Part general II – Organització Política i Administrativa de l’Estat

Tema 5

5. Les estructures administratives a Espanya. L’Administració pública: principis constitucionals informadors. Organització i
funcionament de l’Administració general de l’Estat. Òrgans superiors i òrgans directius. Òrgans territorials. Delegats del govern
a les comunitats autònomes. L’Administració institucional: les corporacions de dret públic. Organismes autònoms i entitats
públiques empresarials. Òrgans consultius de l’Administració de l’Estat. El Consell d’Estat

1. L’Administració pública: principis constitucionals informadors

1.1. L’Administració pública: concepte
 L’Administració pública és una persona jurídica formada per una pluralitat d’òrgans executius que serveixen amb objectivitat els
interessos generals.
 Cada administració pública té personalitat jurídica pròpia i executa els seus fins en un territori prèviament determinat.
 L’Administració pública està integrada al poder executiu: En el poder executiu s’integren l’Administració i el Govern. El Govern
desenvolupa l’activitat política i alhora constitueix un òrgan superior de l’Administració.
 L’Administració pública disposa també de la potestat reglamentària. Els reglaments són dictats per l’Administració com a forma
d’organitzar els serveis al seu càrrec i per disposar les estructures administratives cap una millor prestació de serveis.
 Es desglossa en diverses administracions públiques: Adm. de l’Estat (central i perifèrica), Adm. Autonòmica, Adm. Local i Adm.
Institucional.

1.2. Principis constitucionals informadors

Art. 103.1 CE: L’Administració Pública serveix amb objectivitat els interessos generals i actua d’acord amb els
principis d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació, amb submissió plena a la
Llei i al Dret.
Legalitat: (actuació positiva, actua quan una llei li reconeix el dret a fer-ho de manera expressa)
Competència: (l’Administració actua en allò que una llei li ha reconegut competència per obrar)
Interdicció de l’arbitrarietat: Art. 9.3 CE. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de
les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la
responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics. La interdicció significa prohibició i arbitrarietat acte o procediment
contrari a la justícia, la raó o la llei, dictat per caprici.

2. Organització i funcionament de l’Administració general de l’Estat: regulació

Llei 6/1997, de 14 d’abril, d’organització i funcionament de l’Administració general de l’Estat (LOFAGE).
L30/97, de 27 de novembre, del Govern (regula Consell de Ministres, president del Govern i comissions delegades).

Ministres Òrgans
Secretaris d’Estat superiors
Organització
central Subsecretaris i Secretaris generals (rang subsecretaris generals)
Secretaris generals tècnics i directors generals (rang directors generals)
Subdirectors generals
Òrgans
Organització Delegats del Govern a les Com. Aut. (rang subsecretari) directius
territorial Subdelegats del Govern a les províncies (rang subdirector general)

Ambaixadors
AGE a l’exterior
Representants permanents a les Organitzacions internacionals

3. Òrgans superiors i òrgans directius

Els òrgans superiors i directius són també Alts Càrrecs, excepte subdirectors generals i assimilats són càrrecs de
confiança de designació directa. A partir de director general cap avall, els llocs estan servits per funcionaris de carrera.
Els òrgans superiors: estableixen els plans d’actuació de l’organització situada sota la seva responsabilitat.
Els òrgans directius: desenvolupen i executen els plans establerts. Els titulars es nomenen atenent a criteris de
competència professional i experiència, i s’aplica al desenvolupament de les seves funcions:
a) la responsabilitat professional, personal i directa per la gestió desenvolupada,
b) la subjecció al control i avaluació de la gestió per l’òrgan superior o directiu competent.

Creació, modificació o supressió d’òrgans:

Ministeris
Per reial decret del President del Govern:
Secretaries d’Estat
Subsecretaries
Secretaries generals
Per reial decret del Consell de Ministres,
Secretaries generals tècniques
a iniciativa del ministre interessat i a proposta del ministre d’Adm. Pub.
Direccions generals
Subdireccions generals
Per ordre del ministre respectiu,
Òrgans de nivell inferior a Subdirecció general
i prèvia aprovació del ministre d’Adm. Pub.

Mitjançant RLT Unitats administratives que no tinguin consideració d’òrgan

 Part general II – Organització Política i Administrativa de l’Estat
Tema 5

Organització administrativa:

 Consell de ministres: òrgan col·legiat del Govern. Els membres del Govern es reuneixen en CM i en comissions delegades del
Govern. Està integrat per tots els membres del Govern. No en formen part els secretaris d’Estat que poden assistir a les reunions
del Consell de ministres quan siguin convocats.

 La Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris és un òrgan de col·laboració i recolzament del CM que agrupa els
diversos secretaris d’Estat i sotssecretaris existents en els departaments ministerials (preparen tècnicament el temes per al CM). La
presidència correspon a un vicepresident o al Ministre de la Presidència.

 Comissions delegades del Govern. El Govern es pot reunir en comissions delegades, integrades únicament pels ministres
directament interessats en matèries de la Comissió. La creació, modificació i supressió de les comissions delegades del Govern
seran acordades pel CM mitjançant RD, a proposta del president del Govern.

 President del Govern

 Vicepresident del Govern. Pot ser un o més d’un.

 Ministres. En els ministeris poden existir secretaries d’Estat i, excepcionalment, secretaries generals per a la gestió d’un sector de
l’activitat. Compten en tot cas amb una sotssecretaria i una secretaria general tècnica que en depèn per a la gestió de serveis
comuns.

 Secretari d’Estat. Càrrec de naturalesa potestativa i de confiança del ministre. Podran ostentar per delegació expressa dels seus
ministres la seva representació en matèries pròpies de la seva competència, incloses les que tenen projecció internacional. El
secretaris d’Estat poden ostentar la condició de parlamentaris. Són nomenats i separats per RD del CM, aprovat a proposta del
president del Govern o del membre del Govern al departament al qual pertanyin.
Directius

 Sotssecretari: No són òrgans superiors de l’Adm. de l’Estat, sinó òrgans directius. La seva posició jeràrquica és inferior a la d’un
secretari d’Estat. La creació, modificació o supressió es porta a terme per RD de CM, a iniciativa del ministeri interessat i a proposta
del Ministre d’AP. El nomenament és per RD del CM a proposta del titular del ministeri. Ostenta la representació ordinària del
ministeri i és d’existència obligatòria (seleccionats entre funcionaris amb titulació superior). Desenvolupa la direcció superior de tot
el personal del departament.

 Secretari general amb rang de sotssecretari: Òrgans superior d’un departament ministerial (no de l’AGE). Són d’existència
potestativa. Poden dependre orgànicament del ministre o del secretari d’Estat. Nomenats i separats per RD del CM a proposta del
titular del departament.

 Secretari general tècnic: Dependència del sotssecretari amb competència en producció normativa, assistència jurídica i
publicacions. Categoria de director general són nomenats per RD del CM a proposta del titular del ministeri. La creació, modificació
o supressió dels secretaris general tècnics es fa per RD del CM a iniciativa del ministre interessat i proposta del Ministre d’AP.
(obligatòria)

 Directors generals: Unitats administratives bàsiques en l’organització d’un departament. Nomenats per RD del CM a proposta del
titular del departament (entre funcionaris de carrera de l’Estat, CA o entitats locals amb títol superior. Es pot dispensar el requisit
de ser funcionari en el RD d’estructuració del departament). (obligatòria)

 Els sotsdirector general és nomenat i separat pel ministre o secretari d’Estat del que depèn.

 Servei, secció i negociat.

4. Òrgans territorials i delegats del Govern a les comunitats autònomes

Delegat del Govern a la Com. Aut. Òrgan superior a les CA de l’Administració perifèrica de l’Estat, amb atribucions tant polítiques com
administratives.
Té la representació del Govern de l’Estat al territori de la CA.
Inelegibles per les Corts Generals.
Nomenament Per RD del CM a proposta del president del Govern
Dependència Depèn de la presidència del Govern
Però acata instruccions:
- Del ministre d’AP per a la coordinació de l’AGE amb la CA
- Del ministre de l’Interior per a matèria de llibertats públiques i seguretat ciutadana..
- Dels altres ministres en allò que fa referència a les seves àrees respectives
Seu Mateix lloc que el Consell de Govern de la CA (tret que es determini altre cosa en CM o estatut).
Les estructures de les delegacions i les subdelegacions es determinen per RD del CM.
Suplència En cas d’absència, malaltia o vacant és suplert pel sotsdelegat del Govern (a les CA uniprovincials al titular de l’òrgan
responsable del serveis comuns de la Delegació), tret que ell designi un altre sotsdelegat.
Atribucions - Representar al Govern en el territori de la CA
- Dirigir i supervisar tots els serveis de l’AGE a la CA
- Mantenir relacions de coordinació i cooperació amb les admnistracions autonòmica i local
- Dirigir la Delegació del Govern
- Nomenar als sotsdelegats del Govern i dirigir la seva activitat
- Garantir la segureta ciutadana
- Dirigir, directament o mitjançant els sotsdelegats, els serveis territorials integrats
Sotsdelegats del Govern a la província Subordinat del delegat del Govern del qual exerceix les funcions per delegació a la província.
Directors insulars de l’AGE a Menorca, Eivissa-Formentera, Lanzarote, Fuerteventura, La Palma, Hierro i La Gomera (proposats
pel sotsdelegat del Govern)
Nomenats Pel delegat del Govern per lliure designació entre funcionaris de l’Estat, CA o entitats locals amb titulació superior.
Suplència En cas de substitució ho farà el secretari general de la Subdelegació, o qui designi el delegat
Rang Sotsdirector general
Atribucions - Dirigir els serveis integrats, d’acord amb les instruccions del delegat
- Impulsar, supervisar i inspeccionar els serveis no integrats
- Tasques de comunicació, cooperació i colaboració amb l’Administració autonòmica i local

- A les províncies on no radiqui la delegació: dirigir i coordinar la protecció civil, i garantir seg. pública si no hi ha pol. aut .
 Part general II – Organització Política i Administrativa de l’Estat
Tema 5

5. L’Administració especialitzada o instrumental

5.1. Nocions generals
L’Administració institucional està formada per ens públics de caràcter no territorial, que tenen personalitat
jurídica independent, però estan sotmesos a la tutela de l’Estat o d’una altra institució.

Característiques:
 Són ens de l’Administració pública: disposen de les prerrogatives pròpies de l’Administració però de forma derivada
i no originària en tractar-se d’ens menors. Actuen subjectes al Dret Administratiu.
 Els ens de l’Administració institucional disposen de personalitat jurídica
 El territori no és elements essencial.
 Persecució de finalitats concretes i individualitzades (determinades en l’acte de creació)
 Creació sota el criteri de numerus apertus (tants com finalitats concretes es desitgi perseguir)
 Estan sotmesos a relacions de tutela i no de jerarquia amb l’Estat
 Els ens institucionals no tenen persones subordinades per vincles de subjecció general
 La seva creació és legal, derivada d’una llei, no històrica o natural

Classificació de la LGP: LOFAGE diferencia: Administració institucional catalana:

 Sector públic administratiu (menys
AGE)
 Sector públic empresarial
 Sector públic fundacional
 Organismes autònoms
 Entitats públiques empresarials
 Societats mercantils estatals
 Llei de fundacions estatal 50/2002)
 Entitats autònomes de caràcter administratiu
 Entitats autònomes de caràcter comercial,
industrial o financer
 Entitats de dret públic que han d’ajustar la seva
activitat al dret privat
 Societats amb participació majoritària o vinculades
a la Generalitat
 Llei de fundacions catalana 5/2001

L’art. 41 de la LOFAGE defineix els organismes públics com els creats sota dependència i vinculació de l’AGE, per a la
realització d’activitats d’execució o gestió tant administratives, de foment o prestació, com de contingut econòmic reservades a
l’AGE, sempre que les seves característiques justifiquin la seva organització i es desenvolupin en règim de descentralització
funcional.
Tenen personalitat jurídica pròpia, patrimoni i tresoreria, així com autonomia de gestió en els termes previstos a la normativa.
Els correspon les potestats administratives precises per al compliment dels seus fins, a excepció de la potestat expropiadora.

Classificació de la LOFAGE:
Organismes Realitzen activitats fonamentalment administratives i estan sotmesos plenament al Dret públic.
autònoms Depenen d’un ministeri
Realitzen activitats de prestació de serveis o producció de béns susceptibles de prestació econòmica.
Entitats Normalment regides pel Dret privat, però els resulta aplicable el règim de Dret públic en relació a l’exercici de
públiques potestats públiques i determinats aspectes del seu funcionament intern.
empresarials Depenen d’un ministeri o organisme autònom, excepcionalment poden dependre d’una altre entitat pública
empresarial
Agències Successora dels actuals organismes públics i entitats públiques empresarials amb règim semblant als
estatals organismes autònoms

Classificació de la LGP:
 AGE
 Organismes autònoms dependents de l’AGE
 Entitats gestores, serveis comuns i mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat
Social
 Òrgans amb dotació diferenciada en les PGE que, tot i mancats de personalitat jurídica pròpia, no estan
integrats a l’AGE
Sector públic  Entitats estatals de dret públic i els consorcis dotats de personalitat jurídica pròpia quan un o més dels
administratiu: subjectes hi haguessin aportat majoritàriament diners, béns o indústria, o haguessin compromès
finançar-los, sempre que els seus actes estiguin subjectes directa o indirectament al poder de decisió
d’un òrgan de l’Estat i que es compleixi una de les dues característiques:
- Que la seva activitat principal no consisteixi en la producció en règim de mercat de béns i serveis
destinats al consum individual o col·lectiu, o que efectuïn operacions de redistribució de la renda i de
la riquesa nacional, en tot cas sense ànim de lucre.
- Que no es financin majoritàriament amb ingressos comercials
 Entitats públiques empresarials
Sector públic  Societats mercantils estatals
empresarial:  Entitats estatals de dret públic i els consorcis dotats de personalitat jurídica que no compleixin els
requisits per ser del sector públic administratiu
Sector públic fundacional
Part general II – Organització Política i Administrativa de l’Estat
Tema 5

6. Les corporacions de dret públic

6.1. Concepte, tipologia, marc constitucional i règim jurídic
Concepte: són ens públics menors de caràcter institucional integrats per l’associació permanent i obligatòria de persones físiques i
jurídiques que s’agrupen a l’objecte d’assolir la satisfacció i defensa dels interessos que els són comuns i que tenen certa connexió amb
l’interès públic.
Tipologia: col·legis professionals, cambres de comerç, industria i navegació, etc.
Marc constitucional: art. 36 CE, La llei regularà les peculiaritats pròpies del règim jurídic dels Col·legis Professionals i l’exercici de les
professions titulades. L’estructura interna i el funcionament dels Col·legis hauran de ser democràtics.
Règim jurídic: tenen personalitat jurídica per a la gestió dels seus interessos.

6.2. Els col·legis professionals i les cambres oficials de caràcter econòmic

 Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.
- Els col·legis professionals són corporacions de dret públic, dotades de personalitat jurídica pròpia i amb plena
capacitat d’obrar per al compliment de llurs finalitats, que es configuren com a instàncies de gestió dels interessos públics
vinculats a l’exercici d’una professió determinada i com a vehicle de participació dels col·legiats en l’Administració d’aquests
interessos, sens perjudici que puguin exercir activitats i prestar serveis als col·legiats en règim de dret privat.
- Els col·legis professionals tenen com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació de llurs col·legiats respongui als interessos i a
les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional de què es tracti, i especialment garantir el compliment de la
bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió. També tenen com a finalitat l’ordenació, la representació i la
defensa de la professió i dels interessos professionals de les persones col·legiades.
- En llur condició de corporacions de dret públic els col·legis professionals estan subjectes al règim de responsabilitat
patrimonial de les administracions públiques pel que fa a l’exercici de les funcions públiques que els atribueix la llei.
- Només poden quedar subjectes a col·legiació les professions per a l’exercici de les quals es requereix un títol universitari oficial i
en les quals concorrin motius d’interès públic que ho justifiquin i, a més, una especial rellevància social o econòmica de les
funcions inherents a la professió.
- Els col·legis professionals també poden exercir funcions pròpies de l'Administració de la Generalitat i de les administracions
locals de Catalunya per via de delegació. La delegació de funcions requereix la formalització d'un conveni, en el qual s’han de
determinar l’abast i les condicions de la delegació, i també els mitjans i els recursos necessaris per a l’exercici de les funcions.
Els convenis de delegació han d’ésser publicats en el DOGC.
- Els col·legis professionals tenen capacitat normativa en relació amb les funcions públiques que els atribueix aquesta llei,
independentment de llur àmbit de regulació estatutària.
 Llei 14/2002, de 27 de juny, de les cambres oficials de comerç, indústria i navegació de Catalunya i del Consell General de les
Cambres.
- Les cambres són corporacions de dret públic i òrgans consultius de les administracions públiques , amb les quals
col·laboren, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment de llurs fins i per a l’exercici de
les competències i les funcions que tenen atribuïdes legalment. Llur estructura i llur funcionament intern han d’ésser
democràtics.
- Les cambres es regeixen pel que disposa la legislació vigent en matèria de cambres oficials de comerç, indústria i navegació, per
aquesta Llei i les seves normes de desplegament i pel que estableixen els respectius reglaments de règim interior, l’aprovació
dels quals ha d’ésser proposada pel ple a l’òrgan tutelar, que en pot promoure la modificació. En el reglament de règim
interior ha de constar l’estructura del ple, el nombre i la forma d’elecció dels membres del comitè executiu, la regulació de l’ús
de la llengua catalana i, en general, les normes de funcionament intern de les cambres.
- A les cambres, en els supòsits d’exercici de competències pròpies que impliquin l’ús de potestats públiques i en els d’exercici
de competències delegades per altres ens administratius, els és aplicable, supletòriament, la legislació sobre procediment
i règim jurídic de les administracions públiques.
- La contractació i el règim patrimonial es regeixen pel dret privat. No obstant això, en els supòsits de delegació de
funcions públiques de les administracions, l’acord de delegació pot fixar un altre règim diferent de contractació per al
desenvolupament de la funció delegada sempre que aquest règim específic de contractació sigui imposat per l’ordenament
vigent.

7. L’Administració institucional
7.1. Ens que la integren i caracterització general
7.2. Els organismes autònoms Art. 45 LOFAGE:
Es regeixen pel Dret administratiu i se’ls encomana, en règim de descentralització funcional i en execució de programes específics de
l’activitat d’un ministeri, la realització d’activitats de foment, prestacionals o de gestió de serveis públics.
La creació s’ha de fer per llei que aprovarà els seus estatuts i determinarà la seva personalitat jurídica. Establirà:
 Tipus d’organisme autònom que crea, especificant els seus fins generals i el ministeri d’adscripció
 Recursos econòmics
 Peculiaritats del seu règim personal, de contractació, patrimoni, fiscal, ...
El ministre d’adscripció que vol crear l’organisme presenta al CM l’avantprojecte de llei amb una proposta d’estatuts i el pla inicial
d’actuació. Els estatuts s’aprovaran per RD del CM a iniciativa del ministre d’adscripció i a proposta dels ministres d’AP i d’Economia.
Contingut obligatori dels estatuts:
 Nombre d’òrgans de direcció de l’organisme amb la forma de designació i indicació dels actes que esgoten la via administrativa
 Funcions i competències de l’organisme
 Patrimoni que se’ls assigna i recursos econòmics que el finacia
 Règim de recursos humans, patrimoni i contractació
 Règim pressupostari, economicofinancer, d’intervenció, de control financer i comptabilitat
 Facultat de creació o participació en societats mercantils
 Pla inicial d’actuació
L’organisme s’extingeix per determinació d’una llei o per RD del CM (si ha transcorregut el temps pel qual van ser creats, pel compliment
de la finalitat o perquè aquestes han estat assumides pel serveis de l’AGE o CA).
Tenen capacitat d’autoorganització, però els càrrecs de direcció seran designats i separat segons les normes aplicables a l’AGE.
Règim patrimonial: serà el mateix que el patrimoni de titularitat de l’administració pública de la que depenen.
Control financer i pressupostari: serà l’establert a la LGP.
Contractació: es regirà per les normes de contractació de les administracions públiques (autoritzat pel titular del ministeri d’adscripció).
Personal: pot ser funcionari o en règim de contracte laboral (el titular màxim té les atribucions en matèria de gestió de recursos humans,
però amb l’obligació d’aplicar les instruccions sobre recursos humans establertes pel Ministeri d’AP).
Control d’eficàcia: sotmesos al que exerceix el ministre a què estigui adscrit.
 Part general II – Organització Política i Administrativa de l’Estat
Tema 5

Actes i recursos: segons la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
7.3. Les entitats de dret públic sotmeses al dret privat (entitats públiques empresarials) Art. 53 LOFAGE
Organismes públics als quals s’encomana la realització d’activitats prestacionals, la gestió de serveis o la producció de béns
d’interès públic susceptibles de contraprestació. Es regeixen per Dret privat excepte en la formació de la voluntat dels seus
òrgans, l’exercici de les potestats administratives que tingui atribuïdes.
Personal: es regiran pel Dret laboral amb les excepcions relatives als funcionaris de l’AGE que se’ls pugui adscriure que es regiran pel la
legislació sobre la funció pública.
Patrimoni: Tant propi com adscrit per l’AGE (en aquest cas per la normativa sobre patrimoni de les administracions públiques)
Contractació: es regirà per les normes de contractació de les administracions públiques (autoritzat pel titular del ministeri d’adscripció).
Control financer i pressupostari: serà l’establert a la LGP.
Control d’eficàcia: sotmesos al que exerceix el ministre a què estigui adscrit.
Actes i recursos: els realitzats en exercici de potestats administratives segons la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i
del procediment administratiu comú.

Agències: Llei 28/2006, de 18 de juliol, d’agències estatals per a la millora dels serveis públics.
Exposició de motius: justificació de la creació per la rigidesa dels actuals models de gestió (OA i EPE) i la poca autonomia amb què
compten, fórmula organitzativa dotada amb més autonomia i flexibilitat, però també amb mecanismes eficients de control i eficàcia i
responsabilització per resultats.
Són entitats de dret públic dotades de personalitat jurídica, patrimoni propi i autonomia en la seva gestió , facultades per
exercir potestats administratives, creades pel Govern per al compliment dels programes corresponents a les polítiques públiques
que desenvolupi l’AGE en l’àmbit de les seves competències.
Es regeixen per la Llei 28/06, els seus estatuts i supletòriament per normes que regulin les entitats de dret públic vinculades a l’AGE
(LOFAGE).
Les resolucions dels seus consells rectors i directors esgoten la via administrativa que s’iniciés en el seu si.
La creació requereix l’autorització per llei i es produeix amb l’aprovació per RD del CM del seu estatut a proposta dels ministres d’AP i
d’Economia, a iniciativa del ministre competent que elaboraran una memòria i un projecte d’estatut.
La llei que autoritzi contindrà el seu objecte i fins generals. L’estatut contindrà:
 Funcions a desenvolupar i competències que li corresponguin
 Determinació de la seu, estructura orgànica, forma de designació dels components, règim de funcionament i identificació de les
resolucions que siguin definitives en via administrativa.
 Mitjans personals, materials, economicofinancers i patrimoni que se’ls adscriguin
 Determinació del seu caràcter temporal quan calgui
Les agències s’extingeixen pel transcurs del temps de vigència, el compliment dels seus fins o l’assumpció de les competències per les
CA. Se suprimeixen per RD del CM a iniciativa del ministeri d’adscripció i proposta del ministres d’AP i d’Economia, que determinaran la
destinació dels seus béns i mesures aplicables al seu personal.
Òrgans de govern: president i consell rector. Existirà també obligatòriament el director i la comissió de control.
El president, nomenat per CM a proposta del ministre d’adscripció, presideix el Consell rector. L’art. 13 de la L28/2006 preveu que l’acció
de les agències es produeix d’acord amb un pla d’acció anual, sota la vigència i de conformitat amb el contracte plurianual de
gestió. El contracte de gestió ha d’establir com a mínim:
- objectius a perseguir, resultats a obtenir i gestió a desenvolupar
- plans necessaris per aconseguir els objectius (marcs temporals i indicadors per avaluar)
- previsions màximes de plantilla i marc d’actuació en matèria de recursos humans
- recursos personals, materials i pressupostaris
- efectes associats al grau d’acompliment pel que fa a responsabilitats
- procediment per a la cobertura de dèficits anuals i responsabilitat
- procediment per introduir modificacions o adaptacions anuals
A més, el consell rector aprovarà tres documents que seran de públic accés per als ciutadans : plans d’acció de l’any en curs abans de 1
de febrer de cada any, informe general d’activitat de l’any anterior abans del 30 de juny de cada any, comptes anuals amb
informe d’auditoria de comptes abans del 30 de juny de l’any en curs.

7.4. Les personificacions instrumentals en l’àmbit de l’Administració local

Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, modificada per la llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del govern local
Les personificacions instrumentals locals (PIL) són un instrument de gestió directa dels serveis públics locals, és una mesura de
descentralització funcional.
Organismes Autònoms Entitats Públiques Empresarials Locals Societats Mercantils Locals
El referent de la LOFAGE/1997 (41 a 65)  Organismes públics: inclou els OA i les EPE Prohibició de prestació de serveis públics
Llei 57/2003: que impliquin l’exercici d’autoritat.
Creació per Ple, i adscripció a Àrea, OA o EPEL (excepcional) Les SML es regeixen per l’ordenament
Titular màxim òrgan direcció: funcionari o professional (5 anys experiència) titulats superiors jurídicoprivat, llevat de matèries en què
Òrgans col·legiats: consell rector (OA) i Consell d’Administració (EPEL) s’apliqui la normativa pressupostària,
Matèries que requereixen intervenció Administració matriu i controls específics (els problemes de la comptable, de control financer i d’eficàcia,
transpolació de normes estatals): retribucions personal; remissió inventari; controls gestió personal i i de contractació.
d’eficàcia; autorització contractació Formes: SA o SL, amb capital aportat
ESTATUTS, contingut mínim: íntegrament per l’entitat local “o un ente
- Determinació òrgans unipersonals i col·legiats, i actes que esgoten la via administrativa público de la misma”
- Funcions, competències i potestats que pot exercir l’organisme Estatuts: determinaran la forma de
- Patrimoni i recursos econòmics assignats designació i el funcionament de Junta
- Règim de recursos humans, patrimoni i contractació General i Consell d’Administració, i dels
- Règim pressupostari, economicofinancer, de comptabilitat i d’intervenció, i control financer i d’eficàcia. màxims òrgans de direcció de la SML.
ESTATUTS, aprovació i publicació prèvies a l’entrada en funcionament.
Naturalesa reglamentària; tràmits: L 7/85, 49; ROAS/95, 201
LOFAGE: règim jurídicopublic de mera Objecte de les EPE: realització d’activitats prestacionals, gestió
organització personificada; excepció: de serveis o producció de béns d’interès públic susceptibles de
subministraments de béns al tràfic contraprestació)
jurídicopatrimonial (adquisició i venda) Ppi. gral: aplicació dret privat a les EPE Excepció: formació
en els OA econòmics (TRLCAPf) voluntat dels seus òrgans, exercici potestats admtves. i
altres regulats a LOFAGE, estatuts i leg. pressupostària; altres;
contractació no-mercantil o no-industrial: ajust al TRLCAP;EPE
mercantil o industrial: no ajust.
Personal; règim dual: laborals i funcionaris

ROAS = decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s‘aprova el Reglament d‘obres, activitats i serveis dels ens locals: té per objecte l'ordenació de l'acció
administrativa que realitzen els ens locals, per si, o mitjançant els organismes autònoms i altres ens i persones públiques i privades que en depenguin, en
les matèries sobre obres públiques, intervenció administrativa de l'activitat dels ciutadans, foment, com també, establiment i gestió dels serveis públics i
figures connexes
 Part general II – Organització Política i Administrativa de l’Estat
Tema 5

8. Les empreses públiques

8.1. Concepte legal, tipologia i règim jurídic
Les empreses públiques gestionen serveis de tipus econòmic, industrial o financer mitjançant formes de dret privat.
DL 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'Empresa Pública
Catalana: l’actuació de les entitats i les empreses incloses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei s’ha d’inspirar en criteris de
rendibilitat, economia i productivitat, aplicats d’acord amb els objectius que els són fixats pels òrgans corresponents i amb el
principi de no-discriminació respecte al sector privat. També ha de procurar contribuir al foment de l’ocupació i al
desenvolupament tecnològic.
Tipologia: (Això hauria d’anar al tema 15, aquí caldria centrar-se en l’ordenació estatal)
1. De les entitats autònomes de la Generalitat que fan operacions o presten serveis de caràcter principalment comercial, industrial o
financer
- La llei de creació n’ha de determinar les funcions, els recursos econòmics que se li assignen i les bases de la seva organització i el seu règim jurídic.
- Pertoca al Govern, mitjançant decret, de desenvolupar-ne l’organització i el règim jurídic, i també d’aprovar-ne els estatuts, de fixar el Departament a
què quedaran adscrites i els béns que se’ls assignen.
- La imposició d’obligacions de servei públic o d’objectius d’interès social que comporten una minoració dels ingressos d’explotació o un augment dels
costos de producció han d’ésser objecte d’avaluació econòmica en cada exercici a fi de consignar en els Pressupostos de la Generalitat les dotacions
compensatòries que calguin.
- El president o presidenta, els vocals del consell d’administració i els/les directors/es generals són nomenats lliurement pel Govern, respectant les
normes que per a la provisió d’aquests càrrecs estableixen la norma fundacional o els estatuts. Aquests càrrecs són també separats lliurement pel
Govern.
- Els estatuts han de preveure la presència de representants socials en els consells d’administració si la funció exercida per l’entitat o el nombre de
treballadors ho fan aconsellable.
- Poden fer ús del procediment administratiu de constrenyiment en la recaptació dels ingressos de dret públic que tenen autoritzada, d’acord amb el
Reglament General de Recaptació. Altrament, les accions per cobrar els seus crèdits han d’ésser exercides davant la jurisdicció ordinària civil

2. De les entitats de dret públic que han d’ajustar la seva activitat al dret privat
- La creació de les entitats de dret públic que han d’ajustar la seva activitat al dret privat ha d’ésser autoritzada per llei del Parlament.
- L’activitat d’aquestes entitats s’ha de sotmetre a les normes de dret civil, mercantil i laboral, sens perjudici de les matèries a què s’aplica aquesta
Llei, de les matèries exceptuades per la llei de creació o pel decret de desenvolupament i, en general, de les matèries referents a les seves relacions
de tutela amb l’Administració pública.
3. De les societats amb participació majoritària i de les societats vinculades
- Dins les previsions pressupostàries, el Govern pot acordar la constitució de societats subjectes a normes civils i mercantils per assolir les finalitats
assignades per l’Estatut d’autonomia.L’acord de constitució s’ha de publicar al DOGC i ha de determinar necessàriament l’objecte social, el capital
fundacional de la societat, la participació que hi ha de tenir directament o indirectament la Generalitat i la forma jurídica que ha d’adoptar. El Govern
n’ha de donar compte al Parlament.
- Els estatuts d’aquestes entitats han d’ésser aprovats pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d’Economia i Finances i del conseller o consellera competent
per raó de la matèria.
- Ha d’ésser també acordada pel Govern, a proposta conjunta del conseller o consellera d’Economia i Finances i del conseller o consellera competent per raó de la matèria,
l’adquisició, a títol onerós, de participació majoritària, directa o indirecta, en societats civils o mercantils que ja són constituïdes, o la subscripció dels convenis determinants
de la qualificació de societats vinculades a la Generalitat, d’acord, quant a aquestes darreres, amb les normes a aplicar-los específicament.
- La pèrdua de la posició majoritària en aquestes societats ha d’ésser aprovada per llei del Parlament.
- La venda de títols de societats que no comporten la pèrdua de posició majoritària ha d’ésser acordada pel Govern.
- Quan les adquisicions a títol onerós regulades en aquest article tinguin per objecte accions sense dret de vot, han d’ésser autoritzades pel Parlament. Aquesta mateixa regla
és aplicable quan la participació en el capital no es correspongui amb una congruent posició en les juntes o en la gestió de l’entitat.
- Qualsevol variació de capital de les societats mercantils en les quals la Generalitat, o qualsevol de les entitats a què es refereix l’article 1, o la Corporació Catalana de Ràdio i
Televisió, o el Servei Català de la Salut tingui una participació directa o indirecta majoritària necessita l’aprovació del Govern per a formalitzar-la. Prèviament, cal l’informe de
la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat, que ha d’emetre’l en el termini màxim de quinze dies.

9. Òrgans consultius de l’Administració de l’Estat

Quant als òrgans consultius, aquests s’insereixen en l’organització burocràtica de l’Administració. A diferència dels òrgans actius,
les seves funcions són de suport tècnic i no tenen caràcter resolutiu.

9.1. En general (concepte i classificació) i en particular, el Consell d’Estat (naturalesa,organització i funcions)

L’Administració consultiva és aquella que assessora a través d’informes i dictàmens l’actuació de l’Administració activa. Se’n diferencia el
Consell d’Estat, que porta a terme una tasca d’assessorament basada en un procediment formalitzat i predeterminat, dels òrgans
consultius adscrits als diferents gabinets ministerials, com poden ser els gabinets tècnics, la Secretaria General Tècnica o les assessories
jurídiques. Aquests duen a terme l’assessorament de forma immediata en el decurs de la seva activitat.
Art. 107 CE: el Consell d’Estat és el suprem òrgan consultiu del Govern, (LO 3/1980 i 3/2004).
L’integren en Ple el president, els consellers permanents, els consellers nats, els consellers electius i el secretari general. El president i els
membres del Govern poden assistir a les reunions del Consell en Ple i informar-lo d’allò que considerin.
El president serà nomenat lliurement per RD del CM i avalat pel seu president, entre juristes de reconegut prestigi i experiència en afers
d’Estat. Els consellers permanents, en nombre igual al de les seccions del Consell, són nomenats, sense límit de temps, per RD. Els
consellers nats són, entre altres, els ex-presidents del Govern (vitalici). Els consellers electius, en nombre de 10 nomenats per RD per a
un període de quatre anys. El secretari general serà nomenat per RD entre els lletrats majors a proposta de la Comissió Permanent
aprovada pel Ple. Assistirà amb veu però sense vot a les sessions del Ple, de la Comissió Permanent i a la Comissió d’Estudis
Funcionament:Ple, Comissió permanent, Comissió d’Estudis.
Atribucions; consulta sobre:
 Avantprojectes de reforma constitucional
 Avantprojectes de llei, reglaments i disposicions generals elaborats com a conseqüència de convenis o acords internacionals i de dret
comunitari europeu
 Transaccions judicials i extrajudicials sobre els drets de la Hisenda pública
 Afers d’Estat als que el Govern reconeix especial transcendència
 Convenis o acords internacionals en què les Corts hagin de prestar consentiment
 Avantprojectes de llei orgànica de transferència o delegació de competències a les CA
 Impugnació de les disposicions i resolucions d’òrgans de les CA davant el TC amb caràcter previ a la interposició de recurs
 Conflictes d’atribucions entre diferents departaments ministerials
 Recursos administratius de revisió i ordinari que per llei correspongui conèixer al CM, les comissions delegades del Govern o al
president del Govern
 Revisió d’ofici del actes de l’Administració
 Reclamacions que, en concepte d’indemnitzacions de danys i perjudicis, es formulin a l’administració de l’Estat a partir de 6.000 euros
o de quantia que estableixin les lleis.