Part general VI – Economia Espanyola i Catalana

Tema 31

30. La renda nacional: evolució i distribució actual. La balança de pagaments. La balança comercial

1. La renda nacional
1.1. De l’obtenció del PIB a la renda nacional
1.2. Evolució i distribució de la renda nacional: personal, funcional i territorial
2. La balança de pagaments
2.1. Operacions corrents i de capital
2.1.3. Balança comercial
2.1.4. Balança de serveis
2.1.5. Altres operacions
2.2. Operacions financeres

Producte Interior Brut = valor dels béns i serveis finals generats en una economia. Aquest es pot calcular mitjançant
tres punts de vista:
a) des del cantó de l’oferta o la producció, sumant el valor afegit dels diversos sectors productius, als quals cal
afegir els impostos nets que recauen sobre la producció i la importació;
b) des del cantó de les rendes, sumant la remuneració dels assalariats i l’excedent brut empresarial, a més dels
impostos nets esmentats anteriorment; i, finalment,
c) des del punt de vista de la demanda o la despesa, agregant els usos finals que es fan en el territori de la
producció, això és, els consums privat i públic, la formació bruta de capital o d’inversió i les exportacions netes de
béns i serveis (és a dir, exportacions menys importacions).
Per passar del PIB a la renda nacional disponible al territori cal tenir en compte les rendes generades amb
l’exterior (rendes del treball, rendes de la propietat) i les transferències corrents, descomptar les que obtenen els
residents de fora del territori i sumar les dels residents domèstics obtingudes fora del territori propi. L’anàlisi de la
renda, que ha experimentat un increment continuat en el temps, també expressat en termes de renda per càpita,
permet valorar la seva distribució, tant personal com funcional i territorial.
La balança de pagaments, per la seva banda, permet valorar el conjunt de relacions d’un territori amb l’exterior i els
seus equilibris. Els criteris han estat fixats pel Fons Monetari Internacional i la que elabora el govern espanyol se
subdivideix en tres subbalances Permet diferenciar.:
- Operacions corrents i de capital. Entre aquestes són cabdals la balança comercial (exportacions i importacions
de béns) i, en segon lloc, la balança de serveis, on tenen una gran importància els serveis turístics. La balança
comercial d’Espanya sempre ha presentat dèficit amb l’exterior (que ha estat en part eixugat pel superàvit derivat de
les activitats turístiques), mentre que Catalunya es caracteritza per tenir superàvit amb la resta d’Espanya i dèficit
amb l’estranger
- Operacions financeres.

.Subdivisions de la balança de pagaments. Cada subbalança és dividida en dues columnes amb estructura comptable, una per a ingressos i l'altra per
a pagaments. En una tercera hi ha el saldo.
 Béns i mercaderies
I - Compte
corrent  Serveis
 Transferències corrents
 Transferències de
capital
II - Compte de
Capital
 Adquisicions i vendes
d'actius no produïts no
financers
 Inversions directes
III - Compte
financer
 Inversions de cartera
 Altres inversions
 Variació de reserves
Finalment, al saldo es restaran els imports de les dues columnes. La suma total de saldos ha de donar zero.
Pot ser excedentària o deficitària
A la de Béns i Mercaderies, hi haurà exportacions en els ingressos i importacions en els pagaments.
S'anotarà el valor de les compres i vendes entre residents i no residents, i es prendrà com a valor el
preu FOB (sense incloure assegurances ni transport).
A la de serveis, els ingressos i pagaments resultants dels serveis prestats a l'estranger pels residents, i
els prestats als residents a l'estranger (transports, assegurances, fletes, comunicacions, serveis
personals i recreatius, etc), així com els arrendaments.
A la de Rendes, a la d'ingressos hi haurà sous i salaris, interessos i dividends i rendes obtingudes,
mentre que a la de pagaments hi haurà rendes satisfetes i pagaments al capital i treball estrangers.
A les transferències corrents, les transaccions unilaterals de caràcter corrent.
A la de transferències de capital, a la d'ingressos inclourem les remeses dels emigrants, subvencions
per compensació de preus agrícoles rebuts del FEOGA-garantia, del Fons Social Europeu com ajut a
l'ocupació i a la formació professional, així com les subvencions a l'explotació. A la de pagaments, les
remeses dels immigrants i les aportacions a la Unió Europea (recur IVA, recurs PNB i recursos propis
tradicionals.
A les adquisicions i vendes d'actius no produïts no financers les compres i vendes de terra, subsòl i
propietat incorporal (patents, drets d'autor).
Als comptes financers hi anirà les inversions estrangeres a Espanya en els ingressos i les inversions
espanyoles a l'estranger als pagaments.
A les inversions directes, inversions en immobles, entrada i sortida de capitals per a obtenir una posició
del 10 % o superior de capital en una empresa (aleshores les operacions del finançament entre filial i
matriu es considerarien inversió directa).
A les inversions de cartera, les operacions amb valors negociables la finalitat dels quals és la d'obtenir
rendibilitat (inferior al 10 %).
A les altres inversions, operacions de préstecs, dipòsits a l'estranger i de no residents.
Pel que fa a la variació de reserves, són actius financers controlats per l'Autoritat Monetària (no pas
drets especials de gir, divises i posició de reserves al FMI), només als pagaments inclourem els
increments de reserves (amb signe positiu) o les disminucions de reserves (amb signe negatiu).