05 - Tècnica I Tàctica Individual SCALA

7/4/24
12220- FONAMENTS DELS ESPORTS II:

ESPORTS COL·LECTIUS II: HANDBOL
Victor Tremps Domínguez
victortd@blanquerna.url.edu
EL JUGADOR D’HANDBOL
Tècnica i tàctica individual
Índex
0. Introducció
1. Tècnica Individual
2. Tècnica Defensiva
3. Tècnica Ofensiva
4. Tàctica Individual
5. Tàctica Individual Defensiva
6. Tàctica Individual Ofensiva
1
7/4/24
0. Introducció
- Posar ordre a la informació rep el

jugador
- Ensenyar a pensar i a actuar

d’una forma encertada i
adaptada
TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

G rau d e C ièn cies d e l'activitat física i l'esp o rt / F o n am en ts d els esp o rts II - E sp o rts co l·lectiu s II - H A N D B O L
0. Introducció
A través de l’entrenament de la
tècnica i de la tàctica individual, el
jugador pot conèixer els elements
més importants del joc.
TEM A 5. Tècnica i Tàctica Individual

0. Introducció

2
7/4/24
0. Introducció
està relacionada amb la

manera de fer les accions.
està relacionada amb la

presa de decisions per fer-
ne una o altra

0. Introducció
Tàctica Tècnica
Correcta utilització
d’aquestes Conjunt d’habilitats
tècniques motrius pròpies de
adequant-les a les cada esport, que
circumstàncies que necessitem per
es produeixen en desenvolupar-lo
el joc en cada amb qualitat
moment.
“que” hem “com” ho

de fer fem
M otricitat
especifica
Conjunt (atac i
habilitats i defensa)
coneixements
motrius
Adaptar
qualitats
especifiques
al joc
Tècnica Individual
3
7/4/24
Tècnica
Individual

10
DEFENSA
Posició de base Desplaçaments Marcatge
Pilota No pilota
Acuit Despossessió Control Blocatge Dissuasió Intercepció Ajuda

11
ATAC
Adaptació
Posició de base Desplaçaments Pilota Recepció Passada Bot LLançament Fintes
Sense Pilota Amb Pilota

12
4
7/4/24
2. Tècnica Defensiva: La posició de base

1 Postura Equilibrada
2 Cap dret
3 Cos lleugerament inclinat endavant
4 Cames amb lleugera flexió
5 Peus recolzen sobre la part de davant
6 Braços una mica flexionats.
7 Bona posició, ens predisposa a actuar.

13
2. Tècnica Defensiva: ELS DESPLAÇAMENTS
Reduir èxit atacant
•Anticipar-nos
•Situar-nos correctament a l’espai.
•Tenir continuïtat defensiva
•Col·laborar defensivament amb els
companys.
•Afavorir el moment d’intervenció

14
2. Tècnica Defensiva: ELS DESPLAÇAMENTS
Execució Trajectoria Orientació Ritme
• Marxa • Corba • Frontal • Uniforme

• Carrera • Recta endavant • Canvi de
• Lliscada • Combinada • Frontal ritme
lateral endarrera • Accelerada
• Lateral
• Amb canvi
de direcció
• Amb canvi
de sentit

15
5
7/4/24
2. Tècnica Defensiva
Fer-se veure
N
O
• Fer les passes massa

llargues.
• Creuar les cames
• Saltar molt, perden el
contacte amb el terra.

16
2. Tècnica Defensiva: EL MARCATGE
Marcatge
Pilota No pilota
Acuit Despossessió Control Blocatge Dissuasió Intercepció Ajuda
17
Acuit
Despossessió
Bona posició de base
+
Bons desplaçament
Fonament tècnics
•Postura Equilibrada
•Cap dret
•Cos lleugerament flexionat
•Cames en flexió
•Peus recolzats sobre part davant
•Braços fleixionats i actius
18
6
7/4/24
Control

+
Bons desplaçament
Moment de la veritat
Com volem impedir la progressió del

nostre oponent, dificultar la passada i
evitar el llançament, cal estar situats
tapant el punt fort de l’adversari.
19
Control

+
Bons desplaçament
Fonaments tècnics
•Cos
•Cames
•Braços
Són moviments de contacte fets moltes

vegades amb força, vigor i “fair play”.
20
Control
SALT
Fonaments tècnics
•No abandonar control després de la

caiguda.

21
7
7/4/24
Control
PIVOT
Fonaments tècnics
Contactar amb el cos oposant

resistència en base a una bona
col·locació de les cames que estan
obertes i flexionades. Els braços, igual
que abans, estan controlant per una
banda el maluc i per l’altra la pilota.

22
Desgraciadament en l’handbol, això passa massa sovint...

23
Blocatge
“temps” o “estratègia” no podem
“controlar” a l’atacant, cal almenys
dissuadir el llançament a través del
blocatge. Pretenem interceptar la pilota
en el seu camí cap a la porteria.
Classificació
En contacte o no amb el terra
A un alçada alta, mitja o baixa.

24
8
7/4/24
Blocatge
Fonaments tèorics
•El cap manté el camp visual (s’ha de

ser valent).
•El cos davant de l’atacant
lleugerament situat a punt fort.
•Els braços estirats amb les mans
juntes i obertes, buscant i “atacant” la
pilota.
•Les cames a terra o en suspensió.

25
3. Tècnica Ofensiva: LA POSICIÓ DE BASE

1 Postura Equilibrada
2 Cap dret
3 Cos lleugerament inclinat endavant
4 Cames amb lleugera flexió
5 Peus recolzen sobre la part de davant
6 Braços una mica flexionats.
7 Bona posició, ens predisposa a actuar.

26
3. Tècnica Ofensiva: ELS DESPLAÇAMENTS

27
9
7/4/24
3. Tècnica Ofensiva: ELS DESPLAÇAMENTS SENSE PILOTA
Execució Trajectoria Orientació Ritme

• Marxa • Corba • Frontal • Uniforme
• Carrera • Recta endavant • Canvi de
• Lliscada • Combinada • Frontal ritme
lateral endarrera • Accelerada
• Lateral
• Amb canvi
de direcció
• Amb canvi
de sentit

28
3. Tècnica Ofensiva: ELS DESPLAÇAMENTS AMB PILOTA
AMB PILOTA
•Traslladar-se pel terreny de joc

•Limitats per les regles de joc
•Limit de tres passes

29
La regla de les tres passes:

• Recepció de la pilota amb els peus a terra:
- Estem en punt 0
- 1er contacte – primer pas
PUNT 0
1er PAS

30
10
7/4/24

• Recepció de la pilota amb un peu a l’aire:
- Peu de terra – punt 0
- Peu a l’aire al contraatacar – primer pas
PUNT 0
1er PAS

31

• Recepció de la pilota amb els 2 peus a l’aire:
1) Si toquen al terra a la vegada:
- Els dos peus toquen a la vegada – punt 0
- Següent contacte – primer pas
Recepció a l’aire
PUNT 0
1er PAS
32

• Recepció de la pilota amb els 2 peus a l’aire:
2) Si toquen el terra un després de l’altre:
- Primer peu toca al terra – punt 0
- Següent contacte – primer pas
Recepció a l’aire
PUNT 0
1er PAS
33
11
7/4/24

• Cal tenir ben clar que per parlar de PAS s’ha de
superar sempre el peu recolzat a terra.
• En aquesta altra seqüència:
- Recepció a l’aire – punt 0
- Primer contacte – punt 0
- Segon contacte a la mateixa alçada – punt 0
- Tercer contacte – primer pas
- Quart contacte a la mateixa alçada – primer pas
- Cinquè contacte – segon pas
- Sisè contacte a la mateixa alçada – segon pas
- i així successivament...
34

• Cal tenir ben clar que per parlar de PAS s’ha de
superar sempre el peu recolzat a terra.
• Cal dir també que:
“pivotar” és cada cop un pas.
• primer pas
• segon pas
• tercer pas

35
3. Tècnica Ofensiva
• Tot aquest procés tècnic cal fer-lo en el moment

oportú (l'indicaran els companys, adversaris,
pilota...), i amb el ritme adequat a les
circumstàncies del joc, acomodant el cicle de
passes a les necessitats observades.
• El domini d’aquestes 3 passes és bàsic dintre de
les capacitats tècniques del jugador. Comporta
de fet un principi tàctic fonamental:
No botar abans “d’utilitzar” les tres passes.

36
12
7/4/24
3. Tècnica Ofensiva: L’ADAPTACIÓ A LA PILOTA
Adaptació Pilota
Fonamental agafar be la pilota
•La mà: agafar la pilota amb les puntes

dels dits.
•Els dits: aquests per aconseguir-ho
han d’estar ben oberts (màxima
amplitud / el dit gran i petit estan
pràcticament en línia recta).
•El braç: fem determinats moviments
amb el braç quan estem a prop del
defensor per allunyar la pilota d’ell i per
tant protegir-la.

37
3. Tècnica Ofensiva: L’ADAPTACIÓ A LA PILOTA
Agafar bé la pilota, fins i tot per gent que té la mà

molt gran, es converteix en tal obsessió que és
molt comú dintre de l’handbol utilitzar el que
popularment anomenem com a “pega”.
Per suposat no hi ha que utilitzar-la en

l'aprenentatge dels nens.

38
3. Tècnica Ofensiva: LA PASSADA
La passada ens permet relacionar-nos amb els companys d’equip:
Armat Peus Direcció Mans Recurs

• Alt • Suport • Frontal • Amb una • En Bot
• Clàssic • Salt • Endavant • Amb • De Toc
• Mitjà • Cap al dues • Impulsió
• Baix costat • Rectificat

39
13
7/4/24
Passada clàssica - lateral:

Passada frontal - clàssica

40

Passada de canell

41
• Altres passades molt utilitzades són:

- La passada en bot (1)
Des de qualsevol posició del braç i de manera
sorprenent es passa la pilota en bot. S’utilitza molt com
a passada al pivot.
- La deixada (2)
Quan sembla que anem a passar endavant o fins i tot 1
moltes vegades quan sembla que anem a llençar a
porteria, el que fem és deixar la pilota quan estem fent
l’armat del braç. És una situació que es dóna moltes
vegades dins de l’atac col·lectiu d’un equip, sobretot
quan es produeixen encreuaments.

42
14
7/4/24
• Altres passades / de recurs:

- Passada d’impuls (1) / passada ràpida i propera.
- Passada en rectificat (2) / per superar l’oposició de l’adversari.
- Passada de toc (3) / molt ràpida i sorprenent.
- Passada per darrera el cos (4) / sorprenent però insegura.
• L’elecció en cada moment del joc d’un tipus concret de passada depèn
de la capacitat tàctica de cada jugador. Fer-la bé o malament de la seva
capacitat tècnica.
1 2 3 4

43
3. Tècnica Ofensiva: LA RECEPCIÓ

44
3. Tècnica Ofensiva: LA RECEPCIÓ
Recepció
Fonaments tècnics
Mans separades
Dits grans i parel·lels a terra
Amortir la pilota
Variants:
- En funció alçada arribi pilota.
- I costat d’on arribi
Important: peus sempre mirant

endavant
Tot i que hi han excepcions, cal intentar rebre sempre la pilota
amb les “dues” mans. Sobretot en el procés d’aprenentatge.
45
15
7/4/24
3. Tècnica Ofensiva: EL BOT
El Bot
Fonaments tècnics
•Per poder desplaçar-nos amb la pilota

pel camp cal botar-la. Podem valorar
dos tipus de bot:
•De protecció
•D’avanç
46
3. Tècnica Ofensiva: EL BOT
• Com al desplaçament ha de ser ràpid cal “tirar” el bot una mica endavant
perquè la pilota no se’ns quedi al darrera.
• Fora de les situacions en la que el bot ens permeti anar directes a porteria
(després d’interceptar o en contraatac directe), cal sempre valorar molt
seriosament aquest principi tàctic:
Cal utilitzar sempre el bot com
un recurs, no com una finalitat.
Podem parlar també del bot unitari (botar i agafar), que és el que en
situacions de 1x1 ens permet ampliar el cicle de passes de 3 a 6. Per
això és tant important no botar abans de fer les tres primeres passes.

47
3. Tècnica Ofensiva: EL LLANÇAMENT
Llançament és el moment culminant del joc.

Posició
Armat Peus corporal Recurs Lloc
• Alt • Suport • Caiguda • Parabolic • 1ª Linia

• Clàssic • Salt • Sense • Rosca • Extrems
• Mitjà • Suspensió caiguda • Peu • Pivot
• Baix Canviat • 7 meteres
• Rectificat • Esquena • Cop franc
• Vol (fly)
• Fort Fluix
• Etc…

48
16
7/4/24

49
• Llançament en suport clàssic

• L’armat del braç és més profund (1)
• El cos fa una acció de torsió - distorsió més ample, i més ràpida (2)
• El braç es deixa anar (desarmat) en extensió cap endavant projectant tota
l’acceleració cap a porteria (3)

50
• Llançament en suport / variants

• Alt / El braç surt totalment estirat per sobre del cos (1).
• Mitjà / El braç surt lateralment a l’alçada de la espatlla (2).
• De maluc / Es produeix un últim pas molt més llarg per baixar el centre de
gravetat. El braç fa el desarmat molt baix amb al avantbraç quasi bé
paral·lel a terra (3).
1 2 3

51
17
7/4/24
• Llançament rectificat
• El cos fa una gran flexió
lateral cap al costat contrari
del braç executor.
• El braç segueix el moviment
del cos buscant que la pilota
surti (per superar a
l’adversari) el més allunyada
possible pel costat contrari
del braç executor.
• Moltes vegades, tot i que el
llançament sigui en suport,
acaba en caiguda a terra
(desequilibri del cos).
52
• Tots aquest llançaments descrits poden ser:

• Amb caiguda
Quan en l’intent de superar a l’adversari, bé sigui un defensor o el mateix
porter (per exemple el 1x1 entre el porter i l’extrem), retardem molt el final
de l'execució, s'acostuma a produir un desequilibri corporal que comporta
que el final del llançament sigui en caiguda. És una caiguda controlada.

53
• Tots aquests llançaments descrits poden ser:

• Amb caiguda
• Amb salt o suspensió.
Diem en salt quan es busca un salt en llargada.
Diem en suspensió quan el que es busca és alçada
per tirar per sobre de la defensa.
La cama de batec sempre és la contraria del braç
executor, fen una gran flexió-extensió en el moment
de l’impuls. L’altra cama col·labora fen un moviment
d’elevació per davant amb una flexió de ± 90º.
3er pas alçada

1er pas 2on pas impulsió llargada

54
18
7/4/24
• Altres llançaments de recurs són:

• El llançament parabòlic.
Independentment des de la zona de 6 metres on es
produeixi, consisteix en, davant de la sortida del
porter per tapar porteria, tirar-li la pilota per sobre de
manera parabòlica. És molt important l’avantbraç i el
joc de canell.
• El llançament d’esquena en gir.
És un recurs per quan es juga en la zona de pivot i el
defensa no permet, en base a una bona defensa, fer
el gir per orientar-nos a porteria.
És molt sorprenent però molt insegur tot i que hi ha
alguns pivots que esporàdicament el realitzen.

55

• El llançament en vol (fly)
El fly és una acció coordinada d’atac que
es finalitza “penjant” la pilota dins de
l'àrea contrària perquè el jugador receptor,
tot agafant-la a l’aire, efectuï el llançament a
porteria. És una acció d’alt risc per la seva
gran dificultat tècnica, sobretot en aquests
aspectes:
- Precisió en la passada a l’espai vuit.
Aquesta passada acostuma a fer-se en
situacions de proximitat del rival i necessita
una gran coordinació espai – temporal amb
el receptor.
56

• El llançament en vol (fly)
- Recepció de la pilota a l’aire. Implica una
molt bona coordinació tant al moment de
saltar com al moment d’agafar la pilota.
- Llançament a l’aire. La gran dificultat és el
mínim temps que hi ha per armar i desarmar
el braç. Requereix una gran coordinació i
força.
- Escollir el llançament. S’ha d’observar al
porter i escollir en mil·lèsimes de segon.
Finalment cal dir que tot es pot complicar
encara més si parlem d’un doble fly (passada
a l’aire – passada a l’aire – llançament).
57
19
7/4/24

• El llançament “fort-fluix”.
• És un tipus de llançament d'execució
clàssica excepte en el cop de canell
que es dóna a la pilota al final del
recorregut del braç. D’aquesta manera
la pilota en lloc de sortir amb molta
velocitat surt de forma “suau”
enganyant al porter en el seu moment
d’intervenció.
• Comporta un alt nivell d’afinament
tècnic en l’avantbraç i canell.
• S’utilitza força en els llançaments de 6
o 7 metres.
58

• El llançament amb efecte o “en rosca”.
És un tipus de llançament que es realitza
des de les zones de 6 metres, sobretot
des de els extrems i consisteix en, davant
de la sortida del porter, tirar la pilota cap al
terra amb un efecte molt fort, de tal
manera que, quan el toqui, agafi l’afecte i
faci un canvi de direcció cap a porteria.
És fonamental “recollir” la pilota amb el
canell, per després, amb un moviment de
gir, donar-li aquest efecte tant fort.

59
• Si fem una valoració dels llançaments des de

el lloc específic on es produeixen:
• Des de la posició de central:
El central és un tipus de jugador molt polivalent al
que se li demana una gran capacitat per
organitzar i dirigir el joc, però el que cada vegada
se li demana també més, que tingui una gran
capacitat de xut.
Si més no, és el jugador que es troba més al mig
del camp amb un molt bon angle de llançament.
Per ell són vàlids la majoria de llançaments
descrits anteriorment. Fonamentalment en suport
clàssic i rectificat, així com aquest mateixos
llançaments en salt o suspensió.
60
20
7/4/24

• Des de la posició de lateral:
Els laterals són els jugadors normalment amb
més gran capacitat de xut exterior. Acostumen
a ser jugadors molt alts i corpulents per poder
xocar o tirar per sobre de la defensa contrària.
Necessiten un gran domini de tot tipus de
llançaments, perquè també tiren en penetració
des de 6 metres, però potser el tipus de
llançament que més utilitzen són els que es
produeixen en “suspensió”.
Poden arribar a tirar a 130 km-hora.

61

• Des de la posició d’extrem:
L’extrem, per la posició que ocupa al camp
respecte a la porteria, té un tipus de llançament
molt complicat (té molt poc angle de llançament).
És per això que el xut des de l’extrem té unes
característiques molt especials:

62

Característiques:
Sempre es fan en salt
Aquest salt pretén buscar alçada i angle de
llançament per tant, en el salt, es busca una
trajectòria cap al punt de 7 metres.
El desarmat del braç també pretén trobar angle de
xut (moltes vegades es fa pel costat).
Quasi bé sempre es fa en situacions de
desequilibri.
S’apura tant el llançament que quasi bé sempre
finalitzen en caiguda.
63
21
7/4/24

Característiques:
S’utilitzen molts tipus de llançaments.
Fonamentalment:
- Clàssics en suspensió (clàssic amb el
desarmat pel costat)
- Rectificat en suspensió (llançaments al
curt o jugadors dretans que juguen al extrem dret)
- Parabòlics
- Fort – fluix
- Amb efecte (rosques)
- En vol (fly).
64

• Des de la posició de pivot:
El llançament del pivot està molt condicionat per
la seva orientació a la pista en el moment de la
recepció de la pilota. El pivot rep sempre la pilota
de costat o d’esquena a la porteria.
Això fa que el pivot hagi de dominar un nou
element previ al xut: El gir.
Com a la resta de llançaments es
busca llançar recolzats en el peu
contrari al braç executor.
Un jugador dretà gira: Punt feble Punt fort
65

• Des de la posició de pivot:
Després del gir, una altra de les característiques
que diferencien al xut del pivot, és que moltes
vegades l’armat del braç, degut a la posició i
proximitat del defensor haurà de ser per davant.
La part final del llançament sempre acostuma a
ser amb una gran desequilibri i per tan caiguda.
Una dificultat afegida és la proximitat i per tan
pressió del porter. El pivot ha decidir el llançament
amb una gran velocitat i precisió, per això és
important que busqui molt ràpid l’orientació del
cap i poder visualitzar l’acció que fa el porter.
66
22
7/4/24

• Llançament de set metres:
• Per reglament ha de ser un llançament en suport.
En tot el procés el peu avançat no es pot moure
(només es pot alçar al taló).
• Es juga molt amb les fintes de llançament.

67
3. Tècnica Ofensiva: LES FINTES
• Les fintes són moviments d’engany

que fa el jugador d’atac per desbordar
al defensor i si més no, obtenir una
situació d'avantatge en el seu 1x1.
• Les fintes no deixen de ser, des d’un punt de vista tècnic, desplaçaments
amb la pilota a la mà, dels que ja hem parlat anteriorment.
• Un aspecte fonamental, com ja s’ha dit abans, és que aquest treball es
produeixi abans d'haver botat la pilota, ja que aquest bot el podem
necessitar després, si amb les tres passes reglamentàries no hem
aconseguit una avantatge suficient.
68
• Podem establir la següent

classificació:
• Segons pel costat on sortim:
- A punt fort o punt feble
• Segons el tipus d’engany:
- Fintes de direcció
- Fintes de passada o llançament.
- Finta de braç (finta molt propera al defensor que consisteix en
envoltar-lo amb el braç de xut en extensió, mentre amb l’altre braç
a l’alçada del maluc, afavorim la sortida a punt feble)
• Nombre de canvis de direcció:
- Simple
- Doble
- En gir
69
23
7/4/24
• Potser una de les més clàssiques sigui la finta simple de

direcció. Podem fer la següent descripció:
• Consisteix en fer creure al defensor que volem anar cap un
costat i sortir per l’altre.
• Com es pot veure, el moment de la finta es produeix en la
primera fotografia que és quan carreguem al pes del cos
sobre una cama (esquerra) per a continuació sortir amb
força cap a l’altra direcció.

70
Fixes Variables
L’espai (lloc on juguem) El companys (com esport col·lectiu que és),

La porteria (objectiu a defensar o atacar) Els adversaris (equip contrari)
El reglament (què podem o no podem fer). La pilota (estri determinant en totes les fases del joc).
Les correctes solucions tàctiques

71
4. Tàctica Individua: Capacitat de percebre

72
24
7/4/24
4. Tàctica Individual: Capacitats bàsiques pel desenvolupament de la tàctica
Capacitat
d’adaptació,
elecció i ajust.
Capacitat de
Capacitat control i
d’anticipació transformació
motriu.
Capacitats
bàsiques
Capacitat de Capacitat de
domini del domini de
temps l’espai.

73
4. Tàctica Individual: l’1x1
Jugador Jugador
Porter
atacant
Llançador
defensor

74
ROLS DELS JUGADORS

Atacant amb pilota
Defensor de l’atacant amb

pilota
Defensor de l’atacant sense
pilota
Porter
Atacant sense pilota

75
25
7/4/24
4. Tàctica Individual: Podem establir la següent classificació:
EN DEFENSA EN ATAC
MARCATGE DE L’ATACANT AMB PILOTA ATACANT SENSE PILOTA
1- Control del portador de la pilota a distancia 1- El desmarc i la petició de la pilota

2- El control de l’adversari 2- L’ajut
MARCATGE DE L’ATACANT SENSE PILOTA ATACANT AMB PILOTA
1- Control visual del no portador de la pilota.

1- La fixació
2- Dissuasió
2- La pasada
3- La intercepció de la pilota
3- El llançament
4- La cobertura o basculació
4- La finta
5- El doblatge o l’ajut
POSICIONS ESPECIFIQUES POSICIONS ESPECIFIQUES

76
5. Tàctica Individual Def
EN DEFENSA
1. MARCATGE DE 1- Control del portador de la pilota a distancia

2- El control de l’adversari
L’ATACANT AMB PILOTA
1- Control visula del no portador de la pilota.

2- Dissuassió
2. MARCATGE DE 3- La interceptació de la pilota
L’ATACANT SENSE 4- La cobertura o basculació
PILOTA
77
5. Tàctica Individual Def 1. MARCATGE DE L’ATACANT AMB PILOTA
1- Control del portador de la pilota a distancia
- Vigilar-lo en tot moment, encara que no mostri intencions de dirigir-se a porteria.

- L’hem de controlar en funció principalment de la línia de tir.
- Dins d’aquesta línia, haurem de modificar lleugerament l’orientació en funció de 2 nous
paràmetres:
§ El punt fort de l’atacant, ja que la majoria dels jugadors tendeixen a anar-hi de forma natural.
§ L’eix central de l’atac, ja que és des d’on les possibilitats d’eficàcia en el llançament són més grans.

78
26
7/4/24
5. Tàctica Individual Def 1. MARCATGE DE L’ATACANT AMB PILOTA
2- El control de l’adversari
• Ha de fer-se especialment estret quan es troba a l’espai de culminació.

• Com el reglament permet usar el tronc per obstaculitzar el desplaçament dels jugadors rivals, el treball defensiu
de posició corporal davant de les evolucions dels atacants, és perfectament legal.
• Com la major part dels jugadors tenen preferència en anar al seu punt fort, cal dissuadir aquestes trajectòries
invitant-los a anar a punt feble o cap a l’exterior del camp.

79
5. Tàctica Individual Def 2. MARCATGE DE L’ATACANT SENSE PILOTA
1- Control visula del no portador de la pilota.
• Per el principi de responsabilitat individual tots els defenses han de responsabilitzar-se d’un
atacant.
• Quan el nostre oponent no té la pilota hem de tenir cura de dos aspectes:
– Controlar visualment les accions del nostre oponent sense pilota.
– Mantenir una situació d’ajut col·lectiu respecte als altres companys.

80
2- Dissuassió
• La dissuasió es la intenció tàctica que impedeix rebre la pilota al nostre adversari directe.
• Per portar-la a terme hem de ocupar la línia de passada abans de que aquest es produeixi, jugant molt a
prop del receptor.
• Hem de interposar almenys la mà en la línia de passada, de manera que el passador vegi impossible fer-
la.
• És molt important en el marcatge al pivot i en general en el marcatge a tots els atacants propers a la línia
de 6m, sobretot si son de molta qualitat.

81
27
7/4/24
3- La interceptació de la pilota
- La intercepció, que demostra l’agressivitat i les ganes d’imposar-se al rival.

- Aquesta intenció mostra que no només ens conformem amb recuperar la pilota quan l’oponent la
perd per un error, sinó que volem robar-la mentre la fa circular en el joc d’atac col·lectiu.
- Un dels aspectes més difícils de la intercepció és l’ajust temporal, ja que si actuem massa aviat,
rebel·lem les nostres intencions al passador i aquest no farà la passada.
- Per contra, si actuem massa tard, la pilota arribarà al receptor i aquest tindrà el camí lliure per
progressar cap porteria.

82
4- La cobertura o basculació
L’estructura de la defensa des del punt de vista col·lectiu està formada per la suma de individualitats i
les diferents opcions de col·laborar entre els jugadors.
Aquesta necessitat ocasional entre jugadors defensors per ajudar-se, obliga a guardar una certa
proximitat per reduir el temps d’ajut. Els jugadors disminueixin la distància que els separa dels seus
companys, protegint especialment la zona on està la pilota.
Cal mantenir la responsabilitat sobre l’oponent directe, però també cal estar en disposició d’ajudar als
companys.
Aquesta intenció individual és usada per totes les defenses en zona, i permet reduir l’espai d’actuació
efectiva de l’atacant.
A través de petits desplaçaments laterals, els que anomenem “basculació defensiva” els defenses
procuren que la zona on es troba la pilota sigui la més compacta.

83
• La intenció tàctica del doblatge suposa la continuació lògica de la cobertura quan un company a
perdut el seu duel en l’1x1, per tan, substituir un company que ha estat batut pel seu oponent
directe i, canviar obligatòriament d’oponent deixant sol el que tenia assignat .
- En aquest moment, per l’atac, neix la idea de superioritat numèrica.
• La situació de doblatge es pot donar en dues maneres diferenciades:
– L’ajut al company superat pel seu adversari directe.
– L’ajut al company que no ha estat superat, amb la idea de compactar al màxim la zona on es troba la pilota. Per
exemple: Blocatge
• La decisió respecte en quin moment s’ha de realitzar l’acció de doblar és molt compromesa ja que
suposa deixar un jugador sense marcatge. Cal avaluar molt bé la situació del moment

84
28
7/4/24
5. Tàctica Individual Def CENTRALS O TERCERS

Gran capacitat per manar i ordenar
Bons gestors de “comptes”
Versàtils a 6 metres com a 9 metres si cal.
Han de ser molt bons en el blocatge i en el marcatge al pivot.

85

LATERALS O SEGONS
Posició amb característiques similars a la dels centrals.
Cal saber fer bé el control de l’adversari en el seu 1x1 amb el lateral, així com el 2x2 amb el pivot.
Han de tenir sempre una actitud de pre-ajuda tan amb els centrals com amb els exteriors.

86

EXTERIORS, PRIMERS o ULTIMS
Gran capacitat de defensar el 1x1 perquè hi ha un costat pel que no poden rebre ajut.
Domini de la dissuasió i treball molt explosiu però amb força discontinuïtat.
Dominador del 1x2 (davant de situacions de superioritat numèrica tot i estar en 6x6).
Té una tasca de “obligació” en la basculació defensiva.

87
29
7/4/24

AVANÇATS
Posició molt complicada perquè no veuen al que passa per darrera d’ells.
Jugadors molt llestos, ràpids i hàbils.
Gran domini de l’espai i han de llegir molt bé les línies de passada.
Domini de la intercepció i la dissuasió.

88
EN ATAC
1- El desmarc i la petició de la pilota 1. ATACANT SENSE

2- L’ajut
PILOTA
1- La fixació
2- La pasada 2. ATACANT AMB
3- El llançament
4- La finta PILOTA

89
5. Tàctica Individual Def 1. ATACANT SENSE PILOTA
1- El desmarc i la petició de la pilota
• El fet d’haver de desmarcar-se o no estarà en funció de la proximitat de l’adversari (indispensable

per participar.
• En les defenses individuals serà bàsica: desmarcs de suport o desmarcs en profunditats.
• En les defenses en zona, no caldrà l’acció prèvia del desmarc. Cal rebre la pilota en carrera.
• Per ser més específics aquesta carrera ha d’estar orientada cap als intervals defensius o cap a
un dels dos costats del nostre oponent directe.
• La recepció en aquests casos acostuma ser lateral, per això es fa indispensable el domini de la
dissociació entre el cos i les cames

90
30
7/4/24
2- L’ajut
• Té una opció generosa que és la d’ajudar als seus companys, ja sigui creant espais per ells o
mitjançant accions corporals de bloqueig com permet el reglament

91
5. Tàctica Individual Def 2. ATACANT AMB PILOTA
1- La fixació
• Requisit mínim que cal demanar al jugador: sempre que tingui la pilota ha de crear el suficient
perill com per cridar almenys l’atenció d’un defensor i que aquest no pugui ajudar als seus
companys. à A aquesta acció li donem el nom de fixació.
• Si ataquem contra defenses obertes, és fàcil que els defensors vinguin cap a nosaltres i la fixació
la facin pràcticament ells, però quan ataquem contra defenses més tancades, a vegades és
necessari accepta inclòs el contacte amb el defensor, protegint la pilota per poder passar-la.
• La dificultat més gran d’aquesta acció és que ens hem d’apropar a la defensa per atraure la seva
atenció però sempre protegint la pilota per poder-la passar, intentant evitar la falta d’atac i que
l’adversari no ens pugui fer cop franc. El braç ha de quedar lliure.

92
2- La pasada
• Sempre que observem un jugador millor situat que nosaltres o bé quan les nostres possibilitats de
culminar l’acció són complicades, hem de jugar col·lectivament i passar la pilota.
• La nostra passada s’adapti a les seves intencions i no s’hagi d’aturar per rebre la pilota.
• Dissociar la mirada de la passada per no desvelar les nostres intencions.
• També serà molt important la capacitat de dissociar l’acció de les cames, del tronc, i del braç.
• Per fer el joc global més ràpid i segur, s’ha de aconseguir que el receptor no hagi de modificar el
seu desplaçament.

93
31
7/4/24
3- El llançament
• Des del punt de vista del factor sorpresa, els llançaments han d’efectuar-se amb una gran
velocitat d’execució.
• És important que tots els jugadors sàpiguen valorar si la primera opció de llançament ha de ser
aprofitada o bé és millor esperar a tenir-ne una de millor i mentrestant fer un treball de desgast de
la defensa.
• Aquest últim concepte exposat és molt important des d’un punt de vista col·lectiu o d’equip

94
4- La finta
• Entenen la finta com un engany (de passada, de llançament, de desplaçament, ...)

• Ens referim a l’acció corporal de sobrepassar el nostre adversari directe en el 1x1 per millorar les
condicions de llançament o per fixar a un adversari.
• Per tenir eficàcia tàctica és molt important sortir de la finta el més equilibrat possible per poder
progressar amb la pilota, llançar a porteria o les possibles conseqüències de la fixació d’un altre
adversari (concepte de superioritat).
• Cal distingir dos parts: La primera intentem desequilibrar, i una segona, aconseguit el primer
objectiu, ens allunyem del marcatge del defensor.
• El seu abús ens pot fer caure en un joc molt lent i la defensa té moltes possibilitats d’aturar l’atac
fent petites faltes, que el que provoquen és haver de iniciar l’atac de nou. Cal sempre mirar de
que no ens facin faltes dins del nostre joc col·lectiu d’atac
95
6. Tàctica Individual Ofe

CENTRAL
Per la seva situació és “l’entrenador” en el camp. Gran capacitat creativa.
Ha de treballar pels demés (sobretot pels laterals). És el coordinador de les accions ofensives
Ha de tenir bona capacitat de xut i bona capacitat de penetració.
Gran domini de les accions en 1x1 i 2x2

96
32
7/4/24

LATERALS
Grans dominadors del llançament en suspensió (entre d’altres).
És també important que tinguin una bona capacitat de penetració (sobretot a punt feble - joc pels extrems).
Han de ser bons en l’1x1 i 2x2 (joc amb el pivot).
Finalitzen les accions col·lectives d’ata (llançament o pase).

97

EXTREMS
Jugadors molt ràpids i hàbils amb una gran capacitat de salt.
Participen de manera menys continua en el joc però són ells els que finalitzen les accions.
Han de tenir un bon 1x1 (treball de fintes) + saber treballar en les posicions de pivot (circulació).
Han de tenir un abona capacitat de desmarc davant de la pressió dels exteriors per poder participar i obrir la defensa.

98

PIVOTS
És un jugador molt important per la seva posició entre els defensors.
Dobla la seva feina en tasques de desmarc i bloqueigs.
La seva tasca fa moltes vegades “dividir” la defensa.
Ha de dominar el joc entre “línies” i tenir una gran capacitat tècnica i tàctica (desmarc i recepció de la pilota en desequilibri).

99
33
7/4/24
Gràcies
100
34

05 - Tècnica I Tàctica Individual SCALA

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

05 - Tècnica I Tàctica Individual SCALA

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

7/4/24

12220- FONAMENTS DELS ESPORTS II:

Victor Tremps Domínguez

5. Tàctica Individual Defensiva

6. Tàctica Individual Ofensiva

- Posar ordre a la informació rep el

- Ensenyar a pensar i a actuar

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

TEM A 5. Tècnica i Tàctica Individual

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

està relacionada amb la

està relacionada amb la

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

“que” hem “com” ho

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

Posició de base Desplaçaments Marcatge

Acuit Despossessió Control Blocatge Dissuasió Intercepció Ajuda

TEM A 5. Tècnica i Tàctica Individual

Sense Pilota Amb Pilota

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

2. Tècnica Defensiva: La posició de base

3 Cos lleugerament inclinat endavant

4 Cames amb lleugera flexió

5 Peus recolzen sobre la part de davant

6 Braços una mica flexionats.

7 Bona posició, ens predisposa a actuar.

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

2. Tècnica Defensiva: ELS DESPLAÇAMENTS

Reduir èxit atacant

TEM A 5. Tècnica i Tàctica Individual

2. Tècnica Defensiva: ELS DESPLAÇAMENTS

Execució Trajectoria Orientació Ritme

• Marxa • Corba • Frontal • Uniforme

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

• Fer les passes massa

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

2. Tècnica Defensiva: EL MARCATGE

Acuit Despossessió Control Blocatge Dissuasió Intercepció Ajuda

TEM A 5. Tècnica i Tàctica Individual

2. Tècnica Defensiva: EL MARCATGE

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

2. Tècnica Defensiva: EL MARCATGE

Bona posició de base

Com volem impedir la progressió del

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

2. Tècnica Defensiva: EL MARCATGE

Bona posició de base

Són moviments de contacte fets moltes

TEM A 5. Tècnica i Tàctica Individual

2. Tècnica Defensiva: EL MARCATGE

•No abandonar control després de la

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

2. Tècnica Defensiva: EL MARCATGE

Contactar amb el cos oposant

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

2. Tècnica Defensiva: EL MARCATGE

Desgraciadament en l’handbol, això passa massa sovint...

2. Tècnica Defensiva: EL MARCATGE

En contacte o no amb el terra

A un alçada alta, mitja o baixa.

TEMA 5. Tècnica i Tàctica Individual

2. Tècnica Defensiva: EL MARCATGE

•El cap manté el camp visual (s’ha de