Professional Documents
Culture Documents
Oscar Espinosa Losinno La Ilusión Del Conocimiento
Oscar Espinosa Losinno La Ilusión Del Conocimiento
Mira la següent xerrada TEDxTalks de Luis Losinno: La ilusión del conocimiento. 18:47 min
https://www.youtube.com/watch?v=0L_2IAh9sVE
Els principals problemes són que ens creiem saber més del que sabem i som capaços de protegir una
idea encara que sigui erronea, com en el video diu la idea de posar a dormir als nens petits boca abaix.
No tenim una visió objectiva de la realitat, La nostra percepció està limitada i filtrada pels nostres
sentits i experiències individuals
Creença es una idea que no ha estat comprobada en ningun moment i un coneixement implica una
comprensió fonamentada i verificada de la realitat.
• Explica aquesta frase: El coneixement és una representació finita d’una realitat infinita.
Mai podrem conèixer completament tot el que hi ha per conèixer, la realitat es infinita.
1.- Il·lusió d’atenció:
Fa referència a l'il·lusió de l'atenció quan una cosa és inesperada i no la percebem perquè estem
centrats en altres aspectes.
b) “El goril·la invisible: En aquest llibre s’expliquen les conseqüències d’un experiment espontani i poc
controlat fet per primer cop per un grup d’estudiants. Després s’ha reproduït moltes vegades de formes
diverses. Què mostra aquest experiment?
L'experiment del "goril·la invisible" mostra com les persones poden perdre's un detall evident si la
seva atenció està fixada en altres aspectes, quan ens consentrem en una cosa es normal que no ens
donem conta del que esta pasant fora d'aquella acció.
c) “El problema és que quan el nostre foc d’atenció està fixat en un aspecte, hi ha pot ser un perill un
altre aspecte de la realitat, i senzillament, no el veiem”. Quin exemple posa del perill d’aquesta il·lusió de
l’atenció? .
Un exemple es quan nosaltres estem amb el movil en mans lliures quan conduim, ell assegura que
encara que no tinguem el movil en les mans no estam prestant la suficient atenció a la carretara i diu
que esta comprobat per la ciencia.
a) “És una errada considerar la nostra percepció visual és com una càmera... Guardem certes porcions de
la realitat de forma particular i quan recuperem la memòria a llarg termini, ho fem de formes molt
diferents”. Explica aquesta frase utilitzant l’exemple de l’espera a una sala universitària per a fer una
entrevista.
La nostra memoria no es graba com una camara digital per tal no guerdem la informació tal com és
(realitat), això es veu reflectit en les histories que ens expliquen els nostres pares o avis que sempre
canvien depenen la persona i de com els hi haguin explicat lespersones del seu voltant (boca a boca de
les histories).
b) La nostra memòria registra encara “pitjor” en situacions d’estrès traumàtic. Per quin motiu les
testimonis visuals han deixat de ser tan valuosos a la justícia americana?
La memòria pot ser alterada o fragmentada en aquestes circumstàncies, fet que ha disminuït la seva
fiabilitat en la justícia americana.
“Tenen més coneixement (saben més) les persones amb més experiència, educació, edat, amb més
seguretat o confiança en si mateixos, o tanmateix, a les persones que vesteixen d’una forma
determinada. també a la confiança en si mateix (atribuïm més coneixement a les persones que
mostren més seguretat i fins i tot a la forma de vestir, cosa ridícula. La il·lusió és sobreestimar el
coneixement propi i l’aliè”
No ho era, ja que estaba basat en essers imaginaris i no estaben confirmats, de fet cuasi tot els fets
naturals que paseben els atrfibuien als seus deus, si tronaba era perque habien enfadat al seu deu si
plovia perque estaba trist...
• El problema de sobreestimar el coneixement propi o aliè: de la suposició de que tu saps més que
la resta se’n diu “arrogància epistèmica”. És freqüent estatísticament?
Es bastant abitual, ja que a vegades encara que et diguin que no estas fent algo correcte per la
propia autoestima acabes reient que l'altre ho esta fent incorrecte i tu bé, i aixi caus en
l'arrogancia epistèmatica.
El coneixement és finit i rudimentari, només es pots millorar contrastant-lo amb els coneixements
d'altres persones.