TÒPICS LITERARIS - 2N BATX 2024

1. Flamma amoris o ignis amoris («la flama de l’amor» o «el foc de l’amor») L’enamorat
sent a l’interior una gran passió que “crema” com un foc.

2. Descriptio puellae («descripció de la noia»)

3. Donna angelicata («la dona angelical») descripcio de dona de les virtuts i de manera
idealitzada (no realitat sempre)

4. Omnia vincit amor («l’amor ho venç tot») (Virgili: Bucòliques) Visió optimista que
presenta l’amor com un sentiment que no pot ser aturat per res.

5. Amor postmortem («l’amor després de la mort»)

6. Furor amoris («la bogeria de l’amor») La bogeria de l’amor, que també s’ha comparat
amb una malaltia.

7. Odi et amo: De signe oposat al tòpic anterior, ens parla de la seva situació amorosa i
ens descobreix la complexitat d’una emoció com l’amor, que tot sovint es barreja
amb el seu contrari: l’odi.

8. Quotidie morimur («morim cada dia») Vivim com si no fos morint

9. Somnium, imago mortis («el son, imatge de la mort») Es refereix al caràcter de mort
aparent que ofereix el cos humà en actitud de repòs, quan dormim. Estar dormint és
com estar mort, atès que hi ha absència de consciència.

10. Memento mori («recorda que has de morir») Caràcter alliçonador de la mort perquè
ens recorda la fragilitat de l’ésser humà.

11. Omnia mors aequat («la mort tot ho iguala») La mort no fa distincions socials, és
igual per a tots.

12. Carpe diem («aprofita el moment») és una crida a aprofitar la bellesa i la joventut.
Quan s’és jove, es pensa que aquests dos atributs són eterns, però la vida ensenya
que es perden amb molta celeritat.

13. Ubi sunt («on són?») fa referència a la nostàlgia de temps anteriors quan vivien
homes més grans, més heroics. Per extensió, és una expressió de la creença
tradicional que qualsevol temps passat va ser millor.
 TÒPICS LITERARIS - 2N BATX 2024

14. Tempus fugit («el temps fuig»): El temps, que mai no es detura, és una imatge
poètica d’una gran potència. Si el tòpic carpe diem és un cant a la joventut i a l’amor,
tempus fugit és de caràcter molt més general: el temps no es pot aturar i quan
l’home creu que el pot dominar demostra la seva insensatesa.

15. Homo viator («l’home és un caminant»): la vida vista com un viatge sense retorn que
aporta saviesa.

16. Vita flumen («la vida és un riu»): La vida com un riu, en moviment i transformació
continus.

17. Aurea mediocritas («la daurada mitjania») Aquest tòpic sovint s'acompanya amb el
convit a viure frugalment (frugaliter), gaudint dels plaers senzills de la vida: el bon
menjar i beure, l'amor, el descans i la quietud d'ànim.

18. Contemptus mundi («el menyspreu del món») Menyspreu de la vida mundana, es
considera que la vida terrenal és una font de desgràcies i només porta llàgrimes i
dolor.

19. Vanitas vanitatum o vanitas vanitatis («la vanitat de vanitats») Caràcter il·lusori de
la vida humana que ens fa creure que tot té un sentit però que no és més que una
vanitat que comporta sofriment.

20. Theatrum mundi («el teatre del món») La vida com un somni o com un teatre,
metàfores d’èxit en la literatura barroca.

21. Locus amoenus («el lloc paradisíac») Lloc agradable o idíl·lic. Un prat assolellat,
creuat per un riu d’aigües clares. L’expressió llatina locus amoenus significa ‘lloc
plaent’ i fa referència a un paisatge delitós que convida a la pau d’esperit. S’acostuma
a relacionar amb un paratge de muntanya en què es combinen l’herba, l’aigua i els
arbres amb ocells que alegren l’ambient en un dia radiant.

22. Beatus ille («feliç aquell») és una crida a fugir de la vida de la cort, amb totes les
seves angoixes que no compensen els aspectes positius que pugui tenir. És
preferible, diu el poeta, una vida senzilla, austera, amb plaers petits però certs.