Part general V – L’Administració Pública.

El Dret Administratiu
Tema 26

26. L’activitat negocial de l’Administració pública. El règim jurídic dels contractes i altres negocis jurídics. L’organització
administrativa per a la gestió de la contractació

1. L’activitat negocial de l’Administració Pública

1.1. Concepte i origen
Activitat negocial: Tradicionalment, l’activitat jurídica de l’Administració s’ha classificat, des d’una perspectiva formal,
en 2 tipus d’activitat:
a) L’activitat unilateral: que és aquella en què actua únicament l’Administració mitjançant l’ús de les seves potestats i
en compliment dels mandats que l’ordenament jurídic li imposa.
b) L’activitat administrativa multilateral: que és aquella en què l’Administració interactua amb un/s altre/s subjecte/s
o grup/s de subjectes en exercici de les seves competències.
L’ordenament considera aquest tipus d’activitat i en consagra algunes tipificacions, com és el cas de l’activitat
negocial que desenvolupa l’Administració en els procediments de contractació i en els supòsits de
desenvolupament de convenis.
L’Administració pública tendeix a utilitzar bàsicament l’acte administratiu (unilateral) com a tècnica jurídica
mitjançant la qual compleix la seva missió

1.2. Classificació de l’activitat negocial

a) Contractes administratius, contractes privats, contractes mixtos
Contractes administratius: (art 19 LCSP): tindran caràcter administratiu els contractes següent, sempre que es celebrin
per una Administració Pública:
1. Els contractes d’obra, concessió d’obra pública, gestió de serveis públics, subministrament i serveis, així com els
contractes de col·laboració entre el sector públic i el sector privat.
Excepció: els contractes de serveis compresos en la categoria 6 de l’Annex II 1 i els que tinguin per objecte la
creació i interpretació artística i literària i els dels espectacles compresos en la categoria 26 2 del mateix Annex
no tindran caràcter administratiu.
2. Els contractes diferents als anteriors, però que tinguin una naturalesa administrativa especial per estar
vinculats al gir o tràfic específic de l’Administració contractant o per satisfer de forma directa o immediata una
finalitat pública de la seva específica competència, sempre que no tinguin expressament atribuït el caràcter de
privat conforme al paràgraf segon de l’article 20.1 o perquè ho disposi una llei.
Règim jurídic: Els contractes administratius es regiran:
a) Quant a la seva preparació, adjudicació, efectes i extinció, per la LCSP. Supletòriament s’aplicaran les altres
normes de dret administratiu i, en defecte, les normes de dret privat.
b) Pel que fa als contractes administratius especials (punt 2), els serà d’aplicació, en primer terme, les normes
específiques.

Contractes privats: (art 20 LCSP): tindran caràcter privat:

1. Els celebrats pels ens, organismes i entitats del sector públic, que no reuneixin les condicions d’AP.
2. Els celebrats per una Administració Pública que tinguin per objecte
a. Serveis compresos en la categoria 6 de l’Annex II
b. La creació i interpretació artística o espectacles compresos en la categoria 26 de l’Annex II.
c. La subscripció a revistes, publicacions periòdiques i bases de dades
d. Qualsevol altre contracte diferent dels contemplats com a contracte administratiu.
e. Hi ha 2 àmbits no regulats per la LCSP, que estan regulats pel Decret legislatiu 1/2002 (llei de patrimoni de la
Generalitat.
Valors negociables: accions, deute públic...
Béns immobles: venta, arrendament, adquisició, alienació,
Règim jurídic: Els contractes privats es regiran:
a) Quant a la seva preparació i adjudicació, en defecte de normes específiques, per la LCSP. aplicant´se
supletòriament les restants normes de dret administratiu o, en el seu cas, les normes de dret privat, segons
correspongui per raó del subjecte o entitat contractant.
b) Quant als efectes i extinció: pel dret privat.
Contractes mixtos: Art 12 LCSP:
Quan un contracte contingui prestacions corresponents a altre o altres de diferent classe, s’atendrà, en tot cas, per a la
determinació de les normes que s’hagin d’observar per la seva aplicació, al caràcter de la prestació que tingui més
importància des del punt de vista econòmic.

b) Referència a l’acabament convencional del procediment administratiu (art 88 LRJPAC):

L’acabament convencional: Les Administracions Públiques podran celebrar acords, pactes, convenis o contractes
amb persones tant de dret públic com de dret privat, sempre que no siguin contraris a l’Ordenament Jurídic ni versin
sobre matèries no susceptibles de transacció i tinguin per objecte satisfer l’interès públic, amb l’abast, efectes i règim
jurídic específic que en cada cas prevegi la disposició que el reguli, podent, aquests actes tenir la consideració de
finalitzadors dels procediments administratius, o insertar-se en ells amb caràcter previ, vinculant o no, a la resolució que
els posi fi.

1
Categoria 6 de l’Annex II: serveis financers: serveis d’assegurances, serveis bancaris i d’inversions.
2
Contractes d’espectacles compresos en la categoria 26 de l’Annex II: serveis d’esbarjo, culturals i esportius.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

L’acabament convencional, és doncs, una manera de resoldre un procediment administratius. És un tipus d’activitat
negocial.
Contingut mínim: els convenis, com a mínim, hauran de contenir :
a) identificar les parts que hi intervenen
b) l’àmbit personal, funcional i territorial
c) el termini de vigència
d) les persones a les quals estigui destinat.
e) caldrà publicar-se o no segons la seva naturalesa.

2. El règim jurídic dels contractes i altres negocis jurídics

2.1. Els contractes administratius: orígens de la institució
2.2. La dialèctica contractes administratius- contractes privats de l’Administració
2.3. La doctrina dels actes separables:
És una doctrina tributària del Consell d’Estat francès, la qual atribueix a la jurisdicció contenciosa administrativa el
coneixement dels aspectes administratius que es puguin donar en la contractació privada de l’Administració.
Aquesta doctrina es recull, a la pràctica en dues lleis:
1. Art 2.b de la Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, que s’atribueix el coneixement
de les qüestions que es derivin dels “contractes administratius i els actes de preparació i adjudicació de la resta de
contractes subjectes a la legislació de contractació de les Administracions públiques”.
2. Art 21 LCSP, que estableix la jurisdicció competent per a resoldre les controvèrsies suscitades, de la següent
manera:
a) L’ordre jurisdiccional contenciós administratiu serà el competent per a resoldre les qüestions litigioses
relatives a :
 La preparació, adjudicació, efectes, compliment i extinció dels contractes administratius.
 La preparació i adjudicació dels contractes privats de les Administracions Públiques i dels contractes
subjectes a regulació harmonitzada, i dels subvencionats en més d’un 50% per poders adjudicadors,
realitzats per la resta d’entitats del sector públic.
b) L’ordre jurisdiccional civil serà competent per resoldre les controvèrsies que sorgeixin entre les parts en
relació a:
 Els efectes, compliment i extinció dels contractes privats.
 La preparació i adjudicació dels contractes privats que es celebrin per ens i entitats sotmesos a la LCSP que
no tinguin caràcter d’Administració pública, sempre que no estiguin subjectes a regulació harmonitzada.
2.4. La regulació de la contractació administrativa sotmesa al dret públic
Règim jurídic: Els contractes administratius es regiran:
a) Quant a la seva preparació, adjudicació, efectes i extinció, per la LCSP.
b) Supletòriament s’aplicaran les altres normes de dret administratiu.
c) En defecte, les normes de dret privat.
d) Pel que fa als contractes administratius especials, diferents a contractes d’obra, concessió d’obra
pública, gestió de serveis públics, subministrament, serveis i col·laboració entre sector públic i
privat, però que tinguin una naturalesa especial per estar vinculats al gir o tràfic específic de
l’Administració contractant o per satisfer directa o indirectament un a finalitat pública de l’específica
competència de l’Administració, els serà d’aplicació, en primer terme, les normes específiques.
2.5. Les parts del contracte: administració i contractista:
a) Òrgan de contractació i responsable del contracte:
Òrgan de contractació: (art 40 LCSP)
La representació dels ens, organismes i les entitats del sector públic en matèria contractual correspon als
òrgans de contractació, unipersonals o col·legiats, que, en virtut d’una norma legal o reglamentària, tinguin
atribuïda la facultat de subscriure en el seu nom. (art 40.1 LCSP).
Els òrgans de contractació poden delegar o desconcentrar, totalment o parcialment, les competències i les
facultats que els corresponen en aquesta matèria amb el compliment de les normes i les formalitats aplicables
en cada cas per a la delegació o desconcentració de competències, si es tracta d’òrgans administratius, o per
a l’atorgament de poders, si es tracta d’òrgans societaris o d’una fundació (art 40.2 LCSP).
Els òrgans de contractació són aquells que estan facultats per subscriure contractes en l’àmbit de la seva
competència. SI no tingués atribuïda la competència, el contracte subscrit seria nul de ple dret.
Funcions dels òrgans de contractació:
1. Aprova els projectes d’obres, si escau.
2. Aprova els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.
3. Adjudica i formalitza el contracte.
4. Aprova les modificacions del contracte
5. Declara la resolució dels contractes administratius en determinats supòsits.
6. N’autoritza la cessió.
Responsable del contracte: (art 41 LCSP)
Els òrgans de contractació poden designar un responsable del contracte. Novetat de l’art 41 LCSP.
Funcions:
a) supervisa l’execució del contracte
b) adopta les decisions oportunes
c) Dicta les instruccions necessàries per assegurar que la prestació del contracte es duu a terme
correctament.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

Qui pot ser? una persona física o jurídica, vinculada a l’ens, organisme o entitat contractant o aliena a aquest.
Aquesta figura pot ajudar a prevenir i corregir importants distorsionen l’execució de contractes, especialment
en obres de grans infraestructures, i en un futur pot arribar a ser indispensable en els contractes de
col·laboració entre el sector públic i el privat.

b) Perfil del contractant (art 42 LCSP)

Definició: Per tal de donar transparència i accés públic a la informació relativa a la seva capacitat contractual,
els òrgans de contractació difondran, a través d’internet, el seu perfil de contractant.
El perfil del contractant podrà incloure qualsevol dada referent a l’activitat contractual de l’òrgan de
contractació, com ara:
a) l’anunci d’informació prèvia
b) les licitacions obertes o en curs
c) La documentació relativa a les licitacions,
d) les contractacions programades
e) els contractes adjudicats
f) els procediments anulats
g) En tot cas, s’haurà de publicar en el perfil del contractant l’adjudicació provisional dels
contractes.
El sistema informàtic que suporti el perfil, haurà de poder acreditar el moment en què s’ha iniciat la
informació pública.
La informació a través del perfil del contractant tindrà efectes jurídics, com ara, la obligatorietat de
publicació de l’adjudicació provisional (la definitiva no es produirà abans de 15 dies des de la publicació de la
provisional en el perfil o bé en un diari oficial).Aquest termini serà el que tindran els licitadors per interposar
el recurs especial en matèria de contractació (art 37 LCSP)

c) Característiques del contractista: capacitat i solvència

Característiques del contractista. Cal tenir aptitud per contractar (art 43 LCSP): capacitat i solvència.
Capacitat del contractista
 Ser persona natural o jurídica amb plena capacitat d’obrar (inscripció en el registre oficial corresponent). Si
són persones jurídiques estrangeres, la seva capacitat es regeix pel dret de l’estat de procedència.
a) Si és estranger membre de la UE no té requisits especials per a la contractació pública, sempre que es
trobin habilitats per a la prestació de què es tracti. Han d’acreditar la seva inscripció en un registre
d’acord amb la legislació de l’Estat al qual estan establertes.
b) Si és un empresari d’un estat que NO és membre de la UE, han d’acreditar la seva capacitat
mitjançant un informe de la Missió Diplomàtica Permanent o de l’Oficina Consular espanyola
corresponent al domicili de l’empresa. A més, tenen una sèrie de limitacions o requisits:
1. Existència de reciprocitat en l’Estat de procedència per a les empreses espanyoles en la
contractació del seu sector públic.
2. En relació amb els contractes d’obres, les empreses estrangeres han de tenir sucursal oberta a
Espanya, amb inscripció al registre mercantil i tenir apoderats.
 Disposar de l’habilitació empresarial o professional que, si escau, s’exigeixi en cada cas per a la realització
de l’activitat o la prestació que constitueix l’objecte del contracte.
 En el cas de les UTE, les empreses queden obligades solidàriament i han d’indicar només un representant.
Hauran d’indicar el compromís de formar la UTE si resulten adjudicataris, moment en el qual hauran de
formalitzar l’escriptura pública de constitució.
 No pot incórrer en cap prohibició per contractar: (art 49 LCSP)

 Ha d’acreditar la seva solvència econòmica, financera i tècnica o professional o que estigui degudament
classificada quan ho prevegi la llei.
Solvència (art 51 LCSP):
1. Per tal de celebrar contractes amb el sector públic, els empresaris hauran d’acreditar estar en possessió
de les condicions mínimes de solvència econòmica i financera i professional o tècnica que es determini
per l’òrgan de contractació. Aquest requisit serà substituït pel de la classificació, quan sigui exigible
conforme al que disposi la Llei.
2. Els requisits mínims de solvència que hagi de reunir l’empresari i la documentació requerida per
acreditar-los s’indicaran en l’anunci de licitació i s’especificaran en el plec del contracte, havent d’estar
vinculats al seu objecte i ser-ne proporcionals
- Solvència econòmica i financera: (art 64)
La justificació de la solvència econòmica i financera de l’empresari es pot acreditar, segons determini
l’òrgan de contractació, a través d’un o de més d’un dels mitjans següents:
a. Declaracions d’entitats financeres o existència d’assegurança de riscos
b. Extracte dels comptes anuals en persones jurídiques del Registre Mercantil
c. Declaració relativa al volum global de negocis.
- Solvència tècnica o professional:
 Contractes d’obres: Es pot justificar a través d’algun d’aquesta mitjans (art 65):
a. Relació d’obres executades en el curs dels darrers 5 anys
b. Declaració que indiqui els tècnics o les unitats tècniques que disposi per executar les obres.
c. Títols acadèmics i professionals de l’empresari, directius i responsable de les obres.
d. Mesures de gestió ambiental que l’empresari pot adoptar.
e. Declaració de la plantilla anual i la importància del personal directiu dels darrers 3 anys.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

f. Declaració que indiqui la maquinària, el material i l’equip tècnic per executar les obres.
 Contractes de subministraments: Es pot justificar la solvència a través de (art 66)
a. Relació de subministraments principals efectuats en els darrers 3 anys
b. Indicació del personal tècnic o de les unitats tècniques que participen en el contracte
c. Descripció de les instal·lacions i les mesures per assegurar la qualitat i els mitjans d’estudi i
investigació de l’empresa
d. Mostres, descripcions i fotografies dels productes que s’han de subministrar
e. Certificacions lliurades pels centres de control de qualitat
 Contractes de serveis i altres contractes: La solvència s’ha de considerar tenint en compte els
coneixements tècnics, l’eficàcia, l’experiència i la fiabilitat, i es pot justificar a través d’algun dels
mitjans següents: (art 67)
a. Relació dels principals serveis realitzats en els últims 3 anys
b. Descripció del personal o unitats tècniques que participen en el contracte, especialment dels
responsables del control de qualitat.
c. Descripció de les instal·lacions tècniques..
d. Un control efectuat per l’òrgan de contractació, especialment quan es tracta de treballs
complexos.
e. Titulacions acadèmiques i professionals de l’empresari i la importància del personal directiu en
els darrers 3 anys.
f. Declaració de la maquinària, el material i l’equip tècnic de l’empresari.
g. Indicació de la part del contracte que l’empresari té eventualment el propòsit de
subcontractar.

La Classificació empresarial:
Concepte: la classificació empresarial és una declaració administrativa de l’òrgan classificador competent
en virtut del qual es constata la solvència econòmica i financera, i tècnica o professional d’un empresari.
La classificació indica el tipus de contracte a l’adjudicació del qual pot concórrer l’empresari. A aquest
efecte, es diferencien els contractes en grups i subgrups, delimitats per quanties totals que originen
diferents categories.
En el cas de les UTE, la classificació resulta de l’acumulació de les característiques que corresponen a
cadascun dels empresaris agrupats, sempre que individualment estiguin classificats segons el tipus de
contracte.
Utilitat: El certificat d’inscripció en el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades 3 de l’Estat
substitueix la necessitat d’acreditar la solvència en cada procediment de selecció i adjudicació de
contractes, i també les condicions d’aptitud de l’empresari pel que fa a la personalitat i capacitat d’obrar,
la representació, l’habilitació professional o empresarial, i també la concurrència o no de les prohibicions
de contractar que han de constar-hi. (art72.1 LCSP)
Exigència de la classificació: (art 54.1 LCSP):
És necessària la classificació empresarial per contractar amb les Administracions Públiques l’execució de:
 contractes d’obres que tinguin per objecte obres d’import ≥ a 350.000 €
 contractes de serveis de pressupost ≥ a 120.000 €.
o Excepció: no serà necessària la classificació pels contractes de serveis següents:
(categories 6, 8, 21, 26 i 27 de l’Annex II)
 Contractes privats financers
 Contractes d’Investigació i desenvolupament
 Contractes de serveis jurídics
 Contractes d’activitats d’esbarjo, culturals i esportius
 Altres serveis.
No és exigible la classificació (art 55) ( a part dels anteriors casos)
 Als empresaris no espanyols dels estats membres de la UE
 Si el Govern, amb informe previ de la Junta Consultiva de Contractació, ho permet per motius
d’interès públic. També ho pot efectuar el Consell de Ministres en l’àmbit de l’Administració de
l’Estat.
 Si el Govern de l’Estat, ho exceptua per Reial Decret, també per motiu d’ordre públic
 Les universitats públiques si són adjudicatàries.
Vigència i revisió de la classificació: Art 59 LCSP
La classificació de les empreses tindrà vigència indefinida mentre l’empresa mantingui les condicions i
circumstàncies en què es va basar la seva concessió.
Tot i així, per tal de mantenir aquesta condició, l’empresa haurà de justificar:
a) Cada any, la seva solvència econòmica
b) Cada 3 anys, la seva solvència tècnica i professional amb l’aportació de la documentació
actualitzada.
Aquesta classificació serà revisable tant a petició de l’empresari com d’ofici per part de l’Administració en
cas que hagin variat les circumstàncies tingudes en compte a l’hora de concedir-les.
L’empresa, a part, està obligada a posar en coneixement de l’òrgan competent en matèria de
classificació qualsevol variació de les circumstàncies tingudes en compte en la concessió. L’omissió
d’aquesta comunicació suposa la prohibició de contractar.
3
El Reg. Oficial de Licitadors i Empreses Classificades de L’Estat (art 301 LCSP) està gestionat per la Junta Consultiva de Contractació
Administrativa del Ministeri d’Economia i Hisenda.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

2.6. El contracte
a) Objecte, preu i quantia:
Objecte (art 74):
1. Ha de ser determinat
2. No es pot fraccionar amb la finalitat de disminuir-ne la quantia i eludir els requisits de publicitat.
Es permet el fraccionament quan es justifiqui a l’expedient i es prevegi la realització
independent de cadascuna de les parts mitjançant lots, sempre que siguin susceptibles
d’aprofitament separat i constitueixin una unitat funcional: ex: un contracte de neteja es
divideix per lots per qüestió geogràfica.
Les normes procedimentals i de publicitat que s’han d’aplicar en l’adjudicació de cada lot s’han de
determinar en funció del valor acumulat de tot el contracte, llevat dels lots que:
1. no superin el 20% en els contractes subjectes a regulació harmonitzada
2. siguin inferiors a 1 milió d’€ en els contractes d’obres, o
3. 80.000 € en contractes de serveis o subministraments.
Preu: (art 75):
Als contractes del sector públic, la retribució ha de ser en preu cert sense perjudici que se’n faci el
pagament amb el lliurament d’altres contraprestacions.
El preu del contracte es pot formular:
a) per preus unitaris referits als diferents components de la prestació o les unitats d’aquesta que es
lliurin o executin.
b) a tant alçat a la totalitat o una part de la prestació del contracte.
En ambdós casos s’ha d’indicar en una partida independent l’import de l’IVA que ha de suportar
l’Administració.
Es poden establir preus provisionals del contracte si, després de tramitar un diàleg competitiu o
procediment negociat, es posa de manifest que: l’execució del contracte ha de començar abans que
sigui possible determinar el preu per la complexitat de les prestacions o la necessitat d’utilitzar una
tècnica nova o bé perquè no hi ha informació sobre els costos de prestacions anàlogues.
o En aquest cas, no tenim preu cert per la qual cosa es trenca la regla general dels contractes del
sector públic, si bé la resolució d’adjudicació haurà de contenir l’import màxim d’adjudicació que es
determinarà posteriorment en fase d’execució pel cost de les prestacions efectivament realitzades
pel contractista més el percentatge de benefici que consti a la resolució d’adjudicació.
Es prohibeix el pagament ajornat dels contractes de les Administracions Públiques, llevat del supòsit
de pagament que s’estableixi mitjançant la modalitat d’arrendament financer o d’arrendament amb
opció de compra.
o Aquest ajornament suposa una excepció a l’obligació de certificat d’existència de crèdit i l’aprovació
de la despesa abans de la formalització del contracte. Atès que seran contractes d’abast plurianual,
requeriran l’aprovació prèvia per Acord de Govern.
o Aquest Acord de Govern (art 36 del Decret legislatiu 3 /2002, que regula les finances, substitueix la
necessitat de tenir certificat d’existència de crèdit, ja que, en fer referència a diverses anualitats, no
existeix pressupost aprovat.
Quantia: Art 76 LCSP
Aquest aspecte es regula sota la denominació de valor estimat del contracte (VEC).
VEC: és aquell que determina l’import total sense incloure-hi l’IVA. D’aquesta manera s’eviten discriminacions
a empreses que tenen l’IVA reduït, etc...
Moment temporal del VEC: es determinarà pels preus habituals de mercat en el moment de
l’enviament de l’anunci i, si no cal anunci, aquest serà el moment en què l’òrgan de contractació iniciï el
procediment d’adjudicació del contracte.
Determinació del VEC: la determinació del VEC ha d’incloure qualsevol forma d’opció eventual i les
eventuals pròrrogues del contracte. Ex: el preu de licitació pot ser de 120.000€, però el VEC, de
240.000, per la qual cosa estarà subjecte a regulació harmonitzada.
Determinació del VEC per tipus de contractes:
a) Contracte d’obres públiques i de concessió d’obra pública: s’ha de tenir en compte l’import de
les obres i el valor estimat dels subministraments necessaris.
b) Contractes de subministraments:
o Si tenen per objecte l’arrendament financer o al venda de terminis de productes:
 En cas de duració inferior a 12 mesos, serà el valor estimat del contracte-
 Si no es fixa la durada d’un període determinat, serà el valor mensual multiplicat per 48
o Si tenen el caràcter de periodicitat o s’han de renovar en un període de temps determinat:
 el valor real de tots els contractes successius adjudicats durant els 12 mesos previs.
 El valor estimat dels contractes successius adjudicats durant els 12 mesos següents al primer
lliurament.
c) Contracte de serveis: si no especifica el preu total.
o En el cas de durada inferior a 48 mesos, serà el valor estimat del contracte corresponent a tota
la durada.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

o Si la durada és superior a 48 mesos o no es fixa un període determinat, serà el valor mensual

multiplicat per 48.

d) Contractes relatius a un projecte: els honoraris, les comissions pagadores i altres formes de
remuneració, així com les primeres o contraprestacions que, si escau, es fixi per als participants en el
concurs.
e) Acords marc i sistemes dinàmics d’adquisició: S’ha de tenir en compte el valor del conjunt dels
contractes previstos durant la durada total de l’acord marc o el sistema dinàmic d’adquisició.
b) Llibertat de pactes i contingut mínim
Llibertat de pactes: (art 25 LCSP)
En els contractes del sector públic es podran incloure qualssevol pactes, clàusules i condicions, sempre
que no siguin contraris a:
a) l’interès públic
b) a l’ordenament jurídic
c) als principis de bona administració.
Contingut mínim (art 26 LCSP)
a) La identificació de les parts
b) L’acreditació de la capacitat dels signants per subscriure el contracte
c) Definició de l’objecte del contracte
d) Referència a la legislació aplicable al contracte.
e) L’enumeració dels documents que integrin el contracte
f) El preu cert o la manera de determinar-lo.
g) La durada del contracte o les dates estimades d’inici i fi, i la de les pròrrogues si estiguessin previstes.
h) Les condicions d’entrega , recepció o admissió de les prestacions.
i) Les condicions de pagament.
j) Els supósits en que procedeixi la resolució
k) El crèdit pressupostari
l) L’extensió objectiva i temporal del deure de confidencialitat que, en el seu cas, s’imposi al contractista.
c) Perfeccionament (art 27 LCSP)
Els contractes de les AP, en tot cas, i els contractes subjectes a regulació harmonitzada, es perfeccionen mitjançant la
seva adjudicació definitiva, qualsevol que sigui el procediment seguit per arribar-hi.
Els contractes del sector públic, llevat no es digui altra cosa, s’entendran celebrats en el lloc on es trobi la
seu de l’òrgan de contractació.
d) Preparació i adjudicació dels contractes
Preparació dels contractes:
Expedient de contractació
o Tramitació ordinària
o Tramitació abreujada: urgència i emergència
Plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques
És el conjunt d’actuacions que han de realitzar amb caràcter previ els ens, les entitats i els organismes
que formen part el sector públic per tal de procedir a l’adjudicació d’un determinat contracte.
Preparació de contractes per a les AAPP:
El règim aplicable per a les AAPP és el previst en els articles 93 a 120 LCSP i està integrat pels següents
elements:
1. L’expedient de contractació
2. Les diferents formes de tramitació de l’expedient de contractació
3. Els plecs de clàusules administratives generals i particulars
4. Les condicions especials d’execució del contracte
5. La informació sobre les obligacions relatives a la fiscalitat, la protecció del medi ambient, les
condicions de treball, i l’obligació d’informació sobre les condicions de subrogació en contractes de
treball.
Preparació dels contractes per a poder adjudicador que no és AAPP:
L’article 121 LCSP distingeix dos tipus de preparació de contractes i estableix a quines normes s’hauran
de subjectar i quins seran els requisits per la preparació dels seus contractes:
1. Els contractes subjectes a regulació harmonitzada, els contractes de serveis sotmesos a les
categories 17 a 27 de l’Annex II de quantia ≥206.000€ i els contractes subvencionats:
2. Qualsevol altre contracte de quantia superior a 50.000€.
Expedient de contractació
La subscripció de contractes per part de l’Administració pública, siguin administratius o privats requereix,
excepte en els supòsits d’emergència, la tramitació prèvia d’un expedient, de manera que la manca
d’expedient de contractació implica que el contracte tingui un vici de nul·litat.
Expedient de contractació: és el conjunt d’actuacions integrades en un procediment en virtut del qual
l’Administració forma la seva voluntat contractual mitjançant l’elaboració i aprovació d’un conjunt d’actes
administratius. Es distingeixen dos tipus de tramitació: ordinària i abreujada (urgent i d’emergència)

Tramitació ordinària:
La tramitació ordinària és el supòsit general.
A quins expedients s’aplica? a tots aquells expedients que no tinguin el caràcter d’urgència o
d’emergència..
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

Regles generals de la tramitació ordinària:

a) La subscripció del contracte requereix la tramitació prèvia de l’expedient de contractació, que
iniciarà l’òrgan de contractació motivant la necessitat del contracte.
b) L’expedient haurà de referir-se a la totalitat de l’objecte del contracte, sens perjudici de la
possibilitat dels casos en els quals sigui possible la divisió de l’objecte del contracte en lots a
l’efecte de licitació i adjudicació.
c) A l’expedient de contractació s’han d’incorporar:
1. els plecs de clàusules administratives particulars
2. els plecs de prescripcions tècniques que han de regir el contracte.
3. El certificat d’existència de crèdit
4. La fiscalització de la intervenció en els casos en què sigui procedent.
d) S’ha de justificar l’elecció del procediment i la dels criteris que es tindran en compte per decidir
l’adjudicació del contracte.
e) Un cop s’hagi completat l’expedient de contractació, l’òrgan de contractació dictarà resolució
motivada que aprovi l’expedient i disposi l’obertura del procediment d’adjudicació.
f) Particularitat respecte els contractes menors: la tramitació de l’expedient només exigirà:
1. L’aprovació de la despesa
2. La incorporació a l’expedient de la factura corresponent.
3. En el contracte menor d’obres, s’haurà d’afegir el pressupost de les obres, i si escau, el
corresponent projecte.

Tramitació abreujada: urgent i d’emergència

a) Tramitació urgent:
Supòsits: La tramitació urgent dels expedient de contractació es pot acordar en el cas dels contractes la
subscripció dels quals respongui a:
 una necessitat inajornable
 Quan sigui necessari accelerar l’adjudicació del contracte per raons d’interès públic.
Procediment: la tramitació urgent segueix el mateix procediment que la tramitació ordinària, amb les
següents particularitats: (art 96)
a) Els expedients tindran preferència en el seu despatx per part dels diferents òrgans que
intervinguin en la tramitació, que disposaran d’un termini de 5 dies per emetre els
respectius informes o complir els tràmits corresponents.
b) Els terminis per a la licitació i per l’adjudicació del contracte es reduiran a la meitat, excepte
el termini de quinze dies hàbils establert per elevar l’adjudicació provisional a definitiva, que
es reduirà a 10..
c) L’Administració podrà acordar el començament de l’execució del contracte encara que no
s’hagi formalitzat, sempre que, si és el cas, s’hagi constituït la garantia corresponent.
d) El termini d’inici d’execució no podrà ser superior a 15 dies hàbils, comptats des de
l’adjudicació definitiva. Passat aquest temps, el contracte pot ser resolt.

b) Tramitació d’emergència:
Supòsits: La tramitació d’emergència dels expedient de contractació només quan l’Administració hagi
d’actuar de manera immediata a conseqüència d’algun dels motius següents:
1. Esdeveniments catastròfics
2. Situacions que suposin un perill greu
3. Necessitats que afectin la defensa nacional.
Procediment: L’òrgan de contractació, sense obligació de tramitar expedient administratiu, podrà ordenar
l’execució de tot allò que sigui necessari per posar remei a l’esdeveniment produït o per satisfer la
necessitat sobrevinguda, o contractar lliurement el seu objecte, sense subjectar-se als requisits de la
LCSP, incloent-hi el d’existència de crèdit suficient.
Un cop executades les actuacions d’emergència, es podran dur a terme els tràmits necessaris per a la
intervenció i l’aprovació del compte justificatiu.
El termini d’inici de les prestacions no podrà ser superior a 1 mes, comptat des de l’adopció de l’acord de
declaració de tramitació d’emergència. Si excedeix d’aquest termini, la contractació de les prestacions
requerirà la tramitació d’un procediment ordinari.
La resta de prestacions que no tinguin caràcter d’emergència, per completar l’actuació iniciada per l’AP
es contractaran de conformitat amb la tramitació ordinària regulada en la LCSP.

El plec de clàusules (art 98 i ss LCSP)

Concepte: Els plecs de clàusules són els documents a través dels quals els ens públics regulen els
diferents aspectes econòmics, jurídics i tècnics d’una contractació pública, i formulen els drets i
obligacions de les parts contracants, definint en tots els seus aspectes el contracte que es proposen
celebrar.
En la contractació administrativa és tradicional distingir entre els plecs de clàusules administratives
generals i particulars, i els plecs de prescripcions tècniques.

1. Els Plecs de clàusules administratives: generals i particulars:

a) Els plecs de clàusules administratives generals:
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

Tenen per objecte regular els aspectes de caràcter general que han de ser aplicables a tots els
contractes amb objecte anàleg al previst al corresponent plec general.
L’elaboració i aprovació d’aquests plecs en la LCSP té caràcter potestatiu tant per a l’Administració
estatal com per a l’autonòmica i local.

b) Els plecs de clàusules administratives particulars:

Excepte en els contractes menors, és requisit obligatori en la contractació la inclusió a l’expedient del
plec de clàusules administratives particulars.
Qui l’aprova? l’òrgan de contractació i, un cop aprovats, formen part integrant del contracte.
Quan s’aprova? prèviament o conjuntament a l’autorització de despesa, i sempre abans de la licitació
del contracte o, si no n’hi ha, abans de l’adjudicació provisional.
Contingut: s’hi ha d’incloure:
1. Els pactes i les condicions definidors dels drets i obligacions de les parts del contracte.
2. La resta de mencions requerides per la LCSP i les seves normes de desenvolupament.

2. Els plecs de prescripcions tècniques:

Qui els aprova? l’òrgan de contractació
Quan els aprova? amb anterioritat a l’autorització de despesa o conjuntament amb aquesta, i sempre
abans de la licitació del contracte o, si no n’hi ha, abans de l’adjudicació provisional.
Contingut: hauran de contenir les prescripcions tècniques particulars que hagin de regir la realització
de la prestació. Han de permetre l’accés en condicions d’igualtat dels licitadors sense que puguin tenir
per efecte la creació d’obstacles injustificats a l’obertura dels contractes públic a la competència.
Prohibicions: no podran mencionar una fabricació o una procedència determinada o un procediment
concret, ni fer referència a una marca, a una patent o a un tipus, a un origen o a una producció
determinades amb la finalitat d’afavorir o descartar certes empreses o certs productes.
 Aquesta menció o referència específica es podrà autoritzar amb caràcter excepcional, en cas que no
sigui possible fer una descripció prou precisa i intel·ligible de l’objecte del contracte, i haurà d’anar
acompanyada de la menció “i equivalent”.

Adjudicació dels contractes de les AAPP: (122)

Procediment d’adjudicació
a) Els contractes que celebrin les AAPP s’adjudicaran d’acord a les normes del Capítol I del Titol I del
Llibre III.
b) L’adjudicació dels contractes es realitzarà, ordinàriament, utilitzant el procediment obert o el
procediment restringit. En els supòsits establerts (arts 154 a 259) es podrà seguir el procediment
negociat, i en els casos previstos en l’article 164 es podrà recórrer al diàleg competitiu.
c) Els contractes menors es podran adjudicar a qualsevol empresari amb capacitat d’obrar i que compti
amb l’habilitació professional necessària per a realitzar la prestació, complint amb les normes de l’article
95 (expedient de contractes menors).
d) En els concursos de projectes es seguirà el procediment regulat a la secció 6a del mateix capítol
Publicitat
El principi de publicitat de la contractació dels ens públics és un principi bàsic consagrat a l’article 1 de la
LCSP. Actua com a garant i premissa per a l’efectivitat d’altres principis de la contractació pública com són els
de concurrència, igualtat i no-discriminació, igualment consagrats a l’article 1 LCSP.
La publicitat és la via mitjançant la qual un ens del sector públic comunica la seva necessitat de contractar
l’execució d’una determinada obra, o bé la prestació d’un determinat servei, o l’adquisició d’un
subministrament.
1. Anunci previ (art 125)
Amb caràcter potestatiu es poden publicar anuncis previs de contractes d’obres, serveis i subministraments
que tinguin projectat adjudicar en els dotze mesos següents, i que tinguin un valor estimat ≥ a 5.150.000 €
en els contractes d’obres i 750.000 en els altres.

L’òrgan de contractació pot optar entre publicar l’anunci previ al DOUE o al perfil del contractant. Si opta per
aquesta darrera opció, ho ha de comunicar prèviament a la Comissió Europea i al BOE per mitjans electrònics,
i ha de fer constar a l’anunci previ que es publiqui, la data de tramesa d’aquesta comunicació.

La publicació de l’anunci previ, té com efecte permetre la reducció dels terminis per a la presentació de
proposicions en els procediments oberts i restringits dels contractes sotmesos a regulació harmonitzada.
2. Anunci de licitació: (art 126)
a) BOE:
1. Els procediments per a l’adjudicació dels contractes de les administracions públiques, inclosos els
procediments negociats previstos en l’article 161.1 i 161.2, s’han de publicar al BOE. Si no es fa, el
procediment serà nul.
2. Els contractes subjectes a regulació harmonitzada que es publiquin al BOE (aquesta publicació no
es podrà substituir pel DOGC, etc..)
b) DOGC, BOP: Quan siguin contractes de CCAA, entitats locals...es podrà substituir la publicitat al BOE
per la que es dugui a terme en diaris oficials.
c) DOUE:
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

1. Obligatòriament: Tots els contractes sotmesos a regulació harmonitzada.

2. Potestativament: Els contractes d’obres, subministraments i serveis no sotmesos a regulació
harmonitzada, sense que substitueixi al BOE o al DOGC, etc...
L’enviament d’un anunci al DOUE, quan és obligatori, té caràcter prioritari respecte a qualsevol altre tipus de
publicitat o licitació. D’aquesta manera, aquest enviament ha de precedir a la publicació de l’anunci als diaris
oficials interns i aquests no poden contenir dades o indicacions diferents de les incloses a l’anunci del DOUE.
d) PERFIL DEL CONTRACTANT:
Tots els anuncis de licitació han de ser publicats en el perfil del contractant.
Aquesta publicitat, en termes generals, complementa a l’efectuada als diaris oficials, excepte la dels
procediments negociats previstos en l’article 161.2 LCSP, als quals, la publicitat al perfil del contractant pot
substituir la que es faci en els diaris oficials.

Licitació (arts 127 a 133 LCSP)

Terminis: (127) Els òrgans de contractació fixaran els terminis de recepció d’ofertes i sol·licituds de
participació, respectant els terminis mínims que fixa la LCSP i tenint en compte el temps que pogués ser
necessari per preparar-les.
Tramitació urgent: (128): En els casos de declaració de tramitació urgent es reduiran els terminis a la meitat
com a norma general.
Proposicions dels interessats (129):
La presentació de les proposicions o ofertes suposa l’acceptació incondicionada i íntegra del contingut de
les clàusules i condicions dels plecs de clàusules administratives particulars, sense cap excepció ni
reserva.
El contingut de les ofertes és secret fins el moment de la licitació pública.
Cada licitador ha de presentar només una oferta, tant si ho fa sol com en un aUTE. Si en presenta més,
suposarà la no-admissió de totes. Aquesta regla no exclou la possibilitat que l’empresari proposi variants
i millores, si està previst als plecs, ni la presentació de nous preus en una subhasta electrònica.
En la proposició, el licitador haurà d’indicar, separadament, l’IVA.
Presentació de la documentació (130): Cada proposició haurà d’anar acompanyada de:
1. La documentació que acrediti la personalitat jurídica i capacitat d’obrar de l’empresari i la seva
representació.
2. La que acrediti la classificació de l’empresa o els requisits de solvència econòmica i financera, i
tècnica i professional del licitador
3. Una declaració responsable de no estar incurs en prohibició per contractar, incloent-hi la
manifestació de trobar-se al corrent de les obligacions tributàries i de la SS. (haurà de presentar la
documentació justificativa abans de l’adjudicació definitiva).
4. En cas d’empreses estrangeres, una declaració de sotmetiment als òrgans jurisdiccionals espanyols
per a totes les incidències derivades del contracte.
5. Qualsevol altre document que imposi els plecs de clàusules administratives particulars.
L’acreditació de la personalitat jurídica i la capacitat d’obrar de l’empresari, de la seva representació i de
la seva solvència o classificació es pot dur a terme mitjançant un certificat d’inscripció en el Registre
Oficial de Licitadors i Empreses Classificades,que podrà ser expedit per mitjans electrònics.
Admissibilitat de variants i millores:
Els pleca de clàusules administratives poden preveure la possibilitat que els licitadors incloguin en les seves
proposicions variants o millores, que en cap cas podrà referir-se al preu, atès que només és possible en
aquells casos en què s’hagin establert altres criteris diferents del preu per a la valoració de les ofertes.
Subhasta electrònica
És un tràmit addicional, que es pot incloure en els procediments de licitació oberts, restringits i en els
negociats (en els quals les proposicions o ofertes presentades en un procediment previ hagin estat declarades
irregulars o inacceptables)
Finalitat: permetre els licitadors millorar les ofertes inicialment presentades, una vegada l’òrgan de
contractació n’ha efectuat una avaluació prèvia.
Procediment:
a) La classificació dels candidats que resulti de l’avaluació prèvia serà el punt de partida perquè,
mitjançant la formulació de successives millores, s’arribi a una classificació final de les ofertes en base
a la qual es farà l’adjudicació del contracte.
b) La primera avaluació ha de ser completa i s’ha d’efectuar mitjançant l’aplicació dels criteris
d’adjudicació previstos.
c) Després, es convidarà per mitjans electrònics o informàtics, totes els licitadors, perquè presentin nous
preus revisats a la baixa o nous valors que millorin els oferts inicialment.
d) La subhasta electrònica s’ha de basar en variacions d’elements de l’oferta que siguin quantificables i
susceptibles de ser expressats en xifres o percentatges (queden excloses les intel·lectuals o les que
no siguin traduïbles numèricament).
e) La invitació per participar ha d’incloure:
o la informació necessària per a la connexió individual
o la fórmula matemàtica aplicable per a la reclassificació automàtica
o l’hora i data d’inici de la subhasta.
f) Entre la data de tramesa de les invitacions i el començament de la subhasta electrònica han de
transcórrer com a mínim 2 dies hàbils.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

Si l’òrgan de contractació vol recórrer a aquest sistema, ho haurà d’indicar en l’anunci de licitació i
incloure als plecs de clàusules administratives particulars.
La subhasta finalitza:
a) quan arribi la data i hora concretes previstes a tal fi
b) Per haver arribat a la fi de les fases inicialment previstes
c) Per manca de presentació de noves postures que compleixin els requisits establerts sobre
millores mínimes.
d) Un cop finalitzada, es procedirà a l’adjudicació del contracte.

Selecció de l’adjudicatari
Criteris de valoració d’ofertes: (art 134)
La LCSP actualment estableix una única forma d’adjudicació, i és que els contractes s’han d’adjudicar sempre
a l’oferta econòmicament més avantatjosa. El criteri econòmic, serà el principal.
a) La subhasta
L’oferta econòmicament més avantatjosa es determina utilitzant només un criteri econòmic (que serà
necessàriament aquest en cas que només s’utilitzi un sol criteri)
b) El concurs
Quan s’utilitzin una pluralitat de criteris, s’adjudicarà el contracte a l’empresari que faci l’oferta més
avantatjosa en el seu conjunt (art 134). Aquests altres criteris, podran ser la qualitat, el preu, el termini
d’execució, el cost d’utilització, les característiques mediambientals, les característiques estètiques o
funcionals, etc... Aquests criteris seran determinats per l’òrgan de contractació en els plecs de clàusules
administratives particulars. La valoració de més d’un criteri, serà procedent en els següents casos:
a. Aquells en què els projectes o pressupostos no s’hagin pogut establir prèviament i hagin de ser
presentat pels licitadors
b. Quan l’òrgan consideri que la definició de la prestació pugui ser millorada
c. Els que requereixin tecnologia especialment avançada.
d. Contracte de gestió de serveis públics.
e. Contractes de subministraments, llevat que els productes estiguin perfectament normalitzats
f. Contractes de serveis
g. Contractes que tinguin un impacte en el medi ambient...
Adjudicació provisional del contracte
L’adjudicació provisional haurà de publicar-se al butlletí corresponent i notificar-se als licitadors que podran
interposar recurs (art 135).
A més, caldrà publicar-ho en el BOE o butlletins corresponents, en un termini no superior a 48 dies, en els
següents casos:
1. Quan la Q del contracte sigui ≥ a 100.000€
2. En contractes de gestió de serveis públics el pressupost del primer establiment sigui ≥ a 100.000€,
o el termini de durada sigui > a 5 anys
Quan siguin contractes subjectes a regulació harmonitzada, s’haurà de publicar en el DOUE i en el BOE en el
termini no superior a 48 dies.

Adjudicació definitiva del contracte:

1. L’elevació a definitiva de l’adjudicació provisional no es podrà produir abans que transcorrin 15 dies
hàbils a comptar des del dia següent a aquell en que es publiqui l’adjudicació provisional en un diari
oficial o en el perfil del contractant. Les normes autonòmiques poden establir un termini major.
2. Durant aquest termini l’adjudicatari haurà de presentar la documentació justificativa de trobar-se en
compliment de les obligacions tributàries i SS i qualsevol altre document, garantia, etc...
3. Una vegada complert el termini anterior, i complertes les obligacions, s’ha d’elevar l’adjudicació
provisional a definitiva en el termini màxim de 10 dies a comptar des de la fi del període anterior.
(en resum, l’adjudicatari té com a màxim 15 dies per presentar la documentació requerida i prestar en el seu
cas, garanties. Un cop acabat aquest termini i complertes les obligacions, com a màxim en els 10 dies
següents s’haurà d’elevar a definitiva l’adjudicació provisional).
Si l’adjudicatari no compleix, l’òrgan de contractació pot efectuar una nova adjudicació provisional al següent,
sempre i quan accepti. En aquest cas, el termini per presentar documents, serà de 10 dies hàbils.

Ofertes amb valors anormals o desproporcionats (art 136)

Són les conegudes ofertes temeràries. Són ofertes tan bones per l’Administració que fan dubtar de
forma raonable que l’empresa que les presenta pugui dur a terme la correcta execució del contracte.
La valoració de “temeritat” o “desproporcionada” s’ha de fer mitjançant paràmetres objectius, i
s’ha de donar audiència al licitador afectat.
a. Si només hi ha un criteri, s’ha de fer referència al conjunt d’ofertes vàlides que s’hagin presentat.
b. Si hi ha més d’un criteri, els plecs podran exposar els paràmetres objectius a aplicar a la valoració
de la anormalitat o desproporció de les ofertes.
Obligacions d’informació del resultat
Notificació als candidats i licitadors: (art 137) l’adjudicació definitiva, que haurà de ser motivada, es notificarà
als licitadors, llevat que per motius d¡interès públic, etc,. així es determini.
Publicitat de les adjudicacions: (art 138) A més de les comunicacions, les adjudicacions definitives s’han de
publicar:
1. En el perfil del contractant (excepte els contractes menors), en tot cas.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

2. En el BOE o en els diaris oficials corresponents en un termini no superior a 48 hores quan:

a. La Q≥ a 100.000€
b. En contractes de gestió de serveis públics, quan el pressupost de despeses del primer
any sigui ≥a 100.00 € o el termini de durada sigui > 5 anys
3. En el DOUE i BOE quan siguin subjectes a regulació harmonitzada.
Els contractes de serveis no subjectes a regulació harmonitzada (categories 17 a 2 de l’annex II i de valor
estimat ≥ a 206.000€), l’òrgan de contractació ha de comunicar l’adjudicació definitiva a la Comissió Europea,
tot indicant si estima procedent la publicació al DOUE.
Renuncia de la celebració del contracte (art 139):
La renúncia significa que per raons d’interès públic sobrevingudes durant un procediment impedeixen o
desaconsellen la celebració del contracte. L’AP no podrà iniciar un nou cte fins que no desapareguin aquestes
causes.
El desistiment es basa en una infracció no reparable de les normes de la preparació del contracte. Un cop
acordat el desistiment, l’AP pot acordar un nou procediment de licitació.
Ambdós casos només es poden acordar amb anterioritat a ‘adjudicació provisional, notificades als licitadors i
comunicades a la Comissió Europea si hagués estat publicat al DOUE. Hi haurà compensació econòmica pels
licitadors.
Formalització del contracte
La resolució corresponent a l’adjudicació definitiva del contracte dictada per l’òrgan de contractació quan es
tracta de contractes subscrits per una Administració pública o quan es tracta de contractes subjectes a
regulació harmonitzada, incloent-hi els subvencionats, implica el perfeccionament del contracte. (art 27.1)
S’ha de tenir en compte que aquest perfeccionament no és eficaç: és a dir, el contracte és vàlid però no
produeix tots els efectes fins que es formalitza, atès que l’article 140.1 LCSP estableix que no es podrà iniciar
l’execució del contracte sense la formalització prèvia excepte en els casos de tramitació de l’expedient amb
caràcter d’urgència o emergència (96.2.c i 97 LCSP), i també en el cas dels contractes menors (28.2, 95 i
140.2 LCSP).
La formalització haurà de produir-se en el termini de 10 dies hàbils a comptar des del següent al de la
notificació de l’adjudicació definitiva, i es farà en document administratiu. No obstant, podrà elevar-se a
escriptura pública quan ho sol·liciti el contractista, però haurà d’abonar les despeses d’atorgament
d’escriptura.
Tipus de procediment: Obert, restringit i diàleg competitiu
a) El procediment obert:
Concepte: Regulat als articles 141 a 145 LCSP. Tot empresari pot presentar una proposició, i resta exclosa
tota negociació dels termes del contracte amb els licitadors.
Informació als licitadors: Si l’Administració no ha facilitat l’accés als plecs per mitjans electrònics, informàtics
o telemàtics, poden demanar-los a l’Administració que està obligada a enviar-los en el termini de 6 dies a
comptar des de la recepció de la sol·licitud de petició, sempre que la sol·licitud s’hagi presentat abans que
finalitzi el termini de presentació d’ofertes i amb l’antelació que diguin els plecs.
En cas d’incompliment per part de l’Administració, els terminis per a la recepció d’ofertes es prorrogaran el
temps que calgui per tal que les persones afectades puguin tenir coneixement de tota la informació
necessària per tal de formular les seves ofertes.
Terminis de presentació d’ofertes:
1. Als contractes de les Administracions públiques no subjectes a regulació harmonitzada: el termini de
presentació de proposicions ha de ser com a mínim de 15 dies, o 26 en el cas de contractes d’obres i de
concessió d’obres públiques, a comptar des de la publicació de l’anunci de licitació.
2. Als contractes sotmesos a regulació harmonitzada: el termini de presentació de proposicions ha de ser com
a mínim de 52 dies (dies ad quo: des de la data de tramesa de l’anunci de licitació a la Comissió Europea
per a la seva publicació al DOUE).
Es pot reduir aquest termini en 5 dies quan els plecs i la documentació complementària sigui
accessible per mitjans electrònics.
Si s’hagués enviat un anunci previ (art 125) abans de 52 dies i dintre els 12 mesos anteriors a la data
d’enviament de l’anunci, el termini general es pot reduir fins a 36 dies, o en casos degudament
justificats, fins a 22 dies.
Aquests terminis (52, 36 i 22 dies), es poden reduir addicionalment en 7 dies més quan els anuncis es
preparin i s’enviïn per mitjans telemàtics, electrònics o informàtics.
Examen de les proposicions i proposta d’adjudicació:
1. Amb caràcter previ a l’obertura de les proposicions, l’òrgan de valoració ha de qualificar tota la
documentació general, aportada en sobre diferent al de la proposició.
2. Dins el termini màxim d’1 mes a comptar des de la data de fi del termini de presentació d’ofertes es
procedeix a l’obertura i examen de les proposicions.
3. L’obertura de l’oferta més econòmica s’ha de fer en acte públic, llevat que es puguin emprar mitjans
electrònics.
4. Un cop avaluades les diferents propostes, s’elevarà a l’òrgan de contractació la proposta d’adjudicació.
5. La proposta, no genera cap dret, ni vincula l’òrgan de contractació, però si no ho adjudica al licitador
proposat, ho haurà de motivar.
Adjudicació
El termini per acordar l’adjudicació provisional, són variables:
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

a) Si l’únic criteri de valoració de les ofertes és el preu, serà de 15 dies com a màxim, a comptar des de
l’endemà de ‘obertura de les proposicions
b) Si hi ha més d’un criteri, seran com a màxim 2 mesos llevat que en el plec s’hagi determinat un altre
termini.
c) a i b es poden ampliar en 15 dies quan hi hagi ofertes presumptament anormals o desproporcionades.
Conseqüències: si no s’ha acordat l’adjudicació provisional en el citat termini, els licitadors poden retirar la seva proposició.

b) El procediment restringit
Concepte: és un procediment d’adjudicació en el qual només hi poden participar els empresaris que, a
sol·licitud seva, hagin estat prèviament seleccionats per l’òrgan de contractació, atenent a la seva solvència.
Tampoc es poden negociar els termes i condicions del contracte, ja que han quedat definits en el plec de
clàusules i prescripcions tècniques corresponents.
Criteris de selecció dels candidats:
1. Prèviament a l’anunci de licitació, l’òrgan de contractació ha d’haver establert els criteris objectius de
solvència d’acord amb els quals seran seleccionats els candidats que seran convidats a formular
proposicions.
2. El nombre de candidats seleccionats per presentar proposicions NO POT SER < A 5. L’òrgan de
contractació, respectant-ho, podrà establir el nombre mínim i màxim.
Sol·licituds de participació i selecció de candidats:
a) Els empresaris interessats a participar han de formalitzar una sol·licitud de participació.
b) En el cas de contractes de concessió d’obra publica: el termini ha de ser com a mínim de 52 dies, que es
podran reduir en 7 quan els anuncis es trametin per mitjans electrònics.
c) En el cas de contractes sotmesos a regulació harmonitzada: el de recepció de sol·licituds no pot ser
inferior a 37 a comptar des de la data de tramesa de l’anunci al DOUE. L’anunci s’ha de fer amb
l’antelació mínima que permeti disposar d’un termini al menys de 10 dies, a comptar des de la publicació
de l’anunci, per a presentar sol·licituds de participació.
d) Un cop presentades les sol·licituds, l’òrgan de contractació ha de comprovar la personalitat i solvència
dels sol·licitants i ha de seleccionar els que han de passar a la fase següent, als quals ha de convidar per
escrit a presentar les seves proposicions.
Proposicions i adjudicació:
1. Terminis de presentació de proposicions:
a. Contractes no subjectes a regulació harmonitzada: mínim de 15 dies des de la tramesa de la
invitació escrita,
b. Contractes sotmesos a regulació harmonitzada: el termini de presentació de proposicions ha de ser
com a mínim de 40 dies (dies ad quo: des de la data d’enviament de la invitació escrita).
i. Es pot reduir aquest termini en 5 dies si s’ofereix accés als plecs i documentació
complementària per mitjans electrònics.
ii. Si s’hagués enviat un anunci previ (art 125) abans de 52 dies i dintre els 12 mesos anteriors a
la data d’enviament de l’anunci, el termini general es pot reduir fins a 36 dies, o en casos
degudament justificats, fins a 22 dies.
2. L’adjudicació del contracte, s’efectua d’acord també amb les normes del procediment obert, llevat de la
necessitat de qualificar prèviament la documentació general, atès que ja s’ha fet en la fase de selecció
prèvia.
c) El procediment negociat
Concepte: és un procediment en el què l’òrgan de contractació efectua consultes a diversos candidats,
negocia les condicions del contracte i, de manera justificada, escull la millor oferta per dur-lo a terme.
Quan es pot aplicar el procediment negociat?
a) Per a tots els tipus de contractes
 Quan cap proposició d’un procediment previ es pugui acceptar, sempre que no es modifiquin les condicions del
contracte.
 Quan no es pugui determinar prèviament el preu del contracte
 Quan per raons tècniques, artístiques o de protecció de drets d’exclusiva només es pugui encomanar a un
empresari.
 Quan calgui l’aplicació del tràmit d’urgència a causa d’una imperiosa urgència imprevisible i no imputable a l’òrgan
de contractació
 Quan siguin contractes secrets o reservats.
b) Contractes d’obres
 Obres amb finalitat de recerca, experimentació o perfeccionament
 Obres complementàries que no figurin en el contracte inicial, però que siguin imprescindibles per executar l’obra
inicial.
 Repetició d’obres similars adjudicades per procediment obert o restringit al mateix contractista, dins els 3 anys del
primer contracte.
 Contractes amb valor estimat < a 1.000.000 €.
c) Gestió de serveis públics
 Serveis dels quals no es pot promoure la concurrència
 Prestacions d’assistència sanitària concertada que derivin d’un conveni de col·laboració entre administracions
públiques o d’un contracte marc.
 Els que tinguin despeses de primer establiment < a 500.000€ i durada < a 5 anys.
d) Subministrament
 Productes que es fabriquin exclusivament amb finalitats de recerca..
 Lliuraments complementaris adquirits al proveïdor inicial per reposició, quan el canvi de proveïdor provoqués
incompatibilitats o dificultats tècniques i mai per un període > a 3 anys.
 Subministraments adquirits a proveïdors que cessin la seva activitat per concurs.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

 Contractes amb valor estimat inferior a 100.000€.

e) Serveis
 Quan no sigui possible establir les condicions del contracte per tal d’adjudicar-lo per altres procediments
 Serveis complementaris que no figurin en el contracte inicial i que de manera imprevista es fan imprescindibles per
executar-lo, sempre que no superin el 50% del contracte inicial.
f) Altres contractes:
 Quan el valor estimat del contracte sigui > a 100.000€
Tramitació:
Els aspectes econòmics i tècnics que han de ser objecte de negociació han de constar al plec de clàusules
administratives particulars.
Cal sol·licitar ofertes, mínim a 3 empreses.
L’òrgan de contractació ha de donar el mateix tracte a tots els licitadors, negociant l’adaptació de les ofertes
als requisits del contracte, per tal d’identificar l’oferta econòmicament més avantatjosa.
Cal deixar constància en l’expedient de les negociacions amb els diferents empresaris i les reons per acceptar-
les o rebutjar-les.
Quan s’ha de publicitar un procediment negociat?
-Negociat amb publicitat: Caldrà publicar l’anunci de licitació en els següents casos:
a) Quan cap de les proposicions presentades pels licitadors d’un procediment previ es puguin acceptar
b) Quan l’objecte del contracte siguin obres amb l’única finalitat de recerca, experimentació o
perfeccionament.
c) Quan no es pugui determinar prèviament el preu del contracte.
d) Quan en un contracte de serveis no sigui possible establir-ne les condicions per poder-lo adjudicar per
procediment obert o restringit.
e) Negociats d’obres amb valor estimat > a 200.000€
f) Negociats d’altres contractes amb valor estimat > a 60.000€.
-Negociat sense publicitat: en la resta de casos. La concurrència s’assegura únicament amb la sol·licitud
d’ofertes a un mínim de 3 empreses capacitades per a dur a terme ‘objecte del contracte.

d) El diàleg competitiu i altres procediments de la LCSP

El diàleg competitiu: l’òrgan de contractació dirigeix un diàleg amb els candidats seleccionats (sol·licitud
prèvia) per trobar la millor solució per dur a terme un contracte, que serveixi de base per a la posterior
presentació d’ofertes.
Quan es pot utilitzar?
a) Quan l’òrgan de contractació consideri que no es pot utilitzar el procediment obert o restringit a
causa de l’elevada complexitat del contracte.
b) Obligatòriament en tots els contractes de col·laboració entre el sector públic i el sector privat.
Funcionament:
1. L’òrgan de contractació publica un anunci per tal de presentar-se al diàleg competitiu. Les
empreses que s’hi presentaran seran com a mínim 3.
2. El dia i hora que s’assenyali s’inicia el diàleg, on s’han de debatre tots els aspectes del contracte
amb tots els candidats seleccionats. Per revelar solucions presentades per un candidat a la resta,
cal el seu consentiment previ.
3. Quan l’òrgan de contractació pensa que s’ha arribat a una solució que pot cobrir les seves
necessitats, declara tancat el diàleg competitiu i invita a tots els candidats a presentar les seves
ofertes en base a aquesta solució final.
4. Finalment l’òrgan de contractació seleccionarà l’oferta econòmicament més avantatjosa.

Concursos de projectes:
S’utilitza aquest tipus de procediment quan l’òrgan de contractació vol obtenir plànols o projectes de:
Arquitectura
Urbanisme
Enginyeria
Processament de dades
La selecció es pot encomanar a un jurat.
Funcionament: quan són concursos de projectes en el marc d’un procediment d’adjudicació d’un contracte de
serveis, o que assignen pagaments als participants, funcionen de la manera següent:
1. Pot fixar-se un nombre màxim de participants, sempre que es garanteixi una competència real i
que la selecció es faci amb criteris objectius i no discriminatoris.
2. El jurat examinarà els projectes de tots els candidats i elaborarà un informe amb la seva
classificació d’acord amb els seus mèrits. Amb aquest informe, l’òrgan de contractació adjudicarà el
concurs de projectes ( de manera motivada si no s’ajusta a la proposta del jurat).
Publicitat: Cal publicar la licitació del concurs de projectes i els seus resultats.

 Règim d’invalidesa (art 31 i ss LCSP) dels contractes de les AP, dels subjectes a regulació harmonitzada i dels
contractes subvencionats
a) Quan la invalidesa derivi de la il·legalitat del clausulat
b) Quan sigui invàlid algun acte preparatori, d’adjudicació provisional o definitiva, per concórrer en alguna de les
següents causes de nul·litat (32) i anul·labilitat (33):
Qualsevol causa de nul·litat de l’article 62.1 LRJPAC.
La manca de capacitat d’obrar o de solvència econòmica, financera, tècnica, professional de l’empresari.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

Estar incurs en prohibició per contractar.

La carència o insuficiència de crèdit, llevat supòsits d’emergència
Seran causes d’anul·labilitat les altres infraccions a l’ordenament jurídic.
c) Quan la invalidesa sigui per una causa reconeguda en dret civil, quan resultin d’aplicació, es subjectarà als
requisits i terminis de dret civil, però el procediment serà el previst pels actes i contractes administratius.

Revisió d’ofici: (art 34) La revisió d’ofici dels actes preparatoris i actes d’adjudicació provisional i definitiva
dels ctes de les AAPP i dels subjectes a regulació harmonitzada s’efectuaran d’acord amb la LRJPAC.
Efectes de la declaració de nul·litat:
La declaració de nul·litat d’algun acte preparatori, d’adjudicació provisional o definitiva
1. Comportarà la declaració de nul·litat del propi contracte, que entrarà en fase de liquidació
2. La nul·litat dels actes preparatoris només afectarà a aquests i les seves conseqüències
3. Si de la declaració de nul·litat es produís un greu trastorn al servei públic, es podrà disposar en el mateix
acord la continuació dels seus efectes i sota les mateixes clàusules, fins que s’adoptin mesures urgents.

 Efectes dels contractes

La resolució corresponent a l’adjudicació definitiva del contracte dictada per l’òrgan de contractació quan es tracta
de contractes subscrits per una Administració pública o quan es tracta de contractes subjectes a regulació
harmonitzada, incloent-hi els subvencionats, implica el perfeccionament del contracte. (art 27.1)
S’ha de tenir en compte que aquest perfeccionament no és eficaç: és a dir, el contracte és vàlid però no produeix
tots els efectes fins que es formalitza, atès que l’article 140.1 LCSP estableix que no es podrà iniciar l’execució del
contracte sense la formalització prèvia excepte en els casos de tramitació de l’expedient amb caràcter d’urgència o
emergència (96.2.c i 97 LCSP), i també en el cas dels contractes menors (28.2, 95 i 140.2 LCSP).
La formalització haurà de produir-se en el termini de 10 dies hàbils a comptar des del següent al de la notificació
de l’adjudicació definitiva, i es farà en document administratiu. No obstant, podrà elevar-se a escriptura pública
quan ho sol·liciti el contractista, però haurà d’abonar les despeses d’atorgament d’escriptura.
Els efectes dels contractes administratius es regeixen pel que disposa:
a. La LCSP
b. Altres normes de dret administratiu
c. normes de dret privat.
d. A banda de la normativa aplicable, també es regeixen pel plec de clàusules administratives
particulars i pel plec de prescripcions tècniques i la seva vinculació a les clàusules contractuals.
Un cop perfeccionat el contracte, aquest ha de ser complert per ambdues parts en els termes fixats en les seves
clàusules, sens perjudici de les prerrogatives que tingui l’Administració.

 Prerrogatives de l’Administració (Art 195 )

1. L’òrgan de contractació té les facultats de:
- Interpretar els contractes administratius
- Resoldre els dubtes que ofereixi el seu compliment
- Modificar-lo per raons d’interès públic
- Acordar-ne la resolució i determinar-ne els efectes.
2. El procediment pel qual es fa efectiva alguna d’aquestes prerrogatives és:
 Un expedient contradictori amb audiència del contractista
 Un informe del servei administratiu corresponent
 Informe de l’Assessoria Jurídica i de la Intervenció
 Resolució motivada de l’òrgan de contractació
 Notificació al contractista
 Serà necessari l’informe de la Comissió Jurídica Assessora en els següents casos:
a) Quan l’òrgan de contractació consideri nul o resolgui el contracte i el contractista s’hi oposi.
b) Quan una modificació conjuntament o aïlladament, sigui > 20% del preu primitiu del contracte i
aquest sigui ≥6.000.000 €.
3. Cal tenir en compte que els acords que adopti l’òrgan de contractació posen fi a la via administrativa i són
immediatament executius.

 Execució
Execució dels contractes: El control de l’execució dels contractes correspon a l’òrgan de contractació. Aquest
control implica l’exercici d’una potestat administrativa. (Art 95 Decret 1098/2001, Reglament de la Llei Contractes
Administracions Públiques encara vigent).
Els Plecs de clàusules administratives, generals i particulars contindran les declaracions de com exercir aquesta
potestat.
Quan el contractista o persones que en depenguin realitzin actes o omissions que pertorbin la bona marxa del
contracte, l’òrgan de contractació podrà exigir mesures concretes per aconseguir el bon ordre en l’execució del que
s’hagi pactat.
Aquest control ve limitat per l’exercici d’un expedient contradictori amb audiència al contractista analitzat
anteriorment.
Obligacions del contractista:
1. El contractista està obligat a complir el contracte dins el termini total fixat així com en els terminis
parcials per a la seva actuació.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

2. Complir el contracte correctament d’acord amb els compromisos o les condicions especials d’execució del
contracte que s’hagin previst
3. Indemnitzar pels danys i perjudicis causats a tercers com a conseqüència de l’execució del contracte.
Conseqüències en cas d’incompliment del contractista: Resolució o penalitats
En cas que l’Administració decideixi resoldre, s’haurà de donar audiència al contractista.
Pel que fa a les penalitats, s’imposen per acord de l’òrgan de contractació a proposta del responsable del
contracte si s’hagués designat, i es faran efectives mitjançant deducció de les quantitats que en concepte de
pagament total o parcial s’hagin d’abonar al contractista o sobre la garantia constituïda.
1. Per compliment defectuós: per compliment defectuós de la prestació objecte del contracte o de les
condicions especials d’execució del contracte que s’haguessin establert, en els plecs de clàusules es
podran preveure penalitats, que hauran de ser:
 Proporcionals a la gravetat de l’incompliment
 La seca quantia no podrà ser superior al 10% del pressupost del contracte
2. Per la manca de compliment del termini del contractista: La constitució mora del contractista que no
necessitarà intimació prèvia de l’Administració.
 Per mora en el termini d’execució (total), quan el contractista incorri en mora per causes
imputables a ell, l’Administració podrà, indistintament:
o Resoldre el contracte
o Imposar penalitats diàries de 0,20 € per cada 1000€ del preu del contracte.
Cada vegada que les penalitats arribin a un múltiple del 5% del contracte, l’òrgan de contractació
estarà facultat per procedir a la resolució del mateix o acordar la continuïtat amb la imposició de
noves penalitats.
 Per incompliment parcial per part del contractista: l’Administració podrà optar, indistintament, per:
 Resoldre el contracte
 Imposar les penalitats que es determinen al plec de clàusules administratives particulars.
La indemnització a tercers per part del contractista:
o La regla general és que el contractista ha d’indemnitzar tercers pels danys i perjudicis que els puguin
causar les operacions.
o No obstant, aquesta regla varia quan els danys s’han produït
 com a conseqüència immediata i directa d’una directa i immediata ordre de
l’Administració.
 Com a conseqüència de vicis en els projectes elaborats per l’Administració en
els ctes d’obres o en els de subminsitrament de fabricació.
En aquests supòsits, s’aplicaran les regles dels supòsits de responsabilitat
patrimonial de l’Administració
Risc i ventura:
L’article 99 LCSP atribueix el risc i ventura dels contractes al contractista, sens perjudici dels casos de força
major en el cas de les obres, en el qual el contractista tindrà dret a ser indemnitzat.
Tret dels casos de força major, el contractista és responsable dels defectes que es detectin en la construcció
fins el compliment del termini de garantia.
Obligacions de l’Administració
 Pagament del preu (art 200 LCSP).
a. Pot ser de manera total al finalitzar l’obra
b. De manera parcial, mitjançant abonaments a compte o al venciment de cada abonament en el cas
de contractes de tracte successiu.
 El pagament del preu no pot ser ajornat llevat dels supòsits de pagament mitjançant arrendament
financer o amb opció a compra que no superaran en cap cas els 4 anys, llevat que s’acordi un límit
major autoritzat pel Govern.
Moment del pagament:
- Dins els 60 dies següents a la data d’expedició de les certificacions d’obres o documents que
acreditin la realització total o parcial del contracte.
- Si transcorre aquest termini, l’Administració respondrà dels interessos de mora que preveu la
Llei 3/2004: tipus d’interès BCE més recent, + 7 punts
- Si l’Administració es demora més de 4 mesos, el contractista té dret a sol·licitar la suspensió
del contracte, i ho comunica a l’Administració amb una antelació d’un mes.
- Si el termini es demora per més de 8 meso, el contractista té dret a la rescissió i al
rescabalament dels perjudicis que se li hagin originat.
 Modificació (art 202)
La modificació és una prerrogativa de l’Administració.
Quan es pot modificar? Un cop perfet (adjudicat) el contracte
Qui el pot modificar? l’òrgan de contractació que hagi adjudicat el contracte, també serà el competent per
modificar-lo
Per què? Per raons d’interès públic en els elements que l’integren i sempre que siguin motivats per causes
imprevistes justificades que no poden afectar les condicions essencials del contracte.
No tenen consideració de modificacions del contracte, i per tant hauran de ser contractades de manera
independent:
a) les ampliacions del seu objecte que no es puguin integrar en el projecte inicial amb una sola correcció.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

b) Les ampliacions que consisteixin en la realització d’una prestació susceptible d’utilització independent
La possibilitat que el contracte es pugui modificar i les condicions en què es pot produir s’ha de recollir en els plecs
i en el document contractual.
Les modificacions hauran de seguir el procediment establert a l’efecte i s’hauran de formalitzar (art 140: doc
administratiu...)

 Extinció. El contracte es pot extingir per 2 motius:

a) Compliment dels contractes
S’entén complert el contracte quan el contractista hagi realitzat, d’acord amb els termes establerts i a
satisfacció de l’Administració, la totalitat de l’objecte del contracte.
La constatació del compliment exigirà un acte formal i positiu de recepció per part de l’Administració dins del
mes següent d’haver-se produït el lliurament i la realització de l’objecte del contracte.
El termini que es fixi de garantia es comptarà a partir de l’acte formal de recepció o conformitat.
Transcorregut aquest termini sense objeccions de l’Administració, quedarà extingida la responsabilitat del
contractista.
Així mateix, llevat del contracte d’obres, en el termini d’un mes des de la data de recepció, s’ha d’acordar i
notificar al contractista la liquidació del contracte. Si es produeix mora, s’aplicarà el que disposa la Llei
3/2004, igual que en el pagament del preu.
b) Resolució dels contractes
Causes genèriques de resolució de la LCSP:
 La mort o incapacitat del contractista, o extinció de la personalitat jurídica
 La declaració de concurs o declaració d’insolvència
 EL mutu acord entre administració i contractista
 La no-formalització del contracte dins de termini
 La mora en el compliment dels terminis per part del contractista i la manca d’inici d’execució del
contracta per un termini >a 2 mesos des de l’adjudicació.
 LA manca de pagament per part de l’Administració en un termini de 8 mesos
 L’incompliment de les obligacions essencials.
 Aquelles que s’estableixin en el contracte o específiques per cada categoria de contracte.
Causes de resolució comunes en contractes típics:
— La suspensió > 6 mesos d’inici del contracte d’obres o serveis
— El desistiment o suspensió del contracte d’obres per un termini > a 8 mesos o d’1 any en el de serveis,
llevat que en el plec es disposi un termini menor.
— Les modificacions dels ctes de serveis, subministraments i/o obres, que encara que fossin successives,
impliquin alteracions del preu en quantia>, en més o en menys, al 20% del preu primitiu del cte, exclòs
l’IVA.
— El rescat del cte de gestió de servei públic o de concessió d’obra pública per part de l’Administració
— La supressió del servei públic o la concessió de l’obra pública per raons d’interès públic.
— La impossibilitat de l’explotació per acords de l’Administració posteriors al cte.
Causes concretes de resolució en el contracte d’obres:
o El retard en el replantejament per termini superior a 1 mes des de la data de formalització del cte.
o Errades materials que pugui contenir el projecte o pressupost elaborat per l’Administració que afectin
com a mínim el 20% del pressupost

c) Subcontractació i cessió de contractes

Subcontractació: (210 i 211)
La subcontractació permet l’aparició d’empreses especialitzades, petites empreses o empreses de caràcter
molt local en el món de la contractació pública.
La subcontractació es podrà dur a terme mitjançant la concertació parcial de l’execució del contracte amb
terceres persones, llevat que:
 hi hagi una disposició en contrari
 per la naturalesa del contracte, es dedueixi que aquest ha de ser executat directament per l’adjudicatari.
Requisits:
1. Si es preveu en els plecs o anunci de licitació, els licitadors hauran d’indicar en l’oferta la part del contracte
que tinguin previst subcontractar, assenyalant l’import, el nom i el perfil empresarial, amb referència a la
solvència tècnica o professional d’aquest tercer.
2. En qualsevol cas, tant si està en els plecs com si no, l’empresari haurà de comunicar anticipadament i per
escrit a l’Administració la intenció de subscriure els contractes i haurà d’assenyalar:
a. La part de la prestació que tingui previst subcontractar
b. LA identitat del subcontractista
c. L’aptitud amb referència als elements tècnics i humans i a la seva experiència o la seva classificació
3. En cas que en els plecs es digués que els empresaris havien d’indicar la intenció de subcontractar en
l’oferta, i els subcontractes no s’ajustin al que es va indicar, no es podran celebrar els subcontractes fins
que no passin 20 dies des que es va comunicar anticipadament i per escrit. Sota la responsabilitat del
contractista, es pot saltar aquest termini.
Límits a la subcontractació: Les prestacions parcials de tercers no podrà excedir del percentatge que es dicti
en els plecs de clàusules administratives particulars. En cas que no figuri cap límit, no podrà ser superior al
60% de l’import d’adjudicació.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

Els òrgans de contractació poden imposar al contractista, la subcontractació amb terceres persones de
determinades parts de la prestació que no excedeixin del 30% de l’import de la prestació del contracte, quan
gaudeixin de substantivitat pròpia i siguin susceptibles d’execució separada, per motius tècnics o
d’especificitat.
Infraccions: Qualsevol infracció: superar els límits, manca d’acreditació del subcontractat,etc.. donarà lloc a la
imposició duna penalitat de fins el 50% de l’import del subcontracte.

Responsabilitat: Els subcontractistes, en qualsevol cas, quedaran obligats només davant del contractista
principal, qui assumirà la responsabilitat d’acord amb les clàusules administratives.
Prohibicions: en cap cas el contractista podrà subcontractar persones inhabilitades per contractar ni que
tinguin prohibit contractar amb l’AAPP.
El pagament a subcontractistes i subministradors: El contractista ha d’abonar als subcontractistes i
subministradors el pagament del preu pactat en els terminis i condicions que no siguin més desfavorables que
les establertes per Administració i contractistes (200.4 LCSP: 60 dies).
En cas de demora en el pagament, el subcontractista tindrà dret a rebre interessos de demora i indemnització
per les costes de cobrament (Llei 3/2004, de mesures de lluita contra la morositat en operacions comercials)
Es podrà pactar un termini superior, sempre que no sigui abusiu i porti aparellada una acció cambiària
(pagaré, etc..)
Cessió dels contractes: (art 209)
Els drets i les obligacions dimanants del contracte poden ser cedides a una tercera persona sempre que les
qualitats tècniques o personals del cedent no hagin estat determinants en l’adjudicació del contracte.
Requisits:
a) Que ho autoritzi expressament l’òrgan de contractació
b) Que el cedent tingui executat coma mínim un 20% del contracte o l’explotació d’1/5 del temps si es
tracta d’una gestió de serveis públics.
c) Que el cessionari tingui capacitat per contractar amb l’Administració, la solvència exigible i la
classificació corresponent, si aquest hagués estat exigit al cedent.
d) La formalització de la cessió entre adjudicatari i cessionari s’ha de fer mitjançant escriptura pública.
Prohibicions: La cessió no serà possible en persones o empreses que estiguin inhabilitades per contractar o
incorrin en qualsevol causa de prohibició per contractar.
Conseqüències: el cessionari quedarà subrogat en tots els drets i obligacions que correspondrian al cedent.

2. L’organització administrativa per la gestió de la contractació

2.1. L’organització administrativa de l’Estat en la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic
a) Òrgans de contractació: concepte i funcions
Concepte: La representació dels ens, organismes i les entitats del sector públic en matèria contractual
correspon als òrgans de contractació, unipersonals o col·legiats, que, en virtut d’una norma legal o
reglamentària, tinguin atribuïda la facultat de subscriure en el seu nom. (art 40.1 LCSP).
Els òrgans de contractació poden delegar o desconcentrar, totalment o parcialment, les competències i les
facultats que els corresponen en aquesta matèria amb el compliment de les normes i les formalitats aplicables
en cada cas per a la delegació o desconcentració de competències, si es tracta d’òrgans administratius, o per
a l’atorgament de poders, si es tracta d’òrgans societaris o d’una fundació (art 40.2 LCSP).
Els òrgans de contractació són aquells que estan facultats per subscriure contractes en l’àmbit de la seva
competència. SI no tingués atribuïda la competència, el contracte subscrit seria nul de ple dret.
Funcions dels òrgans de contractació:
 Aprova els projectes d’obres, si escau.
 Aprova els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques.
 Adjudica i formalitza el contracte.
 Aprova les modificacions del contracte
 Declara la resolució dels contractes administratius en determinats supòsits.
 N’autoritza la cessió.
A l’Estat, són els que estan a l’article 291 LCSP que coincideixen plenament amb els òrgans de
contractació, però a nivell de la Generalitat (ministres, presidents d’organismes autònoms, directors
generals SS, el Director General de Patrimoni de la SS..)
Organismes autònoms: Presidents i directors dels organismes autònoms, agències estatals, entitats
públiques empresarials i altres entitats públiques estatals.
Ens locals: els seus òrgans de contractació són els alcaldes i els plens depenent dels casos

b) Responsable del contracte

Els òrgans de contractació poden designar un responsable del contracte. Novetat de l’art 41 LCSP.
Funcions:
a) supervisa l’execució del contracte
b) adopta les decisions oportunes
c) Dicta les instruccions necessàries per assegurar que la prestació del contracte es duu a terme
correctament.
Qui pot ser? una persona física o jurídica, vinculada a l’ens, organisme o entitat contractant o aliena a aquest.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

Aquesta figura pot ajudar a prevenir i corregir importants distorsionen l’execució de contractes, especialment
en obres de grans infraestructures, i en un futur pot arribar a ser indispensable en els contractes de
col·laboració entre el sector públic i el privat.

c) Òrgans d’assistència: concepte i funcions

Concepte: els òrgans d’assistència són els diferents òrgans de suport en matèria de contractació
administrativa.

Funcions:
1. Ajuden l’òrgan de contractació a resoldre els expedients, però la decisió final és responsabilitat de l’òrgan
de contractació.
2. Valoren les ofertes (convoquen l’acte públic d’obertura de les proposicions, valoren les millors ofertes...)
3. Proposen, a l’òrgan de contractació la que resulta més avantatjosa i compleix els requisits, etc...)

Meses de contractació: (art 295 LCSP) és l’òrgan competent per la valoració de les ofertes.
— Obligatòria: Cal constituir-la sempre en els procediments oberts, restringits i negociats amb publicitat.
— Potestativa: en els procediments negociats en què no sigui necessari publicar anuncis de licitació 4.
— Si hi ha junta de contractació, com a òrgan col·legiat, no hi ha mesa de contractació.

Mesa especial de diàleg competitiu: (art 296 LCSP) Es constitueix pels procediments de diàleg competitiu
que segueixin les administracions públiques.
Té la mateixa composició que una mesa de contractació ordinària, a la qual s’han d’incorporar persones
especialment qualificades en la matèria sobre la qual versi el diàleg.
Aquestes persones també seran designades per l’òrgan de contractació i han de ser com a mínim un terç dels
components de la mesa, en la qual participen amb veu i vot.
Als expedients que tramitin per a la signatura de contractes de col·laboració entre el sector públic i el sector
privat, correspon a la mesa especial de diàleg competitiu l’elaboració del document d’avaluació prèvia que es
refereix l’article 118.

Mesa de contractació del sistema estatal de contractació centralitzada (art 297 LCSP) És l’òrgan
d’assistència a la persona titular de la Direcció General de Patrimoni de l’Estat (també es crea el mateix òrgan
per la Generalitat de Catalunya- Mesa de contractació centralitzada-), quan es tramiten expedients de
contractació centralitzada de caràcter interdepartamental.
Aquests expedients es tramiten quan es vol dur a terme un contracte de subministraments, obres i serveis,
que té característiques idèntiques per als diferents òrgans i organismes d’una administració pública.
El finançament d’aquests contractes és amb càrrec al pressupost de l’òrgan o de l’organisme que en demana
la tramitació.

Jurats de concursos: (art 298 LCSP) És una mesa de contractació ampliada en els seus membres a causa
de les peculiaritats del contracte a adjudicar.
En els concursos de projectes, la mesa de contractació s’amplia amb un màxim de 5 persones físiques de notòria
rellevància per poder avaluar les propostes presentades

d) Òrgans consultius: concepte i funcions

Concepte: són els òrgans encarregats de:
1. promoure l’adopció de normes de caràcter general per a la millora administrativa, tècnica i/o econòmica del
sistema de contractació.
2. Funcions decisòries referents a la classificació empresarial
3. Porta els registres de licitadors i de contractistes.
A nivell estatal, aquest òrgan és la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l’Estat que gestiona la
Plataforma de Contractació de l’Estat.
A les CCAA es poden crear òrgans homòlegs (art 300 LCSP), que exerciran la seva competència al seu àmbit
territorial i en coordinació amb l’òrgan estatal.: Es crea la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de
l’Estat.

2.2. L’organització administrativa en matèria de contractació a la Generalitat

a) Òrgans de contractació i assistència
Òrgans de contractació de la Generalitat:
A la Generalitat, els òrgans de contractació són (art 22 Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures
administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro):
1. Consellers i conselleres
2. Els secretaris generals, per a contractes menors.
3. Directors generals de les diferents entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat social
4. Director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, per a la contractació centralitzada.
5. Les juntes de contractació, que actuen com a òrgans de contractació per a l’adjudicació de
contractes menors d’obres, de subministraments i de serveis del departament, amb els límits que

4
Art. 153.2 LCSP: no serà necessari la publicitat, en aquells casos en què s’arribi al procediment negociat per haver-se presentat ofertes
irregulars o inacceptables en els procediments anteriors, sempre que en la negociació s’incloguin a tots els licitadors que en el
procediment obert o restringit haguessin presentat ofertes conformes als requisits formals exigits.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

determini el titular del departament (entre els vocals, un funcionari que tingui atribuït l’assessorament
jurídic de l’òrgan de contractació i un interventor)
6. La Comissió Central de Subministraments i Serveis (adscrita al Departament d’Economia i Finances) és
l’òrgan de contractació dels productes, els béns i els serveis que siguin declarats de contractació
centralitzada.
7. La capacitat per contractar dels representants legals e les societats i fundacions del sector públic es
regeix pels seus estatuts i per les normes de dret privat que hi siguin aplicables.

Quan necessita autorització del Govern de la Generalitat un òrgan de contractació?

a) Si el pressupost del contracte ≥ a 12.020.242, 09€
b) En els contractes de caràcter plurianual, si es modifica el nombre d’anualitats establertes per la Llei de
finances públiques de la Generalitat.
c) Si els contractes i els convenis per a l’encàrrec d’estudis i dictàmens són d’un pressupost > a 30.050,61
€.
d) Si el pagament dels contractes es concerta mitjançant el sistema d’arrendament financer o mitjançant el
sistema d’arrendament amb opció a compra, i el nombre d’anualitats és superior a 4, a comptar de
l’adjudicació del contracte.
e) Quan el Govern ho reclami discrecionalment
f) Quan l’òrgan de contractació ho decideixi elevar al Govern.
Òrgans d’assistència de la Generalitat:
Els òrgans d’assistència són els que preveu la LCSP, però la Generalitat ha creat la Mesa de Ccontractació
Centralitzada, que és l’òrgan d’assistència de la persona titular de la Direcció General de Patrimoni del
Departament d’Economia i Finances- té les mateixes funcions que l’estatal, quan es tramiten expedients de
contractació centralitzada de caràcter interdepartamental.
Aquests expedients es tramiten quan es vol dur a terme un contracte de subministraments, obres o serveis que té
les característiques idèntiques per als diferents òrgans i organismes d’una administració pública.
El finançament d’aquests contractes és amb càrrec al pressupost de l’òrgan o de l’organisme que en demana la
tramitació.

b) En especial, la Junta Consultiva de Contractació

Normativa reguladora
 El primer Decret que va regular la Junta Consultiva de Contractació va ser el Decret 192/1981, de 9 de juliol i
va ser adscrita al Departament d’Economia i Finances, després de diverses modificacions, el Decret 376/1996,
de 2 de desembre va ser la més important. Posteriorment, s’ha anat adaptant a l’organigrama de la
Generalitat ( Decret 146/2005..). Actualment, el Decret 82/2007, de 3 d’abril, que modifica la composició
de la Junta Consultiva de Contractació de la Generalitat és el vigent.
 L’article 300 de la LCSP permet la creació d’òrgans consultius en matèria de contractació, que exerciran la
seva competència en el seu àmbit respectiu, en relació a la contractació de les AAPP de les CCAA, organismes
autònoms i entitats locals.
Funcions de la Junta: Té les mateixes funcions que la Junta Consultiva de Contractació estatal
1. Ajuden l’òrgan de contractació a resoldre els expedients, però la decisió final és responsabilitat de l’òrgan
de contractació.
2. Valoren les ofertes (convoquen l’acte públic d’obertura de les proposicions, valoren les millors ofertes...)
3. Proposen, a l’òrgan de contractació la que resulta més avantatjosa i compleix els requisits, etc...)
4. Gestiona el Registre Electrònic d’Empreses Licitadores (RELI)

Estructura i composició
La Junta Consultiva de Contractació Administrativa adscrita al Departament d’Economia i Finances. Es crea pel
Decret 376/1996, i té les mateixes funcions consultives i actives que l’estatal.
a) Ple:
Composició:
President: Secretari General del Departament Economia i Finances
Vicepresident: Secretari General PTOP
Vocals:
Per raó de càrrec:
 Dir General de Contractació Pública
 Dir. Serveis PTOP
 Interventor General..
Per designació:
 Un vocal en representació del a Cambra oficial de contractistes d’obres
Secretari: és el cap de la secretaria tècnica de la Junta Consultiva.
Funcions: Té les funcions més importants i decisòries, i entre elles l’aprovació d’una memòria anual.
b) Comissió Permanent:: és més reduïda que el Ple
c) La Comissió de classificació empresarial:
d) Secretaria tècnica: porta els registres públics de contractes i el registre electrònic de licitadors.
 Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

2.3. Registres oficials de licitadors i d’empreses classificades: en especial el Registre Electrònic d’Empreses Licitadores
de la Generalitat de Catalunya.(RELI)
Concepte: és el registre on han de constar les dades relatives a la capacitat de contractar dels empresaris que han
estat classificats per la Junta Consultiva de Contractació de l’Estat. (art 301 LCSP). El Registre Oficial de Licitadors i
Empreses Classificades de l’Estat, la seva gestió correspon a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa del
Ministeri d’Economia (art 72.1 i 301 LCSP).
El Registre Electrònic d’Empreses Licitadores de la Generalitat de Catalunya (RELI):
Es crea mitjançant el Decret 107/2005, de 31 de maig.
Ordre EFC/340/2005, de 8 de maig, per la qual s’aprova l’aplicació del RELI
En virtut de la previsió de l’article 302 LCSP, existeix el RELI, que és una evolució de l’anterior registre de licitadors,
vigent fins el dia 7 de setembre de 2005, data en què va entrar el vigor el RELI.
Característiques:
1. És públic
2. Té caràcter voluntari
3. Té validesa indefinida
4. Té format electrònic
5. Conté dades vigents
6. És gratuït.
Qui s’hi pot inscriure? totes les persones físiques i jurídiques, nacionals o estrangeres, comunitàries o
extracomunitàries
Contingut: S’hi troben les dades i els documents, de les empreses que volen subscriure contractes amb les
administracions catalanes, referents a:
a) la personalitat jurídica
b) capacitat d’obrar
c) la representació
d) la solvència
Validesa: El RELI és vàlid per a les diferents AP catalanes, ja que les empreses inscrites poden participar en els
procediments de licitació de l’Administració de la Generalitat i de eles entitats locals i les altres entitats o organismes
públics de Catalunya si ho acorden i ho recullen els seus respectius plecs de clàusules.
Els òrgans de contractació de la Generalitat i els ens locals adherits al RELI tenen l’obligatorietat de consultar-ne
d’ofici la informació que hi consta i evitar que l’empresa hagi d’aportar cap certificació en paper. Les empreses
inscrites no tenen l’obligació d’aportar cap dada ni document que es trobi en el RELI i estigui vigent.

Registre de contractes del sector públic:

Concepte: El Ministeri d’Economia i Hisenda crearà i mantindrà un Registre de Contractes, en el qual s’inscriuran les
dades bàsiques dels contractes adjudicats per les diferents AAPP i demés entitats del sector públic subjectes a la
LCSP.
Funcions: Constitueix el sistema oficial central d’informació sobre la contractació pública a Espanya i és el suport per:
Al coneixement, anàlisi i investigació de la contractació pública
L’estadística en matèria de contractes públics
Compliment de les obligacions internacionals d’Espanya en matèria d’informació sobre la contractació pública
Per les comunicacions de les dades sobre contractes a altres òrgans de l’Admnistració
En general, per la difusió pública de dita informació, de conformitat amb el principi de transparència.
Funcionament: Els òrgans de contractació de les AAPP i altres entitats subjectes a la LCSP, comunicaran al Registre
de Contractes del SP, per la seva inscripció les dades bàsiques dels seus contractes, les seves modificacions,
pròrrogues, variacions de terminis i preus, import final i extinció.
Aquesta informació s’efectuarà per mitjans electrònics o telemàtics.
CA: Les CA que tinguin registres d’aquestes característiques, podran transferir la informació directament al RCSP.

La contractació per mitjans electrònics

La Directiva 2004/18/CE estableix com a ús totalment equiparable els mitjans electrònics als mitjans tradicionals. La
LCSP ha previst 2 procediments concrets d’adjudicació electrònic: els sistemes dinàmics de contractació i la subhasta
electrònica.

a. Sistemes dinàmics de contractació

Es tracta d’un veritable procediment electrònic d’adjudicació (art 184 i ss LCSP). El sistema es desenvolupa per les
normes generals del procediment obert durant totes les seves fases fins al moment de l’adjudicació, en què s’apliquen
unes regles generals.
Part general V – L’Administració Pública. El Dret Administratiu
Tema 26

Característiques:
L’accés a la informació per part dels licitadors i les comunicacions entre aquests i l’òrgan de contractació, així com
tot el desenvolupament de la licitació, es fa per mitjans electrònics, informàtics o telemàtics.
L’òrgan de contractació haurà de publicar un anunci de la posada en marxa del sistema, i indicar en els plecs la
naturalesa dels contractes que es podran subscriure i la informació necessària per tal que els empresaris
interessats es puguin incorporar al sistema, en especial la relativa a l’equip electrònic utilitzat i a les especificacions
tècniques de la connexió.
La durada del sistema dinàmic no pot ser superior a 4 anys, excepte en casos excepcionals degudament justificats.
S’utilitza per a compres d’ús corrent.
Hi poden presentar ofertes els empresaris que reuneixen les condicions fixades prèviament en el plec de clàusules
(quedaran admesos o exclosos del sistema).
Després hi hauran contractes específics que hauran de ser objecte de licitació, entre els empresaris admesos.
La Generalitat utilitza el gestor d’expedients de contractació (GEEC), aprovat per Ordre del conseller d’economia i
finances ECF/193/2008, de 29 d’abril.

b. La Plataforma de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat

El Departament d'Economia i Finances, a través de la Direcció General de Contractació Pública, posa a disposició dels
diferents òrgans de contractació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic vinculat o
depenent, així com dels operadors econòmics dels mercats públics la Plataforma de Serveis de Contractació Pública.
Aquesta iniciativa s'insereix dins el conjunt de mesures per a la facilitació de tràmits a l'activitat econòmica i empresarial
i la simplificació de les seves relacions amb l'Administració, aprovades per l'Acord del Govern de la Generalitat de 17 de
juliol de 2007
Tal com preveu la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, la Plataforma es configura com un
portal únic d'informació global i integrat per a la difusió de la informació de l'activitat contractual de l'Administració de la
Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, i de difusió dels perfils de contractant dels seus òrgans de contractació.
La Plataforma de Serveis de Contractació Pública està plantejada com un sistema obert que possibilita futures
incorporacions d'altres Administracions Públiques i que permet interoperar amb altres sistemes d'informació ja existents.
Tal com exigeix l'article 42.3 de la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de Contractes del Sector Públic, l'aplicatiu informàtic
que suporta els perfils de contractant disposa d'un dispositiu electrònic que permet acreditar fefaentment el moment
d'inici de la difusió pública de la informació que s'inclou, possibilitant la publicació segura a Internet amb efectes
jurídics, en els termes recollits la Llei 30/2007, esmentada
Ordre EFC/313/2008, de 23 de juny, per la qual s’aprova l’aplicació de la Plataforma de Serveis de Contractació Pública.

c. La Plataforma de Contractació de l’Estat. (art 309 LCSP)

La Junta Consultiva de Contractació Administrativa de l’Estat, posa a disposició de tots els òrgans de contractació del
sector públic una plataforma electrònica que permet donar publicitat a través d’Internet a les convocatòries de
licitacions i els seus resultats, i prestar serveis complementaris associats al tractament informàtic de les dades.
En tot cas, els òrgans de contractació de l’AGE, els seus Organismes autònoms, Entitats gestores i serveis de la SS
hauran de publicar en aquesta plataforma el seu perfil del contractant.
La plataforma compta amb un dispositiu que permet acreditar fefaentment l’inici de la difusió pública de la informació
que s’hi inclou.
La publicació dels anuncis i altra informació relativa als contractes en la plataforma té plens efectes jurídics.
L’accés dels interessats a la plataforma de contractació s’efectua a través d’un portal únic.
La Plataforma de Contractació de l’Estat s’interconnecta amb els serveis d’informació similars que articulin les CCAA i les
entitats locals en la forma que estableixin els convenis de col·laboració.