Part general V – L’Administració Pública.

El Dret Administratiu
Tema 25

25. La responsabilitat de les administracions públiques. La responsabilitat patrimonial. L’acció de responsabilitat. La

responsabilitat de les autoritats i del personal al servei de les administracions públiques

1. La responsabilitat patrimonial de l’Administració Pública

1.1. Orígens i evolució històrica
Orígens:
Durant el segle XIX, l’Administració era irresponsable. La jurisprudència, a l’empara de l’article 1902 del Cc 1 i de
l’article 1903 Cc2, només exigia responsabilitat patrimonial de l’Administració de manera subsidiària quan aquesta
actuava per mitjà d’un agent especial, i no pas quan actuava per mitjà d’un funcionari.
Durant la II República: l’article 41 de la CE exigia una llei que determinés aquesta responsabilitat, però mai es
va promulgar.
A partir de la Llei d’expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954 (LEF), es va consagrar el principi de
responsabilitat patrimonial de l’Administració Pública: donaria lloca una indemnització qualsevol lesió que els
particulars patissin en els seus béns i drets a què es referia la LEF, sempre que aquella lesió fos conseqüència del
funcionament normal o anormal dels serveis públics o de l’adopció de mesures de caràcter discrecional no
fiscalitzables en via contenciosa, sens perjudici de les responsabilitats que l’Administració pogués exigir dels seus
funcionaris.
Regulació actual:
a) L’article 106.2 CE determina que els particulars, en els termes establerta per la llei, tindran dret a ser
indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, tret dels casos de força
major, sempre que la lesió sigui conseqüència dels serveis públics.
b) El títol X de la LRJPAC desenvolupa aquest precepte constitucional (arts 139-145)
c) El Reial decret 429/1993, de 26 de març, concreta els procediments administratius de reclamació de la
responsabilitat de les administracions públiques.
d) L’art. 87 de la Llei 13/1989 regula la responsabilitat patrimonial de l’Adminsitració de la Generalitat de
Catalunya
e) Distribució competencial:
- Art 149.1.18 CE determina la competència exclusiva de l’Estat en relació amb el sistema de
responsabilitat de totes les administracions públiques
- Art 159 EAC: estableix que correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la
competència compartida per establir les causes que poden originar responsabilitat en relació amb les
administracions dirigides a la Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes les
administracions públiques.
f) Els apartats 3 i 4 de l’article 139 LRJPAC, que contenen previsions sobre la responsabilitat per aplicació
d’actes legislatius i sobre la responsabilitat patrimonial de l’Estat pel funcionament de l’Administració
de Justícia, respectivament (121 CE), la qual es regeix per la LOPJ.
Art 139 LRJPAC:
1. Els particulars tindran dret a ser indemnitzats per les Administracions Públiques corresponents, pe tota
lesió que pateixin en qualssevol dels seus béns i drets, llevat dels casos de força major, sempre que la
lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
2. En tot cas, el dany al·legat haurà de ser efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable a una
persona o grup de persones.
3. Les AAPP indemnitzaran els particulars per l’aplicació d’actes legislatius de naturalesa no expropiatòria
de drets i que aquests no tinguin el deure jurídic de suportar quan així ho estableixin els propis actes
legislatius i en els ermes que diguin aquests actes.
4. La responsabilitat patrimonial de l’Estat pel funcionament de l’Administració de Justícia es regirà per la
LOPJ.

1.2. Característiques del sistema

1.2.1. Unicitat i generalitat
Generalitat: Fa referència a que la responsabilitat patrimonial s’aplica a totes les Administracions públiques
sense excepció, tant si actuen amb subjecció al dret públic com si actuen amb subjecció al dret privat
Unicitat: Aquesta característica deriva de l’abast general de la responsabilitat de l’Administració “pel
funcionament dels serveis públics”, abast que inclou qualsevol tipus d’activitat extracontractual de
l’Administració, ja siguin actuacions normatives, jurídiques o materials, ja siguin inactivitats o omissions
El supòsit de responsabilitat patrimonial extracontractual no actua en el supòsit de danys derivats d’un delicte
o d’una falta de les autoritats, els agents o els funcionaris públics, comesos en l’exercici de les seves funcions
1.2.2. Responsabilitat directa
Responsabilitat directa: Si bé els danys indemnitzables els causa l’actuació de les persones físiques que
serveixen l’Administració, la reclamació de responsabilitat s’ha de formular a l’Administració. Per tant, l’ens
titular del servei o de l’activitat que indirectament ha causat el causant del dany ha de respondre directament
davant del perjudicat, sense que sigui necessari que aquest reclami prèviament a l’autoritat, el funcionari o
l’agent la conducta del qual hagi causat el dany.
Després, l’Administració tindrà una acció de regrés contra aquells dels seus servidors a qui fos imputable el
dany, sempre que en la seva conducta hagués concorregut dol, culpa o negligència greus.

1
1902 Cc
Qui per acció o omissió causi un dany a un altre, intervenint culpa o negligencia, està obligat a reparar el dany causat
2
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 25

1.2.3. Responsabilitat objectiva

Responsabilitat objectiva: significa que l’Administració no ha de respondre únicament pels danys comesos
pels seus agents, funcionaris i autoritats per una acció culposa o negligent, sinó que ha de respondre, també,
pels danys que el personal al seu servei hagi originat en el desenvolupament d’accions o activitats lícites.
La responsabilitat objectiva neix al marge de les idees de culpa o il·legalitat.

La dada rellevant és tan sols l’existència d’un dany

1.2.4. Reparació integral

El sistema de responsabilitat patrimonial no tracta de la licitud o il·licitud de la conducta que provoca el dany,
sinó que s’ha d’analitzar en funció de la juridicitat o antijuridicitat del dany. És a dir, en principi, és
indemnitzable qualsevol lesió provocada en el patrimoni d’un individu pel funcionament normal o anormal dels
serveis públics, sempre que aquest no tingui el deure jurídic de suportar-la.
El sistema, doncs, exigeix la reparació integral del dany, és a dir, que la víctima ha de resultar indemne.
Es preveu l’existència de diversos títols indemnitzatoris (dany emergent, lucre cessant) destinats a obtenir una
reparació integral del dany produït, amb el límit que no es produeixi un enriquiment injust.

1.3. Requisits o pressupòsits de la responsabilitat

1.3.1. Àmbit subjectiu
1. El perjudicat
El perjudicat pot ser qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que resultin perjudicades per l’acció o
l’omissió de l’Adminsitració Pública, sempre que concorrin els pressupòsits de responsabilitat patrimonial.
El perjudicat ha de ser una persona diferent a la que ha causat el dany.
2. El causant del dany: la responsabilitat de les autoritats i de personal al servei de l’Administració pública
L’Administració ha de respondre pels danys que causin els agents públics que formen part de la seva organització
(autoritats i personal al seu servei), amb independència de la naturalesa jurídica del vincle que els uneixi.
L’Administració no ha de respondre per les activitats privades danyoses que desenvolupin els seus agents, ni tampoc
pels danys provocats pels seus col·laboradors externs.

1.3.2. Àmbit objectiu

1. El dany i les seves característiques: dany antijurídic, avaluable econòmicament i individualitzable.
En primer terme, s’ha de produir una lesió rescabalable: és a dir, perquè sigui un dany indemnitzable, ha de reunir
una sèrie de característiques: (art 139.2 LRJPAC)
 Dany antijurídic: (art 141.1 LRJPAC) el dany ha de ser injust. És a dir, no en el sentit d’il·licitud del dany, sinó en
el sentit que el particular que veu lesionat qualsevol dels seus béns o drets no ha de tenir el deure jurídic de
suportar-lo.
 Dany efectiu: Es un dany cert. S’exclouen les lesions possibles i potencials
 Avaluable econòmicament: S’han de rescabalar tot tipus de danys: materials, personals i morals.
 Dany individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. No és rescabalable el dany que
afecta la generalitat dels ciutadans. Segons el Consell d’Estat, els danys causats pel funcionament normal dels
serveis públics són, normalment, càrregues no indemnitzables que els administrats tenen el deure jurídic de
suportar. Quan la càrrega passa de ser general a ser singular, implica un sacrifici excessiu i desigual per alguns del
ciutadans, i esdevé doncs una lesió indemnitzable.

2. La clàusula general del “funcionament dels serveis públics”: significat i tipus d’activitats potencialment danyoses
(normativa, material, acte administratiu, inactivitat)
Funcionament dels serveis públics: aquesta clàusula general s’ha interpretat no en el sentit estricte o tècnic de
servei públic, sinó que s’ha considerat que aquesta expressió és sinònima –en l’àmbit de la responsabilitat
administrativa- del concepte més ampli d’activitat administrativa.
El funcionament dels serveis públics inclou, doncs, qualsevol tipus d’activitat extracontractual de l’Administració:
 Normativa: davant de l’aprovació d’un reglament, i en el seu compliment, l’Administració produeix un dany
antijurídic. Haurà d’indemnitzar, doncs, a qui el pateix.
 Material: l’Administració fa una activitat que produeix un dany (Arran d’unes obres, s’ensorra un edifici)
 Acte administratiu: Arran d’un acte administratiu es produeix un dany. (ex: dicta una resolució injusta en la qual
t’exclouen d’un procés selectiu
 Inactivitat o omissió: esdevé una lesió indemnitzable quan l’Administració no fa o omet algun deure jurídic, i arran
de la inactivitat o omissió es produeix el dany que ha de respectar tots els altres requisits. (hi ha un forat al carrer,
l’Administració de l’obligació de tenir en bon estat les vies públiques, i arran d’això, es produeix la caiguda d’una
moto que circulava correctament)

1.4. Criteris d’imputació del dany

1.4.1. Funcionament normal, cas fortuït i força major
Funcionament normal dels serveis públics: es pot imputar un dany rescabalable quan a resultes d’una activitat
administrativa lícita, en el desenvolupament de la qual no existeix dol o culpa però que malgrat tot es produeix un dany.
Aquesta situació es pot produir en els casos en què l’activitat desenvolupada per l’Administració de manera lícita genera
riscos, els quals, en verificar-se, produeixen danys patrimonials imputables a aquesta.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 25

Cas fortuït: (dóna dret a indemnització) el cas fortuït abasta els danys derivats de fets imprevisibles o inevitables
inherents a la prestació del servei. Els danys produïts per cas fortuït entren dins els supòsits de lesions rescabalables
per l’Administració.
- Hi ha d’haver indeterminació de quan succeirà el supòsit.
- Hi ha d‘haver interioritat: el supòsit de fet està en l’origen intern de propi funcionament del servei públic on
s’ocasiona el dany.

Força major: (no dóna dret a indemnització)fa referència a aquells fets imprevisibles o extraordinaris i inevitables que
són del tot aliens a la prestació del servei o a l’organització administrativa, i, per tant, en aquests casos l’Administració
no haurà d’indemnitzar.
No són indemnitzables els fets que no s’han pogut preveure o evitar, o els fets que no es podien saber per l’estat de la
ciència o de la tècnica del moment de l’activitat o inactivitat administrativa.
- Determinació d’una força irresistible: encara que s’hagués pogut preveure l’existència, no es podria haver
fet res per evitar-la.
- Exterioritat del servei públic: prové d’un element aliè al servei públic.

1.4.2. Funcionament anormal

Funcionament anormal dels serveis públics es pot derivar de:
a) una conducta dolosa o negligent d’un agent públic que causa un dany (en aquest cas hi podrà haver acció de
regrés cap al funcionari que ha provocat el dany).
b) simplement d’una il·legalitat de l’activitat administrativa, sense que en la comissió d’aquesta il·legalitat es pugui
observar culpa o dol.

1.5. La relació de causalitat i la concurrència de causes

1.5.1. Les teories sobre el nexe causal: causalitat exclusiva, equivalència de les condicions i causa adequada
Per tal de poder imputar el dany a l’Administració Pública cal que existeixi un nexe causal entre el dany i l’activitat
administrativa que es pressuposa generadora d’aquell. Existeixen 3 teories que expliquen la relació de causalitat:
a) Causalitat exclusiva: és una teoria que no representa cap problema: hi ha una única causa que ha generat el
dany
b) Equivalència de condicions: Existeixen diferents causes: es consideren causa del dany tots aquells fets o
esdeveniments dels quals es pugui dir que sense el seu concurs el dany no s’hagués produït; tots ells apareixen
com a condició necessària de la producció del dany.
c) Causalitat adequada: (és la que actualment aplica el TS): en aplicació d’aquesta teoria, perquè una actuació
pugui ser considerada com a causa d’un resultat lesiu, ha de ser un fet en principi apte i idoni per a produir el
resultat lesiu, de tal manera que si eliminéssim aquest fet, eliminaríem també el resultat lesiu.

1.5.2. La concurrència de causes

A vegades, un fet lesiu deriva de diferents fets causals que tots ells són adequats per a produir aquest resultat.
Les interferències d’un tercer o del mateix perjudicat no són prou intenses com per trencar el nexe causal. En
aquest cas no s’exonera l’Administració, però si que hi haurà una atemperació de la seva responsabilitat, de manera
que es redueix la quantitat indemnitzatòria que ha de suportar el pressupost públic.
La concurrència de causes, doncs, imposa criteris de compensació o minoració de la indemnització a les
característiques o circumstàncies concurrents.
La responsabilitat concurrent de les Administracions Públiques: (art 140):
EN aquells supòsits en què intervinguin diverses AAPP en la causació del dany, es seguiran les següents
previsions:
Art 140 LRJPAC:
1. Quan de la gestió dimanant de fórmules conjuntes d’actuació entre diverses AAPP se’n derivi responsabilitat
en els termes previstos en aquesta llei, les Administracions públiques intervinents respondran de manera
solidària. L’instrument jurídic regulador de l’actuació conjunta podrà determinar la distribució de la
responsabilitat entre les diferents AAPP.
2. En altres supòsits de concurrència de varies AAPP en la producció del dany, la responsabilitat es fixarà per a
cada AAPP atenent als criteris de competència, interès públic tutelat i intensitat en la intervenció. La
responsabilitat serà solidària quan no sigui possible aquesta determinació.

1.6. La indemnització (art 141)

Art 141 LRJPAC
1. Només seran indemnitzables les lesions produïdes al particular que provinguin de danys que aquest no tingui
el deure jurídic de suportar, d’acord amb la llei. No seran indemnitzables els danys que es derivin de fets o
circumstàncies que no s’haguessin pogut preveure o evitar segons l’estat de coneixements de la ciència o de la
tècnica existents en el moment de produir-se, tot això sens perjudici de les prestacions assistencials o
econòmiques que les lleis puguin establir per aquests casos.
2. La indemnització es calcularà d’acord amb els criteris establerts en la legislació d’expropiació forçosa, legislació
fiscal i altres normes aplicables, i es ponderarà, en el seu cas, les valoracions predominants en el mercat.
3. La quantia de la indemnització es calcularà en referència al dia en què la lesió efectivament es va produir,
sens perjudici de la seva actualització a la data en la qual es posi fi al procediment de responsabilitat d’acord
amb l’IPC, fixat per l’INE, i dels interessos que procedeixin per demora en el pagament de la indemnització
fixada, els quals s’exigiran d’acord amb el que estableixi la Llei General Pressupostària.
4. La indemnització procedent es podrà substituir per una compensació en espècie o ser abonada mitjançant
pagaments fraccionats, quan resulti més adient per a reparar el dany i convingui a l’interès públic, sempre que
existeixi acord amb l’interessat.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 25

1.6.1. Criteris per al càlcul de la indemnització

La indemnització:
- Ha de procurar restablir al perjudicat d’una manera total: equival a una indemnització pel dany emergent i el lucre
cessant.
D’acord amb l’article 141.2, la indemnització:
 Es calcularà d’acord amb els criteris establerts en la legislació d’expropiació forçosa, legislació fiscal i altres normes
aplicables.
 Es ponderarà, en el seu cas, les valoracions predominants en el mercat.
 La quantia es calcularà en referència al dia en què la lesió efectivament es va produir.
 S’actualitzarà a la data en la qual es posi fi al procediment, d’acord amb l’IPC i dels interessos que procedeixin per
demora en el pagament de les indemnització fixada, que s’exigiran d’acord amb el que estableixi la LGP.
Hi ha supòsits en els quals la lesió es produeix un dia, però les conseqüències no es manifesten fins un moment
posterior. En aquest cas s’haurà de determinar la indemnització respecte aquestes indemnitzacions posteriors de
l’element lesiu, també en relació al dia en què es va produir

1.6.2. Modalitats indemnitzatòries i compatibilitat de la indemnització amb altres prestacions econòmiques

(art 141.4)
Modalitats indemnitzatòries: Les indemnitzacions, seran en metàl·lic i abonades d’un sol cop, però quan resulti més
adient per a repara el dany i convingui a l’interès públic podran ser:
 en espècie.
 fraccionades en el seu pagament
Perquè siguin en espècie o fraccionades, hi haurà d’estar d’acord l’interessat.
Compatibilitat de la indemnització amb altres prestacions econòmiques: (141.1)La responsabilitat
patrimonial de l’Administració Pública, té com a finalitat rescabalar al particular d’unes lesions causades, que no té el
deure legítim de suportar.
L’article 141.1 estableix els supòsits en els quals no seran indemnitzables els danys:
Quan derivin de fets o circumstàncies que no s’haguessin pogut preveure o evitar segons l’estat dels coneixements
de la ciència o de la tècnica existents en el moment en qu+è es varen produir.
Ara bé, ens podríem trobar amb el cas que tot i que davant d’un fets que no haurien de ser indemnitzables per
responsabilitat patrimonial de l’Administració, però que l’Administració dóna prestacions assistencials o econòmiques als
qui els han patit, sense que n’hagi d’estar obligada. Ex: ajudes en cas d’inundacions, etc...
En aquest cas, la llei permet que els particulars puguin ser rescabalats per aquestes indemnitzacions, de tal manera que
no es pugui denegar un a indemnització legal, pel fet que no seria indemnitzable per responsabilitat patrimonial.

2. L’acció de responsabilitat
2.1. Terminis i prescripció
L’article 142.5 LRJPAC determina que el dret a reclamar prescriu al cap d’un any que:
a) S’hagi produït el fet o l’acte que motiva la indemnització
b) O que se n’hagi manifestat l’acte lesiu.
c) Si els danys són de caràcter físic o psíquic a les persones, el termini comença a computar des de la curació o la
determinació de l’abast de les seqüeles.
d) L’anulació en via administrativa o en via judicial dels actes o disposicions administratives no pressuposa dret a la
indemnització, però si la resolució impugnada ho fos per raó del seu fons o forma, el dret a reclamar prescriurà en
el termini d’un any des de la data en què la sentència ha esdevingut ferma (art 142,4 LRJPAC i Decret 429/1993).
Interrompen la prescripció:
1 ) les negociacions entre el perjudicat i l’Administració amb la finalitat d’establir el sistema de reparació
2 ) l’exercici d’accions civils
3 ) la tramitació d’un procediment penal (en aquest cas, el termini d’1 any començaria a córrer en el moment en què
finalitzés el procediment penal.)
4 ) L’exigència de responsabilitat penal del personal de les administracions públiques, però, no suspendrà els
procediments de reconeixement de responsabilitat patrimonial que s’instrueixin, tret que la determinació dels fets
en l’ordre jurisdiccional penal sigui necessària per a fixar la responsabilitat patrimonial. (146.2)

2.2. Els procediments administratius de reclamació: general i abreujat

La LRJPAC diu poca cosa: (arts 142 i 143): es remet al que es disposa mitjançant reglament. Això es fa assentant les
idees bàsiques del reglament.
El RD 429/1993, de 26 de març, és d’aplicació als procediments que trametin o resolguin totes les administracions
públiques, sigui quina sigui: estatal, autonòmica, local...
Arts 142.3: Procediments de responsabilitat patrimonial:

1. Procediment general:
I) Fase d’inici:
D’ofici:
- Per acord de l’òrgan competent:
a) Per iniciativa pròpia
b) A petició d’òrgan competent: en aquest cas, s’ha de raonar, individualitzar la lesió, la
relació de causalitat, l’avaluació econòmica i el moment en què es va produir.
c) Mitjançant denúncia
- En aquest cas s’ha de notificar als interessats, que en el termini de 7 dies podran fer
al·legacions. Encara que no es presentin s’ha d’instruir el procediment.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 25

A instància de part (el més habitual), mitjançant un escrit (és una reclamació i no una
sol·licitud) que com a mínim ha de tenir, segons l’article 70 LRJPAC, 4 aspectes:
1. S’han de concretar les lesions i els danys produïts
2. Cal relatar la relació de causalitat entre l’actuació de l’administració i els danys
3. S’ha de concretar el moment en què es varen produir els fets.
4. S’ha de fer una valoració econòmica dels danys i lesions produïdes. Si no és possible
concretar l’import, es podrà presentar després (art 6.1 RD 429/1993)

II) Fase d’instrucció:

Fase de prova: (art 9 RD 429/1993) Pot existir o no. L’Administració no té perquè practicar
totes les proves demanades per l’Administrat. Només les pertinents i necessàries. Si rebutja les
proves ho ha de motivar. En el contenciós haurà de reiterar un altre cop les proves.

Fase d’informes: (art 10 RD 429/1993)Prescindint de les proves demanades per l’interessat a

l’administració, pot demanar els informes interns que vulgui i en tot cas s’ha de demanar al
servei de l’administració en el que se li imputi la producció del dany.

III) Fase d’audiència (art11 RD 429/1993)

Un cop instruït el procediment i abans de redactar la proposta de resolució, s’ha de
donar la possibilitat perquè l’interessat pugui accedir a l’expedient i formular al·legacions en un
termini no inferior a 10 dies ni superior a 15.
Es facilitarà una relació dels documents de l’expedient (índex)
Durant aquest termini l’interessat pot proposar la terminació convencional.
En els procediments iniciats d’ofici, si no s’ha presentat cap interessat en cap moment, s’acorda
l’arxiu provisional, el qual esdevindrà definitiu si passa 1 any (termini de prescripció.

IV) Dictamen d’òrgans consultius: Art 12 RD 429/1993:

Després del tràmit d’audiència, en el termini de 10 dies, l’instructor demanarà dictamen no
vinculant, que serà preceptiu en els següents casos:
- Adm. Gral. Estat: dictamen al Consejo de Estado quan la Q > 6.000 € (LO Consejo de
Estado)
- Generalitat: Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora quan la Q>50.000€ (Llei 5/2005 de
la Comissió Jurídica Assessora)
El dictamen s’ha de pronunciar sobre:
1. l’existència o no de la relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i el
dany ocasionat
2. la valoració del dany, la quantia i el mode de la indemnització.
El dictamen s’ha d’emetre en el termini de 2 mesos.

V) Resolució: (art 13 RD 429/1993)

En el termini de 20 dies des de la recepció del dictamen o de la conclusió del tràmit
d’audiència, en el seu cas, s’ha de dictar resolució.
La resolució es pronunciarà necessàriament sobre:
1. L’existència o no de la relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la
lesió produïda
2. La valoració del dany causat i la quantia de la indemnització.
Transcorreguts 6 mesos des de l’inici dl procediment sense que hagi recaigut resolució,
s’entén desestimació per silenci negatiu.

2. Procediment abreujat: (art 143 LRJPAC)

I) Fase d’inici: igual que en el procediment abreujat (d’ofici o a instància de part...)

II) Segona Fase

L’òrgan instructor valora si s’ha de seguir pel procediment general o bé s’ha d’anar pel
procediment abreujat.
S’anirà pel procediment abreujat quan:
1. quan sigui inequívoca la relació de causalitat entre el funcionament del servei públic i la
lesió
2. Quan sigui inequívoc l’abast del dany i el càlcul de la quantia.
Límit temporal: Aquesta decisió s’ha de produir abans del tràmit d’audiència.
Quan es dóna audiència a l’interessat, aquest ha de saber si l’administració li admet la
reclamació o no. (art 14.2 RD 429/1993)
Si l’Administració determina que s’anirà per un procediment abreujat, es passarà directament a la
següent fase:

III) Fase d’audiència (art15 RD 429/1993)

Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 25

Un cop notificat l’acord d’inici del procediment abreujat, desapareix la fase instructora, però s’ha
de donar la possibilitat perquè l’interessat pugui accedir a l’expedient i formular al·legacions en
un termini màxim de 5 dies
Es facilitarà una relació dels documents de l’expedient (índex)
En els procediments iniciats d’ofici, si no s’ha presentat cap interessat en cap moment, s’acorda
l’arxiu provisional, el qual esdevindrà definitiu si passa 1 any (termini de prescripció.

IV)Dictamen d’òrgans consultius: Art 16 RD 429/1993:

Després del tràmit d’audiència, en el termini de 5 dies, l’instructor demanarà dictamen no
vinculant, en els mateixos termes que en el procediment general
El dictamen s’ha d’emetre en el termini de 10 dies.

V) Resolució: (art 17 RD 429/1993)

Després de la recepció del dictamen o de la conclusió del tràmit d’audiència, en el seu
cas, s’ha de dictar resolució.
Transcorreguts 30 dies des de l’inici del procediment sense que hagi recaigut resolució,
s’entén desestimació per silenci negatiu.

2.3. La unitat jurisdiccional

Cal destacar de manera especial la unificació jurisdiccional en matèria de responsabilitat patrimonial practicada per
la LRJPAC, la qual, en la mesura que trenca el dualisme jurisdiccional anterior, constitueix una de les novetats
principals en la matèria.
Abans de l’entrada en vigor de la LRJPAC, la Llei de Règim Jurídic de l’Administració de l’Estat preveia que quan
l’Estat actués en relacions de Dret privat, hauria de respondre directament dels danys i perjudicis causats per les
seves autoritats, funcionaris i agents, l’actuació dels quals es consideraria com a actes propis de l’Administració, i
que la responsabilitat en aquest cas, s’exigiria davant dels tribunals ordinaris, sense pronunciar-se sobre quina era
la jurisdicció competent.
Es trencava la unitat jurisdiccional que hi havia amb la Llei d’Expropiació forçosa i posteriorment amb la LJCA. Hi
havia inseguretat jurídica i indefensió en els ciutadans.
Amb la LRJPAC, es preveu que se seguiran per les normes de dret administratiu i posteriorment amb la Jurisdicció
contenciosa administrativa, els procediments de responsabilitat patrimonial qualsevol que sigui el tipus de relació,
pública o privada.

3. La responsabilitat de les autoritats i el personal al servei de les AAPP

3.1. En general
Les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques també poden ser responsables des de diverses
perspectives: penal, civil, política, etc...
D’acord amb l’article 145 de la LRJPAC la responsabilitat patrimonial del personal al servei de les AAPP pot dimanar:
1. Dels danys ocasionats a la pròpia administració si hi ha concorregut dol o culpa o negligència greus.
2. Dels danys i perjudicis causats a tercers amb la concurrència de les mateixes circumstàncies. En aquest cas,
l’Administració ha d’exercir l’anomenada acció de regrés o de retorn.
La resolució que declari la responsabilitat patrimonial dels funcionaris esgota la via administrativa.

3.2. El dret dels ciutadans a exigir la responsabilitat

El dret dels ciutadans a exigir responsabilitat a les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques està
regulat, de manera general, en l’article 35.j de la LRJPAC:
“Els ciutadans, en les seves relacions amb les Administracions Públiques tenen dret a exigir les
responsabilitats de les AAPP i del personal al seu servei quan així correspongui legalment.”
De manera específica, es recull el dret a sol·licitar la responsabilitat per part dels responsables de la tramitació dels
procediments, per no adoptar mesures o no remoure els obstacles que impedeixin l’exercici dels drets dels interessats.
Art 41 LRJPAC:
1. els titulars de les unitats directives seran responsables directes de la tramitació dels procediments, i
adoptaran les mesures oportunes per a remoure els obstacles que impedeixin, dificultin o retardin l’exercici
ple dels drets dels interessats o el respecte als seus interessos legítims, i hauran de disposar tot el que sigui
necessari per evitar i eliminar tota anormalitat en la tramitació dels procediments.
2. Els interessats podran sol·licitar l’exigència d’aquesta responsabilitat a l’Administració Pública que
correspongui.
3.3. Responsabilitat política de les autoritats administratives
La responsabilitat política de les autoritats administratives està regulat a la Llei 13/2008, i es refereix a la responsabilitat
del President de la Generalitat davant del Parlament, que l’ha nomenat.
El control es fa mitjançant la moció de censura o la qüestió de confiança.
Els consellers tenen responsabilitat solidària amb el President.
El Parlament no pot destituir un conseller. Només ho pot fer el President.
3.4. Responsabilitat comptable
Llei Orgànica 2/1982, del Tribunal de Cuentas
Art 38: si hi ha un funcionari o autoritat que, per la seva acció o omissió origina un maneig (menoscabo) de cabals o
efectes públics, sempre que aquesta actuació sigui contrària a l’Ordenament Jurídic, el funcionari o autoritat els haurà
de reposar.
L’òrgan competent és en exclusiva el Tribunal de Cuentas.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 25

EAC’06: art 80.3: La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir llurs relacions de cooperació per
mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals
sobre responsabilitat comptable.
Aquests mecanismes serien de quina manera la Sindicatura de Comptes pot participar en la instrucció del procediment,
la determinació de les proves, etc...

3.5. Responsabilitat penal i civil

Responsabilitat penal i civil:
Art 146LRJPAC
1. La responsabilitat penal del personal al servei de les administracions públiques, així com la responsabilitat civil
derivada de delicte s’exigirà d’acord amb el que es prevegi en la legislació corresponent.
2. L’exigència de responsabilitat penal del personal al servei de les AAPP no suspendrà els procediments de
reconeixement de responsabilitat patrimonial que s’instrueixin, llevat que la determinació dels fets en l’ordre
jurisdiccional penal sigui necessària per la fixació de la responsabilitat patrimonial
Els funcionaris i les autoritats són responsables penalment de les accions o omissions que efectuïn per raó del seu
càrrec. A aquests efectes, del Codi Penal es poden diferenciar dos tipus de delictes:
Per una banda els delictes impropis dels funcionaris públics, que serien aquells amb què pot incórrer qualsevol
ciutadà i, òbviament també els funcionaris públics, als quals en la majoria dels casos se’ls agreuja la pena.
Per l’altra, aquells delictes que es preveuen que es podrien anomenar delictes propis de funcionaris públics dels
quals podem destacar els següents:
o Desobediència a complir les ordres de superiors jeràrquics o resolucions judicials rebudes, sempre que siguin
legals (410 CP)
o Denegació d’auxili, bé de l’Administració de justícia o bé als particulars respecte a determinats delictes (412
CP)
o La infidelitat en la custòdia de documents (413 CP)
o La revelació de secrets (417 CP)
o El suborn (419 a 427 CP)
o El tràfic d’influències (428 CP)
o Malversació de cabals públics (432 CP)

3.6 Responsabilitat disciplinària del personal al servei de les AP (tema 53 funció pública)

3.7 L’acció de retorn de l’Administració (art 145.2 LRJPAC)

Art 145.2: L’Administració corresponent, quan hagi indemnitzat els lesionats, ha d’exigir d’ofici de les seves autoritats i
altre personal al seu servei, la responsabilitat en què haguessin incorregut per dol o culpa o negligència greus, amb la
instrucció prèvia del procediment que es determina en l’article 21 RD 429/1993.
Competència per exigir aquesta responsabilitat: L’Administracó que ha patit el dany o la que ha hagut
d’indemnitzar un tercer.
Responsables: qualsevol persona física que presti serveis a l’Adminsitració, qualsevol que sigui la relació que la
lliga amb l’administració: administrativa o laboral.
Inici: Per part de l’òrgan competent i ha de notificar l’acord als interessats perquè facin al·legacions en 15 dies.
Instrucció: S’han de seguir les normes de la LRJPAC i s’ha de demanar informe al servei en el funcionament del
qual s’hagi ocasionat la presumpta lesió indemnitzable. S’han de practicar les proves en el termini de 15 dies.
Audiència: un cop instruït el procediment i immediatament abans de la proposta de resolució, es posarà de
manifest a lpinteressat perquè formuli al·legacions en 15 dies.
Proposta de resolució: Un cop finalitzada l’audiència, es formularà la proposta de resolució en 5 dies.
Resolució:l’òrgan competent dictarà resolució en 5 dies.

Per l’exigència d’aquesta responsabilitat s’han de ponderar, entre d’altres, els criteris següents:
1. El resultat damnós produït
2. L’existència o no d’intencionalitat
3. La responsabilitat professional del personal al servei de les administracions públiques i la seva relació