Tema 5.

El bloc occidental HISTÒRIA Laia Rodríguez

de la postguerra a la crisi
del petroli: capitalisme i
Estat del Benestar

1. Un nou ordre internacional

Roosvelt va idear una imatge corporativa. Al bàndol aliat va donar el nom de Nacions Unides que
tenia la imatge de llibertat. D’aquí va sortir la ONU el 1945, la qual garantia la pau i la seguretat
internacional. La diferència que hi ha entre la Societat de Nacions i la ONU és l’experiència: EEUU
ha de participar, ha d’implicar-se. Roosvelt lidera el projecte.

Es fa una conferència internacional als EEUU anomenada Bretton Woods el 1944. Es creen 3
organismes:
- Banc Internacional per la Reconstrucció i el Desenvolupament = Banc Mundial
- Fons Monetari Internacional.
- Organització Internacional del Comerç.
Es fan per reconstruir, cooperar i evitar una nova crisi.

2. El Welfare State o Estat del Benestar

A Europa es posen els fonaments de la Unió Europea.

Tenen un organisme que es considera l’origen que és la
CECA fundada el 1951 (Comunitat Europea del Carbó i
l’Acer). El seu objectiu econòmic era gestionar
l’explotació del carbó i de l’acer. Políticament era
reconciliar vencedors i derrotats (Itàlia i Alemanya).

El següent tractat important va ser el Tractat de Roma el

1957.

Es consolida l’Estat del Benestar. Se centra a Gran Bretanya i en el govern laborista. Es basa en
l’Informe Beveridge (1942): L’Estat ha d’acompanyar des del bressol fins a la tomba. La
implantació de l’estat del benestar ñés important perquè garanteix a tots els ciutadans prestacions
com la sanitat, l’educació…

A Europa es presentaran dues forces polítiques:

- La Democràcia Cristiana: Volia l’Estat del Benestar. Volia garantir els valors de la moral
cristiana: educació, aliments, família…
- La Socialdemocràcia: Volien l’Estat del Benestar. La diferència amb el comunisme és que els
socialdemòcrates accepten la democràcia i volen un canvi gradual.
Els dos estan d’acord amb mantenir l’Estat del Benestar.

Actualment l’Estat del Benestar està molt amenaçat.

1
Tema 5. El bloc occidental HISTÒRIA Laia Rodríguez
de la postguerra a la crisi
del petroli: capitalisme i
Estat del Benestar

3. El “Baby Boom” i el canvi cultural

Acabada la 2GM es produeix un increment de la natalitat. El 1946, a EEUU els naixements van
incrementar un 20%. Entre 1960 i 1980 Europa creix 4 vegades més, i Espanya i Itàlia es
multiplica per 7. Aquest fenomen s’anomena “Baby Boom”. Els nous nadons no han viscut cap
guerra ni cap crisi econòmica, i els anys 40 s’ha creat l’Estat del Benestar. Aquesta generació ha
tingut accés a la sanitat, educació… Es radicalment diferent a la vida dels seus pares. Suposa un
canvi cultural important.

S’associa amb el president Kennedy. És un dels mandataris més joves amb 43 anys.

Els valors dels “boomers” són post-materialistes. Són valors que no són preocupacions
immediates, sinó hedonistes (cerca del plaer), individualistes, experimentació amb les drogues,
llibertat sexual, l’anti-autoritarisme (aniria vinculat a la crítica a la societat patriarcal = la que
dominen els homes)…

L’economia té una expansió.

Una icona d’aquesta època són els Beattles.

4. El bloc occidental sota tutela d’Estats Units

La principal preocupació exterior pels EEUU era la defensa contra la URSS. El 10% del PIB anava
a defensa, pel pànic front el comunisme. Va tenir el punt àlgid l’octubre del 1962 amb la Crisi dels
Míssils.

Els EEUU tenien avions espies. Van descobrir que a Cuba s’estaven posant míssils. Era una
amenaça directa pels EEUU. Quan descobreix aquesta amenaça, Kennedy ha de prendre una
decisió entre enviar un míssil a Cuba i atacar primer o optar per una altra estratègia. Afronta
l’amenaça fent un bloqueig naval de Cuba, de manera que no es pot ni entrar ni sortir. Finalment
arriba a un acord amb la URSS. La URSS treu els míssils de Cuba, i els EEUU treu els míssils que
estaven a Turquia.

Aquest és el moment en el qual hi ha una amenaça de guerra nuclear real. D’aquest conflicte es
va crear El Telèfon Roig. És una línia de contacte directe entre els presidents d’EEUU i el de la
URSS, per tal de que si hi havia una possible amenaça, abans d’atacar per prevenir poguessin
parlar-ho. Es diu que una de les causes de l’assassinat de Kennedy va ser la política tolerant front
la URSS.

Rose Parks va iniciar un boicot contra la companyia d’autobusos (1955) quan va negar-se a cedir
un seient a un blanc. D’aquí va sorgir el moviment pels drets civils dels negres amb Martin Luther
King com a portaveu.

2
Tema 5. El bloc occidental HISTÒRIA Laia Rodríguez
de la postguerra a la crisi
del petroli: capitalisme i
Estat del Benestar

La Guerra del Vietnam (1945-1975) és la guerra més

llarga del s.XX. Comença durant el mandat de Johnson
(successor de Kennedy) i acaba el seu successor Richard
Nixon. Vietnam era una colònia de França, però durant la
1GM Japó va ocupar Vietnam. Quan va acabar la 2GM els
japonesos havien estat vençuts, i França va voler tornar a
ocupar Vietnam. A Vietnam es va formar una guerrilla
comunista liderada per Ho Chi Minh, anomenada
Vietcong. Com s’acaba la guerra amb França? S’acaba
amb una derrota francesa espectacular en un lloc que es
deia Dien Bien Pho. Allà, els francesos, per tal d’aixafar la
insurrecció, van concentrar totes les tropes. La guerrilla
comunista va desplegar artilleria i van encerclar a tots els
francesos. L’any 1954 va tenir molt d’impacte que una
gran potència es rendís front els vietnamites. El resultat
de la derrota va ser la divisió de Vietnam pel paral·lel 17:
el nord comunista i el sud capitalista.

Als anys 60 sorgeix una guerrilla comunista al Vietnam del Sud. El que vol fer és derrotar el
govern capitalista i unificar els dos Vietnams. EEUU no pot permetre això degut a la Teoria de
l’Efecte Dominó. S’inicia la guerra de Vietnam entre EEUU i Vietnam que abarca des del 1954 fins
el 1975. El 1965 hi havia 180.000 homes d’EEUU lluiten a Vietnam. El 1968 hi havia 536.000.
EEUU tenia un problema amb la guerrilla: que tots els vietnamites coneixen la zona. EEUU fa
omnipresent l’helicòpter i el bombardeig. Fa bombardejos massius: El 1965, EEUU fa 25.000 atacs
aeris, el 1967 fa 180.000. Es diu que pel 1973, EEUU havia tirat una bomba de 250 kg cada 30
segons. Al final, 1/3 del pressupost de defensa dels EEUU s’havia invertit en la Guerra de
Vietnam.

Aquest conflicte no era gens popular als EEUU. L’any 1964, la guerra havia fet 16.500 morts. Es
va empantanar la guerra. Els periodistes podien filmar-ho tot, la qual cosa no anava bé al govern
dels EEUU, ja que les imatges que mostraven eren de la derrota del país.

La guerra va acabar amb la victòria de la guerrilla de Vietnam del Nord (Vietcong) i s’implanta un
règim comunista anomenat República Socialista de Vietnam. S’unifica tot Vietnam.

El que era important en aquesta guerra era fer baixes a l’enemic. Es va notar que augmentava el
número de morts, però hi havia molt pocs morts per armes. Això vol dir que hi va haver una
massacre indicriminada de civils.

Richard Nixon va acabar la guerra. Va ser el primer President d’EEUU que va protagonitzar un fet
insòlit: va dimitir perquè es va demostar que era del partit republicà i havia fet espiar al partit
demòcrata. És conegut com l’Afer Watergate.

3
Tema 5. El bloc occidental HISTÒRIA Laia Rodríguez
de la postguerra a la crisi
del petroli: capitalisme i
Estat del Benestar

5. La crisi del petroli i la fi dels “anys daurats”

La Guerra del Yom Kippur. L’estat d’Israel es va crear el 1948. El territori anterior (Palestina) era
un protectorat britànic. Les tensions que hi havia entre jueus i palestins van fer que els britànics
marxessin. Teòricament ja hi havia unes fronteres definides, però el que van fer jueus i palestins
va ser bombardejar-se, i es va quedar Israel els jueus. El 1948, Israel tenia molts enemics,
especialment Egipte (que era la gran potència de la zona). En aquest context hi van haver
diferents enfrontaments entre israelians i palestins, i hi va haver un que va ser determinant: la
Guerra del Yom Kippur (1973). El Yom Kippur era una festivitat celebrada a Israel, i Egipte i Síria
(palestins) van fer un atac sorpresa. La guerra va durar només uns dies, i va acabar amb un cert
equilibri entre ambdós bàndols.

Per què és important? Perquè els països àrabs productors de petroli (ex: Aràbia Saudí) intervenen
a favor d’Egipte i Síria (palestins) i dicten un embargament (no vendran petroli a EEUU i als seus
aliats, ja que donen suport a Israel). Aquesta decisió afecta de manera que el preu del petroli es
dispara. Aquest esdeveniment és conegut com La crisi del petroli (1973), que marca una inflexió
en el creixement precedent.