FILOSOFIA

Ètica: Com ens hem de comportar?

No totes les accions que duem a terme els éssers humans pertanyen a l’àmbit moral.

- Hi ha accions que feim de manera inconscient, com ara la digestió, dormir…; mecànicament, com
vestir-nos, caminar…; o per pura necessitat, com respirar o menjar. Aquestes accions no són morals
perquè l’ésser humà, en dur-les a terme, no actua conscientment ni amb llibertat.

- N’hi ha d’altres que duem a terme de manera conscient i lliure, però que tampoc es qualifiquen de
morals ja que són intranscendents o amb escassa repercussió pràctica. Anar al cinema, sortir a
passejar…

- Existeix, finalment, un altre tipus d’accions que, a més de ser conscients i lliures, repercuteixen en els
altres o en el medi ambient. Només aquestes accions són morals.

Així, podem definir les accions morals com aquelles que duen a terme els éssers humans
conscientment i lliurement i que, com que tenen conseqüències per als altres o pel medi ambient, han
d’estar sotmeses a unes normes morals.

La paraula ètica prové del grec éthos i significava “estància”, “lloc on s’habita”. Posteriorment va
passar a significar “manera de ser”, “caràcter”.

La paraula moral prové del llatí moralis, que deriva de mos, i significa “costum”, “hàbit”. Així, té el
mateix sentit que la paraula grega éthos.

Avui en dia, en canvi, sí tenen un significat diferent.

La moral està formada per les normes, per les regles de conducta que regeixen les accions concretes
de les persones. L’ètica és una reflexió sobre les normes morals, sobre la seva pertinença i legitimitat,
etc.

Els Sofistes

Relativisme: una de les seves afirmacions fonamentals era que no hi ha veritats universals. També
eren relativistes morals: segons Protàgores “l’home és la mesura de totes les coses”. Consideraven
que la diversitat d’opinions i formes de vida fa impossible trobar normes de conducta vàlides per a
tots els éssers humans. No hi ha cap valor de caràcter universal i absolut, les nostres valoracions
depenen del nostre punt de vista i de les nostres argumentacions.

Escepticisme: En l’àmbit del coneixement eren escèptics, és a dir, creien que no podem conèixer cap
veritat absoluta, no podem estar segurs de cap coneixement. Gòrgies: “Res no existeix. Si alguna
cosa existís, no la podríem conèixer. Si la poguéssim conèixer, no la podríem comunicar”.

Sòcrates

En l’àmbit de l’ètica va defensar l’universalisme moral: els valors morals són absoluts i iguals per a
totes les persones. El bé és únic i absolut. La diversitat d’opinions és fruit de la ignorància. Molta gent
creu saber què és el correcte, però s’equivoquen.

També va defensar l’intel·lectualisme moral: qui sap què és el bé, necessàriament el fa. Saber equival
a ser bo, el coneixement intel·lectual coincideix amb la rectitud ètica. Qui actua amb maldat és per
ignorància.

L’ètica d’Aristòtil

L’ètica d’Aristòtil parteix de la seva visió teleològica: Aristòtil pensava que tot en la natura persegueix
un objectiu, una finalitat. Per exemple, l’objectiu d’una llavor és tornar arbre i donar fruit, l’objectiu d’un
ganivet és tallar.

També ens diu que l’ésser humà té molts objectius, moltes finalitats, però aquestes es troben
jerarquitzades, ja que no totes tenen el mateix grau d'importància, i a dalt de tot es troba la felicitat.
Així, segons ell, el fi últim de l’ésser humà és la felicitat. Aquesta visió segons la qual la felicitat és el bé
suprem rep el nom d’eudemonisme.
L’ètica d’Epicur

Epicur també creia que l’objectiu que tothom persegueix en la vida és la felicitat. Però per ell, la
felicitat consisteix en evitar el dolor per poder assaborir el plaer. Ara bé, per viure una vida feliç
gaudint del plaer, Epicur pensava que calia guiar-se per la intel·ligència. El gaudi indiscriminat de
plaers pot ser origen de patiments, sobretot amb el pas del temps. Segons ell, el plaer consisteix en
una vida tranquil·la i moderada.

L’utilitarisme

Com hem dit, “és bona l’acció que produeix la major felicitat possible per al major nombre de
persones”. Aleshores, el que determina la bondat de les accions són les seves conseqüències, no
l’acció en si. Podríem dir que per ells, el fi justifica els mitjans.

Ètica kantiana

Això vol dir que cada ésser humà ha de complir els imperatius de la seva raó i que, per això mateix,
cada persona pot tenir una moral diferent de la dels altres? En absolut. De la mateixa manera que la
resta dels filòsofs il·lustrats, Kant pensava que la raó era la mateixa i idèntica ens tots els éssers
humans i que, com que els imperatius morals eren expressió de la raó humana, tots els éssers
humans tenien els mateixos imperatius.