TEMA 5.

EL TEATRE BARROC
Moment de crisi
Les monarquies absolutes menystenen al poble
Gran crisi econòmiques
Guerres expansionistes i religioses
Gran crisi agrícola que com a conseqüència hi ha fam i mort
Miseria a les ciutats
El teatre serveix per evadir tot

Barroc i característiques
El barroc és un moviment cultural entre els segles XVI-XVII, influeix en les arts, la
pintura, escultura, música i sobretot en la literatura
Inicia a França pero s'estén per l’europa occidental, arriba a Amèrica en els imperis
colonials però no tindria tanta influencia.
La imprenta es el motor de la literatura barroca
1. Principis de l’horror vacui: Hi ha una por al buit, l’art barroc està carregat
d’ornamentació.
2. desengany i pessimisme: És l’època fosca, es veu en la temàtica d’obres i textos.
3. Passió interior: Trenca l’equilibri del renaixement i mostra el caos, la foscor i el
dolor.
4. Tensió: L’artista vol un espectador viu, no un tranquil.
5. refús a l‘absolut: No s’accepten les veritats absolutes, hi ha dubtes,
contradiccions i del dilema.

Literatura barroca
Jocs de paraules, crea emocions diferents als espectadors, trames d’embolic, llenguatge
complex, recursos estilístics, ironia i sarcasme, trencament de renaixement.
Els marges de la societat, maldat humana, horror de la vida…

Món en desequilibri
La consciència de crisi fa que s’abordin temes morals, religiosos i filosòfics. Es mostren
la vanitat de les coses i l’engany de les aparences.
Importància del pas del temps i la presència de la mort.

Teatre com a gènere literari

ESPECTACULARITAT ESCENOGRÀFICA
PROTAGONISME DE LA PARAULA
Les dramatúrgies nacionals
Espanya, França i Anglaterra, van desenvolupar un teatre de les situacions
sociopolítiques
Trets comuns
Alternança vers i prosa
Introducció cançons i romanços
Monòlegs i jocs de paraules

William Shakespeare (1564-1616)

Shakespeare va reinterpretar temes literaris clàssics en obres totalment personals.
Uneix el teatre culte i popular.
Aborda la psicologia dels personatges aprofundint en les passions humanes.

Lope de Vega (1562-1635)

Lope de Vega, és el màxim exponent i va escriure una obra perceptiva dramàtica
L’acte sacramental: Lligat a les festes de corpus i amb voluntat immortalitzada
Les comèdies de capa i espasa: Obres d’embolic amb trames argumentals àgils i
complexes. Barreja d’elements bàsics, tràgics i comics.
El arte nuevo de hacer comedia

Calderón de la Barca
Obres tràgiques i són trames estructurades com un laberint de passions.
Era capellà, va explotar molt el teatre, moralitzador amb Auto Sacramentals contractats
per la monarquia.
Tant Lope com Calderón van influir el teatre francès i anglès.

Molière (1622-1673)
França aposta fort amb les tragèdies.
Pierre Corneille (1606-1684) amb obres com El Cid,
Jean Racine (1639-1699) amb obres com Andròmaca o Fedra.
El gran protagonista del Barroc francès és Moliere
Tot i que va cultivar també la tragèdia, Molière és famós per les seves comèdies. Gran
coneixedor de la Commedia dell’Arte, Molière convertirà els personatges dels
Canovaccios en arquetips teatrals
AVAR, MISANTROP, PEDANT, SEDUCTOR

Teatres estables
La professionalització de les representacions obligarà
a buscar llocs tancats per poder controlar-ne l’accés.
ANGLATERRA: Teatre de fusta en forma d’O, descoberts, amb espai central i balconades.
L’escenari en un extrem.
ESPANYA: Els Corrals de comèdies eren patis interiors de cases descoberts. Espai
central i balcons laterals. Es munta un entaulat.
FRANÇA: A París comencen a aparèixer els primers edificis de teatre aprofitant antics
recintes rectangulars on s’hi jugava el joc de pilota

Concepció de l’espai escènic

Els tres tipus de teatre, Anglaterra, Espanya i França eren molt semblants:
Un entaulat de fusta feia d’escenari. Una cortina dividia l’espai en dos. Les escenes
exteriors es representaven al davant de la cortina. Quan obrien aquestes cortines hi
havia les escenes interiors.
Escenografia simbòlica i senzilla.
Vestuari vistós i colors perquè era un element important.

La vida dels actors

Shakespeare i Molière representaven els seus textos per poder viure del teatre. Ambdós
eren actors i dramaturgs.
Lope, Calderó o Tirso de Molina van començar a vendre els textos a les companyies
(orígens dels drets d’autors)
SOCIALMENT els Cómicos eren mal vistos pel seu estil de vida liberal. Fins i tot
l’església els va negar el dret a ser enterrats en Terra Santa.

Les actrius
Només hi havia actrius al teatre barroc espanyol i francès. A Anglaterra les dones tenien
prohibit actuar i els personatges femenins eren interpretats per jovenets que modulaven
la veu.
Algunes de les actrius van protagonitzar històries d’amor sent amants de reis nobles.
La Calderona va ser amant del Rei Felip IV a Espanya.

Companyies de teatre a espanya

BULULÚ = 1 ACTOR
ÑAQUE = 2 ACTORS
GANGARILLA = 3 o 4 ACTORS (Un jovenet fa de dama)
CAMBALEO = 5 ACTORS, 1 ACTRIU
GARNATXA = 6 ACTORS, 1 ACTRIU, 1 JOVENET DE DAMA
MOIXIGANGA = 6 ACTORS, 2 ACTRIUS, 1 JOVENET DE DAMA
FARÀNDULA = 8 ACTORS , 3 ACTRIUS
COMPANYIA = 16 ACTORS ENTRE ACTORS I ACTRIUS

Monòleg i soliloqui
Els protagonistes de les obres del barroc acostumen a fer llargs monòlegs interiors,
soliloquis, preguntant-se per l’amor, l’existència, la vida. el més enllà, el dolor, el
bé, el mal.
Estructura i esquema del teatre
1. Cavaller: vetlla per l’honor de la família i serà deshonrat. clama venjança.
2. Rei: És la justícia. A vegades entra al final per jutjar i decidir.
3. Galant: Reuneix totes les virtuts.
4. Dama: Reuneix totes les virtuts.
5. Noble: antagonista orgullós que abusarà i manipularà. És el dolent.
6. Criats: segueixen l’esquema de la Commedia. Són graciosos i astuts.
7. Pare de la dama: home honrat. (La mare rarament apareix)

TEMA 6. TEATRE DEL SEGLE XVLL XIX

La il·lustració el segle de la raó
Les corrents il·lustrades van rebutjar el Teatre del Barroc, van aportar noves trames i
temàtiques enfocades a combatre la ignorància i superstició de l’època.
EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
Les monarquies absolutes van assumir la direcció i promoció de la cultura, decidien quin
tipus de teatre s’havia de fer.
LA BURGESIA
Protagonista de les onades revolucionàries i de canvis socials marcats per la Revolució
Francesa, i decidirà quins seran els gustos literaris de cada moment.

El teatre neoclàssic
1. Imposa el gust per les obres clàssiques
2. No s’han d’expressar sentiments i defugen de la poesia
3. Les obres han de seguir la regla de les tres unitats aristotèlica: ESPAI -LLOC-
TEMPS
4. Es rebutja el gènere fantàstic i imaginatiu per ser poc didàctic.
5. Hi ha un fort component moralitzador.

La regla de les tres unitats aristotèliques

ESPAI: L’acció ha de passar en un sol lloc
TEMPS: L’acció i ha de transcórrer durant un dia
ACCIÓ: Només pot haver-hi una acció. No hi ha subtrames

El teatre neoclàssic i els gustos de l’època

Les classes populars no van acceptar el nou teatre i prefereixen les obres de capa i
espasa en 5 actes del Barroc, en canvi, les classes riques i l’alta burgesia prefereixen el
nou teatre.
A França va estar imposat per la cort, a Anglaterra semblant a Shakespeare i a Espanya
van debilitar els corrals de comèdies per imposar el nou teatre.
Autors del teatre neoclàssic
FRANÇA: Jean Racine amb la seva obra Fedra
ESPANYA: Leandro Fernández de Moratín i la seva famosa obra El sí de las niñas
TEATRE CATALÀ: Va estar prohibit i no hi havia literatura catalana, pero a Menorca si es
parlava català i Joan ramis i ramis va escriure un par d’obres en català.

El drama burgès
Tragèdia i comèdia com teatre principal.
La segona meitat del XVIII naixerà el drama burgués, amb temes quotidians, domèstics i
sentimentals. Li deien drama seriós o comèdia seriosa
Diderot un dels molts autor que impulsen una reforma teatral barrejant tragèdia i
comèdia, tractant temes actuals.

Dennis Diderot
1. La peça de teatre és feta per ser representada
2. Els personatges: propers al públic per poder fer una identificació.
3. Efecte visual determinant: decorats que siguin quadres reals.
4. Accentuació del llenguatge no verbal.
5. Expressió més natural i versemblant.
6. Representació sense dirigir-se al públic (primera formulació del concepte quarta
paret)
7. Reformula l’arquitectura dels teatres amb espais més grans i espaiosos.
8. Funció moralitzadora del teatre. (Pensem que Diderot és una figura de la
Il·lustració)

L’òpera, el teatre total

Va aparèixer com a gènere en les representacions cortesanes en els palaus de nobles
italians en el segle XVI. S’hi introdueix el ballet, la música, personatges còmics i
escenificacions refinades.
Al llarg del XVI i XVII: l’òpera és exclusiva d’Itàlia i sobretot a Venècia.
Segle XVIII: L’òpera s’ha estès per les corts absolutistes i il·lustrades europees
Segle XIX: La burgesia, gran triomfadora de les revolucions i classe dominant, adopta
l’òpera com a gran espectacle. Construeixen grans teatres luxosos.

L’alta burgesia va construir grans teatres fastuosos a les ciutats, Liceu.

RICHARD WAGNER (1813-1883). Va intensificar l’harmonia entre la paraula, el cant i
acompanyament orquestral. Va obligar als cantants a convertir-se en actors i
actrius.Volia que els gestos i les emocions dels intèrprets fossin més versemblants.
L’ESPECTACLE TOTAL DE WAGNER: Tradició germànica, cant, dansa, música, decorat.
El romanticisme
El Romanticisme és un moviment sorgit a Alemanya a finals del XVIII i que s’estendrà
per Europa i Amèrica Llatina al llarg del XIX.
Aquest moviment pretén trencar amb les normes rígides de la raó la il·lustració i el
Neoclàssic.
Els romàntics cerquen la llibertat absoluta, promouen l’individualisme, el Jo contra el
món.
L’home és bo per natura (Manelic de Terra Baixa)
Impuls del nacionalisme, de la recuperació dels mites i llegendes, retorn a la infància
perduda.
Volen obres imperfectes, inacabades i amb finals oberts.

El teatre romantic
Va aparèixer a la primera meitat del XIX en un moment en què la il·lustració i les
revolucions no havien complert les seves promeses.
La vida no era millor. Passem d’una desigualtat estamental a una desigualtat de classe.
De privilegiats i no privilegiats a rics i pobres.
Un gruix dels artistes, desencantats, són presos d’un pessimisme i d’una desgana vital.
OPOSICIÓ ABSOLUTA AL NEOCLÀSSIC
OPOSICIÓ AL RACIONALISME
OPOSICIÓ A LES TRES UNITATS
EL TEATRE ROMÀNTIC VOL COMMOURE I DIVERTIR
El protagonista de l’obra romàntica és molt estereotipat:
HEROI AMB UNA PASSIÓ FATAL
HEROÏNA IMATGE DE LA INNOCÈNCIA
La forma d’actuar dels actors i actrius romàntics va desembocar en el Melodrama,
gestos, reaccions i rèpliques exagerades.
Clara separació entre bons i malvats. Bons molt bons i malvats molt malvats. (Vindria a
ser l’equivalent als culebrots de la televisió llatina)

Característiques del teatre romantic

1. REBUIG DE LES UNITATS CLÀSSIQUES
2. PRESÈNCIA DE LA POLIMETRIA
3. PERSONATGES ABRANDATS I PASSIONALS
4. PERSONATGES DE FORTA PERSONALITAT
5. PERSONATGES AMB PENSAMENTS SUBLIMS
6. PERSONATGES TOCATS PER LA GENIALITAT
7. ESCENOGRAFIA FERÉSTEGA O EXÒTICA,
RUÏNES, CASTELLS I CEMENTIRIS
8. AMBIENT NOCTURNS I SEPULCRALS
9. NÚMERO INDEFINIT D’ACTES