Eduard Vives

Ciències Socials
____________________________________________________________________________________________________________

L’IMPERI BRITÀNIC

• Orígens de l’Imperi Britànic

L'Imperi Britànic es va formar a partir de les activitats comercials i d'exploració d'Anglaterra
en el segle XVI. La colonització d'Amèrica del Nord, la formació de la Companyia de l'Índia
Oriental i les victòries en guerres colonials van contribuir al seu creixement. Durant el segle
XIX, la Revolució Industrial va consolidar el poder econòmic, i el regnat de la reina Victòria va
veure l'apogeu imperial. Després de la Segona Guerra Mundial, l'Imperi es va debilitar i va
experimentar una descolonització progressiva, amb moltes colònies aconseguint la independència
fins al seu desmantellament gairebé complet a mitjan del segle XX.

• Context en el que es gesta l’Imperi Britànic al segle XIX

Al segle XIX, l'Imperi Britànic va sorgir en un context de profunds canvis econòmics i socials.
La Revolució Industrial va impulsar el desenvolupament econòmic del Regne Unit, proporcionant la
base per a l'expansió imperial. Innovacions tecnològiques i marítimes van consolidar la
superioritat naval britànica. Durant el llarg regnat de la reina Victòria, l'Imperi experimentà
una expansió massiva cap a Àfrica, Àsia i el Pacífic, motivada per interessos econòmics i
rivalitats amb altres potències. Les guerres colonials i els moviments nacionalistes en les
colònies van caracteritzar aquest període. Aquesta època va ser marcada per la competència
imperial i va establir les bases per la descolonització posterior.

ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DELS TERRITORIS DE L’IMPERI BRITÀNIC

Segons el rol que juguen a l’Imperi
Colònies
Les colònies eren territoris totalment
sotmesos al control britànic.
Solien ser utilitzades per l'explotació
de recursos naturals i com mercats per
als productes industrials britànics.
L'administració colonial estava subjecta
al govern central del Regne Unit.
Segons la forma de govern
Colonial Directe:
En moltes colònies, el Regne Unit exercia
un control directe a través de
governadors i administradors colonials
enviats des del Regne Unit.
Les polítiques i les lleis eren sovint
dictades des de la metròpoli.
Home Rule i Autonomia:

Protectorats i Territoris Depenents: Als dominis com Canadà, Austràlia i Nova

Alguns territoris eren considerats
protectorats o territoris dependents, on
la influència britànica era forta, però
hi havia una certa autonomia local.
Aquesta autonomia podia ser concessió
britànica o bé resultat de tractats amb
les comunitats locals.
Dominis:
Als dominis, com Canadà, Austràlia i
Nova Zelanda, hi havia un grau
significatiu d'autonomia.
Aquests territoris tenien els seus
propis governs i sistemes legals, encara
que mantinguessin una connexió simbòlica
amb la Corona britànica.
Protectorats Tribals:
En algunes àrees d'Àfrica i Àsia, es van
establir protectorats tribals on els
governants locals mantenien el control
intern, però sota la supervisió i
influència britàniques.
Zelanda, es va introduir el concepte de
"home rule" o autonomia, que donava als
territoris un control més significatiu
sobre els seus assumptes interns.
Sistema de Govern Indirecte:
En algunes àrees d'Àfrica i Àsia, es va
utilitzar un sistema de govern indirecte,
on les autoritats locals eren utilitzades
per a l'administració quotidiana,
subjectes a la supervisió britànica.
Mandats de la Societat de Nacions:
Després de la Primera Guerra Mundial,
alguns territoris van ser col·locats sota
mandat de la Societat de Nacions. Els
mandats implicaven una supervisió
internacional, principalment de la part
de les potències victorioses, amb el
Regne Unit com a responsable
d'administració en alguns casos.
Aquesta estructura i organització
complexa reflecteix la diversitat de
territoris i la naturalesa canviant del
poder i la influència britànics a
l'interior de l'Imperi al llarg del
temps.
 Eduard Vives
Ciències Socials
____________________________________________________________________________________________________________

Àfrica →

Objectius

Oceà Índic →
Àfrica →
Control Estratègic de Rutes Marítimes:
Mantenir el control estratègic de les rutes marítimes a l'Oceà Índic per facilitar el
comerç amb l'Índia, la Xina i altres regions.

Establir Bases Navals:

Establir bases navals estratègiques al llarg de la costa de l'Oceà Índic per assegurar
el control naval i la seguretat de les rutes marítimes.

Comerç amb l'Índia:

L'Índia era una colònia crucial i una font important de recursos, incloent teixits,
espècies i altres productes que eren importants per a l'economia britànica.

Projecció de Poder:
Utilitzar el control sobre les colònies a l'Oceà Índic com una base per a la projecció
de poder i influència en altres regions de l'Àsia.

Protegir Interessos Comercials:

Garantir la seguretat dels interessos comercials britànics a la regió i prevenir altres
potències de competir pel control d'aquests interessos.

Oceà Índic →

Recursos Naturals:
Exploitar els abundants recursos naturals presents a Àfrica, com ara metalls
preciosos, diamants, or, coure, i altres minerals.

Mercats per a Productes Manufacturats:

Establir mercats per als productes manufacturats britànics. Les colònies a Àfrica es
veien com a destinacions per als productes industrials britànics i com a fonts de
matèries primeres per a la indústria britànica.

Control Territorial:
Expandir el control territorial per consolidar l'autoritat britànica i prevenir
altres potències europees de guanyar influència a la regió.

Projecció de Poder:
Utilitzar les bases militars establertes a Àfrica com a punts estratègics per a la
projecció de poder a altres regions i per a la defensa dels interessos britànics a
nivell global.

Missió Civilizadora:
Justificar la colonització mitjançant narratives imperialistes, com la "missió
civilizadora," que sostenia que la cultura i la civilització occidentals havien de
ser portades a les poblacions autòctones africanes.