LA REVOLUCIÓ

SANDRA, vestida amb roba mes aviat austera, camisa de quadres, texans, surt de la
porta que dona a la habitació contigua al despatx de llibres i amb el telèfon a l’orella.

SANDRA, al telèfon: No, no.... esperi, escolti’m a mi si us plau, que abans ja li ho he explicat.....
em vaig donar de baixa la setmana passada, vaig cancel·lar els pagaments des del banc i m’han
tornat a reenviar... sí, m’han tornat a reenviar el rebut.... m’escolta? .... Sí, ja li he dit el
número...... 4831201.....quatre vuit tres.... apunta? .... quatre vuit tres....

Per la porta principal, a la dreta de l’escena, entra ISA, amb un estrany i petit aparell
receptor a la mà i amb un elèctrode enganxat al front.

Perdoni..... ja tornaré a trucar més tard....

Es miren i sandra penja el telèfon

Que hi fas aquí? Et vaig dir que.....

Pausa

ISA: La mare.....

Pausa

SANDRA: el vaig dir que no vinguessis més a la feina !!!

ISA: La mare!!

SANDRA: Calla, Isa, calla

ISA: Ha caigut!

SANDRA: No!!

ISA: Ha caigut , s’ha trencat les cames.

SANDRA: T’he dit que no, Isa!

SANDRA torna a la seva feina a l’ordinador. ISA se li apropa i mira d’aixecar-la de la

cadira però la SANDRA no es deixa.

ISA: Sandra, has de venir.... la mare s’ha trencat les cames.... està molt malament, se l’enduen
cap al hospital.... ha perdut el coneixement

SANDRA, cap a la porta interior: Cris

Entra la Cris des de la porta esquerra. Parla amb SANDRA de manera còmplice sense
se la senti fins i tot somriuen

ISA: Li deia coses i no em responia, li preguntava si sabia qui era i no em responia !!! No em
responia!!
SANDRA: Para!

ISA: Sandra!

SANDRA: prou!

ISA: escolta’m, per favor.....

CRIS agafa la ISA i la fa seure en una cadira.

ISA: no em toquis.....

CRIS: tranquil·la

SANDRA: Calla, Isa, Calla!!

ISA: La mare està la mar....

SANDRA corre cap a l’altra taula, on hi ha diversos ordinadors i comença a teclejar i a

entrar dades al computador. CRIS també l’ajuda buscant algun document.

ISA: S’està morint!

SANDRA: La mare està la mar de bé.......acabo de parlar amb ella.

ISA: Està inconscient!

SANDRA: L’acabo de trucar!

ISA: no és veritat!

SANDRA: No has vist que parlava per telèfon? Ho has vist que quan has entrat. Tenia el telèfon
a la ma. Parlava amb ella....

CRIS: Calma’t

ISA: Deixeu-me!

SANDRA: Calla, d’acord??

ISA: Sandra, si us plau....

SANDRA: Calla! La mare està bé . És a casa.... Deu estar mirant algun programa de la tele.

Pausa

ISA: S’està morint..... s’ha trencat les cames, té el cor delicat. Ha caigut a la banyera, Sandra,
t’ho juro.... Ha caigut! I després no parlava! No em contestava!

SANDRA: Calla, calla .... calla

CRIS se’n va cap a l’ordinador i tecleja un parell de coses

ISA: Ets una filla de merda! Puta!! Puta! Puta!!

SANDRA es planta davant la ISA. ISA s’aixeca de la cadira. SANDRA li venta una bufetada.
SANDRA mira la CRIS, que comprova alguna cosa al monitor.

CIRS: una altra

SANDRA: Una altra?

CRIS, que havia caigut asseguda a la cadira, s’aixeca de nou, es planta davant la SANDRA.

SANDRA li venta una bufetada. ISA cau a la cadira. ISA i SANDRA esperen el veredicte de CRIS.
CRIS afirma amb el cap. SANDRA torna cap a l’ordinador. ISA esclata a plorar.

ISA: la mare sempre t’ha estimat més a tu que a mi, t’estima més a tu perquè sempre has estat
més rebel, més impertinent. No sabia com controlar-te, no sabia com fer-te seguir el camí
correcte i per això hi dedicava més estona. Jo, que sempre he estat obedient, he estat servicial,
he estat pendent d’ella i l’he cuidada....

SANDRA: No et vull escoltar! Dius tonteries!

ISA: Podries tenir un mínim de vergonya i preocupar-te per ella quan està a punt de morir!

SANDRA: Calla.

ISA: Ets una puta! (pausa) ets una puta..... ets una puta!!

CRIS talla: vale, vale.... ja està bé!!

ISA canvia totalment d’actitud

ISA: Bé!! Ho he fet bé?

SANDRA: Sí, molt bé

ISA: Merci

CRIS: Molt millor que la Sara....

ISA: Qui és la Sara?

CRIS: L’anterior

SANDRA: És que la Sara....

CRIS treu el receptor amb l’elèctrode a ISA

CRIS: Sandra... no me’n parlis de la Sara, no me’n parlis.

Pausa

SANDRA: A veure.... para atenció....és important això, ok?

ISA: Sí
Pausa

SANDRA: Com t’has sentit?

ISA: Que com m’he sentit?

SANDRA: SÍ...

ISA: Ai, doncs de conya.....M’encanta això de patir.

Pausa

SANDRA: No, no..... em refereixo als sentiments. Emocions. Viscuts a escena....

ISA: Ah.... doncs....No sé.....impotent.... perquè no sabia com expressar-me...

SANDRA: Impotència....

ISA: em puc canviar?

SANDRA: sí. Fes , fes.....

ISA entra a l’habitació del costat i es va canviant la roba de xandall per camiseta força
sensual.

VEU D’ISA: Tristesa....

SANDRA: Tristesa....

VEU D’ISA: si.

SANDRA: Què et feia por?

VEU DE L’ISA: Què?

SANDRA: Que què et feia por?

VEU D’ISA: Por? Que què em feia por?

SANDRA: Si... què et feia por?

VEU D’ISA: M’ho puc pensar un moment?

SANDRA: Val

SANDRA dona el seu receptor, que duia més amagat, a CRIS. CRIS se’l mira i el compara
amb el que duia la ISA

CRIS: El teu està bé però aquest ja està una mica cascadet, la veritat...

SANDRA: Bueno.... en podem comprar ni un mes.

CRIS: Doncs no. No em podem comprar ni un més.

SANDRA: Ok... ok

Torna ISA de l’habitació del costat.

ISA: Sabeu de què tenia por?

SANDRA: De què¿

ISA: De no poder veure la veritat, de no ser capaç d’entendre les formes que té la veritat.... de
no ser capaç de distingir entre la veritat i la mentida.

CRIS: Déu-n’hi-do (pausa). Feia temps que no escoltàvem una definició tant ben il·lustrada....

ISA: Gràcies

CRIS: Així, què..... la fem venir per la pròxima sessió?

SANDRA: Ho ha fet bé, no?

CRIS: Sí, de conya...

SANDRA: doncs... divendres.... si et va bé...

ISA: per mi perfecte.

CRIS: Ja saps que no et podem fer contracte.... Ho em de fer en negre.

ISA: Millor... així, mentrestant, vaig cobrant del paro.

CRIS: després et presentem el Fran

ISA: Qui és ?

SANDRA: el noi que ens fa d’home

ISA: Que ben organitzat que ho teniu

ISA torna a marxar cap a l’habitació del costat per acabar de canviar-se de roba

CRIS: per cert Sandra....

SANDRA: si?

CRIS: coses importants: acabo de rebre el mail. Fa cinc minuts

SANDRA: el mail? Quin mail?

CIRS: ens convoquen per demà a les cinc

SANDRA: Què dius?

CRIS: aquí mateix

SANDRA: però si no hi ha temps....em pensava que quedaríem mes endavant.

CRIS: Doncs no, venen demà

SANDRA: Necessito unes setmanes....

CRIS: no necessites unes setmanes

SANDRA: Doncs necessito alguns dies més, si us plau. No està acabat

CRIS: Per què?

SANDRA: S’hi ha d’entrar més emocions, més personatges, més situacions.

CRIS: el joc funciona de conya. Estic segura que ens el compren. És una bomba (pausa) saps
que et passa?

SANDRA: Què em passa?

CRIS: Que ets una perfeccionista

SANDRA: no!

CRIS: Fem un equip de puta mare, Sandra. La teva idea és genial i ja està a punt. La meva feina
era vendre-ho i m’ho he currat, no?

SANDRA: Si....

CRIS: m’ho he currat o no?

SANDRA: Si, t’ho has currat, però ,,,,,,

CRIS: Mira, Sandra....

SANDRA: Si, tens raó... però...

CRIS: Ja ho sé..... Però no tot són els diners. Ja ho sé. Però es que hi em invertit i arriscat
molt....

SANDRA: Cris....

CRIS: Sandra. Espera. Fa mig any que hauria d'estar vivint amb el Tom. Ja saps que ell no pot
deixar la feina de Canadà i jo....

SANDRA: Tu què?

CRIS: Jo ja tinc una cosa aquí dins que diu que ja toca. Que és el moment

SANDRA: el moment de què?

CRIS: No ho sé, Sandra.... ha estat una època fantàstica ..... no?

SANDRA, dubta: si

CRIS: si o no?
SANDRA: si

Somriu

CRIS: Però tinc ganes de tancar aquesta etapa.... d’anar-me’n a Montreal i.... (pausa). Ser mare

SANDRA s’emociona per la noticia que li acaba de comunicar CRIS . S’aixeca de la cadira i
abraça la CRIS..

Torna la ISA de l’habitació contigua. Ve a buscar la jaqueta del penja-robes que hi ha a tocar de
la porta principal

ISA: Ai, que mones....

CRIS i SANDRA se separen

CRIS: A més... Ens pagaran molts diners. Aquests tios ho poden fer arribar a totes les cases. No
és el que volíem?

SANDRA: Suposo que si

CIRS: Doncs estem a... (Mira el rellotge) Vint i set hores i mitja d’aconseguir-jo. I saps en qui et
convertiràs, tu?

SANDRA: en qui?

CRIS: En la puta John Lennon dels videojocs.

SANDRA: Bah...

CRIS: Més famosa que Jesucrist (pausa). Per cert, ja t’has comprat alguna cosa?

SANDRA: Quina cosa?

CRIS: De vestir. No penses venir així a la reunió no?

SANDRA: Hi veus algun problema?

CRIS: Algun problema?.... No, si la reunió la fem amb l’associació de llenyataires suïssa

SANDRA: Joder, tia....

ISA: A quina hora la teniu, heu dit?

CRIS: Demà a les cinc.

ISA: encara tens aquesta tarda.

CRIS: Més val que et posis guapa i que facis bona cara....

SANDRA: Que no faig bona cara?

CRIS: si no va bé potser ho hauríem de deixar tot....

SANDRA: Que si..... tranquil·la

CRIS: Que no passi com aquell cop a Valladolid...

SANDRA: Va ser culpa del de la bugaderia....

CRIS: Posa’t algo atractiu, d’acord?

SANDRA: molt bé

ISA: si vols t’acompanyo... vaig a treballar en un parell de botigues del centre que encara em
fan descompte.

CRIS: Has mirat el catàleg de primavera?

SANDRA: Per catàleg estava jo....

CRIS llança un catàleg de Mango a ISA

CRIS: El de la pàgina 18 és el meu.

CRIS se’n va de la sala per la porta dreta

SANDRA: A veure...

ISA: És mono...

SANDRA: Bueno...

ISA: Mira aquest

SANDRA: Però si sembla de putón

Pausa

ISA: a mi m’agrada

Pausa

SANDRA: Ai, perdona..... et quedaria molt bé...

ISA: Tu creus?

SANDRA: sí.... no?

ISA: estic tan contenta que m’hagueu donat la feina

SANDRA: Has estat molt bé

ISA: Portava una temporada així, així, una amiga va veure l’anunci i em va animar. Aprofitaré
per mirar si està d’oferta.

SANDRA: El què?
ISA: El vestit. Dissabte hem preparat la festa dels amics sorpresa

SANDRA: la festa dels amics sorpresa?.

ISA: Tenim un grup d’amigues solteres al FAcebook. Hem decidit de fer una festa. Cadascuna
portarà un amic. Un home, ja s’entén, no?

SANDRA: si....

ISA: Farem un sorteig amb números i ens els repartirem

SANDRA: Ah.... Està bé.

ISA: Espero que em toqui l’amic d’una que jo sé..... (pausa). I aquest?

SANDRA: Per mi?

ISA: Què et sembla?

SANDRA: Bé..... suposo que bé...

ISA: Quedem aquesta tarda doncs?

SANDRA canvia de cara

SANDRA: si, si.... quedem aquesta tarda.

es miren detalladament el catàleg

Fosa negra

ESCENA 2

Arriben ISA i SANDRA Portant unes bosses de la compra de les botigues de moda no exclusives.
Entren per la porta i encenen el llum.

ISA: Que sí... que si.... que ho ha dit i et mirava a tu....

SANDRA: Que no. T’ho deia a tu

ISA: T’ho deia a tu. Que me l’he mirat de reüll

SANDRA: Doncs no sé...

ISA: T’ho juro.

SANDRA: si tu ho dius

ISA: Jo hi entenc en aquestes temes. I aquell cambrer t’estava tirant els tejos (pausa) la tens?

SANDRA: El què?

ISA: No hem vingut a buscar una carpeta?

SANDRA: Ah, la carpeta.... doncs, no

ISA: I què busquem?

SANDRA: Res

ISA: Res?

SANDRA va a tancar la porta principal

ISA: Què ,passa?

SANDRA: Mira, això que estic fent potser està mal fet, i la veritat és que em costa i no ho
hauria d’estar fent, però ho haig d’explicar a algú i ara et tinc a tu aquí.....

ISA: Què passa?

SANDRA: Què diries si et dic que el que estem preparant no és un joc?

ISA: No és un joc?

SANDRA: Crec que no

ISA: Creus que no?

SANDRA: No. Què hi diries?

ISA: A l’anunci deia que buscàveu actrius per capturar emocions per un videojoc

SANDRA: Deixa estar l’anunci. Què hi diries?

ISA: Bé....Doncs preguntaria que què estiu fent

SANDRA: Jo et contesto: No ho sé. Què et sembla?

ISA: Que què em sembla?

SANDRA: Si, què et sembla?

ISA: Doncs que ho trobo estrany

SANDRA: Ho trobes estrany?

ISA: Si

SANDRA: Com d’estrany?

ISA: No ho sé. Molt estrany

SANDRA: Et preguntaràs per què estic dient totes aquestes coses, oi?

ISA: Doncs la veritat és que si

SANDRA: Mira. Fa molt de temps que treballo amb la Cris. Però hi ha alguna cosa que ha
canviat

ISA: Quina cosa?

SANDRA: No ho sé. Ella abans era molt apassionada i hi creia molt en el nostre treball. Ara
simplement, és un treball més per ella.

ISA: Que estàs enamorada de la Cris?

SANDRA: No (pausa) No, no, no...

ISA: Val, ja m’ha quedat clar (Pausa). I què vols de mi?

SANDRA: T’haig d’ensenyar la versió bona. L’has de provar

ISA: Quina és aquesta versió?

SANDRA: Hi he estat treballant en paral·lel, des que vam decidir convertir-ho en un jocc. Hi
conservo les premisses de l’inici

ISA: Quines premisses

SANDRA: No t’ho puc explicar encara. Potser et posaries a riure. Haig d’estar convençuda que
estàs disposada a creure-hi

ISA: Un moment

SANDRA: Què?

ISA: M’estàs fent una novatada?

SANDRA: no

ISA: M’esteu fent una novatada!

ISA comença riure

SANDRA: Faig cara d’estar de broma?

Pausa

ISA: No

ISA s’adona que no és una broma i es posa seriosa SANDRA li ofereix les ulleres del
receptor

SANDRA: Quan estas sola a casa, a la nit, al llit, encara desperta.... i sents un soroll... has pensat
mai que es podria tractar, no ho sé, d’algo inexplicable?

Pausa

ISA: Inexplicable?
SANDRA: Ja saps..... quelcom que fugi dels nostres paràmetres....

ISA: No ho sé

SANDRA: Fes memòria.

ISA: Pot ser

Pausa

SANDRA: I quan algo t’ha angoixat.... has tingut mai la necessitat de demanar una ajuda
superior?

Pausa

SANDRA: Per què em fas aquestes preguntes?

Pausa

SANDRA: Haig d’estar convençuda que estàs disposada a creure-hi. (pausa) Imagina: et podria
dir que això pot millorar les persones.... però si tu no t’ho creguessis... simplement estaria fent
un acudit, m’entens?

ISA: T’entenc

SANDRA li ofereix les ulleres de receptor

SANDRA seriosa: Sobretot: la Cris no n’ha de saber res de tot això.

ISA: D’acord

SANDRA: No li expliquis absolutament res

ISA es posa les ulleres

SANDRA: Estàs a punt?

ISA: Si

ISA reacciona a l’escena de la màquinai venta cops de braç contra l’aire.

Fosa negra.

ESCENA 3

CRIS està endreçant tot el despatx. Va descalça. Posa totes les coses amb molta cura,
les cadires, els ordinadors, endreça alguns gots buits de l’Starbucks, etc. Porta un vestit
elegant i arreglat

CRIS: Sandra?? On ets? Estàs a punt?

VEU DE LA SANDRA: ja va.....

CRIS: Ets al lavabo?

VEU DE LA SANDRA: Que ja va....

CRIS: M’has agafat la capsa de les sabates? Joder, que és l’hora

VEU DE LA SANDRA: Quina hora?

CRIS: Que fem tard!

VEU DE LA SANDRA: Què?

CRIS: Les sabates. Que on són?

Se’n va per la porta interior. S’obre la porta i entren, de forma força brusca JAVIER EDUARD.
EDUARD va vestit informal com ho faria el fill d’un multimilionari, mentre que JAVIER vesteix
amb trajo i corbata. La conversa de SANDRA I CRISn passa a dins de l’habitació contigua.

SANDRA: no les tenies per aquí dins?

CRIS: no, ja ho he mirat....

SANDRA: segur que ho has mirat?

CRIS: tres vegades

SANDRA: I aquestes?

CRIS: Aquestes no són

SANDRA: Però també queden bé, no?

CRIS: No, no em queden bé....

SANDRA: Ja estan bé

CRIS: No combinen no ho veus?

SANDRA: Què se jo si combinen o no?

CRIS: Els colors es maten...

SANDRA: Vale, vale.... Doncs mira a fora

CRIS: Les vaig deixar a sobre de la taula....

SANDRA: N’estàs segura?

CRIS: SI.....

SANDRA: A mi em va semblar veure-les a sota de la taula

CRIS: A sota de la taula?

SANDRA: Estic segura que són allà...

CRIS: Ho he mirat

SANDRA: Ves a mirar.... segur que hi són....

CRIS entra a la sala

CRIS: Doncs jo no les he vistes!!

EDUARD: hola

CRIS: Ah, joder...... (Reacciona) dic.... hola....

EDUARD: Hola.....

CRIS: Un moment.....

CRIS agafa, ara si, la capsa de sabates i s’escapa cap a la porta dreta. Quan surt JAVIER i
EDUARD es miren i riuen amb complicitat i fan algun gest en to masclista. Vexant. Xoquen les
mans.

Torna CRIS acompanyada de SANDRA que també porta un vestit molt elegant amb el
qual es percebem que no s’hi sent massa a gust.

SANDRA: Hola, Javier

JAVIER: Hola ¿Cómo estáis?

CRIS: bé....

SANDRA: Molt bé, si....

JAVIER: Sandra, Cristina.... Cris..... este es Eduard.... como ya sabeis, hijo menor del presidente
de la compañía y consejero delegado de la misma.

CRIS: Encantada...

SANDRA: Si.... això....

EDUARD besa les mans de la CRIS i encaixa la mà amb la SANDRA. Elles somriuen

CRIS: Oh, quines formes, no?

JAVIER: ya le he contado todo sobre vuestros éxitos

SANDRA: Bastants petits

EDUARD: Apassionant, la veritat.

JAVIER: Si hay alguien que sepa de marketing .....

EDUARD: No tant, eh... que l’expert en tots aquests temes d’informàtica ets tu
JAVIER: Nos conocimos en el instituto, después se largo.....

EDUARD somriu

JAVIER: Se especializó en desarrollo de ocio digital en Princeton, cursó el Máster de Alta

Dirección de la Salle

EDUARD: I?

Pausa

JAVIER: ....Y también es piloto de carreras.

CRIS: ¿Piloto de carreras?

EDUARD: Ocasional

SANDRA: Déu-n’hi-do....

JAVIER: Solo corro de vez en cuando...... un par de veces a la semana.

CRIS: Que ja és corre, ja....

Somriuen. SANDRA es mira a CRIS. EDUARD agafa una cadira sense preguntar i hi seu.
la resta romanen drets

SANDRA: Bé.... voleu seure?

EDUARD: Si (pausa) Anem per feina..... que com va dir..... (pausa) Com era? Schhhh...

JAVIER: Schopenhauer

EDUARD: Això.... (pausa)La gent..... la gent que.... com?

JAVIER: la gente vulgar solo piensa en pasar el tiempo...

EDUARD: Mientras que la gente....¿eh?

JAVIER: Y la gente con talento en aprovecharlo.

EDUARD: eso!

Fosa negra

ESCENA 4

CRIS SANDRA JAVIER I EDUARD seuen en diferents cadires i sofàs de la sala en mig
d’una animada conversa

JAVIER: No.... yo lo digo por algunos mercados...

CRIS: Quins mercats?

EDUARD: La Xina per exemple...

JAVIER: China, Corea... India, si podemos entrar...

EDUARD: India, Buf. No podemos entrar...

JAVIER: Lo sé..... es complicado...

EDUARD: Massa

CRIS: Per què?

EDUARD: a l’Índia rebenten preus i...

SANDRA: Francament...

JAVIER: ¿Qué crees?

SANDRA: Doncs crec que no serà cap problema....

EDUARD: Molt bé.....

JAVIER assenyalant alguna cosa del dossier: Así quedamos que.... ESTO.... ¿ se podria cambiar
sin ningun problema?

Pausa

CRIS: cap problema.....

Silenci. JAVIER I EDUARD es miren els dossiers detalladament

JAVIER: Suena genial

EDUARD: La veritat és que si...

CIRS/SANDRA: Portem tres anys....

SANDRA: Ai, perdona...

CRIS: No, fes, fes...

SANDRA: Digues tu...

Pausa

CRIS: Portem tres anys millorant-ho... funciona a diversos nivells...però ara volem centrar el
treball en convertir-ho en un bon joc, oi?

SANDRA: Què?

CRIS: Que estem treballant per passar-ho a un joc.

SANDRA: Si, si... (pausa) Les ultimes versions van encarades a això

JAVIER: En el departamento todos lo ven muy bien. Todo el mundo habla de vosotras. Hay
varios asiduos a vuestro blog. Y el otro día vi un artículo tuyo en la cartellera.
SANDRA: De debò?

JAVIER: En serio. Tienes muchos admiradores.

SANDRA: Admiradores?

JAVIER: Alonso, por ejemplo....

EDUARD: Alonso?

JAVIER: si....

SANDRA: Qui és l’Alonso?

EDUARD: un tio que tenim.....

JAVIER: Muy buen Chico....

SANDRA: I què deia?

JAVIER: ¿Què?

SANDRA: Què deia?

EDUARD: Doncs, jo no sé mai a què es dedica....

CRIS somriu

JAVIER: Si, Bueno.... se dedica....se dedica...

EDUARD: ¿A què se dedica?

JAVIER: No, en serio..... hace cosas.....

SANDRA: I què deia?

JAVIER: ¿Quién?

SANDRA: L’alonso....

CRIS pren la iniciativa

CRIS: Fem una cosa. Crec que ho hauríeu de provar vosaltres mateixos....

Pausa

EDUARD: Estaria bé, si

CRIS: Doncs fem una prova.

JAVIER: ¿Una prueba?

CRIS: Si, fem una prova.... Així ho entendreu millor

EDUARD: Però aquest ja és el joc final?

SANDRA: No, no,..... és una base només... encara necessitem més temps per perfilar la versió
final

CRIS: vols que la provem?

Pausa

SANDRA: Si..... (pausa) si, provem la Harry. La prepares?

CRIS: Preparo la Harry

JAVIER: ¿Qué es la Harry?

SANDRA: És la base. Detecta els pensament abans de convertir-se en acció....

CRIS: Això ja ho teníem en l’anterior però ho hem millorat bastant.... aquella anava lenta i la
deshabilitàvem en diverses fases.... Aquesta versió gairebé no falla. Està de puta mare.

SANDRA: El cervell..... sabeu?

EDUARD: Si.... això

SANDRA: emet senyals elèctrics, ok?

JAVIER: SI

SANDRA: la Harry detecta els senyals abans que es converteixin en ordres finals....ho processa i
els reprodueix en una digitalització

EDUARD: ehhh perdo

CRIS: Les neurones... electricitat...

EDUARD: Si, sii

SANDRA: Això és millor veure-ho que explicar-ho..... qui vol fer-ho?

EDUARD: Què?

CRIS: Val...Qui vol provar-ho?

JAVIER: Tú mismo, adelante.....

EDUARD: Ya, no te jode....

JAVIER: Bueno..... eres el jefe, no?

EDUARD: Para según qué coses ¿no? Qué tío....

CRIS: No fa res....s’integra de forma natural. Gairebé ni ho notes.

CRIS posa la petaca i els sensors a la cintura d’EDUARD i al seu cap

EDUARD: I això?

CRIS: Res, ho hem afegit a la interface. Es tracta d’una variació dels mandos que poden trobar
a qualsevol botiga... és força assequible pel gran públic.

JAVIER: ¿ y yo lo podré ver?

SANDRA: Ho podem veure aquí als monitors...

JAVIER: ¿Donde?

SANDRA: Aquí, aquí.... vine. Al monitor

CRIS: et pots posar bé el receptor?

EDUARD: Això?

CRIS: Si

SANDRA: Aquest és ell

JAVIER: ¿Este?

EDUARD: Ok. Ja està

CRIS: Que no caigui

EDUARD: T’asseguro que no caurà

SANDRA; està?

CRIS: Si

EDUARD: Això és segur, no?

SANDRA: Que si

EDUARD: Què?

CRIS: No ets un home?

EDURAD: Després t’ho demostro, si vols....

SANDRA: Posa’t al centre...

EDUARD: on ?

SANDRA: Més cap aquí....

EDUARD: va bé?

EDUARD es posa en un punt concret de la sala.

EDUARD: Una mica més.... una mica més...

JAVIER: ¿qué pasa?

SANDRA: No m’entra dintre el camp....

SANDRA pitja una tecla del ordinador

EDUARD: cap aquí?

SANDRA: No tant, no tant... una miqueta

EDUARD: I ara?

SANDRA: Ara.... una passa més.... perfecte

Apareix FRAN nu

JAVIER: ¿Quien es?

CRIS: És el Fran,.....

EDUARD es manté quiet observant en FRAN

JAVIER: Ah....

SANDRA: és la digitalització base que tenim per un exemplar masculí

JAVIER: Va desnudo...

SANDRA: Què?

JAVIER: Que por qué va desnudo...

CRIS: És la base només....

JAVIER: ¿Se le puede vestir?

SANDRA: Amb la roba que vulguem...

JAVIER: ¿Y el tatuaje?

CRIS: Són proves de personalització

SANDRA: Li podem posar pírcing, tatuatges, deformacions...

JAVIER: ¿Le podemos poner cualquier ropa?

SANDRA: La que vulgui.....

JAVIER: Bueno.... también tenemos empresas en el sector moda,......

SANDRA: Què vols dir?

JAVIER: Podríamos vestirle con Prendas de nuestras tiendas....

CRIS: Ja hi pots comptar, no?

SANDRA: Si.... suposo que si... (canvi) Eduard?

EDUARD/FRAN: SI?

JAVIER: OH

EDUARD/FRAN: Què?

CRIS: mola, eh?

EDUARD/ FRAN: Què ha passat?

Tots els moviments que fa el EDUARD els reprodueix immediatament en FRAN

SANDRA: És la teva replica i detecta el que faràs abans que ho facis i per això es mou al mateix
moment que ho fas tu.....

EDARUD/FRAN; No fotis.....

JAVIER: Ja, ja ,ja.... dos Eduardos

EDUARD/ FRAN: Calla Cabron

EDUARD mou el braç com si es trobes davant d’un mirall

Uh

SANDRA: Digues alguna cosa

EDUARD/FRAN: haig d’admetre que estic al·lucinant bastant.... la veritat.

JAVIER: Pegale

EDUARD/ FRANK: calla

Pausa

EDUARD fa uns moviments per provar que el segueix la imatge

JAVIER: ¿Y el como le ve?

SANDRA: Ell el veu com si fos una persona a dins de l’habitació

JAVIER: caray...

SANDRA: Es reconfigura el senyal que rep el cervell.... això t’ho explicarien millor els de
biomecànica ... és semblant a la tecnologia que s’ha desenvolupat perquè els cecs i puguin
veure

CRIS: Digues una paraula a l’atzar

EDUARD/FRAN: Una paraula?

CRIS: Una d’estranya. La primera que pensis. Així veuràs que no es basa en patrons de
conducta.... sinó en la interpretació del senyal-

EDUARD/FRAN: torradora

CRIS: Veus...

SANDRA: el que fem és mantenir una part important de realitat a voltant per no allunyar el
jugador. No ens interessa allunyar-lo ni distanciar-lo. Ha de jugar, i ha de confrontar-ho en un
espai familiar o conegut.

JAVIER: ¿Y siempre sale este personaje?

CRIS: Aquest és un exemple. El joc pot arribar a crear personatges a partir de la memòria del
jugador.

JAVIER segueix les explicacions amb interès

EDUARD/FRAN; escolàstica (pausa) Llumanera

CRIS: Per exemple, podríem haver fet que fossis tu..

JAVIER: genial

SANDRA: Passo a mode resposta, ok?

EDUARD/FRAN: Què?

SANDRA: A mode resposta. Ja està

EDUARD: Ja està

SANDRA: SI

EDUARD: I ara que em passarà?

SANDRA: Ara podem fer que et respongui al que li diguis...... que consti que estem provant
funcions molt bàsiques.

CRIS: És l’abecé, com aquell qui diu....

EDUARD: No, no..... però està molt bé.....

FRAN: Perquè tu ho trobes tot bé, no?

Pausa

EDUARD: què?

CRIS: Parla-li, parla-li..... a ell....

EDUARD: Hola...
FRAN: Hola, Eduard.... suposo que has vingut a explicar-me alguna cosa, no?

EDUARD somriu: Què vols que t’expliqui?

FRAN: Has vingut tu, t’escolto

EDUARD: Doncs no ho sé....

FRAN: No tens res interessant per explicar-nos?

EDUARD: Com ara què?

FRAN: No tens cap secret?

EDUARD: Un secret?

FRAN: No en tens cap?

Pausa

EDUARD: Home....

FRAN: Alguna cosa que no em puguis explicar....

EDUARD: Doncs, no....

FRAN: Ja saps que puc saber el que penses, no?

EDUARD: De què va això?

CRIS: Contesta-l’hi...

FRAN: Quan t’he preguntat si tenies algun secret, has pensat en un secret....

EDUARD: Què vols dir?.

FRAN: Que intentes no pensar-hi, però no pots evitar que et vingui a la memòria.... i cada
vegada que ho penses em dones més detalls. Eduardo....

EDUARD: Jo no tinc res a amagar.... vull di....

SANDRA: Tranquil

FRAN: Eduardo....

EDUARD: No em diguis Eduardo

FRAN: La setmana passada, Eduardo....

EDUARD: Què?

FRAN: T’enrecordes del dimarts, Eduardo?

EDUARD: Val, parlem

FRAN: Què va passar al teu cotxe?

EDUARD: Res

FRAN: No ens ho pots explicar, Eduardo?

EDUARD: No..... Parem!

SANDRA: Vols que parem?

FRAN: Estàs nerviós, Eduardo?

EDUARD: Que no em diguis Eduardo!!

FRAN: No et sona el nom de Silvia?

EDUARD: Què?

FRAN: Silvia! Eduardo....

EDUARD: Que pareu això!

FRAN: Eduardo.....

SANDRA: Vale, vale......

SANDRA prem una tecla FRAN digital para

SANDRA: ja està, ja està , tranquil

EDUARD: Mecagon, la puta...

JAVIER:¿Todo bien?

EDUARD fa unes passes enrere i el FRAN es queda pausat

EDUARD: Uhhh!.... Joder......

Es miren tots a l’espera de la reacció d’EDUARD. Silenci

És el que buscàvem... la puta..... és el que buscàvem......

EDUARD s’apropa a elles

Trucaré ara mateix a la gerència perquè redactin el contracte.....i us donin tot el que us faci
falta.......(pausa). Això és gran.... molt gran.

CRIS: Gràcies

EDUARD: Per quan ho podeu tenir?

JAVIER: Dentro de dos semanas tenemos el salón.

EDUARD: SI. Mireu. Havíem de llançar el Hammerstorm II per aquest saló internacional. Si em
dieu que estarà a punt per llavors, ho canvio tot per llançar el vostre.

CRIS: Doncs estarà a punt

JAVIER: ¿Necesitáis algo?

CRIS: Necessitem ajuda?

SANDRA: No..... merci

Pausa.

EDUARD: Heu fet una feina increïble

JAVIER: ¿Tiene titulo?

EDUARD: Això té títol?

SANDRA i CRIS es miren

SANDRA: De fet, en tenim un quants per triar però, Cris, si et sembla bé.... en tinc un que
encaixa perfectament amb la naturalesa del joc.

EDUARD: No, no, no,.....Doncs espereu.....Jo tinc el títol..... jo tinc el títol per aquest joc.... noen
pot tenir cap altre....

JAVIER: ¿Cuál?

Silenci

EDUARD: la revolució

JAVIER assenteix. EDUARD es mostra satisfet. CRIS somriu. SANDRA també. JAVIER ho
acaba d’anotar tot al seu bloc.

JAVIER: Muy bien, señoritas, me parece que va a ser todo un placer trabajar con ustedes.
Enhorabuena.

Fosa negra

ESCENA 5

EDUARD es troba a les fosques i sol a la sala. La porta s’obra és la CRIS. Al veure
EDUARD, CRIS s’espanta

CRIS: Què hi fas aquí?

EDUARD: M’he fet amic del conserge

CRIS: Què?

EDUARD: I la Sandra?
CRIS: És a fer uns encàrrecs...

EDUARD: millor

CRIS: Per què?

EDUARD: El Javier és molt bo en lo seu, però bé, a vegades no pren consciència del que
necessita realment el mercat i... ei!..... l’entenc. Ell és una persona molt sensible. No és la seva
feina. És la meva feina.

CRIS: Perdona. De què m’estàs parlant? Què ho estàs fent aquí?

EDUARD: Et queda molt bé, aquest vestit

CRIS: Eh?

EDUARD: És nou?

CRIS: Si

EDUARD: Doncs estàs preciosa.

CRIS: Gràcies (pausa). Perdona, però t’haig de demanar que marxis, no són maneres d’entrar
als llocs. I menys quan encara no em tancat del tot el contracte.

EDUARD: Tens raó, perdona’m. Soc un puto nen mimat. Perdona’m (pausa). Tenia ganes de
parlar amb tu. En privat.

CRIS: Per què?

EDUARD: Per plaer

CRIS: O sigui que has subornat el conserge i has entrat aquí només per parlar amb mi

EDUARD: Si

CRIS: Ah

EDUARD: Tu no ets com la Sandra

CIRS: Com?

EDUARD: He vist que la Sandra té aquesta mena de caràcter....

CRIS: Caràcter?

EDUARD: No té un caràcter?

CRIS: Suposo que el....

EDUARD: Que es pensa que ho sap tot, no?

CRIS: Bé. La idea és seva. És normal que vulgui defensar la fidelitat al projecte inicial
EDUARD: No et dic que no. Et deia el contrari, jo?

CRIS: no

EDUARD: La Sandra és una artista.

CRIS: Sense ella no s’hauria pogut desenvolupar.

EDUARD: Però saps que passa amb els artistes?

CRIS: No, que passa?

EDUARD: Que a vegades no saben veure més enllà del seu petit món particular. (pausa) Tinc
raó?

Pausa

CRIS: No ho sé

EDUARD: Ja ho saps que si. Saps que tinc raó. (pausa). Perquè tu si que saps veure més enllà
del teu món. M’agrades perquè tens les coses clares. Saps quin camí has de prendre i estàs
segura que ho aconseguiràs. Una dona que serà un model per a altres dones. I saps què faig
jo?

CRIS somriu: Què fas?

EDUARD: No te’n fotis

CRIS: Digues.

Pausa

EDUARD: Admirar-te

CRIS: Va.....

EDUARD: De debò....

CRIS:-......

EDUARD: mira. Tothom queda fascinat amb la feina de l’artista. Però ja ho saps que sense tu....
tampoc tindríem sobre la taula aquest joc, oi?

CRIS: He treballat molt

EDUARD: No cal que m’ho diguis. Jo, aquestes coses, les sé apreciar. Perquè parlem el mateix
idioma.

CRIS: I quin és aquest idioma?

EDUARD: Aquest idioma?

CRIS: Si el puc saber.

EDUARD; Mira, puc anar directe?

CRIS: ves directe

EDUARD: Cal fer canvis al joc.

CRIS: Quins canvis?

EDUARD: S’ha d’adaptar. (pausa). Mira, Cristina...... et puc dir Cristina?

CRIS: Si

EDUARD: M’agrada dir-te Cristina

CRIS: Doncs, diguem Cristina

EDUARD: Et dic Cristina, el (pausa)