Treball Final Planificació

LA PLANIFICACIÓ DE LA LLENGUA I LA LITERATURA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
PROGRAMACIÓ ANUAL
Lletres i Rialles Literàries
Berta Sierra, Diego Morell, Marta Torres,
Gonzalo Ortolà i Carmen Barranco
Curs 2023 - 2024
4B
Índex
1. Introducció..........................................................................................................................2
1.1. Justificació de la programació..................................................................................... 2
1.2. Contextualització......................................................................................................... 4
2. Objectius de l’etapa vinculat a l’àrea:.............................................................................7
3. Concreció curricular.......................................................................................................... 9
3.1. Competències clau......................................................................................................9
3.2. Competències específiques...................................................................................... 11
3.3. Sabers bàsics............................................................................................................14
4. Situacions d'aprenentatge.............................................................................................. 17
4.1. Introducció i justificació............................................................................................. 17
4.2. Organització de les situacions d’aprenentatge..........................................................19
4.3. Distribució temporal de les situacions d’aprenentatge.............................................. 38
4.4. Situacions d’aprenentatge.........................................................................................39
5. Metodologia. Orientacions didàctiques......................................................................... 96
5.1. Metodologia general i específica...............................................................................96
5.2. Recursos didàctics i organitzatius............................................................................. 97
6. Avaluació de l’alumnat.................................................................................................... 99
6.1. Criteris d’avaluació.................................................................................................... 99
6.3. Tipus d’avaluació.....................................................................................................105
6.4. Criteris de qualificació............................................................................................. 106
7. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu o
amb necessitat de compensació educativa.................................................................... 107
8. Elements transversals................................................................................................... 110
8.1. Foment de la lectura. Comprensió lectora. expressió oral i escrita.........................110
8.2. Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la comunicació..........112
9. Avaluació de la pràctica docent i indicadors d’èxit.................................................... 113
10. Referències bibliogràfiques........................................................................................ 114
11. Annexos........................................................................................................................ 115
1
1. Introducció
En aquest treball es durà a terme una programació anual de centre, en la qual es plantejaran
quinze situacions d’aprenentatge, emmarcades en l'àrea de llengua i literatura valenciana,
dins del DECRET 106/2022, de 5 d’agost, del Consell, d’ordenació i currículum de l’etapa
d’Educació Primària. L’objectiu principal d'aquesta programació és que els estudiants siguen
capaços d'arribar a assolir cadascuna de les finalitats de l’Educació Primària mitjançant tant
amb un enfocament competencial com amb situacions d’aprenentatge significatives per als
xiquets i xiquetes.
1.1. Justificació de la programació
La programació curricular representa una eina fonamental en el marc de

l'ensenyament-aprenentatge, permetent l'organització sistemàtica i coherent de les activitats
destinades a la formació dels alumnes. En aquest context, se centra en l'àmbit de tercer de
primària, enfocant-se en la formació literària com a element clau en l'adquisició de la llengua.
La selecció d'aquest curs específic es fonamenta en l'adequació dels sabers bàsics als nostres
objectius pedagògics i a les preferències dels alumnes, així com en l'oportunitat de fomentar
un aprenentatge literari significatiu i competencial des de les primeres etapes educatives.
La nostra justificació pedagògica es fonamenta en els principis de la LOMLOE, que posen un

èmfasi especial en la inclusió i igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat, amb un focus
especial en aquells amb necessitats educatives especials. A més, com a futurs docents,
aspirem a establir una programació d'aula que prioritze l'atenció a la diversitat, l'adaptació del
currículum i la personalització de l'ensenyament per a donar suport adequat als estudiants
amb discapacitats o dificultats d'aprenentatge.
Per integrar les directrius de la LOMLOE a la nostra programació, ens centrem en diversos
aspectes. Primerament, aspirem a fomentar una cultura de l'esforç i la superació, motivant als
estudiants a establir metes personals i a esforçar-se per aconseguir-les. A més, donem èmfasi
al desenvolupament de competències i habilitats, prioritzant el pensament crític, la resolució
de problemes i la comunicació efectiva per sobre de la simple memorització. L'educació
emocional també és crucial en la nostra planificació, donant importància al benestar
emocional dels alumnes i fomentant la intel·ligència emocional a l'aula.
2
Així mateix, la nostra programació busca la implicació activa de la comunitat educativa,
involucrant pares, tutors i altres membres en el procés educatiu dels estudiants. Abordem
l'avaluació de manera formativa, integrant mètodes que ajuden els estudiants a aprendre i
millorar de manera contínua. També integrem temes de sostenibilitat i educació ambiental,
promovent la consciència i el respecte pel medi ambient. Finalment, inculquem valors
democràtics i de ciutadania, fomentant la participació cívica i la responsabilitat social entre
els nostres alumnes.
En aquest context de transformació, la formació literària ha experimentat canvis substancials,

ampliant els sabers més enllà de la lectura, escriptura i gramàtica, per a introduir noves
competències (significatives i competencials), activitats (relacionades amb els interessos de
l’alumnat) i valors, enriquint el coneixement lingüístic dels alumnes des de les primeres
etapes educatives.
Els objectius centrals de la nostra programació per al tercer curs de primària se centren a
garantir la comprensió profunda dels sabers bàsics i l'assoliment dels objectius i les
competències específiques que s'estableixen en el currículum per a aquesta etapa educativa.
En particular, ens enfoquem a enfortir les competències lingüístiques, matemàtiques, socials i
cíviques, així com les competències digitals, és a dir, les competències clau establertes en la
LOMLOE.
A través d'una metodologia activa, planifiquem activitats cohesionades que segueixen un fil
conductor basat en els gèneres literaris per promoure un aprenentatge significatiu de la
llengua i la literatura. Aquesta metodologia fomenta la comprensió lectora i la fluïdesa en
l'expressió verbal involucrant al propi estudiant en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Aquesta programació d'aula detalla com abordarem els objectius establerts per l'etapa
d'Educació Primària (Decret 106/2022), així com la seua relació amb l'àrea de valencià i
literatura. Al mateix temps, descriu les competències clau, detallant com seran
desenvolupades. A més, s'analitzen els sabers bàsics, prioritzant aquells rellevants en la
nostra planificació anual.
Les situacions d’aprenentatge realitzades són justificades i presentades, evidenciant

l'enfocament didàctic emprat i l'organització temporal d’aquestes, així com la seua estructura
específica.
3
Les metodologies adoptada són actives, entre elles trobem l’aprennetatge basat en projectes i
l’aprenentatge mitjançant recerca, depenent de la situació d’aprenentatge. A més, aquesta està
basada en un model curricular crític-obert, que integra el Tractament Integrat de les Llengües
i Continguts. Pel que fa a l'avaluació, es presenten els criteris i instruments emprats, així com
els diferents tipus d'avaluació i els seus criteris de qualificació, juntament amb activitats de
reforç.
S'estableixen les mesures d'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials, prenent
com a referència un alumne amb TEA i altre amb Trastorn del Dèficit d’Atenció i
Hiperactivitat (TDAH).
Finalment, és necessari fer èmfasi en les àrees de les llengües, ja que la LOMLOE integra les
dues àrees de Valencià i Castellà: Llengua i Literatura amb la principal finalitat de que
l’alumnat desenvolupe la mateixa competència en ambdues. D’aquesta manera, la nostra
programació planteja un enfocament plurilingüe, i en conseqüència, buscar promoure en els
xiquets i xiquetes un coneixement reflexiu en relació amb la llengua, mitjançant el
plantejament de situacions d’aprenentatge significatives i pròximes a l’alumnat.
En la secció d'avaluació de la pràctica docent, es consideren certes categories com a punts

d'autoavaluació per part del docent, claus per al desenvolupament i millora contínua en
l'ensenyament-aprenentatge.
1.2. Contextualització
1.2.1 Centre educatius: Característiques estructurals i context
El Col·legi Comenius de València és una institució educativa compromesa amb la formació

integral dels seus alumnes, situada estratègicament al barri de Sant Antoni, concretament al
carrer Músico Jarque Cualladó nº 9. Aquesta localització proporciona un entorn urbà ric en
serveis i amb fàcil accés a zones verdes, creant un marc propici per al desenvolupament
acadèmic i personal dels estudiants.
El Col·legi Comenius és un centre privat-concertat de caràcter laic, que concretament es

defineix com una cooperativa escolar que acull alumnat des d'educació infantil a cicles
formatius de grau superior, passant per les etapes de primària, secundària, batxillerat i cicles
formatius de grau mitjà. És un centre que històricament ha desenvolupat totes les seues
metodologies des del valor de la inclusió, incloent en totes les aules alumnat amb necessitats
4
educatives especials, propiciant la convivència des de la idea que tots som iguals en la nostra
diversitat. S’apliquen metodologies educatives basant-se en la innovació i l'aprenentatge
cooperatiu, treballant moltes de les àrees a través de projectes i propiciant així vivències
memorables en tots els alumnes i alumnes.
En agrupar tantes etapes, d'àmbits tan diferents, en un mateix espai, aprenen les unes de les
altres, trobant dinàmiques molt interessants de col·laboració, respecte i formació. Valors com
el respecte a la diversitat i a les minories, la tolerància, la cooperació i la professionalitat
formen part de la seua identitat. A més, fomenten la participació en projectes de diversa
índole, tant d'àmbit local, nacional com a internacional, a través de programes Erasmus+.
Aquest centre disposa d'unes àmplies i modernes instal·lacions, situades en una de les zones
de major creixement de València, i molt ben comunicat amb la zona centre. Tot això per a
oferir una àmplia varietat de serveis i activitats (culturals, tecnològiques, esportives). El
centre ocupa una extensa superfície de 8.500 m² en els quals s'inclou:
● Patis d'esbarjo, un teatre central i quatre poliesportius, un d'ells cobert.

● Un edifici principal compost per:
- 49 aules comunes amb dotació TIC.
- Sales específiques de música, plàstica, audiovisuals, laboratoris de biologia i
física i química.
- Tallers de tecnologia, electrònica, producció i postproducció de vídeo,
fotografia, i so.
- 6 Aules d'informàtica.
- Una sala d'actes.
- Una emissora de ràdio.
Per altra part, el barri de Marxalenes presenta una diversitat socioeconòmica mitjana, amb
una amalgama de famílies residents en la zona. La població infantil reflecteix aquesta
diversitat, amb una majoria d'alumnes procedents de llars locals. Aquesta diversitat cultural
es converteix en un dels trets característics del col·legi, fomentant un ambient enriquidor per
als estudiants.
L'ús actiu i integrat de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana, amb una atenció
especial al valencià i al castellà, és una peça angular en l'esperit educatiu del Col·legi
5
Comenius. La promoció de l'educació plurilingüe s'ha integrat de manera significativa en la
dinàmica escolar, afavorint la riquesa lingüística i cultural dels alumnes.
La classe de 3er de Primària està constituïda per un grup de prop de 20 alumnes amb edats
compreses entre els 9 i 10 anys. En aquest grup es tenen en compte les necessitats educatives
especials de dos alumnes: un amb discapacitat auditiva moderada i un altre amb trastorn per
dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH). Aquesta atenció personalitzada reflecteix l'esperit
inclusiu del col·legi.
La diversitat cultural de les famílies és una realitat evident, amb aproximadament el 60% de
procedència local, un 15% de la Comunitat Valenciana, un 14% d'altres comunitats
autònomes i un 10% d'altres països. Aquesta riquesa cultural esdevé un recurs pedagògic
valuós que contribueix a l'aprenentatge global dels alumnes.
Quant a les llengües, observem que al voltant del 70% dels alumnes tenen el castellà com a
llengua vehicular, mentre que el 30% utilitza el valencià. La competència lingüística en
castellà és pràcticament universal, tant a nivell oral com escrit. Pel que fa al valencià,
aproximadament el 50% sap escriure'l, el 60% sap parlar-lo, el 72% sap llegir-lo i el 77%
l'entén. Tanmateix, el centre fomenta l’educació plurilingüe i intercultural a través del Pla
d'Ensenyament Plurilingüe i Intercultural (PEPLI), en resposta a les necessitats de la societat
i l'entorn. Aquest pla prioritza les llengües oficials de la nostra Comunitat (valencià i
castellà), així com l'anglès i el francès, que s'han convertit en eines essencials per al
desenvolupament personal i professional dels alumnes. Incorpora també a este Pla Lingüístic
la llengua alemanya, que a poc a poc s'obri camí entre l'alumnat i la italiana per a projectes
Erasmus+ en Cicles Formatius.
El Col·legi Comenius posa de manifest els seus valors fonamentals, destacant la participació
activa de l'alumnat, la promoció de l'aprenentatge innovador i la normalització lingüística.
Amb un equip docent format per uns 25 mestres, el col·legi ofereix especialització en àrees
com música, educació física, religió, pedagogia terapèutica, logopèdia i orientació.
En resum, el centre educatiu es presenta com un espai educatiu que va més enllà de la mera
instrucció acadèmica, amb una missió centrada en la formació integral dels seus alumnes. La
diversitat cultural, l'atenció personalitzada i l'enfocament innovador defineixen la seua
identitat, convertint-lo en un context propici per al desenvolupament del programa d'aula
d'Educació Literària per a 3r de Primària.
6
2. Objectius de l’etapa vinculat a l’àrea:
Els objectius d’etapa són metes educatives essencials que cada estudiant ha de superar en el
seu recorregut d'aprenentatge. Aquestes metes es deriven d'una meticulosa Programació
Anual, pensada per guiar i enfortir el progrés dels alumnes. És important destacar que totes
les àrees s'entrellacen amb aquests objectius, classificant-se en dues categories: transversals i
disciplinaris.
Els objectius transversals abasten una àmplia gamma de coneixements, habilitats i

competències que són aplicables a diverses àrees d'estudi. Aquests objectius ofereixen una
base integral per al desenvolupament dels estudiants, connectant-se amb diversos elements
curriculars i proporcionant una visió global per al seu creixement educatiu. D'altra banda, els
objectius disciplinaris són específics de cada àrea d'estudi i es centren en competències
particulars exclusives d'aquest àmbit. Aquests objectius proporcionen una comprensió més
detallada i específica dels continguts propis de l'àrea, contribuint a la formació especialitzada
dels alumnes en aquest camp concret del coneixement.
Considerant el D’acord amb el que estableix l’article 7 del Reial decret 157/2022, podem
observar els objectius següents:
Relació amb la llengua i literatura:

Objectius d’etapa
Disciplinaria o transversal
1. Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència,

aprendre a obrar d’acord amb aquestes de manera empàtica,
preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania i respectar Transversal
els drets humans, així com el pluralisme propi d’una societat
democràtica.
2. Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip,

d’esforç i de responsabilitat en l’estudi, així com actituds de
confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, Transversal
curiositat, interés i creativitat en l’aprenentatge, i esperit
emprenedor.
3. Adquirir habilitats per a la resolució pacífica de conflictes i

la prevenció de la violència, que els permeten
desenvolupar-se amb autonomia en l’àmbit escolar i familiar, Transversal
així com desenvolupar actituds de respecte mutu en els grups
socials amb els quals es relacionen.
4. Conéixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les

diferències entre les persones des d’una perspectiva crítica, la
igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no Transversal
discriminació de persones per motius gènere, cultura,
ideologia, d’ètnia, orientació o identitat sexual, religió,
7
diversitat funcional o altres condicions.
5. Conéixer i utilitzar de manera adequada i efectiva, oralment

i per escrit, les llengües oficials: el valencià, com a llengua
pròpia i oficial, i el castellà, com a llengua cooficial, i Disciplinari
desenvolupar hàbits de lectura individual i en contextos de
diàleg, debat i intercanvi d’experiències.
7. Desenvolupar actituds positives envers la riquesa

multilingüe i multicultural present en la societat, on conviuen Disciplinari
el valencià i el castellà, a més d’altres llengües familiars.
10. Desenvolupar les competències tecnològiques bàsiques i

iniciar-se en la seua utilització per a l’aprenentatge,
Transversal
desenvolupant un esperit crític davant del seu funcionament i
els missatges que reben i elaboren.
11. Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques

i iniciar-se en la construcció de propostes visuals i
Transversal
audiovisuals, desenvolupant la sensibilitat estètica i
potenciant la creació artística.
14. Desenvolupar les seues capacitats afectives en tots els

àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb altres
Transversal
persones, així com una actitud contrària a la violència, als
prejudicis de qualsevol tipus i als estereotips sexistes
17. Promoure actituds de respecte entre tots els membres de la

Transversal
comunitat educativa, així com la cooperació entre iguals.
D'aquesta manera, centrant-nos en l'àrea de Llengua i Literatura, a continuació s'explica el

què es pretén assolir amb cadascun d'ells (El número inicial fa referència al número de
l'objectiu curricular de la taula):
1. Aquest objectiu es desenvolupa en la comprensió i exploració dels contes del món. A

través d'aquesta activitat, es promou el respecte i la valoració de la diversitat cultural,
permetent als estudiants apreciar altres valors i normes de convivència presents en diferents
cultures.
2. Aquest aspecte es reflecteix en totes les situacions d'aprenentatge, promovent la capacitat

dels estudiants per treballar en equip, fomentar l'autoconfiança i estimular la curiositat i la
creativitat en l'aprenentatge.
3. És present en les tasques col·laboratives, estimulant la cooperació i el respecte mutu entre

els estudiants, desenvolupant així habilitats per resoldre conflictes i prevenir situacions de
tensió
8
4. Es fomenta especialment a través de l'exploració de contes del món, permetent als
estudiants entendre i valorar les diferències culturals i socials, així com promoure la igualtat
de drets i oportunitats entre les persones.
5. Es treballen de manera específica a través de lectures, activitats de comprensió oral i

escrita, i la creació de jocs i representacions teatrals basades en la literatura.
7. Es fomenta a través de l'exploració de contes que reflecteixen la diversitat lingüística i

cultural, promovent actituds positives cap a aquesta riquesa present en la societat.
10. Poden estar implicades en les activitats que inclouen representacions teatrals, creació
d'elements visuals o audiovisuals i en l'ús de l'educació física com a mitjà de
desenvolupament personal.
11. S'aborden a través de tasques relacionades amb la higiene, salut i el respecte i cura dels
animals, incloent-hi l'exploració de contes que tracten aquests temes.
14. Present en totes les activitats on es fomenta la col·laboració i el respecte mutu entre els
estudiants i la comunitat educativa.
17. Present en totes les activitats on es promou la cooperació, la tolerància i el respecte entre
membres de la comunitat educativa.
3. Concreció curricular
3.1. Competències clau
Les competències clau són els pilars fonamentals que defineixen el camí educatiu dels
estudiants i la seua preparació per afrontar els reptes de la vida moderna. En l'àmbit de
Valencià: Llengua i Literatura, aquestes competències representen les habilitats essencials
que transcendeixen la mera adquisició de coneixements específics per enfocar-se en el
desenvolupament integral de l'estudiant.
Cada competència clau sorgeix com a resposta a les demandes d'una societat en constant
evolució, que requereix individus capacitats per comunicar-se de manera efectiva,
comprendre i solucionar problemes, adaptar-se als avanços tecnològics, desenvolupar el seu
propi aprenentatge i integrar-se plenament en la societat i el món laboral.
9
El domini d'aquestes competències clau no només és vital per al creixement personal dels
estudiants, sinó que també és fonamental per al progrés social i econòmic de la comunitat. En
l'àmbit de Valencià: Llengua i Literatura, aquestes competències es converteixen en la base
que guia la planificació educativa, les metodologies d'ensenyament i l'avaluació del progrés
estudiantil.
El propòsit d'aquesta exploració en profunditat de les competències clau és brindar una

comprensió exhaustiva de com aquestes habilitats s'entrellacen en l'àmbit de Valencià:
Llengua i Literatura, i com es converteixen en l'eix vertebrador de l'ensenyament, afavorint la
formació integral i la preparació dels estudiants per a un futur en constant canvi.
1. Competència en Comunicació Lingüística (CCL): Implica la capacitat d'interactuar

oralment, per escrit o de manera multimodal en diversos contextos amb una adequada
expressió i comprensió. És fonamental per a la interpretació, creació i anàlisi de textos
literaris, sent la base de la comunicació efectiva en àmbits literaris i lingüístics.
2. Competència Plurilingüe (CP): Aquesta competència no només implica la
comprensió i l'ús de diverses llengües, sinó també l'exploració de la literatura
associada a aquestes llengües. És una eina per a enriquir el coneixement i la
comprensió de la literatura en un context multilingüe.
3. Competència Matemàtica i Competència en Ciència, Tecnologia i Enginyeria
(STEM): Encara que en un principi puga semblar allunyada de la literatura, també es
relaciona, ja que les habilitats analítiques, de resolució de problemes i comunicatives
són crucials en la interpretació i anàlisi de textos literaris i lingüístics.
4. Competència Digital (CD): Aquesta competència implica l'ús responsable i crític de
les tecnologies digitals per a la lectura, anàlisi i producció de textos literaris en
formats digitals, així com la seua aplicació en la comprensió i la divulgació literària a
través de plataformes digitals.
5. Competència Personal, Social i d'Aprenentatge a Aprendre (CPAA): Aquesta
competència és essencial per al desenvolupament de la comprensió i expressió
literàries. Les habilitats de reflexió personal, aprenentatge autònom i cooperació
social són fonamentals per a la comprensió de textos literaris i lingüístics.
6. Competència Ciutadana (CC): En relació amb la literatura, aquesta competència
implica la comprensió i la crítica social que es poden desenvolupar a través de la
lectura i anàlisi d'obres literàries que reflexionen sobre la societat i els valors
ciutadans.
10
7. Competència en Consciència i Expressió Culturals (CCEC): Aquesta competència
no es limita a la comprensió de la cultura, sinó també a la seua expressió. La literatura
és una via clau per a comprendre, interpretar i expressar valors, costums i identitat
cultural.
8. Competència Emprenedora (CE): Aquesta competència també es relaciona amb la
literatura en aspectes com la promoció de l'expressió creativa i la gestió de projectes
en l'àmbit literari i editorial, fomentant la iniciativa i la creativitat en la producció i
difusió de textos literaris.
D'aquesta manera, els xiquets i xiquetes que adquireixen competències, en lloc d’adquirir
solament coneixements i es troben immersos en un procés d’aprenentatge continu. Centrar la
programació en una educació basada en competències proporciona flexibilitat per a tota mena
d’alumnat, és a dir, no se centra l’atenció en els antecedents de coneixement o en el nivell
d’alfabetització, fomentant l’equitat. A més, adquireixen les habilitats necessàries per a tenir
èxit en un futur i aprenen a aprendre per a assumir responsabilitats.
3.2. Competències específiques
Les habilitats específiques comprenen les destreses, els coneixements i les actituds que
possibiliten als alumnes aconseguir els objectius d'aprenentatge en les diverses àrees,
promocionant l'aproximació competencial tal com ho preveu la LOMLOE, centrada en el
desenvolupament pràctic. Per mitjà d'aquestes capacitats, els estudiants realitzen activitats
que fomenten la comprensió dels coneixements bàsics de cada disciplina.
El pla d'estudis de les àrees de Valencià: Llengua i Literatura i Llengua Castellana i Literatura
es fonamenta en el treball de nou competències específiques, establertes pel DECRET
106/2022 de 5 d’agost del Consell, que regula l'ordenació i el pla d'estudis de l'etapa
d’Educació Primària. Aquestes habilitats s'ajusten al perfil final dels alumnes a l'acabar
l'etapa d'ensenyament bàsic, en línia amb els desafiaments del segle XXI i les competències
clau, i es despleguen de manera dinàmica a través de l'actuació dels estudiants en diversos
contextos de la realitat.
En el marc de la present programació, es prioritza el desenvolupament de les competències

específiques d'àrea en llengua i literatura, així com en educació plàstica i visual. Aquest
conjunt de competències representa la base essencial sobre la qual es construeix
l'aprenentatge significatiu dels estudiants. Les competències específiques d'àrea en llengua i
11
literatura, des del multilingüisme i interculturalitat fins a la comprensió i expressió en les
seues diverses modalitats, són instrumentalitzades en les situacions d'aprenentatge per
potenciar la comprensió, l'expressió i la interacció dels estudiants en diferents àmbits
comunicatius.
D'altra banda, les competències en educació plàstica i visual són utilitzades per fomentar
l'exploració, l'experimentació i l'expressió artística com a mitjà de comprensió i comunicació
visual. A través de l'articulació d'aquestes competències d'àrea, la unitat didàctica ofereix una
estructura que no solament guia l'ensenyament-aprenentatge sinó que també promou
l'enriquiment cultural i la capacitat d'expressió dels estudiants en un entorn educatiu.
A continuació, es detallen les competències específiques d'àrea essencials per al

desenvolupament educatiu dins de la present unitat didàctica. Aquestes competències,
centrades en llengua i literatura, així com en educació plàstica i visual, representen els pilars
clau que guien l'aprenentatge dels estudiants en aquest context educatiu concret:
Llengua i Literatura:
2.1. Competència específica 1. Multilingüisme i interculturalitat.
Reconéixer la diversitat lingüística i cultural de la Comunitat Valenciana, d'Espanya i del

món, a través del contacte amb les llengües de l'alumnat i de l’entorn. Evitar prejudicis
lingüístics, i valorar aquesta diversitat com una riquesa cultural.
2.2. Competència específica 2. Comprensió oral i multimodal.
Comprendre, interpretar i valorar, de manera guiada, textos orals i multimodals propis dels
àmbits personal, social i educatiu, a través de l’escolta activa, l’aplicació d’estratègies de
comprensió oral i la reflexió sobre el contingut i la forma.
2.3. Competència específica 3. Comprensió escrita i multimodal.
Comprendre, interpretar i valorar, de manera guiada, textos escrits i multimodals propis dels
àmbits personal, social i educatiu, a través de la lectura de textos, l'aplicació d'estratègies de
comprensió lectora i la reflexió sobre el contingut i la forma.
2.4. Competència específica 4. Expressió oral.
12
Produir, de manera guiada, missatges orals senzills amb coherència, cohesió i adequació a
través de situacions de comunicació dels àmbits familiar, social i educatiu.
2.5. Competència específica 5. Expressió escrita i multimodal.
Produir, de manera guiada, textos escrits i multimodals adequats i coherents amb un

vocabulari apropiat, utilitzant estratègies bàsiques de planificació, textualització, revisió i
edició.
2.6. Competència específica 6. Interacció oral, escrita i multimodal.
Interactuar de manera oral, escrita i multimodal, a través de textos senzills dels àmbits
personal, social i educatiu, utilitzant un llenguatge respectuós i estratègies bàsiques de
comprensió, expressió i resolució dialogada de conflictes, de manera síncrona i asíncrona.
2.7. Competència específica 7. Mediació oral, escrita i multimodal.
Mediar entre interlocutors utilitzant estratègies d’adaptació i de simplificació del llenguatge

per a processar i transmetre informació bàsica i senzilla, en situacions comunicatives
predictibles dels àmbits personal, social i educatiu.
2.8. Competència específica 8. Lectura autònoma.
Llegir de manera autònoma obres i textos de caràcter divers, seleccionats atenent els seus
gustos i interessos, i compartir les experiències de lectura.
2.9. Competència específica 9. Competència literària.
Llegir i produir textos amb intenció literària, senzills, amb llenguatge proper a l'alumne,
contextualitzats a la cultura i la tradició, com a font de plaer i de coneixement.
Educació Plàstica i Visual:
2.3. Competència específica 3.
Emprar de manera adequada la terminologia específica de l’àrea relativa a elements

configuratius, formats, tècniques i materials en l’expressió de les experiències d’apreciació i
creació artística.
2.4. Competència específica 4.
13
Experimentar amb els elements bàsics del llenguatge visual i audiovisual, així com amb
diferents tècniques i materials, expressant idees, sentiments i emocions en l’elaboració de
produccions artístiques individuals o col·lectives.
3.3. Sabers bàsics
Els sabers bàsics en les àrees de llengua, literatura i educació plàstica representen fonaments
essencials per al desenvolupament educatiu integral. Aquest conjunt de coneixements i
habilitats abasta diversos aspectes centrals de la comunicació, la comprensió dels llenguatges
verbal i visual, així com la interpretació crítica i la producció creativa d'obres literàries i
artístiques. Aquest àmbit multidimensional promou una comprensió holística de les formes
d'expressió cultural i creativa que contribueixen significativament al desenvolupament
integral dels estudiants.
A continuació, s'enumeren els sabers bàsics essencials en aquesta àrea per a la seua
consideració i integració en la unitat didàctica:
Llengua i literatura
Bloc 1: Llengua i ús
- Les llengües i els parlants

- Llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències
- Expressions pròpies de la llengua
Bloc 2: Estratègies comunicatives
Subbloc 2.1. Sabers comuns
- Estratègies per a adaptar el discurs a la intenció comunicativa, als participants i a la

situació
- Estratègies per a adaptar el discurs al propòsit comunicatiu i al canal
- Estratègies per a adaptar el discurs al registre
- Adequació textual a la situació comunicativa
- Estructura del discurs: la coherència i la cohesió
- Elements de detecció i ús d’un llenguatge verbal i icònic no discriminatori
Subbloc 2.2. Alfabetització informacional
14
- Diferenciació entre fets i opinions
- Biblioteca de l’aula o del centre i dels recursos digitals
Subbloc 2.3. Reflexió sobre la llengua
- Relacions de forma i significat entre les paraules
Subbloc 2.4. Comunicació i interacció oral
G1. Comprensió oral
- Estratègies: informació i sentit global del discurs
G2. Expressió oral
- Estratègies d’expressió oral: pronunciació i entonació adequades

- Estratègies d’expressió oral: interpretació i ús d’elements de la comunicació no verbal
- Planificació i producció de textos orals i multimodals
G3. Interacció oral
- Estratègies d’escola activa i assertivitat, tenint en compte la perspectiva de gènere

- Estratègies comunicatives per a la resolució dialogada de conflictes
- Interaccions orals en situacions comunicatives
- Estratègies de cortesia lingüística
G4. Lectura amb velocitat, fluïdesa i entonació
- Estratègies de comprensió durant la lectura: reformular hipòtesi, interpretar sentits

figurats i significats no explícits en els textos
Subbloc 2.5. Comprensió escrita
- Diverses estratègies per millorar la lectura i la comprensió de textos escrits
Subbloc 2.6. Expressió escrita i multimodal
- Aplicació de les normes ortogràfiques

- Presentació acurada de les produccions escrites
- Estratègies del procés d’escriptura: textualització i revisió
- Estratègies del procés d’escriptura: planificació i correcció
15
- Elements gràfics i paratextuals
Bloc 3: Lectura i literatura
Subbloc 3.1. Hàbit lector
- Identitat lectora: expressió de gustos i interessos.

- Identitat lectora: valoració crítica dels textos.
- La biblioteca de l’aula o del centre com a punt de trobada d’activitats literàries
compartides. Comunitats lectores.
- Cura dels llibres i normes de funcionament de la biblioteca
Subbloc 3.2. Literatura
- Elements constitutius essencials de l’obra literària i dels diferents gèneres literaris

- Planificació i producció de textos literaris
Educació Plàstica
Bloc 2. Experimentació i creació
B2.1. L’experiència artística: tècniques i materials
- Produccions plàstiques i visuals per mitjà del llenguatge de la pintura, l’escultura, el

dibuix, i les arts decoratives.
B2.2. L’experiència artística: processos de treball
- Les fases del procés creatiu: Generació d’idees i creació.

- Actituds: Esforç, força de voluntat, capacitat de concentració, resiliència, superació
d’obstacles i fracassos.
- Respecte per la diversitat d’idees i produccions alienes i utilització d’un vocabulari
inclusiu bàsic.
- Cura d’espais i materials de treball.
Els sabers bàsics presentats constitueixen la base fonamental per a una comprensió profunda i
una participació activa en l'àmbit de la llengua, la literatura i l'educació plàstica. Aquest
conjunt de coneixements i habilitats no només fomenta una comunicació efectiva i una
comprensió crítica dels textos i obres artístiques, sinó que també promou una identitat lectora
16
i artística consolidada. La integració i aplicació d'aquests sabers bàsics en l'àmbit educatiu
constitueixen un pilar essencial per al desenvolupament integral dels estudiants.
Aquesta enumeració de sabers bàsics proporciona una base estructurada per al

desenvolupament de les capacitats lingüístiques, literàries i artístiques dels estudiants en les
situacions d’aprenentatge d’aquesta unitat didàctica.
4. Situacions d'aprenentatge
4.1. Introducció i justificació
La present programació anual, conformada per 15 situacions d'aprenentatge, es fonamenta en

un enfocament didàctic socioconstructivista, el qual, segons Cubero Pérez (2005), sosté el
paper actiu del subjecte durant el desenvolupament i/o la construcció del coneixement. A
més, el socioconstructivisme busca distanciar-se de l'enfocament convencional per centrar-se
en l'adquisició de nous coneixements a través dels errors que puguen experimentar els
alumnes, potenciant així el seu procés d'aprenentatge. Aquest enfocament es vincula als
processos de comprensió i producció textual. Dins d'aquesta perspectiva, s'inclouen
enfocaments comunicatius i funcionals que proposen diverses activitats perquè els estudiants
puguen exhibir el seu domini sobre els diversos continguts sobre formació literària que
s'aborden en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
En aquest context, hem optat per utilitzar els gèneres literaris (com el teatre, la poesia, la
narrativa, la descripció, entre altres) com a fil conductor al llarg de totes les situacions
d’aprenentatge. Aquest enfocament pretén que l'alumnat tinga un coneixement més ampli
dels diversos gèneres que ofereix la literatura, allunyant-se així dels més convencionals.
A més, aquest enfocament actua com a eina motivadora per als estudiants, donant sentit a les
situacions d'aprenentatge individuals i a la programació anual en conjunt. Abordar els gèneres
literaris ens permet establir un fil conductor atractiu que confereix major coherència i relació
entre els diferents blocs de continguts de les unitats. Així mateix, considerem rellevant
aprofundir en el treball de la literatura, ja que hi ha una disminució de l'interès en aquest
àmbit per part de la població més jove. Amb el nostre disseny d'activitats, busquem que els
estudiants siguen capaços d'establir connexions entre els exercicis i els gèneres literaris
perquè cada unitat didàctica es centra en un gènere específic.
17
La programació anual, amb enfocament socioconstructivista, fomenta la participació activa
dels estudiants en la construcció del coneixement. Utilitzant gèneres literaris com a eix,
busquem despertar interés i coherència en les situacions d'aprenentatge. Explorar els gèneres
en cada unitat enforteix la comprensió literària dels estudiants.
18
4.2. Organització de les situacions d’aprenentatge
La programació anual està formada per 15 situacions d’aprenentatge les quals es troben distribuïdes al llarg dels tres trimestres que presenta el
curs. Amb més detall, el primer trimestre abarca des del 11 de setembre fins al 22 de desembre, el segon trimestre es troba entre el 8 de gener i el
27 de març i, per últim, el tercer trimestre compren des del 9 d’abril fins que acabe el curs el 21 de juny. Durant aquests trimestres l’alumnat
treballarà 5 situacions d’aprenentatge en cada un.
L'objectiu principal d’aquestes situacions d’aprenentatge és que els xiquets i xiquetes desenvolupen al llarg del curs competències
comunicatives, lingüístiques i d’expressió a través d’una perspectiva global, pròxima i basada en aquells interessos que es troben en l’alumnat
per tal que adquirixquen coneixements significatius i funcionals per a la seua vida.
Per tal de fomentar-ho, hem integrat les tipologies textuals ( narració, teatre, poesia, etc.) així com també altres aspectes que resulten positius per
fomentar la literatura en els estudiants. L'objectiu és que l’alumnat exploren i tinga l’oportunitat de descobrir la diversitat del món literari a
través de diferents propostes que busquen motivar-los al llarg de les situacions d’aprenentatge.
Resumidament, el nostre disseny d'activitats busca que els alumnes generen interés pel món literari i que descobrisquen tot allò que els pot oferir,
a més de fomentar-los el gust per la lectura i generar-los actituds positives cap a aquest àmbit. Per entendre-ho millor, a continuació veurem de
manera més clara i concisa l'organització de les situacions d’aprenentatge i quines son les activitats que es duran a terme durant la seua
realització.
SITUACIÓ Producte final Tipología Competències Competèncie Sabers bàsics Criteris d’avaluació
D'APRENEN textual clau s específiques
TATGE
SA 1: Diari Creació d’un Tipologia CCL: Llengua Bloc 2: Estratègies comunicatives. 3.1. Llegir amb bona fluïdesa, de manera
d'Exploració diari de treball informativa i competència castellana i 2.1. Sabers comuns silenciosa i en veu alta, i interpretar, amb
19
de Gèneres que reflectisca didàctica en literatura - - Tipologies textuals i gèneres discursius ajuda del docent, textos escrits i multimodals
Literaris de manera comunicació Valencià: 2.2. Alfabetització informacional senzills dels àmbits personal, social i educatiu.
individual el lingüística llengua i - Estratègies d’ús i tractament de fonts 3.2. Aplicar, de manera guiada, diferents
seu viatge a CP: literatura: documentals diverses estratègies per a comprendre el sentit global i
través de competència 2.3. Reflexió sobre la llengua la informació específica, distingir les idees
l'aprenentatge plurilingüe Competència Diferències entre llengua oral i llengua principals de les secundàries, inferir
dels gèneres específica 3. escrita significats no explícits i fer algunes
literaris. 2.5. Comprensió escrita valoracions personals de textos escrits sobre
- Lectura amb velocitat, fluïdesa i entonació coneixements pròxims a l’alumnat.
- Estratègies de comprensió abans de la 3.3. Identificar el tipus de text i l’estructura
lectura: activar els coneixements previs, principal dels textos, i valorar, de manera
establir objectius de lectura i formular guiada, el contingut i els aspectes formals i no
hipòtesis a través d’informació paratextual i verbals elementals dels textos escrits i
gràfica multimodals, i iniciar-se en l’avaluació de la
- Estratègies de comprensió durant la seua fiabilitat.
lectura: realitzar inferències a partir dels
seus coneixements i experiències prèvies
- Estratègies de comprensió després de la
lectura: informació del sentit global del text
- Estratègies de comprensió després de la
lectura: comprovar hipòtesis i extraure’n
conclusions
SA 2: Gènere Bloc 2: Estratègies comunicatives 2.2. Interpretar el sentit global i les idees
Llibrejocs Realitzar un lúdic-literari CCL: Llengua Subbloc 2.1. Sabers comuns principals de textos orals senzills sobre
Literaris conjunt de jocs Competència castellana i - Estratègies de reflexió sobre el procés coneixements pròxims a l’alumnat, reconéixer
literaris en literatura - d’aprenentatge, autoavaluació i la informació explícita i algunes informacions
dissenyats per Comunicació Valencià: autocorrecció implícites senzilles, i progressar, de manera
ells mateixos Lingüística llengua i Subbloc 2.2. Alfabetització informacional guiada, en la valoració crítica del contingut i
literatura: - Eines digitals per al treball col·laboratiu i dels elements no verbals elementals.
CCEC:
la comunicació.
Competència Competència Subbloc 2.4. Comunicació i interacció oral 2.4. Interpretar el sentit global i les idees
en específica 2. G1. Comprensió oral principals de textos multimodals senzills
Consciència i - Estratègies de comprensió oral: informació sobre coneixements pròxims a l’alumnat,
Expressió Competència
i sentit global del discurs. reconeixent la informació explícita i algunes
Culturals específica 3.
Subbloc 2.5. Comprensió escrita informacions implícites senzilles, i progressar,
Competència - Estratègies de comprensió abans de la de manera guiada, en la valoració crítica del
CPSAA:
lectura: activar els coneixements previs, contingut i dels elements no verbals
20
Competència específica 5. establir objectius de lectura i formular elementals.
Personal, hipòtesis a través d’informació paratextual i
Social i gràfica 3.2. Aplicar, de manera guiada, diferents
d'Aprendre a - Estratègies de comprensió durant la estratègies per a comprendre el sentit global i
Aprendre lectura: realitzar inferències a partir dels la informació específica, distingir les idees
seus coneixements i experiències prèvies principals de les secundàries, inferir
- Estratègies de comprensió durant la significats no explícits i fer algunes
lectura: reformular hipòtesis, interpretar valoracions personals de textos escrits sobre
sentits figurats i significats no explícits en coneixements pròxims a l’alumnat
els textos
- Estratègies de comprensió després de la 5.2. Utilitzar, amb suport i ajuda del
lectura: informació del sentit global del text professorat, els coneixements elementals
- Estratègies de comprensió després de la d’ortografia i gramàtica necessaris en la
lectura: comprovar hipòtesis i extraure’n situació d’aprenentatge.
conclusions

- Estratègies per a la interpretació dels
textos literaris
- Vincles amb altres manifestacions
artístiques i culturals
SA 3: Investigació Aquesta SA CCL: Llengua Bloc 2: Estratègies comunicatives 2.1. Escoltar de manera activa i interpretar,
Exploració d’un autor i implica una Competència castellana i Subbloc 2.1. Sabers comuns amb l'ajuda del docent, textos orals senzills
d’autors exposició combinació en literatura - - Estratègies per a adaptar el discurs al dels àmbits personal, social i educatiu.
d’aquesta de tipologia comunicació Valencià: registre. 4.2. Produir discursos orals amb una
investigació textual i lingüística llengua i - Adequació textual a la situació pronunciació clara, un volum adequat i una
gènere CP: literatura: comunicativa. postura corporal correcta, i iniciar-se en l'ús
discursiu. Competència - Elements de contingut (tema, fórmules de suports audiovisuals.
L'etapa plurilingüe Competència fixes, lèxic) i forma (estructura, format, 4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un
inicial CD: específica 2. títol, imatges). llenguatge no discriminatori, adaptat a la
involucra la Competència - Elements de contingut (inferències situació de comunicació i a l'interlocutor, amb
presentació digital Competència d'informació) i forma (tipografia). un vocabulari bàsic i unes estructures
d'un autor de CPSAA: específica 4. - Elements de detecció i ús d'un llenguatge morfosintàctiques senzilles.
llibres Competència verbal i icònic no discriminatori. 4.4. Localitzar i seleccionar informació en una
infantils, que personal, Competència Subbloc 2.2. Alfabetització informacional o dues fonts, de manera acompanyada, i
és social i específica 5. - Estratègies d'ús i tractament de fonts compartir oralment els resultats citant les
21
principalme d’aprendre a documentals diverses. fonts.
nt aprendre - Ús de models per a sintetitzar i reelaborar 5.2. Utilitzar, amb suport i ajuda del
informativa informació. professorat, els coneixements elementals
(textual). - Eines digitals per al treball col·laboratiu i d'ortografia i gramàtica necessaris en la
Aquesta la comunicació. situació d'aprenentatge.
presentació Subbloc 2.4. Comunicació i interacció oral 5.3. Planificar i revisar, de manera dialogada i
serveix com G1. Comprensió oral acompanyada pel professorat, mitjançant
a base per a - Estratègies de comprensió oral: informació instruments i estratègies elementals, com a
la fase i sentit global del discurs. part explícita del procés d'escriptura.
següent, on G2. Expressió oral 5.4. Localitzar, seleccionar i gestionar, de
els alumnes - Estratègies d'expressió oral: pronunciació i manera acompanyada, la informació d'una o
han de entonació adequades. dues fonts i incloure les seues referències en
realitzar una - Estratègies d'expressió oral: interpretació i compartir-la.
investigació ús d'elements de la comunicació no verbal.
en grup i, - Planificació i producció de textos orals i
finalment, multimodals.
una Subbloc 2.6. Expressió escrita i multimodal
exposició - Aplicació de les normes ortogràfiques.
oral, - Presentació cuidada de les produccions
convertint-se escrites.
així en
gènere
discursiu.
SA 4: Jocs de Jjoc de taula Llengua Bloc 2: Estratègies comunicatives 4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un
taula literaris literari Gènere CCL: castellana i Subbloc 2.1. Sabers comuns llenguatge no discriminatori, adaptat a la
lúdic-literari, Competència literatura - - Estratègies de reflexió sobre el procés situació de comunicació i a l’interlocutor, amb
combinant en Valencià: d’aprenentatge, autoavaluació i un vocabulari bàsic i unes estructures
elements Comunicació llengua i autocorrecció
textuals Lingüística literatura: Subbloc 2.2. Alfabetització informacional 5.2. Utilitzar, amb suport i ajuda del
(preguntes - Eines digitals per al treball col·laboratiu i professorat, els coneixements elementals
basades en CD: Competència la comunicació. d’ortografia i gramàtica necessaris en la
la literatura) Competència específica 4. Subbloc 2.4. Comunicació i interacció oral situació d’aprenentatge.
amb un joc Digital
de taula. Competència - Estratègies de comprensió oral: informació 8.2. Compartir les experiències de lectura, en
CPSAA:
22
Competència específica 5. i sentit global del discurs. suports diversos, participant en comunitats
Personal, Subbloc 2.5. Comprensió escrita lectores en l’àmbit educatiu.
Social i Competència - Estratègies de comprensió abans de la
d'Aprendre a 8. lectura: activar els coneixements previs,
Aprendre establir objectius de lectura i formular
hipòtesis a través d’informació paratextual i
gràfica
- Estratègies de comprensió durant la
lectura: realitzar inferències a partir dels
seus coneixements i experiències prèvies
- Estratègies de comprensió durant la
lectura: reformular hipòtesis, interpretar
sentits figurats i significats no explícits en
els textos
- Estratègies de comprensió després de la
lectura: informació del sentit global del text
- Estratègies de comprensió després de la
lectura: comprovar hipòtesis i extraure’n
conclusions

- Estratègies per a la interpretació dels
textos literaris
SA 5: Creació d’una Entrevista CCL: Llengua Bloc 2: Estratègies comunicatives 3.2. Aplicar, de manera guiada, diferents
Literatura obra pròpia competència castellana i 2.1. Sabers comuns estratègies per a comprendre el sentit global i
local inspirada en en literatura - - Estratègies per a adaptar el discurs la informació específica, distingir les idees
l'estil o temes comunicació Valencià: a la intenció comunicativa, als principals de les secundàries, inferir
de l'autor local. lingüística llengua i participants i a la situació significats no explícits i fer algunes
CP: literatura: - Estratègies per a adaptar el discurs valoracions personals de textos escrits sobre
competència al propòsit comunicatiu i al canal. coneixements pròxims a l’alumnat.
plurilingüe Competència - Estratègies per a adaptar el discurs 4.1. Produir, amb ajuda del docent, discursos
CPSAA: específica 3. al registre orals senzills, amb sentit, sobre coneixements
competència 2.3. Reflexió sobre la llengua pròxims a l’alumne, de tipologia diversa i
personal, Competència - Diferències entre llengua oral i ajustats a situacions comunicatives habituals.
23
social i específica 4. llengua escrita 4.2. Produir discursos orals amb una
d’aprendre a 2.4. Comunicació i interacció oral pronunciació clara, un volum adequat i una
aprendre Competència G2. Expressió oral postura corporal correcta, i iniciar-se en l’ús
específica 6. - Estratègies d’expressió oral: de suports audiovisuals.
pronunciació i entonació 4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un
Competència adequades llenguatge no discriminatori, adaptat a la
7. - Estratègies d’expressió oral: situació de comunicació i a l’interlocutor, amb
interpretació i ús d’elements de la un vocabulari bàsic i unes estructures
Competència comunicació no verbal morfosintàctiques senzilles.
9. - Planificació i producció de textos 6.1. Interactuar oralment, amb
orals i multimodals l’acompanyament del docent, en situacions
G3. Interacció oral. comunicatives habituals, utilitzant un
- Interaccions orals en situacions vocabulari bàsic i no discriminatori, un ritme
comunicatives pausat i el llenguatge no verbal, emprant
2.5. Comprensió escrita estratègies d’escolta amb la finalitat de
- Estratègies de comprensió després mantindre el tema i respectar les convencions
de la lectura: informació del sentit establides.
global del text 7.3. Identificar i utilitzar, de manera
- Estratègies de comprensió després acompanyada i molt bàsica, estratègies que
de la lectura: comprovar hipòtesis i faciliten la comprensió i l’expressió orals
extraure’n conclusions d’informació en diferents llengües del seu
4.4.Bloc 3: Lectura i literatura repertori (L1-L1, L2-L1), com ara l’ús del
3.2. Literatura llenguatge no verbal, o simplificar o adaptar el
- Estratègies per a la interpretació missatge
dels textos literaris 9.1. Llegir i escoltar textos literaris senzills,
propis de la tradició literària, adequats a l’edat
i amb ajuda del docent.
9.2. Interpretar textos senzills de la tradició
popular oral, literària, dins d’un context
sociocultural pròxim.
9.3. Expressar l’opinió sobre textos de tradició
literària, amb paraules pròpies de l’alumne i
amb ajuda del docent.
SA 6: Projecte que Gènere Llengua Bloc 2: Estratègies comunicatives. 1.1. Identificar les varietats lingüístiques de
Explorant involucra a la expositiu o CCL: castellana i l’entorn.
contes del classe dividida presentació Competència literatura - 2.1. Sabers comuns
món en 6 grups, oral en Valencià: - Tipologies textuals i gèneres 1.2. Mostrar interés per l’ús del valencià en
24
cada un Comunicació llengua i discursius situacions comunicatives habituals.
representant un Lingüística literatura: - Elements de contingut (tema,
continent, amb fórmules fixes, lèxic) i forma 1.3. Mostrar interés i respecte per les varietats
l'objectiu CCEC: Competència (estructura, format, títol, imatges) lingüístiques del seu entorn immediat, i
d'explorar i Competència específica 1. identificar algunes expressions d’ús habitual.
presentar un en 2.2. Alfabetització informacional
conte Consciència i Competència - Estratègies d’ús i tractament de 3.3. Identificar el tipus de text i l’estructura
significatiu Expressió específica 3. fonts documentals diverses principal dels textos, i valorar, de manera
d'aquesta regió. Culturals - Estratègies de cerca en fonts guiada, el contingut i els aspectes formals i no
Competència documentals diverses i amb verbals elementals dels textos escrits i
CPSAA: 9. multimodals, i iniciar-se en l’avaluació de la
diferents suports i formats
Competència seua fiabilitat.
- Eines digitals per al treball
Personal,
col·laboratiu i la comunicació
Social i 3.4. Localitzar, seleccionar i contrastar
d'Aprendre a informació senzilla procedent d’una o dues
2.5. Comprensió escrita
Aprendre fonts, dels àmbits personal, social i educatiu, i
- Lectura amb velocitat, fluïdesa i
avaluar-ne la utilitat en funció dels objectius
entonació
de lectura en diferents textos multimodals
- Estratègies de comprensió abans de
senzills en mitjans digitals, amb l’ajuda del
la lectura: activar els coneixements
docent.
previs, establir objectius de lectura
i formular hipòtesis a través 9.1. Llegir i escoltar textos literaris senzills,
d’informació paratextual i gràfica propis de la tradició literària, adequats a l’edat
- Estratègies de comprensió durant i amb ajuda del docent.
la lectura: realitzar inferències a
partir dels seus coneixements i 9.2. Interpretar textos senzills de la tradició
experiències prèvies popular oral, literària, dins d’un context
- Estratègies de comprensió després sociocultural pròxim.
de la lectura: informació del sentit
global del text
- Estratègies de comprensió després
de la lectura: comprovar hipòtesis i
extreure'n conclusions
SA 7: Creant Creació d'un Descriptiva CCL: Llengua Llengua castellana i literatura - Valencià: Llengua castellana i literatura - Valencià:
personatges retrat vívid d'un Competència castellana i llengua i literatura llengua i literatura
literaris personatge per en literatura -
a una història. comunicació Valencià: Bloc 2. Estratègies comunicatives 5.1. Produir, a partir d’exemples bàsics i amb
lingüística llengua i ajuda del professorat, textos escrits i
25
CP: literatura: Subbloc 2.6. Expressió escrita i multimodal multimodals senzills que responguen a les
Competència - Aplicació de les normes característiques plantejades, amb una
plurilingüe Competència ortogràfiques estructura coherent i utilitzant vocabulari no
CCEC: específica 5. - Presentació acurada de les discriminatori bàsic d’ús freqüent.
Competència produccions escrites 6.4. Interactuar en textos escrits i
en consciència Competència - Estratègies del procés d’escriptura: multimodals, de manera asíncrona i guiada,
y expressió específica 6. textualització i revisió mostrant empatia i respecte, utilitzant
cultural - Estratègies del procés d’escriptura: estratègies per a expressar missatges senzills
Competència planificació i correcció estructurats amb un vocabulari bàsic d’ús
9. - Elements gràfics i paratextuals freqüent i no discriminatori.
Plàstica i visual 9.4. Crear versions de textos literaris senzills i
Plàstica i breus (contes, poemes, cançons,
visual: Bloc 2. Experimentació i creació dramatitzacions), individualment i col·lectiva.
Competència B2.1. L’experiència artística: tècniques i Plàstica i visual:

específica 3. materials d’expressió graficoplàstica i de
creació visual i audiovisual. 3.1. Participar activament en els diferents
Competència G4. Àmbits d’aplicació moments d’expressió en l’experiència
específica 4. - Produccions plàstiques i visuals d’apreciació i creació artística, utilitzant un
per mitjà del llenguatge de la vocabulari adequat i respectuós.
pintura, l’escultura, el dibuix, i les 3.3. Mostrar una actitud respectuosa amb les
arts decoratives. diferents opinions emeses sobre produccions
B2.2. L’experiència artística: processos de artístiques.
treball 4.1 Fer un ús adequat dels materials, eines i
G1. Les fases del procés creatiu: espais de treball en el procés d’elaboració de
- Generació d’idees i creació propostes artístiques.
G4. Actituds: 4.2. Emprar diferents tècniques i materials per
- Esforç, força de voluntat. Capacitat a experimentar amb les seues qualitats
de concentració. Resiliència, expressives en produccions artístiques
superació d’obstacles i fracassos. creatives senzilles.
- Respecte per la diversitat d’idees i 4.3. Desenvolupar hàbits de constància i
produccions alienes i utilització esforç en els processos de treball per a
d’un vocabulari inclusiu bàsic. finalitzar les propostes artístiques iniciades.
SA 8: Cine L'activitat Conversacio CCL: Llengua Bloc 2. Estratègies comunicatives 2.1. Escoltar de manera activa i interpretar,
literari plantejada nal i literària Competència castellana i Subbloc 2.1. Sabers comuns amb l’ajuda del docent, textos orals senzills
implica que els en literatura - - Estratègies per a adaptar el discurs dels àmbits personal, social i educatiu.
26
estudiants comunicació Valencià: a la intenció comunicativa, als 2.2. Interpretar el sentit global i les idees
observen i lingüística llengua i participants i a la situació principals de textos orals senzills sobre
analitzen CP: literatura: - Estratègies per a adaptar el discurs coneixements pròxims a l’alumnat, reconèixer
adaptacions Competència al propòsit comunicatiu i al canal la informació explícita i algunes informacions
cinematogràfiq plurilingüe Competència - Estratègies per a adaptar el discurs implícites senzilles, i progressar, de manera
ues de llibres CD: específica 2. al registre guiada, en la valoració crítica del contingut i
infantils per Competència - Adequació textual a la situació dels elements no verbals elementals.
comparar-les digital Competència comunicativa 2.3. Escoltar de manera activa i interpretar,
amb les CPSAA: específica 3. - Estructura del discurs: la amb l’ajuda del docent, textos multimodals
històries Competència coherència i la cohesió senzills en mitjans digitals, dels àmbits
originals personal, Competència - Elements de detecció i ús d’un personal, social i educatiu.
social i específica 4. llenguatge verbal i icònic no 2.4. Interpretar el sentit global i les idees
d’aprendre a discriminatori principals de textos multimodals senzills
aprendre Competència Subbloc 2.2. Alfabetització informacional sobre coneixements pròxims a l’alumnat,
CC: específica 6. - Diferenciació entre fets i opinions reconeixent la informació explícita i algunes
Competència - Eines digitals per al treball informacions implícites senzilles, i progressar,
ciutadana Competència col·laboratiu i la comunicació de manera guiada, en la valoració crítica del
CCEC: específica 7. Subbloc 2. 4. Comunicació i interacció oral contingut i dels elements no verbals
Competència G1. Comprensió oral elementals.
en consciència Competència - Estratègies: informació i sentit 3.2. Aplicar, de manera guiada, diferents
i expressió específica 8. global del discurs estratègies per a comprendre el sentit global i
culturals - Estratègies: reconèixer idees no la informació específica, distingir les idees
Competència explícites del discurs principals de les secundàries, inferir
específica 9. G2. Expressió oral significats no explícits i fer algunes
- Estratègies d’expressió oral: valoracions personals de textos escrits sobre
pronunciació i entonació coneixements pròxims a l’alumnat.
adequades 4.1. Produir, amb ajuda del docent, discursos
- Estratègies d’expressió oral: orals senzills, amb sentit, sobre coneixements
interpretació i ús d’elements de la pròxims a l’alumne, de tipologia diversa i
comunicació no verbal ajustats a situacions comunicatives habituals.
- Planificació i producció de textos 4.2. Produir discursos orals amb una
orals i multimodals pronunciació clara, un volum adequat i una
G3. Interacció oral postura corporal correcta, i iniciar-se en l’ús
- Estratègies d’escola activa i de suports audiovisuals.
assertivitat, tenint en compte la 4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un
perspectiva de gènere llenguatge no discriminatori, adaptat a la
- Estratègies comunicatives per a la situació de comunicació i a l’interlocutor, amb
resolució dialogada de conflictes un vocabulari bàsic i unes estructures
27
- Interaccions orals en situacions morfosintàctiques senzilles.
comunicatives 6.1. Interactuar oralment, amb
- Estratègies de cortesia lingüística l’acompanyament del docent, en situacions
Subbloc 2.5. Comprensió escrita comunicatives habituals, utilitzant un
- Lectura mecànica (desxifrar el vocabulari bàsic i no discriminatori, un ritme
codi) pausat i el llenguatge no verbal, emprant
- Lectura amb velocitat, fluïdesa i estratègies d’escolta amb la finalitat de
entonació mantindre el tema i respectar les convencions
- Estratègies de comprensió abans de establides.
la lectura: activar els coneixements 6.2. Utilitzar, de manera acompanyada,
previs, establir objectius de lectura estratègies bàsiques per a la comunicació
i formular hipòtesis a través assertiva per a progressar en la gestió
d’informació paratextual i gràfica dialogada de conflictes.
- Estratègies de comprensió durant 7.1. Mostrar interés per participar en la
la lectura: realitzar inferències a solució de problemes de comprensió recíproca
partir dels seus coneixements i entre parlants de llengües o varietats
experiències prèvies lingüístiques diferents sobre assumptes
- Estratègies de comprensió durant quotidians.
la lectura: reformular hipòtesis, 8.1. Llegir de manera autònoma o guiada
interpretar sentits figurats i obres diverses adequades a la seua edat i
significats no explícits en els textos textos escrits i multimodals dels àmbits
- Estratègies de comprensió després personal, social i educatiu seleccionar amb
de la lectura: informació del sentit autonomia creixent els que millor s’ajusten als
global del text seus gustos i interessos i iniciar-se, així, en la
- Estratègies de comprensió després construcció de la seua identitat lectora.
de la lectura: comprovar hipòtesis i 8.2. Compartir les experiències de lectura, en
extreure'n conclusions suports diversos, participant en comunitats
Bloc 3. Lectura i literatura lectores en l’àmbit educatiu.
Subbloc 3.1. Hàbit lector 9.1. Llegir i escoltar textos literaris senzills,
- Identitat lectora: valoració crítica propis de la tradició literària, adequats a l’edat
dels textos i amb ajuda del docent.
- Cura dels llibres i normes de 9.2. Interpretar textos senzills de la tradició
funcionament de la biblioteca popular oral, literària, dins d’un context
Subbloc 3.2. Literatura sociocultural pròxim.
- Estratègies per a la interpretació 9.3. Expressar l’opinió sobre textos de tradició
dels textos literaris literària, amb paraules pròpies de l’alumne i
amb ajuda del docent
28
SA 9: Cada alumne ha Literari CCL: Llengua Bloc 1: Llengua i ús 4.1. Produir, amb ajuda del docent, discursos
Transforma de crear un Competència castellana i orals senzills, amb sentit, sobre coneixements
contes en poema en literatura - - Les llengües i els parlants pròxims a l’alumne, de tipologia diversa i
poesia: una basant-se en els comunicació Valencià: - Llenguatge no ajustats a situacions comunicatives habituals.
aventura contes i lectures lingüística llengua i discriminatori i respectuós 4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un
creativa! abordades a CP: literatura: amb les diferències llenguatge no discriminatori, adaptat a la
classe i Competència - Expressions pròpies de la situació de comunicació i a l’interlocutor, amb
posteriorment plurilingüe Competència llengua un vocabulari bàsic i unes estructures
recitar-lo. CPSAA: específica 4. - morfosintàctiques senzilles.
Competència Bloc 2: Estratègies comunicatives 5.1. Produir, a partir d’exemples bàsics i amb
personal, Competència ajuda del professorat, textos escrits i
social i específica 5. - 2.1. Sabers comuns multimodals senzills que responguen a les
d’aprendre a - Adequació textual a la característiques plantejades, amb una
aprendre Competència situació comunicativa estructura coherent i utilitzant vocabulari no
específica 9. - Estructura del discurs: la discriminatori bàsic d’ús freqüent.
coherència i la cohesió 5.2. Utilitzar, amb suport i ajuda del
- Elements de contingut professorat, els coneixements elementals
(tema, fórmules fixes, d’ortografia i gramàtica necessaris en la
lèxic) i forma (estructura, situació d’aprenentatge.
format, títol, imatges) 5.3. Planificar i revisar, de manera dialogada i
- Elements de contingut acompanyada pel professorat, mitjançant
(inferències d’informació) instruments i estratègies elementals, com a
i forma (tipografia) part explícita del procés d’escriptura.
- Estratègies de reflexió 9.1. Llegir i escoltar textos literaris senzills,
sobre el procés propis de la tradició literària, adequats a l’edat
d’aprenentatge, i amb ajuda del docent.
autoavaluació i 9.4. Crear versions de textos literaris senzills i
autocorrecció breus (contes, poemes, cançons,
- 2.2. Alfabetització informacional dramatitzacions), individualment i col·lectiva.
- Biblioteca de l’aula o del 9.5. Participar en manifestacions literàries,
centre i dels recursos recitals, representacions teatrals, partint de
digitals models i amb ajuda del docent.
- 2.3. Reflexió sobre la llengua
- Relacions de forma i
significat entre les
paraules
- 2.4. Comunicació i interacció oral
- Estratègies d’expressió
29
oral: pronunciació i
entonació adequades
- 2.6. Expressió escrita i multimodal
- Aplicació de les normes
ortogràfiques
- Estratègies del procés
d’escriptura:
textualització i revisió
d’escriptura: planificació i
correcció
- 3.2. Literatura
- Vincles amb altres
manifestacions artístiques
i culturals
- Planificació i producció
de textos literaris
SA 10: Contes Adaptació i Teatre CCL: Llengua Bloc 2: Estratègies comunicatives 3.1. Llegir amb bona fluïdesa, de manera
en acció actuació d'un Competència castellana i silenciosa i en veu alta, i interpretar, amb
conte curt en literatura - Subbloc 2.1. Sabers comuns ajuda del docent, textos escrits i multimodals
comunicació Valencià: - Estratègies per a adaptar el discurs senzills dels àmbits personal, social i educatiu.
lingüística llengua i a la intenció comunicativa, als 3.2. Aplicar, de manera guiada, diferents
CP: literatura: participants i a la situació. estratègies per a comprendre el sentit global i
Competència - Estratègies per a adaptar el discurs la informació específica, distingir les idees
plurilingüe Competència al propòsit comunicatiu i al canal. principals de les secundàries, inferir
CPSAA: específica 3. - Estructura del discurs: la significats no explícits i fer algunes
Competència coherència i la cohesió. valoracions personals de textos escrits sobre
personal, Competència Subbloc 2.4. Comunicació i interacció oral coneixements pròxims a l'alumnat.
social i específica 4. G2. Expressió oral 4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un
d’aprendre a - Estratègies d'expressió oral: llenguatge no discriminatori, adaptat a la
aprendre Competència pronunciació i entonació situació de comunicació i a l'interlocutor, amb
específica 8. adequades. un vocabulari bàsic i unes estructures
- Estratègies d'expressió oral: morfosintàctiques senzilles.
interpretació i ús d'elements de la 8.1. Llegir de manera autònoma o guiada
30
comunicació no verbal. obres diverses adequades a la seua edat i
- Planificació i producció de textos textos escrits i multimodals dels àmbits
orals i multimodals. personal, social i educatiu; seleccionar amb
Subbloc 2.5. Comprensió escrita autonomia creixent els que millor s'ajusten als
- Lectura amb velocitat, fluïdesa i seus gustos i interessos i iniciar-se, així, en la
entonació. construcció de la seua identitat lectora.
- Estratègies de comprensió durant
la lectura: reformular hipòtesi,
interpretar sentits figurats i
significats no explícits en els
textos.

- Obres o fragments variats i
diversos de la literatura infantil
adequats als seus interessos i
organitzats en itineraris lectors.
SA 11: Junts Construcció Narrativa i CCL: Llengua Bloc 2. Estratègies comunicatives 3.1. Llegir amb bona fluïdesa, de manera
fem un conte d'una història conversacio Competència castellana i silenciosa i en veu alta, i interpretar, amb
de manera nal en literatura - Subbloc 2.1. Sabers comuns ajuda del docent, textos escrits i multimodals
conjunta, on comunicació Valencià: - Estratègies per a adaptar el discurs senzills dels àmbits personal, social i educatiu.
cada grup haurà lingüística llengua i a la intenció comunicativa, als 5.1. Produir, a partir d’exemples bàsics i amb
contribuït amb CP: literatura: participants i a la situació ajuda del professorat, textos escrits i
una de les tres Competència - Estratègies per a adaptar el discurs multimodals senzills que responguen a les
parts: inici, plurilingüe Competència al propòsit comunicatiu i al canal característiques plantejades, amb una
desenvolupame CPAA: específica 3. - Estratègies per a adaptar el discurs estructura coherent i utilitzant vocabulari no
nt i conclusió. Competència al registre discriminatori bàsic d’ús freqüent.
personal, Competència - Adequació textual a la situació 5.2. Utilitzar, amb suport i ajuda del
social i específica 5. comunicativa professorat, els coneixements elementals
d’aprendre a - Estructura del discurs: la d’ortografia i gramàtica necessaris en la
aprendre Competència coherència i la cohesió situació d’aprenentatge.
CC: específica 6. - Elements de contingut (tema, 5.3. Planificar i revisar, de manera dialogada i
Competències fórmules fixes, lèxic) i forma acompanyada pel professorat, mitjançant
ciutadana Competència (estructura, format, títol, imatges) instruments i estratègies elementals, com a
específica 7. Subbloc 2.3. Reflexió sobre la llengua part explícita del procés d’escriptura.
Competència - Convencions del codi escrit en el 6.1. Interactuar oralment, amb
31
específica 9. marc de propostes de comprensió o l’acompanyament del docent, en situacions
producció de textos comunicatives habituals, utilitzant un
Subbloc 2.4. Comunicació i interacció oral vocabulari bàsic i no discriminatori, un ritme
G1. Comprensió oral pausat i el llenguatge no verbal, emprant
- Estratègies: informació i sentit estratègies d’escolta amb la finalitat de
global del discurs mantindre el tema i respectar les convencions
G2. Expressió oral establides.
- Estratègies d’expressió oral: 6.2. Utilitzar, de manera acompanyada,
pronunciació i entonació estratègies bàsiques per a la comunicació
adequades assertiva per a progressar en la gestió
- Estratègies d’expressió oral: dialogada de conflictes.
interpretació i ús d’elements de la 6.4. Interactuar en textos escrits i
comunicació no verbal multimodals, de manera asíncrona i guiada,
- Planificació i producció de textos mostrant empatia i respecte, utilitzant
orals i multimodals estratègies per a expressar missatges senzills
G3. Interacció oral estructurats amb un vocabulari bàsic d’ús
- Estratègies d’escola activa i freqüent i no discriminatori.
assertivitat, tenint en compte la 7.1. Mostrar interès per participar en la
perspectiva de gènere solució de problemes de comprensió recíproca
- Estratègies comunicatives per a la entre parlants de llengües o varietats
resolució dialogada de conflictes lingüístiques diferents sobre assumptes
- Interaccions orals en situacions quotidians.
comunicatives 9.4. Crear versions de textos literaris senzills i
- Estratègies de cortesia lingüística breus (contes, poemes, cançons,
Subbloc 2.6. Expressió escrita i multimodal dramatitzacions), individualment i col·lectiva.
ortogràfiques
- Presentació acurada de les
produccions escrites
- Estratègies del procés d’escriptura:
planificació i correcció
-
Bloc 3. Lectura i literatura
32
- Planificació i producció de textos
literaris
SA 12: Fent Representacion Combinació CCL: Llengua Bloc 2: Estratègies comunicatives 3.1. Llegir amb bona fluïdesa, de manera
realitat el s del conte de la Competència castellana i silenciosa i en veu alta, i interpretar, amb
conte llegit adaptat tipologia en literatura - Subbloc 2.1. Sabers comuns ajuda del docent, textos escrits i multimodals
per als nens, textual comunicació Valencià: - Estratègies per a adaptar el discurs senzills dels àmbits personal, social i educatiu.
creades pels narrativa i la lingüística llengua i a la intenció comunicativa, als 3.2. Aplicar, de manera guiada, diferents
grups seua CP: literatura: participants i a la situació. estratègies per a comprendre el sentit global i
d'estudiants representaci Competència - Estratègies per a adaptar el discurs la informació específica, distingir les idees
ó teatral. plurilingüe Competència al propòsit comunicatiu i al canal. principals de les secundàries, inferir
CPSAA: específica 3. - Estructura del discurs: la significats no explícits i fer algunes
Competència coherència i la cohesió. valoracions personals de textos escrits sobre
personal, Competència Subbloc 2.4. Comunicació i interacció oral coneixements pròxims a l'alumnat.
social i específica 4. G2. Expressió oral 4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un
d’aprendre a - Estratègies d'expressió oral: llenguatge no discriminatori, adaptat a la
aprendre Competència pronunciació i entonació situació de comunicació i a l'interlocutor, amb
8. adequades. un vocabulari bàsic i unes estructures
- Estratègies d'expressió oral: morfosintàctiques senzilles.
interpretació i ús d'elements de la 8.1. Llegir de manera autònoma o guiada
comunicació no verbal. obres diverses adequades a la seua edat i
- Planificació i producció de textos textos escrits i multimodals dels àmbits
orals i multimodals. personal, social i educatiu; seleccionar amb
Subbloc 2.5. Comprensió escrita autonomia creixent els que millor s'ajusten als
- Lectura amb velocitat, fluïdesa i seus gustos i interessos i iniciar-se, així, en la
entonació. construcció de la seua identitat lectora.
- Estratègies de comprensió durant
la lectura: reformular hipòtesi,
interpretar sentits figurats i
significats no explícits en els
textos.
-
- Obres o fragments variats i
33
SA 13: Teatre Crear un petit Teatre CCL: Llengua 4.3.Bloc 2: Estratègies comunicatives. 4.1. Produir, amb ajuda del docent, discursos
d’ombres teatre d'ombres competència castellana i orals senzills, amb sentit, sobre coneixements
basat en una en literatura - 2.3. Reflexió sobre la llengua pròxims a l’alumne, de tipologia diversa i
història llegida comunicació Valencià: - Diferències entre llengua oral i ajustats a situacions comunicatives habituals
a l'aula lingüística llengua i llengua escrita 4.2. Produir discursos orals amb una
CP: literatura: 2.4. Comunicació i interacció oral pronunciació clara, un volum adequat i una
competència - Estratègies d’expressió oral: postura corporal correcta, i iniciar-se en l’ús
plurilingüe Competència pronunciació i entonació de suports audiovisuals
CCEC: específica 4. adequades 9.4. Crear versions de textos literaris senzills i
competència - Estratègies d’expressió oral: breus (contes, poemes, cançons,
en consciència Competència interpretació i ús d’elements de la dramatitzacions), individualment i col·lectiva.
i expressió 9. comunicació no verbal 9.5. Participar en manifestacions literàries,
culturals - Planificació i producció de textos recitals, representacions teatrals, partint de
orals i multimodals models i amb ajuda del docent
4.4.Bloc 3: Lectura i literatura
3.2. Literatura
- Estratègies per a la interpretació
dels textos literaris
SA 14: El Realització Argumentati CCL: Llengua Bloc 1: Llengua i ús 4.1. Produir, amb ajuda del docent, discursos
llibre màgic d'una tertúlia u Competència castellana i Les llengües i els parlants orals senzills, amb sentit, sobre coneixements
literària en en literatura - Llenguatge no discriminatori i pròxims a l’alumne, de tipologia diversa i
l'aula comunicació Valencià: respectuós amb les diferències ajustats a situacions comunicatives habituals.
lingüística llengua i Expressions pròpies de la llengua 4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un
CP: literatura: Bloc 2: Estratègies comunicatives llenguatge no discriminatori, adaptat a la
Competència 2.1. Sabers comuns situació de comunicació i a l’interlocutor, amb
plurilingüe Competència Adequació textual a la situació un vocabulari bàsic i unes estructures
CPSAA: específica 4. comunicativa morfosintàctiques senzilles.
Competència Estructura del discurs: la 6.1. Interactuar oralment, amb
personal, Competència coherència i la cohesió l’acompanyament del docent, en situacions
social i específica 6. Estructura del discurs: la comunicatives habituals, utilitzant un
d’aprendre a coherència i la cohesió vocabulari bàsic i no discriminatori, un ritme
34
aprendre Competència Estratègies de reflexió sobre el pausat i el llenguatge no verbal, emprant
8. procés d’aprenentatge, estratègies d’escolta amb la finalitat de
autoavaluació i autocorrecció mantindre el tema i respectar les convencions
Competència 2.2. Alfabetització informacional establides.
9. Diferenciació entre fets i opinions 6.2. Utilitzar, de manera acompanyada,
Biblioteca de l’aula o del centre i estratègies bàsiques per a la comunicació
dels recursos digitals assertiva per a progressar en la gestió
2.4. Comunicació i interacció oral dialogada de conflictes.
G1. Comprensió oral 8.1. Llegir de manera autònoma o guiada
Estratègies: informació i obres diverses adequades a la seua edat i
sentit global del discurs textos escrits i multimodals dels àmbits
G2. Expressió oral personal, social i educatiu seleccionar amb
Estratègies d’expressió autonomia creixent els que millor s’ajusten als
oral: pronunciació i seus gustos
entonació adequades i interessos i iniciar-se, així, en la construcció
Estratègies d’expressió de la seua identitat lectora.
oral: interpretació i ús 8.2. Compartir les experiències de lectura, en
d’elements de la suports diversos, participant en comunitats
comunicació no verbal lectores en l’àmbit educatiu.
Bloc 3: Lectura i literatura 9.1. Llegir i escoltar textos literaris senzills,
- 3.1. Hàbit lector propis de la tradició literària, adequats a l’edat
Identitat lectora: expressió de i amb ajuda del docent.
gustos i interessos. 9.2. Interpretar textos senzills de la tradició
Identitat lectora: valoració crítica popular oral, literària, dins d’un context
dels textos. sociocultural pròxim.
La biblioteca de l’aula o del centre 9.3. Expressar l’opinió sobre textos de tradició
com a punt de trobada d’activitats literària, amb paraules pròpies de l’alumne i
literàries compartides. Comunitats amb ajuda del docent.
lectores
Cura dels llibres i normes de
funcionament de la biblioteca
- 3.2. Literatura
Obres o fragments variats i
organitzats en itineraris lectors
SA 15: Creació d'un Literari CCL: Llengua Bloc 1: Llengua i ús 5.1. Produir, a partir d’exemples bàsics i amb
35
Escrivint la llibre de classe Competència castellana i ajuda del professorat, textos escrits i
nostra història en literatura - - Les llengües i els parlants multimodals senzills que responguen a les
comunicació Valencià: - Biografia lingüística característiques plantejades, amb una
lingüística llengua i personal estructura coherent i utilitzant vocabulari no
CP: literatura: - Llenguatge no discriminatori bàsic d’ús freqüent.
Competència discriminatori i respectuós 5.2. Utilitzar, amb suport i ajuda del
plurilingüe Competència amb les diferències professorat, els coneixements elementals
CPSAA: específica 5. - Expressions pròpies de la d’ortografia i gramàtica necessaris en la
Competència llengua situació d’aprenentatge.
personal, Competència 5.3. Planificar i revisar, de manera dialogada
social i específica 6. Bloc 2: Estratègies comunicatives acompanyada pel professorat, mitjançant
d’aprendre a instruments i estratègies elementals, com a
aprendre Competència - 2.1 Sabers comuns part explícita del procés d’escriptura.
9. - Estratègies per a adaptar 6.2. Utilitzar, de manera acompanyada,
el discurs al propòsit estratègies bàsiques per a la comunicació
comunicatiu i al canal assertiva per a progressar en la gestió
- Estratègies per a adaptar dialogada de conflictes.
el discurs al registre 9.4. Crear versions de textos literaris senzills i
- Adequació textual a la breus (contes, poemes, cançons,
situació comunicativa dramatitzacions), individualment i col·lectiva.
- Estructura del discurs: la 9.5. Participar en manifestacions literàries,
coherència i la cohesió recitals, representacions teatrals, partint de
- Elements de contingut models i amb ajuda del docent.
(tema, fórmules fixes,
lèxic) i forma (estructura,
format, títol, imatges)
- Estratègies de reflexió
sobre el procés
d’aprenentatge,
autoavaluació i
autocorrecció
- 2.2 Alfabetització informacional
- Estratègies d’ús i
tractament de fonts
documentals diverses
- Diferenciació entre fets i
opinions
- Biblioteca de l’aula o del
36
centre i dels recursos
digitals
- Eines digitals per al
treball col·laboratiu i la
comunicació
ortogràfiques
- Presentació acurada de les
produccions escrites
d’escriptura:
d’escriptura: planificació i
correcció
- Elements gràfics i
paratextuals
- 3.2. Literatura
- Elements constitutius
essencials de l’obra
literària i dels diferents
gèneres literaris
- Planificació i producció
de textos literaris
37
4.3. Distribució temporal de les situacions d’aprenentatge
La distribució temporal per a la unitat didàctica de llengua i literatura per a tercer de primària
es basa en trenta-sis setmanes lectives dividides en tres trimestres. Cada trimestre consta de
cinc temes, cadascun desenvolupat en dues setmanes i mitja, aproximadament deu sessions.
Aquesta estructura permet una exploració detallada del contingut lingüístic i literari, facilita
la planificació per als docents i ofereix una progressió ordenada i gradual per als estudiants al
llarg de l'any escolar.
PLANIFICACIÓ CURS 2023-2024 ÀREA VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA
1r 11 setembre fins al 22 desembre (16 setmanes, 5 temes) 1 tema cada 3

trimestre setmanes ≈.
SA 1: Exploració de gèneres literaris (11 setembre- 20 setembre)
SA 2: Llibrejocs Literaris (21 setembre- 6 octubre)
SA 3: Exploració d'Escriptors Importants (10 octubre- 27 octubre)
SA 4: Jocs de taula literaris (30 octubre- 17 novembre)
SA 5: Entrevista a autors locals (20 novembre - 13 desembre)
La última setmana i mitja serà la complementària o de repàs.
Festius: 9 d’octubre (dia de la Comunitat Valenciana), 12 d’octubre (Dia de la

Hispanitat), 1 de novembre, 6 de desembre (dia de la Constitució), 8 de
desembre (dia de la Immaculada)
2n 7 gener fins al 31 març (13 setmanes, 5 temes) 1 tema cada 2 setmanes ≈.

trimestre
SA 6: Explorant contes del món (8 gener - 24 gener)
SA 7: Creant personatges (25 gener - 6 febrer)
SA 8: Cine literari (7 febrer - 20 febrer)
SA 9: Creació de poemes sobre contes (21 febrer - 4 març)
SA10: Contes en acció (5 març - 22 març)
La última setmana serà la complementària o de repàs.
Festius: 22 gener (Sant Vicent), 18 de març (Festiu local), 19 de març (Sant

Josep).
3r 14 abril fins al 23 juny (8 setmanes, 5 temes) - 1 tema cada 2 setmanes
38
trimestre SA 11: Junts fem un conte (9 abril - 23 abril)
SA 12: Fent realitat el conte (24 abril - 7 maig)
SA 13: Teatre de ombres (8 maig - 16 maig)
SA 14: El llibre màgic (17 maig - 28 maig)
SA 15: Escrivint la nostra història (29 maig - 14 juny)
La última setmana serà la complementària o de repàs.
Festiu: 1 maig (Dia del treballador)
4.4. Situacions d’aprenentatge
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1
TÍTOL Diari d'Exploració de Gèneres Literaris
PROBLEMA, REPTE O Es planteja una situació d'aprenentatge que no només

DESAFIAMENT DE introduïsca als nens als principals gèneres literaris, sinó
PARTIDA que també els anime a explorar i comprendre les
característiques úniques de cada gènere. Aquesta
experiència proporcionarà als alumnes una base sòlida en
literatura, desenvolupant les seues habilitats de
comprensió lectora i fomentant la seua creativitat.
PRODUCTE FINAL En aquesta activitat, els alumnes crearan un diari personal

per a registrar el seu progrés i les seues reflexions mentre
aprenen sobre diversos gèneres literaris. Aquest diari
proporcionarà una visió detallada dels seus processos
d'aprenentatge, ajudant els docents a adaptar les
instruccions segons les necessitats individuals dels
alumnes i fomentant la reflexió sobre el seu aprenentatge.
TIPOLOGIA TEXTUAL O Tipologia informativa i didàctica

GÈNERE DISCURSIU
COMPETÈNCIES CLAU - CCL: competència en comunicació lingüística

- CP: competència plurilingüe
COMPETÈNCIES 2.3. Competència específica 3. Comprensió escrita i

ESPECÍFIQUES (de les multimodal.
distintes àrees)
Comprendre, interpretar i valorar, de manera guiada,
textos escrits i multimodals propis dels àmbits personal,
social i educatiu, a través de la lectura de textos,
l’aplicació d’estratègies de comprensió lectora i la
39
reflexió sobre el contingut i la forma
SABERS BÀSICS (de les Bloc 2: Estratègies comunicatives.

distintes àrees) 2.1. Sabers comuns
- Tipologies textuals i gèneres discursius
2.2. Alfabetització informacional
- Estratègies d’ús i tractament de fonts documentals
diverses
2.3. Reflexió sobre la llengua
- Diferències entre llengua oral i llengua escrita
- Lectura amb velocitat, fluïdesa i entonació
- Estratègies de comprensió abans de la lectura:
activar els coneixements previs, establir objectius
de lectura i formular hipòtesis a través
d’informació paratextual i gràfica
- Estratègies de comprensió durant la lectura:
realitzar inferències a partir dels seus
coneixements i experiències prèvies
- Estratègies de comprensió després de la lectura:
informació del sentit global del text
comprovar hipòtesis i extreure'n conclusions
CRITERIS D’AVALUACIÓ 3.1. Llegir amb bona fluïdesa, de manera silenciosa i en

veu alta, i interpretar, amb ajuda del docent, textos escrits
i multimodals senzills dels àmbits personal, social i
educatiu.
3.2. Aplicar, de manera guiada, diferents estratègies per a
comprendre el sentit global i la informació específica,
distingir les idees principals de les secundàries, inferir
significats no explícits i fer algunes valoracions personals
de textos escrits sobre coneixements pròxims a l’alumnat.
3.3. Identificar el tipus de text i l’estructura principal dels
textos, i valorar, de manera guiada, el contingut i els
aspectes formals i no verbals elementals dels textos
escrits i multimodals, i iniciar-se en l’avaluació de la seua
fiabilitat.
TÍTOL Llibrejocs Literaris
PROBLEMA, REPTE O Introducció als llibres de jocs literaris (sopa de lletres,

DESAFIAMENT DE endevinalles, etc.), creació d'activitats lúdiques
PARTIDA relacionades amb els contes llegits i resolució en grup de
jocs literaris amb referència als contes.
PRODUCTE FINAL Els estudiants duran a terme per grups jocs literaris per
40
transformar la introducció als llibres en una experiència
participativa. Aquests jocs inclouen activitats com sopes
de lletres i endevinalles, connectant-se directament amb
els contes llegits a classe per fomentar la participació
activa i la resolució de problemes en grup.
TIPOLOGIA TEXTUAL O Gènere lúdic-literari, integrant elements textuals com

GÈNERE DISCURSIU sopes de lletres, endevinalles, i activitats relacionades amb
els contes.
COMPETÈNCIES CLAU
- CCL: Competència en Comunicació Lingüística
- CCEC: Competència en Consciència i Expressió
Culturals
- CPSAA: Competència Personal, Social i
d'Aprendre a Aprendre
COMPETÈNCIES
ESPECÍFIQUES (de les 2.2. Competència específica 2. Comprensió oral i
distintes àrees) multimodal.
textos orals i multimodals propis dels àmbits personal,
social i educatiu, a través de l'escolta activa, l'aplicació
d'estratègies de comprensió oral i la reflexió sobre el
contingut i la forma.
2.3. Competència específica 3. Comprensió escrita i
multimodal.
l'aplicació d'estratègies de comprensió lectora i la reflexió
sobre el contingut i la forma.
2.5. Competència específica 5. Expressió escrita i
multimodal.
Produir, de manera guiada, textos escrits i multimodals
adequats i coherents amb un vocabulari apropiat, utilitzant
estratègies bàsiques de planificació, textualització, revisió
i edició.
SABERS BÀSICS (de les Bloc 2: Estratègies comunicatives

distintes àrees) Subbloc 2.1. Sabers comuns
- Estratègies de reflexió sobre el procés

d’aprenentatge, autoavaluació i autocorrecció
41
- Eines digitals per al treball col·laboratiu i la
comunicació.
- Estratègies de comprensió oral: informació i sentit
global del discurs.
- Estratègies de comprensió abans de la lectura:
de lectura i formular hipòtesis a través
d’informació paratextual i gràfica
- Estratègies de comprensió durant la lectura:
realitzar inferències a partir dels seus
coneixements i experiències prèvies
reformular hipòtesis, interpretar sentits figurats i
significats no explícits en els textos
- Estratègies de comprensió després de la lectura:
informació del sentit global del text
comprovar hipòtesis i extraure’n conclusions

- Estratègies per a la interpretació dels textos
literaris
- Vincles amb altres manifestacions artístiques i
culturals
CRITERIS D’AVALUACIÓ 2.2. Interpretar el sentit global i les idees principals de

textos orals senzills sobre coneixements pròxims a
l’alumnat, reconéixer la informació explícita i algunes
informacions implícites senzilles, i progressar, de manera
guiada, en la valoració crítica del contingut i dels elements
no verbals elementals.
2.4. Interpretar el sentit global i les idees principals de
textos multimodals senzills sobre coneixements pròxims a
l’alumnat, reconeixent la informació explícita i algunes
informacions implícites senzilles, i progressar, de manera
guiada, en la valoració crítica del contingut i dels elements
3.2. Aplicar, de manera guiada, diferents estratègies per a
comprendre el sentit global i la informació específica,
distingir les idees principals de les secundàries, inferir
significats no explícits i fer algunes valoracions personals
42
de textos escrits sobre coneixements pròxims a l’alumnat
5.2. Utilitzar, amb suport i ajuda del professorat, els
coneixements elementals d’ortografia i gramàtica
necessaris en la situació d’aprenentatge.
TÍTOL Exploració d’autors i autores
PROBLEMA, REPTE O L'enfocament inicial d'aquesta situació d'aprenentatge és

DESAFIAMENT DE abordar la manca d'interés i coneixement sobre autors de
PARTIDA llibres infantils reconeguts.
En aquesta situació d’aprenentatge es durà a terme la
presentació d’un escriptor de llibres infantils reconegut
perquè posteriorment l’alumnat haja de fer una
investigació en grup sobre la vida i obra d'aquest autor i
una exposició oral sobre l'autor i la seua influència.
S'incentiva la investigació i l'exposició oral per superar
aquesta mancança, estimulant la curiositat dels alumnes i
potenciant les seues habilitats d'investigació i
comunicació.
PRODUCTE FINAL Els estudiants, per grups, realitzaran una exposició oral
col·lectiva sobre un autor, demostrant la seua investigació
i millorant les seues habilitats de presentació oral. Aquesta
activitat estimularà l'interès dels alumnes pels llibres
infantils i millorarà les seues competències de presentació
i expressió oral.
TIPOLOGIA TEXTUAL O La situació d'aprenentatge implica una combinació de

GÈNERE DISCURSIU tipologia textual i gènere discursiu. L'etapa inicial
involucra la presentació d'un autor de llibres infantils, que
és principalment informativa (textual). Aquesta
presentació serveix com a base per a la fase següent, on
els alumnes han de realitzar una investigació en grup i,
finalment, una exposició oral, convertint-se així en gènere
discursiu.
COMPETÈNCIES CLAU - CCL: Competència en comunicació lingüística

- CP: Competència plurilingüe
- CD: Competència digital
- CPSAA: Competència personal, social i
d’aprendre a aprendre
COMPETÈNCIES 2.2. Competència específica 2. Comprensió oral i

43
distintes àrees)
social i educatiu, a través de l'escolta activa, l'aplicació
d'estratègies de comprensió oral i la reflexió sobre el
Produir, de manera guiada, missatges orals senzills amb

coherència, cohesió i adequació a través de situacions de
comunicació dels àmbits familiar, social i educatiu.

multimodal.

estratègies bàsiques de planificació, textualització, revisió
i edició.

- Estratègies per a adaptar el discurs al registre.
- Adequació textual a la situació comunicativa.
- Elements de contingut (tema, fórmules fixes, lèxic)
i forma (estructura, format, títol, imatges).
- Elements de contingut (inferències d'informació) i
forma (tipografia).
- Elements de detecció i ús d'un llenguatge verbal i
icònic no discriminatori.
- Estratègies d'ús i tractament de fonts documentals
diverses.
- Ús de models per a sintetitzar i reelaborar
informació.
comunicació.
global del discurs.
G2. Expressió oral
- Estratègies d'expressió oral: pronunciació i
entonació adequades.
- Estratègies d'expressió oral: interpretació i ús
d'elements de la comunicació no verbal.
- Planificació i producció de textos orals i
multimodals.
44
- Aplicació de les normes ortogràfiques.
- Presentació cuidada de les produccions escrites.
CRITERIS D’AVALUACIÓ 2.1. Escoltar de manera activa i interpretar, amb l'ajuda del
docent, textos orals senzills dels àmbits personal, social i
educatiu.
4.2. Produir discursos orals amb una pronunciació clara,
un volum adequat i una postura corporal correcta, i
iniciar-se en l'ús de suports audiovisuals.
4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un llenguatge no
discriminatori, adaptat a la situació de comunicació i a
l'interlocutor, amb un vocabulari bàsic i unes estructures
morfosintàctiques senzilles.
4.4. Localitzar i seleccionar informació en una o dues
fonts, de manera acompanyada, i compartir oralment els
resultats citant les fonts.
coneixements elementals d'ortografia i gramàtica
necessaris en la situació d'aprenentatge.
5.3. Planificar i revisar, de manera dialogada i
acompanyada pel professorat, mitjançant instruments i
estratègies elementals, com a part explícita del procés
d'escriptura.
5.4. Localitzar, seleccionar i gestionar, de manera
acompanyada, la informació d'una o dues fonts i incloure
les seues referències en compartir-la.
TÍTOL Jocs de taula literaris
PROBLEMA, REPTE O L’alumnat es troba davant del repte emocionant de crear

DESAFIAMENT DE un joc de taula literari en grups. Aquesta activitat té com a
PARTIDA objectiu principal fomentar la comprensió en profunditat
de les obres literàries estudiades i promoure la
col·laboració i la creativitat. Els estudiants no només han
de desenvolupar preguntes rellevants, sinó també
construir els materials necessaris per al joc.
PRODUCTE FINAL Mitjançant la creació i participació en jocs de taula

literaris, els estudiants integraran la diversió i
l'aprenentatge per aprofundir en la comprensió de les
obres literàries. Aquesta experiència no només promourà
la comprensió dels temes i personatges dels llibres, sinó
que també fomentarà la cooperació i la resolució de
problemes en grup, creant un entorn d'aprenentatge
interactiu.
45
TIPOLOGIA TEXTUAL O
GÈNERE DISCURSIU Gènere lúdic-literari, combinant elements textuals
(preguntes basades en la literatura) amb un joc de taula.
COMPETÈNCIES CLAU
- CD: Competència Digital
COMPETÈNCIES 2.4. Competència específica 4. Expressió oral.

ESPECÍFIQUES (de les
distintes àrees) Produir, de manera guiada, missatges orals senzills amb

multimodal.

adequats i coherents amb un vocabulari apropiat,
utilitzant estratègies bàsiques de planificació,
textualització, revisió i edició.
2.8. Competència 8. Lectura autònoma.
Llegir de manera autònoma obres i textos de caràcter

divers, seleccionats atenent els seus gustos i interessos i
compartir les experiències de lectura.

- Estratègies de reflexió sobre el procés

d’aprenentatge, autoavaluació i autocorrecció

comunicació.
global del discurs.
- Estratègies de comprensió abans de la lectura:
de lectura i formular hipòtesis a través
46
d’informació paratextual i gràfica
realitzar inferències a partir dels seus
coneixements i experiències prèvies
reformular hipòtesis, interpretar sentits figurats i
significats no explícits en els textos
informació del sentit global del text
comprovar hipòtesis i extraure’n conclusions

literaris
culturals
CRITERIS D’AVALUACIÓ 4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un llenguatge

no discriminatori, adaptat a la situació de comunicació i a
l’interlocutor, amb un vocabulari bàsic i unes estructures
coneixements elementals d’ortografia i gramàtica
necessaris en la situació d’aprenentatge.
8.2. Compartir les experiències de lectura, en suports
diversos, participant en comunitats lectores en l’àmbit
educatiu.
TÍTOL Literatura local
PROBLEMA, REPTE O L'enfocament inicial d'aquesta situació d'aprenentatge és

DESAFIAMENT DE abordar la necessitat de connectar els estudiants amb les
PARTIDA veus literàries locals i, al mateix temps, fomentar la seua
comprensió lectora. El repte és establir un diàleg directe
entre els alumnes i els autors locals, proporcionant-los
l'oportunitat de fer preguntes significatives sobre les
seues obres. Això busca establir una connexió més
profunda amb la literatura local, enfortint la comprensió
dels estudiants sobre el poder de la paraula escrita i la
diversitat de perspectives que es poden trobar en els
autors de la seua comunitat.
PRODUCTE FINAL A través de la interacció amb autors locals, els estudiants
47
no només ampliaran la seua comprensió de la literatura
local, sinó que també desenvoluparan habilitats de
comunicació, investigació i expressió creativa. La creació
d'obres inspirades en aquesta experiència no només
demostrarà la seua comprensió dels temes i estils
literaris, sinó que també posarà de manifest la seua
capacitat d'aplicar el que han après en la seua pròpia
expressió artística.
TIPOLOGIA TEXTUAL O Entrevista

GÈNERE DISCURSIU

- CPSAA: competència personal, social i

distintes àrees)
l’aplicació d’estratègies de comprensió lectora i la
reflexió sobre el contingut i la forma.

comunicació dels àmbits familiar, social i educatiu
2.6. Competència específica 6. Interacció oral, escrita i

multimodal.
Interactuar de manera oral, escrita i multimodal, a través

de textos senzills dels àmbits personal, social i educatiu,
utilitzant un llenguatge respectuós i estratègies bàsiques
de comprensió, expressió i resolució dialogada de
conflictes, de manera síncrona i asíncrona.
2.7. Competència 7. Mediació oral, escrita i multimodal.
Mediar entre interlocutors utilitzant estratègies

d’adaptació i de simplificació del llenguatge per a
processar i transmetre informació bàsica i senzilla, en
situacions comunicatives predictibles dels àmbits
personal, social i educatiu
48
2.9. Competència 9. Competència literària.
Llegir i produir textos amb intenció literària, senzills,

amb llenguatge pròxim a l’alumne, contextualitzats en la
cultura i la tradició, com a font de plaer i de coneixement

distintes àrees) 2.1. Sabers comuns
- Estratègies per a adaptar el discurs a la intenció
comunicativa, als participants i a la situació
- Estratègies per a adaptar el discurs al propòsit
comunicatiu i al canal.
2.4. Comunicació i interacció oral
G2. Expressió oral
- Estratègies d’expressió oral: pronunciació i
- Estratègies d’expressió oral: interpretació i ús
d’elements de la comunicació no verbal
multimodals
G3. Interacció oral.
comprovar hipòtesis i extraure’n conclusions
3.2. Literatura
literaris
CRITERIS D’AVALUACIÓ 3.2. Aplicar, de manera guiada, diferents estratègies per a

4.1. Produir, amb ajuda del docent, discursos orals
senzills, amb sentit, sobre coneixements pròxims a
l’alumne, de tipologia diversa i ajustats a situacions
comunicatives habituals.
iniciar-se en l’ús de suports audiovisuals.
4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un llenguatge
no discriminatori, adaptat a la situació de comunicació i a
l’interlocutor, amb un vocabulari bàsic i unes estructures
49
6.1. Interactuar oralment, amb l’acompanyament del
docent, en situacions comunicatives habituals, utilitzant
un vocabulari bàsic i no discriminatori, un ritme pausat i
el llenguatge no verbal, emprant estratègies d’escolta
amb la finalitat de mantindre el tema i respectar les
convencions establides.
7.3. Identificar i utilitzar, de manera acompanyada i molt
bàsica, estratègies que faciliten la comprensió i
l’expressió orals d’informació en diferents llengües del
seu repertori (L1-L1, L2-L1), com ara l’ús del llenguatge
no verbal, o simplificar o adaptar el missatge
9.1. Llegir i escoltar textos literaris senzills, propis de la
tradició literària, adequats a l’edat i amb ajuda del
docent.
9.2. Interpretar textos senzills de la tradició popular oral,
literària, dins d’un context sociocultural pròxim.
9.3. Expressar l’opinió sobre textos de tradició literària,
amb paraules pròpies de l’alumne i amb ajuda del docent.
TÍTOL Explorant contes del món
PROBLEMA, REPTE O Es dividirà la classe en 6 grups (continents) i cada grup

DESAFIAMENT DE triarà un conte del seu continent. Hauran d’explorar les
PARTIDA seues principals característiques i explicar-les a la seua
classe.
PRODUCTE FINAL Durant aquesta sessió, els estudiants tindran l'oportunitat

d'immersir-se en la riquesa cultural i literària de diferents
regions del món mitjançant un projecte que té com a
resultat la representació de contes significatius. Aquesta
activitat pretén no només ampliar la seua comprensió de
la literatura mundial, sinó també fomentar la comprensió
intercultural i la valoració de les diferents tradicions
narratives que es troben al voltant del planeta. A través de
la immersió en aquests contes, els estudiants podran
explorar noves perspectives, desenvolupar l'empatia i
comprendre millor la diversitat cultural del món.
TIPOLOGIA TEXTUAL O Gènere expositiu o presentació oral, on els estudiants

GÈNERE DISCURSIU descriuen i expliquen els detalls del conte triat,
combinant elements textuals amb una presentació oral.
COMPETÈNCIES CLAU
- CCEC: Competència en Consciència i Expressió
50
Culturals
COMPETÈNCIES 2.1. Competència específica 1. Multilingüisme i

ESPECÍFIQUES (de les interculturalitat.
distintes àrees)
Reconéixer la diversitat lingüística i cultural de la
Comunitat Valenciana, d'Espanya i del món, a través del
contacte amb les llengües de l'alumnat i de l'entorn; evitar
prejudicis lingüístics, i valorar aquesta diversitat com una
riquesa cultural.

multimodal.


amb llenguatge pròxim a l'alumne, contextualitzats en la
cultura i la tradició, com a font de plaer i de coneixement.
SABERS BÀSICS (de les Bloc 2: Estratègies comunicatives.

distintes àrees)
2.1. Sabers comuns
- Tipologies textuals i gèneres discursius
- Elements de contingut (tema, fórmules fixes,
lèxic) i forma (estructura, format, títol, imatges)
2.2. Alfabetització informacional

- Estratègies d’ús i tractament de fonts documentals
diverses
- Estratègies de cerca en fonts documentals
diverses i amb diferents suports i formats
comunicació

51
realitzar inferències a partir dels seus
coneixements i experiències prèvies
comprovar hipòtesis i extreure'n conclusions
CRITERIS D’AVALUACIÓ 1.1. Identificar les varietats lingüístiques de l’entorn.

1.2. Mostrar interés per l’ús del valencià en situacions
1.3. Mostrar interés i respecte per les varietats
lingüístiques del seu entorn immediat, i identificar
algunes expressions d’ús habitual.
3.3. Identificar el tipus de text i l’estructura principal dels
textos, i valorar, de manera guiada, el contingut i els
aspectes formals i no verbals elementals dels textos
escrits i multimodals, i iniciar-se en l’avaluació de la seua
fiabilitat.
3.4. Localitzar, seleccionar i contrastar informació
senzilla procedent d’una o dues fonts, dels àmbits
personal, social i educatiu, i avaluar-ne la utilitat en
funció dels objectius de lectura en diferents textos
multimodals senzills en mitjans digitals, amb l’ajuda del
docent.
tradició literària, adequats a l’edat i amb ajuda del docent.
9.2. Interpretar textos senzills de la tradició popular oral,
literària, dins d’un context sociocultural pròxim.
TÍTOL Creant personatges literaris.
PROBLEMA, REPTE O En aquesta situació d'aprenentatge, l'enfocament inicial

DESAFIAMENT DE consistirà a desafiar els estudiants a inventar i escriure un
PARTIDA personatge per a una història. El repte radica en estimular
la seua imaginació, fomentar el desenvolupament
d'habilitats descriptives i motivar-los a explorar la
diversitat de detalls físics, emocionals i contextuals per
crear personatges autèntics i captivadors. Aquesta tasca no
només busca desenvolupar la seua capacitat narrativa, sinó
52
també encoratjar-los a expressar-se creativament i
aprofundir-se en l'art de la creació de personatges, que és
fonamental per a la creació de relats significatius.
PRODUCTE FINAL El producte final consistirà en la creació d'un retrat vívid

d'un personatge per a una història. Aquest retrat serà una
combinació harmoniosa d'un text descriptiu detallat i un
dibuix il·lustratiu.
Els alumnes tindran l'oportunitat de desenvolupar les seues
habilitats creatives creant detallats retrats i descripcions
expressives de personatges de contes. A través d'aquesta
activitat, exploraran les complexities de la caracterització
literària, interpretant els personatges i comprenent les
seues motivacions. A més a més, milloraran les seues
habilitats d'expressió verbal i visual mentre donen vida als
personatges a través de la narrativa i l’art.
TIPOLOGIA TEXTUAL O Descriptiva

GÈNERE DISCURSIU

- CCEC: Competència en consciència y expressió
cultural
COMPETÈNCIES Llengua castellana i literatura - Valencià: llengua i

ESPECÍFIQUES (de les literatura:
distintes àrees)
multimodal.

estratègies bàsiques de planificació, textualització, revisió i
edició.

multimodal.
Interactuar de manera oral, escrita i multimodal, a través de

textos senzills dels àmbits personal, social i educatiu,
utilitzant un llenguatge respectuós i estratègies bàsiques de
comprensió, expressió i resolució dialogada de conflictes,
de manera síncrona i asíncrona.
Llegir i produir textos amb intenció literària, senzills, amb

llenguatge pròxim a l’alumne, contextualitzats en la cultura
i la tradició, com a font de plaer i de coneixement.
53
Plàstica i visual:
2.3. Competència específica 3
Emprar de manera adequada la terminologia específica de

l’àrea relativa a elements configuratius, formats, tècniques
i materials en l’expressió de les experiències d’apreciació i
creació artística.
2.4. Competència específica 4
Experimentar amb els elements bàsics del llenguatge visual

i audiovisual, així com amb diferents tècniques i materials,
expressant idees, sentiments i emocions en l’elaboració de
produccions artístiques individuals o col·lectives.
SABERS BÀSICS (de les Llengua castellana i literatura - Valencià: llengua i

distintes àrees) literatura
Bloc 2. Estratègies comunicatives

- Estratègies del procés d’escriptura: textualització i
revisió
- Estratègies del procés d’escriptura: planificació i
correcció
Plàstica i visual
Bloc 2. Experimentació i creació
B2.1. L’experiència artística: tècniques i materials

d’expressió graficoplàstica i de creació visual i
audiovisual.
G4. Àmbits d’aplicació
- Produccions plàstiques i visuals per mitjà del
llenguatge de la pintura, l’escultura, el dibuix, i les
arts decoratives.
B2.2. L’experiència artística: processos de treball
G1. Les fases del procés creatiu:
- Generació d’idees i creació
G4. Actituds:
- Esforç, força de voluntat. Capacitat de
concentració. Resiliència, superació d’obstacles i
fracassos.
- Respecte per la diversitat d’idees i produccions
54
alienes i utilització d’un vocabulari inclusiu bàsic.
CRITERIS Llengua castellana i literatura - Valencià: llengua i

D’AVALUACIÓ literatura
5.1. Produir, a partir d’exemples bàsics i amb ajuda del

professorat, textos escrits i multimodals senzills que
responguen a les característiques plantejades, amb una
estructura coherent i utilitzant vocabulari no discriminatori
bàsic d’ús freqüent.
6.4. Interactuar en textos escrits i multimodals, de manera
asíncrona i guiada, mostrant empatia i respecte, utilitzant
estratègies per a expressar missatges senzills estructurats
amb un vocabulari bàsic d’ús freqüent i no discriminatori.
9.4. Crear versions de textos literaris senzills i breus
(contes, poemes, cançons, dramatitzacions),
individualment i col·lectiva.
Plàstica i visual:
3.1. Participar activament en els diferents moments

d’expressió en l’experiència d’apreciació i creació artística,
utilitzant un vocabulari adequat i respectuós.
3.3. Mostrar una actitud respectuosa amb les diferents
opinions emeses sobre produccions artístiques.
4.1 Fer un ús adequat dels materials, eines i espais de
treball en el procés d’elaboració de propostes artístiques.
4.2. Emprar diferents tècniques i materials per a
experimentar amb les seues qualitats expressives en
produccions artístiques creatives senzilles.
4.3. Desenvolupar hàbits de constància i esforç en els
processos de treball per a finalitzar les propostes artístiques
iniciades.
TÍTOL Cine literari
PROBLEMA, REPTE O L'activitat plantejada implica que els estudiants observen i

DESAFIAMENT DE analitzen adaptacions cinematogràfiques de llibres
PARTIDA infantils per comparar-les amb les històries originals.
Aquesta proposta no només estimula la comprensió dels
estudiants sobre les relacions entre literatura i cinema, sinó
que també fomenta la crítica literària, la interpretació i la
reflexió sobre els processos d'adaptació.
PRODUCTE FINAL Mitjançant l'anàlisi de les adaptacions cinematogràfiques
55
de llibres infantils, els estudiants exploraran la
interconnexió entre la literatura i el cinema. Aquesta
activitat fomentarà la crítica literària, la interpretació i la
reflexió sobre les diferències entre els mitjans narratius,
proporcionant una comprensió més profunda de les obres
originals i del procés d'adaptació cinematogràfica.
TIPOLOGIA TEXTUAL O Conversacional i literària

GÈNERE DISCURSIU

- CD: Competència digital
- CPSAA: Competència personal, social i d’aprendre
a aprendre
- CC: Competència ciutadana
- CCEC: Competència en consciència i expressió
culturals
COMPETÈNCIES Llengua castellana i literatura - Valencià llengua i

ESPECÍFIQUES (de les literatura
distintes àrees)
2.2. Competència específica 2. Comprensió oral i
multimodal.

social i educatiu, a través de l’escolta activa, l’aplicació
d’estratègies de comprensió oral i la reflexió sobre el

multimodal.

l’aplicació d’estratègies de comprensió lectora i la reflexió


multimodal.
56
de textos senzills dels àmbits personal, social i educatiu,
2.7. Competència 7. Mediació oral, escrita i multimodal
Mediar entre interlocutors utilitzant estratègies

d’adaptació i de simplificació del llenguatge per a
processar i transmetre informació bàsica i senzilla, en
situacions comunicatives predictibles dels àmbits personal,
social i educatiu.

divers, seleccionats atenent els seus gustos i interessos i

llenguatge pròxim a l’alumne, contextualitzats en la
cultura i la tradició, com a font de plaer i de coneixement.
SABERS BÀSICS (de les Llengua castellana i literatura - Valencià llengua i

distintes àrees) literatura
comunicatiu i al canal
- Elements de detecció i ús d’un llenguatge verbal i
icònic no discriminatori
comunicació
Subbloc 2. 4. Comunicació i interacció oral
- Estratègies: reconéixer idees no explícites del
discurs
57
G2. Expressió oral
multimodals
- Estratègies d’escola activa i assertivitat, tenint en
compte la perspectiva de gènere
- Estratègies comunicatives per a la resolució
dialogada de conflictes
- Lectura mecànica (desxifrar el codi)
realitzar inferències a partir dels seus coneixements
i experiències prèvies
reformular hipòtesis, interpretar sentits figurats i
significats no explícits en els textos
comprovar hipòtesis i extraure’n conclusions
Subbloc 3.1. Hàbit lector
- Identitat lectora: valoració crítica dels textos
- Cura dels llibres i normes de funcionament de la
biblioteca
literaris
CRITERIS D’AVALUACIÓ Llengua castellana i literatura - Valencià llengua i

literatura
2.1. Escoltar de manera activa i interpretar, amb l’ajuda

del docent, textos orals senzills dels àmbits personal,
social i educatiu.
textos orals senzills sobre coneixements pròxims a
l’alumnat, reconéixer la informació explícita i algunes
58
informacions implícites senzilles, i progressar, de manera
guiada, en la valoració crítica del contingut i dels elements
2.3. Escoltar de manera activa i interpretar, amb l’ajuda
del docent, textos multimodals senzills en mitjans digitals,
dels àmbits personal, social i educatiu.
textos multimodals senzills sobre coneixements pròxims a
l’alumnat, reconeixent la informació explícita i algunes
informacions implícites senzilles, i progressar, de manera
guiada, en la valoració crítica del contingut i dels elements
4.1. Produir, amb ajuda del docent, discursos orals
senzills, amb sentit, sobre coneixements pròxims a
l’alumne, de tipologia diversa i ajustats a situacions
iniciar-se en l’ús de suports audiovisuals.
docent, en situacions comunicatives habituals, utilitzant un
vocabulari bàsic i no discriminatori, un ritme pausat i el
llenguatge no verbal, emprant estratègies d’escolta amb la
finalitat de mantindre el tema i respectar les convencions
establides.
6.2. Utilitzar, de manera acompanyada, estratègies
bàsiques per a la comunicació assertiva per a progressar en
la gestió dialogada de conflictes.
7.1. Mostrar interés per participar en la solució de
problemes de comprensió recíproca entre parlants de
llengües o varietats lingüístiques diferents sobre assumptes
quotidians.
8.1. Llegir de manera autònoma o guiada obres diverses
adequades a la seua edat i textos escrits i multimodals dels
àmbits personal, social i educatiu seleccionar amb
autonomia creixent els que millor s’ajusten als seus gustos
i interessos i iniciar-se, així, en la construcció de la seua
identitat lectora.
8.2. Compartir les experiències de lectura, en suports
diversos, participant en comunitats lectores en l’àmbit
59
educatiu.
tradició literària, adequats a l’edat i amb ajuda del docent.
9.3. Expressar l’opinió sobre textos de tradició literària,
amb paraules pròpies de l’alumne i amb ajuda del docent.
TÍTOL Creació de poemes sobre contes
PROBLEMA, REPTE O L'objectiu principal és iniciar els alumnes en l'univers de la

DESAFIAMENT DE poesia mitjançant l’elaboració de poemes breus que
PARTIDA prenguen inspiració dels contes llegits a l'aula. Aquest
desafiament pretén estimular la imaginació dels estudiants,
incitant-los a descriure amb detall personatges, espais i
històries. Aquesta activitat busca establir una connexió
significativa entre la narrativa i la poesia, proporcionant
als alumnes una oportunitat única d'expressar-se
artísticament.
PRODUCTE FINAL A través de la creació de poemes inspirats en les lectures

de classe, els estudiants tindran l'oportunitat d'explorar les
emocions, els temes i les imatges evocades pels contes.
Aquesta activitat fomentarà la comprensió emocional i
estètica dels contes, així com el desenvolupament de la
poesia com a mitjà d'expressió personal i artística. A través
del procés de creació poètica, els alumnes podran
connectar-se de manera més profunda amb els continguts
literaris i expressar les seues interpretacions i experiències
de manera única i imaginativa.
TIPOLOGIA TEXTUAL O Literari

GÈNERE DISCURSIU

a aprendre

60
multimodal.

estratègies bàsiques de planificació, *textualización,
revisió i edició.

llenguatge pròxim a l'alumne, contextualitzats en la cultura
SABERS BÀSICS (de les Bloc 1: Llengua i ús

distintes àrees)
- Llenguatge no discriminatori i respectuós
amb les diferències
-
- 2.1. Sabers comuns

- Adequació textual a la situació
comunicativa
- Estructura del discurs: la coherència i la
cohesió
- Elements de contingut (tema, fórmules
fixes, lèxic) i forma (estructura, format,
títol, imatges)
- Elements de contingut (inferències
d’informació) i forma (tipografia)
- Estratègies de reflexió sobre el procés
d’aprenentatge, autoavaluació i
autocorrecció
- 2.2. Alfabetització informacional
- Biblioteca de l’aula o del centre i dels
recursos digitals
- Relacions de forma i significat entre les
paraules
61
- 3.2. Literatura
CRITERIS D’AVALUACIÓ Competència específica 4
4.1. Produir, amb ajuda del docent, discursos orals senzills,

amb sentit, sobre coneixements pròxims a l’alumne, de
tipologia diversa i ajustats a situacions comunicatives
habituals.

Competència específica 5

coneixements elementals d’ortografia i gramàtica
necessaris en la situació d’aprenentatge.
d’escriptura.
Competència específica 9

9.5. Participar en manifestacions literàries, recitals,
representacions teatrals, partint de models i amb ajuda del
docent.
62
TÍTOL Contes en acció
PROBLEMA, REPTE O Enfrontem el desafiament inicial de despertar l'interés i

DESAFIAMENT DE fomentar la participació activa en la lectura oral, a la
PARTIDA vegada que abordem les dificultats associades a l'expressió
verbal. Amb aquesta situació d'aprenentatge, aspirem a
superar aquests obstacles mitjançant l'estímul de la
comprensió i l'expressió oral, utilitzant l'actuació d'un
conte com a eina clau.
Amb aquest objectiu en ment, els alumnes seran instats a
llegir un conte i representar-lo en classe. Aquesta
estratègia implica la designació de rols específics per als
estudiants, creant així una oportunitat immersiva per
explorar i desenvolupar les habilitats de comprensió i
expressió oral.
PRODUCTE FINAL Mitjançant la representació teatral dels contes, els alumnes

posaran en pràctica les seues habilitats d'expressió oral,
interpretació i creativitat. Aquesta activitat proporcionarà
una oportunitat per a l'exploració activa dels contes, ja que
els estudiants prendran els rols dels personatges i els
escenaris de les històries llegides. A més de reforçar la
comprensió dels contes, la representació teatral promourà
la confiança en la expressió personal, la col·laboració amb
els companys i la creació d'un ambient dinàmic i
participatiu a l’aula.
TIPOLOGIA TEXTUAL O Teatre: adaptació i actuació d'un conte curt.

GÈNERE DISCURSIU

a aprendre

distintes àrees)
social i educatiu, a través de la lectura de textos, l'aplicació
d'estratègies de comprensió lectora i la reflexió sobre el

63
2.8. Competència específica 8. Lectura autònoma.

divers, seleccionats atenent els seus gustos i interessos, i

distintes àrees)
comunicativa, als participants i a la situació.
- Estructura del discurs: la coherència i la cohesió.
G2. Expressió oral
multimodals.
- Lectura amb velocitat, fluïdesa i entonació.
reformular hipòtesi, interpretar sentits figurats i
significats no explícits en els textos.

- Obres o fragments variats i diversos de la literatura
infantil adequats als seus interessos i organitzats en
itineraris lectors.

veu alta, i interpretar, amb ajuda del docent, textos escrits i
multimodals senzills dels àmbits personal, social i
educatiu.
de textos escrits sobre coneixements pròxims a l'alumnat.
64
àmbits personal, social i educatiu; seleccionar amb
autonomia creixent els que millor s'ajusten als seus gustos
identitat lectora.
TÍTOL Junts fem un conte
PROBLEMA, REPTE O L'enfocament inicial és abordar el repte de fomentar la

DESAFIAMENT DE col·laboració i la creativitat entre els estudiants. Amb
PARTIDA aquest propòsit, la classe es dividirà en tres grups, als quals
se'ls assignaran personatges generals per a la creació d'una
història conjunta. Cadascun dels grups tindrà la
responsabilitat d'escriure una part específica de la
narrativa, abastant l'inici, el desenvolupament i la
conclusió. Aquest desafiament busca integrar les diferents
veus i perspectives dels alumnes, promocionant la cohesió
grupal i el desenvolupament de la narrativa de manera
conjunta.
PRODUCTE FINAL En aquesta activitat col·laborativa, els estudiants

desenvoluparan una història de manera conjunta,
dividint-se en equips per crear les diverses parts de la
trama. A través d'un procés iteratiu, exploraran les seues
habilitats narratives individuals mentre aprenen a
comprometre's amb les idees dels altres i a integrar-les en
una narrativa coherent. Aquesta experiència fomentarà la
creativitat, la comunicació i el treball en equip, alhora que
els oferirà una comprensió més profunda de com es
construeix una història des de múltiples perspectives.
TIPOLOGÍA TEXTUAL O Narrativa i conversacional

GÈNERE DISCURSIU

- CPAA: Competència personal, social i d’aprendre a
aprendre
- CC: Competències ciutadana
COMPETÈNCIES Llengua castellana i literatura - Valencià llengua i literatura

distintes àrees) 2.3. Competència específica 3. Comprensió escrita i
multimodal.
65
Comprendre, interpretar i valorar, de manera guiada, textos
escrits i multimodals propis dels àmbits personal, social i
educatiu, a través de la lectura de textos, l’aplicació
d’estratègies de comprensió lectora i la reflexió sobre el

multimodal.

estratègies bàsiques de planificació, textualització, revisió i
edició.

multimodal.

2.7. Competència específica 7. Mediació oral, escrita i

multimodal.
Mediar entre interlocutors utilitzant estratègies d’adaptació

i de simplificació del llenguatge per a processar i
transmetre informació bàsica i senzilla, en situacions
comunicatives predictibles dels àmbits personal, social i
educatiu.
2.9. Competència específica 9. Competència literària.

llenguatge pròxim a l’alumne, contextualitzats en la cultura
SABERS BÀSICS (de les Llengua castellana i literatura - Valencià llengua i literatura
distintes àrees)

comunicatiu i al canal
66
- Elements de contingut (tema, fórmules fixes, lèxic)
i forma (estructura, format, títol, imatges)
Subbloc 2.3. Reflexió sobre la llengua
- Convencions del codi escrit en el marc de propostes
de comprensió o producció de textos
G2. Expressió oral
multimodals
- Estratègies d’escola activa i assertivitat, tenint en
compte la perspectiva de gènere
- Estratègies comunicatives per a la resolució
dialogada de conflictes
- Estratègies del procés d’escriptura: textualització i
revisió
- Estratègies del procés d’escriptura: planificació i
correcció
-

CRITERIS Llengua castellana i literatura - Valencià llengua i literatura

D’AVALUACIÓ
3.1. Llegir amb bona fluïdesa, de manera silenciosa i en
veu alta, i interpretar, amb ajuda del docent, textos escrits i
multimodals senzills dels àmbits personal, social i
educatiu.
67
d’escriptura.
docent, en situacions comunicatives habituals, utilitzant un
establides.
bàsiques per a la comunicació assertiva per a progressar en
la gestió dialogada de conflictes.
6.4. Interactuar en textos escrits i multimodals, de manera
asíncrona i guiada, mostrant empatia i respecte, utilitzant
estratègies per a expressar missatges senzills estructurats
amb un vocabulari bàsic d’ús freqüent i no discriminatori.
7.1. Mostrar interés per participar en la solució de
problemes de comprensió recíproca entre parlants de
llengües o varietats lingüístiques diferents sobre assumptes
quotidians.
TÍTOL Fent realitat el conte.
PROBLEMA, REPTE O La situació d'aprenentatge se centra en la complexitat que

DESAFIAMENT DE poden trobar els estudiants en adaptar una narrativa de
PARTIDA conte per a un públic més jove, concretament els nens
d'Infantil. El problema rau en la dificultat d'ajustar el
contingut i el llenguatge del conte sense perdre l'essència
de la història, amb l'objectiu d'assegurar-se que siga
comprensible i atractiu per als més petits. El repte que
se'ls planteja és transformar la narrativa original
mantenint la seua qualitat i captivant la imaginació dels
nens d'Infantil mitjançant una presentació accessible i
enriquida amb elements visuals.
PRODUCTE FINAL En aquesta activitat pràctica, els estudiants adaptaran

contes coneguts per a una audiència infantil,
simplificant-ne la trama i utilitzant recursos visuals per
mantenir l'atenció dels joves lectors. A través d'aquesta
experiència, els estudiants posaran a prova les seues
68
habilitats creatives i de comunicació mentre transformen
les històries originals en relats accessibles i atractius per
als nens. Aquesta activitat no només fomentarà la
creativitat i la capacitat d'adaptació, sinó que també
reforçarà la seua comprensió dels elements essencials de
les narratives i la seua capacitat de connectar amb
diferents audiències.
TIPOLOGIA TEXTUAL O Aquesta activitat implica una combinació de la tipologia

GÈNERE DISCURSIU textual narrativa i la seua representació teatral.


distintes àrees)


divers, seleccionats atenent els seus gustos i interessos, i

distintes àrees)
comunicativa, als participants i a la situació.
- Estructura del discurs: la coherència i la cohesió.
G2. Expressió oral
69
multimodals.
- Lectura amb velocitat, fluïdesa i entonació.
reformular hipòtesi, interpretar sentits figurats i
significats no explícits en els textos.
-
- Obres o fragments variats i diversos de la
literatura infantil adequats als seus interessos i

veu alta, i interpretar, amb ajuda del docent, textos escrits
i multimodals senzills dels àmbits personal, social i
educatiu.
significats no explícits i fer algunes
valoracions personals de textos escrits sobre
coneixements pròxims a l'alumnat.
4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un llenguatge
no discriminatori, adaptat a la situació de comunicació i a
adequades a la seua edat i textos escrits i multimodals
dels àmbits personal, social i educatiu; seleccionar amb
autonomia creixent els que millor s'ajusten als seus gustos
identitat lectora.
TÍTOL Teatre d’ombres
PROBLEMA, REPTE O L'activitat plantejada consisteix en la creació d'un petit

DESAFIAMENT DE teatre d'ombres basat en una història llegida a l'aula.
PARTIDA Aquesta proposta té com a objectiu principal fomentar la
comprensió i interpretació de la història, així com
promoure la creativitat i la col·laboració a través de la
representació d'escenes mitjançant siluetes.
PRODUCTE FINAL
Mitjançant la creació d'un teatre d'ombres inspirat en un
70
conte llegit a classe, els estudiants exploraran noves
formes d'expressió visual i narrativa. A través de la
manipulació de siluetes i escenaris improvisats, aquesta
activitat fomentarà la creativitat i la col·laboració entre els
estudiants, oferint-los una experiència enriquidora que
donarà vida als contes d'una manera única i imaginativa.
TIPOLOGIA TEXTUAL O Gènere dramàtic o teatral

GÈNERE DISCURSIU

- CCEC: competència en consciència i expressió
culturals
COMPETÈNCIES Llengua castellana i literatura - Valencià llengua i

ESPECÍFIQUES (de les literatura:
distintes àrees)


llenguatge pròxim a l’alumne, contextualitzats en la
cultura i la tradició, com a font de plaer i de coneixement
SABERS BÀSICS (de les 4.3.Bloc 2: Estratègies comunicatives.

distintes àrees)
2.4. Comunicació i interacció oral
multimodals
3.2. Literatura
- Estratègies per a la interpretació dels textos literaris
71
culturals
CRITERIS 4.1. Produir, amb ajuda del docent, discursos orals senzills,
D’AVALUACIÓ amb sentit, sobre coneixements pròxims a l’alumne, de
habituals
4.2. Produir discursos orals amb una pronunciació clara, un
volum adequat i una postura corporal correcta, i iniciar-se
en l’ús de suports audiovisuals
docent
TÍTOL El llibre màgic
PROBLEMA, REPTE O La situació d'aprenentatge planteja un desafiament intrigant:

DESAFIAMENT DE cada estudiant seleccionarà el seu llibre preferit, i mitjançant
PARTIDA un sorteig, es comprometran a llegir el llibre preferit d'un
company de classe. Aquesta dinàmica introdueix un repte
significatiu, ja que els alumnes s'enfrontaran a la tasca de
connectar-se amb les preferències lectores dels seus
companys i explorar gèneres o autors que podrien estar fora
del seu àmbit habitual. A més, aquesta situació fomenta la
responsabilitat literària, perquè cada estudiant ha de
proporcionar una experiència de lectura significativa per a
un altre.
PRODUCTE FINAL Mitjançant la creació d'un llibre de classe col·lectiu, els

estudiants compartiran les seues històries i il·lustracions per
celebrar la seua creativitat i col·laboració. Aquesta activitat
no només fomentarà la narrativa i la il·lustració, sinó que
també promourà un sentiment de comunitat i pertinença, ja
que els estudiants veuran les seues creacions compartides i
apreciades per tota l'escola.
TIPOLOGIA TEXTUAL Argumentatiu

O GÈNERE DISCURSIU

- CPSAA: Competència personal, social i d’aprendre a
aprendre
72

multimodal.

comprensió, expressió i resolució dialogada de conflictes, de
manera síncrona i asíncrona.
Llegir de manera autònoma obres i textos de caràcter divers,

seleccionats atenent els seus gustos i interessos, i compartir
les experiències de lectura.

llenguatge pròxim a l'alumne, contextualitzats en la cultura i
la tradició, com a font de plaer i de coneixement.

distintes àrees) - Les llengües i els parlants
- 2.1. Sabers comuns
cohesió
cohesió
d’aprenentatge, autoavaluació i autocorrecció
- 2.2. Alfabetització informacional
recursos digitals
- G1. Comprensió oral
- Estratègies: informació i sentit global
del discurs
- G2. Expressió oral
73
- Estratègies d’expressió oral:
pronunciació i entonació adequades
- Estratègies d’expressió oral:
interpretació i ús d’elements de la
comunicació no verbal
- 3.1. Hàbit lector
- Identitat lectora: expressió de gustos i
interessos.
- Identitat lectora: valoració crítica dels textos.
- La biblioteca de l’aula o del centre com a
punt de trobada d’activitats literàries
compartides. Comunitats lectores
- Cura dels llibres i normes de funcionament
de la biblioteca
- 3.2. Literatura
- Obres o fragments variats i diversos de la
literatura infantil adequats als seus interessos
i organitzats en itineraris lectors
CRITERIS 4.1. Produir, amb ajuda del docent, discursos orals senzills,
D’AVALUACIÓ amb sentit, sobre coneixements pròxims a l’alumne, de
habituals.
6.1. Interactuar oralment, amb l’acompanyament del docent,
en situacions comunicatives habituals, utilitzant un
establides.
6.2. Utilitzar, de manera acompanyada, estratègies bàsiques
per a la comunicació assertiva per a progressar en la gestió
dialogada de conflictes.
àmbits personal, social i educatiu seleccionar amb
autonomia creixent els que millor s’ajusten als seus gustos
identitat lectora.
8.2. Compartir les experiències de lectura, en suports
diversos, participant en comunitats lectores en l’àmbit
educatiu.
74
9.3. Expressar l’opinió sobre textos de tradició literària, amb
paraules pròpies de l’alumne i amb ajuda del docent.
TÍTOL Escrivint la nostra història.
PROBLEMA, REPTE O L'activitat consisteix en la creació d'un llibre de classe

DESAFIAMENT DE mitjançant la participació activa dels xiquets. Cada
PARTIDA alumne escriurà i il·lustrarà la seua pròpia història, i
aquestes històries es recopilaran per crear un llibre que
serà afegit a la biblioteca escolar. Aquesta iniciativa no
només fomenta les habilitats de redacció i artístiques dels
estudiants, sinó que també promou la importància de
compartir històries i la valoració del treball col·lectiu.
PRODUCTE FINAL A través de la creació col·lectiva d'un llibre de classe, els

estudiants contribuiran amb les seues històries i idees per
a la publicació de tota l'escola. Aquesta activitat no
només fomentarà la creativitat i la narrativa, sinó que
també proporcionarà als estudiants una oportunitat única
per expressar-se i compartir les seues vivències i
imaginació amb els altres membres de la comunitat
escolar.
TIPOLOGIA TEXTUAL O Literari

GÈNERE DISCURSIU

COMPETÈNCIES 2.5. Competència específica 5. Expressió escrita i

distintes àrees)
adequats i coherents amb un
vocabulari apropiat, utilitzant estratègies bàsiques de
planificació, *textualización, revisió i edició.

multimodal.

de textos senzills dels àmbits personal,
social i educatiu, utilitzant un llenguatge respectuós i
estratègies bàsiques de comprensió, expressió i
75
resolució dialogada de conflictes, de manera síncrona i
asíncrona

amb llenguatge pròxim a l'alumne,
contextualitzats en la cultura i la tradició, com a font de
plaer i de coneixement.

distintes àrees)
- Biografia lingüística personal
- 2.1 Sabers comuns

- Estratègies per a adaptar el discurs al
propòsit comunicatiu i al canal
- Estratègies per a adaptar el discurs al
registre
- Adequació textual a la situació
comunicativa
cohesió
- Elements de contingut (tema, fórmules
fixes, lèxic) i forma (estructura, format,
títol, imatges)
d’aprenentatge, autoavaluació i
autocorrecció
- 2.2 Alfabetització informacional
- Estratègies d’ús i tractament de fonts
documentals diverses
recursos digitals
- Eines digitals per al treball col·laboratiu i
la comunicació
- Diferències entre llengua oral i llengua
escrita
- Signes de puntuació
- Relacions de forma i significat entre les
paraules
76
- Relacions sintàctiques de les paraules
- Presentació acurada de les produccions
escrites
- 3.2. Literatura
- Elements constitutius essencials de l’obra
literària i dels diferents gèneres literaris
CRITERIS D’AVALUACIÓ 5.1. Produir, a partir d’exemples bàsics i amb ajuda del
estructura coherent i utilitzant vocabulari no
discriminatori bàsic d’ús freqüent.
5.3. Planificar i revisar, de manera dialogada
d’escriptura.
bàsiques per a la comunicació assertiva per a progressar
en la gestió dialogada de conflictes.
docent.
4.5. Elaboració d’una SA
SITUACIÓ D’APRENENTATGE núm. 9
77
Títol Transforma contes en poesia: Una aventura
creativa!
Curs (Nivell educatiu) 3r de Primària
Àrea / Matèria / Àmbit Valencià: Llengua i literatura
Descripció
Aquesta situació d'aprenentatge sorgeix amb la intenció d’ensenyar literatura i poesia a

l’alumnat. El context és l'aula, on els estudiants han estat immersos en la lectura de contes i
llibres que desperten la seua imaginació i creativitat. El repte és connectar aquests contes
amb l'expressió artística de la poesia, una forma diferent de representar les emocions i els
relats que han conegut.
A través de la creació de poemes inspirats en aquests contes, els estudiants es veuen

desafiats a utilitzar la seua habilitat per a la descripció i la seua imaginació per aprofundir
en els personatges, els escenaris i les històries. A més, han d'explorar com expressar
aquests elements de manera poètica, fent servir la rima, la mètrica i la seua pròpia veu
artística.
Aquesta activitat no només introdueix els estudiants en el món de la poesia, sinó que també
fomenta la seua comprensió dels contes llegits a través d'una perspectiva diferent i creativa.
La recitació dels poemes davant dels seus companys no només promou l'expressió oral sinó
que també estimula la confiança i l'autoexpressió en un entorn de suport i comprensió.
La situació d'aprenentatge "Creació de poemes sobre contes" (SA 9) s'encaixa perfectament

en diverses altres situacions d'aprenentatge, ampliant la comprensió dels contes i oferint
noves formes d'expressió i interacció amb la literatura.
La creació de poemes inspirats en els contes llegeixen en l'aula ofereix una immersió més
profunda en aquesta literatura. Aquesta activitat permet als estudiants explorar detalls,
emocions i experiències dels personatges i escenaris, que es converteixen en font
d'inspiració per als poemes que desenvolupen.
A través de la poesia, els estudiants amplien la comprensió dels temes dels contes. El
treball amb la narrativa i els personatges en un format poètic ofereix una visió més
profunda de les històries llegides i millora les habilitats d'expressió oral, ja que els
estudiants reciten els seus poemes davant del grup.
La creació de poemes sobre contes no només implica la construcció d'un poema, sinó
també la creació d'una història en si mateixa. Els estudiants han de desenvolupar una trama
78
i personatges en el seu poema, oferint una perspectiva única i artística de les històries
llegides.
Encara que en un format diferent, l'adaptació dels contes per a la creació dels poemes
implica una simplificació similar a la de l'activitat "Fent realitat el conte". Utilitzen
recursos visuals a través de la paraula poètica i la descripció artística dels personatges i els
entorns.
Tot i ser una forma de representació diferent, la creació de poemes també implica
interpretar i representar els contes llegits, tal com es fa en l'activitat "Teatre de ombres". La
poesia ofereix una nova dimensió per expressar les emocions i les escenes dels contes.
Així com es comparteixen reflexions i opinions sobre els contes en altres situacions
d'aprenentatge (“El llibre màgic”), en aquest cas també es poden expressar aquestes idees a
través dels poemes creats. La poesia ofereix una perspectiva personal i creativa sobre els
contes llegits i explorats a l'aula.
Finalment, aquesta activitat de creació de poemes sobre contes podria formar part d'un
llibre col·lectiu creat pels estudiants. Podria integrar-se com una visió més personal i
artística dels relats que han llegit i explorat, enriquint així la diversitat de perspectives en el
llibre.
Competències específiques
Competències específiques Àrea o matèria

Valencià: Llengua i
Produir, de manera guiada, missatges orals senzills amb literatura
2.5. Competència específica 5. Expressió escrita i multimodal.

Valencià: Llengua i
Produir, de manera guiada, textos escrits i multimodals adequats i literatura
coherents amb un vocabulari apropiat, utilitzant estratègies
bàsiques de planificació, *textualización, revisió i edició.
2.9. Competència 9. Competència literària. Valencià: Llengua i

literatura
llenguatge pròxim a l'alumne, contextualitzats en la cultura i la
tradició, com a font de plaer i de coneixement.
Tractament de les 8 competències clau:
79
CCL: Competència en comunicació lingüística
Aquesta competència implica la capacitat d'interactuar oralment, per escrit o de manera

multimodal en diversos contextos amb una adequada expressió i comprensió. És
fonamental per a la interpretació, creació i anàlisi de textos literaris, sent la base de la
comunicació efectiva en àmbits literaris i lingüístics. En aquesta situació d’aprenentatge
treballem de manera contínua aquesta competència mitjançant la creació i recitació de
poemes a l’aula.
CP: Competència plurilingüe
Aquesta competència no només implica la comprensió i l'ús de diverses llengües, sinó

també l'exploració de la literatura associada a aquestes llengües. És una eina per a enriquir
el coneixement i la comprensió de la literatura en un context multilingüe. Durant les
activitats plantejades es veu present aquesta competència tractant el valencià en tots els
àmbits.
CPSAA: Competència personal, social i d’aprendre a aprendre
Aquesta competència és essencial per al desenvolupament de la comprensió i expressió

literàries. Les habilitats de reflexió personal, aprenentatge autònom i cooperació social són
fonamentals per a la comprensió de textos literaris i lingüístics. Durant les diverses
activitats es tracta aquesta competència fomentant la cooperació, l’aprenentatge autònom i
la reflexió durant l’expressió literària.
OBJECTIUS D’APRENENTATGE CRITERIS D’AVALUACIÓ
Què volem que aprenga l’alumnat i per a què? Com sabem que ho han aprés?
CAPACITAT + SABER + FINALITAT ACCIÓ + SABER + CONTEXT
- Explicar amb paraules pròpies la 1 4.1. Produir, amb ajuda del docent,
seua elecció de temes i la manera discursos orals senzills, amb sentit, sobre
de com van a expressar emocions a coneixements pròxims a l’alumne, de
través dels seus poemes davant de tipologia diversa i ajustats a situacions
la classe. comunicatives habituals.
4.3. Realitzar produccions orals utilitzant

- Demostrar el seu ús adequat d’un 2 un llenguatge no discriminatori, adaptat
llenguatge no discriminatori, a la situació de comunicació i a
adaptant-se a l’audiència i utilitzant l’interlocutor, amb un vocabulari bàsic i
un vocabulari senzill i estructures unes estructures morfosintàctiques
gramaticals comprensibles. senzilles.
80
- Escriure poemes senzills utilitzant 3 5.1. Produir, a partir d’exemples bàsics i
exemples bàsics i estructurant els amb ajuda del professorat, textos escrits i
seus textos de manera coherent, multimodals senzills que responguen a
incloent un vocabulari no les característiques plantejades, amb una
discriminatori. estructura coherent i utilitzant vocabulari
no discriminatori bàsic d’ús freqüent.
- Ser capaç d’aplicar coneixement

elementals d’ortografia i gramàtica 4 5.2. Utilitzar, amb suport i ajuda del
amb suport del professorat. professorat, els coneixements elementals
d’ortografia i gramàtica necessaris en la
situació d’aprenentatge.
- Planificar i revisar els seus poemes, 5 5.3. Planificar i revisar, de manera

incorporant retroalimentació i dialogada i acompanyada pel
millorant el procés d’escriptura professorat, mitjançant instruments i
amb l’orientació del professorat. estratègies elementals, com a part
explícita del procés d’escriptura.
- Ser capaç de llegir i escoltar textos

literaris senzills amb comprensió i 6 9.1. Llegir i escoltar textos literaris
la guia del docent. senzills, propis de la tradició literària,
adequats a l’edat i amb ajuda del docent.
- Crear versions de textos literaris en 7 9.4. Crear versions de textos literaris

col·laboració amb els seus senzills i breus (contes, poemes,
companys i companyes. cançons, dramatitzacions),
- Participar activament en 8 9.5. Participar en manifestacions

manifestacions literàries, aplicant literàries, recitals, representacions
models presentats i comptant amb teatrals, partint de models i amb ajuda
el suport del docent per millorar les del docent.
seues habilitats d’expressió oral i
visual.
SABERS BÀSICS
81
Saber Bàsic Àrea o
matèria
1 Bloc 1: Llengua i ús Valencià:

Llengua i
- Les llengües i els parlants literatura
- Llenguatge no
discriminatori i
respectuós amb les
diferències
- Expressions pròpies
de la llengua
2 Bloc 2: Estratègies comunicatives Valencià:

Llengua i
- 2.1. Sabers comuns literatura
- Adequació textual a
la situació
comunicativa
- Estructura del
discurs: la
coherència i la
cohesió
- Elements de
contingut (tema,
fórmules fixes,
lèxic) i forma
(estructura, format,
títol, imatges)
- Elements de
contingut
(inferències
d’informació) i
forma (tipografia)
- Estratègies de
reflexió sobre el
procés
d’aprenentatge,
autoavaluació i
autocorrecció
- 2.2. Alfabetització
informacional
- Biblioteca de l’aula
o del centre i dels
recursos digitals
- 2.3. Reflexió sobre la
82
llengua
- Relacions de forma
i significat entre les
paraules
- 2.4. Comunicació i
interacció oral
- Estratègies
d’expressió oral:
pronunciació i
entonació
adequades
- 2.6. Expressió escrita i
multimodal
- Aplicació de les
normes
ortogràfiques
- Estratègies del
procés d’escriptura:
textualització i
revisió
- Estratègies del
procés d’escriptura:
planificació i
correcció
3 Bloc 3: Lectura i literatura Valencià:

Llengua i
- 3.2. Literatura literatura
- Vincles amb altres
manifestacions
artístiques i
culturals
- Planificació i
producció de textos
literaris
DESENVOLUPAMENT DE LA SITUACIÓ D’APRENENTATGE
En aquesta situació d’aprenentatge es vol aconseguir realitzar una introducció de l’alumnat

al món de la poesia relacionada amb contes o personatges, mitjançant la creació de poemes
curts que estiguen inspirats en alguns dels contes llegits en l’aula, per a posteriorment dur a
terme la recitació dels poemes realitzats a la resta de companys de classe.
L'estratègia metodològica clau se centra a fomentar la creativitat i la connexió entre la

literatura i l'expressió poètica. Els estudiants seran guiats perquè puguen trobar inspiració
en els relats i personatges que han explorat, utilitzant la seua imaginació per a compondre
poemes curts. Es promourà el diàleg i l'intercanvi d'idees entre les parelles d'estudiants, la
83
qual cosa permet un procés d'aprenentatge col·laboratiu en el qual s'enriqueixen mútuament
amb les seues perspectives i enfocaments creatius.
El tipus d'agrupament seleccionat per a dur a terme aquestes activitats és per parelles, ja
que es busca fomentar la col·laboració i el treball conjunt. Aquesta dinàmica permetrà que
els estudiants compartisquen idees, es donen suport mútuament en l'elaboració dels poemes
i s'enfortisquen en habilitats comunicatives en recitar les seues creacions enfront dels seus
companys.
Quant als materials necessaris, es requerirà accés als contes o textos literaris prèviament
estudiats en classe, així com paper i material d'escriptura per a la composició dels poemes.
A més, és fonamental propiciar un espai on els estudiants es senten còmodes per a
l'expressió oral, ja siga mitjançant l'ús de recursos audiovisuals, un escenari improvisat a
l'aula o simplement un espai obert que afavorisca la presentació dels poemes.
En resum, es busca no sols ensenyar l'art de la poesia, sinó també fomentar la creativitat,
l'expressió personal i les habilitats comunicatives dels estudiants a través d'aquesta activitat
de creació i recitació poètica.
ACTIVITATS D’APRENENTATGE I D’AVALUACIÓ
Descripció de l’activitat d’aprenentatge i Temporització

d’avaluació
- Introducció al concepte de poesia:

Activitats inicials Explicar què és la poesia i el seu 45 minuts
de presentació del propòsit. Utilitzar exemples senzills i
bloc poemes breus relacionats amb contes
coneguts. Per exemple:
- Presentació dels contes: Revisar els

contes llegits a l'aula, destacant
personatges, escenaris i emocions
rellevants. Per exemple:
84
Activitats de - Sessió de brainstorming: Demanar als 45 minuts
coneixements estudiants que compartisquen el que
previs saben sobre la poesia i els contes. Anotar
les seues idees a la pissarra per crear una
Què en sabem base de coneixement.
- Lectura dirigida: Proporcionar fragments 45 minuts

de poemes i contes, i demanar als
estudiants que identifiquen elements
poètics presents en els textos amb ajuda
del professorat. Per exemple:
85
Activitats de - Taller de descripció: Realitzar exercicis 45 minuts
desenvolupament pràctics per a practicar la descripció
detallada dels personatges, els llocs i els
Aprenem nous esdeveniments dels contes llegits. Per
sabers exemple:
86
- Tallers de poesia: Realitzar activitats 45 minuts
pràctiques per explorar recursos poètics
com la rima, la mètrica i la descripció.
Utilitzar exemples concrets relacionats
amb els contes llegits. Per a aquesta
activitat explicarem els recursos poètics
que treballarem i per cadascun
repartirem una part d’un conte on deuran
trobar aquest recurs poètic.
- Exercicis d’escriptura creativa:

Proporcionar temps i espai perquè els 45 minuts
estudiants comencen a escriure els seus
propis poemes, utilitzant els contes com
a inspiració.
87
Activitats - Avaluació reflexiva: Realitzar un debat 45 minuts
d’estructuració de reflexió on els estudiants analitzen la
seua pròpia experiència en la creació de
Què hem aprés? poemes, què han aprés sobre la poesia i
com els ha ajudat a comprendre millor
els contes llegits.
- Avaluació de la comprensió poètica:
Sol·licitar als estudiants que escriguen
breus reflexions sobre com la seua
comprensió dels contes ha canviat a
través de la creació i interpretació
poètica.
Activitats - Recitació de poemes: Organitzar una 45 minuts

d’aplicació sessió de recitació on els estudiants
reciten els seus poemes davant de la
Apliquem el que classe. Aquesta activitat promourà la
hem aprés confiança i l'expressió oral.
- Exposició de poemes: Organitzar una
exposició de poemes on els estudiants
poden exhibir els seus treballs poètics
per a tota l'escola o altres classes.
88
RECURSOS MATERIALS
Activitats inicials de presentació del bloc:

Introducció al concepte de poesia:
- Poemes breus relacionats amb contes coneguts impresos.
- Recursos visuals com imatges que representen la poesia.
- Audiovisuals: vídeos breus amb poemes recitats.
Presentació dels contes:
- Llibres o fragments de llibres dels contes llegits a l'aula.
- Presentació amb imatges que ressalten personatges, escenaris i emocions dels contes.
Activitats de coneixements previs:

Sessió de brainstorming:
- Pissarra per a anotar les idees dels estudiants.
- Imatges o icones relacionades amb la poesia i els contes per estimular la discussió.
Lectura dirigida:
- Fragment de poemes i contes impresos per a l'anàlisi dels elements poètics.
- Recursos audiovisuals amb fragments de lectures per facilitar la comprensió dels
elements poètics.
Activitats de desenvolupament:
Taller de descripció:
- Imatges dels personatges, escenaris o esdeveniments dels contes per a la pràctica de
la descripció detallada.
- Paper i llapis per a l'activitat pràctica.
Tallers de poesia:
- Materials visuals i exemples concrets relacionats amb els contes per a la pràctica de
recursos poètics com la rima i la mètrica.
- Recursos audiovisuals amb poemes que exemplifiquen els recursos poètics.
Exercicis d’escriptura creativa:
- Paper, llapis i materials de dibuix per a la creació dels mateixos poemes inspirats en
els contes llegits.
Activitats d’estructuració:
Avaluació reflexiva:
- Fulls de reflexió o diaris perquè els estudiants escriguen sobre la seua experiència i
aprenentatge.
89
- Espai per a debats i intercanvi d'opinions sobre la comprensió de la poesia i els
contes.
Avaluació de la comprensió poètica:
- Fulls d'avaluació o preguntes estructurades per a la reflexió escrita.
Activitats d’aplicació:
Recitació de poemes:
- Espai adequat per a la presentació oral dels poemes davant de la classe.
- Suport audiovisual per a la gravació o reproducció dels recitals per revisar i millorar
l'expressió oral.
Exposició de poemes:
- Cartells o materials visuals per a la presentació dels poemes.
- Suport audiovisual per a la visualització o projecció dels poemes per a altres classes o
l'escola.
AVALUACIÓ
Instruments En el procés d'avaluació de les activitats d'aprenentatge, es desplegaran

d’avaluació dues eines fonamentals: les rúbriques i l'observació directa. Les
rúbriques, que es presentaran en forma d'annexos específics (com
l'annex 1 i 2), constituiran un marc detallat de criteris per a valorar les
produccions orals i escrites dels estudiants. A través d'aquests criteris
específics, es garantirà una avaluació minuciosa i precisa, permetent als
docents identificar els punts forts i les àrees de millora dels treballs dels
alumnes.
Dins d'aquest conjunt d'eines d'avaluació, es contemplarà una rúbrica

d’autoavaluació, la qual tindrà com a objectiu principal implicar
activament l'alumnat en el procés d'avaluació de la seua pròpia pràctica.
Això no només promourà la responsabilitat i la consciència
metacognitiva entre els estudiants, sinó que també proporcionarà una
oportunitat per al desenvolupament de les seues habilitats de reflexió i
autoaprenentatge.
Per complementar la utilització de les rúbriques, s'adoptarà l'observació

directa com a una eina essencial per a recopilar informació detallada
sobre la participació dels estudiants i la qualitat de les seues
produccions orals i escrites. Aquesta observació directa serà
particularment rellevant durant les sessions pràctiques i les interaccions
en grup, ja que permetrà capturar nuances d'aprenentatge que podrien
no reflectir-se totalment en les produccions formals dels alumnes.
90
Mitjançant l'observació directa, els docents podran avaluar aspectes
com la interacció entre els estudiants, la seua capacitat per a aplicar els
coneixements en situacions pràctiques, així com la seua progressió en el
desenvolupament de competències específiques. Aquesta metodologia
d'avaluació en temps real afegirà una capa addicional de comprensió
sobre el progrés dels estudiants, enriquint la valoració global de les
seues capacitats i contribuint a una retroalimentació més completa i
personalitzada.
Avaluació Per a posar en marxa la situació d'aprenentatge, és

inicial fonamental que el docent realitze una avaluació inicial per
Tipus conèixer els coneixements previs dels estudiants. Aquesta
d’avaluació fase diagnòstica té com a objectiu principal identificar les
necessitats i els nivells de coneixement del grup, per
poder dissenyar activitats que s'adaptin adequadament a
les seues capacitats i interessos.
En aquest context, l'avaluació inicial es realitzarà

mitjançant una sessió de brainstorming i una lectura
dirigida de fragments de poemes i contes. Aquesta
metodologia permetrà obtenir una visió clara dels
coneixements previs dels estudiants des del primer
moment de la situació d’aprenentatge. Això facilitarà
l'adaptació de les activitats d'aprenentatge segons els
coneixements previs dels estudiants, establint una base
sòlida per a l'avaluació del progrés posterior.
Durant les primeres sessions d'aquesta situació

d'aprenentatge, es farà servir un conjunt d'instruments
d'avaluació inicial, com ara preguntes obertes, converses
guiades i plantejament d'interrogants. Aquestes activitats
s'inseriràn principalment en les fases inicials del procés,
específicament a les sessions un i dues, amb l'objectiu de
fomentar la reflexió crítica dels estudiants i introduir-los
en el tema que es desitja abordar de manera gradual i
estructurada. Així, aquesta fase inicial no només
proporcionarà una base clara per al desenvolupament de
les activitats d'aprenentatge, sinó que també establirà les
bases per a l'avaluació dels progressos posteriors dels
estudiants.
Avaluació L'avaluació formativa serà un element crucial i

formativa omnipresent al llarg de tota la situació d'aprenentatge,
representant un procés continu que permetrà monitorar i
enriquir el desenvolupament dels estudiants. Aquesta
pràctica es fonamentarà en l'ús de diverses eines,
91
destacant-se principalment les rúbriques i l'observació
directa.
Les rúbriques, amb especial èmfasi en l'autoavaluació,

serviran com a guia detallada per a avaluar les
produccions orals i escrites dels estudiants. A través
d'aquests criteris específics, es facilitarà una avaluació
completa i justa, permetent als estudiants reflexionar
sobre el seu propi treball i identificar àrees de millora.
D'altra banda, l'observació directa oferirà una visió

immediata de la participació i l'aplicació pràctica dels
coneixements durant les activitats pràctiques. Aquesta
observació en temps real serà essencial per a identificar
les necessitats i els èxits dels estudiants, permetent als
docents intervenir de manera oportuna per reforçar els
aspectes necessaris i reconèixer els avenços realitzats.
El principal objectiu d'aquesta avaluació serà guiar i

millorar el procés d'aprenentatge en temps real,
proporcionant una retroalimentació immediata i
significativa als estudiants. Això implicarà la identificació
de possibles àrees de reforç, així com el reconeixement
dels èxits individuals i col·lectius, afavorint un
aprenentatge progressiu i significatiu per a tots els
participants.
Avaluació L'avaluació sumativa, que tindrà lloc al final de la situació

sumativa d'aprenentatge, marcarà el punt culminant d'aquesta
experiència educativa. Aquesta fase d'avaluació estarà
orientada cap a la consolidació i la valoració global dels
coneixements i habilitats adquirides pels estudiants al
llarg de tot el procés.
La culminació de les activitats d'aplicació, com la sessió

de recitació de poemes i l'exposició de poemes, seran els
moments claus en els quals els estudiants demostraran la
seua comprensió i domini del contingut abordat durant la
situació d'aprenentatge. A través d'aquests esdeveniments,
es podrà observar el resultat dels esforços dels alumnes,
així com la seua capacitat per aplicar els conceptes i
habilitats apreses en situacions reals.
Una característica clau d'aquesta avaluació final serà la

integració de les reflexions dels estudiants sobre la seua
experiència en general i la seua comprensió específica del
contingut. Això permetrà als estudiants donar sentit
personal al seu aprenentatge, reflexionant sobre els seus
92
propis avenços i reptes experimentats al llarg de la
situació d'aprenentatge.
L'objectiu principal d'aquesta avaluació sumativa serà

proporcionar una visió completa i global del nivell
d'aprenentatge assolit pels estudiants. A través d'aquesta
avaluació, es buscarà informar les pròximes situacions
d'aprenentatge, identificant àrees de fortalesa i àrees de
millora, i mesurant el progrés dels estudiants al llarg del
temps.
En resum, l'avaluació sumativa no només servirà com a

punt de referència per determinar l'èxit global de la
situació d'aprenentatge, sinó que també ajudarà a orientar
el desenvolupament futur de les competències dels
estudiants i a continuar avançant cap a l'assoliment dels
objectius educatius.
MESURES I SUPORTS UNIVERSALS (DUA)
Activitats inicials de presentació del bloc
1. Introducció al concepte de poesia i Presentació dels contes

○ DUA: Utilitzar recursos audiovisuals com presentacions amb imatges dels
contes llegits a l'aula. Això pot suportar els estudiants amb aprenentatge
audiovisual.
Activitats de coneixements previs
1. Què en sabem? Sessió de brainstorming

○ DUA: Proporcionar una estructura gràfica, com un mapa conceptual, per
ajudar els estudiants visualment orientats a organitzar les seues idees durant
la sessió de brainstorming.
2. Lectura dirigida
○ DUA: Proporcionar opcions de text en formats variats (text imprés, en línia,
àudio). Això pot ajudar els estudiants amb preferències d'aprenentatge
diverses.
Activitats de desenvolupament
1. Taller de descripció
○ DUA: Proporcionar models de descripció escrits i visuals. Aquesta ajuda pot
ser beneficiosa per als estudiants amb dificultats en la comprensió verbal.
2. Tallers de poesia
○ DUA: Incorporar opcions de treball per parelles perquè els estudiants
puguen col·laborar i compartir idees, beneficiant-se de les interaccions
socials.
3. Exercicis d’escriptura creativa
93
○ DUA: Ofereix opcions de suport a l'escriptura, com plantilles o esquemes,
per ajudar als estudiants amb dificultats en l'organització de la informació.
Activitats d’estructuració
1. Avaluació reflexiva i de la comprensió poètica

○ DUA: Proporcionar preguntes orientadores per ajudar els estudiants a
reflexionar sobre la seua pròpia experiència de manera estructurada.
○ DUA: Oferir opcions de formats per a les reflexions, com enregistraments
d'àudio o esquemes visuals, per atendre les diferents formes d'expressió.
Activitats d’aplicació
1. Recitació de poemes
○ DUA: Permetre als estudiants triar entre recitar davant de tota la classe, en
parella o en grups més petits, per adaptar-se a diferents nivells de comoditat.
MESURES I SUPORTS ADDICIONALS O INTENSIUS
Alumne/a Mesura i suport addicional o intensiu
- En les Activitats Inicials de Presentació del Bloc:

Alumne amb ● Proporcionar indicacions clares i visuals per a les activitats,
TDAH utilitzant esquemes o llistes amb icones.
● Oferir opcions de presentació d'informació, com vídeos
curts o materials visuals, per mantenir l'atenció.
- A la Introducció al Concepte de Poesia:
● Utilitzar materials multisensorials, com textures diferents o
elements tàctils, per atraure l'atenció i mantenir la
participació.
● Incorporar moviment a les explicacions i activitats per
respondre a la necessitat d'activitat física.
- Durant la Sessió de Brainstorming:
● Proporcionar temps addicional per a la participació i oferir
suport individualitzat en la generació d'idees.
● Utilitzar eines visuals, com organitzadors gràfics, per ajudar
a estructurar les idees.
- A la Lectura Dirigida:
● Proporcionar opcions de lectures adaptades al nivell de
comprensió, amb suports visuals per facilitar la comprensió.
● Incorporar pauses i canvis d'activitat per mantenir el
compromís.
- Al Taller de Descripció:
94
● Proporcionar ajuda individual en les activitats que
requereixen motricitat fina, com a retallar o escriure.
- En els Tallers de Poesia:
● Utilitzar activitats interactives i dinàmiques per mantenir
l'interés.
● Donar llibertat per triar entre diferents formes d'expressió.
- Durant els Exercicis d’Escriptura Creativa:
● Proporcionar temps addicional i suport per als exercicis
d'escriptura per evitar la frustració.
● Utilitzar ajudes visuals i plantilles per estructurar
l'escriptura creativa.
- A l'Avaluació Reflexiva i Avaluació de la Comprensió Poètica:
● Adaptar els formats d'avaluació per permetre la
comunicació oral o utilitzar ajudes visuals per a les
reflexions escrites.
- A la Recitació de Poemes i Exposició de Poemes:
● Proporcionar suports visuals i guions per ajudar en les
presentacions orals.
● Permetre opcions de presentació adaptades, com la
interpretació gestual, per fomentar la participació.
- En les Activitats Inicials de Presentació del Bloc:

Alumne amb ● Proporcionar suports visuals i materials adaptats per a la
TEA comprensió de l’estructura del bloc.
● Assegurar un ambient tranquil i amb rutines clares per
respondre a les necessitats de predictibilitat.
- A la Introducció al Concepte de Poesia:
● Utilitzar suports visuals, com peces tàctils o pictogrames,
per facilitar la comprensió dels conceptes.
● Proporcionar opcions de presentació adaptades a les
preferències sensorials, com música suau o materials
texturats.
- Durant la Sessió de Brainstorming:
● Proporcionar temps addicional i suport individualitzat per a
la participació.
● Utilitzar organitzadors visuals per ajudar a organitzar les
idees i pensaments.
- A la Lectura Dirigida:
● Proporcionar versions adaptades dels fragments de poemes
amb suports visuals per a la comprensió.
● Incorporar suports visuals i ajudes per a la identificació
d'elements poètics.
- Al Taller de Descripció:
● Proporcionar materials adaptats per abordar les dificultats
de motricitat fina.
● Donar suport individual en les activitats pràctiques.
- En els Tallers de Poesia:
● Adaptar les activitats per respondre a les sensibilitats
sensorials, oferint opcions de materials i activitats.
95
● Proporcionar models visuals concrets relacionats amb els
contes llegits.
- Durant els Exercicis d’Escriptura Creativa:
● Proporcionar ajudes visuals i plantilles adaptades per a les
activitats d'escriptura.
● Ofereix temps addicional i suport individualitzat per a la
creació de poemes.
- A l'Avaluació Reflexiva i Avaluació de la Comprensió Poètica:
● Utilitzar ajudes visuals i formats adaptats per a la reflexió i
l'avaluació escrita.
● Proporcionar temps addicional i suport en la comunicació
oral per a la reflexió.
- A la Recitació de Poemes i Exposició de Poemes:
● Proporcionar suports visuals i guions per ajudar en les
presentacions orals.
● Permetre opcions de presentació adaptades, com l'ús de
suports visuals o interpretació gestual, per fomentar la
participació.
5. Metodologia. Orientacions didàctiques
5.1. Metodologia general i específica.
La formació lingüística i literària per a estudiants de tercer de primària és fonamental per al

desenvolupament de les seues habilitats lingüístiques. Per aconseguir això, és imprescindible
una metodologia que prioritze la interrelació entre la literatura i la llengua, promovent un
aprenentatge significatiu i integrat. Això implica definir un procés
d'ensenyament-aprenentatge que incloga tècniques d'ensenyament, estratègies pedagògiques i
mètodes d'avaluació que fomenten la participació, el respecte, el pensament crític, la
cooperació i l'assoliment dels objectius educatius.
El treball amb metodologies actives és essencial per potenciar el desenvolupament individual

i grupal dels estudiants. L'ensenyament basat en Metodologies Actives és un ensenyament
centrat en l'estudiant, en la seua capacitació en competències tant específiques, d'una
determinada disciplina, com a transversals (Del Castillo, 2018). Les metodologies actives són
enfocaments educatius que impliquen els estudiants en activitats que fomenten el seu
aprenentatge a través de la participació activa. Aquestes activitats poden incloure lectura,
escriptura, resolució de problemes, formulació de preguntes i debats, on els alumnes han
d'estar compromesos activament. L'objectiu és reconéixer i explorar les habilitats i destreses
96
dels estudiants, així com els seus valors, maneres de pensar i capacitats expressives. Aquestes
metodologies busquen desenvolupar competències més enllà del simple coneixement teòric.
Les metodologies actives són diverses, com ara el contracte d'aprenentatge, la lliçó magistral
participativa, la tècnica expositiva, la simulació, l'aprenentatge a través de casos, l'aula
invertida, l'aprenentatge per projectes, l'aprenentatge cooperatiu, aprenentatge basat en
problemes i l'aprenentatge a través de portafolis. Totes aquestes metodologies comparteixen
característiques comunes. Primerament, els alumnes tenen un paper protagonista en el seu
propi aprenentatge, amb el professor actuant com a guia i facilitador, proporcionant diverses
oportunitats per pensar críticament i participar activament en el procés d'aprenentatge. A més,
la metodologia d'avaluació en aquestes tècniques se centra en un model d'avaluació contínua,
valorant el procés d'aprenentatge més que els resultats finals. Aquestes metodologies
fomenten un entorn d'aprenentatge col·laboratiu i interactiu, on els estudiants poden
desenvolupar habilitats de pensament crític, treball en equip i autoavaluació, assegurant així
un aprenentatge més profund i significatiu.
Aquestes metodologies creen un entorn d'aprenentatge que promou la confiança, la seguretat i

l'empatia, augmentant així l'atenció i la motivació dels alumnes.
Tal i com hem vist, un component clau d'aquesta programació anual és el treball amb
situacions d'aprenentatge, que estan dissenyades per abordar les competències específiques
relacionades amb els sabers bàsics de tercer de primària. En aquestes hem emprat una
metodologia activa, com és l’aprenentatge per projectes, aprenentatge cooperatiu o
aprenentatge a través de casos, que es donen a les situacions d’aprenentatge 2, 5 o 15, entre
altres. A aquestes situacions, l'alumnat té l'oportunitat d'interactuar en contextos pròxims a
ell, facilitant així un aprenentatge autèntic i significatiu. S'hi dona especial rellevància a la
creació i interpretació de textos escrits i discursos orals per abordar els continguts de manera
integrada. L'aplicació del llenguatge suposa un pilar fonamental en la programació, facilitant
la millora de les capacitats expressives dels estudiants i estimulant l'intercanvi d'aprenentatge
entre ells, tot comptant amb la figura del docent com a facilitador i proveïdor de suport.
Aquesta idea es veu reforçada per diversos estudis “Amb això es cultiva la formació integral
dels aprenents des de totes les competències bàsiques entorn de la qual és primordial entre
elles: la competència en comunicació lingüística.” (Valverde, 2014).
En conclusió, en aquesta programació anual de literatura per a tercer de primària es dona

igual importància a la llengua oral i escrita, a través de diverses metodologies actives, com
97
ara l'aprenentatge cooperatiu i l'aprenentatge basat en projectes, que posen èmfasi en
l'aprenentatge significatiu i integrat. Així, s'assegura que els estudiants desenvolupen les
competències clau i específiques amb èxit.
5.2. Recursos didàctics i organitzatius
Les diverses estratègies d'ensenyament i aprenentatge presentades en aquesta proposta de

programació reflecteixen una consideració exhaustiva dels àmbits pedagògics clau, com ara
el desenvolupament del vocabulari, la millora de les capacitats de comprensió i expressió
oral, la comprensió gramatical, la correcció ortogràfica i la consolidació de les aptituds
d'expressió escrita i oral, entre altres àrees. Aquesta diversitat d'enfocaments pretén establir
una seqüència metodològica que inicia amb la presentació dels continguts, el
desenvolupament d’aquests i finalment la seua aplicació pràctica, tot centrant-se sempre en
l'interès i la participació de l’alumnat.
En aquest marc, el rol del professorat adquireix una dimensió essencial com a guia i suport
durant aquest procés formatiu. Per tant, el rol docent ha de caracteritzar-se per tenir una praxi
dinàmica, proactiva i participativa, on s'evidencie la labor com a guia i mediador del procés
d'ensenyament-aprenentatge (Córdova et al., 2023). Els docents, en aquest sentit, són
concebuts com a facilitadors clau, proporcionant les eines essencials per a la comprensió i
assimilació dels continguts. No obstant això, es promou una dinàmica pedagògica que
promou que l’alumnat construïsca el seu propi coneixement mitjançant la formulació de
preguntes orientades i la realització d'activitats que incentiven la recerca i la reflexió crítica.
Aquest enfocament didàctic no només consolida els coneixements previs dels estudiants, sinó
que també ofereix oportunitats significatives per a l'ampliació dels seus coneixements.
Aquesta interacció activa i autònoma dels alumnes contribueix a una comprensió més
profunda dels continguts i al desenvolupament de competències cognitives i analítiques.
Per tant, en aquesta programació, l’aprenentatge literari adopta un enfocament metodològic

que destaca per la seua orientació socioconstructivista, la integració de diferents àmbits
lingüístics i la promoció de l'aprenentatge actiu i significatiu dels estudiants, tot amb
l'objectiu de formar individus competents i crítics en l'àmbit literari i lingüístic.
En aquest sentit, és crucial tenir en compte la diversitat de recursos materials que s’utilitzen
en les sessions per fomentar la participació activa i el desenvolupament integral dels
estudiants. Això inclou l'ús de recursos didàctics, que abasten eines i materials per facilitar la
98
comprensió, el desenvolupament d'habilitats i la construcció del coneixement. La selecció
adequada d'aquests recursos contribueix a enriquir les experiències d'aprenentatge, fent que
les lliçons siguin més accessibles, participatives i significatives per als estudiants. A més, la
disposició de recursos organitzatius és fonamental per a gestionar eficientment l'entorn
educatiu i garantir una implementació coherent i efectiva dels plans d'ensenyament.
Pel que fa als recursos didàctics, es pot considerar l'ús de llibres de text, jocs, el bagul dels
contes i altres materials d'aprenentatge, com a contes, poemes i textos diversos, per abordar
diferents tipus d'escriptura i garantir la inclusió, diversitat cultural i interès dels estudiants. A
més, l'ús d'ordinadors, projectors, pissarres i material d'escriptura pot facilitar la visualització
de vídeos educatius, la realització d'investigacions i la promoció de la participació activa i
l'intercanvi d'idees a l'aula. També és important disposar de fitxes i quaderns de treball per a
realitzar activitats pràctiques i desenvolupar un portafoli final.
Quant als recursos organitzatius, la planificació curricular és essencial per a programar

anualment l'assignatura i definir els objectius d'aprenentatge, els continguts, les metodologies
i les avaluacions, basant-se en el calendari escolar. Això permet crear una estructura
curricular que proporciona una guia clara per a la programació d'activitats i una gestió
eficient del temps.
A més, la formació continuada del professorat en tècniques pedagògiques actualitzades i l'ús

de recursos inclusius és fonamental per a atendre les necessitats diverses dels estudiants i
garantir un enfocament educatiu sensible i equitatiu. L'existència de comitès responsables de
seleccionar i supervisar els materials didàctics també assegura la seua coherència amb els
principis d'equitat, inclusió i diversitat cultural i de gènere.
En resum, la combinació de recursos didàctics i organitzatius, juntament amb la formació del

professorat i la supervisió dels materials didàctics, és essencial per a crear un ambient
educatiu enriquidor i afavorir el desenvolupament integral dels estudiants. A més, l’ús de
diferents espais com zones de l’aula, la biblioteca o el pati fomenta l'interès i per tant, la
participació per part de l’alumnat i les famílies. El compromís del personal docent com a peça
clau en el procés d'ensenyament-aprenentatge garanteix una educació de qualitat que atén les
necessitats i promou el creixement dels estudiants en la llengua i la literatura en l'educació
primària.
99
6. Avaluació de l’alumnat
6.1. Criteris d’avaluació
En referència als criteris d’avaluació, es tindran en compte aquells referents a cada situació
d’aprenentatge depenent de les competències específiques treballades en cadascuna
d’aquestes. A més, aquests estan adaptats al cicle i al curs al qual va dirigida la unitat
didàctica, és a dir, 3r de Primària.
Competència específica 1.
Reconéixer la diversitat lingüística i cultural de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del

món, a través del contacte amb les llengües de l’alumnat i de l’entorn; evitar prejudicis
lingüístics, i valorar aquesta diversitat com una riquesa cultural.
1.1. Identificar les varietats lingüístiques de l’entorn.
1.2. Mostrar interés per l’ús del valencià en situacions comunicatives habituals.
1.3. Mostrar interés i respecte per les varietats lingüístiques del seu entorn immediat, i
identificar algunes expressions d’ús habitual.
1.4. Identificar en contextos senzills, amb ajuda del docent, prejudicis i estereotips
lingüístics freqüents, i reconéixer la pluralitat lingüística del seu entorn com una font
de riquesa cultural.
1.5. Amb l’ajuda del docent, reflexionar sobre aspectes bàsics del funcionament de la
llengua, a partir de l’observació i la comparació de paraules i oracions de diferents
llengües pròximes a l’alumnat.
Comprendre, interpretar i valorar, de manera guiada, textos orals i multimodals propis dels
àmbits personal, social i educatiu, a través de l’escolta activa, l’aplicació d’estratègies de
comprensió oral i la reflexió sobre el contingut i la forma.
2.1. Escoltar de manera activa i interpretar, amb l’ajuda del docent, textos orals
senzills dels àmbits personal, social i educatiu.
100
2.2. Interpretar el sentit global i les idees principals de textos orals senzills sobre
coneixements pròxims a l’alumnat, reconéixer la informació explícita i algunes
informacions implícites senzilles, i progressar, de manera guiada, en la valoració
crítica del contingut i dels elements no verbals elementals
2.3. Escoltar de manera activa i interpretar, amb l’ajuda del docent, textos
multimodals senzills en mitjans digitals, dels àmbits personal, social i educatiu.
2.4. Interpretar el sentit global i les idees principals de textos multimodals senzills
sobre coneixements pròxims a l’alumnat, reconeixent la informació explícita i algunes
informacions implícites senzilles, i progressar, de manera guiada, en la valoració
crítica del contingut i dels elements no verbals elementals.
Comprendre, interpretar i valorar, de manera guiada, textos escrits i multimodals propis dels
àmbits personal, social i educatiu, a través de la lectura de textos, l’aplicació d’estratègies de
comprensió lectora i la reflexió sobre el contingut i la forma.
3.1. Llegir amb bona fluïdesa, de manera silenciosa i en veu alta, i interpretar, amb
ajuda del docent, textos escrits i multimodals senzills dels àmbits personal, social i
educatiu.
3.2. Aplicar, de manera guiada, diferents estratègies per a comprendre el sentit global
i la informació específica, distingir les idees principals de les secundàries, inferir
significats no explícits i fer algunes valoracions personals de textos escrits sobre
coneixements pròxims a l’alumnat.
3.3. Identificar el tipus de text i l’estructura principal dels textos, i valorar, de manera
guiada, el contingut i els aspectes formals i no verbals elementals dels textos escrits i
multimodals, i iniciar-se en l’avaluació de la seua fiabilitat.
3.4. Localitzar, seleccionar i contrastar informació senzilla procedent d’una o dues

fonts, dels àmbits personal, social i educatiu, i avaluar-ne la utilitat en funció dels
objectius de lectura en diferents textos multimodals senzills en mitjans digitals, amb
l’ajuda del docent.
101
3.5. Aplicar, amb ajuda del docent, diferents estratègies per a la cerca, la selecció i la
gestió de la informació en diferents textos multimodals, per a ampliar coneixements
de manera responsable i reconéixer que pot no ser fiable, iniciar-se en el contrast de la
informació i utilitzar-la citant les referències bibliogràfiques.
Produir, de manera guiada, missatges orals senzills amb coherència, cohesió i adequació a
través de situacions de comunicació dels àmbits familiar, social i educatiu.
4.1. Produir, amb ajuda del docent, discursos orals senzills, amb sentit, sobre
coneixements pròxims a l’alumne, de tipologia diversa i ajustats a situacions
4.2. Produir discursos orals amb una pronunciació clara, un volum adequat i una
postura corporal correcta, i iniciar-se en l’ús de suports audiovisuals.
4.3. Realitzar produccions orals utilitzant un llenguatge no discriminatori, adaptat a la

situació de comunicació i a l’interlocutor, amb un vocabulari bàsic i unes estructures
4.4. Localitzar i seleccionar informació en una o dues fonts, de manera acompanyada,

i compartir oralment els resultats citant-ne les fonts.
Produir, de manera guiada, textos escrits i multimodals adequats i coherents amb un

vocabulari apropiat, utilitzant estratègies bàsiques de planificació, textualització, revisió i
edició.
5.1. Produir, a partir d’exemples bàsics i amb ajuda del professorat, textos escrits i
multimodals senzills que responguen a les característiques plantejades, amb una
estructura coherent i utilitzant vocabulari no discriminatori bàsic d’ús freqüent.
5.2. Utilitzar, amb suport i ajuda del professorat, els coneixements elementals
d’ortografia i gramàtica necessaris en la situació d’aprenentatge.
102
5.3. Planificar i revisar, de manera dialogada i acompanyada pel professorat,
mitjançant instruments i estratègies elementals, com a part explícita del procés
d’escriptura.
5.4. Localitzar, seleccionar i gestionar, de manera acompanyada, la informació d’una

o dues fonts i incloure les seues referències en compartir-la.
Interactuar de manera oral, escrita i multimodal, a través de textos senzills dels àmbits
personal, social i educatiu, utilitzant un llenguatge respectuós i estratègies bàsiques de
comprensió, expressió i resolució dialogada de conflictes, de manera síncrona i asíncrona.
6.1. Interactuar oralment, amb l’acompanyament del docent, en situacions

comunicatives habituals, utilitzant un vocabulari bàsic i no discriminatori, un ritme
pausat i el llenguatge no verbal, emprant estratègies d’escolta amb la finalitat de
mantindre el tema i respectar les convencions establides.
6.2. Utilitzar, de manera acompanyada, estratègies bàsiques per a la comunicació

assertiva per a progressar en la gestió dialogada de conflictes.
6.3. Identificar i rebutjar, de manera acompanyada, els usos lingüístics discriminatoris

a través de la reflexió conjunta.
6.4. Interactuar en textos escrits i multimodals, de manera asíncrona i guiada,

mostrant empatia i respecte, utilitzant estratègies per a expressar missatges senzills
estructurats amb un vocabulari bàsic d’ús freqüent i no discriminatori.
Mediar entre interlocutors utilitzant estratègies d’adaptació i de simplificació del llenguatge

per a processar i transmetre informació bàsica i senzilla, en situacions comunicatives
predictibles dels àmbits personal, social i educatiu.
7.1. Mostrar interés per participar en la solució de problemes de comprensió recíproca

entre parlants de llengües o varietats lingüístiques diferents sobre assumptes
quotidians.
103
7.2. Interpretar un missatge breu i senzill en L2 (valencià o castellà) i transmetre la
informació bàsica o explicar conceptes en la seua L1 (valencià o castellà o una altra
llengua), oralment, de manera guiada, per a facilitar la comprensió entre interlocutors
sobre assumptes quotidians en el seu entorn més pròxim.
7.3. Identificar i utilitzar, de manera acompanyada i molt bàsica, estratègies que

faciliten la comprensió i l’expressió orals d’informació en diferents llengües del seu
repertori (L1-L1, L2-L1), com ara l’ús del llenguatge no verbal, o simplificar o
adaptar el missatge.
Llegir de manera autònoma obres i textos de caràcter divers, seleccionats atenent els seus
gustos i interessos i compartir les experiències de lectura.
8.1. Llegir de manera autònoma o guiada obres diverses adequades a la seua edat i
textos escrits i multimodals dels àmbits personal, social i educatiu seleccionar amb
autonomia creixent els que millor s’ajusten als seus gustos i interessos i iniciar-se,
així, en la construcció de la seua identitat lectora.
8.2. Compartir les experiències de lectura, en suports diversos, participant en

comunitats lectores en l’àmbit educatiu.
Llegir i produir textos amb intenció literària, senzills, amb llenguatge pròxim a l’alumne,
contextualitzats en la cultura i la tradició, com a font de plaer i de coneixement.
9.1. Llegir i escoltar textos literaris senzills, propis de la tradició literària, adequats a
l’edat i amb ajuda del docent.
9.2. Interpretar textos senzills de la tradició popular oral, literària, dins d’un context
sociocultural pròxim.
9.3. Expressar l’opinió sobre textos de tradició literària, amb paraules pròpies de
l’alumne i amb ajuda del docent.
9.4. Crear versions de textos literaris senzills i breus (contes, poemes, cançons,
dramatitzacions), individualment i col·lectiva.
104
9.5. Participar en manifestacions literàries, recitals, representacions teatrals, partint de
models i amb ajuda del docent.
6.2. Instruments d’avaluació
Durant el transcurs de la programació anual, es farà ús de diverses eines d'avaluació per

orientar el procés reflexiu i avaluatiu de les sessions i activitats de les situacions
d'aprenentatge. Concretament, es destacaran les rúbriques, l'autoavaluació mitjançant una
rúbrica i l'observació directa com a instruments principals en la situació d'aprenentatge
desenvolupada.
L'observació directa es presenta com un instrument d'avaluació clau, essencial per

comprendre el progrés i l'aprenentatge dels estudiants de manera contextual i immediata.
Aquest instrument implica la supervisió activa de les activitats desenvolupades durant les
sessions d'aprenentatge, incloent-hi tasques realitzades a casa. A través d'aquesta
metodologia, el docent pot avaluar aspectes crucials com la participació dels alumnes, la
motivació, el respecte mutu i la seua implicació general en el procés
d'ensenyament-aprenentatge.
Les rúbriques constituiran una guia específica amb criteris detallats per avaluar el rendiment
dels estudiants en tasques o activitats concretes. Aquesta estructura sistemàtica definirà els
nivells d'èxit esperats en relació amb els objectius d'aprenentatge, proporcionant al docent
informació ràpida i precisa sobre el progrés dels estudiants.
L'autoavaluació, mitjançant una rúbrica adaptada, es convertirà en una oportunitat perquè els
alumnes siguen actius en el procés d'avaluació, desenvolupant la consciència i la crítica sobre
el seu propi aprenentatge. Aquest tipus d'avaluació fomentarà l'autonomia i l'autoregulació
dels estudiants, contribuint a la seua capacitat d'autoavaluació en el futur.
A més d'aquests instruments específics, a la resta de la programació també es farà ús de altres

eines com el diari de classe, el portafoli i l'avaluació entre companys.
El diari de classe serveix com a instrument de seguiment continu i personal. En aquest es

registren observacions, reflexions i impressions diàries dels estudiants. Aquesta eina ofereix
una visió detallada dels progressos individuals i dels desafiaments que poden sorgir. És un
instrument reflexiu que permet al docent ajustar les estratègies d'ensenyament segons les
necessitats i reaccions dels estudiants al llarg del temps.
105
El portafoli és una recopilació organitzada de mostres representatives del treball dels
estudiants. Pot incloure exemples d'activitats, projectes, tasques escrites i altres evidències
del seu aprenentatge. Aquesta eina proporciona una visió holística de les habilitats i del
progrés de l'estudiant al llarg del temps. El portafoli permet als estudiants reflexionar sobre la
seua pròpia evolució i als docents avaluar de manera més completa si s’han assolit els
objectius
L'avaluació entre companys implica que els estudiants es donen retroalimentació mútua sobre
el treball i l'aprenentatge. Cada estudiant avalua el rendiment dels altres membres del grup en
relació amb els criteris establerts. Aquesta pràctica fomenta la responsabilitat i la consciència
crítica, ja que els estudiants no només aprenen dels comentaris dels professors, sinó també
dels seus iguals. L'avaluació entre companys també millora les habilitats de comunicació i
col·laboració.
6.3. Tipus d’avaluació
Al llarg de la programació anual, es duran a terme diversos tipus d'avaluació, ja que és

essencial adaptar el mètode d'avaluació a les particularitats de cada situació d'aprenentatge. A
més, la combinació de diferents tipus d'avaluació en una mateixa SA permet una visió més
completa del progrés dels estudiants i una millor adaptació de les estratègies d'ensenyament.
Els tipus d’avaluació que s’empraran seran l’avaluació inicial, l’avaluació contínua,
l’avaluació formativa i formadora, i l’avaluació sumativa.
L'avaluació inicial té com a finalitat mesurar el nivell de coneixements, habilitats i

competències dels estudiants abans d'iniciar una nova situació d'aprenentatge. Per a dur-la a
terme, s'utilitzaran proves diagnòstiques que inclouran tests inicials amb preguntes
relacionades amb el contingut de la nova unitat didàctica, qüestionaris d'autoavaluació perquè
els estudiants puguin avaluar els seus coneixements previs, i debats inicials on es proposaran
discussions en grup sobre el tema per observar els coneixements i idees prèvies dels
estudiants. Els instruments utilitzats seran tests escrits, qüestionaris en línia i rúbriques
d'observació per als debats.
L'avaluació contínua és una pràctica sistemàtica que segueix el progrés dels estudiants de
manera regular durant la situació d'aprenentatge. Aquesta pràctica ens permetrà avaluar no
només els resultats finals, sinó també el procés que hi ha darrere. Per a implementar aquesta
106
avaluació, es realitzaran observacions sistemàtiques on el professor observarà les activitats
dels estudiants i prendrà notes sobre el seu progrés, proves periòdiques que es faran cada dues
o tres setmanes per avaluar la comprensió del material recentment estudiat, i tasques i
exercicis regulars que es demanaran setmanalment i seran revisades i comentades. Els
instruments utilitzats en aquesta fase inclouran fulls d'observació, quaderns d'activitats,
proves escrites breus i informes de tasques.
L’avaluació formativa permetrà al professorat proporcionar retroalimentació i informació

contínua sobre el progrés dels estudiants durant el procés d'aprenentatge. L'objectiu principal
d'aquesta avaluació és identificar els punts forts i febles dels estudiants per millorar
l'aprenentatge, més que atribuir una nota final. En aquesta línia, es proporcionarà feedback
detallat després de cada activitat avaluativa, es fomentarà l'autoavaluació i la coavaluació on
els estudiants reflexionaran sobre el seu propi treball i avaluaran els treballs dels seus
companys, i es faran sessions de tutoria individuals o en petit grup per discutir el progrés i
establir objectius de millora. Els instruments utilitzats seran formularis de retroalimentació,
fulls d'autoavaluació i coavaluació, i rúbriques de tutoria.
Finalment, l'avaluació sumativa es realitzarà al final d'una situació d'aprenentatge per mesurar
l'assoliment dels objectius. Aquesta avaluació inclourà proves finals que cobreixen tot el
contingut de la unitat, projectes de síntesi on els estudiants desenvoluparan projectes que
integrin els coneixements adquirits durant la unitat, i presentacions orals on els estudiants
presentaran els seus projectes o treballs de recerca davant la classe. Els instruments utilitzats
en aquesta fase seran exàmens escrits, rúbriques d'avaluació per a projectes i presentacions, i
informes finals. Aquest enfocament combinat permetrà obtenir una visió completa del
progrés dels estudiants, i adaptar les estratègies d'ensenyament per garantir un aprenentatge
significatiu i efectiu.
6.4. Criteris de qualificació
Aquesta planificació anual està composta per un total de 15 situacions d'aprenentatge

distribuïdes al llarg dels tres trimestres del curs escolar. Com es detalla a la secció 4.3 sobre
la Distribució Temporal de les Situacions d'Aprenentatge, el primer trimestre compta amb un
total de setze setmanes, permetent així cinc situacions d'aprenentatge, cadascuna amb una
duració de tres setmanes. En canvi, el segon i tercer trimestre disposen de menys setmanes,
conduint a situacions d'aprenentatge amb una durada reduïda de dues setmanes.
107
Cada situació d'aprenentatge està estructurada en tres fases diferents: la fase d'idees prèvies,
la fase d'obtenció de nova informació i la fase de síntesi.
Amb aquesta informació com a base, s'ha creat la taula següent que detalla els percentatges
assignats a cada sessió dins de les situacions d'aprenentatge. Es pot observar que les sessions
d'idees prèvies reben un valor menor, ja que es centren en l'aproximació al contingut i
l'avaluació del coneixement previ dels estudiants. Per contra, les sessions d'obtenció de nova
informació tenen un pes major en el percentatge total, donat que s'avaluen els productes
intermedis. Finalment, les sessions de síntesi reben un valor més elevat, ja que es centren en
l'avaluació del producte final.
Aquesta estructura de qualificació reflecteix l'èmfasi en les diverses etapes del procés
d'ensenyament-aprenentatge i en l'avaluació global.
SESSIONS FASES PERCENTATGES
Sessió 1 Fase d’idees prèvies 5%
Sessió 2 Fase d’idees prèvies 5%
Sessió 3 Fase d’obtenció de nova informació 15%
Sessió 6 Fase de síntesi 20%
Sessió 7 Fase de síntesi 25%
Tenint en compte aquests percentatges, és necessari aclarir que cadascuna de les fases
s’avaluarà amb una sèrie d’instruments, els quals varien en funció de l'objectiu, importància i
exigències de la sessió corresponent.
Per a la fase d’idees prèvies (sessió 1 i 2), s’ha emprat un registre observacional, ya que es
tracta de dues sessions amb un percentatge molt baix, les quals simplement ens ajuden a
valorar el nivell que tenen els estudiants per a començar les posteriors fases. En aquest
registre observacional s’avaluen criteris com: la participació i implicació, qualitat de les
contribucions i, habilitat per a compartir idees i expresarse davant de l’aula.
108
Quant a la fase d’obtenció de nova informació (sessions 3,4 i 5), s’ha utilitzat una rúbrica de
rendiment per a cada sessió. No obstant això, cada rúbrica s’adapta als requeriments que han
d’aconseguir arribar els estudiants, és a dir, els criteris d’avaluació estan adaptats a les
activitats que es realitzen en cada sessió.
Finalment, en la fase de síntesi (sessió 6 i 7), l’instrument portat a terme per avaluar-la ha
sigut tambè una rúbrica de d’acompliment. S’ha fet el mateix que en a fase anterior, s’han
adaptat cadascuna de les rúbriques a les activitats realitzades, tant per a la d’estructuració
(sessió 6) com per a la d’aplicació (sessió 7).
7. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu o

amb necessitat de compensació educativa
És crucial ressaltar la necessitat essencial d'ajustar la programació de l'aula a les necessitats

particulars de l'alumnat, incorporant de manera inherent el principi d'inclusió. La diversitat
inherent a cada estudiant requereix una adaptabilitat en les estratègies educatives per a
assegurar un enfocament que siga equitatiu i receptiu a les diferències individuals. En aquest
sentit, la diversitat a l'aula pot abastar des d'estudiants amb discapacitats fins aquells amb
habilitats excepcionals, que parlen diferents idiomes o provenen de contextos culturals
diversos. És per això que la inclusió emergeix com un pilar fonamental, orientant la creació
d'un entorn educatiu que siga accessible i acollidor per a tots, sense distinció d'habilitats,
discapacitats o antecedents. De la mateixa manera, clarament l'adequació de la programació
no sols és una necessitat pedagògica, sinó també un reflex tangible del compromís amb la
igualtat d'oportunitats i la configuració d'un espai educatiu propici per al desenvolupament
integral de cada estudiant.
En la nostra escola Comenius de València, concretament a l'aula de 3r de Primària, hi ha dos

alumnes amb necessitats educatives específiques que reben Adaptacions Curriculars
Individuals Significatives (ACIS). Aquests alumnes compten amb el suport de les
especialistes de PT i AL, les quals realitzen sis sessions setmanals d'intervenció a l'aula. A
més, les reunions de planificació setmanal d'aula es duen a terme en col·laboració amb
aquestes professionals per fer les adaptacions necessàries.
Pel que fa al diagnòstic, una de les alumnes presenta TDAH i, a causa d'una detecció i
diagnòstic tardà, mostra un nivell de coneixements per sota del curs corresponent. Aquesta
109
alumna requereix una atenció especial a causa de distraccions freqüents i interessos limitats.
Sol estar prop del tutor/a o d'una persona de referència a l'aula, ja que li costa romandre
asseguda o quieta durant les sessions. En moments d'ansietat elevada, presenta conductes
agressives, principalment verbals, i interrupcions constants. És necessari proporcionar-li
moments de respir per acomplir altres activitats o tasques i fins i tot donar-li alguna tasca
ràpida fora de l'aula si és necessari per a reduir els seus nivells d'ansietat i ajudar-la a
centrar-se de nou en la seua feina.
Algunes mesures per a atendre-la serien:
● Suport de mínim un especialista de PT o AL en la mateixa aula.

● Cartells de Recordatori: Utilitzar cartells de recordatori amb imatges o icones per
recordar rutines diàries i indicacions importants.
● Àrea de Calma o Desconnexió: Establir un espai específic a l'aula on l'alumna puga
retirar-se temporalment per relaxar-se i gestionar l'ansietat.
Pel que fa a l'altre alumne, el diagnòstic indica TEA nivell 2 amb deteriorament del
llenguatge i discapacitat intel·lectual lleu, amb objectius d'etapa d'un curs per sota del previst.
La seua comunicació i interacció social són limitades, tot i que demana ajuda a iguals i adults
quan la necessita i fa ús d'un comunicador instal·lat a la seua tauleta. La seua actitud en les
interaccions amb iguals i adults és majoritàriament positiva. Mostra hipersensibilitat tàctil
davant d'estímuls rugosos o aliments amb determinades textures. També presenta
hipersensibilitat auditiva a murmuris, sorolls forts i sons aguts.
Quant a la motricitat, presenta dificultats tant en l'àmbit de motricitat global com fina. Les
alteracions notables es manifesten en l'equilibri i els desplaçaments, com caminar de puntetes
i mal destresa. En l'àmbit de motricitat fina, malgrat les dificultats, és capaç d'escriure amb
lletra llegible, acolorir i retallar amb ajuda.
Les mesures principals serien les següents:
● Suport de mínim un especialista de PT o AL en la mateixa aula.

● Comunicador Augmentatiu i Alternatiu (CAA): Proporcionar i fomentar l'ús del CAA
instal·lat a la seua tauleta, oferint suports visuals i auditius per millorar la
comunicació.
110
● Pictogrames i Símbols Visuals: Utilitzar pictogrames i símbols visuals per crear
suports que ajuden l'alumne a comprendre les rutines diàries i les instruccions de les
activitats.
● Adaptacions en les Activitats Físiques: Proporcionar materials i adaptacions en les
activitats físiques per abordar les dificultats de motricitat global, com l'ús de jocs
sensorials i exercicis adaptats.
Per altra banda, el nostre col·legi, dona molta importància al DUA, Disseny Universal per a
l'Aprenentatge (DUA), el qual és un marc educatiu que busca eliminar les barreres en
l'aprenentatge per proporcionar un accés equitatiu a l'educació. Es basa en tres principis:
proporcionar múltiples maneres de representació, múltiples maneres d'acció i expressió, i
múltiples maneres de compromís. Aquest enfocament reconeix la diversitat dels estudiants i
promou la flexibilitat i personalització en el disseny dels entorns d'aprenentatge per satisfer
les seues diferents necessitats i estils d'aprenentatge. Alguns exemples són els següents:
Mesures de representació:
- Textual: Proporcionar llibres de diferents nivells de lectura perquè els estudiants

puguen triar segons el seu nivell i fomentar l'escriptura creativa a través de contes
curts o diaris personals.
Mesures d’acció:
- Acció Física: Permetre que els estudiants trien entre diferents formes de presentar
projectes, com fer una presentació oral, crear un pòster o representar una breu obra.
També incorporant activitats físiques i jocs que reforcen conceptes d'aprenentatge,
com utilitzar jocs de rols per explorar temes específics.
Mesures de compromís:
- Varietat d'Activitats: Incorporar una combinació d'activitats que aborden diferents

estils d'aprenentatge, com ara debats, projectes individuals, treball en grup i
presentacions orals. Això ofereix opcions de tasques que permeten als estudiants triar
activitats que els interessen més, fomentant així la seua participació.
Finalment, hauria de destacar, que l’alumnat amb TEA seria recomanable desenvolupar un
Pla de Treball Individualitzat (PTI) per abordar les seues necessitats específiques. El PTI és
111
un document que detalla les adaptacions, estratègies i recursos necessaris per a donar suport a
l'aprenentatge i al desenvolupament de l'estudiant amb necessitats educatives particulars.
Les característiques pròpies del TEA, com les dificultats en la comunicació, la interacció
social, els patrons de comportament repetitius i la sensibilitat sensorial, poden requerir
mesures específiques per garantir un entorn educatiu inclusiu i propici per a l'aprenentatge.
Aquestes mesures poden ser: Adaptacions Curriculars, suports en la comunicació,
entrenament en habilitats socials, ambients sensorialment adaptables, estratègies de regulació
emocional, metodologies i recursos específics i col·laboració amb professionals
especialitzats.
Respecte a les nostres situacions d’aprenentatge, hem portat a terme una sèrie d’adaptacions
concretes per a aquests alumnes que presenten dificultats i problemes a l’hora de seguir el
ritme de l’aula.
En el cas de l’alumne amb TDAH, durant el taller de descripció, es divideix la tasca de

descriure un personatge en tres parts més curtes: descripció física, personalitat i accions. A
més, l’alumne rep un organitzador gràfic per a completar cada secció, se li permet alçar-se i
fer una tasca ràpida, com entregar un document, si mostra signes d'ansietat i se li proporciona
reforç positiu cada vegada que completa una secció amb èxit. En els exercicis d’escriptura
creativa, es divideix el temps d'escriptura en blocs de 10 minuts, amb descansos de 5 minuts
entre ells. L'estudiant rep un guió gràfic per a planificar el seu poema abans de començar a
escriure i pot treballar a una sala de recursos tranquil·la per a minimitzar distraccions. A més,
es revisa i comenta el seu treball al final de cada bloc d'escriptura per a proporcionar-li
retroalimentació immediata.
Per altre costat, en el cas de l’alumne amb TEA, durant el taller de poesia, el xiquet rep
instruccions escrites en el seu comunicador i amb pictogrames perquè puga seguir l'activitat.
Se li proporciona paper llis per a escriure i colors suaus per a evitar la hipersensibilitat tàctil li
treballa en un racó tranquil de l'aula, permetent-li fer ús d’auriculars per a bloquejar el soroll
de fons. En el debat reflexiu, utilitza una llista de preguntes i temes que es discutiran, perquè
puga preparar-se amb l'ajuda del seu comunicador. Durant el debat, se li permet usar el seu
comunicador per a contribuir. A més, el debat es du a terme en una part tranquil·la de l'aula,
lluny de sorolls i distraccions.
112
8. Elements transversals
8.1. Foment de la lectura. Comprensió lectora. expressió oral i escrita
La comprensió lectora és la capacitat d'una persona d'entendre allò que llig, és a dir, l'habilitat
per a comprendre les idees globals d'un text, extraure el seu significat i establir relacions
entre elles. La lectura ofereix múltiples beneficis. No sols pot ser una font inesgotable
d'entreteniment, sinó que també fomenta el desenvolupament personal i cognitiu. Per això, la
lectura és clau en el desenvolupament educacional i emocional de l'alumnat, ja que permet
expandir el coneixement i ajuda a augmentar la curiositat sobre diferents temàtiques; millora
la gramàtica, enriqueix el vocabulari i la comprensió de textos; estimula la memòria i també
la capacitat de raonar de les persones; estimula la imaginació de les persones; afavoreix la
concentració... Així doncs, és necessari disposar d’un Pla de lectura de centre (PLEC).
Quant al llenguatge oral i escrit, aquests també formen part del sistema de comunicació que
es produeix a l'aula, com a mitjà i també com a objecte d'aprenentatge. L'expressió escrita
implica un suport i un sistema de representació gràfica del llenguatge. En canvi, en el
llenguatge oral, la persona emissora i receptora solen compartir un context i disposen de
recursos com el gest, l'expressió i la mirada que permeten donar moltes coses per
sobreenteses. És important, ensenyar habilitats comunicatives per comunicar-se amb eficàcia
i ajudar a augmentar la capacitat de comunicació oral. I per fer-ho, s'ha de donar ocasió
perquè l'alumnat desenvolupe la seua competència oral donant-los oportunitat de parlar, on
l'ensenyament de la llengua oral ha de ser en igualtat amb l'escrita.
Per tal de desenvolupar i treballar l'expressió oral i escrita, el foment de la lectura i la

comprensió d'aquesta, es desenvolupen i es treballen diversos tipus d'activitats, com la lectura
de textos literaris, la creació de diaris o la presentació oral cap a la resta d’estudiants de la
classe, impulsant, afavorint i potenciant el gust per la lectura i l'escriptura, utilitzant diferents
recursos (contes, adaptacions cinematogràfiques, poemes, etc.) i atenent el Pla Lector de
centre. Per aquest motiu, es considera important treballar en diferents entorns com la
biblioteca o els racons de lectura, amb tota mena de materials com contes, teatres, cartells,
elements audiovisuals... Treballant i elaborant distints tipus de text, ampliant les habilitats de
lectura referents al Bloc 1: Llengua i ús; al Bloc 2: Estratègies comunicatives; i al Bloc 3:
Lectura i Literatura. Per tant, el professorat, dura a terme diverses tasques com la lectura
113
comentada, la creació de poemes, els debats... per potenciar tant el gust per la lectura i la seua
comprensió, com l'expressió oral i escrita.
En la nostra planificació anual, es destaca una promoció de la lectura, i, per tant, de la

comprensió lectora. Es presenten diversos escenaris d’aprenentatge en què els estudiants es
veuen immersos en textos reals, que abasten des de contes i obres teatrals fins a poemes. Es
promou despertar l’interés dels estudiants pel món literari, motivant-los a explorar les seues
meravelles i abraçar la lectura amb entusiasme i una actitud afavorida.
Per garantir una experiència enriquidora i estimulant en la promoció de la lectura i la

literatura, així com per millorar les competències dels alumnes, s'implementaran diverses
iniciatives tant dins com fora de l'aula. Això inclourà recursos innovadors com el bagul dels
contes i la bústia d'històries, que estaran disponibles a l'aula, així com visites programades a
la biblioteca, com el viatge entre llibres i els moments dedicats a la lectura. A través
d'aquestes activitats, els alumnes tindran l'oportunitat d'explorar lliurement textos i llibres que
els captiven i desperten el seu interés, contribuint a reforçar la seua passió per llegir i millorar
tant la seua expressió escrita com oral.
D'aquesta manera, amb l'objectiu de fomentar l'interés dels estudiants per la lectura i la
literatura i de normalitzar l'ús de les biblioteques, hem dissenyat situacions d'aprenentatge
amb aquest propòsit en ment. Per exemple, activitats com "Exploració d'autors", "Explorant
contes del món", "Contes en acció" o "Fent realitat el conte", facilitaran això. En aquestes
situacions, els alumnes tindran l'oportunitat de visitar la biblioteca quan necessiten buscar un
llibre específic o informació sobre altres cultures i autors.
Finalment, la biblioteca també serà utilitzada com a escenari per a realitzar entrevistes amb
autors locals que visiten l'escola. Això permetrà als alumnes no només llegir les obres dels
autors, sinó també conéixer-los personalment i aprofundir en les seues experiències i
inspiracions. Això enriquirà encara més la seua experiència literària i fomentarà una relació
més directa i significativa amb el món de la literatura.
8.2. Comunicació audiovisual. Tecnologies de la informació i de la

comunicació
Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i la Comunicació audiovisual,

formen part del canvi social en què ens trobem. L'àmbit educatiu es suma a este procés
114
incorporant eines tecnològiques i recursos digitals a les aules, amb l'objectiu d'enriquir i
transformar el procés d'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat a través de les TIC en
educació. Les TIC en educació integren les tecnologies de la informació i de la comunicació,
és a dir, són un conjunt de tècniques i dispositius tecnològics, suports d'informació i canals de
comunicació que integren funcionalitats d'emmagatzematge, processament i transmissió de la
informació digitalitzada. Incorporar aquests recursos implica integrar les TIC en el procés
d'ensenyament-aprenentatge, en la gestió dels centres educatius i en les relacions entre el
personal de la comunitat educativa. Així doncs, l'èxit del procés educatiu estarà condicionat
per l'accessibilitat i l'aprofitament que es faça de les tecnologies en l'educació.
La inclusió de les TIC en educació ha de realitzar-se de manera adequada, com comentem

anteriorment, això implica integrar-les en el procés d'ensenyament-aprenentatge, creant
entorns responsables d'ensenyament digital. Així doncs, el centre compta amb una aula
d’informàtica, una pissarra digital i 5 ordinadors per cada aula, els quals ajuden a fomentar
l’ús quotidià d’aquests materials realitzant activitats i explicacions, així com complementant
els continguts mitjançant la visualització de poemes, vídeos…
Per tant, les TIC en l’aula s’utilitzaran tant a nivell de grup o com individual o amb xicotets
grups, per conéixer autors i personatges, per escoltar fragments d’històries o recitals de
poesia, i per visualitzar textos, poemes i imatges que ajuden a l’alumnat en la millora i el
desenvolupament de les activitats. Així com, s’utilitzaran per fomentar el gust per les TIC i la
literatura, i per adaptar el procés d'ensenyament-aprenentatge als diferents ritmes
d'aprenentatge existents a l'aula, així com a les necessitats i interessos de l'alumnat. A més,
s’utilitzaran per promoure l'aprenentatge a través de la indagació i la recerca d'informació,
fomentant el desenvolupament del pensament crític, l'autonomia i la competència d'aprendre
a aprendre; el desenvolupament de la creativitat a causa de la infinitat d’eines de les quals
podem disposar i per potenciar la cooperació i la col·laboració, amb el desenvolupament
d'activitats d'aprenentatge cooperatiu.
En la nostra programació anual, abracem plenament les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació (TIC) i la Comunicació Audiovisual com a eines essencials per enriquir el
procés d'aprenentatge dels nostres alumnes. Mitjançant aules d'informàtica, pissarres digitals i
ordinadors a l'abast, fomentem l'ús diari d'aquests recursos per a diverses activitats, des de la
visualització de materials complementaris fins a la investigació en línia i l'aprenentatge
cooperatiu. Aquest enfocament no només promou l'interés dels estudiants per la literatura i la
115
tecnologia, sinó que també els prepara per a un futur digitalitzat, potenciant alhora valors com
la cooperació, la creativitat i el pensament crític. En definitiva, les TIC no només són una part
integral del nostre ensenyament, sinó també una oportunitat per a un aprenentatge significatiu
i una preparació efectiva per al món actual.
9. Avaluació de la pràctica docent i indicadors d’èxit
El procés d'avaluació de la tasca dels docents és un component vital per assegurar la qualitat i
l'evolució constant de l'ensenyament. Amb aquest objectiu, s'implementen dues rúbriques
específiques que proporcionen una visió global i equilibrada de la pràctica docent.
La primera d'aquestes rúbriques, l'anomenada Rúbrica d’Avaluació de l’Escriptura de

Poemes, constitueix una eina essencial d'autoavaluació dissenyada per al mateix docent.
Aquesta rúbrica detalla sis criteris clau que l'educador ha d'avaluar, permetent una
autoavaluació detallada i sistemàtica del seu propi rendiment al llarg del curs acadèmic. El
docent, a través de l'avaluació de cada criteri, marca el seu nivell d'assoliment utilitzant
termes com “Assolit”, “Parcialment Assolit”, “Amb Avenços Moderats!, o “No Assolit”.
Aquesta reflexió interna posa de manifest els punts forts i els àmbits de millora, fomentant
una revisió constructiva que impulsa el creixement professional continu.
D'altra banda, Rúbrica d’Autoavaluació de la Recitació de Poemes presenta la segona rúbrica

destinada als alumnes de tercer curs per avaluar el rendiment del professorat al final del curs
acadèmic. Aquesta rúbrica consta de nou ítems que proporcionen als estudiants l'oportunitat
d'expressar les seues percepcions i experiències personals respecte al treball del professor.
Cada ítem requereix que els alumnes seleccionen entre les opcions "Sí", "No" o "De
Vegades", permetent una visió única de la seua experiència a l'aula. Aquesta avaluació
proporciona una perspectiva valuosa i complementària que enriqueix l'autoavaluació del
docent, donant veu als estudiants i facilitant una millor comprensió de l'impacte de la pràctica
docent des del punt de vista dels qui reben l'educació.
Aquest sistema d'avaluació dual, orientat tant cap al mateix docent com als estudiants,
estableix una plataforma completa i equitativa per avaluar i millorar la pràctica docent,
promocionant una cultura de millora contínua dins de l'entorn educatiu.
116
10. Referències bibliogràfiques
Cambios de la LOMLOE relacionados con los contenidos transversales. (s. f.). Anaya.
Castellaro, M., & Peralta, N. S. (2020). Pensar el conocimiento escolar desde el
socioconstructivismo: interacción, construcción y contexto. Perfiles educativos,
42(168), 140-156. 2021.https://doi.org/10.22201/iisue.24486167e.2020.168.59439
Córdova, G. E. C., Moreta, J. E. S., Mayón, J. B. C., & Abad, A. C. (2022). El rol docente
como guía y mediador del proceso de enseñanza-aprendizaje. Ciencia Latina Revista
Científica Multidisciplinar, 6(6), 13911-13922.
https://doi.org/10.37811/cl_rcm.v6i6.4409
Del Castillo, M. J. L. (2018). Origen y desarrollo de las metodologías activas dentro del
sistema educativo español. Encuentro Journal, 27, 4-21.
Empieza a usar las TIC en educación con tu alumnado. (s. f.). Anaya.
Pérez, R. C. (2005). Elementos básicos para un constructivismo social. Avances en psicología
latinoamericana, 23(1), 43-61.
Valverde, M. T. C. (2014). La educación literaria de los clásicos y su proyección
interdisciplinaria para el aprendizaje basado en competencias. Educatio siglo XXI,
32(3), 31. https://doi.org/10.6018/j/210961
117
11. Annexos
Annex 1. Rúbrica d’Avaluació de l’Escriptura de Poemes.
Nota: Elaboració pròpia
118
Annex 2. Rúbrica d’Autoavaluació de la Recitació de Poemes.
Annex 3. Autoavaluació docent.
AUTOAVALUACIÓ DOCENT
Amb
Parcialment No
Criteris Assolit avanços
assolit assolit
moderats
Atenció a la diversitat estudiantil: He

tingut en compte la variabilitat dels
estudiants en termes de capacitats, processos
cognitius diversos, ritmes d'aprenentatge,
habilitats i estils d’aprenentatge.
119
Generació d'interès per la matèria: He
fomentat l'interès dels alumnes a través de
l'abordatge de la matèria d'una manera
estimulant i atractiva.
Preparació prèvia del contingut

desconegut: He adquirit coneixements
anticipats sobre els continguts que no
dominava per evitar errors en la transmissió
de la informació.
Selecció i planificació amb criteris

curriculars: He planificat la seqüència
d'ensenyament seleccionant criteris i
indicadors d’avaluació, així com els
continguts establerts pel currículum oficial.
Definició de tasques desafiantes per a cada

estudiant: He planificat les tasques de
manera que representin un repte cognitiu
adequat per a cada estudiant, assegurant un
nivell d'exigència ajustat a les seues
capacitats individuals.
Desenvolupament d'activitats
complementàries i de reforç: He creat
activitats addicionals i de reforç, més enllà
de les proporcionades pel llibre de text, per
ampliar les oportunitats d'aprenentatge dels
alumnes.
120
Annex 4. Avaluació dels alumnes.
AVALUACIÓ DELS ALUMNES
Ítem a Avaluar Si No De vegades
1. Fomenta la participació
activa a les classes
2. Explica clarament els

conceptes
3. S'adapta a diferents estils

d'aprenentatge
4. Proporciona retroalimentació
útil i constructiva
5. Gestiona efectivament el
temps d'ensenyament
6. Genera interès en el temari
7. Manté una relació entre les

activitats i les competències
estudiantils
8. Atén a la diversitat dels

estudiants
9. Ofereix activitats
complementàries i de reforç
121
Annex 5. Instrument d’avaluació de la sessió 3 fase d’obtenció de idees.
RÚBRICA TALLER DE DESCRIPCIÓ
122
Anexo 6. Instrument d’avaluació de la sessió 5 dins de la fase d’obtenció d’idees.
RÚBRICA TALLER DE POESIA
123
Anexo 7. Instruments d’avaluació de la sessió 5 dins la fase de síntesi.
RÚBRICA DE DEBAT REFLEXIU
124

Treball Final Planificació

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball Final Planificació

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LA PLANIFICACIÓ DE LA LLENGUA I LA LITERATURA EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Berta Sierra, Diego Morell, Marta Torres,

Gonzalo Ortolà i Carmen Barranco

Curs 2023 - 2024

1.1. Justificació de la programació

La programació curricular representa una eina fonamental en el marc de

La nostra justificació pedagògica es fonamenta en els principis de la LOMLOE, que posen un

En aquest context de transformació, la formació literària ha experimentat canvis substancials,

Les situacions d’aprenentatge realitzades són justificades i presentades, evidenciant

En la secció d'avaluació de la pràctica docent, es consideren certes categories com a punts

1.2.1 Centre educatius: Característiques estructurals i context

El Col·legi Comenius de València és una institució educativa compromesa amb la formació

El Col·legi Comenius és un centre privat-concertat de caràcter laic, que concretament es

● Patis d'esbarjo, un teatre central i quatre poliesportius, un d'ells cobert.

Els objectius transversals abasten una àmplia gamma de coneixements, habilitats i

Relació amb la llengua i literatura:

1. Conéixer i apreciar els valors i les normes de convivència,

2. Desenvolupar hàbits de treball individual i d’equip,

3. Adquirir habilitats per a la resolució pacífica de conflictes i

4. Conéixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les

5. Conéixer i utilitzar de manera adequada i efectiva, oralment

7. Desenvolupar actituds positives envers la riquesa

10. Desenvolupar les competències tecnològiques bàsiques i

11. Utilitzar diferents representacions i expressions artístiques

14. Desenvolupar les seues capacitats afectives en tots els

17. Promoure actituds de respecte entre tots els membres de la

D'aquesta manera, centrant-nos en l'àrea de Llengua i Literatura, a continuació s'explica el

1. Aquest objectiu es desenvolupa en la comprensió i exploració dels contes del món. A

2. Aquest aspecte es reflecteix en totes les situacions d'aprenentatge, promovent la capacitat

3. És present en les tasques col·laboratives, estimulant la cooperació i el respecte mutu entre

5. Es treballen de manera específica a través de lectures, activitats de comprensió oral i

7. Es fomenta a través de l'exploració de contes que reflecteixen la diversitat lingüística i

3.1. Competències clau

El propòsit d'aquesta exploració en profunditat de les competències clau és brindar una

1. Competència en Comunicació Lingüística (CCL): Implica la capacitat d'interactuar

3.2. Competències específiques

En el marc de la present programació, es prioritza el desenvolupament de les competències

A continuació, es detallen les competències específiques d'àrea essencials per al

2.1. Competència específica 1. Multilingüisme i interculturalitat.

Reconéixer la diversitat lingüística i cultural de la Comunitat Valenciana, d'Espanya i del

2.2. Competència específica 2. Comprensió oral i multimodal.

2.3. Competència específica 3. Comprensió escrita i multimodal.

2.4. Competència específica 4. Expressió oral.

2.5. Competència específica 5. Expressió escrita i multimodal.

Produir, de manera guiada, textos escrits i multimodals adequats i coherents amb un

2.6. Competència específica 6. Interacció oral, escrita i multimodal.

2.7. Competència específica 7. Mediació oral, escrita i multimodal.

Mediar entre interlocutors utilitzant estratègies d’adaptació i de simplificació del llenguatge

2.8. Competència específica 8. Lectura autònoma.

2.9. Competència específica 9. Competència literària.

Educació Plàstica i Visual:

2.3. Competència específica 3.

Emprar de manera adequada la terminologia específica de l’àrea relativa a elements

2.4. Competència específica 4.

3.3. Sabers bàsics

- Les llengües i els parlants

Bloc 2: Estratègies comunicatives

Subbloc 2.1. Sabers comuns

- Estratègies per a adaptar el discurs a la intenció comunicativa, als participants i a la

Subbloc 2.2. Alfabetització informacional

Subbloc 2.3. Reflexió sobre la llengua

- Relacions de forma i significat entre les paraules

Subbloc 2.4. Comunicació i interacció oral

1r 11 setembre fins al 22 desembre (16 setmanes, 5 temes) 1 tema cada 3