M6.

DESENVOLUPAMENT COGNITIU I
MOTOR
UF3. desenvolupament cognitiu
 ÍNDEX
1. El desenvolupament cognitiu i la intel·ligència
2. Teories explicatives
3. Les funcions cognitives
4. Desenvolupament cognitiu de 0 a 2 anys
5. Desenvolupament cognitiu de 2 a 6 anys. La
intel·ligència preoperatòria
6. L’evolució de la consciència pròpia
7. Estimulació cognitiva
8. Disseny d’activitats d’aula
9. Observació i registre del desenvolupament cognitiu
10. Trastorns en el desenvolupament cognitiu
2
4. Desenvolupament cognitiu de 0 a 2 anys
✗ Piaget: autor que més ha influït en l’aprofundiment del
desenvolupament cognitiu infantil.
✗ Va proposar una teoria constructivista: el coneixement
individual es construeix a mesura que l’infant madura
biològicament i interacciona amb el medi i els objectes
que li envolten.
✗ La interacció permet la construcció d’estructures i
esquemes mentals, que són mètodes d’adaptació a
l’entorn.
3
4.1. Els processos d’assimilació i adaptació en la infància
Esquemes: conjunt d’experiències adquirides a través de la
interacció de la persona amb el medi, i que s’organitzen en forma
de coneixement.
✗ Permeten a les persones a fer-se una idea de com són i què
es pot esperar de les coses de l’entorn.
✗ L’infant de menys edat coneix el món a través de les accions
físiques que fa, mentre que els de major edat poden fer
operacions mentals i utilitzar sistemes de símbols (ex.
llenguatge).

4
4.1. Els processos d’assimilació i adaptació en la infància
✗ Piaget distingeix dues classes
d’esquemes:
✓ Esquemes d’acció o accions
físiques. El primer esquema
d’acció és el reflex de succió.
✓ Esquemes de representació o
accions mentals, que són
esquemes d’acció interioritzats.

5
4.1. Els processos d’assimilació i adaptació en la infància
✗ Els esquemes d’acció els adquirim mitjançant un doble joc:
✓ Assimilació: procés en el qual la persona dona significat
a la realitat amb l’esquema corresponent, és a dir,
afegeix un coneixement nou als esquemes anteriors.
✓ Acomodació: és el joc constant d’assimilar nous
conceptes que ens obliguen a modificar l’estructura
existent i crear una estructura més desenvolupada.
Suposa la modificació del coneixement existent.

6
4.1. Els processos d’assimilació i adaptació en la infància
✗ Piaget reconeix tres nivells d’assimilació:
✓ Assimilació reproductora. Els infants repeteixen una
vegada i una altra una acció segons un esquema d’acció
precís. Ex. Nadó succiona o agafa els objectes repetidament.
✓ Assimilació de reconeixement. Els infants practiquen un
esquema obtingut en l’assimilació precedent sobre l’objecte
conegut. Ex. Reconeixen quins objectes pot succionar.
✓ Assimilació generalitzadora. Els infants practiquen
l’esquema conegut sobre objectes nous. Ex. Succionar
xumet, llençol, dit...
7
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
✗ Subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu:
1. Exercici dels reflexos (0 a 1 m).
2. Primeres adaptacions sensoriomotrius i reacció circular
primària (RCP) (1 a 4 m).
3. Reacció circular secundària (RCS) i procediments per fer
durar els espectacles interessants (4 a 8 m).
4. Coordinació d’esquemes secundaris i aplicació d’aquests a
noves situacions (8 a 12 m).
5. Reacció circular terciària (RCT) i descobriment de nous
mitjans per experimentació activa (12 a 18 m).
6. Invenció de nous mitjans per combinació mental (18 a 24 m).
8
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
Subestadi 1. D’exercici dels reflexos. De 0 a 1 mes
✗ Els nadons responen al seu entorn mitjançant actes reflexos
que els permeten adaptar-se al medi. Alguns es perdran
paulatinament i altres com el de succió i de prensió li permetran
la supervivència.
✓ Reflex de succió. Inicialment es produeix en buit, sense
estímul. Hi ha diferents aproximacions al mugró matern,
(des de la indiferència a la recerca prèvia).
✓ Reflex de prensió. Per explorar els objectes i poc a poc
anar coneixent-los.
9
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
Subestadi 2. Primeres adaptacions sensoriomotrius i reacció
circular primària (RCP). D’ 1 a 4 mesos
✗ No hi ha intencionalitat a les accions o
conductes, per això no es pot parlar
d’intel·ligència.
✗ Fan reaccions circulars primàries (RCP):
repetició d’accions centrades en el seu cos
que ha descobert per atzar; les repeteix
fins que la controla. Ex. llepar-se el dit.

10
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
✗ No hi ha imitació pròpiament dita, però sí contagi. Si la
persona adulta imita una acció que els infants executen, ells
molt sovint la tornen a repetir.
✗ No hi ha permanència de l’objecte, però mantenen la mirada
al lloc per on desapareix la mare quan surt de l’habitació, o
al punt on va desapareixent lentament un objecte que
prèviament han seguit amb la vista.
✗ Es produeixen coordinacions entre: l’audició i la fonació,
l’audició i la visió, la visió i la succió, la visió i la prensió, la
visió i el tacte, i la visió i les sensacions cinestèsiques.

11
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
Subestadi 3. Reacció circular secundària (RCS) i procediments
per fer durar els espectacles interessants. De 4 a 8 mesos
✗ Reaccions circulars secundàries(RCS): repetició d’accions
(sacsejar, agitar, moure, fregar, picar, etc.) que han realitzat
amb els objectes per intentar repetir els resultats interessants
descoberts quan la seva acció es refereix al medi extern. Ex
fer moure o sonar joguina penjada al bressol.
✗ No hi ha conductes intencionals, perquè la finalitat de l’acció
no està planificada amb anticipació (només és la repetició de
l’acte).

12
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
✗ Pot fer algun tipus d’imitacions, si les conductes o accions imitades
formen part del seu propi repertori i les pot veure quan són
reproduïdes. Ex treure la llengua.
✗ No hi ha permanència de l’objecte perquè no busca l’objecte que se
li amaga totalment davant d’ell, però hi ha indicis clars de la
conducta de buscar. S’observen
esforços per recuperar un objecte
que li ha caigut o ha perdut: el
nadó demostra habilitat per trobar
un objecte parcialment amagat.

13
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
Subestadi 4. Coordinació d’esquemes secundaris i aplicació
d’aquests a noves situacions. De 8 a 12 mesos
✗ Coordinació de dos esquemes en un acte únic per a
aconseguir una finalitat no directament accessible per a
l’infant en un primer moment. Ex retirar caixa i agafar
joguina.
✗ Si hi ha una finalitat, també hi ha una intencionalitat, perquè
l’infant pot separar mitjans i fins. És a dir, pot enllaçar
diferents esquemes per aconseguir un objectiu últim.

14
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
✗ Cert nivell de conservació i de permanència de l’objecte:
o Si un objecte li cau i li desapareix de la vista,
és capaç de buscar-lo.
o També el buscarà si una persona adulta, a la
vista de l’infant, n’hi amaga un que li resulta
interessant sota un mocador (tot i que veu
que ha desaparegut i que no el té a la vista,
sap que hi és).
o Si s’amaga davant de l’infant però en un lloc
diferent d’on sol anar-lo a buscar el buscarà
al primer lloc on s’ha acostumat a trobar-lo.

15
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
✗ Pot dur a terme conductes imitatives de sons o d’accions
senzilles noves.
✗ S’aproxima a la captació de l’espai objectiu, proper i llunyà,
perquè ell mateix es desplaça i per l’interès que té pel
desplaçament d’objectes.
✗ Domini inicial de la causalitat i del temps (successió
d’esdeveniments). Quan l’infant vol fer durar un espectacle
interessant, utilitza procediments i esquemes més adaptats
a aquesta finalitat. A més, pot dur a terme anticipacions
més complexes; exemple, roba mare que va a sortir.

16
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
✗ Mostra més interès pels
objectes en si i no només per
l’expansió de les seves pròpies
accions.
✗ Els objectes nous li desperten
interès i curiositat per conèixer
les característiques que tenen.

17
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
Subestadi 5. Reacció circular terciària (RCT) i descobriment de
nous mitjans per experimentació activa. De 12 a 18 mesos
✗ Reaccions circulars terciàries (RCT):
accions centrades en el medi que
repeteixen introduint modificacions per
experimentar els efectes i comprovar
els resultats. Ex mà a aixeta oberta.

18
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
✗ Conservació i permanència
de l’objecte: si veu amagar
un objecte unes vegades en
un lloc i unes altres en un
altre, el busca correctament
al lloc on s’ha amagat, però
encara té problemes amb
l’objecte que s’amaga amb
desplaçaments que ell no
aconsegueix veure.

19
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
✗ Els objectes es van acomodant a l’ús que
se’n fa normalment. Ex la cullera, per
menjar.
✗ La imitació es fa sistemàtica i exacta. Ja es
poden valer d’un model de demostració
d’una altra persona.
✗ Grans progressos en la construcció de
l’espai i de la causalitat, ja que
descobreixen les relacions que hi ha entre
els objectes i ells.

20
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
Subestadi 6. Invenció de nous mitjans per combinació mental.
De 18 a 24 mesos
✗ L’acció directa sobre els objectes per
solucionar problemes (subestadi 5) és
substituïda per la invenció. Els infants
sembla que pensen més les coses abans
d’actuar. Ex 16 mesos prova abans
d’agafar cadira (subestadi 5, assaig-error)
i amb 20 mesos directament l’agafa
(subestadi 6, observació-reflexió-solució).

21
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
✗ Respecte a la permanència de l’objecte: l’objecte es
conserva i es fa permanent. Un infant pot trobar un
objecte que amaguin davant seu en dos o tres llocs,
encara que no n’hagi vist el desplaçament.
✗ En relació amb la causalitat i amb l’espai: comprenen
relacions causa-efecte senzilles i són capaços de
representar-se mentalment els seus propis recorreguts
o desplaçaments, tenint com a referència objectes,
mobles o les mateixes habitacions de la casa.

22
4.2. subestadis de la intel·ligència sensoriomotriu
✗ Apareix el joc simbòlic o de simulació: són jocs
del «com si»: substitueix un objecte per un
altre que el representa. Ex. arrossegar caixa
de cartró com si fos un camió.
✗ Apareix també la imitació diferida, una
imitació que és la representació del mateix
model absent.
✗ S’accedeix a la representació: representació: evocar un
objecte, situació o esdeveniment que pot no ser present per
mitjà d’alguna cosa que ocupa el seu lloc.

23
5. Desenvolupament cognitiu de 2 a 6 anys. La intel·ligència
preoperatòria
✗ Període preoperatori: apareix la capacitat
de representació, que Piaget va denominar
funció simbòlica.
✗ També té gran importància el
desenvolupament del llenguatge, permetent
a l’infant ampliar la seva capacitat de
pensament i comunicació.
✗ Els infants podran albirar el resultat d’una activitat o d’una
seqüència d’accions sense necessitat d’actuar-les, o podran
pensar en objectes i persones absents.

24
5.1. característiques del pensament preoperatori
✗ Segons Piaget, els trets que determinen la forma de
raonar en la infància són:
✓ Egocentrisme.
✓ Centració.
✓ Sincretisme.
✓ Juxtaposició.
✓ Irreversibilitat.
✗ Aquestes característiques desapareixen a mesura que
els infants accedeixen a l’estadi següent.

25
5.1. característiques del pensament preoperatori
✗ Egocentrisme: els infants estan centrats en si mateixos, en el seu propi
jo, en la seva pròpia consciència, i no es poden col·locar en el punt de
vista dels altres; no pot existir un altre punt de vista més que el propi.
El manifesten per mitjà del llenguatge:
✓ Repetició (ecolàlia) de síl·labes o paraules per la satisfacció de
parlar.
✓ Monòleg que fan parlant en veu alta i sense adreçar-se a ningú.
✓ Monòleg col·lectiu o converses on parlen entre ells sense intentar-
se comprendre.
✓ Dificultats a l’hora d’utilitzar correctament els possessius teu i meu.
26
5.1. característiques del pensament preoperatori
✗ Centració: tendència dels infants a seleccionar i atendre un sol
aspecte de la realitat.
✓ Mostra la incapacitat per coordinar diferents perspectives
i/o compensar diverses dimensions d’un objecte determinat.

27
5.1. característiques del pensament preoperatori
✗ Sincretisme: tendència d’infants a percebre
la realitat mitjançant visions globals, i a
trobar semblances o relacions entre
objectes i esdeveniments sense fer cap
anàlisi prèvia.
✓ Produeix un tipus de raonament il·lògic
que passa intuïtivament d’una premissa
a una conclusió.

28
5.1. característiques del pensament preoperatori
✗ Juxtaposició: els infants són incapaços de relacionar o ordenar
d’una manera lògica els elements que formen un tot.
✓ Es mostra, per exemple, en els relats fragmentats i inconnexos
dels infants, en què només utilitzen la conjunció copulativa «i»
com a enllaç entre paraules i segments de la narració, perquè
no poden fer connexions causals o temporals, ni relacions
lògiques.
✓ També es manifesta per la desorganització i distribució
espacial dels diferents elements dels primers dibuixos
simbòlics dels infants.

29
5.1. característiques del pensament preoperatori
✗ Irreversibilitat: incapacitat d’executar una
acció en els dos sentits (del dret i del revés)
del recorregut, perquè no es pot comprendre
que es tracta de la mateixa acció a l’inrevés.
✓ És deguda al fet que els infants encara
no han descobert l’operació inversa ni la
reciprocitat.
Experimento: Conservación y Reversibilidad
https://youtu.be/hCjMs5sBGhQ

30
5.2. funció simbòlica
✗ Funció simbòlica o semiòtica o representació:
apareixen les primeres manifestacions al
subestadi 6 de la intel·ligència
sensoriomotriu.
✗ Representació: substitució d’un objecte,
persona, animal o situació (significat) per
alguna cosa que ocupa el seu lloc
(significant).

31
 5.2. funció simbòlica
✗ Tres classes de representació: senyal o índex, símbol i signe.
✓ Senyal o índex. Significant té una relació molt propera amb el
significat. Comprensió fàcil per l’infant. Ex el fum seria el senyal
d’un foc.
✓ Símbol. Relació de semblança entre l’objecte representat i la
cosa que el representa (tot i que no tan propera). Ex El dibuix de
la casa d’un infant és el símbol amb el que la representa.
✓ Signe. No existeix cap relació entre el significant i el significat,
entre l’objecte o situació absents i l’element que els substitueix.
Ex paraules del llenguatge.

32
5.2. funció simbòlica
✗ La capacitat de representació es manifesta a
través de diferents conductes:
✓ Joc simbòlic.
✓ Imitació diferida.
✓ Imatge mental.
✓ Dibuix.
✓ Llenguatge.

33
5.2. funció simbòlica
✗ Joc simbòlic: jocs de simulació o del «com si». Els infants
utilitzen un objecte segons el seu capritx fora del seu ús
natural.
✗ Imitació diferida: imitació sense la presència del model. Ja
han interioritzat la imatge del model i així poden reproduir-
la quan els interessi.
✗ Imatge mental: representacions internes de la realitat.
✗ Dibuix: a través d’ell, els infants poden representar la
realitat. S’inicia generalment entre els 3 i 4 anys.
✗ Llenguatge: és el màxim nivell de representació de la funció
simbòlica.
34
5.3. subestadis del pensament preoperatori
✗ Piaget ha descrit dos subestadis:
✓ Subestadi 1. Pensament
simbòlic i preconceptual (de 2
a 4 anys).
✓ Subestadi 2. Pensament
intuïtiu (de 4 a 7 anys).

35
5.3. subestadis del pensament preoperatori
Subestadi 1. Pensament simbòlic i preconceptual. De 2 a 4 anys
✗ Ús de preconceptes o conceptes primitius: són esquemes
representatius concrets que no tenen la generalitat de conceptes.
Consisteix en imatges que evoquen a l’infant objectes concrets i
individuals de la seva vida quotidiana.
Max! Max!

36
5.3. subestadis del pensament preoperatori
✗ Raonament transductiu: és aquell que
vincula entre si preconceptes, és a dir,
que estableix relacions entre elements
individuals.
✗ El raonament d’un infant és transductiu,
perquè el seu pensament només atén
una part rellevant d’un fet o d’una
situació, i acaba fent inferències de
particular a particular.

37
5.3. subestadis del pensament preoperatori
Subestadi 2. Pensament intuïtiu. De 4 a 7 anys
✗ Tot i que al principi el seu pensament és egocèntric i està
centrat per l’acció del moment, es va produint una certa
descentració. Ja poden tenir en compte dues dimensions
successives. Ex més alt però més estret, en la prova de
conservació dels líquids.

38
5.3. subestadis del pensament preoperatori
✗ Tipus de representacions que els infants fan del món:
✓ Realisme infantil: implica la indiferenciació entre el món
psíquic i el món físic de l’infant. Atribueixen una
existència real i externa al seu món subjectiu intern.
✓ Animisme: atribuir vida i consciència a objectes inanimats,
que fa que se’ls pugui atribuir intencionalitat, emocions o
altres característiques pròpies dels éssers humans.
✓ Artificialisme: consisteix a creure que totes les coses que
existeixen han estat fabricades per l’ésser humà o per un
superhome.
39
5.3. subestadis del pensament preoperatori
✗ En aquest període els infants construeixen invariants que
són les qualitats essencials d’un objecte que fa que es pugui
reconèixer com a tal, encara que en canviïn altres qualitats
no essencials.
✗ Qualsevol objecte té dues classes de qualitats: les
essencials o invariants (poques i molt precises i que fan que
es pugui diferenciar d’altres objectes), i les no essencials
(poden ser molt nombroses).

40