ELS MODELS ATÒMICS

1808
El primer model atòmic seguía els seguents conceptes:
- La matèria està formada per partícules molt petites i indivisibles, àtoms.
- Els àtoms d’un mateix element són iguals entre si i els de diferents elements
són diferents entre si.
- Els compostos són combinacions d’elements, estan formats per la unió de 2 o
més àtoms
1897
L’experiment amb raigs catòdics demostra l’existència de la càrrega negativa de l’àtom.
La nova partícula es va anomenar electró.
Segons Thomson l’àtom era una massa de càrrega positiva en la qual els electrons es
trobaven incrustats. És model també es conegut com a “pudding de panses”
No va poder explicar com es mantenen les càrregues en els electrons dins de l'àtom
ni va poder resoldre res sobre l'estabilitat d'un àtom.

1911
1913
Segons Rutherford en el nucli hi ha tota la càrrega positiva (protons) i quasi tota la
massa.
En l’escorça es troben els electrons, que giren en òrbites al voltant del nucli. Aquesta
zona ocupa la major part del volum. Enmig no hi ha res (buit). Bohr crea un nou model atòmic que explica els espectres d’emissió dels
gasos.
La teoria electromagnètica prediu que una càrrega perd energia en forma de llum.
Així, els e- haurien de perdre tota la seva energia en 10 segons i col·lapsar, cosa que
no passa. L’energia de l’electró dins l’àtom està quantitzada. L’electró fa òrbites circulars,
És un model energèticament continu, no explica les bandes discontínues d’emissió o cada una de les òrbites correspon a un nivell d’energia i s’associa amb un
absorció dels espectres electromagnètics. Segons aquest model l’energia dels e- pot
tenir qualsevol valor dins l’àtom.
nombre natural. L’e- no emet E mentre volta al voltant del nucli. Un àtom
absorbeix o desprèn energia quan l’e- passa d’un nivell a un altre.

El model de Bohr únicament podia explicar els espectres d’àtoms d’un sol
electró.
En augmentar la resolució dels espectrògrafs, es va observar que algunes de
les línies dels espectres eren en realitat dues línies.
A més, si en fer l’espectre la substància és sotmesa a un camps magnètic,
s’observen que les línies espectrals es desdoblen en unes quantes.

1926
Al segle XX es troben evidències que les partícules elementals es
comportaven, en certes condicions, com a ones. Aquest fenomen es diu
dualitat ona-corpuscle.
Per a tenir en compte aquest fet es proposà un nou model atòmic en què
l’electró no és descrit com a partícula, sinó com una d’ona: el model
mecanicoquàntic
L’equació d’ona de l’electró es coneix com a equació de Schrödinger i
només per a l’hidrogen es coneix la seva solució exacta.
Expressa la probabilitat de trobar l’electró en una determinada zona
de l’espai. Es canvia el concepte d’òrbita per orbital, la regió de l’espai
on la probabilitat de trobar l’electró és superior al 90%.
Segons aquest model, els electrons es troben al voltant del nucli, ocupen
posicions més o menys probables, però la seva posició exacta no es pot
predir (principi d’incertesa de Heisenberg).