Part general X – Funció Pública

Tema 51

51. Estructura i ordenació de l’ocupació pública. El règim jurídic de la funció pública espanyola: l’Estatut bàsic de
l’empleat públic. El personal al servei de les administracions públiques. La funció pública de l’Administració de la
Generalitat de Catalunya. Estructura de la funció pública. La plantilla de personal. La relació de llocs de treball. El
Registre general de personal

1. El règim jurídic de la funció pública espanyola: l’Estatut bàsic de l’empleat públic

1.1. Regulació constitucional de la funció pública i bases del règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques
Art. 23.2 CE, els ciutadans “tenen també el dret d’accedir en condicions d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits
que les lleis assenyalin.”
Art. 103.3 CE “La llei regularà l’estatut dels funcionaris públics, l’accés a la funció pública d’acord amb els principis del mèrit i de la
capacitat, les peculiaritats de l’exercici del seu dret a la sindicació, el sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en
l’exercici de les seves funcions. “

1.2. L’Estatut bàsic de l’empleat públic (llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic)
Art. 149.1.18 CE: l’Estat té la competència exclusiva per dictar «les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim
estatutari dels seus funcionaris, les quals garantiran als administrats un tractament comú davant aquelles». En aplicació d’aquest
precepte, l’Estat ha aprovat l’EBEP.

1.2.1. Objecte i àmbit d’aplicació

Objecte: establir els principis generals aplicables al conjunt de les relacions d’ocupació pública i regular allò que és comú al conjunt del
personal funcionari de totes les administracions públiques, més les normes legals específiques aplicables al personal laboral al seu servei.
Àmbit d’aplicació: “el personal funcionari (en aquesta llei el personal estatutari dels Serveis de Salut s’homologa a funcionari de carrera)
i, en el que sigui procedent, el personal laboral al servei de les administracions públiques següents”: AGE; Com. Aut. i les ciutats de
Ceuta i Melilla; entitats locals; organismes públics, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, vinculades o
dependents de qualsevol de les adm. públiques, i les universitats públiques
Per la resta de personal té caràcter supletori.

1.2.2. Classes de personal i estructuració de l’ocupació pública

Art. 8 EBEP: són empleats públics els qui exerceixen funcions retribuïdes a les administracions públiques al servei
dels interessos generals.
Classes:
Art. 9 EBEP: Són funcionaris de carrera els qui, en virtut d’un nomenament legal, estan vinculats a una Administració
pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a l’exercici de serveis professionals retribuïts de
caràcter permanent. En tot cas, en funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les
potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals.
Art. 11 TULFP: Són funcionaris aquelles persones que, en virtut de nomenament i sota el principi de carrera,
mitjançant relació professional sotmesa al dret públic,s’incorporen al servei de l’Administració de la Generalitat i ocupen
places dotades en els seus pressupostos o es troben en alguna de les situacions que aquesta Llei determina.

Art. 10 EBEP. Són funcionaris interins els que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són
nomenats com a tals per a l’exercici de funcions pròpies de funcionaris de carrera, quan es doni alguna de les
circumstàncies següents:
a) L’existència de places vacants quan no sigui possible cobrir-les per funcionaris de carrera. (Aquestes vacants
s’han d’incloure a l’oferta de l’exercici o com a màxim del següent, o amortitzar-les).
b) La substitució transitòria dels titulars.
c) L’execució de programes de caràcter temporal.
d) L’excés o acumulació de tasques per un termini màxim de sis mesos, dins d’un període de 12 mesos.
Selecció mitjançant procediments àgils que respectin els principis: igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.
Art. 13 TULFP. És personal interí el que presta serveis amb caràcter transitori en virtut d'un nomenament subjecte al
dret administratiu i ocupa places dotades pressupostàriament que d'acord amb la relació de llocs de treball són
reservades a funcionaris de carrera.

Art. 11 EBEP. És personal laboral el que, en virtut d’un contracte de treball formalitzat per escrit, en qualsevol de les
modalitats de contractació de personal previstes a la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les administracions
públiques. (fix, per temps indefinit o temporal).
Art. 14 TULFP. És personal laboral el format pels qui, en virtut de contracte de naturalesa laboral, que s'ha de
formalitzar sempre per escrit, ocupen llocs de treball classificats com a tals. Art. 15 TULFP. Excepcionalment, atès el
caràcter temporal de determinades tasques a realitzar l'Administració pot contractar personal laboral amb caràcter
no permanent, d'acord amb la legislació laboral vigent.

Art. 12. És personal eventual el que, en virtut d’un nomenament i amb caràcter no permanent, només realitza
funcions expressament qualificades de confiança o assessorament especial, i és retribuït amb càrrec als crèdits
pressupostaris consignats per a aquest fi. Nomenament i cessament lliures. No computa com a mèrit.
Art. 12 TULFP: És personal eventual el format pels qui, en virtut de lliure nomenament del president o dels consellers
i en règim no permanent, ocupen un lloc de treball considerat de confiança o d’assessorament no reservat a funcionaris
i que figura amb aquest caràcter en la corresponent relació de llocs de treball.

NO com a classe de personal. Art. 13, és personal directiu el que exerceix funcions directives professionals a les AP.
Designació segons principis de mèrit i capacitat, i criteri d’idoneïtat, amb procediments que garanteixin publicitat i
concurrència. Subjecte a avaluació d’acord amb els criteris d’eficàcia i eficiència, responsabilitat per la seva gestió i
control de resultats en relació als objectius fixats.
 Part general X – Funció Pública
Tema 51

1.2.3. Drets individuals i codi de conducta

Els empleats públics tenen els següents drets de caràcter individual:
a) A la inamovilitat en la condició de funcionari de carrera. i) A la no-discriminació per raó de naixement, origen racial o
b) A l’exercici efectiu de les funcions o tasques pròpies de la seva condició ètnic, gènere, sexe o orientació sexual, religió o conviccions,
professional i d’acord amb la progressió assolida en la seva carrera opinió, discapacitat, edat o qualsevol altra condició o
professional. circumstància personal o social.
c) A la progressió en la carrera professional i promoció interna segons principis j) A l’adopció de mesures que afavoreixin la conciliació de la vida
constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat mitjançant la implantació de personal, familiar i laboral.
sistemes objectius i transparents d’avaluació. k) A la llibertat d’expressió dins dels límits de l’ordenament
d) A percebre les retribucions i les indemnitzacions per raó del servei. jurídic.
e) A participar en la consecució dels objectius atribuïts a la unitat on presti els l) A rebre protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el
seus serveis i a ser informat pels seus superiors de les tasques que ha treball.
d’exercir. m) A les vacances, descansos, permisos i llicències.
f) A la defensa jurídica i protecció de l’Administració pública en els procediments n) A la jubilació segons els termes i les condicions establerts a les
que se segueixin davant de qualsevol ordre jurisdiccional com a conseqüència normes aplicables.
de l’exercici legítim de les seves funcions o càrrecs públics. o) A les prestacions de la Seguretat Social corresponents al règim
g) A la formació contínua i a l’actualització permanent dels seus coneixements i que els sigui aplicable.
capacitats professionals, preferentment en horari laboral. p) A la lliure associació professional.
h) Al respecte de la seva intimitat, orientació sexual, la pròpia imatge i dignitat en
el treball, especialment davant la persecució sexual i per raó de sexe, moral i
laboral.
Els empleats públics tenen els següents drets individuals que s’exerceixen de manera col·lectiva:
a) A la llibertat sindical.
b) A la negociació col·lectiva i a la participació en la determinació de les condicions de treball.
c) A l’exercici de la vaga, amb la garantia del manteniment dels serveis essencials de la comunitat.
d) Al plantejament de conflictes col·lectius de treball, d’acord amb la legislació aplicable en cada cas.
e) Al de reunió.

Principis de conducta:
1. Han de tractar amb atenció i respecte els ciutadans, els seus superiors i la resta d’empleats públics.
2. L’acompliment de les tasques corresponents al seu lloc s’ha de fer de forma diligent, complint la jornada i l’horari establerts.
3. Han d’obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que constitueixin una infracció manifesta de l’ordenament
jurídic, cas en què les han de posar immediatament en coneixement dels òrgans d’inspecció procedents.
4. Han d’informar els ciutadans sobre els assumptes que tinguin dret a conèixer, i facilitar l’exercici dels seus drets i obligacions.
5. Han d’administrar els recursos públics amb austeritat i no utilitzar-los en profit propi; i vetllar per la seva conservació.
6. S’ha de rebutjar qualsevol regal que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia.
7. Han de garantir la constància i permanència dels documents per a la seva transmissió i lliurament als seus responsables posteriors.
8. Han de mantenir actualitzada la seva formació i qualificació.
9. Han d’observar les normes sobre seguretat i salut laboral.
10. Han de posar en coneixement dels seus superiors les propostes que considerin adequades per millorar l’eficàcia en el servei.
11. Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori.

1.2.4. Dret a la carrera professional, a la promoció interna, a l’avaluació i a les retribucions

Art. 16 EBEP: Els funcionaris de carrera tenen dret a la promoció professional. La carrera professional és el conjunt ordenat
d’oportunitats d’ascens i expectatives de progrés professional conforme als principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Modalitats:
a) Carrera horitzontal, que consisteix en la progressió de grau,o categoria, sense necessitat de canviar de lloc de treball.
b) Carrera vertical, que consisteix en l’ascens en l’estructura de llocs de treball pels procediments de provisió.
c) Promoció interna vertical, que consisteix en l’ascens des d’un cos o escala d’un subgrup a un altre de superior.
d) Promoció interna horitzontal, que consisteix en l’accés a cossos o escales del mateix subgrup professional.

Art. 20 EBEP: Les administracions públiques han d’establir sistemes que permetin l’ avaluació de l’acompliment dels seus empleats,
entesa com el procediment mitjançant el qual es mesura i es valora la conducta professional i el rendiment o la consecució de resultats.

Art. 22 EBEP: Les retribucions dels funcionaris de carrera es classifiquen en bàsiques i complementàries. Les retribucions bàsiques són
les que retribueixen el funcionari segons l’adscripció del seu cos o escala a un determinat subgrup o grup de classificació professional, i
per la seva antiguitat en aquest. Hi estan compresos els components de sou i triennis de les pagues extraordinàries. Les retribucions
complementàries són les que retribueixen les característiques dels llocs de treball, la carrera professional o l’acompliment, rendiment o
resultats assolits pel funcionari. 4. Les pagues extraordinàries són dues a l’any.

1.2.5. Accés a l’ocupació pública, provisió de llocs i mobilitat entre les administracions públiques
Art. 55 EBEP: Principis rectors de l’accés a l’ocupació pública i adquisició de la relació de servei
a) Principis constitucionals: igualtat, mèrit i capacitat.
b) Mitjançant procediments de selecció de personal funcionari i laboral que garanteixin els principis:
 Publicitat de les convocatòries i de les seves bases.  Independència i discrecionalitat tècnica en l’actuació dels òrgans de selecció.
 Transparència.  Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques a
 Imparcialitat i professionalitat dels membres dels desenvolupar.
òrgans de selecció.  Agilitat, sense perjudici de l’objectivitat, en els processos de selecció.

Art. 78 EBEP: Provisió de llocs de treball i mobilitat

Principis de provisió de llocs de treball del personal funcionari de carrera:.igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.
Procediments de provisió de llocs de treball del personal:.concurs i de lliure designació amb convocatòria pública.
Art. 83 EBEP:La provisió de llocs i mobilitat del personal laboral s’ha de fer segons el que estableixin els convenis col·lectius aplicables

Art. 84 EBEP: S’han d’establir mesures mobilitat voluntària entre administracions públiques, preferentment mitjançant un
conveni de conferència sectorial o altres instruments de col·laboració. La Conferència Sectorial d’Administració Pública pot aprovar
els criteris generals que s’han de tenir en compte per portar a terme les homologacions necessàries per fer possible la mobilitat.
Part general X – Funció Pública
Tema 51

2. El personal al servei de les administracions públiques

2.1. Concepte general de funció pública
Funció pública: el conjunt de servidors públics vinculats a l’Administració pública per mitjà d’una relació estatutària de
dret públic. Però darrere del que és una noció unitària s’amaga un nombre ampli d’estatuts singulars dels funcionaris públics segons
l’àrea o el sector d’activitat en què presten els seus serveis. Així, juntament amb un estatut general de la funció pública (o dels empleats
públics) conviuen molts estatuts singulars o especials de funcionaris públics sectorials, uns de dictats per expressa exigència
constitucional (forces i cossos de seguretat, jutges i magistrats, personal al servei de l’Administració de justícia, personal de les cambres,
etc.) i d’altres elaborats per inèrcies normatives que aconsellen que el personal funcionari (o laboral) d’aquests sectors es reguli amb
normes específiques que es converteixen, així, en autèntics estatuts singularitzats de determinats col·lectius de funcionaris públics
(professionals de la docència, personal sanitari, personal penitenciari, professorat universitari, etc.).
D’altra banda hi ha un concepte més ampli de funció pública com al conjunt de persones que presten serveis a l’Administració d’acord
amb els principis de mèrit i capacitat, a través d’una relació de serveis professionals i retribuïts, independentment del règim jurídic de
vinculació. En segon terme, que la funció pública –i, per tant, també el personal laboral– és un dels instruments per a la gestió i la
realització dels interessos públics que té encomanats l’Administració catalana i s’ordena d’acord amb els principis de legalitat, objectivitat,
economia, eficàcia i eficiència. Aquests són doncs els empleats públics.

2.2. La relació estatutària: naturalesa i contingut

La relació estatutària (funcionarial) neix per nomenament públic (no requereix de contracte individual), està regulada per la llei que fixa
l’estatut de la funció pública (no per l’estatut del treballador) i es regeix pel dret públic – jurisdicció contenciós administrativa (no pel dret
laboral – jurisdicció social).
Per assegurar l’objectivitat del funcionari es garanteix: l’accés lliure i objectiu al lloc i la permanència indefinida dels funcionaris de
carrera (excepte per expedient sancionador).

2.3. Classes de personal

2.3.1. Personal funcionari de carrera
2.3.2. Personal interí
(Desenvolupat a l’apartat 1.2.2)
2.3.3. Personal eventual
2.3.4. Personal laboral
2.3.5. Personal directiu professional

3. La funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

La norma fonamental i que regula amb caràcter general la funció pública de l’Administració de la Generalitat és actualment, i mentre no
es desplegui l’EBEP, el Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic
dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública (en endavant,
TULFP). Aquesta llei té per objecte l’ordenació i la regulació de la funció pública de l’Administració de la Generalitat, que defineix com un
dels instruments per a la gestió i la realització dels interessos públics que té encomanats l’Administració i que s’ordena segons els
principis de legalitat, objectivitat, economia, eficàcia i eficiència.

3.1. Les competències de la Generalitat en matèria de funció pública

Art. 136 EAC: correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local:
a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació
i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b.
b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la
condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les
administracions públiques.
c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades
de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal.

3.2. El Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, de refosa en un text únic dels preceptes
de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública
3.2.1. Objecte i àmbit d’aplicació
Art. 1 DL 1/1997: l’objecte és l’ordenació i la regulació de la funció pública de l'Administració de la Generalitat en exercici de les
competències fixades per l'EAC.
Art. 2 DL 1/1997: l’àmbit d’aplicació s’estén a tot el personal subjecte al règim funcionarial que presta serveis a l'Administració de la
Generalitat. Però s’aplica també:
a) Al personal laboral de l'Administració, només en els casos en què expressament hi fa referència.
b) Al personal de les universitats, tot respectant l’autonomia universitària.
c) Al personal al servei de les corporacions locals situades en el territori de Catalunya, en els termes que estableix la legislació sobre
funció pública local.
d) Al personal al servei del Consell Consultiu, sens perjudici del que disposa la Llei reguladora d’aquest òrgan.
Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació:
a- El personal al servei del Parlament de Catalunya i del Síndic de Greuges.
b- El personal al servei de la Sindicatura de Comptes, que es regeix pel que disposen les seves normes reguladores.
c- El personal que presta serveis en les entitats de dret públic subjectes al dret privat, que es regeix per la seva normativa específica.
Les lleis de creació de les esmentades entitats han de determinar, si s’escau, el règim a què s’ha de subjectar el personal funcionari
adscrit o cedit a aquestes

3.2.2. Òrgans competents en matèria de personal

Art. 4 DL 1/1997: són òrgans superiors en matèria de personal:
a) El Govern.
b) El conseller competent en matèria de funció pública. d) El Consell Català de la Funció Pública.
c) La Comissió Tècnica de la Funció Pública. e) La Inspecció General dels Serveis de Personal.

3.2.3. Estructura i ordenació de la funció pública

Classes de personal: funcionaris, personal eventual personal interí i personal laboral.
Part general X – Funció Pública
Tema 51

Els funcionaris s’agrupen per cossos en raó del caràcter homogeni de les funcions a realitzar. Dins els cossos, en raó de l’especialització
de les funcions, poden existir escales. Els cossos són agrupats, segons el nivell de la titulació exigida per ingressar-hi, en grups.
3.2.4. Contingut general del règim estatutari

3.2.5. Principals normes reglamentàries de desplegament

(Ja s’aniran veient en els propers temes)

4. Estructura de la funció pública

4.1. Els cossos de l’Administració de la Generalitat
Els funcionaris s’agrupen per cossos en raó del caràcter homogeni de les funcions a realitzar

4.1.1. Els cossos d’administració general

Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l'Administració de la Generalitat va crear els cossos generals, posteriorment el
TFLUP els va recollir en les disposicions addicionals 6a a 10a,
 Cos superior d’administració. Escala superior d’administració general. Grup A.
 Cos de gestió d’administració. Escala de gestió d’administració general. Grup B.
 Cos administratiu. Escala administrativa. Grup C.
 Cos auxiliar d’administració. Escala auxiliar administrativa. Grup D.
 Cos subaltern. Grup E.

4.1.2. Els cossos regulats en la Llei 9/1986, de 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la

Generalitat de Catalunya i cossos específics
La llei 9/1986, de 10 de desembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya, va crear els diferents cossos
especials; posteriorment la llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, modifica la seva denominació:
 Cos de titulació superior. Grup A.
 Cos de diplomatura. Grup B.
 Cos de tècnics especialistes. Grup C.
 Cos auxiliar tècnic. Grup D.
 Cos de Mossos d’Esquadra: té diferents escales que pertanyen a diferents grups.

4.1.3. Altres cossos específics

A més, cal tenir en compte també l’existència dels cossos docents i de les categories i els grups professionals del personal estatutari
sanitari i el personal estatutari de gestió i serveis,així com els cossos propis de l’Administració de la Generalitat amb normativa específica
reguladora, com ara els cossos de policia - mossos d’esquadra, bombers,agents rurals, advocacia i intervenció; i cossos d’a dministració
especial (Arxivers, Químics, Geòlegs, Biòlegs, Veterinaris...)...

4.2. El personal laboral: VI Conveni col·lectiu únic d’àmbit de Catalunya del personal laboral de la
Generalitat de Catalunya per al període 2004 -2008
D’aplicació al personal que, amb relació jurídico-laboral, presta o presti serveis a l'Administració de la Generalitat de Catalunya, als seus
organismes autònoms, a altres organismes inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei de la funció pública de la Generalitat de Catalunya, i a
les entitats gestores de la Seguretat Social, sempre que el personal d’aquestes no estigui sotmès a un règim estatutari específic.

Queda exclòs del present Conveni:

- El personal que presta serveis a entitats de dret públic sotmeses a dret privat, empreses de caràcter públic creades per la
Generalitat de Catalunya, siguin societats amb participació majoritària o siguin societats vinculades.
- El personal que presta serveis en consorcis en els quals participi la Generalitat de Catalunya.
- Els/les professionals la relació dels quals amb la Generalitat es derivi de l’acceptació d’una minuta o pressupost per a la
realització d’una obra o servei, mitjançant un contracte específic.

5. La plantilla de personal, la relació de llocs de treball i el Registre General de Personal

(Desenvolupat al tema E1)
5.1. La plantilla de personal: concepte
La plantilla de personal està formada per les places o els llocs de treball que figuren dotats en els pressupostos, classificats per grups
de cossos i, dintre dels grups, d’acord amb les escales de cada cos.

5.2. La relació de llocs de treball: concepte, continguts mínims, elaboració i modificació

Les RLT (relacions de llocs de treball) són l’instrument tècnic que permet fer l’ordenació del personal, d’acord amb les necessitats dels
serveis, i establir els requisits necessaris per desenvolupar un determinat lloc de treball.

5.3. El Registre de Personal: regulació, finalitat i contingut

D’acord amb l’EBEP, totes les administracions públiques han de constituir un registre en el qual s’han d’inscriure les dades relatives al
personal que hi presta els seus serveis.
Per la seva banda, el TULFP estableix que tot el personal inclòs en l’àmbit d’aplicació de la Llei «ha de figurar inscrit en el Registre
General de Personal, dependent del departament que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública». D’acord amb el
que estableix el Reglament del Registre General de Personal de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 71/1987, de 15 de gener,
«el Registre General de Personal és constituït pels expedients personals, en els quals es reuneixen els documents que incorporen els
actes referents a la vida administrativa del personal de la Generalitat,i pel registre informàtic, conjunt d’inscripcions i anotacions relatives
a aquells actes» .