PRÀCTICA 1

Configuració IP d’una xarxa d’àrea local. Adreçament

Objectius 1
Material 1
1 Introducció 2
2 Material, comandes i altres procediments Linux per a la pràctica 2
3 Tasques a realitzar al laboratori – PRIMERA PART 4
4 Tasques a realitzar al laboratori – SEGONA PART 7
5 Tasques a realitzar al laboratori – TERCERA PART 13
Annex 1. Protocol DHCP 15
Annex 2. Analitzador de protocols Wireshark 18
Annex 3. Resum de les ordres bàsiques de Linux que utilitzarem a la pràctica 20

Objectius

- Consultar i configurar els identificadors emprats en una xarxa d’àrea local.

- Analitzar els protocols DHCP i ARP.
- Configurar un escenari amb subxarxes IP comunicades mitjançant un router.
- Analitzar el protocol ARP en un escenari amb subxarxes IP comunicades mitjançant un router.

Material

- 3 switches Ethernet
- Un servidor DHCP (router Mikrotik o AccessPoint Linksys)
- Cables i fuetons directes i creuats
- Wireshark
- PC Laboratori 331G
2 Configuració IP d’una xarxa d’àrea local. Adreçament

1 Introducció

Aquesta pràctica us permetrà veure, al laboratori, alguns dels conceptes més rellevants sobre adreçament en
xarxes d’àrea local.

• En primer lloc s’analitzarà el protocol DHCP, que permet que un equip obtingui la configuració de
paràmetres IP de manera automàtica.
• A continuació, proposareu i configurareu la divisió d’un rang d’adreces IP en dues subxarxes. En
particular, configurarem dues subxarxes IP connectades a través d’un equip (PC amb S.O. Linux) que
actuarà com a router. Haureu de realitzar una assignació d’adreces IP i màscares adient perquè pugui
funcionar la comunicació entre les dues subxarxes, a partir d’una adreça de xarxa IP donada.
Addicionalment, configurareu de forma estàtica les taules d’encaminament dels ordinadors
corresponents, per possibilitar la connectivitat IP des d’una màquina a qualsevol altra de les
pertanyents a la xarxa.
• Finalment, analitzareu l’ús que es fa del protocol ARP quan un equip d’usuari es comunica amb un
altre equip de la mateixa subxarxa, així com l’ús de l’ARP pel cas en el qual els equips que es
comuniquen pertanyen a subxarxes diferents (cas que es dóna, per exemple, quan des de l’ordinador
de casa ens volem descarregar una pàgina web).

Dividirem per tant la sessió de laboratori en tres apartats. Les seccions 3, 4 i 5 mostren informació referent a
cadascun d’aquests apartats, les comandes que heu d’utilitzar a les vostres màquines, els passos a seguir
durant la pràctica (indicats amb la paraula PAS per facilitar-ne la visualització), els resultats que cal mostrar
al/a la professor/a (ressaltat com PUNT DE CONTROL) i el seu pes a la avaluació de la sessió, i les preguntes
específiques que cal que contesteu per acabar d’entendre el que anem fent al laboratori (indicades en blau i
cursiva).

És important que tingueu en compte que allò que es demana als punts de control cal mostra-ho al professor
per tal que tingui l’evidència que s’ha arribat fins aquell punt de la sessió de laboratori i es pugui tenir en
compte en la seva avaluació. No caldrà lliurar-ho, excepte que el professor us indiqui el contrari.

Abans de començar la sessió, és important tenir present quin és el material que utilitzarem i com el podem
configurar, com es mostra a la Secció 2.

2 Material, comandes i altres procediments Linux per a la pràctica

2.1 Identificació dels equips del laboratori i normes d’ús

Cada PC del laboratori té dues interfícies de xarxa: una integrada a la placa base i una altra en una targeta
d’expansió PCI, identificades com a eth0 i eth1, respectivament. Les dues interfícies estan connectades a la
xarxa que els hi pertoca a través de dos fuetons connectats a la part posterior de cada PC. Aquests fuetons
NO s’han de tocar (això inclou: tibar, moure, desconnectar, etc.), a no ser que el professor us ho demani
expressament.

La interfície eth1 està connecta a la xarxa de l’escola i es configura automàticament (per DHCP) amb una
adreça IP privada de la subxarxa 10.4.118.0/23.
Interconnexió de Xarxes 3

La interfície eth0 està connectada a la xarxa interna del propi laboratori, a través del patch-panel de l’armari
de connexions que hi ha a l’entrada, passant primer per la roseta corresponent que hi ha a la paret (per sota
de la canaleta que porta tot el cablejat). El número de roseta a la que està connectat cada PC, i per extensió,
el número de port del patch-panel al que està connectada la roseta, es correspon amb el número que indica
l’etiqueta groga de cada PC (mireu la part superior de la caixa de cada PC). Per altra banda, cal tenir present
que la interfície eth0 no té configurada una adreça IP concreta: per a cada pràctica o cada escenari d’una
pràctica caldrà aplicar una configuració determinada, que serà detallada o s’haurà de trobar en cada cas.

En els armaris de connexions hi ha instal·lats diversos equips d’interconnexió. Els que farem servir a IX són,
principalment, els switch D-Link 3630-DSG-28TC. Aquests commutadors són gestionables i per accedir a la
interfície de configuració (per web o Telnet) cal utilitzar l’adreça IP que correspon a cada swith. Podeu trobar
la IP de cada commutador a la Taula 1.

SW1 SW2 SW3 SW4 SW5 SW6

IP 10.90.90.91 10.90.90.92 10.90.90.93 10.90.90.94 10.90.90.95 10.90.90.96
Taula 1. Adreces IP dels switch D-Link.

També disposem, per a les configuracions que ho requereixin, de dos switch TP-LINK TL5428E, gestionables a
través de les adreces IP 192.168.0.1 i 192.168.0.2, respectivament. Aquest equips també estan instal·lats en
el rack (o armari) d’equips de comunicacions que hi ha l’entrada del laboratori.

En algun cas puntual, també utilitzarem altres equipament com hubs, routers o punts d’accés, que el professor
ja us indicarà.

Fuetons per realitzar les connexions

El professor us proporcionarà els fuetons addicionals necessaris per fer la connexió dels equips de cada
escenari. Aquest material, s’ha de tractar amb cura per tal de no fer malbé els connectors dels extrems,
especialment, les llengüetes que permeten fixar els connectors RJ45 al port con es connecti. Després de cada
pràctica, cal desmuntar els cables utilitzats i guardar-los de forma ordenada, enrotllant cada fuetó intentant
seguir el mateix gir que el cable ens indica i sense forçar els “gestos” que ja té agafats el cable. D’aquesta
manera, conservarem en bones condicions el trenat dels fils interns i mantindrem les prestacions del cable,
segons la seva categoria.

2.2 Usuari / password de l’equip (des de Linux/Ubuntu)

Actualment, el sistema operatiu de base dels PCs del laboratori és la distribució de Linux anomenada Ubuntu.
Quan hàgiu engegat el PC i escollit el sistema operatiu, aquest arrencarà i entrareu en una sessió d’usuari
automàticament, amb nom d’usuari “ubuntu” (no us demanarà password).

Per interactuar amb la màquina des d’Ubuntu (Linux), ho podem fer aprofitant l’entorn gràfic d’escriptori que
es proporciona a l’entrar a la sessió d’usuari o a través de la línia de comanament disponible des d’un terminal
(aplicació terminal que trobareu en el menú de l’esquerra de l’escriptori gràfic). Nosaltres utilitzem,
majoritàriament, aquesta segona opció, és a dir, introduirem les ordres o comanes a través d’un terminal,
mitjançant ordres de comanament de línia.
4 Configuració IP d’una xarxa d’àrea local. Adreçament

Totes les operacions i execucions d’ordres o aplicacions es fan com a usuari “ubuntu”, que té uns privilegis
limitats per raons de seguretat. Si en algun moment cal executar alguna ordre amb privilegis superiors o
d’administrador, farem servi l’ordre sudo davant de l’ordre que realment volem executar. En aquest cas, us
demanarà el password de l’administrador de l’equip i haureu d’introduir “telematica” (sense les cometes).
Aquest és un mecanisme molt freqüent en aquest tipus de sistema operatiu.

En alguns casos puntuals, però, caldrà executar les ordres des de l’usuari “root”. Per tal de realitzar
aquesta acció executarem la comanda sudo su seguida del password [“telematica”]. Un cop fet
això, ja es podrà executar l’ordre que ens interessa. Fora d’aquests casos especials, és millor
executar les ordres que necessiten privilegis d’administrador amb sudo seguit de l’ordre que ens interessa,
des de l’usuari “ubuntu”, com s’ha explicat abans.

3 Tasques a realitzar al laboratori – PRIMERA PART

A continuació s’especifiquen les tasques que s’han de dur a terme al laboratori per tal de realitzar la pràctica.

3.1 Adreces MAC i interfícies de xarxa del nostre equip

A Linux, les interfícies Ethernet s’identifiquen mitjançant un nom, per exemple ethX, on la X correspon a un
número. Com ja s’ha dit abans, els PCs del laboratori tenen dues interfícies, eth0 i eth1. Podeu comprovar
quina interfície és cadascuna, a partir d’inspeccionar quina targeta teniu connectada a la xarxa de l’escola a
l’inici de la sessió, ja que aquesta targeta tindrà una adreça IP assignada automàticament (mitjançant DHCP
amb els servidor de l’escola). També podeu comprovar que cadascuna d’aquetes NIC tenen associada una
única adreça MAC, també coneguda com a adreça física, que és única i ve determinada de fàbrica.

A Linux, amb la comanda ip address podem conèixer els diferents paràmetres que estan configurats
actualment a les interfícies de xarxa del PC de dues maneres:

ip address

o
ip address show

És molt important identificar el nom de cadascuna de les interfícies dels PCs, ja que necessitarem el
seu identificador per tal de configurar l’escenari de la pràctica, i conèixer la seva adreça MAC per
interpretar i analitzar les captures fetes amb el Wireshark.

PAS 1 - Abans de posar en marxa el servidor DHCP, executeu el comanament ip address show i
empleneu la taula següent per al cas del vostre PC:

Nom de la Adreça IP
Adreça MAC
interfície (si en té)
Interfície Targeta Placa Base eth1
Interfície Targeta d’expansió eth0
Interconnexió de Xarxes 5

Taula 2. Adreces del vostre PC.

3.2 Anàlisi del protocol DHCP

En aquest exercici es realitzarà un estudi del diàleg DHCP i el format dels diferents missatges. La informació
del protocol DHCP la trobeu a l’Annex 1. Protocol DHCP i cal haver-la estudiat abans de la sessió de laboratori.

El diàleg DHCP que es capturarà serà el que manté un client DHCP (en un PC) del laboratori i un servidor DHCP
que posarem específicament per aquesta funció i que farà el mateix paper que el servidor DHCP de l’EETAC.
Per tal de capturar aquest diàleg s’ha de realitzar el muntatge que es mostra a la Figura 1, on cal que el PC
client estigui inicialment apagat. Fixeu-vos que utilitzarem la interfície de xarxa eth0 del PC, que es troba
situada més avall que la eth1.

Per tal de capturar i analitzar els diferents paquets que circulen per la xarxa s’utilitzarà un analitzador de
protocols. En aquesta ocasió s’utilitzarà l’analitzador Wireshark1. El PC que farà d’analitzador ha d’estar
preparat i duent a terme una captura amb Wireshark en el moment que s’engega el PC que actua com a client
DHCP. Per a més informació sobre el Wireshark, podeu veure l’Annex 2. Analitzador de protocols Wireshark.

Router amb
Roseta
Servidor DHCP
Laboratori
Laboratori
eth0
SWITCH

eth0

Figura 1. Muntatge de l’escenari per capturar el diàleg DHCP.

PAS 2 - Un cop està realitzat el muntatge, inicieu una captura amb Wireshark en el PC analitzador i
arranqueu l’ordinador que està apagat. Podeu aplicar un filtre a la captura amb la paraula “bootp”
a l’analitzador de protocols per tal de filtrar únicament els missatges del protocol DHCP.

1
Si voleu consultar més informació sobre l’analitzador de protocols, podeu consultar la seva plana web :
[http://www.wireshark.org/]. Si us calgués instal·lar wireshark en l’ordinador que estigueu utilitzant podeu consultar
l’annex.
6 Configuració IP d’una xarxa d’àrea local. Adreçament

PUNT DE CONTROL 1 (15%) Mostreu al professor el resultat del diàleg amb el servidor DHCP.

Feu un diagrama amb els missatges del diàleg del protocol DHCP que heu pogut capturar. Es correspon amb el
que podíeu esperar?

Quants servidors DHCP responen a la sol·licitud del client? Quines són les seves adreces IP?

A quin missatge ofereix el servidor DHCP per primer cop una adreça IP, una màscara i l’adreça IP del router per
defecte al client DHCP?

Amb quin missatge el servidor DHCP confirma al client l’assignació dels paràmetres de configuració IP
anteriors?

Analitzeu els missatges DHCP i indiqueu quin és l’encapsulament de protocols que tenen. Quines adreces (MAC
i IP) tenen les trames capturades? Analitzeu també la informació que porten els missatges DHCP d’aquestes
trames.

Ara torneu a comprobar quines són les adreces de les interfícies del vostre PC. Executeu el comanament ip
address show i empleneu la taula següent:

Nom de la Adreça IP
Adreça MAC
interfície (si en té)
Interfície Targeta Placa Base eth1
Interfície Targeta d’expansió eth0
Taula 3. Adreces del vostre PC desprès d’executar el DHCP.

Què ha canviat respecte de la taula anterior? Esbrineu el perquè.

Interconnexió de Xarxes 7

4 Tasques a realitzar al laboratori – SEGONA PART

En aquest apartat muntarem i configurarem un escenari amb dues subxarxes IP connectades mitjançant un
equip (PC) que actuarà com a router.

4.1 Configuració de l’escenari amb subxarxes

Farem un muntatge de la xarxa amb subnetting per cada grup de taules (3 escenaris iguals), 4 parelles
d’estudiants cadascun (una parella per cada PC) amb 4 PC, tal com es pot veure a la Figura 2. Tot seguit veurem
amb detall els equips i la configuració de cadascuna de les zones indicades i identificades amb la lletra Z (Z=1
és la zona 1, tal com especificarem més endavant).

A cada zona es configuraran tres PCs, que actuaran com a hosts, i un PC que actuarà com a router (aprofitant
que les màquines del laboratori disposen de dues targes de xarxa). La màquina que actuarà com a router
realitzarà la interconnexió entre les dues subxarxes.

ZONA 3 ZONA 2
(16)
(18)
(14)

(20)
(10)
(12)

ZONA 1
(6)
(22)
(8)

(24)
(2) (4)

Figura 2. Distribució dels 3 escenaris. El número indica el número de PC, que també està associat al número
de roseta on està connectada la interfície eth0 de cada PC.

Com es veu amb més detall a la Figura 3, a cada zona la connexió entre el HOST 1 (interfície eth0) i la interfície
del router (eht1) destinada a la subxarxa 1 la farem directament amb un cable entre les dues interfícies, que
connectarà el professor (per tant, no heu de tocar els cables que hi ha connectats directament als PCs). La
resta de cablejat serà per connectar els PCs HOST2, HOST3 i router, a través de la interfície eth0, rosetes i del
pacth-panel del laboratori, al switch que formarà part de la subxarxa 2. En realitat, només cal connectar, amb
un fuetó, cada port de switch amb el port del patch-panel que correspongui a cada PC.
8 Configuració IP d’una xarxa d’àrea local. Adreçament

.Z.X)
(10.30.Z.X) .Z.X)
(10.30.Z.X)

eth0
SW
eth1 eth0

eth0

eth0

Figura 3. Detall de configuració a cada zona de treball.

4.2 Divisió d’un rang d’adreces IP per disposar de dues subxarxes

Com ja s’ha comentat anteriorment, l’escenari està format per dues subxarxes unides per un router. Cada una
de les subxarxes disposa d’un identificador, una adreça de broadcast i un rang d’adreces per a hosts. Per tal
de configurar l’escenari, cada zona disposarà d’un rang d’adreces de la forma 10.30.Z.0/24 (on Z indica la zona
en la que estem situats: 1, 2 o 3).

A partir de l’adreça de xarxa indicada, es proposa crear dues subxarxes (aplicant subnetting) per tal d’assignar
adreces IP a les diferents interfícies de l’escenari. A efectes de coordinar el vostre disseny amb els exercicis
que es plantegen més endavant, considereu que utilitzeu un sol bit per identificar a la subxarxa. A continuació
mostrem una taula que s’ha d’omplir amb la configuració que heu escollit.

ID SUBXARXA MÀSCARA @IP ROUTER @IP HOST 1 @IP HOST 2 @IP HOST 3

---------- ----------

----------

Taula 4. Configuració de les dues subxarxes.

Per tal d’aclarir millor l’adreçament que s’ha proposat a l’escenari, anoteu al diagrama de xarxa mostrat a la
Figura 4 l’assignació d’adreces que heu realitzat, així com l’adreça IP del router per la ruta que cal configurar
a cada PC. Abans de començar la sessió de laboratori, heu d’emplenar la Figura 4 i lliurar-la en paper escrit
a mà al professor quan entreu al laboratori (amb noms i cognoms).
Interconnexió de Xarxes 9

10.30.3.0 000 0000/25 10.30.3.1 000 0000/25

10.30.3.0 /25 10.30.3.128 /25

10.30.3.130

10.30.3.1 10.30.3.129 0

1 0

0
0 10.30.3.131

10.30.3.2 /25

Figura 4. Configuració d’adreces IP.

4.3 Configuració de les interfícies

Un cop s’ha definit la divisió del rang IP proporcionat en dues subxarxes, s’han de configurar les interfícies,
tant dels hosts com del router. Per tal de realitzar aquest pas cal aplicar les comandes corresponents que es
troba en l’apartat 3 d’aquesta pràctica.

És molt important que abans de realitzar la configuració de les targetes de xarxa, el cablejat de
l’escenari ja estigui connectat. Cada cop que connectem/desconnecteu un cable es reinicialitza
l’enllaç amb la targeta, perdent la configuració d’IP que haguem realitzat anteriorment. Si
desconnectem un cable per error, haurem de tornar a repetir la configuració.

També és molt recomanable aturar el servei de network-manager des sistema operatiu amb l’ordre següent:

sudo systemctl stop NetworkManager

Cal tenir present, però, que l’efecte colateral pot ser una pèrdua de connectivitat cap a serveis exteriors al
laboratori. Si, per exemple, necessiteu connectar-vos a Atenea i teniu problemes d’accés, pregunteu al
professor per trobar-hi una solució.

Per assignar manualment una adreça IP a una targeta de xarxa, cal fer servir la comanda ip address. La
comanda permet també assignar una màscara de subxarxa i, entre altres opcions addicionals, indicar quina és
l’adreça broadcast de la xarxa (o subxarxa) a la qual pertany la targeta.
10 Configuració IP d’una xarxa d’àrea local. Adreçament

La sintaxi de la comanda genèrica que permet configurar o canviar l’adreça IP, la màscara i l’adreça broadcast
d’una targeta és la següent2:

ip address add adreça_IP/màscara broadcast adreça_broadcast dev interfície

on interfície correspon a la interfície de xarxa a configurar (en el nostre cas, normalment serà eth0, però
també podria ser eth1, etc.), adreça_IP és el valor d’adreça IP que es desitja assignar, màscara és la màscara
de subxarxa que es pretén configurar i adreça_broadcast és l’adreça de broadcast corresponent. Per
aquest últim paràmetre, tingueu en compte que no cal especificar-la sempre, ja que el sistema operatiu és
capaç de deduir-la a partir de l’adreça IP i màscara que ja hem especificat a la mateixa ordre. Per tant, l’ordre
es pot simplificar de la manera següent:

ip address add adreça_IP/màscara dev interfície

PAS 3 - Configureu les interfícies, tant dels hosts com del router, a les dues subxarxes, segons les adreces
indicades a la Figura 4.

Una de les eines més útils per tal de comprovar la connectivitat amb una màquina és la comanda ping3.
Aquesta comanda envia un paquet a una màquina destí i, si aquesta està operativa, respon amb un altre
paquet a la màquina origen. Si obtenim resposta del ping, vol dir que el nivell físic, nivell d’enllaç i nivell de
xarxa en les dues màquines extrem (origen i destí del ping), i els equips de comunicació que han format part
del camí del ping, funcionen correctament, des d’un punt de vista de la connectivitat bàsica entre origen i
destí.

La sintaxi de la comanda ping és la següent:

ping adreça_IP

Per tal d’aturar la comanda pitjarem simultàniament les tecles “Control” i “C”.

PAS 4 - Comproveu, amb la comanda ping, que teniu connectivitat amb totes les interfícies que estan
a la mateixa subxarxa.

PAS 5 - A continuació, proveu de comunicar-vos amb una màquina de l’altra subxarxa.

Teniu connectivitat entre hosts de subxarxes diferents? Tant si la resposta és afirmativa com negativa, raoneu
la resposta en funció de la configuració que teniu aplicada en aquest moment.

2
Les ordres que modifiquen paràmetres del sistema normalment requereixen privilegis d’administrador (root) per ser
executades i, per tant, caldrà posar “sudo” davant si no heu entrat en una sessió com a “root”.
3
Recordeu que podeu consultar el manual sobre qualsevol comanda Linux mitjançant la comanda “man” seguida de la
comanda en qüestió.
Interconnexió de Xarxes 11

4.4 Configuració del router i de les taules d’encaminament dels hosts

Per tal de connectar totalment les dues subxarxes, és necessari configurar la màquina que actuarà de router.

Perquè una màquina es pugui fer servir com a router heu d’activar l’ipforwarding4, fent servir la següent
comanda:
sudo echo 1 > /proc/sys/net/ipv4/ip_forward

PAS 6 – Configureu la màquina que fa de router al vostre escenari, utilitzant la comanda de dalt.

Ara, tenim el router habilitat per encaminar els paquets d’una subxarxa cap a l’altra. Els ordinadors d’una xarxa
(o subxarxa) IP tindran connectivitat amb màquines d’altres xarxes (o subxarxes) IP per mitjà d’aquest router.
Però cal que cadascun d’aquests ordinadors disposi d’una ruta cap a l’altra xarxa configurada a la seva taula
d’encaminament. Es poden introduir o eliminar entrades a la taula d’encaminament d’una màquina
mitjançant la comanda ip route. Per indicar una ruta concreta cap a una xarxa farem servir:

ip route add adreça_IP_xarxa_destí/màscara via adreça_IP_GW

on adreça_IP_xarxa_destí/màscara és l’adreça de xarxa i màscara de la xarxa destí.

Una alternativa al procediment anterior seria configurar una ruta de router per defecte (en el nostra cas no és
convenient). La sintaxi d’una comanda genèrica que permet configurar el router per defecte d’un ordinador
és la següent:

ip route add default via adreça_IP_GW

on adreça_IP_GW correspon a l’adreça IP de la interfície de xarxa del router connectada a la xarxa (o

subxarxa) de l’ordinador.

Per eliminar una entrada de la taula d’encaminament, es pot emprar:

ip route delete default gw adreça_IP

o
ip route delete adreça_IP_xarxa_destí/màscara via adreça_IP_GW

Per consultar la taula d’encaminament d’una màquina heu d’utilitzar la comanda següent:

ip route show

Aquesta ordre ens donarà una sortida similar a la que es mostra a la Figura 5.

4
L’IP forwarding és una opció que permet que una màquina reenviï el tràfic IP que rep, evitant que aquest paquet IP
rebut sigui entregat a capes superiors, i per tant permetent a la màquina actuar efectivament com un router.
12 Configuració IP d’una xarxa d’àrea local. Adreçament

Figura 5. Resultat de l’execució de l’ordre ip route show.

PAS 7 – A continuació, configureu les taules d’encaminament dels diferents hosts (afegiu una ruta cap a
l’altra subxarxa) perquè els paquets que s’enviïn des d’una màquina d’una subxarxa puguin
arribar a l’altra subxarxa, passant per la interfície del router que correspongui, seguint els passos
explicats anteriorment.

Ara teniu connectivitat amb l’altra subxarxa? Raoneu la resposta.

PUNT DE CONTROL 2 (15%) Mostreu al professor que teniu connectivitat entre tots els hosts de la
vostra zona de treball.
Interconnexió de Xarxes 13

5 Tasques a realitzar al laboratori – TERCERA PART

Un cop ja tenim configurat l’escenari complet i tenim connectivitat amb tots els elements que la conformen,
siguin o no de la mateixa subxarxa, passarem a realitzar algunes proves per tal d’analitzar diferents aspectes
de la comunicació dins de la xarxa.

5.1 Operacions amb la caché ARP

El protocol ARP permet a una màquina A descobrir l’adreça física (o MAC) de la targeta de xarxa d’una altra
màquina B a partir de l’adreça lògica (IP) d’aquesta altra màquina. Un cop fet aquest procediment, la màquina
A emmagatzema temporalment en una caché la relació adreça IP – adreça MAC descoberta. Això evita haver
de fer un nou descobriment si la màquina A vol tornar a enviar dades a la màquina B immediatament després
del primer descobriment.

Per visualitzar el contingut de la caché ARP, es pot emprar la comanda ip neighbour de la següent forma:

ip neighbour show

Podreu obtenir una informació similar a la mostrada a la Figura 6.

Figura 6. Sortida de l’ordre ip neighbour show.

En aquesta pràctica interessarà veure el funcionament del protocol ARP en un conjunt de casos. Forçarem l’ús
del protocol ARP quan interessi esborrant la caché ARP. Aquesta operació la podrem efectuar mitjançant
l’opció “flush” de la comanda ip neighbour

ip neighbour flush dev interfície

o
ip neighbour flush all

Aquesta comanda esborra, de la taula ARP, l’associació entre les adreces MAC i les adreces IP apreses, d’una
interfície específica o de totes les interfícies de xarxa, respectivament.
14 Configuració IP d’una xarxa d’àrea local. Adreçament

5.2 Anàlisi del protocol ARP en l’escenari amb subxarxes

PAS 8 – En primer lloc, esborreu el contingut de la caché ARP dels HOSTs 1, 2 i 3. Inicieu una captura de
Wireshark. Feu un ping des del HOST 2 a l’adreça IP del HOST 3. Atureu la captura de tràfic.

Quin és el Target IP address (o objectiu) de la trama ARP Request? Per què? Target: Doncs l'@Ip del qual volem
obtenir l'adreç MAC
PAS 9 – Esborreu la caché ARP i repetiu el procés, però aquest cop feu un ping des del HOST2 a l’HOST1.

Quin és el Target IP address de l’ARP Request en aquest cas? Per què? Target :@ IP_HOST1

Qui és el destinatari (és a dir, destinatari de nivell 2) de les trames en les quals viatgen els paquets ping Echo
Request enviats des del HOST 2?
Destinatari: Broadcast

PUNT DE CONTROL 3 (15%) Indiqueu al professor quin és el resultat del PAS 9 i mostreu-li les
captures obtingudes.

PAS 10 – Abans de realitzar l’apartat següent esborreu el contingut de la caché ARP dels HOSTs 1, 2 i 3.
Inicieu una captura amb el Wireshark.

PAS 11 – Canvieu la màscara del HOST 2 i assigneu-li el valor 255.255.255.0. Feu un ping des de l’HOST 2 a
l’adreça IP de l’HOST 3.
No
Hi ha connectivitat? Raoneu la resposta.

PAS 12 – Repetiu el procés, però aquest cop feu un ping des del HOST 2 a l’adreça IP del HOST 1.

Hi ha connectivitat? Raoneu la resposta.

PUNT DE CONTROL 4 (15%) Indiqueu al professor quin és el resultat del PAS 12 i mostreu-li les
captures obtingudes.

PAS 13 – Canvieu ara la màscara del HOST 2 i assigneu-li el valor 255.255.255.224 (o /27). Canvieu també
l’adreça IP del HOST 3, afegint 32 unitats al seu valor original. Inicieu una captura amb Wireshark. Feu ara ping
des del HOST 2 al HOST 3.

Hi ha connectivitat? Raoneu la resposta, tot analitzant la captura de Wireshark.

Interconnexió de Xarxes 15

Annex 1. Protocol DHCP

Introducció
Perquè una màquina pugui treballar en una xarxa TCP/IP, necessita com a mínim una adreça IP i una màscara,
i si ha de poder comunicar-se amb un equip de fora de la seva pròpia (sub)xarxa, ha de conèixer també l’adreça
d’un router que estigui a la seva (sub)xarxa. L’assignació manual d’aquests paràmetres és una tasca feixuga i
propensa als errors. A més, qualsevol canvi d’adreces que es produeixi, com per exemple passar d’adreces IP
públiques a privades, o les possibles manipulacions poc afortunades d’alguns usuaris, provoquen una repetició
del procés a gran o petita escala que, en alguns casos, degut al nombre de nodes que formen la xarxa, fan
l’assignació manual un sistema molt poc viable.

Per resoldre aquest problema es van plantejar mecanismes d’assignació automàtica de les adreces. En primer
lloc es va utilitzar Reverse ARP (RARP), protocol que com indica el seu nom, fa l’inrevés que l’ARP, és a dir
permet obtenir una adreça IP a partir d’una adreça MAC mitjançant la resposta d’un servidor. Aquest protocol
tenia unes limitacions significatives, les quals van ser superades amb l’aparició de BOOTP, Bootstrap Protocol,
primer estàndard d’arrencada automàtica per a xarxes TCP/IP.

BOOTP estava pensat per a estacions de treball sense disc i, per tant, sense possibilitat de guardar els
paràmetres de configuració TCP/IP. Mitjançant BOOTP l’estació trobava un servidor d’on podia descarregar
un sistema operatiu (S.O.) per a funcionar. Aviat es va veure que tant interessant com això era la possibilitat
d’obtenir de manera automàtica l’assignació dels paràmetres TCP/IP com ara l’adreça IP, la màscara,
informació d’encaminament, adreces de servidors DNS, etc.

Agafant com a punt de partida aquest protocol es va crear el Dynamic Host Configuration Protocol (DHCP),
l’estàndard actual, amb moltes més possibilitats de les que oferia el seu predecessor. Actualment, podeu
trobar DHCP en qualsevol S.O., tant a nivell de servidor com a nivell de client, i la seva utilització és habitual
en qualsevol xarxa TCP/IP, des d’una LAN fins a ISPs (Internet Service Provider). DHCP proporciona a un client
paràmetres com ara l’adreça IP, la màscara de subxarxa, l’adreça IP del seu router per defecte, adreces de
servidors DNS, etc.

Diàleg DHCP
La descripció del DHCP està recollida a l’RFC 2131. Podeu trobar RFCs amb versions anteriors i també d’altres
amb extensions del protocol que fan referència a àmbits molt diversos: des de la seva adaptació per a treballar
amb IPv6 o a l’afegit de noves opcions destinades a nous protocols que han anat apareixent .

En aquest apartat farem una descripció dels elements que formen el servei DHCP i a partir d’aquí
diferenciarem dues parts: el protocol que permet l’obtenció de la informació, fixant-nos en el diàleg i en el
format dels missatges.

Com tots els serveis TCP/IP clàssics, DHCP segueix una arquitectura client/servidor. El client és una màquina
que forma part d’una xarxa IP que obté els paràmetres de configuració, per exemple l’adreça IP, utilitzant el
protocol DHCP. El servidor, per la seva banda, és la màquina encarregada d’enviar aquests paràmetres al client.
En el servidor es guarden el que es coneix com a lligams (bindings). Un lligam és la col·lecció de paràmetres de
configuració associats a cada client. El servidor pot discriminar un client d’un altre per la seva adreça física
16 Configuració IP d’una xarxa d’àrea local. Adreçament

(adreça MAC) que recordem, és única. D’altra banda, el servidor gestiona la bossa d’adreces IP que té
disponible, assignant adreces disponibles sota demanda dels clients.

Clients i servidors DHCP utilitzen la transmissió en mode broadcast (tant a nivell 2 com a nivell 3) per a difondre
els seus missatges. Això comporta una limitació important: un client només pot trobar un servidor si es troba
en la mateixa subxarxa, ja que els routers no propaguen el tràfic broadcast. En cas contrari no serà vist pel
servidor. Si pensem en xarxes mitjanes o grans com ara la de la UPC, en que es defineixen subxarxes, ens
trobaríem que necessitaríem un servidor per a cada subxarxa.

Aquest problema s’ha resolt amb la utilització d’un element intermedi anomenat relay. Aquest element
s’encarrega de comunicar clients i servidors que es troben en subxarxes diferents.

Per a que un client DHCP pugui obtenir els paràmetres necessaris per a la seva configuració cal establir un
diàleg format per dues parts:

Descoberta del servidor. El client necessita trobar un servidor al que demanar els paràmetres de configuració.
Per a fer-ho, envia un missatge broadcast (DHCP-DISCOVER). Els servidors que rebin aquest missatge
anunciaran la seva presència enviant un altre missatge broadcast5 (DHCP-OFFER). En aquest missatge el
servidor pot enviar ja una adreça IP pel client i alguns paràmetres més per agilitzar el procés.

Obtenció dels paràmetres. Si el client rep resposta de més d’un servidor seleccionarà el que cregui convenient
a partir dels paràmetres enviats pel servidor. Aquesta selecció es tradueix en l’enviament d’un missatge també
broadcast per part del client que conté l’identificador del servidor seleccionat i la llista de paràmetres que es
desitja obtenir (DHCP-REQUEST). Els servidors, en rebre aquest missatge, comprovaran si en són els
destinataris mirant l’identificador de servidor. Si un servidor no és destinatari de la petició alliberarà l’adreça
IP que havia proposat al client.

En canvi, si el servidor és destinatari de la petició, crearà una associació (lligam) entre l’adreça física del client
(adreça MAC, que viatja en el camp chaddr) i l’adreça IP que se li ha assignat. I, a continuació, es respondrà a
la petició de paràmetres del client mitjançant el missatge DHCP-ACK. Aquest procés (DHCP-REQUEST/DHCP-
ACK) pot realitzar-se més d’un cop segons els paràmetres que demani el client. Si el servidor no pot satisfer
les peticions del client enviarà un missatge per a indicar-ho (DHCP-NACK) i el client en rebre’l començarà el
procés un altre cop. La Figura 7 resumeix el diàleg que defineix el protocol DHCP entre un client i diversos
possibles servidors.

Figura 7. Diàleg del protocol DHCP.

5
Aixó passa perquè hem configurat el servidor DHCP perquè enviï tots els missatges en broadcast. També passa quan el
client activa el flag “Broadcast” en la seva petició. El fet que tots els missatges DHCP s’enviïn en broadcast ens permet
poder-los veure al PC “Client analitzador”.
Interconnexió de Xarxes 17

Format dels missatges

El format dels missatges DHCP és una herència de BOOTP, que s’ha mantingut per fer compatibles clients i
servidors BOOTP i DHCP. A la següent figura es poden observar els diferents camps que formen els missatges
DHCP indicant entre parèntesis la seva longitud en octets. El valor d’aquests camps dependrà del tipus de
missatge DHCP, de l’existència o no de relay i, en el cas de les opcions, de les versions de clients i servidors
que s’utilitzin.

op (1) htype (1) hlen (1) hops (1)

xid (4)
secs (2) flags (2)
ciaddr (4)
yiaddr (4)
siaddr (4)
giaddr (4)
chaddr (16)
sname (64)
file (128)
options (variable)

DHCP a l’EETAC
A l’EETAC es fa un ús extens de DHCP. Per exemple, tots els PCs dels laboratoris docents estan configurats per
a utilitzar aquest protocol. En el cas del laboratori 331, on realitzem les pràctiques d’aquesta assignatura, es
pot observar com, en arrancar l’equip, aquest obté alguns paràmetres amb DHCP just abans d’ensenyar el
menú de selecció de sistema operatiu.

Ordres relacionades amb DHCP des del PC client

Normalment, el procés de DHCP es fa automàticament durant l’arrencada de la màquina i/o la inicialització
dels sistema operatiu. Malgrat això, en algun moment ens pot interessat forçar una operació de DHCP concreta
(adquirir novament una adreça IP, alliberar o deixar la configuració que s’havia obtingut anteriorment, etc.).
Tot seguit us indiquem algunes ordres que us poden ser útils per aquestes tasques.

Forçar la petició DHCP des del PC client:

sudo dhclient interfíce

interfíce és la interfície per volem que es faci la petició (normalment ser la eth0 en el nostre cas). Un
detall a tenir en compte és que podem afegir l’opció -B per forçar que el servidor DHCP respongui a les
peticions en broadcast:

sudo dhclient -B interfíce

Forçar l’alliberament de la configuració IP que s’havia obtingut per DHCP des del PC client:

sudo dhclient -r interfíce

18 Configuració IP d’una xarxa d’àrea local. Adreçament

Annex 2. Analitzador de protocols Wireshark

Per obrir l’analitzador de protocols, executarem la comanda Wireshark des d’una finestra de terminal amb
permisos de root, emprant la següent comanda, amb la qual indicarem que el wireshark s’executi en segon
pla o en background.

sudo wireshark &

També el podeu arrencar directament fent click a l’icona de la barrada d’aplicacions que apareix a
l’esquerra de l’escriptori de l’entorn gràfic.

A la Figura 8 es mostra una captura de l’aplicació (l’aspecte i alguns detalls poden variar segons la versió de la
mateixa aplicació i del sistema operatiu on s’executi), on es poden apreciar els aspectes més rellevants de la
pantalla principal.

Figura 8. Finestra principal de Wireshark.

La pàgina principal de l’aplicació, està composada per 3 parts, a les quals es mostra la informació capturada
amb diferents nivells de detall.

En la part superior es mostra una visió resumida de cada paquet rebut per la interfície de xarxa on s’ha
configurat la captura, juntament amb l’instant de captura de cada paquet.
Interconnexió de Xarxes 19

Si fem clic sobre un paquet veurem, a la part mitjana de la pantalla, els diferents camps de cada protocol
emprat per a la comunicació a la que correspon el paquet. Cadascuna de les capçaleres dels diferents protocols
pot ser desplegada per veure els diferents camps de què es composa.

Finalment la part inferior de la pantalla ens mostra el contingut en format hexadecimal dels camps que
haguem seleccionat a la part mitjana de la pantalla. En aquesta pràctica no utilitzarem aquesta funció.

Per tal d’engegar una captura farem clic al botó d’iniciar i seleccionarem la interfície per la qual volem
començar a capturar. Si volem capturar tràfic a les diferents interfícies de la nostra màquina podem iniciar
diferents vegades el programa i configurar cadascun per a que capturi per una interfície diferent.
20 Configuració IP d’una xarxa d’àrea local. Adreçament

Annex 3. Resum de les ordres bàsiques de Linux que utilitzarem a la pràctica

(Recordeu que algunes d’aquests ordres cal que s’executin amb sudo al davant per tenir privilegis
d’administrador i poder-les executar)

Mostar identificadors, adreces i estat de les interfícies

ip address show

ip address

Assignar adreça IP a una interfície

ip address add adreça_IP/màscara broadcast adreça_broadcast dev interfície

o
ip address add adreça_IP/màscara dev interfície

Informació i configuració de les rutes de la taula d’encaminament

ip route show

ip route add default via adreça_IP_GW

ip route delete default gw adreça_IP

ip route add adreça_IP_xarxa_destí/màscara via adreça_IP_GW

ip route delete adreça_IP_xarxa_destí/màscara via adreça_IP_GW

Consulta i esborrat de la taula ARP

ip neighbour show

ip neighbour flush dev interfície

o
ip neighbour flush all

Activació del reenviament de paquets entre interfícies en un sistema Linux

echo 1 > /proc/sys/net/ipv4/ip_forward

Interconnexió de Xarxes 21

Forçar petició DHCP des de la màquina client

dhclient interfíce
o
dhclient -B interfíce

Forçar l’alliberament de la configuració IP que s’havia obtingut per DHCP des del PC client:

dhclient -r interfíce

Desactivar el gestor de xarxa d’ Ubuntu

systemctl stop NetworkManager

Activar el gestor de xarxa d’ Ubuntu

systemctl start NetworkManager