Part general I – Dret Constitucional

Tema 3

3. La potestat legislativa. La delegació legislativa a favor del govern. La iniciativa legislativa. Les lleis orgàniques. Les
lleis ordinàries. Les lleis marc. Les lleis d’harmonització

1. La potestat legislativa: la titularitat

La principal funció de les Corts és la legislativa, és a dir, la de produir normes d’abast general i força vinculant plena.
Art. 66 CE atribueix a les Corts Generals (Congrés i Senat) la potestat legislativa de l’Estat originària, però aquesta potestat es
fragmenta en un procediment on intervenen diferents institucions que hi juguen un papers diferents.
També existeix la potestat legislativa derivada, referida a les comunitats autònomes (encara que no es reconeix expressament
a la CE que només parla de disposicions normatives) que es dedueix de la distribució competencial de la CE i en els arts. 150.1, 152 i
153 CE, i es confirma en les lleis orgàniques que aproven els estatuts d’autonomia. La relació entre les normes de l’Estat i les normes de
la CA es condueix sota el principi de competències. Cada tipus de norma té un àmbit (de competències i de territori) reservat en la CE o
en les lleis que conformen el bloc de constitucionalitat, fet que comporta que quan una norma envaeix les competències de l’altre
produeix un conflicte. La relació no es fonamenta en un principi de jerarquia, sinó en el principi de competències , de reserva
de competències per la CE en favor d’un i altre tipus de norma.

2. La delegació legislativa a favor del Govern

La Constitució preveu la delegació legislativa en favor del Govern, de manera que faculta les Corts Generals perquè deleguin en el
Govern el poder de dictar normes amb rang de llei sobre determinades matèries (art. 82.1 CE).
Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada reben el nom de decrets legislatius.
Els actes normatius amb força de llei (decret llei i decret legislatiu) són normes emanades del poder executiu. No són lleis.

Les Corts mitjançant una llei
de delegació del tipus:
 llei de bases
Tipus de decret legislatiu que elabora el Govern
 text articulat. Elabora la normativa seguint els principis, bases i criteris marcats en la llei
de delegació (no es podrà mai autoritzar la modificació de la pròpia llei de bases ni facultar
per dictar normes de caràcter retroactiu).

 llei ordinària de  text refós. Autorització per refondre textos legals especificant si es circumscriu a la mera
formulació d’un text únic o si inclou regularitzar, aclarir i harmonitzar els textos que han de
delegació per
ser refosos.
elaborar textos
refosos

El decret legislatiu (82 a 85 CE)

 Poden dictar-los els governs de les CA i el Govern de l’Estat.
 Per raó de complexitat normativa.
 Les Corts o assemblees deleguen les seves funcions (potestat legislativa) a favor del Govern per tal que aquest porti
a terme la redacció de la norma, en el termini que li indiquin les Corts i dins dels límits i condicionants que aquestes li
imposin.
 No poden ser regulades per decret legislatiu les matèries reservades a llei orgànica.
 La delegació ha de fer-se mitjançant una llei (llei de delegació) que pot ser ordinària o ordinària de bases.
 La delegació ha de referir-se a una matèria concreta i determinada, mai s’ha d’efectuar en sentit genèric
 S’ha d’indicar el termini dins del qual el Govern ha de redactar el decret legislatiu
 No es permet que el Govern subdelegui
 La llei pot instaurar sistemes de control propis i exclusius (diferenciats dels tribunals) per comprovar que el Govern
s’ajusta a les indicacions efectuades
 La delegació s’esgota per l’ús

Fonament: Tenen el seu en casos d’extraordinària i urgent necessitat que només el Govern de l’estat pot apreciar i determinar.
Els estatuts d’autonomia de la Comunitat Valenciana, de Catalunya, de les Illes Balears, d’Andalusia, d’Aragó i de
Àmbit autonòmic:
Castella Lleó també preveuen que els seus executius puguin dictar-ne.
Les matèries reservades a llei orgànica:
 Ordenament de les institucions bàsiques de l’Estat
No poden regular  Drets, deures i llibertats dels ciutadans regulats al títol I
 Règim de les comunitats autònomes
Decrets llei (art. 86 CE)
FORA DEL TEMARI

 Dret electoral general

 Provisionalitat: en el termini màxim de 30 dies hauran de ser immediatament sotmesos a debat i votació de
totalitat al Congrés, convocat a l’efecte si no estigués reunit.
Caràcter:  Urgència i necessitat, apreciat pel Govern
 Eficàcia immediata: el contingut de les seves disposicons són d’aplicació directa i immediata des del primer dia de
l’entrada en vigor del decret (el dia de la seva publicació al BOE)
- Normal: 86.2 CE els decrets llei hauran de ser immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat al Congrés,
convocat a l’efecte si no estigués reunit, en el termini de 30 dies següents a la seva promulgació. El Congrés
s’haurà de pronunciar expressament en aquest termini sobre la seva convalidació o derogació per a les quals el
Tramitació reglament establirà un procediment especial i sumari. La convalidació es realitza únicament al Congrés que votarà
parlamentària: per majoria simple.
- Especial: 86.3 CE durant el termini establert (30 dies) les Corts poden tramitar-lo com a projecte de llei per
procediment d’urgència. Això implica la intervenció del Senat, la conversió del decret llei en llei i la tramitació de la
llei en les dues cambres en un termini màxim de 30 dies.
Part general I – Dret Constitucional
Tema 3

3. La iniciativa legislativa
El procediment legislatiu parteix de la iniciativa legislativa, que indica qui està legitimat per iniciar la tramitació d’una llei.

Art. 87 CE. Es reconeix a:

Projecte de llei i el reglament del Congrés i del Senat li donen un tràmit preferent.
El ministre corresponent presenta l’avantprojecte de llei que (art. 88) seran aprovats pel Consell de
Governamental:
Ministres, que els sotmetrà al Congrés, acompanyant-los d’una exposició de motius i els antecedents
necessaris per pronunciar-s’hi.

Congrés dels diputats: Proposició de llei (no gaudeix de tramitació preferent).

Cal que 1 grup parlamentari o 15 diputats portin a terme la proposta.
Parlamentària:
Senat: Proposició de llei per un mínim de 25 senadors. Si es pren en consideració en el Senat es
remetran al Congrés perquè siguin tramitades com a proposició.

Poden sol·licitar al Govern l’adopció d’un projecte de llei o remetre a la Mesa del Congrés una
Autonòmica: proposició de llei i delegar davant aquesta cambra un màxim de 3 membres de l’assemblea encarregats
de la seva defensa.

Cal la presentació de 500.000 firmes acreditades a la Mesa del Congrés per a una proposició de llei
(LO 3/1984, de 26 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular). No es pot estendre:
- Matèries pròpies de llei orgànica
Popular: - Matèries d’àmbit tributari
- Matèries de caràcter internacional
- Matèries relatives a la prerrogativa de gràcia
La Generalitat de Catalunya regula la iniciativa popular en la Llei 1/2006, de 16 de febrer.

TRAMITACIÓ LEGISLATIVA
Tràmit al Congrés:

Una vegada es rep a la Mesa del Congrés dels diputats el projecte o la proposició de llei, la Mesa disposa l’inici
de la tramitació parlamentària de la llei mitjançant la publicació del text en el BO de les Corts Generals, i s’obre
Recepció i publicació
un termini de 15 dies per presentar esmenes. S’acorda la remissió a la Comissió legislativa corresponent per raó
de matèria.

Les presenten els grups parlamentaris i poden ser a la totalitat, un text alternatiu que serà votat pel ple del
Presentació d’esmenes Congrés, o parcials, que suposen una modificació, addició, alteració o supressió d’algun dels articles, es
discuteixen i es voten en la comissió legislativa.

Nomenament d’una Una vegada passat el tràmit d’esmena, la comissió legislativa nomenarà una ponència entre els diputats que la
ponència a la comissió integren per tal que discuteixin el text i les esmenes presentades, elaborant un informe final que recollirà el text
legislativa corresponent definitiu de la llei.

L’informe final es sotmet a votació en el Ple del Congrés. Si la llei és orgànica la seva aprovació ha de ser per
Discussió al Ple del
majoria absoluta per votació final del conjunt del projecte. Si la llei és ordinària s’haurà de fer per majoria
Congrés de l’informe final
simple.

El president del Congrés retrà compte de l’aprovació del projecte de llei ordinària o orgànica al president del
Remissió al Senat
Senat que el sotmetrà a deliberació.

Els tràmits al Senat són els mateixos i el temps per tramitar la llei és de 2 mesos (o 20 dies naturals si el
Tràmit al Senat:
projecte de llei ha estat declarat urgent pel Govern o pel Congrés).

Si no introdueix cap
esmena:
Si introdueix esmenes:
Es limita a aprovar-lo per majoria simple i retornar-la a l Congrés
Aprovarà el text esmenat per majoria simple i la retornarà al Congrés, aquest votarà si les esmenes han de
romandre o no per majoria simple. Si no s’accepta desapareixen les esmenes i s’aprova el text com havia estat
aprovat al Congrés.

En el termini de 2 mesos a partir de la recepció, mitjançant missatge motivat, pot vetar per majoria absoluta. El
Si el veta:
Congrés pot ratificar per majoria absoluta el text aprovat al Congrés o per majoria simple al cap de dos mesos.

Si no l’aprova: Si el Senat no aprova el text per majoria simple s’interromp el tràmit parlamentari i no queda aprovada la llei

Sanció i promulgació
Acte que pertany al rei que ha d’efectuar en el termini de 15 dies a partir de la seva aprovació per les Corts.
Sancionar és firmar la llei i promulgar és l’acte pel qual el rei ordena la incorporació de la norma
sancionada a l’ordenament jurídic i ordena la seva inserció en el BOE per donar-li publicitat (seguretat
jurídica). L’art. 2 del CC determina que les lleis entraran en vigor als 20 dies de la seva completa publicació en el
BOE si en elles no es disposa un altra cosa.

4. Les lleis orgàniques Art. 81 CE

Part general I – Dret Constitucional
Tema 3

Categoria nova de llei reforçada a la qual s’encomana el desenvolupament immediat de la Constitució en un nombre
considerable de matèries d’especial rellevància.
Per a la seva aprovació, modificació o derogació s’exigeix la majoria absoluta del Congrés (simple en el Senat)
en la votació final sobre el conjunt del projecte.
Només poden ser elaborades per les Corts Generals (no per les assemblees legislatives de les CA).
Hi ha una diferenciació de competències amb les lleis ordinàries, no un jerarquia.
Matèries que la CE reserva a llei orgànica:
Art. 8.2: Bases de l’organització militar
Art. 54: Defensor del poble
Art. 55.2: Suspensió dels drets individuals (17.2, 18.2 i 18.3) per a persones investigades en relació amb l’actuació de bandes
armades o elements terroristes
Art. 57.5: Abdicacions, renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret en l’ordre de successió de la Corona
Art. 81: Son lleis orgàniques les relatives al desenvolupament dels drets fonamentals i de les llibertats
públiques, les que aproven els Estatuts d’autonomia i el règim electoral general.
Art. 87.3: Iniciativa popular per a la presentació de proposicions de llei.
Art. 92.3: Condicions i el procediment de les diverses modalitats de referèndum previstes a la CE
Art. 93: Celebració de tractats pels quals s’atribueixi a una organització o a una institució internacional l’exercici de
competències derivades de la CE
Art. 104.2: Funcions, principis bàsics i estatuts de les Forces i Cossos de Seguretat
Art. 107: Consell d’Estat
Art. 116.1: Estats d’alarma, excepció i setge
Art. 122.1: Poder judicial
Art. 136.4: Composició, organització i funcions del Tribunal de Comptes
Art. 141.1: Qualsevol alteració dels límits provincials
Art. 144: Per interès nacional, les Corts poden:
- Autoritzar la constitució d’una CA encara que el seu àmbit territorial no superi el d’una província
- Autoritzar o acordar un Estatut d’autonomia per a territoris no integrats en l’organització provincial
- Substituir la iniciativa de les Corporacions locals
Art. 147.3: Reforma dels Estatuts
Art. 148.1.22: Vigilància i protecció del seus edificis i instal·lacions. Coordinació i altres facultats en relació amb les policies locals
Art. 149.1.29: Seguretat pública, sense perjudici de la possibilitat de policies creades per les CA en la forma que els Estatuts
estableixin
Art. 150.2: Matèries de titularitat estatal susceptibles de transferència o delegació
Art. 151.3: Referèndum pel vot afirmatiu en la via d’accés a l’autonomia de l’art. 151 de la CE
Art. 157.3: Competències financeres de les CA, normes per a resoldre els conflictes i les possibles formes de col·laboració
financera entre les CA i l’Estat
Art. 165: Funcionament del Tribunal Constitucional, l’estatut dels seus membres, el procediment davant aquell i les condicions
per a l’exercici de les accions

5. Les lleis ordinàries

És la norma bàsica de l’ordenament, subordinada únicament a la Constitució.
Regulen les matèries no recollides a l’art. 81 i són l’instrument normal perquè les Corts facin la seva funció legislativa.
S’aproven per majoria simple en les dues cambres.
Art. 75.2 CE: les cambres poden delegar en les comissions legislatives permanents l’aprovació de projectes o
proposicions de llei. L’òrgan delegant pot recaptar en qualsevol moment el debat i la votació (delegació tècnica que no
implica la renúncia de la facultat de creació legislativa del ple). No es podrà delegar quan es tracti de:
a) lleis que es refereixin a la reforma constitucional
b) lleis que es refereixin a assumptes internacionals
c) lleis orgàniques
d) lleis de bases
e) llei de pressupostos generals de l’Estat

6. Les lleis marc

Impliquen la possibilitat de modificar extraestatutàriament les competències autonòmiques.
Art. 150.1 CE: Les Corts generals, en matèries de competència estatal, podran atribuir a totes o algunes
CA la facultat de dictar normes legislatives dins del marc del principis, les bases i les directrius fixats per
una llei estatal. Sense perjudici de la competència dels tribunals, dins cada llei marc s’establirà la modalitat del control
de les Corts sobre aquests normes legislatives de les CA.

7. Les lleis d’harmonització

Art. 150.3 CE: L’Estat podrà dictar lleis que estableixin els principis necessaris per harmonitzar les
disposicions normatives de les CA, fins i tot en el cas de matèries atribuïdes a la seva competència, sempre que ho
demani l’interés general.
Correspon a les Corts apreciar l’existència d’aquesta necessitat per majoria absoluta de les dues cambres (però la llei
s’aprova com a ordinària, per majoria simple).

Llei de transferència o delegació: L’art. 150.2CE preveu que l’Estat podrà transferir o delegar a les CA, mitjançat
una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin
susceptibles de transferència o de delegació. La llei preveurà en cada cas la transferència corresponent de mitjans i
també de les formes de control que l’Estat es reservi. Es transfereix l’exercici, però la titularitat continua sent de l’Estat.