Homeopatia: Una Alternativa Real o un

Placebo?
Analitzant la validesa i l'eficàcia dels tractaments homeopàtics.

Una meta-anàlisi recent de 86 estudis ha avaluat l'eficàcia de la homeopatia en diverses

condicions mèdiques, mostrant un odds ratio (OR) combinat de 2,45 (IC del 95%: 2,05,
2,93). Això implica que, en general, les persones tractades amb homeopatia tenen 2,45
vegades més probabilitats de millorar en comparació amb aquelles que no reben aquest
tractament. L'interval de confiança (IC) del 95% indica que hi ha un 95% de probabilitats que
l'odds ratio real estigui entre 2,05 i 2,93. A més, altres anàlisis més petits també han estat
avaluats: un anàlisi de bona qualitat (26 estudis) mostra un odds ratio de 1,66 (IC del 95%:
1,33, 2,08), mentre que un altre anàlisi sobre al·lèrgies estacionals (4 estudis) presenta un
odds ratio de 2,03 (IC del 95%: 1,51, 2,74) per a símptomes oculars a les 4 setmanes. En
resum, els resultats mostren una millora en els símptomes per als tractaments homeopàtics
en diverses condicions, però la magnitud de l'efecte varia segons la qualitat dels estudis i les
condicions específiques analitzades.

Els resultats del meta-anàlisi no són compatibles amb la hipòtesi que els efectes clínics de
la homeopatia es deuen completament a l'efecte placebo. No obstant això,no s’han trobar
proves suficients en aquests estudis per concloure que la homeopatia és clarament eficaç
per a cap condició clínica específica.

Un altre meta-anàlisi sobre efectes secundaris indica que, tot i que una part significativa dels
assaigs sobre homeopatia reporten efectes adversos (68%) i agreujaments homeopàtics
(12%), no es va trobar cap diferència significativa en la incidència d'aquests efectes entre
els grups tractats amb homeopatia i els grups de control (OR = 0,99, IC del 95%:
0,86–1,14).

La homeopatia es basa en la dilució extrema de substàncies, sovint fins al punt on no

queden molècules del principi actiu original. Això desafia els conceptes tradicionals de la
química, on la presència d'una quantitat mesurable del principi actiu és crucial per a l'efecte
farmacològic.

També s'ha de considerar l'efecte placebo en els estudis homeopàtics, ja que l'expectativa
del pacient pot influir significativament en els resultats percebuts, independentment de la
presència d'un principi actiu.

Els arguments en contra de la homeopatia diuen que:

Segons Dolores Bueno, l'homeopatia no té una efectivitat superior a la del placebo i no hi ha
cap prova física o química que suporti la reivindicació que l'aigua tingui "memòria". Aquesta
afirmació refuta la teoria proposada per alguns defensors de la homeopatia, segons la qual
l'aigua pot recordar les substàncies que hi han estat diluïdes fins i tot després que aquestes
substàncies hagin estat eliminades a través de dilucions successives.

Segons Santiago Rojas Codina, les persones poden deixar de prendre els seus
medicaments prescrits a causa de l'homeopatia, ja que creuen que la seva millora es deu
als medicaments homeopàtics i no als farmacèutics. Això pot provocar un gran
empitjorament en la salut del pacient.

Un altre argument a favor de l’homeopatia d’Aversa, R, diu que la dilució homeopàtica és tal
que l’excipient ja no conté ni una sola molècula del remei diluït i, per tant, no pot actuar
químicament.

En canvi els arguments a favor diuen que:

Segons la doctora Manuela Cuevas, les publicacions, la pràctica clínica diària i l'experiència
demostren l'eficàcia de l'homeopatia. No obstant això, no s'ha trobat cap investigació
científica no manipulada que confirmi que aquests resultats es deuen a l'homeopatia i no a
l'efecte placebo. A més, Cuevas afirma que els medicaments homeopàtics no causen
efectes secundaris, cosa que té sentit, ja que en no contenir principi actiu, no poden produir
efectes secundaris.

Un altre argument a favor, segons Linde, K., és que els efectes clínics de l'homeopatia no es
deuen completament al placebo. No obstant això, el seu meta-anàlisi va incloure diferents
remeis, diverses condicions mèdiques, i alguns dels assaigs no eren aleatoritzats, cosa que
afecta la validesa dels resultats.

En conclusió, després d'analitzar els arguments i els contraarguments, considero que

l'eficàcia de la homeopatia es deu principalment a l'efecte placebo. Aquest tema genera un
ampli debat dins de la comunitat científica, i encara que hi hagi estudis de meta-anàlisi que
qüestionin aquesta idea, és probable que encara hi hagi persones que creguin en la
homeopatia. En aquest article, hem intentat argumentar en contra de la validesa de la
homeopatia.

Fisher, P. (2012). What is homeopathy? An introduction. Frontiers in Bioscience-Elite, 4(5),

 1669-1682.

Linde, K., Clausius, N., Ramirez, G., Melchart, D., Eitel, F., Hedges, L. V., & Jonas, W. B. (1997).
Are the clinical effects of homoeopathy placebo effects? A meta-analysis of placebo-controlled
trials. The Lancet, 350(9081), 834-843.

Aversa, R., Petrescu, R. V., Apicella, A., & Petrescu, F. I. (2016). About homeopathy or≪ Similia
similibus curentur≫. American Journal of Engineering and Applied Sciences, 9(4).

Ernst, E. (2002). A systematic review of systematic reviews of homeopathy. British journal of clinical
pharmacology, 54(6), 577-582.
Stub, T., Musial, F., Kristoffersen, A. A., Alræk, T., & Liu, J. (2016). Adverse effects of homeopathy,
what do we know? A systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials.
Complementary Therapies in Medicine, 26, 146-163.