Part general IX – Gestió Pública

Tema 49

49. La informàtica com a eina de suport en els processos administratius. Concepte, components i funcionament
general d’un sistema informàtic. Els sistemes informàtics. Grans ordinadors. Xarxes locals o miniordinadors. Ordinadors
personals. Sistemes corporatius. Tendències actuals d’arquitectures informàtiques per a organitzacions complexes

1. La informàtica com a eina de suport en els processos administratius

1.1. Concepte d’informàtica
1.2. Avantatges de la utilització d’eines informàtiques de suport
1.3. Diferents tipus d’eines informàtiques de suport als processos administratius
1.3.1. Ofimàtica
1.3.2. Aplicacions informàtiques de suport a la gestió
1.3.3. Eines de comunicació
1.3.4. Altres
2. Concepte, components i funcionament general d’un sistema informàtic
2.1. Definició de sistema informàtic
2.2. Components d’un sistema informàtic
2.2.1. Maquinari
2.2.2. Programari
2.2.3. Dades
2.2.4. Comunicacions
2.3. Funcionament d’un sistema informàtic
3. Els sistemes informàtics
3.1. Diferents tipus de sistemes informàtics
3.2. Interconnexió de sistemes informàtics
3.3. Manteniment dels sistemes informàtics: eines antivirus, còpies de seguretat, etc.
3.4. Sistemes informàtics de la Generalitat de Catalunya
4. Grans ordinadors
4.1. Concepte de gran ordinador o mainframe
4.2. Diferències amb una xarxa local
5. Xarxes locals o miniordinadors
5.1. Concepte de xarxa local
5.2. Components i característiques d’una xarxa local
5.3. Diferents tipus de xarxes d’ordinadors (LAN, MAN, WAN)
5.4. Concepte de miniordinador
6. Ordinadors personals
6.1. Concepte d’ordinador personal
6.2. Elements que componen un ordinador personal
6.2.1. Maquinari: processador, memòries, disc dur, perifèrics (d’entrada, de sortida,
d’emmagatzemament, d’impressió, de comunicació)
6.2.2. Programari: bàsic (sistemes operatius) i d’aplicació (eines d’ofimàtica , eines de gestió, navegadors
web, etc.)
6.3. Tipus (ordinador d’escriptori, ordinador portàtil, PDA, tablet PC, etc.)
7. Sistemes corporatius
7.1. Concepte de sistema d’informació corporatiu
7.2. Els principals sistemes corporatius de la Generalitat d e Catalunya
8. Tendències actuals d’arquitectures informàtiques per a organitzacions complexes
8.1. Sistemes corporatius de comunicació per Internet: correu electrònic, videoconferència, etc.
8.2. Eines col·laboratives i la web 2.0
8.3. Eines d’intel·ligència de negoci (BI, business intelligence): indicadors de gestió, quadres de comandament,
etc.
8.4. Sistemes de gestió de processos (BPM, business process management )
8.5. Teletreball
8.6. Internet, intranet i extranet
Un dels grans impulsors de la modernització de l’Administració pública ha estat la introducció de les noves tecnologies
de la informació i la comunicació ( TIC) en l’àmbit diari de la seva gestió. Aquestes noves eines garanteixen l’eficàcia i
l’eficiència dels processos de gestió i aporten informació imprescindible per a la presa de decisions.
Les «dades» que recollim en un procés només podem considerar-les com un conjunt de fets aïllats, inconnexes,
desordenats, i únicament es converteixen en «informació» quan les ordenem i les tractem. Les TIC ens poden ajudar
en aquesta tasca de tractament de les dades transformant-les en una informació que ens ajudarà a decidir, planificar,
executar i avaluar. Així, utilitzem eines d’intel·ligència de negoci (business intelligence) per a la creació de
coneixement mitjançant l’anàlisi de dades de negoci, és a dir, les dades existents en una organització. Per una altra
banda , tenim les eines de gestió de processos (business process management), l’objectiu de les quals és
optimitzar els procediments interns de l’organització (els processos de negoci) a través de la seva modelització,
automatització, integració, monitorització i millora continuada.
L’automatització de processos redueix errors, atès que assegura que aquests processos es duen a terme sempre de la
mateixa manera i, a més, aporta elements que permeten visualitzar l’estat dels processos, com ara els indicadors de
gestió, que proporcionen informació molt útil per millorar els processos, ja que identifiquen possibles ineficiències o mal
funcionaments.
Un dels principals fets que ha ajudat a aquest augment de les TIC és l’existència d’ordinadors. Actualment, en el mercat
existeixen diferents tipus d’ordinadors o computadores, que es classifiquen bàsicament en funció del seu cost, el seu
rendiment i la seva capacitat. Tenim l’ordinador que anomenem personal o microordinador, de cost relativament
baix i un volum adequat per a un escriptori; dins d’aquests hi ha els anomenats ordinadors portàtils, físicament
Part general IX – Gestió Pública
Tema 49

transportables amb comoditat gràcies al seu reduït volum i al seu baix pes. El miniordinador o minicomputadora és
un ordinador més voluminós i amb més capacitat de processament, i s’utilitza normalment en entorns d’organitzacions,
no per a usos personals. Per acabar, tenim el mainframe o gran ordinador, que és una màquina de grans
dimensions i elevat cost econòmic que s’utilitza per a necessitats de processament molt grans i tractaments d’enormes
volums de dades. També existeixen les supercomputadores, que són també eines molt potents i ràpides però amb
característiques de processament diferents a les dels mainframes.

Un sistema informàtic utilitza els ordinadors per capturar dades, emmagatzemar-les, processar-les i posar-les a
disposició de qui es consideri oportú. Consegüentment, podem definir sistema informàtic com el conjunt de
programari, maquinari i suport humà. Inclús l’ordinador més senzill es classifica com un sistema informàtic. Però el
veritable significat de sistema informàtic el dóna la interconnexió. Molts sistemes informàtics poden connectar-se, és
a dir, unir-se entre ells per convertir-se en un sistema més gran. La interconnexió dels sistemes informàtics pot
esdevenir complexa a causa de les incompatibilitats de maquinari i/o programari.
Per tant, un element bàsic en qualsevol sistema informàtic és la interconnexió d’ordinadors, és a dir, les xarxes
d’ordinadors, que són un conjunt d’equips (ordinadors, servidors, impressores i altres dispositius) connectats entre si
mitjançant el que s’anomena electrònica de xarxa i que possibiliten la compartició d’informació, recursos físics (fitxers,
impressores, CD-ROM, etc.) i serveis (accés a Internet, correu electrònic, etc). Avui en dia és impensable que una
organització no treballi en xarxa, atesos els grans avantatges que comporta.
Així, podem apreciar que les TIC han possibilitat altres formes de treball, diferents a les emprades tradicionalment, que
aporten grans beneficis (econòmics, gestió del coneixement, etc.). En aquest sentit, podem parlar de les eines dels
entorns col·laboratius, com poden ser els wikis o els fòrums, o de l’accés a tota la informació i el coneixement
existents a Internet, o del gran canvi que ha significat la introducció del correu electrònic no només en l’àmbit
professional, sinó també en el personal. Els nous terminals de telèfon mòbil ens permeten actualment estar connectats
a Internet i al nostre correu electrònic permanentment i pràcticament des de qualsevol lloc.
Un bon exemple de la introducció d’aquestes noves formes de treball és el teletreball. La Secretaria de la Funció
Pública i Modernització de l’Administració del Departament de Governació i Administracions Públiques està liderant un
projecte de teletreball que ha de permetre una major conciliació de la vida familiar i laboral dels empleats públics i que
es fonamenta en una nova cultura del treball basada en la consecució d’objectius, no en la presència física al lloc de
treball
Tipus d’ordinadors (de major a menor potència):
 Superordinadors: com el Mare Nostrum (90Teraflops 90 bilions operacions per segon)
 Mainframes: grans ordinadors
 Miniordenadors: majors que un PC però que administren petites xarxes
 Work Station: estació de treball, utilitzats en enginyeria
 Microordinadors: els PC (Personals Computers que tothom coneixem)
 Portàtils, notebooks, PDA...
Ordinadors que donen servei a altres ordinadors: HOST o SERVER (independentment de la mida, encara que normalment són
Mainframes). Però atenció no és el mateix¡¡¡
Tipus de xarxa:
 Xarxes d’àrea extensa (WAN WIDE AREA NETWORK): transmissió a grans distàncies
 Xarxes d’àrea local (LAN LOCAL AREA NETWORK): dins de l’edifici, campus, departament, ...
Els seus components bàsics són: servidor, estacions de treball o pc i cablatge.
Tipus:
o Bus: Va ser la primera. Tots els punts estan connectats a un unic
cables però que a la pràctica resulta tots amb tots.
Ex: Ethernet

o Anell: tots els elements formen un bucle tancat. La informació

circula d’un node a l’altre. És dèbil davant averies del server o dels
nodes.
Ex: Token Ring IBM

o Estel (distribució radial): és la més estesa. La informació circula d’un

node al servidor, si s’han de comunicar dos nodes, la informació va
d’un node al servidor i del servidor a l’altre node. És dèbil davant
averies del server i d’ell depén la qualitat de la xarxa.

Dades històriques (internet):

 21/11/1969 Primer missatge entre les universitats d’UCLA-Standford
 1979 és crea el protocol de transmissió de dades TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol)
 1989: Tim Berner-Lee, físic del CERN (Conseil Europeen pour la Recherche Nucleaire crea:
o L’estàndard de localització URL (Uniform Resource Locator)
o Llenguatge de tractament de textos HTML (Hypertext Markup Lenguaje)
Tendències:
a) Dins de l’administració:
 Sistemes informàtics: HELP-CENTERS (TELNET)
 Sistemes SAP: work-flow que no és ni mes ni menys que tenir totalment estructurat el flux de treball dins d’una administració o
empresa i el flux de treball és gestionat per un programa informàtic.
b) Cara a l’administrat:
Part general IX – Gestió Pública
Tema 49

 Apropar al ciutadà a les noves Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) per que mitjançant aquestes faci les gestions
amb l’Administració:
 Govern electrònic (E-GOVERNANCE), per exemple el projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC), CAT365....
 PANTALLES TÀCTILS, AUDIOTEX, CENTRES D’ATENCIÓ TELEFÒNICA (CALLCENTERSCONTACTCENTERS)
 Compartir la informació existent al territori per no duplicar feines: projecte IDEC (Infrastructura de Dades Espacials de Catalunya)