INTRODUCCIÓ

Racionalisme: moviment filosòfic

El poble vivia pensant que no tenia cap dret, creien que naixia siguent un basall, això va passar fins
el segle XVIII. Creien que Déu havia cedit el poder a una persona el rei també anomenats
privilegiats.
El poble només responia a el monarca.

Privilegiats: Decidien els drets del poble.

Poder al ciutadà: Sobirania reial

Il.lustració Lustrats: es van parara a pensar en la raó.

Déu cedeix el poder al rei. El rei es comunica amb Déu a través de bisbes o resant. Poder i
sobirania reial és el mateix.

1
Déu

Poder Sobirania reial

Rei

Poble (nació, estat) Sobirania nacional

Poder

LIBERALISME:

J.Locke va dir:
- A on no hi ha llei no hi ha llibertat. Doncs la llibertat és el fet d’estar lliure de les restriccions
i la violència dels altres
- A on sigui que la llei acaba, comença la tirania.
- La llibertat de l’home en societat consisteix en no veure’s sotmès més que al poder legislatiu
(a les lleis).
- Tota persona té dret a la propietat, és a dir, de gaudir i disposar d’una cosa sense limitacions

PRINCIPI: LA SOBIRANIA NACIONAL i DRET A LA PROPIETAT PRIVADA

Voltaire va dir:
- Ser idiota és una malaltia extraordinària, ja que no és el malalt que pateix per ella, sinó els
altres.
- És perillós tenir raó quan el govern està equivocat.
- No comparteixo el que dius però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho.

PRINCIPI: LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, DE PENSAMENT.

Rousseau va dir:
- La igualtat de la riquesa ha de consistir en què cap ciutadà sigui tant opulent que pugui
comprar a un altre i cap tant pobre que trobi la necessitat de vendre’s.
- El dret de vot és un dret que res ni ningú pot treure a cap ciutadà.

PRINCIPI: LA IGUALTAT DAVANT LA LLEI

2
Montesquieu va dir:
- Tot poder que no tingui límits no pot ser legítim
- Una cosa no és justa pel fet de ser llei. Ha de ser llei perquè és justa
- Sobirania Nacional
- Dret a la propietat privada: Tenir l'oportunitat de poder adquirir qualsevol cosa.

PRINCIPI: LA DIVISIÓ DE PODERS

ESTAT

La separació de poders és una condició necessària per a la llibertat i seguretat dels ciutadans

Poder LEGISLATIU Poder EXECUTIU Poder JUDICIAL

(Parlament) (Govern) (Jutges)

Es va dividir en tres parts:

- Parlament (Poder legislatiu): Era el lloc on es botava i es decidia les lleis
- Govern (Poder executiu): Executa les lleis
- Jutges (Poder Judicial): netejaven les lleis i diuen si la tenien que cambiar perquè siguin
justes.

Antic règim
És un període de la història a l’entorn del segle XVIII a Europa on la societat vivia sota les següents
característiques:
- Model Polític: la sobirania reial.
- Model social: societat estamental hereva del feudalisme.
- Model econòmic: economia agrària de règim senyorial.

Qui decideix el futur del poble és un mateix.

3
REVOLUCIÓ FRANCESA I LÍDERS DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Causes:
➔ Ideològiques: principis liberals
➔ Econòmiques: clima, preus alts i crisis de subsistència.
➔ Polítiques: els excessos monàrquics.
➔ La Guerra Independencia americana (1776-declaració-4 juliol): la constitució federal del
1786.
➔ Poder absolutista: caràcter dèbil
➔ Líders burgesos-classes humils, personalitats formades en els principis liberals. Són les
primeres tendències partidistes.

Robespierre: “Quan la tirania s’ensorra procurem no donar-li temps perquè s’aixequi.”

“El secret de la llibertat radica en educar a les persones, mentre que el secret de la tiranía radica en
mantenir-los ignorants.”

Marat: “No existeix el fracàs, menys quan deixem d’esforçar-nos.”

“Les revolucions comencen per la paraula i acaben amb l’espasa.”

Danton: “Després del pa, l’educació és la primera necessitat del poble.”

4
Mirabeau: Monàrquic: “Digueu als que us envien que som aquí per la voluntat del poble i que no ens
n'anirem sinó és per la força de les baionetes!”

Crisis de subsistència

Hivern molt fred i els cultius es glaçen, llavors el poble passava gana, també crisis de subsistència
els preus pugen en el pais. Maria Antonieta casat amb el rei Lluís XVI feia unes festes molt grosses
on es queden durant dos setmanes, això provoca gasto de luxes i de diners. El poble rep les
conseqüències d’aquestes despeses innecessàries. El rei es feia uns grans tiberis mentre la gent de
poble es moria de gana. Robespierre va ser la persona més important de la revolució francesa on
estava al partit dels Jacobins ( partit Radical).

Excessos Monarques

Les 13 colònies de la costa es van separar fent una guerra els francesos ajuden a las tropas britàniques.
Això provoca una gran despesa i acaben formant els ESTATS UNITS.Festes de palau, ja que la Maria
Antonieta feia el que li donava la gana, montava festes, en les quals gastava molts de diners, ja que
feien tot el possible per passar ho bé, és a dir invitan a centenars de persones, les quals les entretenen,
contractant joglars, circs ...

La Guerra Independència americana (1776-declaració-4 juliol): la constitució federal del 1786:

La Declaració d'Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units.
Arran d'aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven
del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents.

Caràcter dèbil
Els monarques absolutistes, normalment eren monarques que feien el que els i donava la gana.

Esquema de finals del segle XVIII

link: https://www.youtube.com/watch?v=K61qczNcFr0

5
No li interessava la seva xicota. Tenia problemes en el penis i no ho va voler dir, això va provocar que
no pogués tenir relacions.

El rei es troba que el seu avi havia deixat la crisis aguda en el país, llavors va venir la crisis
de subsistència i això va provocar un gran augment dels impostos.

PROCÉS INICIAL: ESTATS GENERALS

- Davant la situació de Bancarrota. Els consellers reials provoquen que el monarca convoqui els
Estats Generals

Juny 1789:
- Assemblea demana el vot per persona i tots els diputats en una sola cambra.
- Jurament del joc de la Pilota: Assemblea Nacional Constituent.
Agost 1789:
- Supressió del Feudalisme i de la societat estamental.
- Declaració dels drets de l’home i del ciutadà.

El monarca tenca les portes als representants del 3r estat , això va ser la pitjor decisió que ell podia
prendre.
Ja que va incentivar a les persones del 3r estat el començament de la revolució. El monarca crida
l'exèrcit i això provoca que el poble des del gest simbòlic de la revolució: assaltar la presó de Bastilla.
Principi Revolució Agost 1789. Constitució: codi de lleis que té un estat. Només podien votar els
homes i que pagaven impostos. Sufragi: dret de vot. França será una monarquía parlamentaria. Els
monarques guanyen la votació i volen que el rei segueixi manant.
A dintre el parlament a la dreta van als conservadors que volen mantenir el sistema antic. I a
l’esquerra van anar els progressistes els que volen canviar les coses. La primera vegada a la
història hi han els dos partits els d’esquerra i els de dreta. I al mig van anar els contres.
El primer país va ser Austria. Els monarques absolutistes van pensar en atacar França. Els
monarques de França es van amagar per marxar de França per aliar-se amb els Austríacs. Però a la
frontera s’adonen contra del rei i l’empresonsen. Ara és crea la república Francesa. Executen al rei i a
MAria Antonieta.
El monarque LLuís XVI: li costava decidir.

Juliol 1789:
- Assalt a la presó de Bastilla
Aquest assalt va acudir quan el poble de París s’ha entera de que

6
els hi volen fer una guerra, llavors París va agafar i va deixar tots
aquells milers de presos que estaven tancats a la presó
per haver criticat o estat en contra dels monarques, després varen començar a escaparse de la presó i
els soldats amb ves de disparar-los els hi van obrir les portes i va succeir la revolució francesa. Però
primer havans d'anar se'n de la presó van matar a l’administrador de la presó que era un monarque i el
varen matar i no van deixar rastre d'ell.

ETAPES DE LA REVOLUCIÓ

Etapa 1: (Oct.1791-Ag.1792) Constitució 1791 (Sufragi Censatari)

- Fets

- Fugida del Monarca (1791)

- Revolució absolutista- regió de la Vendée

Etapa 2: (Ag-1792-Ju 1794 La Convenció Constitució de 1793 (sufragi universal masculí)

República: (execució del monarca gener 1793)
- Fets
- Comuna de París
- Comitè de Salut Pública (Danton i Robespierre)
- Época del Terror (Setembre de 1793-Juliol 1794) Execucions massives
- Juliol 1794: Cop d'estat Termidor contra Robespierre i 24 seguidors)
-
Etapa 3: Jul 1794-1799) El Director: Constitució de 1795 (Sufragi Consatari)
-
- Nova República burgesa

Comité de salut pública premià senejar els virus traïdors de la revolució. És una institució que
apareix apareix en la república i es actuar ràpidament amb els traïdors. El va presidir primer Danton,
el va acabar agafant Robespierre. On ell mateix va executar a Danton.
Època del terror:
Robespierre va executar més de 40000 persones. La persona que no pensava com ell ja era un traidor.
Totes les persones li tenien por. Els propis amics conspiren contra ell. L’acusen de la revolució i se'n
va a la presó un temps després el van executar. També el van disparar a l boca. Es va tornar a fer una
nova constitució que torna a ser un sufragi censatari. La república es deia directori ja que hi havien
5 directors que havein de estar d’acord. El poder legislatiu tenia dos cambres una d'elles el parlament.
Aquesta constitució va durar 4 anys. El poder torne a ser triat per els que formen part de l’estat.

Vocabulari Liberal

7
Una monarquía parlamentaria i una república són sistemes polítics liberals. Es distengueixen el
cap d’estat. Un es votat per el poble ( la república) i la monarquía parlamentaria no és escollit sinó
hereditari i vitalici.
La república: El càrrec de cap d’estat és escollit i dura 4 anys.

● La Revolució Francesa aportarà models polítics liberals: Monarquia Parlamentària i

República.
● Participació ciutadana: Es realitza a partir de la manifestació de la pròpia voluntat en una
assemblea, en unes eleccions, en una consulta, etc, per mitjà d'un vot. Sufragi Universal,
Sufragi Universal Masculí i Sufragi Censatari.
● Vocables polítics:
● El constitucionalisme com a sistema polític en què el govern és regulat per normes
estables, escrites, contingudes en una Constitució.
● El Parlamentarisme com a règim polític en el qual el Parlament, elegit
democràticament, és l'eix de la vida política i la principal font de poder. En el
Parlament hi apareixen les diverses tendències polítiques, normalment associades
cadascuna a un partit polític. Aquest parlament rep el poder legislatiu, mentre que el
govern que sol ser escollit pel parlament rep el poder executiu.
● Totes les comunitats una vegada deslliurades de la submissió als monarques absoluts
acaben adquirint la consideració de nacions liberals. Ara bé moltes d’aquestes nacions
no queden emmarcades dins d’un Estat, per això apareixen els moviments
nacionalistes. Nació i Nacionalisme
● El liberalisme polític reforçarà el paper de l’Estat, el qual haurà de garantir el
manteniment dels principis liberals.

Monarquia Parlamentària: Sistemes polítics liberals, El càrrec de cap d’estat es hereditari.

República: Parlamentària: Sistemes polítics liberals, El càrrec de cap d’estat és escollit.
Sufragi Universal: Dret de bot a tothom que sigui major d’edat.
Sufragi Universal Masculí: Tots els homes poden votar si saben llegir i escriure.
Sufragi Censatari: Només a les persones que paguen impostos (Homes).
Constitució: Codi de lleis, conjunt de lleis que diu com s’organitza un estat.
Parlament: Tothom vota el parlament, és aquella institució on hi ha l’eix del poder. És en allà on es
decidirà, quines són les lleis que s’han de dur a terme.
Partit Polític:
Poder Legislatiu:
Nació: És un terme que fa referència a, una comunitat de persones que s'identifiquen per raó de raça,
cultura, tradició, etc... Va inclosa en un sentiment.
Nacionalisme: És el moviment que pretén fer de la nació, un estat.
Estat: Un estat, és un territori políticament independent.
Els francesos quan anaven a la guerra anaven pensant en donar la vida.
Una monarquía parlamentaria i una república són sistemes polítics liberals. Es
distengueixen el cap d’estat. Un es votat per el poble ( la república) i la monarquía
parlamentaria no és escollit sinó hereditari i vitalici.
La república: El càrrec de cap d’estat és escollit i dura 4 anys.

8
El cap d’estat és el rei i el cap de govern és en Pedro Sánchez.

Sufragi Universal: dret de votar a tots que siguin major d’edat

Sufragi UNiversal Masculí : dret de vot als homes
Sufragi Censatari: Dret de vot només a les persones que paguen impostos (homes).
La constitució es un codi de lleis que diu com s’organitza un estat
El parlament: és el lloc on els representants del poble fan ús del poder.
Nació: És una comunitat de persones que s'identifiquen per la raça o llengua o…. per
voluntat pròpia. És un sentiment
Nacionalisme: És el moviment que pretén fer de la nació un estat.

Estat: És un territori políticament independent. Haurà de garantir el manteniment dels

principis liberals.

Napoleó: va provocar el nacionalisme.

● 1799-1804: Napoleó i el Consolat.
○ Els principis liberals burgesos.
○ Napoleó: poder executiu.
○
● 1805-1815: Napoleón emperador de Europa. L’època de l’Imperi.
○ Batalles rellevants: 1805 (trafalgar i Austerlitz 1804) 1814 Leipzig; 1815 Waterloo
○ Expandeix el liberalisme i el Nacionalisme.
○
● 1815, Retorn al tradicionalisme. Període de la RESTAURACIÓ:
○ Monarquia absoluta a Europa.
○ L’exèrcit de la Santa Aliança.
○
● Fets:
○ Revolucions nacionalistes i liberals del 1820. Grècia s’independitza de l’Imperi turc
○ Revolucions nacionalistes i liberals del 1830. Bèlgica i Holanda es separen.
○ Revolucions nacionalistes i democràtiques del 1848: Comuna de Pars.

9
10