Part general I – Dret Constitucional

Tema 1

1. La Constitució espanyola de 1978: estructura, contingut i principis. Els drets fonamentals i les llibertats públiques. El
Tribunal Constitucional: composició i competències. Processos. El valor de les sentències del Tribunal Constitucional.

1. La Constitució espanyola de 1978: estructura, contingut i principis

04-GEN-77: aprovada la Llei de reforma política 31-OCT-78 aprovació Corts en sessió separada Modificació: art.13.2
fruit dels pactes de la Moncloa 06-DES-78 referèndum 22-JUL-92 Congrés
15-JUNY-77: eleccions a Corts generals 27-DES-78 sancionada Rei 30-JUL-92 Senat
constituents (no legislatives) 29-DES-78 publicació, vigor 27-AGO-92 sancionada Rei

1.1. Estructura i contingut: preàmbul i títol preliminar

PREÀMBUL (no articulat, no preceptiu, sí declaratiu)
Declaració de principis i motius pels quals el poble espanyol s’ha dotat a sí mateix d’una constitució.
TÍTOL PRELIMINAR Arts:1-9
i territorial de l’Estat, els valors que han
Els principis generals de l’ordenament jurídic,

TÍTOL 1 dels drets i dels deures fonamentals

l’Estat i el conjunt de drets essencials dels
de presidir l’activitat privada i pública de

Art:10: drets de la persona.

Capítol Primer dels espanyols i dels estrangers -Arts: 11-13-

Capítol Segon drets i llibertats

Art:14: igualtat davant la llei.
DOGMÀTICA

Secció primera dels drets fonamentals i de les llibertats públiques -Arts:15-29-

polítici Com.Aut.

Secció segona dels drets i deures del ciutadans -Arts:30-38-

Dret

Capítol Tercer dels principis rectors de la política social i econòmica -Arts: 39-52-
ciutadans
PARTde
de funcionsparlamentària

Capítol Quart de les garanties de les llibertats i drets fonamentals -Arts: 53 i 54-
Estructura jurídica  Estat social i democràtic

municipis,províncies

Capítol Cinquè de la suspensió dels drets i llibertats -Art: 55-

TÍTOL 2 de la Corona -Arts:56-65-
política  Monarquia i
i

TÍTOL 3 de les Corts Generals

públiques

Capítol Primer de les cambres -Arts: 66-80-

Capítol Segon de l’elaboració de les lleis -Arts: 81-92-
territorial 
de l’Estat (repartiment
les institucions

Capítol Tercer dels tractats internacionals -Arts: 93-96-

TÍTOL 4 del Govern i de l’Administració -Arts: 97-107-

TÍTOL 5 de les relacions entre el Govern i les Corts Generals

Estructura política i orgànicaEstructura
Estructura

-Arts: 108-116-
competències que desenvoluparan

TÍTOL 6 del Poder Judicial -Arts: 117-127-

polítiques que la CE reconeix).

TÍTOL 7 de l’economia i hisenda -Arts: 128-136-

TÍTOL 8 de l’organització territorial

Capítol Primer principis generals -Arts: 137-139-
PART ORGÀNICA

Capítol Segon de l’administració local -Arts: 140-142-

Capítol Tercer de les comunitats autònomes -Arts: 143-158-
TÍTOL 9 del Tribunal Constitucional -Arts: 159-165-

TÍTOL 10 de la reforma constitucional -Arts: 199-169-

4 addicionals
9 transitòries
DISPOSICIONS
1 derogatòria
1 final
1.2. Principis: l’estat social i democràtic de dret, el principi de sobirania popular, la monarquia parlamentària i l’estat autonòmic
Art. 1.1 CE: Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret (separació de poders/ principi de legalitat/ drets humans) , que
propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
Art. 1.2 CE: La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat.
Art. 1.3 CE: La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.
Art. 2 CE:La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i
reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Art. 9.1 CE: Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic.
Art. 9.2 CE: Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els
quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots
els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.
1.3. Els principis informadors de l’article 9.3 Art. 9.3 CE: La Constitució garanteix
 el principi de legalitat,  la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o
 la jerarquia normativa, restrictives de drets individuals,
 la publicitat de les normes,  la seguretat jurídica,
 la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.
 Part general I – Dret Constitucional
Tema 1

2. Els drets fonamentals i les llibertats públiques

2.1. Concepte i evolució històrica
Els conceptes de drets fonamentals i llibertats públiques sorgeixen a partir de la concreció jurídica dels drets humans (que històricament
van ser objecte de nombroses declaracions) i se’ls dota d’una garantia jurídica. Valors superiors de tot el sistema jurídic.
Drets civils (estat lliberal: llibertat i seguretat: drets individuals). Finals s. XVIII Revolució francesa.
Drets polítics i de participació. Mitjans s. XIX.
Drets socials (profundització del principi d’igualtat). Principis s. XX.
2.2. Naturalesa jurídica i classificacions
2.3. Eficàcia i límits dels drets fonamentals
Naturalesa: són els components estructurals bàsics de l’ordre jurídic objectiu, perquè constitueixen l’expressió jurídica d’un sistema de
valors que informen el conjunt de l’organització política i jurídica.
La garantia de la seva vigència no pot restar limitada a l’exercici de pretensions per part dels individus, sinó que ha de ser assumida
també pels poders públics.

 Tribunal ordinari pel procediment ordinari

Jurisdiccionals  Tribunal ordinari pel procediment preferent i sumari ( I,II,I)
 Tribunal constitucional, recurs d’empara ( I,II,I)
GARANTIES

Defensor del Poble

Polítiques o Parlamentàries Llei orgànica secció I
Desenvolupament legal
Llei ordinària resta
Extrajuridiccionals
Vinculació als poders públics, aplicació directa (I,II,I i II)
Altres Forces i cossos de seguretat
Ministeri fiscal

Govern, donant comptes al Govern

Limitació ALARMA Durada màxima 15 dies, pròrroga autoritzada pel Congrés
Es limiten drets, no se’n suspèn cap
(Cal publicació i publicitat)

Declaració del Govern, prèvia autorització del Congrés

Durada 30 dies, pròrroga per 30 dies més.
Art. 17: llibertat i seguretat (17.3: només setge)
Art. 18.2: inviolabilitat del domicili
EXCEPCIÓ Art. 18.3: secret de les comunicacions
Art. 19: llibertat de circulació
Drets afectats Art. 20.1 a i d, i 5: expressió, excepte prod. Literària, càtedra i censura
Art. 21: reunió i manifestació
LIMITACIÓ I SUSPENSIÓ

Art. 28.2: vaga

General Art. 37.2: negociació col·lectiva

Suspensió Art. 19: llibertat de circulació

Art. 20.1 a i d, i 5: expressió, excepte prod. Literària, càtedra i censura
Drets afectats Art. 21: reunió i manifestació
Art. 28.2: vaga
SETGE Art. 37.2: negociació col·lectiva

Majoria absoluta del Congrés a proposta del Govern

La durada assenyalada pel Congrés en cada cas
Inviolabilitat del domicili
Individual Secret de les comunicacions
Durada màxima de la detenció preventiva

Iniciativa: Govern, Congrés, Senat, Assemblees de les Com. Aut.

Reforma total
REFORMA CONSTITUCIONAL

Supòsits: Reforma títol preliminar

Especial o Reforma de la Secció 1a del Capítol II del Títol I
essencial 1. aprovació de la iniciativa per 2/3
(art. 168) 2. dissolució de les cambres
Tràmits
Procediment 3. aprovació del nou text per 2/3
de reforma 4. referèndum
Supòsits  reforma d’alguna altre part
- Aprovació per 3/5 de cada cambra, o bé per 2/3 al Congrés i m.
Ordinari
absoluta al Senat
(art. 167) Tràmits:
- En els 15 dies següents, 1/10 part d’alguna cambra pot demanar un
referèndum per ratificar-la
No procedeix  en temps de guerra o en estat d’alarma, excepció o setge

La pròpia sistemàtica de la CE en recollir els drets fonamentals i les llibertats públiques ofereix un criteri per a la seva classificació, que
està relacionada amb les garanties que estableix per a cada categoria:
Eficàcia
- drets fonamentals i les llibertats públiques (secció primera del capítol segon del títol I) Invocació directa. Màxim nivell de protecció.
- drets i deures dels ciutadans (secció 2a del capítol segon del títol I CE) Requereix desenvolupament legal
- els principis rectors de la política social i econòmica (capítol tercer del títol I CE) Inspiren als legisladors i als gestors públics
Part general I – Dret Constitucional
Tema 1

Altre classificació:
- Principi d’igualtat (art. 14)
- Drets relatius a les llibertats personals o àmbit privat (arts: 15, 16, 17)
- Dret a la privacitat (arts: 18, 18.2, 18.3, 19)
- Drets de participació dels ciutadans (arts: 20, 21, 22, 23, 27, 29, 34)
- Drets institucionals (arts: 24, 25, 27)
- Drets econòmics i socials (arts: 28, 33, 35, 37, 38)

Article 15
Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a
penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat d’allò que puguin disposar les lleis penals
militars per a temps de guerra.

Article 16
1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació,
quan siguin manifestats, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei.
2. Ningú podrà ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religió o creences.
3. Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat
espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions.
Article 17
1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú podrà ser privat de la seva llibertat, sinó amb l’observança
del que estableix aquest article i en els casos i en la forma prevists en la llei.
2. La detenció preventiva no podrà durar més temps del que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions
per tal d’aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini màxim de setanta-dues hores, el detingut haurà de ser
posat en llibertat o a disposició de l’autoritat judicial.
3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediatament i de manera que li sigui comprensible, dels seus drets
i de les raons de la detenció, i no podrà ser obligada a declarar. Es garanteix l’assistència d’advocat al detingut en
les diligències policials i judicials, en la forma que la llei estableixi.
4. La llei regularà un procediment d'"habeas corpus" per tal de posar immediatament a disposició judicial tota
persona detinguda il·legalment. També es determinarà per llei el termini màxim de durada de la presó provisional.
Article 18
1. Es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
2. El domicili és inviolable. No s’hi podrà entrar ni fer-hi cap escorcoll sense el consentiment del titular o sense
resolució judicial, llevat del cas de delicte flagrant.
3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegràfiques i telefòniques, excepte en
cas de resolució judicial.
4. La llei limitarà l'ús de la informàtica per tal de garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple
exercici dels seus drets.
Article 19
Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residència i a circular pel territori nacional.
Tenen també dret a entrar i sortir lliurement d'Espanya en la forma que la llei estableixi. Aquest dret no podrà ser
limitat per motius polítics o ideològics.
Article 20 (Llibertat d’expressió)
1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o
qualsevol altre mitjà de reproducció.
b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
c) A la llibertat de càtedra.
d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la
clàusula de consciència i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.
2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.
3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin de l'Estat o
de qualsevol entitat pública i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant
el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d'Espanya.
4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els preceptes de les lleis
que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la
joventut i de la infància.
5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució
judicial.
Article 21
1. Es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. Per a l’exercici d’aquest dret no caldrà autorització prèvia.
2. En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions caldrà comunicar-ho prèviament a l’autoritat,
la qual només podrà prohibir-les quan hi hagi motius fonamentats d’alteració de l’ordre públic, amb perill per a
persones o béns.
Article 22
1. Es reconeix el dret d’associació.
2. Les associacions que cerquin finalitats o facin servir mitjans tipificats com a delicte són il·legals.
3. Les associacions emparades per aquest article hauran d’inscriure’s en un registre únicament a efectes de publicitat.
4. Les activitats de les associacions només podran ser dissoltes o suspeses en virtut d’una resolució judicial motivada.
5. Es prohibeixen les associacions secretes i les de caràcter paramilitar.
Part general I – Dret Constitucional
Tema 1

Article 23
1. Els ciutadans tenen el dret a participar en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurement
elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal.
2. Tenen també el dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que les
lleis assenyalin.
Article 24
1. Tothom té dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i dels tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos
legítims, sense que, en cap cas, pugui haver-hi indefensió.
2. Tothom té dret al Jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de
l’acusació formulada contra ell, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar
els mitjans probatoris pertinents per la defensa pròpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i
a la presumpció d’innocència.
La llei regularà els casos en els quals, per raó de parentiu o de secret professional, no s’estarà obligat a declarar
respecte de fets presumptament delictius.
Article 25
1. Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin
delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment.
2. Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat restaran orientades vers la reeducació i la reinserció
social i no podran consistir en treballs forçats. El condemnat que estigués complint pena de presó gaudirà dels
drets fonamentals d’aquest Capítol, llevat d’aquells que es trobin limitats expressament pel contingut del veredicte
condemnatori, pel sentit de la pena i per la llei penitenciària. En qualsevol cas, tindrà dret a un treball remunerat,
als beneficis corresponents de la Seguretat Social, i a l’accés a la cultura i al desenvolupament integral de la
personalitat.
3. L'Administració civil no podrà imposar sancions que directament o subsidiàriament impliquin privació de llibertat.
Article 26
Es prohibeixen els Tribunals d'Honor en l’àmbit de l'Administració civil i de les organitzacions professionals.
Article 27
1. Tothom té dret a l’educació. Es reconeix la llibertat d’ensenyament.
2. L’educació tindrà com objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis
democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.
3. Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral
que vagi d’acord amb les seves conviccions.
4. L’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de
l’ensenyament, amb la participació col·lectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.
6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als
principis constitucionals.
7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres
sostinguts per l'Administració amb fons públics, en la forma que la llei estableixi.
8. Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis.
9. Els poders públics ajudaran aquells centres docents que reuneixin els requisits que la llei estableixi.
10. Es reconeix l’autonomia de les Universitats, en la forma que la llei estableixi.
Article 28
1. Tothom té dret a sindicar-se lliurement. La llei podrà limitar o exceptuar l’exercici d’aquest dret a les Forces o als
Instituts armats o als altres cossos, sotmesos a disciplina militar, i regularà les peculiaritats que l’exercici d’aquests
presenti als funcionaris públics. La llibertat sindical comprèn el dret a fundar sindicats i a afiliar-s’hi a elecció, i el
dret dels sindicats a formar confederacions i a fundar organitzacions sindicals internacionals o a afiliar-s’hi. Ningú
podrà ser obligat a afiliar-se a un sindicat.
2. Es reconeix als treballadors el dret a la vaga per a la defensa dels seus interessos. La llei que reguli l’exercici
d’aquest dret establirà les garanties que calguin per tal d’assegurar el manteniment dels serveis essencials de la
comunitat.
Article 29
1. Tots els espanyols tindran el dret de petició individual i col·lectiva per escrit, en la forma i amb els efectes que
determini la llei.
2. Els membres de les Forces o Institucions armades o dels cossos sotmesos a disciplina militar podran exercir aquest
dret només individualment i d’acord amb allò que disposa la seva legislació específica.
 Part general I – Dret Constitucional
Tema 1

3. El Tribunal Constitucional: composició i competències. Processos. El valor de les

sentències del Tribunal Constitucional
Regulació: Llei orgànica 2/1979 de 3 d’octubre / modificada per L.O 4/1985 i L.O 5/1998 ).

És l’intèrpret suprem de la Constitució, de manera que vetlla per la defensa jurídica de la Constitució i controla que el
legislador s’ajusti als manaments i a les prescripcions constitucionals.
Òrgan creat per la CE, independent, configurat com una institució de caràcter jurisdiccional que, mitjançant procediments
Competències:
establerts, té per missió garantir la supremacia de les normes constitucionals mitjançant el control de la constitucionalitat de
les lleis.
No forma part del poder judicial (funció diferent a la de jutges i tribunals) però utilitza les formes i els usos jurisdiccionals.

12 magistrats escollits entre juristes de reconegut prestigi amb més de 15 anys d’experiència professional
Composició:
com a magistrats, fiscals, advocats, professors d’universitats i funcionaris..
Els magistrats del TC exerceixen les seves funcions d’acord als principis d’imparcialitat i dignitat inherents a
la mateixa, són independents (poden fer constar el seu vot particular en les sentències).
Estatut del
Tribunal:
Són inamovibles (només perden la condició per allò previst a la llei: art. 23 LO2/1979).
Gaudeixen d’inviolabilitat (no poden ser acusats i, per tant, jutjats per opinions expressades i vots emesos
en exercici del seu càrrec).

Elecció: 2 el Govern, 4 el Congrés ( per 3/5 ), 4 el Senat ( per 3/5 ) i 2 el CGPJ ( per 3/5 ).

Nomenament: Pel Rei

Mandat: 9 anys

Renovació: Cada 3 anys per terços.

Si no cessa en 10 dies de la proposta s’entén que no accepta ser del TC

 mandat representatiu
TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

 defensor del poble

Incompatibilitats  càrrec polític o administratiu
 funcions directives en partits polítics i sindicats, i l’ocupació del seu servei
 exercici de carrera judicial o fiscal o tasques en qualsevol ordre jurisdiccional
 qualsevol activitat professional o mercantil
 mateixes incompatibilitats que els membres del Poder Judicial

 Controlar la constitucionalitat de les normes amb rang de llei (ja sigui mitjançant un recurs directe, ja
sigui per via indirecta o incidental)
 Garantir els drets fonamentals dels ciutadans
Funcions:
 Resoldre els conflictes de competències entre els òrgans constitucionals de l’Estat, entre l’Estat i les
comunitats autònomes, els que es produeixin entre aquestes darreres i els conflictes en defensa de
l’autonomia local que plantegin municipis i províncies contra lleis estatals o autonòmiques
El Ple escull cada 3 anys entre els seus membres un president i un vicepresident (renovables una vegada).
El president disposa de vot de qualitat en cas d’empat. El TC disposa d’una secretaria general i una
vicesecretaria general (lletrats de l’Estat) per a la direcció efectiva de l’administració interna. Disposa de 5
secretaris de justícia (un per secció i un pel ple). L’organització administrativa: Ple governatiu (ple del TC
quan exerceix funcions no jurisdiccionals) i Junta de Govern (president, vicepresident, dos magistrats -un
per sala- i el secretari general). El TC actua en ple, en sala o en secció:
Ple: tots els magistrats del TC. Presideix el president del TC (vicepresident, més antic, més vell). Acords han
d’estar presents mínim 2/3 membres que el composin. Resol:
 constitucionalitat tractats internacionals
 recursos inconstitucionalitat contra lleis (no aplicació de doctrina)
 qüestions inconstitucionalitat que es reservi
Organització
del Tribunal:
 conflictes constitucionals competència Estat-CCAA i CCAA-CCAA
 impugnacions del Govern contra disposicions autonòmiques
 conflictes en defensa autonomia local
 conflictes entre òrgans constitucionals
Nomena els magistrats de les sales, aprova les mesures adoptades a la Justa de Govern (aprovació i
modificació dels reglaments del TC).
Sala: 1a presidida pel president TC i 5 magistrats, i 2a, presidida pel vicepresident i 5 magistrats. Acords
vàlids amb 2/3 dels membres que les composen. Coneixen assumptes no competència del ple (si s’aparten
de la doctrina constitucional es sotmetrà al ple). Resolen recursos d’empara.
Seccions: cada sala en 2 seccions amb 3 magistrats (un d’ells president). Acord mínim amb 2, si hi ha
discrepància han de ser 3. Despatx ordinari i recepció de processos constitucionals, decidint o proposant la
seva admissibilitat o no. Poden resoldre recursos d’empara.
 Part general I – Dret Constitucional
Tema 1

 Control constitucional de normes amb rang de llei (llei, decret-llei, decret legislatiu, tractat internacional,
reglaments assemblees legislatives):
o Recurs d’inconstitucionalitat
o Qüestió d’inconstitucionalitat
o Conflicte en defensa de l’autonomia local
Processos: o Control previ dels tractats internacionals
 Conflictes constitucionals en competències
o Entre Estat i CCAA i entre aquestes
o Entre òrgans constitucionals de l’Estat
o Impugnacions contra resolucions de les CCAA
 Recurs d’empara
 Recurs d’inconstitucionalitat: Interposa el president del Govern, 50 diputats, 50 senadors, el
Defensor del Poble i els governs i assemblees legislatives de les CCAA si les afecta. Resol el Ple. Termini
de 3 mesos per interposar des de la publicació o 9 mesos (Govern i CCAA) si s’ha comunicat en els 3
primers i s’ha reunit una comissió bilateral de negociació.
 Qüestió d’inconstitucionalitat: L’interposen jutges i tribunals quan considerin que la llei a aplicar en
el cas que jutgen pot ser o pot derivar en inconstitucionalitat. Termini: tancat el procés judicial i dins del
termini per dictar sentència. Resol el ple, però pot delegar a les sales. El TC pot donar interpretació o
alternatives si hi ha certesa d’inconstitucionalitat i si cal, presentar-se a ell mateix.
 Conflicte en defensa de l’autonomia local: interposa municipis i províncies per acord del seu ple per
majoria absoluta contra normes estatals i autonòmiques. Termini: 3 mesos des de la publicació de la
norma i 1 mes des del dictamen (preceptiu) del Consell d’Estat o equivalent autonòmic (Consell de
Garanties Estatutàries). Resol el Ple (pot delegar a les sales) declarant sobre el conflicte i si existeix
vulneració de l’autonomia local pot obrir un procediment d’inconstitucionalitat (plantejar-se una qüestió).
 Control previ de la constitucionalitat d’un tractat internacional: requereix el Govern o qualsevol
de les dues cambres. Termini: abans de ser signat per les autoritats espanyoles competents. Resol el Ple
i és vinculant. Dues vegades, 1992 TUE (modificació art. 13.2 i passiu), i 2004 Constitució Europea.
 Conflicte entre l’Estat i les autonomies o entre aquestes:
o Positiu: quan es qüestiona la distribució i l’estructura competencial (l’exercici de la competència).
TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

L’interposen els executius estatal i autonòmic. Termini: naixement del conflicte (es fa la norma,
s’aplica o es té coneixement). Resol el ple i es pot delegar a les sales. És vinculant a tots els poders.
o Negatiu: es qüestiona titularitat (no se l’atribueix ningú). També poden interposar persones físiques i
jurídiques.
Recursos:  Conflictes entre òrgans constitucionals de l’Estat: Govern, Congrés, Senat o Consell General del
Poder Judicial. Aquests mateixos l’interposen per disputa en les seves atribucions competencials. Primer
avisa a l’altre òrgan, si diu que no o no contesta en un mes ja es pot interposar. Resol el Ple que pot
delegar a les sales.
 Impugnacions contra disposicions i resolucions de les CCAA: el Govern estatal pot interposar
contra les resolucions normatives sense força de llei. Termini: dins dels dos mesos següents a la seva
publicació o en el seu defecte quan arriba al seu coneixement. La impugnació provoca la suspensió de
l’aplicació de l’acte durant 5 mesos si el TC no resol abans, als 5 mesos el TC ha de decidir si manté la
suspensió o l’aixeca fins que resolgui. Resol el Ple o les sales.
 Recurs d’empara: Pretén la protecció dels ciutadans per violacions de drets i llibertats establertes en
els articles 14 a 29 i 30.2 de la CE, sens perjudici de la seva tutela general encomanada als tribunals
ordinaris de justícia. L’interposa la persona afectada (art. 42 LOTC), aquells que hagin estat part en un
procés judicial (art. 43 i 44 LOTC), el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal. Al plantejar el recurs cal
justificar l’especial transcendència constitucional: qui, contra què i l’empara que es sol·licita. Termini:
o 3 mesos en el recurs contra actes del Congrés, del Senat o parlaments autonòmics (des de la data
en que l’acte és ferm)
o 20 dies en el recurs contra actes o omissions dels govern estatal o autonòmics (esgotada la via
judicial)
o 30 dies per recursos contra violacions directes per òrgan judicial (esgotades les vies internes)
Resolen les sales i les seccions. Provoquen (segons contingui la sentència):
o Nul·litat de la decisió i extensió dels efectes
o Reconeixement del dret o llibertat
o Restabliment al recorrent del dret o llibertat
 Tenen valor de cosa jutjada a partir del dia següent a la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.
Això implica que no existeix cap instància jurisdiccional superior ones puguin interposar nous recursos i
que no es pot tornar a plantejar la mateixa qüestió.
 Les sentències que declarin la inconstitucionalitat d’una llei o d’una norma amb rang de llei i totes
aquelles altres que no es limitin a estimar un dret subjectiu, gaudeixen de plens efectes davant de
tothom.
El valor de
 L’abast temporal i espacial de les sentències
les
sentències:

 El valor normatiu de les sentències del TC