Estudis Grau en Administració d'Empreses

20605
Microeconomia

Bloc temàtic 3 . Teoria de la dualitat

Autors: Paula M. Aguiló Segura; Jaume Rosselló Nadal
Unitat de Suport Tecnicopedagògic - CAMPUS EXTENS - UIB VIRTUAL
Universitat de les Illes Balears. Edifici Aulari. Ctra. de Valldemossa Km. 7.5. 07122 Palma (Illes Balears)
Edició: gener de 2012
ISBN : 978-84-694-0648-9
ÍNDEX

Presentació 3
Esquema 4
Continguts del bloc temàtic 5
Bloc temàtic 3. Teoria de la dualitat 5
1. El problema dual 5
1.1. Plantejament 5
1.1.1. Representació gràfica 5
1.1.2. Representació formal 6
1.2. Demanda hicksiana (o demanda compensada) 7
1.2.1. Representació gràfica 7
1.2.2. Comparativa de les demandes marshalliana i hicksiana 8
1.2.3. Representació formal 9
1.2.4. La funció de despesa 9
2. Efectes renda i substitució 10
2.1. Enfocament de Hicks 10
2.1.1. Anàlisi gràfica 10
2.1.2. Desenvolupament analític 11
2.2. Enfocament de Slutsky 12
2.2.1. Anàlisi gràfica 12
2.2.2. Desenvolupament analític 13
3. Mesures de benestar 14
3.1. Excedent del consumidor 15
3.2. Variació compensadora 16
3.3. Variació equivalent 17
Glossari 20
Exercicis 21
Qüestionari d’autoavaluació 24
Solucionari del qüestionari d’autoavaluació 27
Recursos 28

Campus Extens 2
PRESENTACIÓ

Aquest tercer bloc temàtic tanca la primera part del curs dedicada al
comportament del consumidor presentant l’elecció del consumidor des d’una
nova perspectiva. En el primer (i segon) bloc, hem analitzat com el consumidor
arriba a l’equilibri a través de la maximització de la utilitat entenent que la renda
era inamovible, fet que donava lloc a la restricció pressupostària. En aquest
tercer bloc, presentarem el problema del consumidor des d’un altre punt de
vista. Assumirem aquí que el nostre nivell de satisfacció és fix i que arribam a
l’equilibri cercant quin és el nivell mínim de despesa (renda) necessària per
assolir aquest nivell d’utilitat.
Tot i que l’equilibri inicial del consumidor, tant des de la perspectiva
marshalliana com des de la perspectiva dual, coincidirà, les diferències vindran
a l’hora de plantejar funcions de demanda. Distingirem així les demandes
marshalianes (les vistes fins ara) de les demandes hicksianes (les que veurem
a continuació). La teoria dual possibilitarà el càlcul numèric dels efectes renda i
substitució, vists gràficament en el primer bloc, i també la l’opció de plantejar (i
quantificar) mesures de benestar alternatives a l’excedent del consumidor (vist
en cursos anteriors). Aquesta nova perspectiva et resultarà útil per plantejar i
entendre nombrosos problemes en el camp de l’economia del benestar i
l’economia dels recursos naturals i del medi ambient.

Campus Extens 3
ESQUEMA

Problema del
consumidor: trobar
el cistell de consum
òptim (X1, X2)

Problema primal Problema dual

Maximització de la Minimització de la
utilitat despesa
Solució: (X1*, X2*) Solució: (X1*, X2*)

Bloc 3
Bloc 1
Apartat 1

Relació preu / Relació preu /

quantitat (M i preus quantitat (U i preus
dels altres béns dels altres béns
constants): demanda constants): demanda
marshalliana hicksiana

Quantificació

Canvi de preu Æ Efecte renda i substitució Deducció i

quantificació
Bloc 3
Apartat 2

Mesures de benestar: variació

compensadora i variació equivalent

Bloc 3
Apartat 3

Campus Extens 4
CONTINGUTS DEL BLOC TEMÀTIC

Bloc temàtic 3. Teoria de la dualitat

1. El problema dual

1.1. Plantejament

1.1.1. Representació gràfica

De manera molt similar a com plantejàvem el mecanisme pel qual el
consumidor assolia l’equilibri (punt 4 del primer bloc temàtic), es podria pensar
que el problema d’elecció del consumidor també es pot plantejar d’una altra
manera. Així, si prenem un determinat nivell d’utilitat com a objectiu, el
consumidor assoliria també l’equilibri cercant el nivell mínim de despesa que li
permetria aconseguir aquest nivell d’utilitat.

X2

M1

M2
a
M3

M4
′ E
X2
b
U*

X1
0 ′
X1

Figura 1. L’elecció del consumidor

Gràficament (figura 1), donat el nivell d’utilitat de referència U*, el consumidor

troba l’equilibri en E, efectuant un nivell de despesa equivalent a la renda M2.
Així, tot i que és possible assolir U* amb un nivell de renda superior, com per
exemple M1 (punts a i b), entendrem que el consumidor no es troba en equilibri
per la possibilitat d’assolir el nivell d’utilitat amb una menor despesa o renda.
Per altra banda, tal com es pot observar, amb els nivells de despesa o renda
corresponents a M3 i M4, al consumidor li resulta impossible assolir el nivell
d’utilitat U*.

Campus Extens 5
És interessant fixar-se en el fet que en l’equilibri coincideixen també el pendent
de la restricció pressupostària i el pendent de la corba d’indiferència. És a dir,
en el punt E la relació marginal de substitució és igual a la taxa d’intercanvi
(relació de preus). Allò a què està disposat a renunciar per aconseguir una
unitat més del bé 1 (RMS) és exactament igual a allò a què ha de renunciar per
aconseguir-la (relació de preus). D’aquesta manera, en el cistell d’equilibri:

P1
RMS21 = [1]
P2

Fixa’t que en qualsevol altre cistell aquests pendents són diferents. Per
exemple, en la figura 1, en el punt a, la RMS és major que la relació de preus,
Allò a què està disposat a renunciar el consumidor per aconseguir una unitat
més del bé 1 és major que a allò a què ha de renunciar. En conseqüència,
augmenta el seu benestar si compra més unitats del bé 1. En el punt b, passa
el contrari.

1.1.2. Representació formal

Un cop plantejat el problema dual gràficament, formularem el problema en
termes analítics. Així, el problema del consumidor es redueix a minimitzar la
seva despesa subjecta a un determinat nivell d’utilitat. Analíticament:

min P1 X 1 + P2 X 2
{X 1 X 2 }
[2]
sa U ( X1, X 2 ) = U *

Per resoldre aquest problema cal plantejar el lagrangià i calcular les condicions
de primer ordre (CPO):

l = P1 X 1 + P2 X 2 + λ(U ( X 1, X 2 ) − U * )
C .P .O.
∂l ∂U
= P1 + λ =0
∂X1 ∂X 1
[3]
∂l ∂U
= P2 + λ =0
∂X 2 ∂X 2
∂l
= U ( X 1 , X 2 ) − U* = 0
∂λ

De les dues condicions de primer ordre podem veure fàcilment que la solució
es dóna on, tal com hem vist gràficament:

Campus Extens 6
 U X1 P1 P
= ⇒ RMS21 = 1 [4]
UX2 P2 P2

Com en el cas marshallià (analitzat en el primer bloc), la solució al problema

d’elecció del consumidor no sempre es dóna en el punt de tangència i no
sempre el podem calcular de manera analítica. Dependrà del tipus de
preferències del consumidor. Així, en el cas dels béns substitutius perfectes la
minimització es produeix en un dels extrems de la restricció pressupostària
depenent de quina és la taxa constant a la qual està disposat a intercanviar un
bé per l’altre el consumidor. En el cas dels béns complementaris perfectes la
minimització es produeix en el vèrtex de la corba d’indiferència, on no hi ha
pendent.

1.2. Demanda hicksiana (o demanda compensada)

Repetim la pregunta que ens fèiem en l’apartat 5.2 del primer bloc temàtic: què
passa amb el consum quan varia el preu d’un bé? Comprovarem aquí que
sorgeixen definitivament diferències amb l’enfocament marshallià, en el qual es
prenia com a referència una renda inamovible. En aquest cas, recordem que el
factor fix és la utilitat.

1.2.1. Representació gràfica

La idea aquí és similar a la vista en el primer bloc. En el cas de la figura 2, hem
optat per mostrar la demanda del bé X1. D’aquesta manera, si prenem com a
referència l’equilibri EA, que correspon a una relació de preus representada en
color blau, i analitzam què succeirà davant una pujada de preu del bé 1 (relació
de preus en verd), comprovam que el nou equilibri se situa en EB. Ajuntant els
dos preus del bé 1 (P1B i P1A) amb els consums respectius ( X 1B i X1A ) obtenim
els dos punts que permeten visualitzar el recorregut de la funció de la demanda
compensada o hicksiana.

Fixem-nos que en el cas de la demanda hicksiana el pendent sempre és

negatiu (recorda que, en el cas dels béns Giffen, la demanda marshalliana
acabava sent positiva).

Campus Extens 7
 X2

EB
EA
U*

X1
X 1B X 1A
P1
Funció de demanda
P1B EB compensada o hicksiana

P1A EA

X1
X 1B X 1A

Figura 2. Obtenció de la funció de demanda compensada o hicksiana

1.2.2. Comparativa de les demandes marshalliana i hicksiana

Un exercici interessant i clarificador és tractar de representar en un mateix

gràfic la demanda compensada i la demanda marshalliana (figura 3). Així, si
prenem com a referència el punt d’equilibri EA, i un context de pujada de preu
del bé 1 (de P1A a P1B), el context hicksià ens duu a trobar el nou equilibri
mantenint el nivell d’utilitat inicial (U*) i, en definitiva, tal com hem trobat en
l’apartat anterior a situar-nos en EB.
Alternativament, en el context marshallià, agafant també com a referència el
punt d’equilibri EA i un context de pujada de preu del bé 1 (de P1A a P1B), el
consumidor manté la seva renda inicial i veu rebaixat el seu nivell d’utilitat (de
U* a U’) en situar-se en EB’.
És per això que, analíticament, trobarem freqüentment que les demandes
hicksianes (per exemple del bé 1) s’expressen com:

X1 (P1, P2, U*) [5]

Mentre que les marshallianes com:

X1 (P1, P2, M*) [6]

D’aquesta manera, en l’expressió 5 es fa èmfasi en el fet que la quantitat

demandada del bé 1 depèn dels preus dels béns i d’un determinat nivell
d’utilitat (que es manté fix), mentre que l’expressió 6 denota que la quantitat
demandada del bé 1 depèn dels preus dels béns i d’un determinat nivell de
renda (que es manté fix).
Campus Extens 8
 X2

EB
EA
E’B U*
U’
X1
X 1B X 1A
P1
Funció de demanda
B
P1 E EB compensada o hicksiana
B’

Funció de demanda
P1A EA
marshalliana

X1
X 1B' X 1B X 1A

Figura 3. Comparativa de les demandes hicksiana i marshalliana

És rellevant fer notar que, per a cada punt de la demanda marshalliana, és
possible pensar en una demanda hicksiana. Per tant, per a cada equilibri del
consumidor en termes del que vèiem en el bloc 1, podem pensar en la relació
preus quantitat i mantenir la utilitat constant.

1.2.3. Representació formal

L’obtenció de la funció de la demanda compensada o hicksiana passa per
resoldre el problema plantejat anteriorment en l’expressió 2, on el preu del bé
d’interès apareix com una variable. Analíticament, obtindrem una expressió que
es pot representar, en termes generals, en:

X1 = f (P1, P2, U*) [7]

1.2.4. La funció de despesa

Quina és la despesa mínima necessària per poder obtenir un nivell determinat
d’utilitat amb uns preus donats? Aquesta és, en definitiva, la pregunta que es fa
el consumidor en el context del present bloc temàtic, en el qual analitzam el
problema dual del consumidor. Ara que n’hem vist el desenvolupament, la
resposta a aquesta pregunta és simple i basta anar a la demanda hicksiana i
substituir les solucions en la restricció pressupostària.
En qualsevol cas, cal reconèixer que aquesta és una operació que, si bé ara
pot semblar poc útil, ens resultarà profitosa posteriorment en plantejar les
mesures de benestar del consumidor.
Analíticament la funció de despesa (E) s’expressa com:

Campus Extens 9
 E (P1, P2, U*) [8]

2. Efectes renda i substitució

Com explicàvem en el primer bloc (concretament en el put 6), el comportament
del consumidor davant un canvi de preu (que anomenàvem efecte total, ET) es
pot descompondre en l’efecte substitució (ES) i l’efecte renda (ER), de manera
que:

ET = ES + ER [9]

Aquesta és coneguda com l’equació de Slutsky.

El que ha canviat respecte del primer bloc és que ara disposam ja d’un
instrumental per poder calcular analíticament aquests dos efectes i així ho
farem a continuació.
Per altra banda, cal assenyalar que els ES i ER que vares estudiar en el primer
bloc són els que corresponen a l’enfocament de Hicks. Ara bé, existeix un
enfocament alternatiu, que és l’anomenat de Slutsky. Ambdós enfocaments són
analitzats a continuació.

2.1. Enfocament de Hicks

2.1.1. Anàlisi gràfica

L’enfocament de Hicks a l’hora de descompondre l’efecte total en l’efecte
substitució i l’efecte renda es correspon amb el vist en el primer bloc temàtic.
Recordem que per al cas d’un bé normal el gràfic d’un increment del preu del
bé 1 es correspon al representat en la figura 4.

Campus Extens 10
 X2

A2

A1
A0

U0

U1
P’ P
X1
0 X 11 X12 X10
ER ES

ET

Figura 4. ES i ER sota l’enfocament de Hicks. Pujada de preu d’un bé normal

2.1.2. Desenvolupament analític

Per tal de poder calcular els ER, ES i ET caldrà seguir les etapes següents:

1) Equilibri inicial del consumidor:

Max U ( X 1, X 2 )
{X 1 X 2 }
[10]
sa M = P1 X 1 + P2 X 2

La solució del problema és el punt A0 , que correspon als nivells de consum X10
(marcat en la figura 4) i X 20 .

2) Equilibri final del consumidor:

Max U ( X 1, X 2 )
{ X 1X 2 }
[11]
′
sa M = P1 X 1 + P2 X 2

En el cas representat en la figura 4, P1′ > P1 .

La solució del problema és el punt A1 , que correspon als nivells de consum X11
(marcat en la figura 4) i X 21 .

Campus Extens 11
3) Càlcul del punt intermedi A2 . Per a això és necessari trobar el nivell d’utilitat
inicial U0, substituint la funció d’utilitat X10 i X 20 .
Plantejam llavors el problema dual següent:

′
min P1 X1 + P2 X 2
{X 1 X 2 }
[12]
sa U ( X1, X 2 ) = U 0

On destacarem que els preus utilitzats són P1′ i P2 .

La solució del problema és el punt A2 , que correspon als nivells de consum X12
(marcat en la figura 4) i X 22 .
Així, per al bé 1:
ES = X 12 - X 10
ER = X 11 - X 12
Mentre que per al bé 2:
ES = X 22 - X 20
ER = X 21 - X 22

2.2. Enfocament de Slutsky

2.2.1. Anàlisi gràfica

La descomposició de l’efecte total en l’efecte substitució i l’efecte renda es pot
determinar segons Slutsky seguint un raonament alternatiu. Així, prenent com a
referència una pujada del preu del bé 1 (de P1 a P1′ , on P1 > P1′ ) on el
consumidor passa de l’equilibri A0 a A1 a l’hora de determinar el punt intermedi
ens demanam pel nivell de renda que, amb els nous preus, seria necessari per
assolir el cistell (no el nivell d’utilitat) inicial. Un cop determinat aquest nivell de
renda, s’analitza quina seria l’elecció del consumidor per a aquest nou nivell de
renda, elecció que determinarà quina part de l’efecte total correspon al canvi
implícit de renda (efecte renda) i quina al canvi en els preus relatius (efecte
substitució).

Campus Extens 12
 X2

A2

A1
A0
U2
U0

U1
P’ P
X1
0 X 11 X12 X10
ER
ES
ET

Figura 5. ES i ER sota l’enfocament Slutsky. Pujada de preu d’un bé normal

2.2.2. Desenvolupament analític

Per tal de poder calcular els ER, ES i ET caldrà seguir les etapes següents (les
dues primeres són les mateixes que en el cas de Hicks):

1) Equilibri inicial del consumidor:

Max U ( X 1, X 2 )
{X 1 X 2 }
[13]
sa M = P1 X 1 + P2 X 2

La solució del problema és el punt A0 , que correspon als nivells de consum X10
(marcat en la figura 5) i X 20 .

2) Equilibri final del consumidor:

Max U ( X 1, X 2 )
{X 1 X 2 }
[14]
′
sa M = P1 X 1 + P2 X 2

En el cas representat en la figura 5, P1′ > P1 .

La solució del problema és el punt A1 , que correspon als nivells de consum X11
(marcat en la figura 4) i X 21 .

Campus Extens 13
3) Càlcul del punt intermedi A2 . Per a això cal trobar el nivell de renda
necessari per assolir el cistell inicial A0 ( X10 , X 20 ) amb els nous preus P1′ i P2 .
Així M ′ = P1′ X 10 + P2 X 20
Un cop coneguda la nova renda cal resoldre el problema següent del
consumidor:

Max U ( X 1, X 2 )
{X 1 X 2 }
[15]
sa M ′ = P1′X 1 + P2 X 2

La solució del problema és el punt A2 , que correspon als nivells de consum X12
(marcat en la figura 5) i X 22 .
Així, per al bé 1:
ES = X 12 - X 10 ER = X 11 - X 12
Mentre que per al bé 2:
ES = X 22 - X 20 ER = X 21 - X 22

3. Mesures de benestar
Tot i que en el llenguatge popular els conceptes de valor i preu sovint es
confonen, cal saber que ambdós expressen idees diferents dins l’economia. De
manera que, quan parlam de preu, ens referim a una quantitat de diners per la
qual s’està disposat a intercanviar un bé. Per altra banda, quan ens referim a
valor, abordam un concepte més complex i més difícil de descobrir, atès que
ens referim a la quantificació monetària del benestar obtingut. Aquesta distinció
és molt present dins la branca de l’economia del medi ambient, on estan
avesats a tractar amb béns que tenen molt de valor però un preu baix. A tall
d’exemple, tots reconeixerem que el preu de l’aigua podríem considerar-lo baix
(de fet el preu de l’aigua sol tendir a 0 i el que pagam en realitat és el transport i
la comercialització), mentre que si pensam en el benestar que ens reporta
podríem dir que és pràcticament infinit, conegudes les seves propietats per al
sosteniment de qualsevol forma de vida.
En el cas del mercat competitiu, el preu observat d’un bé o servei depèn de les
forces d’oferta i demanda, com ja vares veure a l’assignatura d’Entorn
Econòmic. Ara bé, el concepte de valor no es pot observar directament i
necessita una reflexió més recercada, que es pot abordar des de diferents
punts de vista. De les diferents formes que existeixen per acostar-se al càlcul
del valor dels béns i serveis de mercat, et presentam les tres alternatives més
emprades.

Campus Extens 14
3.1. Excedent del consumidor

L’excedent del consumidor (EC) és una mesura de benestar resultat de la

diferència entre la disposició a pagar i el preu realment pagat.

Per a l’aplicació pràctica del concepte és important remarcar que la disposició a

pagar ve definida per la corba de demanda. Gràficament, l’excedent del
consumidor ve definit per l’àrea que es forma entre la funció de demanda i el
preu pagat, i apareix com l’àrea ombrejada de la figura 6.

EC

P*
Demanda

0 X* X

Figura 6. Excedent del consumidor

Analíticament, l’excedent del consumidor és el resultat de l’expressió següent:

X*
EC = ∫ p( x )dx − P * X *
0
[16]

On p(x) es refereix a la funció inversa de demanda (és a dir, la funció de

demanda però on el preu s’explica en termes de la quantitat); P* i X* són el
preu i la quantitat de referència (normalment els d’equilibri).
En qualsevol cas, quan la funció de demanda amb les quals es treballa té
forma lineal (com la representada en la figura 6), l’expressió 16 es pot
simplificar i recórrer a la coneguda fórmula de l’àrea d’un triangle per anar a
cercar l’excedent del consumidor. Per tant, en el cas que la funció de demanda
sigui una recta:

Campus Extens 15
 X * (p[x = 0] − P * )
EC = [16]
2

On p[x = 0] es refereix al preu obtingut quan substituïm x = 0 en la funció de

demanda.

3.2. Variació compensadora

Quina és la variació de renda necessària per tal que després d’un canvi de
preus el consumidor es torni a situar en el mateix nivell d’utilitat inicial?

La resposta a aquesta pregunta és la variació compensadora (VC), que es

presenta com una mesura de benestar referida a l’individu.

X2

A2

A1
A0

U0

U1
P’ P
X1
0 X 11 X10

Figura 7. Representació de la VC en un context d’un increment de preu

Gràficament (figura 7) la variació compensadora corresponent a un increment

de preus (de P1 a P1’) ve donada per la diferència entre la renda necessària per
després de l’increment de preus assolir el nivell d’utilitat inicial (U0) i situar-se
en A2 (en el gràfic aquesta renda apareix en vermell, M) i el nivell de renda
inicial (M).
Una manera sintètica de formular el seu valor passa per recórrer a la funció de
despesa vista en l’expressió 8. Així:

( ) (
VC = E P1,P2 ,U 0 − E P1' ,P2 ,U 0 ) [17]

Campus Extens 16
En la figura 8, hi apareix el cas corresponent a un descens de preus (de P1 a
P1*), on la VC vendria donada igualment per la diferència entre la renda
necessària per després del descens de preus assolir el nivell d’utilitat inicial
(U0) i situar-se en A2 (en el gràfic aquesta renda apareix en vermell, M) i el
nivell de renda inicial (M).

X2

A0
A1

U1
A2

U0
P P*
X1
0 X10 X 11

Figura 8. Representació de la VC en un context d’un descens de preu

Tot i que, com s’ha representat en l’expressió 17, la VC té sentit en termes

absoluts, en el cas representat en la figura 7 parlaríem d’un descens del
benestar del consumidor (associat a un increment de preus) i en el de la figura
8 d’un increment del benestar del consumidor (associat a una baixada de
preus).

3.3. Variació equivalent

En un context de variació de preus, quina seria la variació de renda que

provocaria un canvi d’utilitat equivalent a aquest canvi de preus?

La resposta a aquesta pregunta és la variació equivalent (VE), que es presenta

també com una altra mesura de benestar referida a l’individu.

Campus Extens 17
 X2

A1
A0

A2 U0

U1
P’ P
X1
0 X 11 X10

Figura 9. Representació de la VE en un context d’un increment de preu

Gràficament (figura 9) la variació equivalent corresponent a un increment de

preus (de P1 a P1’) vendria donada per la diferència entre la renda necessària
per, amb els preus inicials, assolir el nivell d’utilitat final (U1) i situar-se en A2
(en el gràfic aquesta renda apareix en vermell, M) i el nivell de renda inicial (M).
Una manera sintètica de formular el seu valor és:

VE = E (P1,P2 ,U1 ) − E (P1, P2 ,U0 ) [18]

En la figura 10, hi apareix el cas corresponent a un descens de preus (de P1 a

P1*), on la VE vendria donada igualment per la diferència entre la renda
necessària per assolir el nivell d’utilitat final (U1) amb la relació de preus inicial
(en el gràfic aquesta renda apareix en vermell, M) i el nivell de renda inicial (M).

Campus Extens 18
 X2

A2

A0
A1

U1

U0
P P*
X1
0 X10 X 11

Figura 10. Representació de la VE en un context d’un descens de preu

També en aquest cas podem observar com en l’expressió 17 la VE és una

mesura expressada en termes absoluts, tot i que en el cas d’un increment de
preus parlarem d’un descens del benestar en termes de VE (figura 9), mentre
que en el cas d’un descens de preus ens referirem a un increment del benestar
en termes de la VE (figura 10).

Campus Extens 19
GLOSSARI

Demanda marshaliana: relació entre el preu i la quantitat d’un bé que el

consumidor tria, coneguts els preus dels altres productes i mantenint el nivell
de renda del consumidor. Aquesta funció té sentit, per exemple, quan una
empresa tracta d’explicar el comportament observat dels consumidors.
Demanda hicksiana: relació entre el preu i la quantitat d’un bé que el
consumidor tria, coneguts els preus dels altres productes i mantenint el nivell
d’utilitat. Aquesta funció té sentit, per exemple, en matèria de gestió pública.
Imaginem, per exemple, que el govern vol pujar el preu de la benzina i
desincentivar-ne el consum per motius ambientals, però, per altra banda, no
desitja augmentar la pressió fiscal i decideix «compensar» tots els contribuents
amb una rebaixa simultània de l’IRPF. L’efecte de l’increment del preu de la
benzina sobre el seu consum estaria, així, representat per una demanda
hicksiana.
Funció de despesa: expressió que ens expressa la renda (= despesa) mínima
necessària per poder obtenir un nivell determinat d’utilitat amb uns preus
donats.
Excedent del consumidor (EC): mesura de benestar resultat de la diferència
entre la disposició a pagar i el preu realment pagat. De la mateixa manera que
parlam de demandes individuals i demandes agregades podem referir-nos a
l’EC individual i a l’EC agregat.
Variació compensadora (VC): mesura de benestar del consumidor obtinguda
pel càlcul de variació de renda necessària per tal que després d’un canvi de
preu el consumidor es torni a situar en el nivell d’utilitat inicial.
Variació equivalent (VE): mesura de benestar del consumidor obtinguda
mitjançant el càlcul de la variació de renda que provoca un canvi d’utilitat
equivalent a un determinat canvi de preu.

Campus Extens 20
EXERCICIS

1. (Ap. 1) En Bernat té unes preferències respecte dels béns X1 i X2

representables per la funció d’utilitat U ( X 1 , X 2 ) = X 1 X 2 .
a) Troba les funcions de demanda marshallianes dels béns X1 i X2.
b) Si els preus dels dos béns són p1 = 1 i p2 = 2 , i sabem que l’individu
disposa d’una renda M = 120 u. m. Quina serà l’elecció òptima? Quina
utilitat obtindrà en Bernat en l’equilibri?
c) Troba les funcions de demanda hicksianes dels béns X1 i X2.
d) Si els preus dels dos béns són p1 = 1 i p2 = 2 , i sabem que l’individu ha
d’assolir un nivell d’utilitat U = 1800 . Quina serà l’elecció òptima?
Quina despesa serà necessària perquè en Bernat se situï en el punt
d’equilibri?

e) Imagina ara que el preu de X 1 augmenta a p1′ = 2 . Quin cistell ( X 1 , X 2 )

permetria obtenir la mateixa utilitat que abans?
f) Escriu la funció de despesa de l’individu.

2. (Ap. 2) Na Margalida té unes preferències respecte dels béns X1 i X2

representables per la funció d’utilitat U ( X 1 , X 2 ) = X 1 X 2 , una renda (M) de
360 u. m. i s’enfronta a uns preus p1 = p2 = 1
a) Calcula el punt d’equilibri de na Margalida.
b) Si el preu del bé 1 passa a p1 = 2 calcula el nou equilibri. Fes un gràfic
esquemàtic del canvi de preus i el nou equilibri.
c) Determina l’efecte substitució i l’efecte renda segons l’enfocament de
Hicks corresponent a l’apartat b).

3. (Ap. 2) Na Marta té unes preferències respecte dels béns X1 i X2

representables per la funció d’utilitat U ( X 1 , X 2 ) = X 1 X 2 , una renda (M) de
360 u. m. i s’enfronta a uns preus p1 = p2 = 1,
a) Calcula el punt d’equilibri de na Marta.
b) Si el preu del bé 1 passa a p1 = 0,5 calcula el nou equilibri. Fes un gràfic
esquemàtic del canvi de preus i el nou equilibri.
c) Determina l’efecte substitució i l’efecte renda segons l’enfocament de
Slutsky corresponent a l’apartat b).

Campus Extens 21
4. (Ap. 3) Imagina que les funcions de demanda i oferta d’un determinat bé
són P = 150 − 2 X i P = 23X, respectivament.
a) Calcula l’excedent del consumidor.
b) Si l’oferta passa a ser P = 28X, quina seria la pèrdua de benestar
experimentada pels consumidors en termes d’excedent del consumidor?

1
5. (Ap. 3) Imagina que la funció de demanda d’un determinat bé és P = .
1+ x
a) Calcula l’excedent del consumidor per a P = 1/3.
b) Representa la solució gràficament.

6. (Ap. 3) En Julià té unes preferències respecte dels béns X1 i X2

representables per la funció d’utilitat U ( X 1 , X 2 ) = X 1 X 2 , una renda (M) de
360 u. m. i s’enfronta a uns preus p1 = p2 = 1. Si el preu del bé X1 passa a
′
p1 = 2 :
a) Calcula la variació compensadora corresponent a aquest canvi.
b) Calcula la variació equivalent corresponent a aquest canvi.

7. (Ap. 2) Un consumidor amb preferències representades per la funció

d’utilitat U(X1, X2) = min{0,5X1, X2} disposa d’una renda de 36 u. m. Sabent
que els preus de mercat són p1 = 1 i p2 = 2:
a) Calcula l’equilibri del consumidor.
b) Calcula la funció de demanda marshalliana del bé X1.
c) Suposa que el preu de X1 augmenta a p1 = 4. Calcula el nou equilibri i
descompon l’efecte total en els efectes substitució i renda (segons
Slutsky).

8. (Ap. 2) Un consumidor amb preferències representades per la funció

d’utilitat U(X1, X2) = 3X1 + 2X2 disposa d’una renda de 360 u. m. Sabent
que els preus inicials de mercat són p1 = 5 i p2 = 2:
a) Calcula l’equilibri del consumidor.
b) Suposa que el preu de X2 augmenta a p2 = 6. Calcula el nou equilibri i
descompon l’efecte total en els efectes substitució i renda (segons
Slutsky).

Campus Extens 22
9. (Ap. 3) A en Miquel li agrada fer rebentats amb una proporció fixa de 3 parts
de cafè 1 una de cassalla. Sabent que cada litre de cafè surt a 3 €, que el
litre de cassalla a 15 € i que en Miquel disposa de 48 € al mes per gastar en
rebentats:
a) Calcula el consum de cafè i de cassalla que efectuarà en Miquel cada
mes.
b) Imagina ara que el govern vol desincentivar el consum d’alcohol i
decideix pujar el preu del litre de cassalla a 23 €, quin increment de
renda li haurien de fer a en Miquel per compensar-li la pèrdua de
benestar?
c) Quina reducció de renda hagués estat equivalent a la pujada del preus
de la cassalla?
d) Representa la situació inicial i després del canvi de preu de la cassalla i
mostra’n la VC i la VE.

10. (Ap. 3) Prenent com a referència l’exercici anterior, imagina ara que el
govern torna a incrementar el preu de la cassalla fins a 39 €:
a) Calcula el consum mensual de cafè i de cassalla que efectuarà ara en
Miquel.
b) Quin increment de renda li haurien de fer a en Miquel per compensar-li la
pèrdua de benestar (respecte del punt inicial, en el qual el preu de la
cassalla era de 15 €)?
c) Series capaç de trobar les demandes marshallianes i hicksianes d’en
Miquel respecte de la cassalla?

Campus Extens 23
QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ

P1
1. Quan plantejam el problema dual, el cistell d’equilibri compleix RMS21 = :
P2
a) En el cas de Cobb Douglas
b) En el cas que P1 = P2
c) En el cas de complementaris perfectes
d) Aquesta condició només es compleix quan plantegem el problema de
maximització de la utilitat

2. Quina d’aquestes expressions podria correspondre a una funció de

demanda hicksiana (del bé 1)?
MP1
a) X1 =
P2

MP2
b) X1 =
P1

U * P1
c) X1 =
P2

U * P2
d) X1 =
P1

3. Amb l’enfocament de Slutsky, la descomposició dels efectes renda i

substitució:
a) Requereix conèixer la renda que, amb els preus finals, seria necessària
per assolir la utilitat inicial
b) Requereix conèixer la renda que, amb els preus finals, seria necessària
per assolir el cistell d’equilibri inicial
c) Requereix conèixer la renda que, amb els preus inicials, seria necessària
per assolir la utilitat inicial
d) Requereix conèixer la renda que, amb els preus inicials, seria necessària
per assolir el cistell d’equilibri inicial

Campus Extens 24
4. Amb l’enfocament de Hicks, la descomposició dels efectes renda i
substitució:
a) Requereix conèixer la renda que, amb els preus finals, seria necessària
per assolir la utilitat inicial
b) Requereix conèixer la renda que, amb els preus finals, seria necessària
per assolir el cistell d’equilibri inicial
c) Requereix conèixer la renda que, amb els preus inicials, seria necessària
per assolir la utilitat inicial
d) Requereix conèixer la renda que, amb els preus inicials, seria necessària
per assolir el cistell d’equilibri inicial

5. L’excedent del consumidor (EC) és una mesura de benestar:

a) Calculada a partir de la diferència entre la disposició a pagar i el preu
pagat
b) Representada per l’àrea entre la funció de demanda i el preu de
referència
c) Les dues respostes anteriors són correctes
d) Cap de les respostes anteriors és correcta

6. En el cas d’una demanda lineal l’excedent del consumidor (EC) es pot

calcular a través de:
X*
a) EC = ∫ p( x )dx − P * X *
0

X * (p[x = 0] − P * )
b) EC =
2
c) Les dues respostes anteriors són correctes
d) Cap de les respostes anteriors és correcta

7. Per al càlcul de la variació compensadora:

a) Es requereix conèixer la renda que, amb els preus finals, seria
necessària per assolir la utilitat inicial
b) Es requereix conèixer la renda que, amb els preus finals, seria
necessària per assolir el cistell d’equilibri inicial
c) Es requereix conèixer la renda que, amb els preus inicials, seria
necessària per assolir la utilitat inicial
d) Es requereix conèixer la renda que, amb els preus inicials, seria
necessària per assolir el cistell d’equilibri inicial
8. Per al càlcul de la variació equivalent:
Campus Extens 25
 a) Es requereix conèixer la renda que, amb els preus finals, seria
necessària per assolir la utilitat final
b) Es requereix conèixer la renda que, amb els preus finals, seria
necessària per assolir el cistell d’equilibri final
c) Es requereix conèixer la renda que, amb els preus inicials, seria
necessària per assolir la utilitat final
d) Es requereix conèixer la renda que, amb els preus inicials, seria
necessària per assolir el cistell d’equilibri final

9. Donada la funció de demanda P = 1 ,

1+ x
a) L’EC = ln(2) per a P = 1/2
b) L’EC = ln(2)-1/2 per a P = 1/2
c) L’EC =1/2 per a P = 1/2
d) Cap de les respostes anteriors és correcta

Campus Extens 26
SOLUCIONARI DEL QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ

1. a)

2. d)

3. b)

4. a)

5. c)

6. c)

7. a)

8. c)

9. b)

Campus Extens 27
RECURSOS

El bloc temàtic 3 no el trobaràs en tots els llibres de microeconomia. A més, a

vegades, el nivell formal emprat és molt elevat. Si vols consultar un manual que
presenta el problema dual del consumidor d’una manera no massa formal pots
recórrer al de Hugh Gravelle (Microeconomía) inclòs en el llistat de bibliografia
recomanada.

Campus Extens 28