Professional Documents
Culture Documents
ANNEX 12. LÈXIC. Falsos Sinònims
ANNEX 12. LÈXIC. Falsos Sinònims
FALSOS SINÒNIMS
Abonament/adob
Abonament: contracte pel qual es paga una certa quantitat per usar un servici. Tinc un abonament per al teatre.
Adob: ingredient usat per a preparar carns, llegums, ensalades, etc. i també la substància utilitzada en
agricultura per tal d’afavorir el creixement. Per a l’ensalada has d’usar diferents adobs: oli, vinagre, etc.
Accessible/assequible
Accessible: lloc o persona a la qual es pot arribar fàcilment. Una persona accessible.
Assequible: indica que una cosa es pot aconseguir. Aquests televisors tenen un preu bastant assequible.
Adonar-se/*donar-se compte
Adonar-se: significa “no passar desapercebuda una persona o cosa”. No m’havia adonat de la presència d’aquell
home.
*Donar-se compte: forma incorrecta, és un castellanisme.
Aclarir/clarificar
Clarificar: només té el significat de treure d'un líquid les substàncies que l'enterboleixen. Aquest vi s’ha de clarificar.
Aclarir: per a tots els altres casos usarem aclarir, que significa: fer menys fosc, fer més clar, més comprensible.
El sol li ha aclarit els cabells. Hem d’aclarir el misteri.
Addició/addicció
Addició: afegir, agregar. L’editorial ens ha aconsellat l’addicció de làmines en el llibre.
Addicció: dependència psicològica o física a una substància. La ludopatia és l’addicció als jocs d’atzar.
Advertència/advertiment
Advertència: advertir severament a algú. Si no fas cas de l’advertència, de segur que et penediràs.
Advertiment: avís, comunicar alguna cosa. En la primera pàgina del llibre hi ha un advertiment de l’autor.
Adreça/direcció
Adreça: la indicació del lloc, o carrer, on habita algú. La meua adreça és carrer de Baix, 10, de València.
Direcció: l'acció de dirigir-se cap a. El vent té una direcció nord-est.
Afamat / famós
Afamat: tenir fam. Trobaren el nàufrag afamat, quasi deshidratat.
Famós: tenir fama . És una pianista molt famosa.
Alimentari/alimentós
Alimentari: allò que té relació amb els aliments. La indústria alimentària.
Alimentós: substància que alimenta. La llet és un producte molt alimentós.
Alliberar/lliurar
Alliberar: deixar anar. Allibera la cadernera de la gàbia.
Lliurar: posar en poder d'algú, entregar. Lliureu aquesta carta a la persona interessada.
Amplària/grossària
Amplària: la distància de costat a costat. L’amplària d’una carretera.
Grossària: la tercera dimensió d'un cos, qualitat de gros. S’espantà quan veié la grossària de la serp.
Ampolla/bambolla
Ampolla: botella de vidre. Compra una ampolla de vi negre.
Bambolla: bufeta de líquid que es fa davall la pell. Tinc bambolles en la pell de tant prendre el sol.
Aparat/aparell
Aparat: allò que dóna pompositat a un acte o cerimònia. Es va casar amb molt aparat..
Aparell: conjunt de sistemes mecànics o electrònics o fisiològics. L’aparell digestiu.
Aparentar/aparençar
Aparentar: paréixer per l’aspecte. Aparenta més edat de la que té.
Aparençar: voler fer creure el que no és. Pretén aparençar que és un home segur de si mateix, però no ho és.
Assenyalar/senyalar
Assenyalar: mostrar o indicant amb el dit o fent qualsevol senyal. No assenyales amb el dit que és de mala educació
Senyalar: fer una marca o senyal. He senyalat amb un cercle roig les faltes d’ortografia.
Atendre/atindre
Atendre: prestar atenció. El nou dependent no sap atendre els clients.
Atindre: ajustar-se fidelment a alguna cosa. Hem d’atindre’ns a la decisió del jutge.
Aterrar/aterrir
Aterrar: prendre terra una au o una nau. L’avió procedent d’Eivissa acaba d’aterrar.
Aterrir: causar terror. El terratrèmol va aterrir la població.
Baixar/abaixar
Baixar: passar de dalt a baix. Baixava l’escala lentament. Baixava la roba del terrat.
Abaixar: expressa l’acció de fer descendir a un nivell més baix, a un grau inferior d’intensitat. Per favor, abaixeu
la veu. Abaixeu la temperatura de la calefacció. Abaixeu la finestra. Abaixà el cap i continua caminant.
Bastant/prou
Bastant: fa referència a una quantitat regular o determinada. Tinc bastants diners en el banc.
Prou: quantitat suficient. No tinc prou diners al banc per a comprar-me la casa.
Borsa/bossa
Borsa: el lloc on es negocien els valors. En la borsa s’efectuen compres i vendes de valors.
Bossa: saquet, gran o xicotet, fet de diversos materials. Encara no m’he fet la bossa de viatge.
Cabal/cabdal
Cabal: 1. Hisenda, béns o diners. Són gent de gran cabal.
2. Quantitat d’aigua d’un riu. El cabal del riu Xúquer.
Cabdal: molt important o principal. Jaume I ha sigut un personatge cabdal en la història de la Corona d’Aragó.
Caixa/caixó/capsa/calaix
Caixa: receptacle gran amb tapa o sense. Una caixa de llibres
Caixó: caixa gran, generalment de fusta i de base rectangular. Un caixó de taronges
Capsa: receptacle xicotet i amb tapa o sense. Una capsa de mistos
Calaix: receptacle corredís que va dins d'un moble. Obri el calaix dels diners i agarra 20 euros.
Cataracta/*catarata
Cataracta: 1. Afecció ocular. M’han operat de cataractes a l’hospital.
2. Gran cascada. Les cataractes Victoria són una meravella de la natura.
*Catarata: és una forma no admesa per referir-se a una “ caiguda d'aigua per un precipici”, la forma admesa és
cascada .
Cita/citació
Cita: l'acció de fixar dia i hora de trobada. He concertat una cita per a dijous.
Citació: 1. l'ordre o compareixença emanada d'una autoritat. 2. Esmentar les paraules o textos d’un altre autor.
He rebut una citació de l’ajuntament. Va començar la conferència amb una citació d’Aristòtil.
Comanda/demanda
Comanda: l'encàrrec fet per algú. Encara no m’han servit la comanda feta el mes passat.
Demanda: l'acció de demanar allò que volem o l'acció d'adreçar-se als tribunals per obtenir alguna cosa. Una demanda
de matrimoni. Una demanda d’indemnització.
Comandament/*mando
Comandament: dispositiu per dirigir un aparell a distància o de l'acció de dirigir o manar. Dóna’m el comandament
del televisor que sempre te n’apropies., el segon és un barbarisme..
*Mando: no és correcte, és un barbarisme.
Composar/compondre
Composar: imposar arbitràriament una contribució o multa, i és una paraula molt poc usada. La policia l’ha composat
per excés de velocitat.
Compondre: per a la resta de casos usarem compondre amb el significat de crear. Ha compost una simfonia
meravellosa Un equip de futbol es compon d’onze jugadors.
Condicionat/*acondicionat
Condicionat: quan parlem d'aire condicionat “ens referim al seu tractament per tal de controlar-ne la
temperatura”. L’aire condicionat funciona malament.
*Acondicionament: no és correcte, és un barbarisme.
Falsos sinònims o doblets lingüístics | Aureli Acevedo | 3
Confós/confús
Confós: participi de confondre. No ha vingut perquè s’ha confós de dia
Confús: fa referència a una cosa poc clara. Redacta malament perquè té les idees confuses
Consegüent/conseqüent
Consegüent: que segueix com a resultat, efecte natural o deducció. Els desastres consegüents de la guerra
Conseqüent: una conseqüència o consistència lògica. Té una conducta conseqüent
Conte/comte/compte
Conte: narració breu. El conte de Caputxeta roja. La Blancaneu i els 7 nans. La ventafocs.
Comte: un títol nobiliari. El comte d’Urgell.
Compte: càlcul d’una quantitat. Segons els meus comptes, hi falten diners.
Corba/revolta
Corba: en geometria, línia ondulada. El mestre ha traçat una corba a la pissarra
Revolta: canvi de traçat en la direcció d’una carretera. Aquesta carretera té massa revoltes.
Corrent/corrents
Corrent: gerundi del verb córrer. Estic tan cansat perquè he anat corrent.
Corrents: adv. que indica que una cosa es fa de pressa. Aquesta xiqueta és molt nerviosa, tot ho fa corrents.
Creuar/encreuar
Creuar: travessar un carrer, un riu, etc. Vés amb compte quan creues el carrer.
Encreuar: disposar dues coses en creu. Els camins s’encreuen a l’eixida de la Malva-rosa.
Dada/data
Dada: la unitat d'informació. En la sol·licitud has de posar totes les teues dades personals.
Data: indicació del temps, d’un dia concret. La data de hui és 12 d’abril.
Deport/esport
Deport: qualsevol activitat recreativa, especialment a l’aire lliure. Passejar per la platja és un bon deport.
Esport: exercici corporal fet per afició, competició o exhibició. El futbol és un esport d’equip.
Destí/destinació
Destí: allò que es pensa que fixa per endavant els esdeveniments i la sort destinada a cada u. El meu destí és
acabar sent pobre.
Destinació: és la finalitat que es dóna a alguna cosa i lloc on es dirigeix algú. La destinació de l’avió era París,
però el destí el va portar a Roma.
Desvelar/Desvetlar
Desvelar: descobrir o revelar una cosa que estava oculta. Per vi s’ha desvelat el misteri.
Desvetlar: llevar o perdre la son. El café m’ha desvetlat tota la nit.
Doblar/doblegar
Doblar: fer dues vegades més gran. Has de doblar l’aposta si vols jugar.
Doblegar: plegar un objecte pel mig. Eixe jersei no està ben doblegat.
Dormir/adormir
Dormir: estar en estat de repòs amb suspensió de les funcions vitals. Necessite dormir almenys 7 hores.
Adormir: 1. Fer dormir una altra persona. El xiquet està molt nerviós i no puc adormir-lo
2. Començar a dormir. Després de tantes emocions, no aconseguia adormir-me
Estada/estança
Estada: estar en un lloc durant un cert temps. Ens ho hem passat molt bé durant la nostra estada a Peníscola.
Estança: habitació, cambra. Els tapissos que cobrien les parets de l’estança eren magnífics.
Esborrany/esborrall
Esborrany: el text fet en brut. No s'admet la forma *borrador. Ja he presentat l’esborrany del projecte
Esborrall: taca de tinta que es fa al paper escrivint. Un examen ple d’esborralls
Escaig/*pico
Escaig: quan parlem de “la quantitat que excedeix un nombre rodó. També es por dir “en amunt”. La casa m’ha costat
100.000 i escaig d’euros. La casa m’ha costat 100.000 en amunt d’euros.
*Pico: forma incorrecta, és un barbarisme.
Esquadra/escaire
Esquadra: conjunt de soldats o de vaixells de guerra. Ha desembarcat tota l’esquadra davall el comandament
del caporal.
Escaire: l'instrument de dibuix en forma de triangle rectangle. No m’agraden els escaires i els cartabons de metall.
Faena/treball
Faena: treball que es fa professionalment o per obligació. Estar sense faena. He trobat una bona faena.
Falsos sinònims o doblets lingüístics | Aureli Acevedo | 4
Treball: acció de treballar, treball sostingut. El treball corporal i intel·lectual.
Fàstic/fastig
Fàstic: sensació desagradable que produeix una cosa que repugna. El medicament que em prenc em fa fàstic
Fastig: sensació de cansament que produeix alguna cosa per intensa o avorrida. Aquesta pel·lícula és un fastig
Fi/final
Fi: té diferents significats, segons siga masculina o femenina.
1. El fi nom. és “allò a què està destinada una cosa”. El fi que perseguien era bo.
2. La fi nom. és “el punt o moment en què una cosa s'acaba o cessa”. La fi del viatge.
Final: adj. és la fi d'una cosa, que acaba o clou. L’escena final d’una pel·lícula. La síl·laba final d’una paraula.
Fluix/flux
Fluix: que no estreny fort. La corda fluixa
Flux: el moviment incessant d'allò que es mou en una direcció concreta. El flux de la gent
Full/fulla
Full: tros rectangular de paper. Un full de paper d’estrassa. Un full de paper de vidre.
Fulla: òrgan de les plantes que apareix a les branques, i la làmina tallant d’un instrument. Les fulles de l’arbre
caduc. Una fulla d’afaitar.
Gelós/zelós
Gelós: sentiment de gelosia. Té gelosia de la seua germaneta. Un home gelós del seu honor.
Zelós: gran interés per alguna causa o la cura que algú posa en el compliment de les seues obligacions”. Sempre
he sigut un zelós defensor de les llibertats.
Gras/gros
Gras: que té greix. El gras i el magre del pernil
Gros: d'un volum considerable. Té el cap molt gros
Glacial/glacera
Glacial: relacionat amb el gel, el fred i les èpoques geològiques. A la nit fa un fred glacial.
Glacera: massa de gel que es forma per compactació de la neu. A l’Argentina es troba la famosa glacera Perito
Got/vas
Got: recipient destinat especialment per a beure. S’ha begut dos gots de vi negre
Vas: recipient no necessàriament destinat per a beure i de mides més gran. Els hòmens prehistòrics soterraven els
difunts juntament amb vasos campaniformes
Legat/llegat
Legat: enviat, representant. Acaba d’arribar el legat del papa.
Llegat: herència. Li han deixat un llegat valorant en milers d’euros.
Malaltia/*enfermetat
Malaltia: alteració en l'estat del cos que interromp o pertorba les funcions vitals. Tenia una malaltia vírica.
*Enfermetat: és incorrecte, és un barbarisme.
Hostatge/ostatge/hoste
Hostatge (hostatjar, hospedar): l'acció o el lloc d'hostatjar-se. Allotjar-se com a hoste. L’hostatge a Mallorca és car.
Ostatge (rehén): la persona segrestada o lliurada a l'enemic com a penyora. En el robatori han pres 2 ostatges.
Hoste-hostessa (huesped, azafata/o):
1. Persona allotjada en una casa que no és la pròpia o en un hostal. Tinc allotjats dos hostes a casa.
2. Personal de cabina d’una companyia aèria destinada a atendre els viatgers. Hostessa de congressos.
Inclòs/inclús/fins i tot
Inclòs-inclosa. adjectiu, participi d’incloure: comprés, contingut. El desdejuni està inclòs en el menú. Per a saber si
és correcte inclòs, com és adjectiu també podrem posar inclosa. La paella no està inclosa en el menú.
Inclús. adverbi: sinònim de fins i tot (no té gènere i no és possible posar inclusa com si fora un adjectiu)
Fins i tot. Locució adverbial. Indica emfàticament el caràcter sorprenent o extraordinari d’un enunciat (castellà incluso)
Tots reconeixien el seu talent, fins i tot els seus enemics (o inclús).
*Va vindre inclòs el seu germà (Incorrecte. Darrere de verb requereix un adverbi: fins i tot o inclús)
Metge/mèdic
Metge: que exerceix la medicina. Hui tinc cita per al metge de capçalera.
Mèdic: adj. fa referència a tot allò que té relació amb la medicina. L’empresa té un servici mèdic.
Metre/metro
Metre: unitat internacional de mesura. La casa té 70 metres quadrats.
Metro: apòcope de “metropolita” i fa referència al ferrocarril de recorregut subterrani. Hem vingut amb metro.
Mal/malament
Mal: adj. roín, que no és bo. El cap de setmana farà mal oratge.
Malament: adv. no gens bé. Tot m’ix malament. El negoci va malament. Viu malament.
Mesa/taula
Mesa: En una assemblea o corporació, conjunt de les persones que la dirigeixen. La mesa de contractació. La mesa
electoral, la mesa de negociació
Tula: Per a qualsevol altre sentit. Al meu despatx tinc una taula de fusta.
Muscles/espatla/esquena
Esquena (“espalda”):
Part posterior del tronc (comprén tota l’àrea posterior) dels éssers humans i dels altres animals quadrumans
(ximpanzés, goril·les,...) fins a la cintura pelviana. Tenir dolor a l’esquena, al mig de l’esquena. Rebre un cop a
l’esquena caient arrere. Caure d’esquena a terra. Jeure d’esquena. Girar l’esquena a algú. Girar-se d’esquena a algú.
Muscles (“hombros”):
Part superior i lateral del tronc dels éssers humans i dels altres animals quadrumans, situada al costat del coll, en la
zona a on naix el braç, i que inclou l’articulació escapulohumeral. Arronsar els muscles. Tirar-s’ho tot als muscles.
Espatla (“espalda”):
Zona de l’esquena immediatament posterior als muscles dels éssers humans i dels altres animals quadrumans. Hi
ha dues espatles, la dreta i l’esquerra. L’espatla esquerra està adolorida. Tenir una espatla més alta que l’altra.
Ample d’espatles. Carregat d’espatles.
Nomenar/anomenar
Nomenar: designar a algú per a un càrrec. El nomenaren secretari general.
Anomenar: mencionar a algú o alguna cosa pel seu nom. Aquest matí t’han anomenat més d’una vegada.
Només/no més
Només: adv. sinònims: sols, solament. Espectacle només per a xiquets i xiquetes
No més: adv. negació més adv. quantitat. Al contenidor, no més cartó, n’està ple
Número/nombre
Número:
1. Nombre amb què una cosa és designada dins d’una sèrie o col·lecció. És el número dos de la llista.
2. Per a designar les parts d’un espectacle. El número que més m’agrada és el dels pallassos.
3. En sentit figurat, escàndol. He callat per no muntar un número.
Nombre:
1. Fa referència a una “quantitat”. Quin nombre de fill té? El nombre de participants és molt alt.
2. En matemàtiques, quantitat numèrica abstracta. Hui estudiarem els nombres imparells.
3. En gramàtica, per a fer referència al singular i plural. Aquest adjectiu és invariable en gènere i nombre.
Ona/onada/onda
Ona i onada: són sinònims quan fan referència a les oscil·lacions de la mar. Una ona tombà l’embarcació
Ona: en àmbits tècnics, la manera de manifestar-se un fenomen. Ens ha afectat l’ona expansiva de la bomba
Onada: quan designa, figuradament, allò que es mou a envestides. A l’estiu vindrà una onada de turistes
Onda: quan una cosa és ondulada. La vora de la cortina fa ondes
Orde/ordre
Ordre (sinònim orde):
1. Disposició regular de les coses. Posar en orde/ordre els llibres de la prestatgeria.
2. Manament d’una autoritat que s’ha de seguir. Mantindre l’orde/ordre entre els alumnes.
Orde: Només s’usa en el conjunt de persones religioses que viuen en comunitat sotmeses a una regla. Els cartoixans
és una orde molt austera.
Orella/oïda
Orella:
1. Òrgan dels animals per a oir. L’elefant té les orelles més grans del regne animal.
2. Oïda: Tindre l’orella fina o tindre l’orella dura. Ser dur d’orella.
Oïda: Sentit pel qual es perceben els sons, acció d’oir. Amb els anys he perdut l’oïda
Orgue/òrgan
Orgue: instrument musical. Han restaurat l’orgue de la catedral.
Falsos sinònims o doblets lingüístics | Aureli Acevedo | 6
Òrgan: en anatomia, part del cos amb una funció determinada. La malaltia afecta els òrgans renals.
Pla/planell/plànol
Pla: porció de terreny bastant extens que no presenta grans elevacions ni depressions. Un camp molt pla.
Planell: (sinònim altiplà): indret pla i elevat. El meu poble està situat en un planell.
Plànol: representació gràfica amb dibuixos. El plànol de la ciutat de València
Pelegrí/peregrí
Pelegrí: la persona que fa per devoció un viatge a algun santuari. Els pelegrins arribaren a l’ermita.
Peregrí: rar, rarament vist. Una dona d’una bellesa peregrina
Pertinença/pertinència
Pertinença: el fet de pertànyer a algú o alguna cosa. S’ha confirmat la seua pertinença a la banda armada
Pertinència: qualitat de pertinent, que ve a propòsit. Les seues paraules foren molt pertinents
Petrolífer/petrolier
Petrolífer: que conté petroli. Terrenys petrolífers
Petrolier: relatiu al petroli. Vaixell que transporta petroli. Els vaixells petroliers
Planar/planejar
Planar: Sostindre’s una au en l’aire. L’àguila planava sobre la seua presa
Planejar: Fer plans. Han planejat un robatori
Pondre/posar
Pondre:
1. Acte de fer ous les aus (participi: post-posta). La gallina ha post un ou.
2. Passar l’astre Sol per davall l’horitzó. El Sol es pondrà a les set del capvespre.
Posar: Col·locar una cosa en un lloc (participi: posat-posada). He posat el llibre al prestatge.
Posar/ficar
Posar: Col·locar una cosa en un lloc (participi: posat-posada). He posat el llibre al prestatge.
Ficar: Fer entrar (una cosa) dins d'una altra o dins d'algun lloc. Fica les claus en el calaix. Fica el menjar en el forn.
Ficar-se les mans a les butxaques.
Propi/mateix
Propi: Indica propietat i possessió. La tracta com si fóra la seua pròpia filla. Això que has fet no és propi d’una
persona com tu.
Mateix: En sentit emfatitzador no usarem propi, sinó mateix: Fins i tot els mateixos interessats ja han declarat sobre
el tema (i no els propis interessats). M’ho ha assegurat el mateix professor (i no el propi professor).
Provar/tastar/emprovar
Provar: intentar fer alguna cosa. Provar un mètode. Provar la fidelitat d’algú
Tastar: apreciar el gust d'un aliment. Tasta el meló abans de comprar-lo
Emprovar: provar-se una roba a mig fer. Demà aniré a la modista a emprovar-me el vestit de nóvia.
Pujar/apujar
Pujar (sentit real): anar de baix a dalt, d’un punt a un altre situat en un nivell més alt. Pujar dalt del terrat.
Apujar (sentit figurat): 1. Fer que un preu, un sou siga més alt. Apujar les taxes. Apujar el jornal.
2. Fer que un llum, un foguer, una estufa, un termòstat, etc. faça més claror, més flama,
més calor, etc. Apuja el llum. Apuja el termòstat fins a 22 graus.
Qualsevol/qualssevol
Qualsevol: Adj. indefinit singular designa una entitat sense importar quina. Ho direm a una persona qualsevol.
Qualssevol: Adj. indefinit plural designa unes entitats sense importar quines. Ho direm a dues persones qualssevol.
Recolzar/donar suport
Recolzar: significa descansar o sostindre’s una cosa sobre un suport. L’escala es recolza sobre la paret.
Donar suport: no s’usara recolzar en el sentit de donar suport. L’Administració donarà suport als majors.
Real/reial
Real: que té existència efectiva, de la realitat. La pel·lícula està basada en uns fets reals.
Reial: relatiu o pertanyent al rei. La família reial es troba en una crisi greu.
Remugar/rumiar
Remugar: 1. Acció de mastegar dues vegades els aliments dels animals remugants. Els mamífers remugants tenen
un estómac diferent a la resta de mamífers.
2. També designa l’acció de parlar entre dents en senyal d’enuig o desaprovació. Deixa de remugar i fes
el que t’he manat.
Rumiar: Acció de pensar una qüestió una volta i una altra. No he parat de rumiar el que em vas dir ahir.
Rentable/rendible
Rentable: que es pot rentar, netejar. He pintat l’habitació amb pintura rentable.
Rendible: en l’àrea econòmica, que una cosa té bon rendiment. Unes accions molt rendibles
Falsos sinònims o doblets lingüístics | Aureli Acevedo | 7
Renyir/renyar
Renyir: barallar-se dos o més persones. Els germans han renyit per culta de l’herència.
Renyar: significa reprendre algú severament, marmolar. El mestre ha renyat els alumnes perquè no han fet els
deures.
Ruïna/runa
Ruïna: el fet de caure, desfer-se o estar molt deteriorada una construcció. El pont amenaça ruïna
Runa: el conjunt de materials provinents d'un enderroc. Han arreplegat tota la runa del solar.
Segur/assegurança
Segur: adj. exempt de tot risc o perill. Un transport segur.
Assegurança: contracte en el qual s’assegura contra un risc. L’assegurança de vida.
Semblar/assemblar-se
Semblar: paréixer, tindre l’aparença d’una cosa. Sembla intel·ligent i treballador.
Assemblar: (assemblar-se) Tindre dos o més persones semblança entre ells. Els tres germans s’assemblen molt.
Senyalar/assenyalar
Senyalar: fer o posar un senyal en una cosa. Has de senyalar amb una creu les respostes correctes.
Assenyalar: 1. Designar a algú o alguna cosa amb el dit. No assenyales ningú amb el dit.
2. Dir, declarar, manifestar. Els sindicats assenyalen que aviat hi haurà vaga.
Sinó/si no
Sinó: conj. adversativa i indica contraposició. No ha vingut l’alcalde, sinó un representant seu.
Si no: conj. si condicional i l’adv. de negació no. Si no estudieu més no aprovareu els exàmens.
Sobretot/sobre tot
Sobretot: adv. per damunt de tot, principalment. Ella és, sobretot, una gran professional
Sobre tot: prep. més adj. La sospita caigué sobre tot el poble
Son/somni
Son: 1. En femení fa referència a les ganes de dormir. Anit no vaig poder dormir, i ara tinc molta son.
2. En masculí fa referència al període de descans del cos i la ment (el sueño). Té un son molt pesat
Somni: 1. Designa les imatges que es tenen duran el son. Ha tingut un somni aterridor.
2. Designa un desig difícil de realitzar. El seu somni era arribar a ser un actor famós.
Subterrani/soterrani
Subterrani: (cast. subterráneo): adj. situat davall de terra. Un passadís subterrani. L’edifici té un garatge subterrani.
Soterrani:(cast. sótano): nom. construcció situada per davall de la rasant del carrer. El castell tenia una gran soterrani.
Tinença/tinència
Tinença: acció de tindre o posseir alguna cosa. L’han detingut per tinença il·lícita d’armes.
Tinència: càrrec o ofici de tinent o l’oficina en què s’exerceix aquest càrrec. El regidor que ocupava la
tinència d’alcaldia ha dimitit.
Transmetre/trametre
Transmetre: 1. Retransmissió telefònica. Hui transmetran el partit de bàsquet.
2. Passar una cosa que es posseeix a un altre. Són costums que es transmeten de pares a fills.
Trametre: Enviar una cosa a la sea destinació. He tramés la sol·licitud a l’ajuntament.
Tràfec/tràfic/trànsit
Tràfec: assumpte que porta molta feina o moltes preocupacions. Ix d’un tràfec i n’entra en un altre.
Tràfic: l'intercanvi de mercaderies o altres coses. El tràfic d’esclaus no fa massa que es va abolir.
Trànsit: el pas de vehicles o persones per la via pública. La carretera d’Alacant té molt de trànsit.
Un/u
Un: adj. cardinal i pron. He comprat un regal per a tu. Un i un fan dos. Baixava els escalons d’un en un
U: 1. adj. ordinal. La pàgina u té una dedicatòria. Ha eixit el volum u de la col·lecció
2. nom de xifra. Jo tinc l’u. La quiniela d’aquesta setmana només té un u.
Vestidor/vestuari
Vestidor: lloc on es canvia de roba. Han remodelat els vestidors del poliesportiu
Vestuari: conjunt de roba que disposa una persona i el lloc on es guarda la roba en un espectacle. Han
concedit un premi al dissenyador del vestuari de la pel·lícula. Ha deixat l’abric al vestuari del teatre.
Vial/viari
Vial: nom. camí ample. Aquest vial condueix fins al poble
Viari: adj. relacionat amb les vies de comunicació. Congrés de seguretat viària. La Policia fa cursets sobre educació
viària a les escoles.
Vistiplau/vist i plau
Vistiplau: nom. designa la conformitat d’un certificat. Estenc el certificat amb el vistiplau de l’alcalde.
Vist i plau: és una locució i equival a la frase completa «he vist el document i em plau». Sol anar al final d’un
document acompanyant la firma i li dóna conformitat. Vist i plau: el secretari.
Vosté/vós
Les dos formes són correctes i es poden usar indistintament sempre que la forma elegida es mantinga al llarg del text.
Vosté: forma de la 2a persona que s’usa amb les formes verbals de 3a persona. És una forma de cortesia i
distanciament. Què desitja vosté? Començarem quan vosté vullga.
Vós: forma de la 2a persona que s’usa amb les formes verbals de 2a persona plural. És una forma de cortesia i
que s’usa en el llenguatge administratiu. Se situa entre el tu (de tutejar) i el vosté (distanciament). Vós direu.
Què desitgeu? Començarem quan vós vullgueu?/Començarem quan vullgueu. Teniu un termini de quinze dies per
a presentar els documents.
Xarrupejar/xuplar
Xarrupejar: beure fent soroll i paladejant. Deixeu-me xarrupejar aquest vi.
Xuplar: els llavis a alguna cosa fent una aspiració per treure el seu contingut. Xuplar un xiquet la mamella.
Xuplar una taronja.
1) Caçar / casar
a) M’agradaria______________ un porc senglar.
b) Martí i Núria es van ______________ l’estiu passat.
2) Ganivet / gabinet
a) No hauríem pensat mai que el ______________ d’un ministre fóra tan luxós.
b) Mare, este ______________ no talla!
3) Plenari / ple
a) L’alcalde va fer un discurs en el ______________ extraordinari de l’Ajuntament.
4) Maionesa / maonesa
a) Perquè la ______________ isca ben lligada, l’oli i l’ou han d’estar a la mateixa temperatura.
b) Aquella xica és ______________ perquè va nàixer a Maó.
5) Esborrador / esborrany
a) No li agrada l’ ______________ del discurs.
b) Val més que utilitzes l’______________ en lloc de la mà.
6) Criticar / critiquejar
a) Han ______________ molt favorablement l’últim film de Woody Allen.
b) Aquella veïna tot ho ______________.
7) Doblar / doblegar
a) Eixe xic que ______________ el motor del cotxe està més gros.
b) S’ha ______________ prou.
9) Nomenar / anomenar
a) La nit passada no em vaig poder ______________ per culpa del café de la vesprada.
b) Abans d’operar-lo el van ______________.
17) Complimentar / emplenar
a) Victòria marxà de la botiga sense ni tan sols haver-se _________________ els pantalons.
b) Va _________________ la màquina que li van regalar.
25) Pujar/apujar ; baixar/abaixar
a) No vull que em fiqueu Els polítics posaren els _________________ d’eixa institució. d’oli a
l’ensalada.
b) Ho sap _________________ bé com jo.
c) _________________ de bo guanye el València.
44) Ciment / fonament
a) És un del preceptor.
b) Ell sempre està ________________ el seu fill. ________________
75) Fàstic / fastig
b) No hi ha ________________ elèctric.
c) El trobe molt ________________ , després de la malaltia que ha patit.
119) Lapse / lapsus
a) Es va ________________ l’embolic.
b) Li vam llevar el solatge a un líquid, el vam ________________.
136) Alimentari / alimentós
a) Em ________________ impossible.
b) Els dos germans s’ ________________ molt.
1. a) Caçar (perseguir)
b) Casar (unir en matrimoni) 30. a) Acomplir (executar, dur a terme)
b) Acomplir
2. a) Gabinet (habitació d’estudi) c) Complir (realitat una promesa, un desig)
b) Ganivet (instrument per a tallar) d) Acomplir
3. a) Ple (òrgan suprem) 31. a) Quants (quantitat)
b) Quan (temporal)
4. a) Maionesa (salsa)
b) Maonesa (nascuda a Maó) 32. a) Pres (agarrar)
b) Traure (fer eixir)
5. a) Esborrany (redacció d’un escrit)
b) Esborrador (utensili per a esborrar) 33. a) Posat (fer que una cosa estiga en un lloc)
b) Para (posar una cosa en disposició de
6. a) Criticar (examinar i jutjar una obra) funcionar)
b) Critiquejar (censurar) c) Para
7. a) Doblar (fer doble, augmentar) 34. a) Pedrera (lloc d’on es trauen pedres)
b) Doblegar (fer que s’incline) b) Cantera (pedra gran)
8. a) Greixa (untar amb greix)
b) Engreixat (tornar gros) 35. a) Vil·la (casa amb jardí)
b) Vila (població)
9. a) Nomenar (designar per a un càrrec)
b) Anomenat (dir el nom) 36. a) Vestidors (lloc destinat a vestir-se)
b) Vestuari (conjunt de vestits)
10. a) Got (recipient per a beure)
c) Vas (recipient que conté un líquid) 37. a) Confús (indistint, poc clar)
d) Vasos (conductes per on circulen els líquids) b) Confós (equivocació)
11. a) Pinyol (part interna dels fruits) 38. a) Rames (branca menuda) / Branques
b) Ossos (teixit de gran duresa dels animals)
39. a) Consumir (gastar)
12. a) Aparenta (paréixer per l’aspecte) b) Extingir (deixar de cremar)
b) Aparença (simular, voler fer creure)
40. a) Fica (fer entrar una cosa dins d’una altra)
13. a) Pastís (menjar de confiteria) b) Posa (fer que una cosa estiga en un lloc)
b) Pastel (tipus de llapis) c) Fica
14. a) Forcejar (fer força per véncer alguna resistència
b) Forçar (fer cedir a la força) 41. a) Metro (ferrocarril)
b) Metre (unitat de longitud)
15. a) Apreuem (determinar el grau)
b) Preuat (posar preu) 42. a) Dofí (animal mamífer
16. a) Dormir (estat de repòs amb suspensió de les b) Delfí (hereu corona francesa)
funcions vitals)
b) Adormir (fer dormir, anestesiar) 43. a) Tant (adj. la mateixa quantitat de)
b) Tan (adv. igualment)
17. a) Complimentar (fer compliments) c) Tant
b) Emplenar (omplir)
54. a) Adreça (lloc on habita algú) 74. a) Educand (persona que rep educació)
b) Direcció (línia recta en què es dirigix) b) Educant (que està ensenyant)
56. a) Viària (adj. relatiu a les vies urbanes) 76. a) Grog (beguda amb aigua ensucrada i calenta a
b) Vial (m. camí ample amb arbres a cada la qual se li afegix licor i llima)
costat) b) Groc (del color de l’or)
60. a) Comptar (determinar el nombre d’un grup) 81. a) Glacial (relatiu al gel o glaç)
c) Contat (relatar, narrar) b) Glacera (massa de gel formada per
d) Compta (confiar) compactació)
62. a) Gran (que té unes mesures considerables) 83. a) Petrolier (relatiu al petroli) / Petrolífer (que
c) Grossa (que té un volum considerable) conté petroli)
d) Gran
e) Grossos 84. a) Probable (de probabilitat)
b) Provat (que es pot provar)
63. a) Ponen (fer els ous les aus)
b) Pon (passar un astre davall l’horitzó) 85. a) Avís (avisar)
b) Abís (abisme)
64. a) Fragata (vaixell de vela de 3 pals)
b) Fregata (au) 86. a) Bella (bellesa)
65. a) Alliberat (fer que algú siga lliure) 87. a) Vast (gran extensió)
c) Lliurar (entregar) b) Bast (falta de delicadesa)
d) Alliberat
88. a) Beta (lletra grega)
66. a) Raona (fer ús de la raó, pensar) b) Veta (cinta)
b) Enraonar (parlar alternativament dos o
més persones) 89. a) Vola (volar)
b) Bola (cos esfèric)
67. a) Adonat (no passar desapercebuda alguna cosa)
b) Donar compte (explicar) 90. a) Vall
b) Ball (dansa)
68. a) Ona (fenomen d’àmbit tècnic)
c) Ona (moviment de les aigües de la mar) 91. a) Bull (un líquid en esta d’ebullició)
d) Ondes ( quan una cosa és ondulada) b) Vull (de voler)
e) Ona (fenomen d’àmbit tècnic)
92. a) Benes (tires de teixit per a cobrir ferides)
69. a) Apunts (conjunt de notes escrites) a) Venes (vas sanguini)
b) A punt (preparats o disposats per a alguna
cosa) 93. a) Salubre (saludable)
b) Salobre (salat)
70. a) Soterrani (subs. construcció situada per davall
de la rasant del carrer) 94. a) Baga
c) Subterranis (adj. alguna cosa està situada b) Vaga
davall de terra)
d) Subterrània 95. a) Bel
b) Vel
71. a) Estavellat (fer trossos una cosa llançant-la
violentament contra una altra, pegant-li colps) 96. a) Beure (engolir un líquid)
104. a) Abastar (agarrar una cosa allargant la mà) / 122. a) Plànol (representació sobre una superfície
abastir (subministrar) plana la disposició d’una ciutat)
b) Plana (aplanada, llisa) / Planell (lloc pla i
105. a) Drac (monstre mitològic) elevat)
b) Dragó (rèptil)
123. a) Procés (evolució d’una sèrie de fenòmens,
106. a) Òrgan (mitjà de difusió portaveu d’unes idees. d’acció, etc.)
b) Òrgans (teixits que formen una unitat b) Processament (sotmetre a una sèrie
estructural) d’operacions programades)
c) Orgue (instrument musical)
124. a) Recolzar (descansar una cosa sobre un
107. a) Originàriament (a l’origen) suport)
a) Originalment (de manera original) b) Donar suport (acció d’advocar per alguna
b) Originàriament cosa)
112. a) Emmanillar (lligar amb manilles) 133. a) Assecaran (quedar-se una cosa seca, sense
humitat)
113. a) Mesura (comparar una quantitat amb una b) Eixugar (torcar l’aigua o humitat de les
altra de la mateixa espècie que es pren com a unitat o coses)
patró)
b) Amida (determinar o prendre les mides 134. a) Advertència (s’advertix severament a algú
d’alguna cosa) perquè faça o no alguna cosa)
c) Mesura b) Advertiment (avís)
114. a) Ciment (material que mesclat amb líquid 135. a) Aclarir (fer més clar, més entenedor una cosa)
servix per a la construcció) c) Clarificar (separar partícules sòlides que hi ha
b) Cement (substància utilitzada per a la en un líquid, per fer-lo més clar)
cementació d’un metall)
136. a) Alimentós (que alimenta) / Alimentari
140. a) Cataracta (malaltia ocular) 157. a) Taula (moble) / mesa (en una assemblea,
b) Cascada (caiguda d’un corrent d’aigua) conjunt de persones que la dirigixen)
141. a) Astorar (produir espant) 158. a) Aterrir (infondre terror) / aterrar (prendre
terra una nau)
142. a) Tinència (oficina del tinent)
b) Tinença (posseir una cosa) 159. a) Algú (pronom, substituïx el nom)
b) Algun (adjectiu, acompanya un nom)
143. a) Ban (orde que l’autoritat imposa directament a
la població) 160. a) Cita (assenyalar dia i hora per a veure’s dues
b) Bàndol (facció, partit) persones)
b) Citació (text d’un autor que s’adduïx en
144. a) Desvelar (descobrir) suport d’una opinió)
b) Desvetlar (llevar la son)
161. a) Cola (substància adhesiva)
145. a) Consegüent (que seguix com a resultat) b) Cua (en els vertebrats, continuació de les
b) Conseqüent (que té conseqüència) vèrtebres formant un apèndix)
146. a) Creuat (travessar) / encreuat (disposat en 162. a) Fons (substantiu, designa la part inferior o
forma de creu) més interna d’una cavitat o d’un recipient) / fondo
(adjectiu, significa “profund”)
147. a) Dada (qualsevol informació) / data (indicació
del dia) 163. a) Enregistrar (gravar)
b) Escorcollar (examinar minuciosament
148. a) Estada (parar-se en un lloc) / estança tractant de trobar si hi ha alguna cosa amagada)
(habitació, apartament)
164. a) Trànsit (passar per un lloc, per una via
149. a) Infligir (aplicar una pena) pública)
b) Infringir (violar un pacte, una llei...) b) Tràfic (comerç de mercaderies, comerç
il·legal, etc.)
150. a) Legat (representants de l’emperador romà)
b) Llegar (allò que es llegà en testament) 165. a) Terme (territori d’un municipi)
b) Termini (període de temps assenyalat per a
151. a) Pertinença (que pertany a algú o alguna cosa) alguna cosa)
b) Pertinència (que no és oportú)
166. a) Venda (acció de vendre)
152. a) Reial (relatiu al rei o reialesa) / real (que té b) Venta (hostal)
existència efectiva)
167. a) Mullar (adherir-se l’aigua a una superfície i
153. a) Segurs (exempt de tot risc o perill) penetrar els seus porus)
b) Assegurança (contracte pel qual b) Mullar (fer tornar moll una cosa impregnant-la
s’assegura una cosa) de líquid)
c) Sucar (fer que una certa quantitat de líquid
154. a) Semblar (aparéixer com a probable) penetre i s’adherisca especialment ficant-la-hi i
b) Assemblar-se (tindre dos persones coses traient-la’n
semblants entre elles)