LA FILOSOFIA EMPIRISTA

Es desenvolupa, principalment, a la Gran

Bretanya. En són representants destacats:
– Thomas Hobbes
– John Locke
– George Berkeley
– David Hume

La seva filosofia és dedicada, essencialment,
a reflexionar sobre el coneixement (origen i
límits) i sobre el poder polític (origen i límits)
EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 1
 LA FILOSOFIA EMPIRISTA

La reflexió sobre el coneixement d’aquests
pensadors coincideix en la idea que tot
coneixement deriva, directament o
indirectament, de l’experiència (no hi ha
idees innates)

Les diferències entre ells deriven de les
conseqüències més o menys radicals que
cada un extreu d’aquest principi general.

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 2
 THOMAS HOBBES (XVII)
teoria política(absolutisme)

Els humans neixen iguals, lliures i racionals (les desigualtats

i jerarquies són artificials, no naturals)

Per naturalesa desitgen (instint natural) la seguretat i el
benestar.

Com els altres animals estimen el que els en proporciona i
temen el que els en priva.

A diferència dels animals, els humans tenen consciència de
futur (racionalitat - càlcul): desitgen garantir la seguretat i
el benestar futurs.

Aquest desig només pot ser satisfet sotmetent els que
desitgen exactament el mateix: els altres humans.
EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 3
 THOMAS HOBBES (XVII)

Així, per naturalesa l’home és un llop per a l’home:
viu en un estat de guerra de tots contra tots.

Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta guerra:
els humans són iguals per naturalesa.

L’estat de Guerra de tots contra tots és un estat
d’inseguretat i malestar absoluts.

Enfront d’aquesta situació els humans estableixen
un Contracte social, origen del poder de l’Estat.

Amb la creació de l’Estat, els humans renuncien a
la seva igualtat i llibertat naturals a canvi de la
seguretat i benestar que els garanteix el poder
absolut de l’Estat, font de tota moral i sociabilitat.
EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 4
 Els empiristes postcartesians

Locke, Berkeley i Hume són alhora
empiristes i cartesians: empiristes perquè
parteixen d’allò que el subjecte coneix
directament i cartesians perquè
consideren que allò que el subjecte coneix
directament són les seves pròpies idees o
estats mentals

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 5
 Els empiristes postcartesians
 Locke  Berkeley  Hume

Certa crítica de la noció de substància, moderada. Admet la substància

espiritual i la substància material. També s’afirma l’existència de Déu

Suprimeix la substància i la causalitat materials

Desapareix, fins i tot, el subjecte com a substància

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 6
 John Locke

Realisme o
Intermediari representacionalisme
IDEA

Substància
MENT OBJECTE incognoscible
Qualitats
Intern Extern Secundàries
subjectives

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 7
 George Berkeley

Idealisme subjectiu o
Intermediari immaterialisme
IDEA

Esse es percipi
MENT OBJECTE vel percipere
(ser és ser una
Intern Extern Idea o una ment)

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES
 David Hume

Fenomenisme;
Intermediari Escepticisme moderat
IDEA

MENT OBJECTE
Intern Extern

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES
 JOHN LOCKE (XVII)
teoria política

Els homes neixen iguals, lliures i dotats
de Raó que els permet distingir el que
està bé per naturalesa del que no.

Així, doncs, hi ha drets i deures
NATURALS:
– Dret a la vida, la llibertat i la propietat.
– Deure de respectar la vida, la llibertat i la
propietat dels altres.
– El fonament del dret a la propietat és el dret
al treball, condició per a una vida digna
(rebuig de la legitimitat del sistema de
propietat feudal: no es basa en el treball)
EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 10
 JOHN LOCKE (XVII)
teoria política (liberalisme)
– Origen del poder polític:
 Contracte social per tal d’assegurar l’acompliment dels
deures i drets naturals per part de tots els
components de la societat.
– Límits i estructura del poder polític:
 No és legítim l’estat que no acompleix els seus
objectius, i menys el que vulnera la moral natural
(dret a la revolta).
 El poder de l’Estat és el poder de la majoria
(democràcia). No és, però, un poder absolut: en cap
cas la majoria podrà vulnerar els drets naturals de la
minoria.
EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 11
 JOHN LOCKE (XVII)
epistemologia i ontologia

Com Descartes, denomina “Idea” qualsevol
contingut mental (sensació, record, concepte...)

A diferència de Descartes, entén la ment com un
“paper en blanc”. Les percepcions dels objectes
sensibles externs i les operacions internes de la
ment són l’origen de totes les Idees.

Idees dels sentits ens mostren qualitats dels
objectes externs. Diferencia qualitats primàries (els
correspon un tret de la realitat objectiva) de
qualitats secundàries (no els correspon cap tret de
la realitat objectiva).
EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 12
 John Locke
De sensació (groc, càlid…); procedeixen de l’expe-
riència externa). N’hi ha d’un sol sentit (un sabor)
Idees simples I de varis sentits (extensió, moviment)
(són rebudes
passivament De reflexió (pensament, dubte, volició…); procedeixen
per l’enteniment) de l’experiència interna)

Idees de modes (infinit)

Idees complexes
(són el resultat de l’acti-
vitat de l’esperit sobre les
idees simples)
Idees de relacions (causa-efescte)
Idees de substàncies (una mena de suport
de les qualitats…)

EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 13
 JOHN LOCKE (XVII)
epistemologia i ontologia

Tractament de les tres substàncies
cartesianes:
– La base del nostre coneixement de l’existència
de coses externes són les sensacions (les idees
són representacions de les coses). L’existència
del món exterior és un postulat.
– La base del nostre coneixement de la nostra
existència és la intuïció. Acceptació del cogito.
– La base del nostre coneixement de l’existència
de Déu és la demostració (causa necessària de
totes les altres existències).Argument
cosmològic EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 14
 George Berkeley
Famós per la combinació de tesis idealistes i empiristes; segons
ell l’empirime porta lògicament a l’idealisme subjectiu o
immaterialisme.
 Argumentació:
1) Només és cert allò que conec directament a través dels
sentits (Empirisme)
2) Això són sempre qualitats ( groc, càlid, voluminós, pesat…)
i no pas coses (substàncies)
3) Per tant, ser és ser percebut (esse est percipi). I allò que és
percebut és anomenat percepció o idea. Perquè, en estricte
empirisme, si només conec qualitats (qüestió epistemològi-
ca), només puc afirmar l’existència de qualitats (qüestió on-
tològica)
EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 15
 George Berkeley
Argumentació:
4) Ara bé, si hi ha idees (demostrat a 3), hi ha d’haver necessàriament
un esperit que les pensi; és a dir, hi ha d’haver una substància pensant,
també anomenada ment o ànima. Ser és, doncs, ser percebut (ser una
idea) o percebre (ser una ment). Esse est percipi vel percipere.
5) Si la conclusió 4 és veritat, com puc distingir entre la taula percebuda i
la sirena imaginada? Perquè, no he dit que l’una i l’altra són idees?
Aquesta és la qüestió de l’objectivitat, que Berkeley resol dient que Déu
ho percep sempre tot. És a dir, quan ningú no percep la taula real, la
taula segueix existint perquè és percebuda per Déu. En canvi, la sirena
no existeix si ningú no pensa en ella
 Veiem, doncs, que, de les tres substàncies cartesianes (Déu, l’ànima i el
món, Berkeley elimina la tercera: la matèria no és substància, la realitat
material és mental (Vaja, que la matèria no existeix com a tal…). Per això,
la seva tesi s’anomena Idealisme (tot el que existeix és mental) o imma-
terialisme (la matèria en el sentit clàssic, som a substància independent,
no existeix).
EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 16
Elements bàsics de l’epistemologia de Hume
 Fonaments de l’ ètica, política i teoria de la religió
ÈTICA, POLÍTICA I RELIGIÓ
la raó
Ètica emotivista la moral no es fonamenta en la naturalesa humana (fal·lacia naturalista)
la pròpia acció
sinó en
és
un sentiment d’aprovació o reprovació que mou a la VOLUNTAT
(no connexió necessària)
utilitarista el sentiment està en funció de la utilitat
(no egoista - sentiment de SIMPATIA)
Política

utilitarista la utilitat explica la formació de les societats

és
positivista no s’ha de buscar una explicació trascendent
a la legitimitat del poder

la utilitat
Religió està justificada per
l’interès

Hume critica les proves de l’existència de Déu

es manté escèptic per salvar-se de el dogmatisme
la superstició
EPISTEMOLOGIA I ONTOLOGIA
08/02/2012 MODERNES 18