U-1: 1a avaluació

1- El text argumentatiu
Argumentar consisteix a exposar de manera raonada i lògica unes opinions per tal de convèncer
algú que manifesta una altra opinió.

1.1 Estructura

L’estructura bàsica del text argumentatiu consta de tres parts:

a) Introducció: enuncia un tema i dóna l'opinió de l’emissor respecte un tema.

b) Motius o arguments: s'exposen els fets. Per cada fet, es presenta un argument.

c) Conclusió: recull la idea principal.

1.2 Text argumentatiu polític

Tipus de text argumentatiu molt freqüent → polític.

- Ús de llenguatge elaborat

- Ús de vocabulari especial i figures retòriques.

1.3 Recursos

Cometes (per citar paraules textuals), guionets (per indicar de qui són les paraules citades),
citacions d’autoritat (extretes d’experts), afirmació retòrica (afirmació en forma de pregunta).

1.4 Text argumentatiu en la situació comunicativa

Possibles classes de text argumentatiu:

- Expressió i defensa de punts de vista (converses, cartes, novel·les, obres de teatre).

- Conferències, debats, col·loquis...(articles d’opinió, editorials, anuncis, discursos

polítics).

- Informes sobre temes de caràcter especialitzat que inclouen preses de decisions

argumentades.

1.5 Recursos lingüístics

- Ús de la ironía.

- Explicar una història/relat.

- Ús de la repetició.

- Posar de manifest determinats valors.

- Argument d’autoritat.

- Preguntes retòriques.

2- Gramàtica
Categories lèxiques → s'estableixen tenint en compte tres nivells d'anàlisi o criteris: la
morfologia, la sintaxi i la semàntica.

- Criteri morfològic → No totes les paraules tenen la mateixa variació formal. Exemple: els
verbs tenen més de 100 formes, mentre que alguns adverbis només en tenen una.

- Criteri sintàctic→ Hi ha categories que són nucli de sintagma i n'hi ha d'altres de secundàries.
Exemple: un verb sol ser el nucli del sintagma, un determinant només introdueix un substantiu.

- Criteri semàntic→ Hi ha paraules que tenen significat i d’altres que no, i només connecten
mots. Exemple: el nom taula (estructura de fusta), i la preposició de (relaciona mots).

2.1 El nom

2.1.1 Definició i tipus de nom

Substantiu o nom → paraula variable, concorda en gènere i nombre amb els elements del SN.

- Nom propi: designa una persona o element individual. Poden ser antropònims (noms de
persona) o topònims (noms geogràfics).

- Nom comú: designa un conjunt d’objectes de característiques semblants.

- Nom concret: designa un objecte perceptible pels sentits.

- Nom abstracte: designa un concepte mental que no es percebre amb els sentits.

- Nom simple: amb un sol lexema.

- Nom compost: amb dos lexemes.

- Nom primitiu: mot que no ha fet cap derivació.

- Nom derivat: paraula que té morfemes derivatius.

- Nom individual: designa un sol objecte.

- Nom col·lectiu: designa un conjunt d’objectes i sol estar en forma singular.

2.2 Els determinants

2.2.1 Definició i tipus de determinants

Determinant → Presentar, identificar o quantificar el substantiu.

Funcionen com a especificadors dels noms i hi concorden en gènere i nombre.

Tipus Definició Exemples

Indiquen el gènere i el nombre del

Articles el, la, els, les, en, na...
nom que acompanyen.

Indiquen la distància (espai i

temps) entre la cosa/persona aquest, aquesta, aquests, aquestes, aquell,
Demostratius
designada pel nom i l’emissor o el aquella, aquells, aquelles...
receptor.

Indica la relació de propietat o meu, teu, seves, nostre, vostre... (tónics)

Possessius
parentiu d’algú o d’alguna cosa. mon, ma, mos, tes... (àtons)

Indiquen un coneixement un, algun, tals, cert, qualsevol, cap cada, tot,
Indefinits
inconcret o imprecís del nom. diversos, ambdós, mateix...

un, una, dos, dues, tres... (cardinals)

primer, segon, tercer... (ordinals)

Representen o expressen un
Numerals nombre concret. N’hi ha de cinc mig, terç, quart... (partitius)
tipus.
doble, triple... (multiplicatius)

parell, dotzena... (col·lectius)

Expressen una quantitat massa, força, prou, més, menys, gens,

Quantitatius imprecisa, sense arribar a
concretar-la. bastant, gaire, quant, tant, molt, poc...

S’utilitzen en les oracions

Interrogatius quin, quina, quins, quines
interrogatives.

S’utilitzen en les oracions

Exclamatius quin, quina, quins, quines
exclamatives.

2.3 Els adjectius

2.3.1 Definició i tipus d’adjectius

Adjectiu qualificatiu → Modifica el nom indicant-ne les qualitats. La posició que ocupen pot
canviar el significat. Exemple: un home pobre, un pobre home.

Els adjectius poden ser:

- Explicatius → Assenyalen una qualitat que tenen tots els noms del conjunt. Exemple: els
soldats, valents, van atacar.

- Especificatius → Diferencien entre elements del conjunt. Exemple: els soldats valents van
atacar (els covards no).

També podem diferenciar els adjectius pel grau en que s’expressa la qualitat:

- Grau positiu: l’adjectiu sense intensitat. Exemple: alt, blau, fort, dolç.

- Grau comparatiu: compara la intensitat de l’adjectiu aplicat a dos elements:

- De superioritat (més ...que). Exemple: L’Albert és més llest que l’Ignasi.

- D’inferioritat (menys...que) Exemple: La taula és menys útil que la cadira.

- D’igualtat (tan ...com ) Exemple: Tu ets tan hàbil com jo.

- Grau superlatiu: la màxima intensitat possible:

- Superlatiu relatiu: posa en nom en relació a un grup que comparteix aquell adjectiu: el
més... de// el menys ... de. Exemple: és la més bona de la classe.

- Superlatiu absolut: es refereix a tothom, amb els sufixos –íssim/a, o èrrim/a. Exemple:
facilíssim, celebèrrima.

2.3.2 Adjectius de dues terminacions

Adjectius variables amb dues terminacions per masculí i per femení.

Exemples: brut/bruta, maca/maques, nociu/nociva, dolços/dolces, boig/boja...

2.3.3 Adjectius d’una terminació

Adjectius invariables que utilitzen la mateixa paraula pel masculí i pel femení.

Exmples: igual, rebel, difícil, escolar, anterior, elegant, bullent, agrícola...

2.3.4 Concordança entre noms i adjectius

- Dos noms del mateix gènere → adjectiu del seu gènere. Exemple: una moto i una

bicicleta velles.

- Dos noms, gèneres diferents → masculí plural. Exemple: el sol i la llum brillants.

- Adjectiu davant de dos noms de gènere diferent → concorda amb el primer. Exemple: bona
visió i discurs.
- Nom es repeteix amb diversos adjectius → el nom en plural. Exemple: els plantejaments
immobilista, radical i moderat.

- Tres adjectius del mateix nom que no diferencien tipus → en singular. Exemple: el
plantejament immobilista, retrògrad i reaccionari.

- Adjectius TOT i MIG davant d’un nom → en masculí singular. Exemple: tot Barcelona ho sap, a
mig València fan obres.

2.4 Els verbs

2.4.1 Definició i tipus de verbs

Verb → nucli del SV. Expressa un procés, acció, estat o qualitat del subjecte.

2.4.2 Composició

Elements que composen el verb:

- Lexema/arrel (significat). Treiem -ar, -re, -er, -ir de l’infinitiu per trobar-lo.

- Morfemes/desinències verbals terminacions que s’afegeixen darrere l’arrel.

Informen de:

- Persona i nombre: 1a, 2a, 3a persona singular, 1a, 2a, 3a persona plural. Permeten prescindir
del subjecte explícit (subjecte el·líptic).

- Temps → indica el moment en que té lloc el verb: present, passat i futur.

- Aspecte → indica si l'acció està acabada (perfectiva) o no (imperfectiva).

- Mode → indicatiu (s’informa), subjuntiu (es dubta) i imperatiu (s’ordena).

A més a més, els verbs poden ser regulars (conjugacions sense alterar el lexema ni les
desinències) o irregulars (té alteracions en un o tots dos llocs).

2.4.3 La concordança

- Verb → concorda en nombre i persona amb el subj. (Si no: oració agramatical)

- El verb té com a subjecte un col.lectiu singular → Es posa en singular. Exemple: La gent té por,
l’equip ha decidit.

Si més endavant s’omet el subjecte → Verb en plural. Exemple: La colla farà l’excursió. Pujaran
al Montseny.
- Subjecte → nom col.lectiu amb prep. i CN plural → Verb en singular o en plural. Exemple: Una
part dels treballadors cobrarà/ una part dels treballadors cobraran.

- En les oracions passives pronominals → Verb en sing. o plural si el CD es plura. Exemple: A

Cervera s’ha collit moltes pomes. A Cervera s’han collit moltes pomes.

- En oracions copulatives → Subjecte singular col.lectiu, el verb concorda amb l’atribut plural.
Exemple: Tota aquella gent eren amics de feia molts anys.

2.4.4 Conjugacions

Els verbs s'agrupen en 3 conjugacions: 1a (Verbs acabats en -ar), 2a (verbs acabats en -er/-
re), i 3a (verbs acabats en -ir).

2.4.5 Tipus de verbs

- Actius/passius → Verb actiu realitzat pel subjecte, verb passiu pel C.Agent (té com a subjecte
pacient el CD de la veu activa). Exemple: El nen canta la cançó (activa)- La cançó és cantada
pel nen (passiva).

- Oració passiva reflexa: Es + verb transitiu en 3a persona singular o plural. Exemple: Van
construir els ponts (activa), Els ponts van ser construïts (passiva), Es van construïr els ponts
(passiva reflexa).

- Copulatius/predicatius → V. copulatius (ser, estar, semblar). Els altres són predicatius.

- Transitius/Intransitius

Verbs transitius → exigeixen un CD, que expressa sobre què/qui recau l’acció. Exemple:
Escollim l’alcalde (activa), l’alcalde és escollit (passiva).

Verbs intransitius → no porten CD. En general els acompanya un CI, que indica qui és el
destinatari de l’acció. Exemple: La Sara va marxar fa temps (oració intransitiva).

- Pronominals → Afegeixen un pronom de la mateixa persona que el subjecte.

- Reflexius/recíprocs → Verbs reflexius (acció recau sobre el qui la fa), Verbs recíprocs (l'acció
és donada i rebuda pels mateixos que la fan)

- Impersonals → no designen el subjecte que fa l'acció

- Defectius → verbs sense totes els formes flexives.

2.5 Els pronoms

2.5.1 Definició i tipus de pronoms

Pronoms → paraules variables que no tenen un significat, ja que la seva funció bàsica és la de
referir-se a un element ja conegut pel context i substituïr-lo.

2.5.2 Classificació

Pronoms forts Formes que tenen una síl·laba tònica.

1a persona 2a persona 3a persona Formes de tracte

jo (mi), nosaltres tu, vosaltres ell, ella, ells, elles vostè, vós vostès

Pronoms febles Monosíl·labs àtons, han d’anar sempre recolzats en un verb.

Davant del verb Davant del verb

V. començat en
V. començat en vocal V. acabat en consonant V. acabat en vocal
consonant

Em pentino M’he pentinat Vaig pentinar-me Pentina’m

Et rentes T’has de rentar Has de rentar-te Renta’t

Es calma S’ha de calmar Va calmar-se Calmi’s

Ens va ajudar Ens ajuda Va ajudar-nos Ajuda’ns

Pronoms demostratius Indiquen la distància dels interlocutors respecte una cosa.

Cosa designada Pronoms neutres: això, allò. Adv. pronominals: aquí,allà.

Ensenya’m això (espai) Vine aquí (espai)

Prop de l’emissor-receptor
Això que dius (temps) D’aquí un any (temps)

Ensenya’m allò (espai) Allà t’ho diran (espai)

Lluny de l’emissor-receptor
Allò que vas dir (temps) Cap allà a l’estiu(temps)

Pronoms indefinits Es refereixen a coses de manera imprecisa.

Algú (alguna persona) Ningú (cap persona)

Tot (totes les coses) Res (cap cosa)

Tothom (totes les persones) Cadascú / cada u (cada persona)

 Serveixen per preguntar la persona, la cosa, la
Pronoms interrogatius
manera, el lloc, el temps o la quantitat.

Quina persona: Qui ho diu? / No sé qui ho diu A quin lloc: On viuen? / No sé on viuen

Quina cosa: Què passa? / No sé què passa En quin moment: Quan vindran? / No sé quan.

De quina manera: Com es diu? / No sé com es diu Quina quantitat: Quant val? / No sé quant val

2.6 Els adverbis

2.6.1 Definició i tipus d’adverbis

Adverbis → Invariables, modifiquen verbs, adjectius, adverbis i oracions senceres.

Són de manera, temps, lloc, quantitat, afirmació, negació i dubte.

Locucions adverbials → grup de mots que tenen un sol significat.

2.7 Les preposicions

2.7.1 Definició i tipus de preposicions

Preposicions → mots invariables que relacionen elements sintàctics.

2.7.1 Canvi de preposicions

- Si darrera un verb conjugat hi ha un infinitiu, prep. EN/AMB → canvia a A/DE. Exemple:

Confia en la victòria, confia a/de guanyar

- CAP A i FINS A davant de demostratius prep. → canvia la A per EN. Exemple: Cap a la llum,
cap en aquell indret.