció pressupostària amb introducció d’hores extraordinàries

Campus Extens 27
5.2. Per què tots els individus haurien d’acceptar dur a terme hores
extraordinàries?
Un individu que treballava 8 hores trobava la seva màxima Utilitat (U*) en el
punt E:

E’

E U’
U*

0 R
L
L 8 0 L

Figura 20. Reacció esperada de l’individu davant mercat de treball flexible

Sembla evident que, amb la nova restricció pressupostària, es talla l’antiga
corba d’indiferència (U*) que maximitzava la utilitat de l’individu.
Conseqüentment, és possible accedir a una nova corba d’indiferència de major
satisfacció (U’).
Així, es comprova com el nou equilibri es troba a l’esquerra de l’anterior, el que
significa que l’individu decidirà fer més de 8 hores de feina i, conseqüentment,
acceptarà fer hores extraordinàries.

5.3. Per què no tots els individus accepten dur a terme hores
extraordinàries?
La fallida del raonament que es planteja en aquest punt es troba en el supòsit
implícit, que es maneja des del principi, que el mercat de treball és totalment
flexible i permet als treballadors situar-se en qualsevol punt de la restricció
pressupostària, circumstància que, en realitat, no sol ser real. De fet, en el món
real, és habitual que el mercat de treball ofereixi contractes de 8 hores diàries i,
tal vegada, per exemple, treballadors a temps parcial que treballen durant 4
hores diàries. Així, no és possible treballar, 6 hores o 5, ni qualsevol altre valor
diferent a 4 o 8.

Campus Extens 28
Gràficament, així, en realitat no ens trobam amb restricció pressupostària en
forma de recta, sinó que ens enfrontam a tres únics punts: el corresponent a les
8 hores de feina, al de les 4, i al de no fer feina. Gràficament:

C
Ui
U*

0 L R

L 8 7 4 0 L

Figura 21. Mercat de treball amb restriccions sobre les hores de treball ofertes

En el cas representat apareix un individu que, davant la situació de total

flexibilitat del mercat, hauria triat 7 hores de treball, però que, per mor de les
restriccions dels contractes de treballs, decideix treballar 8 hores (perquè li
reporta més utilitat que l’opció de 4 hores).
Cal fixar-se com, en el cas representat, a l’equilibri no es compleix la condició
que el pendent de la restricció pressupostària coincideix amb el pendent de la
corba d’indiferència.
En el cas concret analitzat, si proposam a l’individu pagar-li hores
extraordinàries, tal com apareix en el gràfic següent, comprovam que no
decidiria fer hores extraordinàries (així com sol succeir habitualment en el món
real), ja que no pot accedir a cap corba d’indiferència de nivell superior.

Campus Extens 29
 C
Ui
U*

0 L R

L 8 7 4 0 L

Figura 22. Reacció possible de l’individu davant mercat de treball amb restriccions

Campus Extens 30
GLOSSARI

Estalviador o prestador: individu que deixa els diners en el primer període.

Funció d’oferta de treball: relació entre els temps de treball i remuneració
Analíticament: L=f(w).
Gastador o prestatari: individu que demana diners en el primer període.
Punt de dotació: punt situat sobre la restricció pressupostària en el context del
consum intertemporal en el que el consumidor decideix consumir el que guanya
a cada un dels períodes.
Tipus d’interès real (ρ): unitats (físiques) de consum futur que s’obtenen en
renunciar a una unitat de consum actual.

Campus Extens 31
EXERCICIS

1. (Ap. 1) Com canvia gràficament la restricció pressupostària estudiada quan

es romp el supòsit que el tipus d’interès és igual per a estalviadors i
gastadors?
2. (Ap. 1) La situació de crisi del 2009 i 2010 ha implicat que els bancs
dificultin l’accés al crèdit. Com representaries gràficament la restricció
pressupostària d’un individu que no pot endeutar-se?
3. (Ap. 2) Un individu amb preferències Cobb Douglas, davant el problema del
consum intertemporal, decideix situar-se en el punt de dotació.
a) Canviarà la seva posició davant un increment del tipus d’interès? Què
succeirà amb el consum actual?
b) Canviarà la seva posició davant un descens del tipus d’interès? Què
succeirà amb el consum actual?
c) Que succeirà amb la satisfacció d’aquest individu? Augmentarà,
disminuirà o continuarà igual davant els canvis dels apartats anteriors?
Torna a plantejar-te les tres preguntes anteriors, però ara amb un individu
que presenti preferències del tipus complementaris perfectes.
4. (Ap. 2) En Joan disposa aquest any de 2.000 u.m. i espera que el pròxim
any la seva renda sigui de 1.100 u.m. Pot deixar diners i li'n poden prestar a
un tipus d’interès del 10%. Suposant que no hi ha inflació, es demana:
a) Quin és el valor actual de la dotació d'en Joan? Quin és el seu valor
futur? Determina i representa la seva restricció pressupostària
assenyalant el punt de dotació. Quin és el pendent de la restricció
pressupostària?
b) Suposa que les preferències d'en Joan es poden representar per la
funció d’utilitat: U(C1,C2)=C1C2. Quina és la relació marginal de
substitució entre el consum del període 1 i el consum del període 2?
c) Què consumirà en Joan en el període 1 i en el període 2? Serà
estalviador o gastador? Quina quantitat estalviarà o demanarà en
préstec?
d) Representa la nova restricció pressupostària si el tipus d’interès passa a
r = 20%. Podries determinar, a priori, si en Joan, davant la pujada del
tipus d’interès, canviarà la seva posició (estalviador/gastador)?
Comprova la resposta calculant el nou equilibri.
5. (Ap. 3) La funció d’utilitat de na Maria està representada per U(C1,C2)=
min{C1,C2} on C1 representa el consum en el període 1 i C2 representa el
consum en el període 2. Sabent que el tipus d’interès és del 21%, que la
seva renda durant el primer període és de 2.000 € i la del segon de 1.100 €,
es demana:
a) Escriu la restricció pressupostària de na Maria relativa al valor futur.
b) Quin consum efectuarà en cada un dels períodes?
Campus Extens 32
 c) Determina la funció de demanda de C1.
d) Suposa ara que es considera l’existència d’una taxa d’inflació del 10%,
però que les seves rendes continuen sent les mateixes. Series capaç
d’escriure la nova restricció pressupostària i determinar el nou equilibri?
6. (Ap. 2) En Pere disposa aquest any de 50.000 u.m. i confia a guanyar l’any
que ve 60.000 u.m. Sabent que pot deixar i demanar diners a un tipus
d’interès del 10% i que no hi ha inflació, es demana:
a) Escriu i representa la restricció pressupostària d'en Pere, assenyalant
els punts de tall amb el eixos i el punt de dotació. Podries determinar el
valor del pendent de la restricció?
b) Sabent que la funció d’utilitat d'en Pere és: U(C1,C2)=C1C2, determina el
punt d’equilibri. En Pere és un estalviador o un gastador? Quina
quantitat estalviarà/demanarà durant el primer any?
c) Determina la funció de demanda de C1.
7. (Ap. 4) Imagina’t que has estat premiat amb el primer premi de la loteria de
Nadal. Representa gràficament aquesta situació en el context de l’elecció
entre el consum i l’oci. Creus que seria possible que decidissis fer més
hores de feina?
8. (Ap. 5) Suposem que un treballador no qualificat pot aconseguir un sou de 7
€/hora. Imagina ara que el govern, amb molt bona intenció, decideix garantir
a totes las persones que tenen ingressos inferiors a 210 € /setmana un xec
pel valor de la diferència. Representa la restricció pressupostària inicial i
amb el programa d’assistència social per a un treballador no qualificat. Quin
creus que serà l’efecte d’aquest programa, en termes d’hores de treball,
sobre els seus beneficiaris? Diferencia la teva resposta en funció de si
l’individu treballava menys de 30 hores a la setmana, 30 hores a la setmana
i més de 30 hores la setmana. ¿Canviarien els resultats si el programa
hagués dirigit els fons a subvencionar l’hora de treball (a fi que la
remuneració per hora fos superior) en substitució de la mesura del xec?
9. (Ap. 5) Na Marta pot fer feina el temps que vulgui durant el dia. S’enfronta
així a un mercat laboral totalment flexible i rep un salari de 10 u.m. per les
primeres 8 hores de feina i 25 u.m. per les següents. Davant aquest
esquema de sou, na Marta decideix treballar 12 hores al dia. Imagina’t ara
que li oferissin un altre treball (també amb total flexibilitat d’elecció del
temps de treball) en el qual li proposassin un salari de 15 u.m/hora,
independentment de les hores que decidís fer feina. Creus que acceptaria el
nou lloc de feina? En cas que l’acceptés faria més de 12 hores de feina o
menys de 12 hores?
10. (Ap. 4) Fixa’t amb el gràfic següent on es representen els principals punts
de la descomposició de la variació de sou entre els efectes renda i
substitució, creus que el gràfic està ben construït? Raona la teva resposta.

Campus Extens 33
 C

C
A

L R

11. (Ap. 4) Considera un consumidor amb preferències respecte de l’oci i del

consum representables mitjançant la funció U(R,C) = min{R,C/2}
a) Podries raonar si aquest consumidor preferirà la combinació A(RA,CA) =
(70, 20) a la combinació B(RB,CB)= (40, 80)?
b) Si aquest consumidor disposa de 70 hores a la setmana per dedicar-les
a l'oci i al treball, d’una renda no laboral de 200 €, el seu salari per hora
és w = 20 € i s’enfronta a uns preus del consum P = 10 €. Quantes hores
dedicarà a fer feina a la setmana?
c) Series capaç de trobar la funció d’oferta de treball d’aquest individu?
12. (Ap. 4) Considera un consumidor amb preferències respecte de l’oci i del
consum representables mitjançant la funció U(R,C) = RC
a) Si aquest individu disposa de 14 hores al dia per repartir entre oci i
treball, el seu salari és de 10 €/hora i no disposa de renda no laboral,
calcula quantes hores treballarà al dia. Quantes hores treballaria si el
seu salari pujàs a 20 €/hora? Tenint en compte el resultat obtingut
¿series capaç de deduir quin efecte ha estat major, si l’efecte substitució
o l’efecte renda, quan ha passat d’un sou de 10 €/h a un de 20 €/h?
b) Calcula les funcions de demanda d’oci, de demanda de consum i
d’oferta de treball d’aquest consumidor.

Campus Extens 34
QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ

1. El punt de dotació es veu modificat davant:

a) Un increment de Y1
b) Un descens de r
c) Un increment de r
d) Un descens de π
2. Un estalviador és aquell que necessàriament:
a) C1* <Y1
b) C1* >Y1
c) C1* =Y1
d) C1* < C*2
3. Un estalviador és aquell que necessàriament:
a) C*2 <Y2
b) C*2 >Y2
c) C*2 =Y2
d) C1* > C*2
4. El pendent de la restricció pressupostària en el problema del consum
intertemporal és:
a) r
b) 1+r
c) -r
d) -(1+r)
5. Un estalviador davant un increment del tipus d’interès:
a) Continua sent estalviador
b) Si té un efecte substitució (ES) major que l’efecte renda (ER) continua
sent estalviador
c) Si té un ES menor que l’ER continua sent estalviador
d) Passa sempre a ser gastador

Campus Extens 35
6. Un gastador davant un descens del tipus d’interès:
a) Passa sempre a ser estalviador
b) Si té un ES major que l’ER continua sent gastador
c) Si té un ES menor que l’ER continua sent gastador
d) Continua sent gastador
7. Un estalviador davant un descens del tipus d’interès:
a) Augmenta C1 només si ES<ER
b) Disminueix C1 només si ES<ER
c) Augmenta C1 sempre
d) Disminueix C1 sempre
8. Un gastador davant un descens del tipus d’interès:
a) Augmenta C1 només si ES<ER
b) Disminueix C1 només si ES<ER
c) Augmenta C1 sempre
d) Disminueix C1 sempre
9. En el context del problema de l’oferta de treball, la restricció pressupostària
canvia el pendent quan:
a) Canvia el salari per unitat treballada (w)
b) Canvia la renda no salarial (μ)
c) Canvia el temps total disponible ( L )
d) Totes les respostes anteriors són correctes
10. Un individu enfrontat a un mercat de treball totalment flexible que treballa 8
hores i a qui s'ofereix fer hores extraordinàries:
a) Acceptarà sempre fer hores extraordinàries
b) No acceptarà mai fer hores extraordinàries
c) Acceptarà fer hores extraordinàries només si el sou extra (wE) és molt
elevat
d) Cap de les respostes anteriors és correcta

Campus Extens 36
SOLUCIONARI DEL QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ

1. a)

2. a)

3. b)

4. d)

5. a)

6. d)

7. b)

8. c)

9. a)

10. a)

Campus Extens 37