Part específica IV – Noves tecnologies i administració pública

Tema 19

19. La interoperabilitat. La col·laboració entre administracions. La simplificació documental com a principi bàsic per al
desenvolupament de l’administració electrònica

Els mitjans electrònics estan arribant a tots els àmbits de les nostres societats i estan transformant en gran manera l’economia, la
política, les relacions socials i la cultura. Les administracions públiques també estan gaudint de les oportunitats que els mitjans
electrònics generen. Els mitjans electrònics faciliten la creació de diferents canals de relació entre les administracions públiques i amb els
ciutadans, canals que permeten incrementar l’intercanvi d’informació i la participació. Alhora, constitueixen un dels motors dels processos
de modernització i reforma de les administracions públiques, atès que milloren l’eficàcia i l’eficiència administrativa, la transparència, la
proximitat i l’obertura de les administracions públiques als ciutadans, així com la seva rendició de comptes.
Però els beneficis que es poden deriva r de l’extensió de l’ús dels mitjans electrònics a les administracions públiques no són només
conseqüència de l’automatització dels processos administratius. No es pot fer el mateix que s’estava fent però utilitzant els mitjans
electrònics. La tecnologia ha de ser un facilitador, no una solució. Per tant, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a les
administracions públiques s’ha de combinar amb canvis organitzatius, culturals i jurídics. L’administració electrònica ha d’anar més enllà
de la possibilitat d’omplir un formulari per Internet.
Perquè la transacció pugui ser completa i no calgui aportar la documentació que ja està en poder de les administracions per tal
d’acreditar determinats requisits, cal la col·laboració necessària entre les administracions.
El model català d’administració electrònica parteix d’una visió integrada de país, pretén aconseguir la millor solució per al conjunt de les
administracions públiques catalanes i té un enfocament dels objectius basat en la implantació d e la interoperabilitat, un dels conceptes
essencials per assolir una veritable administració en xarxa. La falta d’interoperabilitat i les barreres entre organitzacions es consideren els
obstacles més importants per al compliment dels objectius a l’e-govern.

1. La interoperabilitat
1.1. Marc d’interoperabilitat
1.2. La interoperabilitat a les administracions catalanes
1.3. Aspectes rellevants: consentiment del ciutadà, obligatorietat...
1.4. Exemples
La interoperabilitat és la capacitat que tenen les organitzacions de compartir i reutilitzar la informació de què
disposen en els seus sistemes i en els procediments als quals donen suport, per assolir uns objectius comuns i
possibilitar l’intercanvi d’ informació i de coneixements entre aquests. Capacitat dels sistemes informàtics de funcionar
conjuntament, gràcies a la utilització de llenguatges i protocols comuns, i de donar accés als seus recursos de manera
recíproca.
Els principis bàsics de la Interoperabilitat entre administracions són els següents:
1. Permetre la compartició d’informació i la cooperació interadministrativa.
2. Les fonts d’informació pertanyen a aquell que té la competència política que en regula l’ús.
3. Els sistemes corporatius són independents i autònoms, i es comparteixen determinades tasques funcionals.
4. Bescanvi d’informació electrònica i fluxos de procés:
— Cada administració pot ser proveïdora o demandant de dades
— L'intercanvi d'informació es pot iniciar:
a) Per l'administració que demana la informació
b) Per l'administració que té la nova informació
c) Per la institució que gestiona la xarxa d'intercanvi d'informació electrònica
— Aquest intercanvi pot arribar a ser del tot automatitzat (relacions aplicació–aplicació) o bé requerir d’interacció manual
5. Estàndards oberts compartits: per exemple la utilització de programari lliure.
6. Serveis horitzontals comuns:
— Serveis de transacció.
— Serveis de seguretat.
— Serveis de gestió i agregació de continguts.
7. Normalització de dades i procediments.
8. Promoció/estimulació del treball col·laboratiu.
9. Possible existència de plataformes comuns .
Una peça clau del model català d’interoperabilitat és el Catàleg de dades i documents electrònics, creat per l’Acord
de govern de 27 de novembre de 2007. Aquest catàleg és una relació actualitzada de dades i documents de la
Generalitat de Catalunya, d’altres administracions públiques (Estat i ens locals) i d’altres institucions (per exemple,
col·legis professionals), que es poden obtenir per mitjans electrònics i que, per tant, no és necessari que siguin aportat
s pels ciutadans, les empreses i les organitzacions per justificar un requisit imprescindible per efectuar un tràmit amb la
Generalitat de Catalunya. Aquest Catàleg és gestionat per la Secretaria de Funció Pública i Modernització de
l'Administració (per mitjà de l’Oficina per al Desenvolupament de l’Administració Electrònica, òrgan que té com a
principal missió promoure i impulsar la implantació de l'Administració electrònica en tots els àmbits d’actuació de
l’Administració de la Generalitat per tal de garantir que les relacions amb la ciutadania i les empreses es facin també per
via electrònica, i contribuir, així, de manera significativa, a l’augment de la productivitat, l’eficàcia i l’eficiència, la
qualitat, l’agilitat i la transparència en la prestació dels serveis públics.). Els primers documents disponibles són: el
padró municipal, el títol de família nombrosa, el certificat d'estar al corrent de deutes tributàries i properament, el de la
Seguretat Social.
Eines d’interoperabilitat:
 Plataforma de Cooperació Interadministrativa (PCI), desenvolupada pel Consorci Administració Oberta de
Catalunya, i la qual dóna accés a la informació de l’Administració General de l’Estat i dels ens locals.
 Plataforma d’Integració i Col·laboració Administrativa (PICA), desenvolupada per la Generalitat de
Catalunya. Gestionada pel Departament de Governació i Administracions Públiques, encarregat d’impulsar
l’administració electrònica. Coordina i facilita l’intercanvi d’informació amb criteris d’estandardització, rapidesa,
senzillesa, seguretat i legalitat.
Què ha de fer un ciutadà perquè les diferents administracions i entitats públiques puguin intercanviar les seves dades
amb garantia de legalitat? La persona, empresa o entitat sol·licitant d’un tràmit ha de donar el seu consentiment o
autorització expressa al departament o organisme on inicia el tràmit perquè aquest pugui obtenir les seves dades
d’una altra administració o entitat pública. Aquest consentiment o autorització es du a terme en el moment de presentar
la sol·licitud del tràmit, indicant-ho en el mateix imprès de sol·licitud.
Part específica IV – Noves tecnologies i administració pública
Tema 19

2. La col·laboració entre administracions

2.1. Model català d’interoperabiliat
2.2. La Plataforma d’Integració i Col·laboració Administrativa (PICA) i la Plataforma de Col·laboració
Interadministrativa (PCI)
2.3. Organisme requeridor d’informació
2.4. Organisme emissor d’informació
En compliment de l’Acord de govern de 27 de novembre de 2007, és obligació dels departaments de la
Generalitat, i dels ens que en depenen o que hi estan adscrits, ser organismes requeridors de les dades i els
documents que consten al Catàleg de dades i document electrònics. Així mateix, els departaments i els ens que en
depenen o que hi estan adscrits, que disposin de dades i/o documents en format electrònic que s’ha detectat que són
necessaris per a altres departaments o administracions públiques per dur a terme els serveis de la seva competència,
els han d’oferir de manera electrònica per tal que siguin incorporats al Catàleg, amb la qual cosa esdevenen
organismes emissors d’informació. Per tant, els documents electrònics disponibles al Catàleg no es poden
requerir a l’administrat.

3. La simplificació documental com a principi bàsic per al desenvolupament de

l’administració electrònica
3.1. El principi de simplificació documental
3.2. Objectius
3.3. Beneficis
3.4. El procés de simplificació documental
Dins del marc de l’administració electrònica i per tal de donar compliment al principi de simplificació documental,
que es va iniciar amb l’Acord de govern de 13 de maig de 2003 i després es va consolidar amb la Llei
11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, i, per tant, per tal d’ aplicar el dret que
tenen reconegut els ciutadans de no presentar documents que acreditin els requisits necessaris per gaudir d’un
determinat servei quan les dades ja estiguin disponibles en la mateixa Administració de la Generalitat de Catalunya o en
una altra administració o institució pública (certificació zero), cal que les organitzacions portin a terme un treball previ
d’eliminació de requisits, documents, tràmits i actuacions no necessàries per a la finalitat pública perseguida.
La simplificació documental té com a objectiu bàsic reduir i eliminar, si escau, els documents que es demanen als
ciutadans, és a dir, deixar de demanar els documents no necessaris i els documents que són expedits per la mateixa
organització i que les administracions públiques poden obtenir mitjançant altres vies.