ACCIDENTS DE

TRÀNSIT
Curs avançat

NIVELL 1 SEGURETAT CIUTADANA | PROTECCIÓ PERSONES I BÉNS

ATENCIÓ A LA CIUTADANIA | TRÀNSIT | PROTECCIÓ ESPECIAL
SUBSÒL | ORDRE PÚBLIC | GUIA CANÍ | INTERVENCIÓ MUNTANYA
INTERVENCIÓ EN MEDI AQUÀTIC | INTERVENCIÓ ESPECIAL
DESACTIVACIÓ D'ARTEFACTES EXPLOSIUS. NRBQ

25 hores. FORMACIÓ ON-LINE

www.formaciofepol.cat
 Índex
I. INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................ 4
II. PRIMERES GESTIONS I CONFECCIÓ DEL DOCUMENT REQUERIT ............................................. 4
Plec d’investigació d’accidents, (T-01) ................................................................................... 5
○ Confecció pas a pas d’un plec d’investigació d’accidents ................................................ 5
Atestat ................................................................................................................................ 11
o Finalitat de l’atestat .................................................................................................... 11
o Instructor i secretari ................................................................................................... 12
o Estructura de l’atestat de trànsit ................................................................................. 13
· Caràtula..................................................................................................................... 13
· Diligència d’inici......................................................................................................... 15
· Diligència d’identificació de persones i vehicles implicats .......................................... 15
· Diligència informativa de tràmits ............................................................................... 16
· Diligència d’inspecció ocular ...................................................................................... 17
· Diligència de valoració tècnica policial ....................................................................... 21
· Diligència d’antecedents ............................................................................................ 24
· Diligència de tramesa ................................................................................................ 24
· Diligències complementàries ..................................................................................... 24
· Annex de l’atestat: actes i documents que s’adjunten................................................ 25
· Informe fotogràfic ..................................................................................................... 26
Quan es confeccionarà un informe fotogràfic. ......................................................... 26
Finalitat i estructura de l’informe fotogràfic. ............................................................ 26
Quines fotografies inclourem a l’informe fotogràfic ................................................. 27
· Plànol de l’accident.................................................................................................... 29
Estructura dels atestats per accident de trànsit, que contenen algun delicte ....................... 30
Destinació de l’atestat: ........................................................................................................ 33
III. PRESA DE MESURES ........................................................................................................... 33
Aspectes generals ............................................................................................................... 33
Sistemes de mesura ............................................................................................................ 34
o Sistema de coordenades ............................................................................................. 34
o Sistema de triangulació............................................................................................... 36
Mesures pròpies de la via.................................................................................................... 37
o Mesura de revolts....................................................................................................... 37
o Mesura de pendents i peralts ..................................................................................... 39

2
 Mesura de la posició dels diferents objectes, persones o vehicles ....................................... 42
Mesura d’empremtes de pneumàtics, gratades o altres ...................................................... 43
IV. CONSIDERACIONS ESPECIALS ............................................................................................. 43
Sol·licitud al jutjat de proves d’alcoholèmia, drogues i altres a partir d’extraccions per a fins
terapèutics .......................................................................................................................... 43
Accidents molt rellevants, amb molta complexitat tècnica, o amb punts de desacord ......... 44
Accidents en que resulta morta alguna persona .................................................................. 45
V. ANNEX ................................................................................................................................ 49
Exemple d’un ofici tramés al jutjat, per la sol·licitud de manament judicial de proves
analítiques a l’hospital ........................................................................................................ 49
Exemple d’un informe pericial per l’autòpsia d’un cadàver produït per un accident de trànsit.
........................................................................................................................................... 50
VI SERVEI DE D'INFORMACIÓ I ATENCIÓ A VÍCTIMES DE TRÀNSIT (SIAVT) DEL SERVEI CATALÀ
DE TRÀNSIT (SCT) .................................................................................................................... 52
VII. RECORDATORI DE LA MODIFICACIÓ DEL CODI PENAL (Llei Orgànica 2/2019) ..................... 52

3
I. INTRODUCCIÓ

En aquest manual d’accidents avançat, es tractaran els accidents que pel seu resultat
serà necessari un treball complert; entenent-se tot el relacionat en l’estructura de
l’atestat, confecció de diligències o tècniques de presa de dades i d’altres elements,
que caracteritzen les tasques que comporten aquests accidents.

La finalitat és aconseguir, que l’alumne disposi del material i coneixements suficients,

per a la correcta elaboració d’un atestat complert per accident de trànsit, sigui quin
sigui el seu resultat.

Aquest temari parteix d’uns coneixements que es donen per adquirits, bé per haver
efectuat amb aprofitament el curs “d’accidents bàsic”, o bé perquè l’alumne ja disposi
d’una formació prèvia o d’una experiència adequada.

Aquesta ha estat l’estructura que s’ha volgut donar a aquests nous temaris, per a
poder anar adquirint i aprofundint amb tota la matèria relacionada amb el trànsit. Així
l’alumne pot anar succeint els cursos d’una forma adequada, aprofundint cada cop
més segons les seves necessitats.

II. PRIMERES GESTIONS I CONFECCIÓ DEL DOCUMENT

REQUERIT

Un cop ens trobem al lloc de l’accident, fetes les primeres intervencions i mantenint les
mesures d’autoprotecció ja podem tenir informació de primera mà, que serà la
necessària per poder anar fent-nos una idea de la complexitat de l’accident i per tant
del document a realitzar.

Fent un breu repàs al “Manual d’accidents bàsic”, recordarem que en accidents de

complexitat baixa hauríem de confeccionar un T-06, en accidents de complexitat mitja
faríem un T-01 i en accidents de complexitat alta, hauríem de realitzar un atestat.

Hem de dir que en aquest curs es tractaran únicament, els accidents de complexitat
mitja i alta.
Sigui com sigui en tots els casos, haurem de comunicar a la Sala Regional de
Comandament, el tipus de document que inicialment pensem que se’n derivarà,
sol·licitant en aquesta mateixa comunicació el nº de NAT, amb el qual registrarem tots
els documents relacionats en l’accident.

Si en el moment de triar el tipus de document que realitzarem, ens decidim per un T-

01 o inclòs un T-06, però pensem que hi ha la possibilitat que per alguna causa, com
per exemple: que puguem preveure l’empitjorament de l’estat d’un ferit,...; seria
interessant que a més de les tasques pertinents pel tipus de document a realitzar,
efectuéssim fotos, almenys de les empremtes, restes, vestigis, danys i posicions finals
dels vehicles, així com un marcatge sobre el terra de la posició d’aquests elements.

4
Tot això, pensant en què si finalment se’n derives un atestat, ja disposaríem d’una
valuosa informació que podríem recopilar.

Plec d’investigació d’accidents, (T-01)

En el cas que l’accident en que haguéssim intervingut fos de complexitat mitja,

confeccionaríem un “Plec d’investigació d’accidents”, (T-01).

Aquest és un document que està estructurat en uns fulls preestablerts i la informació

que conté és molt més complexa que la que conté un “Full d’informació d’accidents”
(T-06), les dades que recull són molt més específiques i selectives. Físicament
s’estructura com un llibret en el qual es detallen les dades relatives de l’accident i en el
seu interior s’adjunten altres fulls que contemplen dades referents als vehicles i
persones implicades; aquests fulls disposem d’uns camps que es tenen que anar
emplenant amb la informació adient, de manera que tota aquesta informació quedi
recollida de forma clara i ordenada, per tal de ser guardada o tramesa a les parts
implicades que ho requereixin.

Així mateix s’adjunta al seu interior altres tipus de documentació com poden ser actes
de manifestació voluntària (A-17), d’oferiment d’accions (N-05), fotocòpies de la
documentació dels vehicles implicats, etc.

A l’igual que els fulls d’informació d’accidents (T-06), aquests documents són de
domini de les asseguradores, per tant, és necessari continuar mantenint uns mínims
de presentació i pulcritud, més encara quan hi ha la possibilitat que l’actuació acabi en
litigi.
Cal tenir present que un plec d’accidents pot derivar en la confecció d’un atestat, per
tant, el principal propòsit de la confecció correcta d’un plec d’investigació d’accidents
no es altre, que el de contenir tota la informació necessària per tal de poder fer un
atestat complert, en el cas que fos requerit per l’Autoritat Judicial.

○ Confecció pas a pas d’un plec d’investigació d’accidents

Normes generals:
- Els s’ompliran sempre amb lletres majúscules.
- A les caselles es realitzaran les marques amb “X".
- No s’emplenarà el document amb llapis.

Atestat d’accident (núm.......): Aquest apartat només s’haurà d’omplir si com a

conseqüència d’un accident s’ha d’instruir un atestat de trànsit. Aquests número serà
facilitat pel mateix programa informàtic i gestionat pel "Nucli".
La SRC no facilita el número d’atestat. Encara que hi hagi atestat, el número NAT
sempre hi constarà a la carpeta del T-01 i serà aquest el número que s’utilitzarà per
l’arxiu propi de cada ART.
Per tant, l’atestat que es pugui confeccionar a posteriori i a partir d’un T-01, li

5
correspondrà el mateix NAT.

Número Arxiu Trànsit (NAT): S’ha d’omplir sempre fent constar el número que
atorgui la SRC.
EI NAT serà particular de cada ART i servirà para la gestió i arxiu propi de l’ART.

Aquest número serà correlatiu i constarà

a) La numeració correlativa
:res apartats:
b) L’any ( Cada any començarà la numeració)
c) L’ART
Exemple: 0001/00 ART-GI (Girona); 0001/00 ART-TE (Terres de l’Ebre).
Encara que en un accident en concret s’hagi de fer un atestat, SEMPRE se li assignarà
també el numero NAT, doncs serà la referència bàsica d’arxiu.

Identificació del lloc de l’accident:

- Sector: Haurà de constar el sector de trànsit on s’hagi produït l’accident

- Nom de la via: (carrer o carretera). Caldrà fer constar la identificació exacta del lloc
dels fets.
- Punt quilomètric: indicant l’hectòmetre separat per una "coma" ex. 174,7.
- Municipi: Hem de posar el nom del terme municipal on s’ha produït l’accident;
és molt important perquè ens determinarà el partit judicial.
- Data: la dels fets.
- Hora: la dels fets.
- Agents actuants: Els que emplenen el plec.
- Informatitzat agent: El que finalment emplena les dades al programa informàtic de
consultes d’accidents.

Vehicles implicats:

Farem constar la marca, el model, i la matrícula de tots els vehicles implicats

* Tipus d’accidents: Farem una creu a sobre de la casella què correspongui. En el cas
que vulguem fer algun aclariment, farem les anotacions corresponents a les
observacions d’aquesta plana.
En el cas de sortida de via, tenim la possibilitat que aquesta sigui amb caiguda,
bolcada o xoc. Si hi ha alguna d’aquestes possibilitats subratllarem allò que
correspongui.
Exemple: sortida de via amb caiguda, bolcada, xoc.
*Nombre de vehicles: Anotarem el número de vehicles de cada tipus.
*Condicions atmosfèriques: Marcarem el que correspongui, hi tenim un espai en blanc
que ens permet una possibilitat aportada per nosaltres mateixos.
*Estat de la superfície: Marcarem el que correspongui, hi tenim un espai en blanc que
ens permet una possibilitat aportada per nosaltres mateixos.
*Lluminositat: Marcarem el que correspongui.
*Tipus de paviment: Marcarem el que correspongui.

6
*Condicions del trànsit: Marcarem el que correspongui, hi tenim un espai en blanc que
ens permet una possibilitat aportada per nosaltres mateixos.
*Danys a la via: Marcarem el que correspongui, hi tenim un espai en blanc que ens
permet una possibilitat aportada per nosaltres mateixos.

Altres circumstàncies de la via:

* Vegetació: feu constar si la vegetació afecta a la circulació o la visibilitat i de quina

manera.
*Obstacles a la via: qualsevol element que pugui afectar a la circulació o la visibilitat
tant si es tracta a la calçada com fora d’aquesta.
*Visibilitat: Indiqueu des de quina distància resulta visible el punt de conflicte per a
cadascun dels implicats o en cas de condicions meteorològiques adverses la visibilitat
general.

*Obres: feu constar si s’estan realitzant obres i com afecten a la via.

* Limitació de velocitat:
- Velocitat Genèrica de la via
- Velocitat Específica d’aquell tram de la via i dels casos específics per a cada vehicle
si correspon.
*Senyalització: s’ha d’indicar quina senyalització existeix, horitzontal i vertical.
*Desperfectes de la via: Indiqueu si hi ha danys a la via o no i descriviu-los.
*Altres: aquest espai es reserva per característiques excepcionals de la via i per a
indicar danys que es puguin haver produït a edificis o a altres particulars.

Característiques de la via

*Tipus de via: En cas de marcar un supòsit amb dos possibilitats, l’opció correcta ha
d’anar subratllada Exemple: Autopista/autovia
*Traçat planimètric: Marcaríem el que correspongui, (hem d’imaginar-nos el traçat de la
via a vista d’ocell).
*Traçat altimètric: Marcaríem el que correspongui, (hem de veure el perfil de la via).
*Nombre de carrils: Identifiqueu el sentit: feu referència a la localitat del principi o final
de la carretera a la que es dirigeix el sentit, i entre parèntesis el número de carrils de
circulació en aquell sentit.

Observacions

Aquest espai queda reservat per a qualsevol aclariment o ampliació en referència a als
apartats complimentats en aquesta pàgina, especialment per als de senyalització i on
cal fer constar l’abast dels desperfectes de la via (en cas que n’hi hagi). A més es
podrà utilitzar per anotar aquelles dades informatives com per exemple indicatius dels
serveis d’emergències que intervenen com bombers, ambulàncies, centres on són
traslladats els ferits o altres informacions que puguin ser d’utilitat.

Croquis

És molt important que el croquis es realitzi de manera correcta i seguint un criteri

7
homogeni atès que es possible que en cas d’haver-se de fer un plànol a partir del
croquis, aquest no sigui dibuixat per la mateixa persona que va fer inicialment.
Al croquis es representarà clarament la via on ha succeït l’accident, amb clara
identificació dels sentits de circulació, dels punts fixes de referència imprescindibles
per a la correcta presa de mesures de l’accident. També es representaran elements
com:
− la posició final dels vehicles;
− el punt de col·lisió;
− la posició final dels ferits o morts;
− les restes, de qualsevol mena, a la calçada;
− les marques dels pneumàtics, de qualsevol tipus;
− les possibles trajectòries, ja deduïdes, dels vehicles implicats, abans i després de
l’impacte;
− distàncies entre els elements de referència;
− Representació del nord.

Excepcionalment es podrà utilitzar llapis en aquesta part del plec, si bé s’haurà de

sobreescriure posteriorment amb tinta permanent.

El vehicles representats seran codificats amb una lletra començant per la "A", les
evolucions dins del croquis d’un mateix vehicle mantindran la mateixa lletra amb una
numeració correlativa...
Ex: SEAT IBIZA,codificat amb lletra "A" A 1, A2, A3 etc.
Ex. FORD FOCUS, codificat amb lletra "B" B1, B2, B3, etc.

Empremtes de pneumàtics i descripció d’aquestes

Marcarem amb una creu aquells tipus d’empremtes que haguem identificat i a l’espai
reservat les descriurem fent constar: el tipus, longitud, situació relativa dins de la
calçada i el vehicle al que pertanyen. El fet de marcar les empremtes sense fer la
descripció posterior de tipus, llargada i situació, resultaria del tot incomplert.

Restes i vestigis

Farem la mateixa operació que en les empremtes.

Característiques de la via

Apunt General: Sempre que apareix una barra espaiadora "/" s’ha d’entendre que a la
part esquerra s’ha de col·locar les mides de l’element que s’estigui referint segons el
sentit de la marxa pres a com a referència, i a l’altre costat de la barra espaiadora les
mesures del sentit contrari.
Exemple: Una via direcció Barcelona - Girona amb dos carrils, un per a cada sentit de
la marxa, és pren com a referència, el sentit Barcelona.
Amplada de carrils 3,5/3,0. Això vol dir que el carril sentit Barcelona, té una amplada
de 3,5 metres i el carril sentit Girona, 3 metres.

- Ítems concrets:

8
*Amplada total de la via: amplada en metres de la calçada + vorals + mitjana +
cunetes..., (en vies convencionals, l’amplada total pot correspondre a l’amplada de la
plataforma).
*Amplada de la calçada: suma de les amplades dels carrils, mesurats des del costat
interior de la línia blanca dels vorals.
*Sentit de circulació: Pres com a referència: aquell que hem agafat per a realitzar les
explicacions i per realitzar els mesuraments.
*Amplada de carrils: (amplada en metres sentit referència) / (sentit contrari). Es a dir,
abans de la barra separadora posarem l’amplada del carril que hem pres com a
referència, i després de la barra, la del sentit contrari.
En cas de vies amb més d’un carril, primer posarem les mides de tots els carrils amb el
mateix sentit començant pel carril de la dreta, i després amb una barra espaiadora
notablement més gran les mides dels altres carrils de sentit contrari. Exemple:
Nacional II amb quatre carrils de marxa, dos per a cada sentit de la circulació:
3,5/3,5 / 3,5/3,5
*Amplada mitjana: indicar l’amplada de la franja de terreny que separa les plataformes
d’una via. Exemple autopista amb dos calçades de circulació una per a cada sentit de
la marxa..
*Amplada vorals: Abans barra separadora: sentit de referència / Després barra
separadora: sentit contrari.
*Alçada vorades: Es referiria a l’alçada mitjana de les vorades, (especialment en nuclis
urbans).
*Amplada vorades: Es referiria a l’amplada de les vorades, (especialment en nuclis
urbans).
*Amplada Marges: Esplanada de terra adjacent al voral i al mateix nivell que aquest,
no concebut per a la circulació i destinat a altres usos.
*Tipus cunetes: Es marcarà el tipus de cuneta fent un cercle sobre allò que
correspongui. (Aquesta és una excepció al marcatge en aspa que es fa a la resta del
plec).
*Amplada cunetes: Es farà constar l’amplada.
*Talussos: indiqueu si la via limita amb talussos, si són ascendents (desmuntí) o
descendents, (terraplè), el seu pendent i l’alçada si és pot mesurar i si té importància
en relació amb l’accident.
*Pendent longitudinal: S’ha de posar la inclinació ascendent o descendent de la via
amb %; els inclinòmetres que s’utilitzen habitualment mesuren el desnivell amb graus,
llavors si en aquell moment es desconeix l’equivalència dels graus amb el tant per
cent, es pot posar en aquest espai del T-01 la lectura directa de l’aparell amb graus,
fent constar aquest extrem clarament; de manera que en cas que s’hagués de fer un
atestat, ja es faria la conversió en aquell moment.
*Peralt: El mateix criteri que per al pendent.
*Sistemes de seguretat de la via: féu constar tant els sistemes de seguretat activa com
passiva: il·luminació, bandes rugoses o sonores, tanques de protecció, sistemes
reflectants, sistemes de contenció, balises indicadores del traçat de la calçada, etc

Provable evolució de l’accident

La part més important, és la hipòtesi de la patrulla actuant i el croquis. La hipòtesi es

9
pot redactar de forma manuscrita sobre l’espai reservats als efectes, fent servir una
estructura i contingut similar a la que es faria en un full d’informació d’accidents, però
fent una explicació més extensa de l’evolució de l’accident i descrivint amb més detall
les possibles causes directes i indirectes de l’accident.
Però també hi cap la possibilitat, que a gust dels agents que han de confeccionar el T-
01, puguin decidir si prefereixen redactar l’espai adient de la patrulla actuant a mà
(com s’ha dit en el paràgraf anterior), o redactar una “diligència de valoració tècnica
policial”, com la que inclouríem en un atestat per accident de trànsit; aquesta diligència
la redactaríem amb ordinador i l’adjuntaríem al plec com un document més que
contindria aquest.
Aquesta mateixa possibilitat ens la trobaríem amb el croquis, el qual es podria
confeccionar a mà, fent constar totes les dades referents a la presa de mesures sobre
l’espai reservats als efectes o fer un dibuix complert i a escala amb el programa
específic de que disposen els sectors de trànsit per als efectes, i adjuntar- lo igualment
al plec.
En el cas d’ajuntar documents als plecs, com és el cas d’una diligència de valoració
tècnica policial o un croquis planimètric a escala, s’haurà de fer constar la llegenda
“S’ADJUNTA DILIGÈNCIA DE... / CROQUIS PLANIMÈTRIC...” a l’espai on hauríem de
fer les corresponents anotacions i aquests documents que adjuntarem, sempre hauran
d’anar signats i segellats.

Recollida de mesures

En aquest espai es descriuran els punts fixes de referència, fent constar totes les
dades referents a les mesures.
Dependrà de si utilitzem el sistema de coordenades o triangulació, que les dades que
es faran consta estaran adaptades a cada sistema. Es detallen aquests sistemes
d’amidament al títol III d’aquest manual.

Fulls annexes

Es disposen d’uns fulls annexes que seran els que emprarem per a fer la inspecció
ocular dels vehicles, aquests fulls són de complementació obligatòria en cas de
confeccionar un T-01, però igualment ens poden servir de gran ajuda en el moment de
la inspecció ocular dels vehicles, en els accidents que de primer moment ja sabem que
hem de fer una atestat complert per accident de trànsit. Això és així, ja que aquest fulls
disposen dels ítems i espais necessaris per a fer una correcta inspecció ocular i per
tant ens ajudaran a no deixar-nos dades importants.

Disposem de dues variants d’aquest model de full que es distingeixen a primera vista
ja que el seu color és diferent.
Uns són de color groc i seran els que utilitzarem més habitualment ja que són els que
contenen les dades relatives a turismes i motocicletes. Els altres són de color verd i
bàsicament contenen les mateixes dades, amb la principal diferència que incorporen
un espai per a les dades del tacògraf, referint-se en aquest cas a camions i autobusos.

- Espai de dades administratives: tenen uns espais on simplement es faran constar

dades d’identificació dels ocupants dels vehicles i de les dades de la pròpia

10
documentació dels vehicle. És molt interessant en aquests espai a més de posar les
dades requerides, prendre nota d’un nº de telèfon, si pot ser de cada persona, per
possibles consultes posteriors. Aquí també haurem d’informar del lloc que ocupa cada
persona dintre del vehicle, la lesivitat, lloc de trasllat, ús d’accessoris de seguretat,
resultat de prova d’alcoholèmia, etc. En quant als vehicles igualment haurem de fer
constar les dades administratives que consten a la documentació i assegurança de
cada vehicle que es faci la inspecció ocular, així com també si ha estat retirat per
alguna grua, tot identificant aquesta i el lloc de trasllat del vehicle en qüestió.

- Hi ha un altre espai on consta concretament “Inspecció ocular” i és el lloc on

tècnicament recollirem les dades que ens donaran la informació per poder concretar
l’estat i els danys dels vehicles implicats.
Aquestes dades seran les que realment ens serviran per a fer la inspecció ocular.

Per tant, aquests fulls els haurem d’anar emplenant en el mateix lloc de l’accident si les
circumstàncies ens ho permeten, i si no, amb posterioritat al lloc on s’hagi traslladat el
vehicle. En aquest sentit, és molt important preguntar a l’operari que fa les feines de
trasllat, on seran traslladats els vehicles, ja que en cas que s’haguessin de transportar
a un sector o territori fora dels nostre àmbit, seria necessari poder fer al inspecció
ocular abans del trasllat definitiu.

Atestat

o Finalitat de l’atestat

La llei d’enjudiciament criminal (LECrim), no defineix exactament que és l’atestat si

més no en els articles 292 i 293, fa unes puntualitzacions interessants sobre el mateix.

Del contingut d’aquests articles es pot extreure, que els funcionaris de policia judicial
efectuaran, bé en paper segellat, bé en paper comú, un atestat de les diligencies que
es practiquin, en el que s’especificaran amb la major exactitud els fets per ells
esbrinats, afegint les declaracions i informes rebuts i anotant totes les circumstàncies
que haguessin observat i poguessin ser prova o indici del delicte.
L’atestat serà firmat per qui l’hagi estès, i si utilitzes segell l’estamparà amb la seva
rúbrica en tots els fulls. Les persones presents, pèrits i testimonis que haguessin
intervingut en les diligències relacionades en l’atestat, seran invitats a firmar-lo en la
part a ells referida.

L’art. 297 de la LECrim, també diu que els atestats que es redactin i les manifestacions
dels funcionaris de la Policia Judicial a conseqüència dels esbrinaments practicats,
tindran la consideració de denuncies a efectes legals. La resta de declaracions tindran
la valoració de declaracions testificals.

Ara bé, encara que els atestats per accident de trànsit segueixin igualment una
estructura reflexada pel procediment penal, hem de situar el seu objectiu principal

11
pràcticament sempre fora de l’àmbit penal, (excepte en aquells casos concrets en que
a més de l’accident al que es refereixen, fan referència a algun dels delictes contra la
seguretat viària), i per tant, això ens permetrà una certa diferenciació en quant a la
seva confecció i estructura.

D’aquesta manera els atestats de trànsit, adopten una forma característica que sense
distanciar-se del que es fa constar a la LECrim, s’ha anat adaptant a les necessitats de
procedir d’una forma ordenada en la correlació de diligències per conformar un atestat;
així, l’estructura correlativa a la que es fa referència, s’ha anat consolidant seguint en
certa una tendència imitativa del procés penal al qual habitualment es dirigeixen els
atestats en general.

Cal afegir que en el Cos de Mossos d’Esquadra, no es disposa d’un Procediment

Normalitzat de Treball (PNT), que tracti específicament sobre l’atestat de trànsit. En
canvi, si que n’hi ha un que parla d’atestats en general, però que exclou concretament
els de trànsit.

Com a conclusió i des d’un punt de vista pràctic, podem considerar que l’atestat per
accident de trànsit no deixa de ser un document, en que es fa la comunicació a
l’Autoritat Judicial d’uns fets amb resultats greus o molt greus, i que han tingut lloc en
el seu partit judicial. La forma d’explicar-los segueix un procediment més o menys
definit en el que l’objecte final és no deixar cap informació, o circumstància en l’oblit,
de tal manera que l’Autoritat Judicial disposi de tots els elements de judici suficients
per tal que pugui en primer lloc tenir constància detallada del que ha succeït, i en
segon lloc, poder atribuir responsabilitats. Aquest document, tal i com diu la LECrim
s’acabaria de configurar amb les declaracions i informes relacionats.

La jurisprudència del Tribunal Constitucional, diu en nombroses sentències que

l’atestat policial només es pot concedir valor probatori si es reiterat i ratificat en judici
oral, però té caràcter probatori propi quan conté dades objectives i verificables. Es
refereix a les parts dels atestats i informes que contenen croquis, empremtes i
fotografies.

D’altra banda, segons l’article 295 de la LECrim, diu que els atestats amb les
diligències practicades, s’han de posar en coneixement de l’Autoritat Judicial o
Ministeri Fiscal en el termini màxim de 24 hores.
Així, en el cas d’accidents de trànsit mortals, o d’alarma social, a causa de la seva
complexitat i durada pel treball específic que comporten, aquest tràmit es complirà
mitjançant la confecció del document T-18 (Full de comunicació al jutjat, d’accident
mortal de trànsit o d’accident de trànsit rellevant) i el seu lliurament al Jutjat
s’efectuarà, tal com indica aquest article, abans de les esmentades 24 hores.

o Instructor i secretari

A la pràctica i en el cas dels atestats de trànsit, no hi ha una diferenciació clara

entre l’Instructor i el Secretari. Els dos actuen solidàriament i comparteixen les
diferents tasques a realitzar.

12
També s’ha de senyalar que per a estendre un atestat, es suficient la presència única
d’un Instructor. No hi ha obligació legal que hi figuri el Secretari.

De tota manera sempre que hi hagi Secretari, a la part final de les diligències farem
constar l’expressió:

La qual cosa com a Secretari CERTIFICO

En cas que actuï només un Instructor escriurem:

CONSTI i CERTIFICO.

o Estructura de l’atestat de trànsit

Generalment els atestats per accident de trànsit es composen de les següents parts:
Inici: S’explica quines són les causes que justifiquen la instrucció d’un atestat, i
les primeres actuacions fetes en el lloc de l’accident.

Tràmit: Seqüència de diligències on queden reflectides les gestions o incidències

succeïdes durant la instrucció.

Tramesa: Última diligència on se li signifiquen al jutge les qüestions més

rellevats, i se li fa constància de tot allò que se li adjunta.
Documentació: Relació de documents i efectes que formen part de l’atestat i que
s’adjunten.

Aquest que veurem, seria el model bàsic d’atestat de trànsit, la qual cosa no vol dir que
estigui limitat a les diligències referides, doncs en funció de les circumstàncies es
podran afegir altres tipus de diligències.

Les diligències bàsiques que hi figuraran són les relacionades a continuació:

Caràtula. Diligència d’inici

Diligència d’identificació de persones i vehicles implicats
Diligència informativa de tràmits
Diligència d’inspecció ocular
Diligència de valoració tècnica policial
Diligència d’antecedents
Diligència de tramesa

· Caràtula

La caràtula dels atestats tramesos pel Cos de Mossos d’Esquadra segueix un model
molt similar sigui quina sigui l’especialitat del Cos que s’hagi fet càrrec de la instrucció
del mateix.
D’aquesta manera es mostra un model el més homogeni possible davant els

13
estaments judicials.
De totes formes hi ha uns apartats que tal com s’ha dit són comuns i d’altres que
diferencien la caràtula dels atestats de trànsit.

-Parts de la caràtula de l’atestat per accident de trànsit, començant de la part superior i

seguint cap a baix:
S’identifica l’Àrea Regional i el Sector de trànsit en el que estan adscrits els
agents que instrueix les diligències.
· Número de diligències i NAT.
· Instructor i Secretari.
· Data d’instrucció.
· Data i hora dels fets.
· Lloc del fets: S’identifica el lloc dels fets, especificant nom de la via, punt
quilomètric, terme municipal i Partit Judicial d’afectació, també és interessant fer
constar el titular de la via.

Motiu de la instrucció: "ATESTAT INSTRUÏT PER ACCIDENT DE TRÀNSIT

CONSISTENT EN...". S’ha de classificar el tipus d’accidents (sortida de via, col·lisió
frontal, encalç, etc.), “ENTRE ELS VEHICLES...” fent constar les unitats de trànsit i si
correspon amb la marca, model i matrícula, “AMB EL RESULTAT DE....” es farà
constar la gravetat de les persones ferides o mortes, i dels danys materials.
El motiu de la instrucció pot tenir la variant que a més d’un accident, hi hagi un delicte
que sigui una altra causa de la instrucció. Llavors, l’inici de la redacció variarà fent
referència al delicte que es tracti. Exemple:

“ATESTAT INSTRUÏT PER UN PRESUMPTE DELICTE CONTRA LA SEGURETAT

VIÀRIA, PER CONDUIR UN VEHICLE A MOTOR AMB UNA TAXA D’ALCOHOL
SUPERIOR A 0,60 mg/l...”, o el delicte que sigui, i es seguiria amb un altre paràgraf,
fent constar la mateixa redacció que l’esmentada anteriorment en referència a
l’accident.
Identificació de persones implicades: A la caràtula s’identifica amb el nom,
cognoms i nº de document identificatiu, les persones que han resultat imputades,
detingudes, implicades, ferides o mortes i als conductors dels vehicles; fent constar
també, el seu estat.

Identificació de vehicles implicats: La identificació es limita només a la marca,

model i matrícula dels vehicles implicats.
Es fa constar el jutjat al qual s’adreça l’atestat o en el seu defecte o segons pautes
judicials, es podria fer constar de forma genèrica, “Jutjat de Primera Instància i
Instrucció en funcions de guàrdia”.

Finalment és farà constar per a qui es fan còpies de l’atestat. Normalment serà per al
Ministeri Fiscal i per l’arxiu dels MMEE.

14
· Diligència d’inici

En aquesta diligència es tractarà d’explicar de forma clara, concisa i cronològica, els

fets que han succeït just abans que la patrulla encarregada de la instrucció de les
diligències, es fes càrrec de les següents actuacions. De manera que els fets que es
reflecteixin, han de tenir un fil conductor revestit de coherència.

La cronologia més habitual d’un accident fins que hi arriben els instructors, és la
següent:

1) Alguna persona, entitat, cos policial etc, comunica que s’ha produït un accident de
trànsit.

2) Es comissiona algun efectiu policial.

3) La unitat comissionada un cop arriba, informa dels fets i sol·licita els serveis
d’assistència (bombers, ambulàncies, carreteres, més dotacions etc.), encara que ja
poden haver estat activats inicialment per la pròpia Sala. Es farà constar la situació en
la que es troba la via quan arriben els serveis policials: un sentit tallat, els dos carrils
tallats i el motiu, com pot ser la presència dels vehicles accidentats, dels serveis
d’emergència, etc. o si pel contrari, no hi ha afectació viària.

4) Altres serveis urgents han iniciat les seves tasques (excarceració d’atrapats per part
dels bombers, evacuació de ferits per les ambulàncies, etc.).

5) Les primeres unitats policials han pogut també intervenir modificant l’escenari dels
fets (els vehicles han estat retirats de la via i modificades les seves posicions finals,
identificació de persones implicades, etc.).

6) Arriba la unitat policial encarregada de la instrucció de l’atestat i que assumeix tota

la informació possible.

A partir d’aquest moment es dona inici a l’atestat, intentant reflectir en aquesta

diligència totes aquelles circumstàncies que han succeït abans que hi arribés la unitat
instructora, i a més fent constar les modificacions que s’hagin produir en l’escenari dels
fets.

Aquesta diligència d’inici haurà de contenir tota aquella informació que en sí mateixa
doni justificació a la instrucció de l’atestat.

· Diligència d’identificació de persones i vehicles implicats

En aquesta diligència s’hauran de fer constar totes les dades identificatives dels
vehicles, les persones que els ocupaven i, les dades d’altres persones que hagin pogut
estar implicades com (vianants, ciclistes, perjudicats, etc.); també s’hi hauran

15
d’incloure els testimonis.

Aquesta diligència per sí mateixa aporta molta informació i per tant, ha d’estar
convenientment estructurada. Com a criteri general, i per tal de facilitar la correcta
identificació de les dades fonamentals es tindrà sempre com a referència el vehicle,
doncs aquest és un element identificador en sí mateix. Així, de forma més destacada,
hi constarà en primer terme la marca, model i matrícula.

A continuació es desglossaran tres tipus de dades, separades per un espai.

Al primer grup de dades hi constaran les pròpies del vehicle, fent especial distinció en
allò que afecta a l’assegurança. En el segon grup hi constaran les dades relatives al
conductor i finalment a l’últim grup les dades dels altres ocupants o usuaris dels
vehicles, en cas que n’hi haguessin.

El que resulta especialment útil per a complimentar aquesta diligència es disposar de

fotocòpies de les documentacions dels vehicles i persones implicades.
A efectes pràctics, una bona opció podria ser la de portar una diligència d’aquest tipus
sense dades en un full model i posteriorment la complimenten al lloc dels fets. A l’hora
d’instruir l’atestat i omplir els camps, aquests segueixen el mateix ordre i per tant
facilita la feina.

En qualsevol cas la complementació correcta d’un T-01, permetrà omplir correctament

les dades corresponents a la diligència d’identificació de persones i vehicles implicats.

· Diligència informativa de tràmits

La podríem anomenar col·loquialment com a diligència “calaix de sastre”. Està

precisament conceptuada per a concentrar en una sola diligència totes aquelles
qüestions de tràmit que s’han pogut dur a terme i que d’alguna manera han de quedar
reflectides a l’atestat. Seguirà sempre un ordre cronològic de tots els seus tràmits.

En aquesta diligència es farà constar el motiu de la no realització de la prova

d’alcoholèmia a algun dels conductors implicats o el resultat d’aquestes, (normalment
es farien constar en aquesta diligència sempre que el resultat fos negatiu o sent
positiu, es tractes d’una taxa administrativa i que no hagués influït en l’accident, en cas
contrari, s’hauria de fer constar l’alcoholèmia en una diligència que afegiríem al cos de
l’atestat).

S’inclouran com a gestions, les actes de manifestació voluntària i oferiment d’accions

que s’hagin realitzat. Antigament hi havia una diligència que s’anomenava “diligència
de manifestacions i oferiment d’accions”, i incloïa aquestes gestions però actualment
es fan constar en aquesta diligència.
Com a exemple podríem citar alguns dels tràmits que es faran constar normalment en
aquesta diligència:

16
Moment en que el metge certifica la mort d’una persona, en el lloc de l’accident. Detall
del telefonema que s’efectua al jutge de guàrdia, per a comunicar-li la mort d’una
persona en el lloc de l’accident i si aquest delega l’aixecament del cadàver o no.
Moment de l’arribada de la comitiva judicial. Moment de la retirada de cadàvers per la
funerària. Dipòsit de vehicles i objectes personals.
Tràmits amb el Consolat. Trasllats als hospitals. Telefonemes varis.
Visites als hospitals per tal d’agafar manifestacions o interessar-se per l’estat dels
ferits.
Visites posteriors a les bases de les grues, per tal de realitzar inspeccions oculars més
acurades.

Gestions varies portades a terme durant la instrucció.

· Diligència d’inspecció ocular

La inspecció ocular és un dels elements que més rigor tècnic precisa i en base a
aquesta inspecció ocular moltes vegades podrem determinar les presumptes
responsabilitats dels implicats en un accident de trànsit.

És molt important que el agents que efectuïn una inspecció ocular en l’escenari d’un
accident no parteixin d’una idea preconcebuda i encaminin els seus esforços a
aconseguir dades objectives, les quals serviran com a prova i que donaran la
informació que serà necessària per a poder descriure de forma correcta com es va
produir l’accident i també, per a possibles estudis tècnics futurs.

Certament la inspecció ocular, tant per la seva pròpia forma d’elaboració (es fa a
l’escenari dels fets o amb posteriors desplaçaments) com per la seva amplitud, sembla
lògic que aquesta es generés com a acta. Però aquesta és una excepció pel que es
refereix a la línia general de reducció de diligències, atès que la inspecció ocular és en
sí mateixa una diligència i no consta en acta independent.

La raó està precisament en la seva importància dins l’atestat. La inspecció ocular té

una rellevància tant notòria que, si s’adjuntés en acta independent, podria quedar
difuminada entre el conjunt dels documents que s’adjunten al final de l’atestat. És
tracta doncs, de prioritzar els aspectes tècnics envers als formals. No hem d’oblidar
que els atestats de trànsit són bàsicament els principals elements de judici que tenen
les autoritats judicials per a dirimir responsabilitats, i aquests elements forçosament
s’han de fonamentar en els referits aspectes tècnics. També s’ha de considerar que
trobar aquesta diligència just abans de la de valoració tècnica policial, facilita la
contrastació de dades.

Aquesta diligència té dos fases d’elaboració:

1.- Recollida d’informació: La primera la que fa referència a la recollida d’informació

que es fa al mateix lloc de l’accident. Existeix la possibilitat que aquesta recollida
d’informació es faci en moments diferents, es a dir, que amb posterioritat, els agents
tornin al lloc dels fets per acabar de completar les dades que els hi puguin faltar. Això

17
sempre ho podran fer quan es tractin de dades informatives de caràcter fix, com per
exemple: mides de la carretera, senyalitzacions, etc.
De tota manera hi ha una sèrie de dades que forçosament s’han d’aconseguir de forma
immediata, atès que són susceptibles de desaparèixer.
Ens referim a aquelles dades de caràcter totalment eventual, com podrien ser per
exemple l’escombra’t que produeixen unes rodes al frenar amb sistema ABS, posicions
finals dels vehicles, condicions atmosfèriques, etc.
També existeix una tercera possibilitat per tal de completar la inspecció ocular que és
la de recollir informació en un lloc diferent al de l’accident. Per exemple: fer la
inspecció ocular dels vehicles afectats, a la base del servei de grues on hagin estat
retirats.

2.- Complementació de la diligència: La segona part, és la pròpia l’elaboració de la

diligència a l’atestat. Aquesta és una feina igualment tècnica i costosa, ja que s’ha de
tenir molta cura en fer constar totes les dades d’una forma molt concreta. Les dades
introduïdes en aquesta diligencia s’han de correspondre exactament amb les que es
representaran a la planimetria o croquis a escala, (en quan a forma, llargada de les
empremtes, gratades, etc), però en cap cas es citarà a cap punt de la planimetria per
reforçar cap descripció, d’aquesta manera totes les dades referides aquí han de
quedar plenament detallades sense necessitat de consultar cap altra part del mateix
atestat.

A continuació, es descriuen els diferents apartats que composen aquesta diligència i

que es caracteritzen per algun motiu, com pot ser per la seva importància dintre de
l’atestat o per la seva específica estructura i contingut.

Identificació de l’accident: es tracta de fer una definició de quin tipus d’accident ha

estat, és a dir, la informació que faríem constar en aquest apartat seria bàsicament la
mateixa que faríem constar a l’apartat de “Motiu de la instrucció” de la caràtula de
l’atestat.

Descripció de la via: es tracta de explicar quin tipus de via és (autopista, autovia, via
ràpida, travessera, etc.) afegint l’origen i destí de la mateixa i fent constar quina és
l’empresa encarregada del seu manteniment.

Referències a la via: les explicacions posteriors que es puguin fer en aquesta

diligència prendran com a referència un sentit de circulació, el qual es farà constar en
aquest punt.

Sentit de circulació dels vehicles implicats: no confondre la diferència que hi ha

entre sentit i direcció. La direcció és la línia recta que uneix dos punts. El sentit és cap
a on es dirigeix un vehicle en concret. Per tant, una carretera té una direcció i dos
sentits.

Punts fixes de referència: en aquest apartat es farà constar el tipus de mesurament

que s’ha utilitzat; així, si hem fet servir el sistema de coordenades precisarem d’un
punt fix, en canvi, si emprem el sistema de triangulació necessitarem dos punts fixes.
Per tant, haurem també de descriure la posició física d’aquests; per aquest motiu, si és

18
possible, és preferible utilitzar punts fàcils d’identificar com, fites quilomètriques,
senyals verticals, etc. En quan a la presa de mesures se’n parlarà al títol III d’aquest
manual.

Característiques de la via: s’hauran de fer constar les dades relatives a per exemple
nombre de carrils, dimensions de la via, limitació de velocitat, senyalització, condicions
del ferm, elements de seguretat de la via, característiques de l’entorn, condicions
atmosfèriques, etc. Aquestes dades sempre fan referència al moment en el que es van
produir els fets i la classificació que s’ha d’utilitzar s’ajustaria a la predefinida al plec
d’investigació.

Empremtes, restes, i vestigis.

Aquest serà possiblement l’apartat dintre d’aquesta diligència que portarà més feina a
l’hora de redactar-lo correctament. Es tracta d’identificar cada empremta de pneumàtic,
fent constar al vehicle que pertany, la seva definició, forma, mesures i els llocs on
s’inicien i on acaben, (per a situar els principis i finals d’aquests empremtes s’haurà de
fer en respecte al punt o punts fixos, depenent del sistema de mesurament que
haguéssim emprat). El mateix passaria amb els altres ítems d’aquesta diligència com
serien les restes i vestigis, on quedarien inclosos per exemple les restes
d’infraestructura dels vehicles, restes de vestuari de les persones, vidres, taques de
líquids, gratades de parts metàl·liques sobre l’asfalt, on a més, en aquest cas, s’hauria
de fer constar l’amplada i profunditat en el lloc on fos més marcada cada gratada.

Danys aliens als vehicles implicats: es faria constar si s’han produït danys a finques
contigües al lloc de l’accident, a la infraestructura de la via, etc. Hem de recordar que a
les persones afectades se’ls hi ha de complimentar i entregar una acta d’oferiment
d’accions, (N-05).

Posicions dels implicats: es tracta d’indicar quines posicions ocupaven les persones
implicades abans de l’accident, la qual cosa correspondrà normalment al que s’haurà
fet constar a la “diligència de d’identificació de persones i vehicles implicats”. A
continuació, serà on haurem de fer constar realment la informació en aquest apartat,
es referirà a les posicions d’aquestes persones després de produir-se la col·lisió; així
que haurem de dir “tal persona, conductora del vehicle..., va restar en la seva pròpia
posició de conductor”, o “va haver de ser escarcerada del vehicle que conduïa pels
bombers”, o “va sortir del vehicle en el seu desplaçament sense control, després del
punt de col·lisió i va restat al terra a...” on s’hauria de detallar el lloc on va restar la
persona finalment.

Observacions: Es poden donar casos que hi hagi una especial dificultat per saber qui
era el conductor d’un vehicle (tots els ocupants morts, intenció d’eludir responsabilitats,
etc.) en aquest casos és especialment necessari recollir les evidències que puguin
ajudar a determinar qui es trobava al volant en el moment de l’accident; (restes de
cabell incrustat al parabrisa de la banda del conductor, lloc que ocupaven les
escarceracions fetes pels bombers, manifestacions, etc.).

Posicions finals dels vehicles: Cal situar-los en la seva posició relativa a la calçada i
respecte al punt o punts fixes depenent del sistema de mesurament que haguéssim

19
emprat. Habitualment no representa cap problema, doncs normalment les unitats
d’atestat arriben al lloc dels fets quan els vehicles encara no han estat retirats, i en cas
que per necessitats s’haguessin mogut, haurien de ser marcats i si pot ser fotografiats
pels agents allí presents. Un problema més freqüent es pot trobar en vehicles molt
lleugers o de dues rodes (ciclomotors, motocicletes, etc). Segons en quina posició
queden, sol passar que qualsevol persona present el mogui del lloc. En aquest cas,
haurem d’esbrinar qui ha estat i demanar-li la situació més aproximada possible on es
trobava el vehicle; i si no intentar esbrinar-ho per les restes, com taques de líquids o
petites gratades sobre l’asfalt, etc.

Probable punt de col·lisió: aquest element és molt important i d’una transcendència

posterior quasi determinant. Encara que hi ha excepcions i casos atípics, normalment
el punt de conflicte es situa en un carril de la calçada. Aquest fet en moltes ocasions,
pot ser indicatiu de qui va envair el carril del sentit contrari i per tant, definiria en la
majoria dels casos, la presumpta responsabilitat.
Cal situar-los en la seva posició relativa a la calçada i respecte al punt o punts fixes,
depenent del sistema de mesurament que haguéssim emprat.
No només hem de situar el punt o punts de col·lisió, sinó que també, hem de justificar
perquè ho hem determinat així.

Normalment en col·lisions entre turismes o turisme camió, etc, si hi ha empremta de

frenada prèvia a la col·lisió, podem observar un canvi de trajectòria brusc d’aquesta
empremta, o també es poden observar unes gratades al terra efectuades per les parts
metàl·liques dels baixos d’algun dels vehicles implicats; aquests vestigis són
determinants a l’hora de situar un vehicle en el moment de produir-se la col·lisió i per
tant, aquestes podrien ser algunes de les justificacions més clares a l’hora de situar un
punt de col·lisió.

Examen dels vehicles: es tractarà d’identificar en primer terme el vehicle del qui
anéssim a descriure la seva inspecció ocular, a continuació és tracta d’anar
complimentat tots els ítems que es van requerint.

Alguns d’aquests ítems serien:

· Elements seguretat rellevants Actius/ Passius existents: anomenar si el vehicle
en qüestió disposa d’ABS, airbags, pretensors dels cinturons de seguretat, etc i si
aquests s’han activat i quins.
· Estat de conservació inicial i danys anteriors a l’accident: aquí s’haurien de fer
constar aquestes circumstàncies si les coneguéssim. Per exemple, es pot entendre
que un cop a la planxa d’un vehicle ja hi era abans de l’accident, si poc després que
s’hagi produït aquest, observem restes d’òxid. Si ho desconeixem o si creiem que
l’estat general pot ser correcte, ho farem constar així.
· Mesures de deformació: aquesta dada pot contenir una complexitat tècnica
bastant elevada, de manera que nosaltres alhora de prendre aquestes mesures, ens
limitarem normalment a observar en quin lloc es localitzen les deformacions màximes
de l’estructura de cada vehicle implicat i quina direcció d’incidència han tingut les
forces que han provocat l’esmentada deformació. Això en donarà una informació
suficient, com per a poder entendre l’evolució de l’accident que estem treballant. De
manera, que serà una dada més que ens ajudarà a comparar i poder discriminar

20
possibles evolucions de l’esmentat accident.

Les rodes: Aquest element del vehicle mereix una especial atenció, ja que és l’únic
que manté el contacte entre el propi vehicle i el terra. És per això que esdevé un dels
principals elements de seguretat. Paradoxalment, malgrat que en els darrers anys ha
sofert una gran evolució tècnica, no és ni de bon tros l’element al que l’usuari dedica
més atenció.

A l’hora de realitzar la inspecció ocular, no només és important conèixer les diferents

empremtes deixades pels pneumàtics, sinó que també caldrà recollir les dades i
vestigis de manera útil. Del contrari, passarem per alt molta informació que pot
resultar- nos útil; com la data de fabricació, interpretació de possibles danys o
deformacions anteriors o posteriors a l’accident, deteriorament de materials per la
intempèrie,... pneumàtics d’hivern, etc. Examen dels pneumàtics: Haurem de detallar
pneumàtic per pneumàtic, el lloc que li correspon, la marca, el model, les dimensions,
la profunditat del dibuix en mil·límetres, la pressió d’inflat en bars i l’estat del
pneumàtic.

També s’hauran de fer constar situacions com irregularitats detectades que

objectivament es pugui entendre que són anteriors a l’accident i fer-ho constar
d’aquesta manera; com bandes de rodatge arrencades, danys o deformacions amb
mostres d’envelliment sobre les llantes, pneumàtics degradats al rodar constantment
amb pressions baixes, etc.
Dades del tacògraf: És necessari recollir les dades relatives a l’aparell tacògraf i del
disc diagrama dels vehicles que en disposin. Aquestes intervencions han de ser
ràpides, doncs la informació que contenen pot ser de gran ajut a més de posar de
manifest les incidències que pot haver tingut el vehicle. Observacions: en el cas que
pensem que pot haver-hi alguna manipulació o incidència en aquest sistema de
control, o que per esclarir alguna circumstància de l’accident necessitem d’un estudi
detallat de les dades del tacògraf, ho haurem de posar ràpidament en coneixement de
l’oficina tècnica de la nostra ART, amb el requeriment que es facin càrrec de l’estudi
pertinent.

Dipòsit del vehicle: es farà constar si el vehicle va ser retirat o no per alguna grua, (en
cas afirmatiu es farà constar l’adreça i el telèfon de l’empresa del servei de grues que
se’n va fer càrrec) i el lloc on va ser traslladat finalment el vehicle.

· Diligència de valoració tècnica policial

És la diligència on l’agent, de forma objectiva, farà constar com s’ha desenvolupat

l’accident i els motius que l’han originat, conclusió a la qual arribarà desprès de valorar
les dades extretes de l’accident. A aquesta conclusió no es té perquè arribar en el
mateix escenari de l’accident, de fet, el més adequat podria ser deixar la decisió per a
un moment posterior, on un cop contrastades totes les dades disponibles i opinions
d’altres agents, es podrà arribar a una conclusió que de ben segur, serà sempre més

21
encertada.
La importància en la redacció d’aquesta diligència ve donada perquè l’agent determina
el grau de responsabilitat de les persones implicades, de manera que serà la més
determinant per a la tasca dels advocats, companyies d’assegurances, jutges, fiscals,
etc.

Per aquest motiu, l’agent redactarà aquesta diligència pensant que únicament amb la
seva lectura, sense necessitat de llegir la resta de l’atestat, qualsevol persona aliena a
la tasca policial, entendrà com s’ha desenvolupat l’accident i quines han estat les
causes.

Tota la tasca investigadora realitzada pels agents per determinar les causes de
l’accident, es veurà reflectida a la inspecció ocular, que és on veritablement l’agent farà
constar les dades, proves, indicis dels que té coneixement per refermar i donar suport
coherent a la valoració tècnica policial, juntament amb la manifestació dels implicats i
testimonis.
La valoració tècnica policial, està dividida en dos blocs diferenciats i relacionats alhora,
que són:

1.- Descripció de l’accident, (Provable EVOLUCIÓ): bloc on es realitzarà una

descripció complerta de com s’ha produït l’accident, sense necessitat de fer esment de
les causes que l’han originat.

Les característiques d’aquest bloc són:

- Mantenir ordre cronològic en la descripció.

- Utilitzar un llenguatge planer, entenedor, concret i correcte.
- Serà un resum de tota la resta de l’atestat, ja que constaran, preferentment per
aquest ordre i en diferents paràgrafs: dia, hora, lloc, tipus d’accident, vehicles i
persones que intervenen, característiques de la via, desenvolupament de l’accident,
resultat i finalització del mateix.

Aquesta descripció s’iniciarà de la mateixa manera que es faria en un T-06 o en un T-

01, però ens estendre’m el que convingui en el desenvolupament, resultat i finalització
de l’accident, per tal de fer una descripció del succeït, el més concreta i entenedora
possible.

No farem referències en cap moment a posicions o elements de la planimetria, havent

d’explicar sobre aquesta diligència el necessari per a que es pugui entendre plenament
sense haver de consultar cap altra part de l’atestat. A més, l’hora de referir- nos a
qualsevol unitat implicada en l’accident, ho farem emprant aquestes expressions:
camió, turisme, motocicleta, vianant, etc i no fent constar cada cop la marca, el model i
la matrícula, o nom, cognoms i DNI de cada unitat o persona implicada; en el cas que
en un mateix accident ens troben per exemple, en dos o més turismes implicats,
podrem referir-nos a ells només amb la marca de cadascun si són diferents; o si no,
amb la marca i el model; d’aquesta forma la diligència pren un caràcter molt més àgil i
proper, on la persona que la llegeix es fa més ràpidament amb la idea.

22
2.- Causes de l’accident: tal i com es va fer constar al “manual d’accidents bàsic”
les causes d’un accident de trànsit es destriaran en dos grups:

· Causes mediates o indirectes: Aquelles que normalment en si mateixes no

donen lloc a l’accident, però afavoreixen la seva materialització o el seu resultat. I que
poden ser relatives al factor humà, al vehicle, a la carretera, als fenòmens atmosfèrics
o a altres causes.

· Causes immediates o directes: Aquelles que de forma directa intervenen en

l’accident i que sense aquestes l’accident no s’hagués produït. I que serien maniobres
u omissions inadequades i normalment antireglamentàries, deficiències en la
percepció, errors en l’evasió, o condicions negatives dels conductors.

En aquest apartat és on de forma objectiva, clara i entenedora, motivarem cadascuna

de les causes, agrupant-les i detallant-les en els llocs que respectivament els hi
corresponguin.

Habitualment succeirà, que tindrem varies causes directes. Així que ens trobarem en
un concurs, en que haurem de determinar, quina és d’entre totes les immediates o
directes, la més important. Per a això, em de tenir clar quina és la que més directament
ha motivat l’accident i per tant, és la que definirem com a PRINCIPAL i EFICIENT.

La causa directa que triarem com a principal i eficient, ja l’haurem motivat en l’apartat
de causes immediates o directes, al constar entre aquelles. De manera que aquest
espai el reservarem, com bé indica el seu nom, a fer una breu i concisa declaració, de
quin a estat el motiu principal de l’accident.

Exemple d’una causa directa, que a més posteriorment, passa a ser la principal i
eficient d’un accident:

Com a causa immediata o directa:

Invasió del sentit contrari, per part el turisme implicat, al no efectuar el revolt a dretes
que descriu la trajectòria de la calçada per la qual circulava. Aquesta maniobra va ser
efectuada per aquest vehicle, molt probablement per una manca d’atenció del seu
conductor, mostrant símptomes de somnolència previs al moment de l’accident,
segons manifestacions obtingudes.

Com a causa principal i eficient:

Invasió del carril del sentit contrari, per part del turisme Opel Corsa, motivada
presumptament, per una manca d’atenció del seu conductor.

A la causa principal i eficient, és convenient identificar amb més detall, la unitat a la

que ens referim; per a donar-li un sentit més concret, a l’element sobre el que hem fet
recaure la responsabilitat cabdal.

Finalment cal recordar el que ja es va dir en el “manual d’accidents bàsic” en quant als
casos específics d’alcoholèmia i velocitat

23
Pel que fa a l’alcoholèmia, com a norma general, mai serà la causa principal de
l’accident. Normalment serà una causa directa o indirecta, depenent del grau
d’afectació del conductor, que podria motivar una maca d’atenció, retard en el temps
de reacció, etc.

Pel que fa a la velocitat com a causa d’un accident, rarament podrem utilitzar el
qualificatiu “excessiva”; haurem d’utilitzar normalment i amb més garanties el
qualificatiu “inadequada”, ja que aquest pot quedar demostrat en el si del mateix
accident (una velocitat inadequada encara que potser no sigui la que ha provocat un
accident si que lògicament pot influir almenys en el seu resultat).

· Diligència d’antecedents

Aquesta diligència surt per defecte, a l’aplicatiu de la PGME, juntament amb la

diligència de tramesa, quan es confecciona un atestat per accident de trànsit. En canvi,
en un atestat per accident en que no hi hagi cap il·lícit penal, aquesta diligència no
s’haurà de confeccionar.
Així únicament el que haurem de fer és no introduir cap dada relativa a aquesta
diligència i esborrar tots els camps que ens permeti l’aplicatiu. A més, en el moment de
tancar l’atestat, el programa informàtic ens requerirà si volem eliminar el text no tractat
i haurem de contestar afirmativament, de forma que aquesta diligencia es suprimirà
definitivament.
En el cas que a més de l’accident de trànsit, tinguéssim un il·lícit penal relacionat i que
el féssim constar en les mateixes diligències, llavors si que hauríem de complimentar
correctament aquesta diligència, fent constar la filiació de la persona imputada, la data
dels antecedents o requeriments, el cos policial que els van practicar, el lloc on es van
realitzar i el motiu.

· Diligència de tramesa

És la diligència que tanca l’atestat. En aquesta hi podem diferenciar tres parts:

1) Els fulls que consta l’atestat, la data i hora en que finalitzen les diligències, i òrgan al
qual es remet.
2) Les qüestions que se li signifiquen a V.I., com l’estat o situació de les persones que
han resultat ferides en l’accident.
3) La documentació i els efectes que s’adjunten, com actes d’oferiment d’accions,
manifestacions, certificats mèdics de defunció, informe fotogràfic, croquis planimètric a
escala, etc.

· Diligències complementàries

En els apartats anteriors, s’ha fet referència a aquelles diligències que són bàsiques en

24
qualsevol atestat per accident de trànsit.
De tota manera, això no vol dir que l’instructor estigui únicament limitat a aquestes
diligències, de manera que a més podrà utilitzar les que cregui oportú. Per tal de poder
disposar d’un ventall més ampli de diligències, al programa d’atestats de trànsit estan
incloses unes altres que, en determinats moments de la instrucció poden ser
especialment indicades per incloure-les a l’atestat.

Entre d’altres podríem destacar les següents:

- DILIGÈNCIA D’INTERVENCIÓ DE DISC DIAGRAMA.

- TRASLLAT CADÀVER A LLOC IDONI.
- DILIGÈNCIA DE COMISIÓ DE DELICTE PER IMPRUDÈNCIA GREU.
- DILIGÈNCIA DE REALITZACIÓ DE PROVA D’ALCOHOLÈMIA, (on normalment
s’adjuntaria a l’atestat una acta de simptomatologia, A-21, a més de les altres actes
corresponents al procediment de l’alcoholèmia).
- DILIGÈNCIA D’ANTECEDENTS, (sempre que s’imputi un delicte).
- ETC.

Tot i així, hem de tenir present el principi de sintetitzar la informació i evitar atestats
molt llargs i amb moltes diligències.

· Annex de l’atestat: actes i documents que s’adjunten

L’annex de l’atestat incorpora les actes independents i altres documents que són el
resultat de les gestions efectuades amb motiu de l’accident, o que han estat lliurats en
relació a aquest. Es tracta de:
− Les actes. Per aconseguir una millor operativitat en la instrucció de l’atestat és
preferible que totes aquelles qüestions que es puguin fer mitjançant una acta, així es
facin, (excepte la diligència d’inspecció ocular); d’aquesta manera es dota d’una
estructura més simple al cos de l’atestat, agilitzant també tot el procés. Exemple
d’algunes de les actes més habituals podrien ser: acta de manifestació voluntària (A-
17), de lectura de drets (A-27), d’oferiment d’accions (N-05), de recollida i lliurament
d’efectes personals (A-16), etc.
− Les proves documentals, sigui quin sigui el suport físic: fotografies o informes
fotogràfics, cinta de vídeo o de cassette, disquet, CD, DVD, etc.
− Planimetria a escala del lloc i evolució de l’accident.
− Els documents lliurats per les persones que efectuen compareixences o declaracions
(contractes privats, notes manuscrites, extractes bancaris, etc.)
− Els informes mèdics.
− Els oficis i les citacions adreçades a persones alienes a l’organització policial,
(incloent els casos en que en el moment de tancar l’atestat no s’hagi obtingut resposta
o que les persones citades no s’hagin presentat a les dependències on hagin estat
citats, etc).
− Els resultats emesos per laboratoris o unitats de policia científica del CME.
− Altres documents rellevants que, a judici de l’instructor, hagin de passar a disposició
judicial.

25
L’aplicació informàtica de tramitació d’atestats de la PGME, permet incorporar en
diligències diversos tipus de documents en suport informàtic, com ara imatges, arxius
de text, etc.

Tota la documentació annexa que tingui un origen extern (com ara actes redactades a
mà, informes mèdics, factures, escrits que s’aportin a la instrucció, etc.) ha de ser
escanejada i incorporada com a arxiu annex a l’atestat en l’aplicació informàtica
“Tramitació”.

Normalment en atestats per accident de trànsit, tot i que se’n derives algun delicte
contra la seguretat viària, no s’adjuntaran objectes.

· Informe fotogràfic

Quan es confeccionarà un informe fotogràfic.

En accidents de trànsit en els quals s’hagi d’efectuar un atestat, s’adjuntarà un informe

fotogràfic del lloc de l’accident.
Encara, que en accidents menys greus, on a priori, no haguem de fer informe
fotogràfic, hem de comptar amb la possibilitat que finalment, s’hagin d’instruir
diligències per l’empitjorament d’un ferit, o per qualsevol altre motiu i tenint en compte,
que l’únic moment que disposem per a enregistrar aquestes fotografies, és
precisament, en el moment de l’accident, no deixarem passar aquesta oportunitat i
actuarem en previsió.

Finalitat i estructura de l’informe fotogràfic.

L’informe fotogràfic, pot tenir una doble finalitat:

Facilitar una primera idea i permetre avaluar de forma ràpida i coherent l’accident.
Mostrar detalls, circumstàncies, condicions concretes etc, d’una forma totalment
gràfica i objectiva.

Per tant, l’informe fotogràfic tindrà una estructura concreta, que haurem de considerar i
que ens servirà de guia. D’aquesta manera, l’informe fotogràfic, constarà d’una
caràtula, que antigament era de característiques similars a la del propi atestat, però
que actualment està formada per un full on hi trobarem un títol amb la inscripció,
“INFORME FOTOGRÀFIC”, un peu de pàgina amb la capçalera institucional dels
Mossos d’Esquadra, i localitzant-se entre mig de totes dues inscripcions el sector,
l’ART i la regió policial d’afectació.

Un cop al cos del propi informe, s’inclouran les fotografies ordenades convenientment,
on al peu de cadascuna es farà una breu descripció del que és vulgui mostrar o
descriure.

26
Finalment, es farà constar en un altre petit paràgraf, la data de finalització de l’informe i
de quantes fotografies i quants fulls consta aquest.
L’informe fotogràfic haurà d’anar convenientment segellat i rubricat en cadascun dels
seus fulls, firmant-lo a més, en l’últim d’aquests.
També s’ha de tenir en compte, que si l’informe fotogràfic que haguéssim realitzat, per
algun motiu, es trametés al jutjat amb posterioritat a l’entrada de l’atestat pertinent;
s’haurà de confeccionar un ofici per tal d’adreçar-lo al jutjat corresponent, relacionant
totes dues entrades i fent constar clarament a l’ofici, la data en que es va efectuar
l’entrada de les primeres diligències al jutjat en qüestió.

Quines fotografies inclourem a l’informe fotogràfic

El comunicat intern 14/2006 DT fcd, que va sorgir a partir de la incorporació de les

càmeres digitals als diferents sectors de trànsit, descriu la gestió que s’haurà
d’efectuar del les fotografies efectuades en accidents de trànsit, així com de la
confecció, tràmit i arxiu dels corresponents informes fotogràfics.
Però extraient d’aquest comunicat el que més ens pot interessar a la pràctica, tindríem
que les fotografies s’hauran d’adjuntar a l’informe fotogràfic amb una definició de 640
per 480 píxels, i que l’informe que incorporarà l’atestat original haurà de ser imprès en
blanc i negre o en color, depenent de les condicions de l’accident i de les instruccions
concretes de cada ART.

Per un altre costat, cal remarcar la importància de diferenciar el caràcter urgent

d’algunes fotografies i el menys urgent d’algunes altres.
Aquesta diferenciació és interessant tenir-la en compte, en el moment en que ens
disposem a fer les fotografies en el lloc de l’accident, ja que de no ser així, ens
podríem entretenir fent fotografies a objectes que tinguin una major durabilitat, com per
exemple: desperfectes en l’estructura dels vehicles, fotografies de senyals de trànsit,
panoràmiques de la via, etc. I que en aquests moments en passes per alt, l’oportunitat
de fotografiar alguna cosa que no es mantingui en la seva situació inicial,
com per exemple podrien ser: unes empremtes de frenada amb molt poca definició, la
posició final d’una persona morta, el velocímetre enganxat marcant una velocitat
concreta, en la posició final i sense modificacions d’un vehicle accidentat, etc.

A continuació entrarem ja en detall de les fotografies que inclourem normalment a un

informe fotogràfic i de l’ordre de presentació d’aquestes, però les referències que es
fan constar són de caràcter general i variarien tenint en compte el tipus d’objectiu i
càmera fotogràfica que utilitzem, la grandària dels vehicles accidentats, el nombre
d’unitats implicades en l’accident, les mesures de la via, les dimensions de la zona de
conflicte, etc.

- Imatges panoràmiques dels sentits de circulació que duien els implicats

abans de l’accident.

Cal realitzar-les com a mínim uns 100 metres abans del punt de col·lisió, atès que
acostuma a ser una distància suficient per incorporar el temps d’un parell de segons de
percepció anterior a la situació de conflicte, i on el conductor hauria d’haver executat

27
alguna acció evasiva (frenada, gir de volant, pèrdua de control, esquiva, etc ). En
aquest apartat hem de tenir en compte, que hem de fotografiar la senyalització que
afecta a cada vehicle en el seu recorregut, abans de la zona de conflicte.
És important fixar-se en l’entorn de l’accident, ja que un pont o lloc elevat ens pot
facilitar prendre una imatge molt bona de l’escenari i que per sí mateixa seria molt
representativa de com s’ha desenvolupat l’accident.

* Normalment, adjuntarem un mínim de dues fotografies panoràmiques a l’informe, una

per a cada sentit de circulació.

- Imatges panoràmiques de les posicions finals dels vehicles implicats.

Les realitzarem com a mínim a uns 15 metres de la posició final de cada vehicle,
incloent en la mateixa fotografia una petita zona del seu voltant, on quedarà
representada la posició final dels altres vehicles implicats i que ens situarà el vehicle
en un determinat lloc, corresponent a la seva posició final.

* Normalment, adjuntarem un mínim d’una fotografia de la posició final de cada vehicle

implicat, a l’informe fotogràfic.

- Imatges panoràmiques de les trajectòries de les unitats implicades.

A efectes de seguir sempre la mateixa pràctica, i amb les possibilitats que ofereix la
fotografia digital, l’agent pot realitzar aquestes fotografies seguint el recorregut realitzat
per cada vehicle fent una fotografia cada 15 o 20 metres al llarg de tot el seu
recorregut, sense modificar el diafragma de la càmera. Aquesta pràctica, garanteix una
informació que pot ser molt valuosa, alhora d’efectuar les corresponents diligències.

* Encara que podem fer varies fotografies d’aquesta mena, normalment el seu sentit
serà el de consulta, principalment a l’hora d’efectuar la diligència d’inspecció ocular i el
croquis. Però, si en hi ha alguna que sigui prou representativa, també la podrem
adjuntar a l’informe fotogràfic.

- Imatges dels danys dels vehicles.

És aconsellable realitzar-les a una distància aproximada de 5 metres, essent

convenient una fotografia des de les diferents diagonals de cada vehicle implicat (el
que representa quatre fotografies per a un turisme).
Si esdevé possible, és convenient efectuar una fotografia zenital (des d’un pla elevat i
fent la fotografia en vertical), dels vehicles que mostrin deformacions greus.

* Normalment, adjuntarem unes dues fotografies de cada vehicle implicat, tot depenent
de l’abast dels seus danys.

- Imatges de detall (punt de col·lisió, empremtes de frenada, solcs,

28
gratades, marques de pintura en els vehicles, anàlisi de cinturons,
velocímetres, plaques de tacògrafs, danys representatius a cascs de
motocicleta, etiquetes d’homologació, etc.).

Alhora de fer aquestes fotografies, és interessant realitzar una anterior més general i a
continuació una o dos del detall que es vol fotografiar, ja que en cas contrari no
tindrem una referència vàlida per a situar el detall fotografiat.
En la fotografia de detall, es pot ubicar un testimoni com a referència de mesures i a
efectes d’indicar l’orientació, (per exemple: respecte a l’orientació del vehicle o
respecte a l’eix de la via).
És interessant poder fotografiar la posició en que van resultar mortes les persones
implicades en l’accident, per fer una representació el més gràfica possible de la
situació, sobre tot, si el jutge no va ser present el moment de l’aixecament del cadàver.

* Normalment, adjuntarem a l’informe fotogràfic una fotografia de detall per cada motiu
a representar; però com és lògic, dependrà de si és possible la seva interpretació, el
fet d’haver-ne d’adjuntar alguna altra més llunyana (de conjunt), que faciliti la
interpretació de les de detall.

En definitiva i a tall d’exemple podríem dir que, per a un accident de dos turismes
implicats, en una via convencional i amb dos persones mortes, un nombre de
fotografies habitual podria ser entre 12 i 16.
És interessant no fer informes fotogràfics amb massa fotografies, desordenades o mal
triades, ja que perdrà la seva finalitat i es farà poc amè i repetitiu.

· Plànol de l’accident

En aquells accidents en que sigui necessària la confecció d’un atestat, s’haurà adjuntar
un dibuix planimètric de l’evolució de l’accident, el qual haurà d’estar efectuat amb un
factor d’escala òptim, per tal de representar la superfície que ens interessi. El Cos de
Mossos d’Esquadra, disposa actualment de llicències del programa AUTOCAD,
mitjançant el qual, es poden fer els dibuixos pels agents que disposin de la formació
adequada. Aquests dibuixos, s’adjuntaran als atestats corresponents i es presentaran
en fulls de format DIN-A3.

Per a fer aquests dibuixos, es podrà partir de la presa de mesures tradicional, i que
s’explica al títol III d’aquest manual, o es pot utilitzar un sistema basat en la importació
de dades d’altres suports. Ens referim a importar les dades de la geometria de la via.

Així, a partir d’un plànol en un suport paper o digital, (exemple: de l’Institut Cartogràfic
de Catalunya o del Viscat); podrem extreure les dades geomètriques de les corbes, la
llargada de les rectes, o la forma concreta dels encreuaments a nivell amb altres vies,
dels encreuaments a diferent nivell amb ponts, rius, barrancs, la posició relativa del
nord, etc.

29
Per a fer aquesta tasca, és imprescindible que disposem del factor d’escala del suport
que haguéssim d’utilitzar i a partir d’aquí, bé inserint l’arxiu digital al programa autocad,
o bé anant extraient les mesures manualment, fent servir el factor escalar, podrem
anar estructurant la base del que serà el plànol que haurem de realitzar.

Aquest sistema, ens permet representar d’una forma eficaç, el tram de via que ens
interessi, per a després, incorporar totes les altres dades referents a la situació relativa
de punts fixes, amplades de via, posició de vehicles, punt de col·lisió, trajectòries dels
vehicles implicats, restes i vestigis, etc. Per a incorporar totes aquestes dades, que
seran particulars per a cada cas d’accident en concret, haurem de seguir emprant la
presa de mesures tradicional, ja que no disposem de cap suport que contingui aquesta
informació. Finalment, adjuntarem una llegenda on relacionarem i explicarem, els
elements que hi consten en el dibuix.

Tot això, anirà enquadrat en un caixetí amb les corresponents inscripcions, fent la
descripció general del document.

Estructura dels atestats per accident de trànsit, que contenen

algun delicte

- Sense detingut:

En un accident de trànsit de complexitat alta en el que a més ens trobem en un delicte

contra la seguretat viària com, conduir sense permís de conduir, conducció temerària,
conducció sota els efectes de les begudes alcohòliques o drogues, etc. Haurem de
confeccionar l’atestat amb les diligències que s’han fet constar en aquest manual per
un accident de trànsit normal, però tindrem que afegir unes altres diligències per
concretar el delicte comés.
Per a incorporar aquestes diligències ens podrà servir de guia l’estructura d’un tríptic
per atestat simplificat (T-32).

Així podem iniciar l’atestat amb la caràtula, la qual s’adaptaria a la variant delicte més
accident, tal i com ja s’ha fet constar a l’apartat de la “Caràtula” de “l’Estructura de
l’atestat de trànsit” d’aquest temari.
Després en el cos de l’atestat hauríem d’afegir una diligència especificant el delicte
comés i després una altra d’antecedents de la persona imputada. Aquestes diligències
normalment les situarem entre les diligències de valoració tècnica policial i la tramesa.

Per una altra banda, al contingut de la diligència de tràmits, farem constar les mesures
cautelars com podrien ser immobilitzacions, (suposant que el vehicle amb el que s’ha
comés el delicte no hagués estat afectat greument pel resultat de l’accident), o si es va
gestionar algun mitjà per a que les persones que ocupaven el vehicle immobilitzat
poguessin marxar del lloc, o també es faria constar com a tràmit el moment de
l’aixecament de la immobilització, etc. Depenent del delicte que s’hauria comés, a més
dels tasques indicades fins aquí, també l’hauríem d’ajuntar les actes corresponent a la

30
pràctica de cada cas; per exemple, en el cas d’un delicte per alcoholèmia, adjuntaríem
una A-27, un T-15, una A-21, etc i es relacionarien totes aquestes actes a la diligència
de tràmits i també a la tramesa. (Al manual de “Delictes contra la seguretat viària” es fa
constar concretament quines actes s’han de confeccionar per a cada delicte en
concret).

Sempre que féssim un atestat amb aquesta estructura, no podrem procedir mai per
judici ràpid, ja que en el mateix cos de l’atestat que tramitarem al jutjat hi constaran
tant les diligències que fan referència al presumpte delicte, com les pròpies de
l’accident i per tant, estaríem parlant sempre d’un atestat d’alta complexitat.

- Amb detingut:

En el cas que haguéssim de fer un atestat per accident de trànsit i que a més, alguna
de les persones implicades resultés detinguda per un delicte relacionat amb l’accident;
es faria càrrec dels tràmits relacionats en la detenció l’OAC del partit judicial on hagués
tingut lloc el delicte i per tant, seria en les seves diligències on es farien constar els
antecedents; d’aquesta manera nosaltres únicament ens hauríem de limitar a fer
l’atestat per accident de trànsit.

En aquest cas s’haurien de confeccionar dos atestats paral·lels diferents i alhora

relacionats.

A.- Un d’ells es confeccionaria l’OAC del parit judicial on s’efectués la detenció. En

aquestes dependències es presentaria el detingut fent lliurament de tota la
documentació i actes relacionades amb el delicte imputat, també hauríem de
confeccionar una minuta policial (o compareixença) on s’exposés una primera evolució
de l’accident i les causes que el van provocar, relacionant la implicació del delicte
contra la seguretat viària comés, també seria interessant adjuntar un full amb un
croquis, (encara que fos a ma alçada tipus T-06 o T-01). Amb tot això es
confeccionaria el corresponent atestat, amb les diligències i gestions oportunes per la
detenció i custodia del detingut fins la presentació d’aquest davant l’autoritat judicial (o
el deixaran en llibertat després de prendre-li declaració). En aquest atestat, es faria
constar que s’està efectuant un atestat complert per accident de trànsit, corresponent
als mateixos fets i que un cop estigui finalitzat serà tramés a VI. En aquestes
situacions dependria de l’OAC que es fes càrrec del detingut de fer o no judici ràpid
segons les pautes judicials de cada partit, (encara que normalment aquests casos no
es soldran tramitar per JR).

B.- Aquest altre atestat per accident de trànsit, es confeccionarà de forma habitual, fent
constar a la diligència de tràmits que “ El dia... a les...., es va procedir a la detenció del
sr... per un presumpte delicte contra la seguretat viària, confeccionant l’atestat amb nº
de diligències....., les quals van ser entrades en aquest jutjat en data...... Aquesta
mateixa informació, també s’haurà de fer constar a la caràtula de l’atestat per accident
de trànsit tramés amb posterioritat; facilitant així la tasca al jutjat, alhora de poder
relacionar tots dos atestats.

31
En els accidents de trànsit, a més dels delictes contra la seguretat viària també ens
podem trobar amb il·lícits per imprudència d’algun dels implicats. En aquest sentit i
segons el resultat ens podem trobar que de l’accident se’n derivi un delicte, una falta o
només una responsabilitat civil.

S’ha de tenir en compte que l’entrada en vigor de la reforma de la Llei Orgànica

1/2015, de 30 de març, per la que es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de
novembre, del Codi Penal, ha suprimit el llibre III de les faltes (despenalitzat), hi ha
introduït els delictes lleus com ha substitut d’algunes faltes del CP del 1995, i d’altres
les ha incorporat a la Llei Orgànica 4/2015 de protecció a la seguretat Ciutadana. Per
la qual cosa, aquets canvis ha provocat que els homicidis i lesions per imprudència lleu
ja no estan tipificats en el CP, i passen a la via civil.

En aquests casos, haurem de procedir de forma similar a la que s’ha fet esment amb
anterioritat, per als delictes contra la seguretat viària amb accident.
Encara que en el cas d’accidents per imprudència, d’aquesta i del seu resultat se’n
parlaria detalladament en el cos de l’atestat per accident de trànsit, principalment en la
diligència de valoració tècnica policial; motiu pel qual, en aquests casos, normalment
no caldria incorporar cap diligència específica per a fer esment a aquest il·lícit penal,
(encara que si les circumstàncies ho requereixen, es podria afegir una diligència de
presumpta comissió de delicte i de mesures cautelars); així, només caldria incorporar
el contingut pertinent a la caràtula de l’atestat i la diligència d’antecedents de la
persona imputada per imprudència.

Tipus d’imprudència. Resultat de

l’accident. Il·lícit penal.

Imprudència greu Mort Delicte (Art.142 del CP).

Imprudència greu Ferit Greu Delicte (Art.152.1 del CP).
Imprudència greu Ferit Lleu Falta (Art.621.1 del CP).
Imprudència lleu Mort Falta (Art.621.2 del CP).
Imprudència lleu Ferit Greu Falta (Art.621.3 del CP).
Imprudència lleu Ferit Lleu Via Civil.
Imprudència greu Danys >80000€ Delicte (Art.267 del CP).
Imprudència lleu Danys >80000€ Via Civil.

En els delictes contra les persones del CP(1/2015), l’homicidi per imprudència menys
greu (art. 142), s’ha convertit en un delicte lleu, i l’homicidi per imprudència lleu es
podrà perseguir per la via civil, ja que ha estat despenalitzat.

32
Destinació de l’atestat:

Els atestats es remetran al jutjat que estigui de guàrdia en el moment en que es van
produir els fets. Es tindrà especial cura de comprovar quin és el partit judicial
competent.

Còpies: normalment es faran dues còpies de l’atestat, una serà pel Ministeri
Fiscal, i una altra per a l’arxiu dels MMEE.

En el moment d’efectuar l’entrada dels atestats, aquests seran segellats amb el

registre d’entrada en seu cas, pel jutjat (atestat original) o pel Ministeri Fiscal (còpia).
Després d’efectuar aquest registre s’arxivarà la nostra còpia segellada, en el lloc
habilitat de les dependències policials.

Referent a la còpia per al Ministeri Fiscal, val a dir que es fa per una tendència
imitativa al procés penal (quan en realitat l’atestat de trànsit quasi sempre es mourà en
l’àmbit administratiu), seguint allò que disposa l’article 772.2 de la LECrim.

III. PRESA DE MESURES

Aspectes generals

La principal finalitat de la presa de mesures, és la de possibilitar la confecció de la

planimetria que adjuntarem al cos de l’atestat.

Com és evident, la qualitat d’aquestes mesures són de gran importància per a poder
aconseguir una representació fidedigna, d’allò que volem posar en coneixement de
l’autoritat judicial.

És per aquest motiu, que ens servirà de gran ajuda seguir unes pautes bàsiques per a
fer correctament els amidaments. Així les mesures s’hauran de prendre sempre tenint
com a referència un o dos punts fixes (depenent del sistema que utilitzem). Aquests
seran els que després ens serviran per a ubicar la resta de punts que ens interessin.
Normalment, aquests punts fixes els buscarem a la vora o al marge de la via. Una
condició que s’haurà d’observar alhora de triar-los, és que han de ser perdurables en
el temps; per si alguna de les parts qüestionés la fiabilitat de les mesures o si s’hagués
de confeccionar un Informe Tècnic a partir de l’atestat corresponent.

Per a mesurar les amplades de la via, no serà necessari que utilitzarem cap tipus de
sistema d’amidament en concret, sinó que simplement ens limitarem a mesurar
amplades de forma perpendicular a la direcció de la calçada, del lloc concret que ens
interessi. Així que per exemple, en un a via ordinària tindríem les amplades del primer
voral, del primer carril, del carril sentit contrari i del voral del sentit contrari. Aquestes
són unes mesures bàsiques, senzilles i molt importants, que sempre haurem de
prendre, però no tenen cap urgència, ja que són perdurables en el temps i per tant,

33
s’haurà de valorar la possibilitat de deixar-les per al final o inclòs per a un altre dia, si
veiem que en pot haver-hi d’altres que siguin menys perdurables en el temps i per tant
més urgents.

Si les mesures més urgents no es poden prendre immediatament per qualsevol motiu,
és convenient marcar-ne la posició per a poder fer la mesura a posteriori. La ubicació
d’aquells objectes que no es puguin marcar de cap manera, s’haurà de fer tan
ràpidament com sigui possible.
Les distàncies petites es mesuren millor amb la cinta metàl·lica de cinc metres que
amb les cintes més llargues, que són més incòmodes d’utilitzar.
Per tant, les distàncies superiors, preferiblement es mesuraran amb les cintes llargues,
que tenen una longitud de 20 metres o més, aquestes s’hauran d’utilitzar entre dues
persones.

Per a distàncies superiors, on la precisió no sigui un factor determinant, es pot utilitzar

l’hodòmetre, (roda de presa de mesures).

Sistemes de mesura

Tractarem dos sistemes de mesures:

o El de coordenades. o El de triangulació.

Cadascun d’ells, disposa d’unes avantatges i inconvenients en respecte a l’altre, que

els fan més o menys adequats per a cada cas en concret, tot i que a la pràctica, hi ha
moltes situacions en que el més convenient és fer una combinació dels dos, aprofitant
així, els avantatges de cadascun per a la zona que ens interessi.

o Sistema de coordenades

És el sistema que s’utilitza més habitualment dins de nuclis urbans, bàsicament pel
caràcter de geometria uniforme dels carrers a les ciutats, i en trams rectes en via
interurbana o fins i tot en revolts de radi molt ampli (per exemple: autovies i
autopistes).

Aquest es basa, en el sistema cartesià de coordenades rectangulars, en el que

s’estableixen dos eixos perpendiculars entre ells, on el punt d’intersecció s’anomena
origen i es defineix amb les coordenades (0,0). Aquest punt, normalment el situarem a
sobre d’una línia recta representada a la carretera, (habitualment: la línia blanca
longitudinal contínua delimitadora del voral). El punt d’origen (0,0), serà la translació
perpendicular a la direcció de la via, de l’únic punt fix que emprem per aquest sistema
de coordenades.

34
A partir del punt d’origen, parteixen dos eixos (X - Y), on la X és la distància sobre l’eix
de les abscisses i la Y és la distància sobre l’eix de les ordenades, representant
aquests, els valors de la distància en perpendicular entre tots dos eixos.

2n quadrant. 1r quadrant.
X és negativa. X és positiva.
Y és positiva. Y és positiva.

3r quadrant. 4t quadrant.
X és negativa. X és positiva.
Y és negativa. Y és negativa.

35
Així doncs, per tal d’ubicar un punt en el sistema de coordenades del pla
bidimensional, caldrà una coordenada equivalent a dos valors, el valor de la X i el valor
de la Y, abscissa i ordenada respectivament; i per tal de representar una línia recta,
caldran dos coordenades, (quatre valors, dos per a l’origen i dos per al punt de
finalització de recta).

Per a representar un revolt amb aquest sistema, caldria perllongar un dels eixos,
(normalment el de les abscisses) per conèixer diversos punts d’aquest revolt, els quals
permetrien a posteriori, dibuixar el traçat de l’esmentat revolt. Però això, molts cops no
es possible o és molt feixuc, per la qual cosa, és aconsellable emprar el sistema de
triangulació per a prendre mesures sobre trams de carretera no rectilinis, o representar
revolts.

o Sistema de triangulació

Tot i que normalment optarem pel mètode de coordenades alhora de prendre les
mesures en un accident, no hem d’oblidar que també disposem del sistema de
triangulació.

Aquest, l’utilitzarem habitualment en revolts tancats o en zones irregulars, així com

també pot resultar més eficaç, per prendre moltes mesures sobre una superfície
concreta i no massa gran.

De la mateixa manera que en el sistema de coordenades, en el sistema de

triangulació, caldran dues mesures per situar un punt.

El mètode també és prou senzill. Es diferencia principalment del de coordenades, en

que no s’ha d’ubicar un sinó dos punts fixes, els quals, s’han de localitzar de forma
òptima sobre l’àrea a mesurar. En el cas que els punts estiguin allunyats de la
plataforma de la via, sempre es podrà fer servir la seva projecció fins una línia de la
carretera, com fèiem en el sistema de coordenades.

36
Amb això volem dir, que tots dos punts s’han de trobar propers en referència a les
mesures a prendre, però no han de situar-se excessivament propers un de l’altre, ja
que llavors les mesures preses formarien uns angles entre elles massa petits, cosa
que comprometria la fiabilitat de les mesures preses. En aquest sentit, és convenient
saber que un angle de 90º és el més aconsellable entre dues mesures, però tenint en
compte que això és només una referència, hem de tenir present que l’angle entre les
mesures preses sempre haurà de ser el més proper possible a un angle recte, i per
tant, menys fiable serà la mesura presa, com més es distanciï (per defecte o per
excés) de l’angle recte.

Les dues mesures preses per a localitzar cada punt, juntament amb la distància entre
els dos punts fixes, formaran un triangle. Per tant, els respectius triangles que
posicionaran cada punt objecte de mesura, seran els que projectarem sobre el planell,
on prèviament, haurem situat els esmentats dos punts fixes necessaris i que es
localitzaran, en la corresponent posició relativa a la via.

Mesures pròpies de la via

Com és lògic, normalment aquestes mesures seran les que menys urgència tindran. Si
bé són les més bàsiques en quan a la representació del dibuix, hem de prioritzar les
altres per la seva possible temporalitat.

o Mesura de revolts

Per a mesurar un revolt, ens interessaran dues dades resultants, que seran: El radi del
cercle mitja, que forma el revolt, (o varis radis).
La longitud de l’arc, que representa el revolt.

El radi del cercle mitja.

Ens referim al cercle mitja, en el sentit que una corba d’una via no és mai amb un radi

37
constant i l’única forma de representar-lo exactament, seria amb una fotografia aèria.
Però en el nostre cas, això no és necessari, per tant, es tractaria de mesurar la corda i
la fletxa d’un sector representatiu i prou ampli, del revolt a mesurar, sobre una línia de
referència de la pròpia via, com pot ser la línia contínua d’un voral.

Amb aquestes dades, només ens caldrà aplicar la formula per a saber el resultat del
radi del cercle que li dona forma al revolt.

 C2   F 
R    
8F  2 

Però també ens podríem trobar, en que un revolt tingués una variació de radis molt
evident al llarg de la seva longitud, i que calgués representar.
En aquest cas, seria interessant partir el revolt amb dues, tres o més porcions,
discriminades per la regularitat amb la seva curvatura.
Una forma adequada per a utilitzar aquest procediment, seria fer dues marques sobre
una línia de referència del revolt (com la del voral), per a cada porció de revolt
diferenciat, i prendre les respectives mesures de corda i fletxa. Amb aquestes dades
trauríem el radi dels cercles que representen les porcions diferenciades.

La longitud de l’arc.
Per a mesurar la longitud de l’arc que representa el revolt, cal destriar els punts d’inici i
final d’aquest. Un cop situats aquests punts, només ens caldria prendre la mesura per
sobre de la línia de referència amb l’odòmetre.
En el cas d’haver de mesurar longituds d’arc de porcions d’un revolt de radi variable,
es farà servir el mateix procediment, però localitzant en aquest cas, els punts concrets
on es parteixen aquestes porcions i anotar les mesures corresponents a cada arc
mesurat.

Finalment amb tota aquesta informació i fent un bon ús del gran potencial que posa al
nostre abast el programa de dibuix Autocad, només ens caldria representar el revolt al
planell.

38
o Mesura de pendents i peralts

És ben palès que en la inspecció ocular de la via els agents hauran d’esbrinar i
fer constar, quina inclinació longitudinal i transversal té la calçada, perquè aquesta
dada serà fonamental quan es plantegi fer un càlcul aproximat de la velocitat que
portaven els vehicles. No serà la mateixa velocitat màxima possible a la que pràctica i
físicament es podrà circular per un revolt que tingui peralt o que no en tingui, ni serà la
mateixa acció de fre el que li calgui a un vehicle per aturar-se si circula en rampa (grau
positiu) de si circula en pendent (grau negatiu).

Per a recollir aquestes dades, normalment en tots els sectors de trànsit ens trobarem a
disposició dels agents d’atestats, uns aparells anomenats inclinòmetres.

Com es pot deduir pel seu nom, aquests aparells serveixen per mesurar la inclinació
de les superfícies que ens interessen, que en el nostre cas, normalment, serà la
carretera, tant ens servirà per a mesurar el pendent com el peralt.
Per a mesurar qualsevol de les dues coses el procediment a seguir serà sempre el
mateix, amb l’única diferència de l’orientació o posicionament de l’aparell en referència
amb l’eix longitudinal de la via.

-Per a mesurar pendents: haurem d’alinear l’aparell amb l’eix longitudinal de la via que
mesuréssim, per a fer això, ens podem ajudar de les línies longitudinals de la calçada,
bé sigui una de les línies dels vorals, com d’alguna línia separadora de carrils. Si no hi
ha línies a la calçada que volem mesurar, o ens interessa mesurar la inclinació en
algun lloc intermedi de la calçada on no tenim cap línia, simplement haurem de
posicionar l’aparell el més alineat possible (de forma paral·lela), a l’eix longitudinal
imaginari de la calçada.

-Per a mesurar peralts: normalment no tindrem línies que ens marquin l’orientació de
l’aparell, de manera que simplement haurem de situar aquest, al lloc de la calçada que
ens interessi i sempre de forma perpendicular a l’eix longitudinal de la calçada.

El funcionament de l’aparell és molt simple, de forma que un cop el tenim a les mans ja
podem entendre com funciona.
Es tracta de recolzar el seu costat més llarg o base, sobre la superfície a mesurar, en
aquesta situació girarem la rodeta, que en el cas que es mostra a la fotografia 1, és de
color vermell, i equilibrarem la bombolla d’aire, el més exactament possible entre les
línies. En aquest moment i sense variar la posició de la rodeta, ja ens podem
incorporar i llegir còmodament el que en marca l’agulla. El resultat normalment ens
vindrà donat en graus (º).
Aquesta lectura l’haurem de representar, tant a la diligència d’inspecció ocular de la via
com al plànol, però el cas és que en l’atestat, el resultat d’aquestes mesures no es fa
constar en graus (º), sinó amb tant per cent (%).

Per a convertir aquestes unitats ens poden ajudar d’alguna taula de conversió o fer
servir un càlcul matemàtic.
A la part del darrera de l’inclinòmetre que es mostra a la fotografia 2, venen unes

39
taules que fent una correcta interpretació ens podrien ajudar a fer la equivalència que
ens interessa, de totes formes en la taula següent us adjunto algunes de les
equivalències aproximades, més usuals.

Equivalència Equivalència
Lectura inclin. (º). Lectura inclin. (º).
% %
0,5º 0,9% 4º 7%
1º 1,75% 5º 8,75%
1,5º 2,6% 6º 10,5%
2º 3,5% 8º 14%
3º 5,25% 10º 17,6%

En quant al càlcul matemàtic es faria servir la formula següent:

Pendent o peralt en % Tang. 100.

Fotografia 1.

40
Fotografia 2.

També hi ha una altra manera de mesurar aquestes inclinacions sense l’inclinòmetre,

però hem de disposar d’un nivell de paleta o de fuster i d’una cinta mètrica en la que es
puguin mesurar de forma fidedigna mesures petites. El procediment serà el següent.
S’alinearà el nivell segons ens interessi sobre la calçada i s’alçarà suficientment el
costat que correspongui fins que la bombolla d’aire s’aturi al centre indicant que el
nivell és pla.

Es mesurarà la distància entre l’extrem que queda elevat del nivell i la superfície de la
calçada “A” (en cm.), i el resultat es dividirà per la llargària del nivell “B” (en cm.).
La dada obtinguda serà la tangent de l’angle i es multiplicarà per cent, per saber el tant
per cent d’inclinació.

A
Pendent o peralt en % 100
B

El tant per cent serà el que farem constar amb el signe + (més) si és positiu/ascendent,
o - (menys) si és negatiu/descendent.

41
Mesura de la posició dels diferents objectes, persones o
vehicles

Els objectes petits, es poden situar mesurant la posició del seu centre aproximat.

Si la persona morta resta estirada al terra, es situarà localitzant dos o tres extrems del
seu cos, com pot ser el cap, el maluc i els peus. Però si la persona resta morta dintre
d’un vehicle, es situarà indicant la seva posició que ocupa dintre d’aquest, tot situant al
propi vehicle com es fa constar a continuació.

Els vehicles s’han de situar mesurant la posició de dos punts com a mínim, sent
aquests, dos angles oposats (diagonal).
Aleshores, només caldrà projectar el vehicle en les dimensions que consten a la fitxa
tècnica, per tenir-lo correctament situat i representat. Quan no es tingui la fitxa tècnica
o quan les deformacions siguin molt importants, és interessant prendre les mesures
dels quatre angles del vehicle.

De la mateixa manera que es faria amb un vehicle, es faria amb tots els altres
elements que es trobin a la carretera: empremtes, restes, marques, ferits, morts, etc.

El resultat dels valors mesurats, els farem constar en una graella, que adjuntarem al
dibuix a ma alçada, del lloc que estem representat, fent les referències necessàries per
evitar confusions.

La ubicació de zones extenses i irregulars on s’hagi produït l’escampall de restes

d’infraestructura, vidres o líquids dels vehicles, s’haurà de determinar, mesurant la
posició de diferents punts del seu perímetre, per a posteriorment poder representar-la
en el dibuix.

42
Ens podem trobar en la circumstància d’haver de mesurar l’alçada d’un determinat
punt, com per exemple, el cec d’un túnel on un camió hi ha col·lidit amb la seva part
superior. Per a dur a terme aquestes mesures, podem emprar els mesuradors d’alçada
que porten de dotació les furgonetes d’atestats.

Per a mesurar la caiguda d’un vehicle, des d’un punt elevat, a un pla inferior, que sigui
difícilment accessible, (com un riu o un pantà), podem utilitzar com a mètode alternatiu
una plomada; de manera que, uniríem un pes (com pot ser una pedra) a una corda,
mesurant la longitud emprada de corda des del lloc elevat en concret, fins el baix
determinat.

Mesura d’empremtes de pneumàtics, gratades o altres

És important localitzar exactament el començament i el final de cada empremta així

com les seves interrupcions. Les empremtes de diferents pneumàtics s’han de mesurar
per separat.

De cada empremta s’ha de mesurar la seva posició relativa sobre la calçada, i també
fer una bona representació de la seva forma, bé sigui recta, parabòlica, etc.

Si el vehicle rep un impacte mentre es desplaça amb les seves rodes bloquejades,
l’empremta deixada pels seus pneumàtics mostrarà un canvi brusc de direcció. Aquest
canvi de direcció s’ha de localitzar exactament, ja que aquesta informació pot ser de
gran ajuda per la investigació de l’accident, situant el vehicle quan aquest es sotmet a
una col·lisió.

Si una empremta transcorre per diferents tipus de ferm, s’ha d’enregistrar

separadament la longitud corresponent a cada tram, ja que a efectes de possibles
càlculs, els coeficients de fricció dels diferents trams també seran diferents.

En altres tipus d’empremtes, o marques com gratades de parts metàl·liques sobre

l’asfalt, el procediment per a mesurar-les serà el mateix que l’explicat fins aquí.

IV. CONSIDERACIONS ESPECIALS

Sol·licitud al jutjat de proves d’alcoholèmia, drogues i altres a

partir d’extraccions per a fins terapèutics

En els accidents amb resultats molt greus, com per exemple en els que resulta morta o
ferida greu alguna persona i que hi ha indicis raonables per pensar que la persona
responsable de l’accident pot haver consumit alcohol, medicaments, drogues o
substàncies psicotròpiques i que aquestes, han pogut influenciar la seva capacitat per

43
conduir i davant la impossibilitat de sotmetre a la persona en qüestió a les pertinents
proves o a poder observar la seva simptomatologia, per trobar-se ferit i sent atès i
traslladat d’urgència pels serveis sanitaris. Tindrem la possibilitat de trametre un ofici al
jutjat corresponent, sol·licitant un manament judicial de proves analítiques a l’hospital
en qüestió. Aquest ofici, s’haurà de motivar convenientment, fent esment a les
circumstàncies en que es va produir l’accident, de la presumpta responsabilitat del la
persona traslladada a l’hospital i de totes aquelles dades identificatives i que poguessin
ser d’interés per a la sol·licitut d’aquesta prova.

A l’annex d’aquest manual, s’adjunta un exemple d’un ofici de sol·licitud de manament

judicial de proves analítiques a l’hospital.

Accidents molt rellevants, amb molta complexitat tècnica, o

amb punts de desacord

En accidents molt rellevants, amb molta complexitat tècnica per poder aclarir els fets,
(per manca de dades objectives), o amb el resultat de dues o més persones mortes,
s’haurà d’informar dels fets a la Divisió de Trànsit (DT) i se’ls podrà requerir per a que
efectuïn un informe tècnic.

Un informe tècnic a efectes judicials són considerats com a informes pericials i poden
ser càlculs de velocitat, informes de bombetes, informes de pneumàtics, informes de
tacògrafs... etc.

Aquests informes a causa de la seva complexitat tècnica, normalment es trametran al

jutjat amb posterioritat a l’entrega de l’atestat per accident de trànsit i sempre
relacionant totes dues entrades.

En el cas que ens trobem en aquestes circumstàncies, hauríem de valorar si hi cap la

possibilitat que pogués haver-hi una versió contradictòria entre l’instructor/secretari de
les diligències, i la versió posterior extreta per part de l’agent que realitzaria l’informe
tècnic; o si més no, algun punt de desacord entre aquestes dues versions de
l’accident. Si hi hagués algun indici que això pogués succeir, el millor seria fer entrega
al jutjat d’un atestat que contingués unes primeres diligències amb les dades mínimes
imprescindibles.

El contingut mínim d’aquest primer atestat seria el següent:

- Caràtula de l’atestat.

- Diligència d’inici o de coneixement del fet.

- Diligència d’identificacions de vehicles i persones implicades.

- Diligència de tràmits o practiques de gestions.

44
- Diligència de tramesa, indicant que el més aviat possible es lliuraran la resta de
diligències, croquis, informe fotogràfic, informe tècnic, etc.

- Les actes que se’n derivessin com A-17’s, N-05’s, etc

- S’adjuntaria a ser possible fotocòpia del DNI o document d’identificació del cadàver
per a les gestions judicials i full d’informe d’assistència mèdica o certificat de defunció
del cadàver.

. Molt important, fer una correcta identificació dels morts mitjançant documentació
oficial o mitjançant familiars.

D’aquesta forma ens reservaríem la diligència d’inspecció ocular, la de valoració

tècnica policial i si fos el cas també, l’informe fotogràfic i el planell, els quals serien
tramesos amb posterioritat a l’atestat inicial i anirien en concordança amb l’informe
tècnic expedit per la DT.

En el supòsit que s’ha fet esment en els paràgrafs anteriors, entre la possible disparitat
d’opinions d’un mateix accident, seria necessari que l’instructor i el secretari de les
diligències, i l’agent encarregat de fer l’informe tècnic, exposessin mútuament els seus
punts de vista des d’una forma el més tècnica i objectiva possible, per tal d’arribar a un
acord. En aquestes situacions, s’haurà de tenir com a premissa principal, que
l’evolució d’un accident sempre es regeix pels principis de la física, per la qual cosa, es
prendran com a vàlides les conclusions a partir de dades objectives i que s’entengui
que es puguin provar científicament.

Accidents en que resulta morta alguna persona

Aquests accidents podríem dir que són els més importants que tractarem dintre de la
nostra tasca. No només perquè requereixen d’un especial interès i implicació per la
nostra part en tot el procediment, sinó perquè a més són els accidents que tenen un
caràcter més, afectiu i sensible de cara a les persones properes a la que ha mort en
l’accident, i en ocasions també, dels mateixos implicats o testimonis.
En conseqüència, i només començar la nostra intervenció en un accident d’aquestes
característiques, hem de comptar amb la possibilitat que en arribar al lloc de l’accident,
hi hagi una forta càrrega emocional d’algunes de les persones allí presents.

Punts importants a seguir en un accident mortal:

- S’ha de tenir correctament filiada a la persona morta. Identificar-lo mitjançant

documentació oficial (DNI, Passaport, NIE, Permís de conduir) o mitjançant familiars,
realitzant una acta / diligència de d’identificació del cadàver, acta de manifestació
voluntària (A-17) u acta oberta.

- Inicialment, en un accident on pugui haver una persona que pugui estar morta,

45
tindrem la consideració de ferit greu, fins que un metge ens pugui certificar la mort;
posteriorment el metge que intervingui en l’accident ens haurà d’expedir un document
fent constar bàsicament, la filiació de la víctima, lloc i hora, Nº de col·legiat i que
aquesta persona ha resultat morta en l’accident. Si la persona ferida, tingués signes
incompatibles amb la vida, els agents actuants haurien de comunicar aquest fet a la
SRC.

- La SRC ha de comunicar l’accident mortal al jutge de guàrdia (del partit judicial

corresponent) i aquest comunicarà mitjançant la SRC si es personarà al lloc, manarà
l’enviament d’una comitiva judicial, o delega l’aixecament del cadàver en els instructors
de les diligències (que serà el més habitual).

- Si la víctima mortal és una persona estrangera, s’hauran de fer gestions per part de la
SRC, amb el consolat del país corresponent, per comunicar la situació.

- Recollida/lliurament d’efectes personals (acta A-16). Els objectes personals de valor

que ens trobem en el lloc de l’accident els recollirem i els relacionarem en aquesta
acta. Posteriorment farem els lliuraments corresponent als ferits o familiars dels
implicats. Per norma general, i en el cas de persones mortes, els efectes personals
que portava posats la víctima (anells, collars,...), seran recollits posteriorment pel
metge forense, en el moment de practicar l’autòpsia.

- S’ha de fer la notificació de la defunció als familiars personalment, (mai per telèfon),
es a dir, normalment el cap de torn, o en el seu defecte una patrulla, haurà d’adreçar-
se al domicili dels familiars per a informar-los. Aquesta notificació es farà el més aviat
possible, inclòs en horari nocturn i un cop les primeres intervencions al lloc de
l’accident hagin finalitzat. Un cop tinguem gestionats correctament els punts anteriors,
és el moment en que ja em d’anar prioritzant la notificació. La patrulla que s’adreci cal
que conegui els detalls de l’accident, per poder explicar els fets, si la situació ens ho
requerís, de forma senzilla, i a poder ser sense entrar en detalls, ni en dirimir
responsabilitats. Aquesta informació no pot afectar a la investigació de l’accident o a la
instrucció de les diligències. Per tant, el cap de torn o patrulla encarregada, hauran
d’estar prèviament informats amb totes les dades pertinents, així com amb la
informació exacta d’on ha estat trasllat el cadàver.

- Comunicació al forense de guàrdia. Normalment aquesta gestió es farà un cop

finalitzades totes les gestions a peu de carretera, i dependrà d’acords previs entre les
diferents ART’s i els metges del partit judicial en qüestió. Es tracta de comunicar o
confirmar telefònicament la identificació de la persona morta en l’accident, així com
respondre a les preguntes que normalment poden anar relaciones en la dinàmica de
l’accident. Normalment aquesta comunicació es fa el mateix dia si l’accident s’ha
produït en horari diürn, o el dia següent, si s’ha produït durant la nit. Això, als forenses
els hi pot interessar entre d’altres coses per poder relacionar les lesions amb el tipus
d’accident. En aquesta línia i depenent dels acords, a nosaltres també ens podria
interessar quines són les lesions més greus, o que han causat la mort, o si es troba
lesionada una part determinada del cos d’un difunt; per exemple, per a poder saber si
una persona ocupava un determinat seient d’un dels vehicles implicats; així podríem
entendre, que aquest apartat podria ser un intercanvi d’informació entre les dues parts,

46
per poder esbrinar detalls de l’accident.

- Tramitació del Full de comunicació al jutjat d’accident mortal (T-18). Aquest full es
complimentarà amb la informació bàsica de l’accident: data, hora, lloc, descripció de
l’accident, resultat, identificacions de les persones mortes i vehicles implicats i serà
enviat inicialment i sempre abans de 24 hores per fax, al jutjat corresponent, trametent
l’original tant aviat com sigui possible.

- Altres qüestions relacionades.

Com a norma general, el cos d’una víctima mortal per accident de trànsit i que es trobi
en el lloc de l’accident, no es mourà fins que s’ordeni l’aixecament del cadàver. I per a
fer-ho, s’hauria de sol·licitar el permís al jutge de guàrdia, fent- ho constar
posteriorment a la diligència de tràmits.
Normalment el jutge delegarà l’aixecament del cadàver en la instrucció actuant; però
ens podríem trobar el cas estrany, que el cadàver hagi quedat en una situació de
dificulti les feines de rescat o impedeixi el restabliment de la zona i que per algun motiu
el jutge no delegi l’aixecament o no es pugui contactar amb ell. En aquests casos
excepcionals, moure’m el cos de la víctima a un lloc proper i adient, tot informant al
jutge dels motius pels quals s’ha desplaçat lleugerament el cadàver. Abans de fer això,
haurem de marcar la posició final de la víctima mortal i fer les fotografies adients. Tant
en aquestes situacions com en la càrrega del cos sense vida al vehicle fúnebre, es farà
sempre amb l’ajuda que quants serveis estiguin presents i siguin necessaris, per a
poder-ho fer de la forma més adequada possible i tenint en compte que aquestes
tasques, es facin en tot el possible, fora del camp de visió dels usuaris de la via.

Comunicació d’accidents mortals per altres cossos policials. En el cas que els familiars
de la persona que ha resultat morta, tinguin el domicili fora de la zona competencial
dels MMEE, s’hauran de fer gestions telefòniques per part de la SRC per a posar-se en
contacte amb la PL o FCSE, per a que siguin ells qui es facin càrrec de la notificació
de la defunció. En aquest cas la SRC, haurà d’estar convenientment informada per a
poder donar tota la informació necessària al cos policial que se li encarregui la tasca.

En quant als accidents mortals, en que resulta mort el conductor i únic ocupant d’un
dels vehicles implicats, que a més, és presumpte responsable de l’accident i que
aquesta responsabilitat es basa principalment en la manifestació d’una de les altres
persones implicades; haurem d’incidir amb major mesura en una bona investigació de
l’accident, amb dades objectives, les quals, normalment les treure’m de la inspecció
ocular, o de l’ajuda que ens hagi pogut donar la informació comunicada pel metge
forense; en aquests cassos també pren més importància, buscar altres testimonis no
relacionats directament en l’accident. Sempre tenim que pensar, que en aquestes
situacions, lògicament, hi ha una de les parts que no pot expressar la seva versió dels
fets i per tant, hem de tenir un punt de vista, si cap, encara més objectiu.

Seguiment de ferits en 24 hores. Quan un ferit sigui traslladat en estat greu o que hi
hagin indicis que aquesta persona podria morir per les lesions causades per l’accident,
haurem de fer un seguiment de l’estat d’aquesta persona durant les 24 hores
posteriors a l’accident. Si aquesta persona resultes morta en aquest període de temps,

47
seria considerada com a víctima mortal per accident de trànsit, i ens hauríem
d’interessar per que s’hagi fet la notificació per part de l’hospital al familiars del difunt.

Comunicació d’accidents mortals per l’hospital. Quan un ferit greu es traslladat per una
ambulància a un centre sanitari, i aquesta persona resulta morta, tant en el seu trasllat
com en el mateix hospital, normalment serà aquesta institució qui es farà càrrec de la
comunicació als familiars de la víctima.

48
V. ANNEX

Exemple d’un ofici tramés al jutjat, per la sol·licitud de

manament judicial de proves analítiques a l’hospital

Unitat d’atestats de Trànsit del Sector de...................

IL·LUSTRÍSSIM SENYOR/A JUTGE/SSA DEL JUTJAT D’INSTRUCCIÓ NÚMERO
DELS DE......................:
Aquest ofici s’emmarca en una investigació per un presumpte delicte contra la
seguretat viària per conduir un vehicle a motor sota els efectes de begudes
alcohòliques, estant implicat en un accident de trànsit, amb el resultat d’UNA
PERSONA MORTA (usuari del turisme) I UNA PERSONA FERIDA GREU (conductor
del turisme), el qual també pot ser constitutiu d’un delicte d’homicidi per imprudència
greu. I té per objecte sol·licitar que el centre hospitalari
...................... de.................... remeti a V.I. el resultat de les analítiques terapèutiques
practicades en el moment de la primera atenció sanitària al sr.
......................................, nat el dia.............., amb número de DNI
............................ i amb domicili a................................... de.......................... Conductor,
en el moment de produir-se l’accident, del turisme................... matrícula.................

Aquesta petició es fonamenta en els següents indicis:

Primer: Manifestació del senyor..............................., amb DNI..................... nat el
dia.................... amb número de telèfon............................
S’adjunta al present ofici copia de l’esmentada manifestació.
Segon: La impossibilitat de realitzar la prova d’alcoholèmia en el lloc de l’accident al
trobar- se el conductor del vehicle ferit greu i sent atès per facultatius mèdics.
Tercer: Es tracta d’un accident consistent en una col·lisió frontal entre el vehicle
.............. i un vehicle articulat, amb el resultat d’una persona morta i una ferida de
caràcter greu.
Quart: El sr............................., es troba a l’hospital....................., a l’àrea d’urgències,
amb pronòstic de ferit greu.
Cinquè i conclusió: Per tot l’exposat, aquest equip d’investigació, sol·licita a V.I. que
estengui l’esmentat manament judicial amb la finalitat de certificar la presència
d’alcohol, drogues o qualsevol altra substància que hagi pogut influir en les condicions
del conductor del vehicle.................., amb matrícula....................., en el moment de
l’accident que ha suposat la mort del sr........................... Accident ocorregut al
quilòmetre.......... de la carretera..........., terme municipal de....................... i partit
judicial de..................

..Que aquesta instrucció inicia diligències amb número de NAT............. ART............., i

que un cop finalitzades es remetran a V.I.
..Que es sol·licita es remeti igualment una còpia del demanat informe a l’àrea
d’atestats de l’ART...............

.Atentament l’agent del Cos de Mossos d’Esquadra amb TIP..............

49
Exemple d’un informe pericial per l’autòpsia d’un cadàver
produït per un accident de trànsit.

50
51
VI SERVEI DE D'INFORMACIÓ I ATENCIÓ A VÍCTIMES DE
TRÀNSIT (SIAVT) DEL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT (SCT)

SIAVT ofereix a les víctimes d’accidents de trànsit i/o als seus familiar un serveis
especialitzat d’ajuda, orientació i informació per tal de poder realitzar els tràmits
necessaris, conèixer els recursos existents, informar-se sobre els drets que reconeix la
legislació vigent a les víctimes i/o a les persones perjudicades en un accident de
trànsit, i rebre el suport i l’atenció psicològica en la recuperació personal i social davant
d’un accident de trànsit.

Podeu contactar-hi a través del telèfon gratuït 900 100 268, de dilluns a divendres de 9
a 14 hores i de 15 a 20 hores.

VII. RECORDATORI DE LA MODIFICACIÓ DEL CODI PENAL (Llei

Orgànica 2/2019)

El passat 3 de març va entrar en vigor la Llei orgànica 2/2019, d’1 de març, de

modificació de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, en matèria
d’imprudència en la conducció de vehicles de motor o ciclomotor i sanció de
l’abandonament del lloc de l’ accident.

Aquestes modificacions s’han de tenir en compte a l’hora de confeccionar un atestat

instruït per delicte relatiu a trànsit, aquestes són:

- Modificació del delicte lleu de (pèrdua membre / òrgan imprudència menys

greu) que passa a ser el delicte lleu de “lesions per imprudència menys greu”
de l’art. 152.2 CP.
- Creació del nou delicte “abandonament del lloc de l’accident” de l’art. 382 CP.

https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2019/03/02/pdfs/BOE-A-2019-2973-C.pdf

52