RESUM ÈTICA I MORAL

MATERIA: FILOSOFIA FECHA: 05/05/24

ètica: manera de la qual ens hem de comportar. No totes les accions que duim a terme els
humans pertanyen a l’àmbit moral

hi ha accions que feim de manera inconscient (digestió, dormir)

Mecànicament (caminar)
per pura necessitat (menjar)

Aquestes accions no són morals perquè l’ésser humà en dur-les a terme no actua
conscientment ni amb llibertat.

N’hi ha d’altres que duim a terme de manera conscient i lliure, però que tampoc es
qualifiquen de morals, ja que són intranscendents o amb escassa repercussió pràctica
(anar al cine o sortir a passejar)

existeix finalment un altre tipus d’accions que a més de ser conscients i lliures
repercuteixen en els altres i en el medi ambient. Només aquestes accions són morals

Accion morals: accions que duen a terme els humans conscientment i lliurament, i que com que
tenen conseqüències pels altres o per al medi ambient han d’estar sotmeses a unes normes
morals.

Ètica→ prové del grec étos, significa estància o lloc on s’habita. Posteriorment, va passar a
significar manera de ser o caràcter.

Moral→ prové del llatí moralis, deriva de mos i significa costum o hàbit.

Avui en dia tenen un significat diferent

moral: està formada per les normes per les regles de conducta que regeixen les regions
concretes de les persones
ètica: reflexió sobre les normes morals.

SOFISTES
 relativisme→ no hi ha veritats universals. Les nostres valoracions depenen del nostre punt
de vista i les nostres argumentacions.
escpetisme→ no podem conèixer cap veritat absoluta. Gorges diu “res no existeix si una
cosa existís no la podríem conèixer, si la poguéssim conèixer no la podríem comunicar”

SÒCRATES

Universalisme moral: els valors morals són absoluts i iguals per a totes les persones
Intel·lectualisme moral: qui sap que és el bé, necessàriament el fa

ARISTÒTIL

Aristòtil pensava que tot en la natura persegueix un objectiu, una finalitat.

L’ésser humà te molts objectius, moltes finalitats, però aquestes es troben jerarquitzades, ja que
no totes tenen al mateix grau d'importància, i a dalt de tot es troba la felicitat.

Eudemonisme: La felicitat és el bé suprem.

EPICUR

També creu que l’objectiu de tothom és assolir la felicitat, però per ell la felicitat consisteix a
evitar el dolor per poder absorbir el plaer. Per això ell creia que havíem de guiar-nos per la
intel·ligència. Segons ell el plaer consisteix amb una vida tranquil·la i moderada.

UTILITARISME

És bona l'acció que produeix la major felicitat possible al major nombre de persones. Aleshores
el que determina la bondat de les accions són les conseqüències i no l'acció en si. (el fi justifica
els mitjans

ÈTICA KANTINA

Kant pensava que la raó era la mateixa i idèntica en tots els éssers humans i que, com els
imperatius morals eren expressió de la raó humana, tots els éssers humans tenien els mateixos
imperatius.