Full Download PDF of (Ebook PDF) Introduction To Probability and Statistics For Engineers and Scientists 5th Edition All Chapter

(eBook PDF) Introduction to Probability
and Statistics for Engineers and

Scientists 5th Edition
Go to download the full and correct content document:
https://ebooksecure.com/product/ebook-pdf-introduction-to-probability-and-statistics-f
or-engineers-and-scientists-5th-edition/
More products digital (pdf, epub, mobi) instant
download maybe you interests ...
Statistics for Engineers and Scientists 5th Edition

William Navidi - eBook PDF
https://ebooksecure.com/download/statistics-for-engineers-and-
scientists-ebook-pdf/
Statistics for Engineers and Scientists 5th Edition

scientists-ebook-pdf-2/
(eBook PDF) Statistics for Engineers and Scientists 5th

Edition by William Navidi
http://ebooksecure.com/product/ebook-pdf-statistics-for-
engineers-and-scientists-5th-edition-by-william-navidi/
(eBook PDF) Applied Statistics and Probability for

Engineers, 6th Edition
http://ebooksecure.com/product/ebook-pdf-applied-statistics-and-
probability-for-engineers-6th-edition/
(eBook PDF) Applied Statistics and Probability for
Engineers 7th Edition
http://ebooksecure.com/product/ebook-pdf-applied-statistics-and-
probability-for-engineers-7th-edition/
(eBook PDF) Miller & Freund's Probability and

Statistics for Engineers 9th Edition
http://ebooksecure.com/product/ebook-pdf-miller-freunds-
probability-and-statistics-for-engineers-9th-edition/
Statistics for Engineers and Scientists, 6th Edition

scientists-6th-edition-ebook-pdf/
(eBook PDF) Hands-On Introduction to LabVIEW for

Scientists and Engineers 4th Edition
http://ebooksecure.com/product/ebook-pdf-hands-on-introduction-
to-labview-for-scientists-and-engineers-4th-edition/
Statistics for Biomedical Engineers and Scientists: How

to Visualize and Analyze Data 1st Edition - eBook PDF
https://ebooksecure.com/download/statistics-for-biomedical-
engineers-and-scientists-how-to-visualize-and-analyze-data-ebook-
pdf/
INTRODUCTION TO
PROBABILITY AND STATISTICS
FOR ENGINEERS AND SCIENTISTS
Fifth Edition
Instructor’s Manual for
INTRODUCTION TO
PROBABILITY AND STATISTICS
FOR ENGINEERS AND SCIENTISTS
Fifth Edition
Sheldon M. Ross
Department of Industrial Engineering
and Operations Research
University of California, Berkeley
AMSTERDAM • BOSTON • HEIDELBERG • LONDON

NEW YORK • OXFORD • PARIS • SAN DIEGO
SAN FRANCISCO • SINGAPORE • SYDNEY • TOKYO
Academic Press is an imprint of Elsevier
Academic Press is an imprint of Elsevier
32 Jamestown Road, London NW1 7BY, UK
525 B Street, Suite 1800, San Diego, CA 92101-4495, USA
225 Wyman Street, Waltham, MA 02451, USA
The Boulevard, Langford Lane, Kidlington, Oxford OX5 1GB, UK
Fifth Edition 2014

Copyright c 2014, 2009, 2004, 1999 Elsevier Inc. All rights reserved.
No part of this publication may be reproduced or transmitted in any form or by any means, electronic or mechanical,
including photocopying, recording, or any information storage and retrieval system, without permission in writing from
the publisher. Details on how to seek permission, further information about the Publisher’s permissions policies and our
arrangements with organizations such as the Copyright Clearance Center and the Copyright Licensing Agency, can be
found at our website: www.elsevier.com/permissions.
This book and the individual contributions contained in it are protected under copyright by the Publisher (other than
as may be noted herein).
Notices
Knowledge and best practice in this field are constantly changing. As new research and experience broaden our
understanding, changes in research methods or professional practices, may become necessary.
Practitioners and researchers must always rely on their own experience and knowledge in evaluating and using
any information or methods described here in. In using such information or methods they should be mindful of
their own safety and the safety of others, including parties for whom they have a professional responsibility.
To the fullest extent of the law, neither the Publisher nor the authors, contributors, or editors, assume any
liability for any injury and/or damage to persons or property as a matter of products liability, negligence or
otherwise, or from any use or operation of any methods, products, instructions, or ideas contained in the
material herein.
Library of Congress Cataloging-in-Publication Data

Application submitted
ISBN 13: 978-0-12-802046-3
For all information on all Elsevier Academic Press publications

visit our Web site at www.elsevierdirect.com
Table of Contents
Chapter 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1
Chapter 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2
Chapter 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Chapter 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Chapter 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Chapter 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Chapter 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Chapter 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Chapter 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Chapter 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Chapter 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
Chapter 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Chapter 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Chapter 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Chapter 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
Chapter 1
1. Method (c) is probably best, with (e) being the second best.
2. In 1936 only upper middle class and rich people had telephones. Almost all voters
have telephones today.
3. No, these people must have been prominent to have their obituaries in the Times;
as a result they were probably less likely to have died young than a randomly chosen
person.
4. Locations (i) and (ii) are clearly inappropriate; location (iii) is probably best.
5. No, unless it believed that whether a person returned the survey was independent of
that person’s salary; probably a dubious assumption.
6. No, not without additional information as to the percentages of pedestrians that wear
light and that wear dark clothing at night.
7. He is assuming that the death rates observed in the parishes mirror that of the entire
country.
8. 12,246/.02 = 612,300
9. Use them to estimate, for each present age x, the quantity A(x), equal to the average
additional lifetime of an individual presently aged x. Use this to calculate the average
amount that will be paid out in annuities to such a person and then charge that person
1 + a times that latter amount as a premium for the annuity. This will yield an average
profit rate of a per annuity.
10. 64 percent, 10 percent, and 48 percent.
1
Chapter 2
2. 360/r degrees.
6. (d) 3.18
(e) 3
(f ) 2√
(g) 5.39
7. (c) 119.14
(d) 44.5
(e) 144.785
8. Not necessarily. Suppose a town consists of n men and m women, and that a is the
average of the weights of the men and b is the average of the weights of the women.
Then na and mb are, respectively, the sums of the weights of the men and of the
women. Hence, the average weight of all members of the town is
na + mb
= a p + b (1 − p)
n+m
where p = n/(n + m) is the fraction of the town members that are men. Thus, in
comparing two towns the result would depend not only on the average of the weights
of the men and women in the towns but also their sex proportions. For instance, if
town A had 10 men with an average weight of 200 and 20 women with an average
weight of 120, while town B had 20 men with an average weight of 180 and 10
women with an average weight of 100, then the average weight of an adult in town
A is 200 13 + 120 23 = 440
3 whereas the average for town B is 180 3 + 100 3 = 3 .
2 1 460
10. It implies nothing about the median salaries but it does imply that the average of the
salaries at company A is greater than the average of the salaries at company B.
11. The sample mean is 110. The sample median is between 100 and 120. Nothing can
be said about the sample mode.
12. (a) 40.904
(d) 8, 48, 64
13. (a) 15.808
(b) 4.395
2
Instructor’s Manual 3

14. Since xi = nx̄ and (n−1)s2 = xi2 −nx̄ 2 , we see that if x and y are the unknown
values, then x + y = 213 and
x 2 + y2 = 5(104)2 + 64 − 1022 − 1002 − 1052 = 22,715
Therefore,
x 2 + (213 − x)2 = 22,715
Solve this equation for x and then let y = 213 − x.
15. No, since the average value for the whole country is a weighted average where the
average wage per state should be weighted by the proportion of all workers who
reside in that state.
19. (a) 44.8
(b) 70.45
20. 74, 85, 92
21. (a) 84.9167
(b) 928.6288
(c) 57.5, 95.5, 113.5
25. (a) .3496
(b) .35
(c) .1175
(d) no
(e) 3700/55 = 67.3 percent
26. (b) 3.72067
(c) .14567
28. Not if both sexes are represented. The weights of the women should be approxi-
mately normal as should be the weights of the men, but combined data is probably
bimodal.
30. Sample correlation coefficient is .4838
31. No, the association of good posture and back pain incidence does not by itself imply
that good posture causes back pain. Indeed, although it does not establish the reverse
(that back pain results in good posture) this seems a more likely possibility.
32. One possibility is that new immigrants are attracted to higher paying states because
of the higher pay.
33. Sample correlation coefficient is .7429
4 Instructor’s Manual
34. If yi = a + bxi then yi − ȳ = b(xi − x̄), implying that

(xi − x̄)(yi − ȳ) b b
= √ =
(xi − x̄) 2 (yi − ȳ) 2 b2 |b|
35. If ui = a + bxi , vi = c + dyi then

(ui − ū)(vi − v̄) = bd (xi − x̄)(yi − ȳ)
and

(ui − ū)2 = b2 (xi − x̄)2 , (vi − v̄)2 = d 2 (yi − ȳ)2
Hence,
bd
ru,v = rx,y
|bd|
36. More likely, taller children tend to be older and that is why they had higher reading
scores.
37. Because there is a positive correlation does not mean that one is a cause of the other.
There are many other potential factors. For instance, mothers that breast feed might
be more likely to be members of higher income families than mothers that do not
breast feed.
Chapter 3
1. S = {rr, rb, rg, br, bb, bg, gr, gb, gg} when done with replacement and S =
{rb, rg, br, bg, gr, gb} when done without replacement, where rb means, for instance,
that the first marble is red and the second green.
2. S = {hhh, hht, hth, htt, thh, tht, tth, ttt}. The event {hhh, hht,hth, thh} corresponds
to more heads than tails.
3. (a) {7}, (b) {1, 3, 4, 5, 7}, (c) {3, 5, 7}, (d) {1, 3, 4, 5}, (e) {4, 6}, (f ) {1, 4}
4. EF = {(1, 2), (1, 4), (1, 6)}; E ∪ F = {(1, 1), (1, 2), (1, 3), (1, 4), (1, 5), (1, 6), or
any of the 15 possibilities where the first die is not 1 and the second die is odd when
the first is even and even when the first is odd.}; FG = {(1, 4)}; EF c = {any of the
15 possible outcomes where the first die is not 1 and the two dice are not either both
even or both odd}; EFG = FG.
5. (a) 24 = 16
(b) {(1, 1, 0, 0), (1, 1, 0, 1), (1, 1, 1, 0), (1, 1, 1, 1), (0, 0, 1, 1), (0, 1, 1, 1),
(1, 0, 1, 1)}
(c) 22 = 4
6. (a) EF c G c (b) EF c G (c) E ∪ F ∪ G (d) EF ∪ EG ∪ FG
(e) EFG (f ) E c F c G c (g) E c F c ∪ E c G c ∪ F c G c
(h) (EFG)c (i) EF G c ∪ EF c G ∪ E c FG (j) S
7. (a) S (b) 0 (c) E (d) EF (e) F ∪ EG
9. 1 = EF c G c 2 = EF G c 3 = E c F Gc 4 = EFG 5 = E c FG 6 = EcF cG
7 = EF c G
10. Since E ⊂ F it follows that F = E ∪E c F and since E and E c F are mutually exclusive
we have that
P(F ) = P(E) + P(E c F ) ≥ P(E)
11. Write ∪Ei as the union of mutually exclusive events as follows:
∪Ei = E1 ∪ E1c E2 ∪ E1c E2c E3 ∪ · · · ∪ E1c c

En−1 En
Now apply Axiom 3 and the results of Problem 10.

12. 1 ≥ P(E ∪ F ) = P(E) + P(F ) − P(EF )
5
13. (i) Write E = EF ∪ EF c and apply Axiom 3.

(ii) P(E c F c ) = P(E c ) − p(E c F ) from part (i)
= 1 − P(E) − [P(F ) − P(EF )]
14. P(EF c ∪ E c F ) = P(EF c ) + P(E c F )
= P(E) − P(EF ) + P(F ) − P(EF ) from Problem 13(i)
15. 84, 84, 21, 21, 120
16. To select r items from a set of n is equivalent to choosing the set of n − r unselected
elements.

n−1 n−1 (n − 1)! (n − 1)!
17. + = +
r−1 r (n − r)!(r − 1)! (n − 1 −r)!r!
n! r n−r n
= + =
(n − r)!r! n n r
18. (a) 1/3 (b) 1/3 (c) 1/15
19. Because the 253 events that persons i and j have the same birthday are not mutually
exclusive.
20. P(smaller of (A, B) < C) = P(smallest of the 3 is either A or B)= 2/3
21. (a) P(A ∪ B) = P(A ∪ B|A)P(A) + P(A ∪ B|Ac )P(Ac )
= 1 · P(A) + P(B|Ac )P(Ac )
= .6 + .1(.4) = .64
(b) Assuming that the events A and B are independent, P(B|Ac ) = P(B) and
P(AB) = P(A)P(B) = .06
22. Chebyshev’s inequality yields that at least 1 − 1/4 of the accountants have salaries
between $90, 000 and $170, 000. Consequently, the probability that a randomly
chosen accountant will have a salary in this range is at least 3/4. Because a salary
above $160, 000 would exceed the sample mean by 1.5 sample standard deviation,
it follows from the one-sided Chebyshev inequality that at most 1+9/4 1
= 4/13
of accountants exceed this salary. Hence, the probability that a randomly chosen
accountant will have a salary that exceeds this amount is at most 4/13.
P(RR, red side up)
23. P(RR|red side up) =
P(red side up)
P(RR)P(red side up|RR)
=
P(red side up)
(1/3)(1)
= = 2/3
1/2
24. 1/2
P(FCS)
25. P(F |CS) =
P(CS)
.02
= = 2/5
.05
P(FCS)
P(CS|F ) =
P(F )
.02
= = 1/26
.52
248
26. (a)
500
54/500 54
(b) =
252/500 252
36/500 36
(c) =
248/500 248
27. Let Di be the event that ratio i is defective.

P(D1 D2 )
P(D2 |D1 ) =
P(D1 )
P(D1 D2 |A)P(A) + P(D1 D2 |B)P(B)
=
P(D1 |A)P(A) + P(D1 |B)(P(B)
.052 (1/2) + .012 (1/2)
= = 13/300
.05(1/2) + .01(1/2)
6·5·4
28. (a) = 5/9
63
(b) 1/6 because all orderings are equally likely.
(c) (5/9)(1/6) = 5/54
(d) 63 = 216
6·5·4
(e) = 20
3·2·1
(f ) 20/216 = 5/54
29. P(A) = P(A|W )P(W ) + P(A|W c )P(W c ) = (.85)(.9) + (.2)(.1) = .785
P(W c D) (.8)(.1)
P(W c |D) = = = 16/43
P(D) .215
30. Let Ni be the event that i balls are colored red.

P(N2 R1 R2 )
P(N2 |R1 R2 ) =
P(R1 R2 )
P(R1 R2 |N2 )P(N2 )
=
P(R1 R2 |N0 )P(N0 ) + P(R1 R2 |N1 )P(N1 ) + P(R1 R2 |N2 )P(N2 )
1(1/4)
= = 2/3
0 + (1/4)(1/2) + 1(1/4)
P(R1 R2 R3 )
P(R3 |R1 R2 ) =
P(R1 R2 )
0 + (1/8)(1/2) + 1(1/4)
= = 5/6
3/8
P(DVR) 50/1000
31. P(D|VR) = = = 5/59
P(VR) 590/1000
32. (a) 1/3 (b) 1/2
33. P{S in second|S in first drawer} = P{A}/P{S in first}
P{S in first} = P{S in first|A}1/2 + P{S in first|B}1/2 = 1/2 + 1/2 × 1/2 = 3/4
Thus probability is 1/2 ÷ 3/4 = 2/3.
P(E|C)P(C)
34. P(C|E) =
P(E|C)P(C) + P(E|C c )P(C c )
(.268)(.7)
= = .8118
(.268)(.7) + (.145)(.3)
P(E c |C)P(C)
P(C|E c ) =
P(E c |C)P(C) + P(E c |C c )P(C c )
(.732)(.7)
= = .6638
(.732)(.7) + (.865)(.3)
35. (a) P{good|O} = P{good, O}/P{O}
= .2P{O|good}/[P{O|good}.2 + P{O|average}.5 + P{O|bad}.3]
= .2 × .95/[.95 × .2 + .85 × .5 + .7 × .3] = 190/825
36. (a) P{sum is 7|first is 4} = P{(4, 3)}/P{first is 4} = 1/36
1/6 = 1/6 = P{sum is 7}.
(b) Same argument as in (a).
37. (a) p5 [1 − (1 − p1 p2 )(1 − p3 p4 )]
(b) Conditioning on whether or not circuit 3 closes yields the answer
p3 [(1−(1−p1)(1−p2)][1−(1−p4)(1−p5 )]+(1−p3)[1−(1−p1p4 )(1−p2p5 )]
38. 1−P(at most 1 works) = 1−Q1 Q2 Q3 Q4 −P1 Q2 Q3 Q4 −Q1 P2 Q3 Q4 −Q1 Q2 P3 Q4 −

Q1 Q2 Q3 P4 ; where Q1 = 1 − P1 .
39. (a) 1/8 + 1/8 = 1/4

(b) P(F ∪ L) = P(F ) + P(L) − P(FL) = 1/4 + 1/4 − 2/32 = 7/16
(c) 6/32, since there are 6 outcomes that give the desired result.
40. Let Ni be the event that outcome i never occurs. Then
P(N1 ∪ N2 ) = .5n + .8n − .3n
Hence, the desired answer is 1 − .5n + .8n − .3n

41. Let W1 be the event that component 1 works. Then,
P(W1 F ) P(F |W1 )(1/2) 1/2
P(W1 |F ) = = =
P(F ) 1 − (1/2) n
1 − (1/2)n
42. 1: (a) 1/2 × 3/4 × 1/2 × 3/4 × 1/2 = 9/128
(b) 1/2 × 3/4 × 1/2 × 3/4 × 1/2 = 9/128
(c) 18/128
(d) 1 − P(resembles first or second) = 1 − [9/128 + 9/128 − P(resembles both)]
= 110/128
2: (a) 1/2 × 1/2 × 1/2 × 1/2 × 1/2 = 1/32
(b) 1/32 (c) 1/16 (d) 1 − 2/32 = 15/16
43. Prisoner A’s probability of being executed remains equal to 1/3 provided the jailer is
equally likely to answer either B or C when A is the one to be executed. To see this
suppose that the jailer tells A that B is to be set free. Then
P A to be executed | jailer says B = P{A executed, B}/P{B}

P{B|A executed}1/3
=
P{B|A exec.}1/3 + P{B|C exec.}1/3
= 1/6 + (1/6 + 1/3) = 1/3
44. Since brown is dominant over blue the fact that you have blue eyes means that both
your parents have one brown and one blue gene. Thus the desired probability is 1/4.
p3
45. (a) Call the desired probability pA . Then pA = p3 +(1−p)3
(b) Conditioning on which team is ahead gives the result
pA (1 − (1 − p)4 ) + (1 − pA )(1 − p4 )
(c) Let W be the event that team that wins the first game also wins the series. Now,
imagine that the teams continue to play even after the series winner is decided.
Then the team that won the first game will be the winner of the series if and
only if that team wins at least 3 of the next 6 games played. (For if they do they
would get to 4 wins before the other team, and if they did not then the other
team would reach 4 wins first.) Hence,
6
6 20 + 15 + 6 + 1 21
P(W ) = (1/2)i (1/2)6−i = =
i 64 32
i=3
46. Let 1 be the card of lowest value, 2 be the card of next higher value, and 3 be the
card of highest value.
(a) 1/3, since the first card is equally likely to be any of the 3 cards.
(b) You will accept the highest value card if the cards appear in any of the orderings;
1, 3, 2 or 2, 3, 1 or 2, 1, 3
Thus, with probability 3/6 you will accept the highest valued card.
47. .2 + .3 = .5, .2 + .3 − (.2)(.3) = .44, .2(.3)(.4) = .024, 0
48. Let C be the event that the woman has breast cancer. Then
P(C, pos)
P(C|pos) =
P(pos)
P(pos|C)P(C)
=
P(pos|C)P(C) + P(pos|C c )P(C c )
.9(.02)
=
.9(.02) + .1(.98)
18
=
116
49. Let C be the event that the household is from California and let O be the event that
it earns over 250, 000. Then
P(CO)
P(C|O) =
P(O)
P(O|C)P(C)
=
P(O|C)P(C) + P(O|C c )P(C c )
.063(.12)
= = .2066
.063(.12) + .033(.88)
50. P(A ∪ B) = P(A ∪ B|A)P(A) + P(A ∪ B|Ac )P(Ac )
= P(A) + P(B|Ac )P(Ac ) = .6 + .1(.4) = .64
51. The only way in which it would not be smaller than the value on card C is for card
C to have the smallest of the 3 values, which is 1/3. Hence, the desired probability
is 2/3.
Chapter 4
1. P1 = 5/10, P2 = 5/10 × 5/9 = .2778, P3 = 5/10 × 4/9 × 5/8 = .1389.
P4 = 5/10×4/9×3/8×5/7 = .0595, P5 = 5/10×4/9×3/8×2/7×5/6 = .0198,
P6 = 5/10 × 4/9 × 3/8 × 2/7 × 1/6 = .0040, where Pi = P(X = i).

2. n − 2i, i = 0, 1, . . . , n
3. P{X = 3 − 2i} = P{i tails} = Pi , where P0 = 1/8, P1 = 3/8, P2 = 3/8, P3 = 1/8.
4. (b) 1 − F (1/2) = 3/4 (c) F (4) − F (2) = 1/12 (d) lim F (3 − h) = 11/12
h→0
(e) F (1) − lim F (1 − h) = 2/3 − 1/2 = 1/6
h→0
1 3
5. (a) c 0 x dx = 1 ⇒ c = 4
.8 3
.4 x dx = .8 − .4 =
(b) 4 4 4 .384
6. Note first that since f (x)dx = 1, it follows that λ = 1/100; therefore,
150 −1/2 − e −3/2 = .3834. Also, 100 f (x)dx = 1 − e −1 = .6321.
50 f (x)dx = e 0
150
7. The probability that a given radio tube will last less than 150 hours is 0 f (x)dx =
1 − 2/3 = 1/3. Therefore, the probability desired is 52 (1/3)2(2/3)3 = .3292
8. Since the density must integrate to 1: c = 2 and P{X > 2} = e −4 = .0183.
9. With p(i, j) = P(N1 = i, N2 = j)
p(1, 1) = (3/5)(2/4) = 3/10

p(1, 2) = (3/5)(2/4)(2/3) = 2/10
p(1, 3) = (3/5)(2/4)(1/3) = 1/10
p(2, 1) = (2/5)(3/4)(2/3) = 2/10
p(2, 2) = (2/5)(3/4)(1/3) = 1/10
p(3, 1) = (2/5)(1/4) = 1/10
p(i, j) = 0 otherwise
10. (a) Show that the multiple integral of the joint density equals 1.
2
0 f (x, y)dy = 12x /7 + 6x/7
(b) 2
1 x 1
0 0 f (x, y)dy dx = 0 (6x /7 + 3x 3 /14)dx = 15/56.
(c) 3
11

n
11. P{M ≤ x} = P{X1 ≤ x, X2 ≤ x, . . . , Xn ≤ x} = P{Xi ≤ x} = x n .
i=1
Differentiation yields that the probability density function is nx n−1 , 0 ≤ x ≤ 1.
12. (i) Integrate over all y to obtain fX (x) = xe −x
(ii) Integrate the joint density over all x to obtain fY (y) = e −y (since
xe −x dx = 1).
(iii) Yes since the joint density is equal to the product of the individual densities.
1
13. (i) x 2dy = 2(1 − x), 0 < x < 1.
y
(ii) 0 2dx = 2y, 0 < y < 1.
(iii) No, since the product of the individual densities is not equal to the joint density.
14. fX (x) = k(x) 1(y)dy, and fY (y) = 1(y) k(x)dx. Hence, since 1 =
f (x, y)dydx = 1(y)dy 1(x)dx. we can write f (x, y) = fX (x)fY (y) which
proves the result.
15. Yes because only in Problem 12 does the joint density factor.
16. (i) P(X + Y ≤ a) = f (x, y)dxdy
x+y≤a
= fX (x)fY ( y)dxdy = FX (a − y)fY ( y)dy

x≤a−y
(ii) P{X ≤ Y } = fX (x)dx fY ( y)dy = FX ( y)fY ( y)dy.

x<y
17. P{W ≤ a} = fI (x)fR (y)dydx

x 2 y≤a
√
a 1 1 a/x 2 1
= 0 0 + √a 0 = 3a − 2a2/3 + a2 √
a 6x(1 − x)/x 4dx
The density is now obtained upon differentiation:
1
fW (a) = 3 − 3a + 2a √ 6(1 − x)/x 3dx − 3(1 − a1/2 )
1/2
a
1
19. (a) fY (y) = 0 f (x, y)dx = 2/7 + 3y/14, 0 < y < 2. Hence,
12x 2 + 6xy
fx|y (x|y) = , 0 < x < 1.
4 + 3y
20. PX |Y (x|y) = PX (x) is equivalent to PX ,Y (x, y)/PY (y) = PX (x) which is the condi-
tion (3.8). The verification in (b) is similar.
21. E[X ] = 5/10 + 5/9 + 5/12 + 5/21 + 25/252 + 1/42 = 1.833
22. E[X ] = 0 by symmetry.
23. The expected score of a meteorologist who says that it will rain with probability p is
E = p∗ [1 − (1 − p)2 ] + (1 − p∗ )[1 − p2 ]
Differentiation yields that

dE
= 2p∗ (1 − p) − 2p(1 − p∗ ).
dp
Setting the above equal to 0 yields that the maximal (since the second derivative is
negative) value is attained when p = p∗ .
24. If the company charges c, then
E[profit] = c − Ap
Therefore, E[profit] = .1A when c = A(p + .1).

25. (a) E[X ], because the randomly chosen student is more likely to have been on a
bus carrying a large number of students than on one with a small number of
students.
(b) E[X ] = 40(40/148) + 33(33/148) + 25(25/148) + 50(50/148) ≈ 39.28
E[Y ] = (40 + 33 + 25 + 50)/4 = 37
26. Let X denote the number of games played.
E[X ] = 2[p2 + (1 − p)2 ] + 3[2p(1 − p)] = 2 + 2p(1 − p)
Differentiating this and setting the result to 0 gives that the maximizing value of p is
such that
2 = 4p
27. Since f is a density it integrates to 1 and so a + b/3 = 1. In addition 3/5 = E[X ] =
1
0 x(a + bx )dx = a/2 + b/4. Hence, a = 3/5 and b = 6/5.
2
28. E[X ] = α 2 x 2 e −αx dx = y2 e −y dt/α = 2/α (upon integrating by parts twice).

1
29. E[Max] = 0 xnx n−1dx = n/(n + 1) where we have used the result of Problem 11.
P{Min ≤ x} = 1 − P{Min > x} = 1 − P{Xi > x} = 1 − (1 − x)n , 0 < x < 1.
Hence, the density of Min is n(1 − x)n−1 , 0 < x < 1; and so
1 1
n−1
E[Min] = nx(1 − x) dx = n(1 − y)yn−1 dy = 1/(n + 1).
0 0
30. P{X n ≤ x} = P{X ≤ x 1/n } = x 1/n . Hence, fX n (x) = x (1/n−1)/n, and so

1 1 1/n
E[X n ] = x dx = 1/(n + 1). Proposition 5.1 directly yields that E[X n ] =
n 0
1 n
0 x dx = 1/(n + 1).
1 2 √
31. E[cost] = 0 (40 + 30 x)dx = 40 + 10 × 23/2 = 68.284
2
32. (a) E[4 + 16X + 16X 2 ] = 164
(b) E[X 2 + X 2 + 2X + 1] = 21
1 if the ith ball chosen is white
33. Let Xi = .
0 otherwise
Now E[Xi ] = P{Xi = 1} = 17/40 and so E[X ] = 170/40.
Suppose the white balls are arbitrarily numbered before the selection and let
1 if white ball number i is selected,

Yi =
0 otherwise.
Now E[Yi ] = P{Yi = 1} = 10/40 and so E[X ] = 170/40.

34. (a) Since x
F (x) = e −x dx = 1 − e −x
0
if follows that
1/2 = 1 − e −m or m = log(2)
(a) In this case, F (x) = x, 0 ≤ x ≤ 2; hence m = 1/2.
35. Using the expression given in the hint yields that
d
E[|X − c|] = cf (c) + F (c) − cf (c) − cf (c) − [1 − F (c)] + cf (c)
dc
= 2F (c) − 1
Setting equal to 0 and solving gives the result.

36. As F (x) = 1 − e −2x , we see that
1
p = 1 − e −2mp ormp = − log(1 − p)
2
198 200
37. E[Xi ] = 50 / 50 = 150×149
200×199 . Hence E[ Xi ] = 75 × 149/199 = 56.156.

38. Let Xi equals 1 iftrial i is a success and let it equal
0 otherwise. Then X = Xi
and so E[X ] = E[Xi ] = np. Also Var(X ) = Var(Xi ) = np(1 − p) since the
variance of Var(Xi ) = E[Xi2 ] − (E[Xi ])2 = p − p2 . Independence is needed for
the variance but not for the expectation (since the expected value of a sum is always
the sum of the expected values but the corresponding result for variances requires
independence).
39. E[X ] = (1 + 2 + 3 + 4)/4 = 10/4. E[X 2 ] = (1 + 4 + 9 + 16)/4 = 30/4, and
Var(X ) = 1.25
40. p1 + p2 + P3 = 1 p1 + 2p2 + 3p3 = 2 and the problem is to minimize and maximize

p1 +4p2 +9p3 = P1 +4(1−2p1)+2p1 +4. Clearly, the maximum is obtained when
p1 = 1/2 — the largest possible value of p1 since p3 = p1 — (and p2 = 0, p3 = 1/2)
and the minimum when p1 = 0 (and p2 = 1, p3 = 0).
41. Let Xi denote the number that appear on the ith flip. Then E[Xi ] = 21/6. E[Xi2 ] =
91/6, and Var(Xi ) = 91/6 − 49/4 = 35/12. Therefore,

E Xi = 3 × 21/6 = 21/2; Var Xi = 35/4.
42. 0 ≤ Var(X ) = E[X ]2 − (E[X ])2 . Equality when the variance is 0 (that is, when X
is constant with probability 1).
9 10
43. E[X ] = x(x − 8)dx + x(10 − x)dx
8 9 9 10
E[X 2 ] = x 2 (x − 8)dx + x 2 (10 − x)dx and Var(X ) = E[X 2 ]−(E[X ])2
8 9 10
8.25
E[Profit] = − (x/15 + .35)f (x)dx + (2 − x/15 − .35)f (x)dx
8 8.25
1−x
44. (a) fX1 (x) = 3 (x + y)dy
0
= 3x(1 − x) + 3(1 − x)2 /2
3
= (1 − x 2 ), 0 < x < 1,
2
with the same density for X2 .
(b) E[Xi ] = 3/8, Var(Xi ) = 1/5 − (3/8)2 = 19/64
3/16, i =0
1/8, i =1 1/2 i = 1
45. PX1 (i) = PX2 (i) =
5/16, i =2 1/2 i = 2
3/8, i =3
E[X1 ] = 30/16 Var(X1 ) = 19/4 − (15/8)2 = 1.234, E[X2 ] = 3/2
Var(X2 ) = .25
1 1−x
46. E[X1 X2 ] = 3 xy(x + y)dydx
0 0
1 1−x
= 3 x (xy + y2 )dy
0 0
1
= 3 x(x(1 − x)2 /2 + (1 − x)3 /3))dx
0
Another random document with
no related content on Scribd:
La igualtat es condició de la llibertat. Desde’l moment que varias
iniciativas s’agrupan y han de manifestarse al meteix temps, per
forsa han de subjectarse á reglas generals que determinin fins á quin
punt pot arrivar cada una de ellas. Al Estat li correspon fixar
aquestas reglas, pera las quals no pót tenir altre criteri que’l de la
igualtat, puig que iguals són las entitats á que deu aplicarlas. La lley
ha de ser general é igualataria, sens concedir preferencias á cap
individualitat en perjudici de las altras.
La igualtat davant la lley es una de las més preciosas conquistas dels

nostres temps. Si’s reconeix una llibertat, ha de reconeixers pera
tothom: si s’imposa una limitació, á tothom ha de obligar. La lley de
rassas va fentse completament impossible en las societats civilisadas.
La igualtat de drets y de obligacions es una de las condicions
características de la vida moderna.
Mes, aquesta igualtat de drets y d’obligacions; aquesta comunitat de

llibertats y de limitacions, lluny de cohibir las iniciativas particulars,
las favoreixen. Lo dret á la llibertat no es més que’l reconeixement de
facultats de las quals cada individuo pot usar com millor li sembli,
dintre de las limitacions que regulan llur exercici al sol objecte de
ferlo possible. La igualtat en los medis de que pot usar cada hú, no
vol dir que hagin de ser iguals los productes que’n resultin, sinó al
contrari. Res fomenta tant las varietats com la seguretat de que
ningú dins de la societat gosa de majors ni menors drets que’ls altres.
La igualtat de drets y de debers es la forma més perfecta de la

garantía que deu donar l’Estat á las llibertats individuals. Cada qual
s’avé á veure la seva iniciativa limitada, á condició de qué las dels
demés estiguin subjectas á idéntica limitació.
D’aquest principi de la igualtat del dret y del deber, que es condició

de la llibertat, com de tots los principis que naixen del interés
col·lectiu, se n’ha volgut tréure conseqüencias perillosas. “Si la
llibertat ha de ser igual, s’ha dit, lo ideal de la humanitat es tenir una
sola lley: tota unificació, per conseqüencia, es un pas cap á la
perfecció. La igualtat davant la lley sóls será una veritat lo dia que la
lley sigui igual pera tots los homens.”
D’aqui la tendencia de tots los poders cap á la concentració; d’aquí

que totas las manifestacions de vida local s’hagin presentat com
obstacles al progrés; d’aquí, en una paraula, l’origen y la excusa de
totas las tiranias.
Lo absurdo de tals conseqüencias no es difícil de ser posat en

evidencia. Lo principi de la igualtat de dret no prejutja la extensió
que hagi de tenir la lley. La lley ha de ser igual pera tots aquells á qui
obligui, pero d’aixó no se ne deduheix si han de ser molts ó pochs los
obligats. Pera fixar la extensió de la lley, ó en altres térmens, pera
determinar la mida que han de tenir los Estats, es precis atendre á
altras consideracions, que’ns proposem examinar en un dels próxims
capítols.
Pera l’objecte que en lo present tractem nos bastará afirmar, que la

igualtat es un dels carácters de tota lley, sigui la que sigui la extensió
d’aquesta. Si la lley es local ó exclusiva de una comarca, sos efectes
han de ser los meteixos pera tots los elements d’aquesta: si es
nacional, tots los de la nació han de ser igualment obligats: si es
internacional, no ha de fer diferencia en pró de cap de las nacions
convingudas. En aquest sentit y no en altre ha de ser presa la igualtat
com condició de llibertat.
La igualtat, ademés, es element necessari al Estat pera poder cumplir

sa missió de fomentar lo progrés y la cultura. La protecció que
otorgui als interessos dels associats, ha de ser igual pera tots, y tots
han de poder aprofitarsen. Qualsevol disposició que favoreixi un
interés particular en perjudici d’altres interessos, es illegitíma y
tiránica. Si l’Estat, per exemple, s’encarrega de serveys públichs, las
condicions pera utilisarlos han de ser iguals pera tots los associats.
Lo correu, lo telégrafo, lo giro, etc., etc., han d’estar á la disposició de
tots los que cumpleixin las condicions fixadas pera servirsen.
No hi ha dupte que la igualtat es element necessari en quant l’Estat

hagi de manifestarse com fomentador de la cultura, pero convé no
perdre de vista, que d’aquesta missió se n’ha abusat molt, y que sa
exageració ha causat grans perjudicis á la llibertat, produhint efectes
completament contraris als que s’esperavan. Ab la excusa
d’aumentar lo benestar y fomentar lo progrés, los poders públichs
van extenent llur acció á totas las manifestacions de la vida social,
perjudicantlas á totas. L’un dia invocan la higiene, y nos subjectan á
cent vexacions, que tot ho produheixen menys la millora de la salut
pública; l’endemá’s conmouhen davant d’una desgracia accidental
causada per un vapor ó un camí de ferro, é imposan als viatjers cent
entrabanchs y obligacions, que sens aumentar ni una mica llur
seguretat, dificultan la expedició de llurs negocis. Y pera cada nova
branca de la activitat en que intervenen, crean nous cossos de
funcionaris, que aumentant la forsa de la burocracia organisada, fan
que las intrussions hagin de creixer en progressió geométrica, y
elevan los gastos del Estat á xifras impossibles de sostenirse baix
pena de condemnar las nacions á la ruina.
No negarem que hi ha materias en que la intervenció igualataria del

Estat hagi de ser beneficiosa. Prescindint dels serveys públichs, la
unificació de la moneda, dels pesos y mesuras y algunas altras
favoreixen y simplifican las transaccions, aumentant lo moviment
general. En alguns punts del dret, convé tal vegada que la lley
extengui la seva acció igualataria no sóls á una nació, sinó al major
número de nacions possible, com, per exemple, en los referents als
actes de comers, que ordinariament se practican desde parts
distintas del globo. Lo que si negarem, es que l’afany unificador que
tant fa travallar als poders quan no se’ls ferma molt curts, respongui
á la missió de foment y de cultura encarregada al Estat.
Quan lo régimen general d’aquest se separa de la combinació

armónica dels interessos particulars ab lo general, ó sigui de la
llibertat ab la igualtat, forsosament ha de caure en un extrem
perjudicial á uns ó altres. Si se’n separa per inclinarse cap al costat de
la llibertat, lo perjudici es petit: si va á parar al altre extrem, com
succeheix quasi sempre per desgracia, los perjudicis són de
trascendencia. Del afany unificador no’n pot resultar més que una
organisació semblant á la militar. Las voluntats individuals han de
inclinarse davant de la ordenansa, y las iniciativas, trovant obstacles
per tot arreu, han de encongirse y enervarse. Quan una nació está
subjecta á tal régimen, tot s’espera del Estat; mes com aquest, quan
deixa de ser la sintésis de las iniciativas particulars, es inepte pera
produhir cap millora, lo natural é inevitable es que porti la nació cap
á la decadencia.
Miris com se vulgui, la igualtat no es un element de progrés sino en

quant es condició de la llibertat. Aquesta es la que produheix l’avens
y la millora, fills sempre de la diferenciació, y per lo tant, l’interés
general ha de ser sempre considerat com la suma dels particulars.
Aixis ho considera lo sistema particularista, quals grans ventatjas
poden condensarse en la resistencia organisada que oposa á las
invasions del igualatarisme.
L’argument capital dels unificadors es que ells favoreixen la marxa

de la civilisació que, diuhen, camina cap á la unitat. Pera ells, l’ideal
de la humanitat es un sol Estat, ab un sol poder, una sola lley, una
sola relligió, una sola llengua etc., etc.. Llur objectiu es la simplicitat
portada al extrem de no ser possible la mes petita diferenciació.
Somian no sols en la pau de nació á nació, sino també en la pau entre
tots los elements que avuy están en competencia. Las iniciativas
particulars los destorban, y voldrian suplirlas per una reglamentació
uniforme, que previngués tots los casos y s’estengués per tot arreu.
Sols en cas de realisarse llur somni creurian que l’home ha arrivat al
estat de perfecció, que fan consistir en la igualtat absoluta.
Admetem en suposició que s’ha realisat aquest somni y ¿que

tindriam? Tindriam avans que tot, que’ls homens que formessin
aqueixa societat ideal no foran pas com los que avuy corren. Los que
coneixem tenen voluntat propia, y no’s decideixen á cap acció, ni á la
més insignificant, sens haber pesat los móvils en pró y en contra. Los
veyem subjectes á passions y desitjos, y capassos de grans virtuts y
de grans vicis. Los mirem amants de llur dignitat personal, y
estimant més que tot la independencia. Són, en una paraula, sers
intel·ligents, sensibles y lliures. Tindriam, ademés, la societat
estancada, petrificada, inmóvil. Aixafadas las iniciativas individuals;
contrariats los desitjos; empresonadas las passions; enervats los
carácters per la regimentació, la lluyta fora tan morta que no podria
produhir cap millora. En la societat somiada pels uniformistas hi
regnaria verdaderament la pau y la quietut, pero fora la pau y quietut
dels cementeris. Seria una societat d’autómatas, incapás de tot be y
de tot mal, á la qual podria ab molta propietat aplicarse la imprecació
del Dante. No valdria la pena de parlar d’ella: bastaria mirarla… y
passar.
L’ideal de la nostra societat basada en lo particularisme es tota una

altra cosa. Lliures los individuos, lliures las corporacions, lliures las
regions, lliures las nacions y rassas, pero units tots per los suaus
llassos de la germanor y del afecte; essent lo poder productor de la
igualtat mes ó menys fort segons la afinitat que existís entre’ls
elements que degués regular; en activitat constant y creixent las
iniciativas; lluytant totas per lo progrés y la millora, pero
contingudas per l’interés comú dins dels límits de la competencia; las
agregacions d’individuos y de familias formant regions; las regions,
Estats confederats; los Estats confederats, Lligas, y las Lligas estant
enllassadas entre ellas per los principis del dret internacional,
traduhits en concordats y lleys positivas, la humanitat entera estaria
organisada de conformitat ab las ensenyansas de la naturalesa. Las
mil varietats que se mostrarian foran no sols reconegudas, sino
fomentadas, y per la unió expontánea formarian la gran unitat de la
especie humana, agermanada per la llibertat. Dintre d’aquest gran
conjunt, cada agrupació, cada poble, cada rassa aniria desenrotllanse
en consonancia ab sos propis interessos y aspiracions, y’s donaria las
institucions y lleys que més se acomodessin al estat de sa civilisació y
cultura, passant de lo senzill á lo complicat segons fossin pocas ó
moltas las necessitats de cada col·lectivitat de las unidas.
Dins de la organisació que naix del sistema particularista, l’element

d’igualtat, tan essencial al Estat com lo de llibertat, no ha de
presentarse de molt tan absorvent y tiránich com dins de la
organisació filla dels oposats sistemas. Variant las manifestacions de
la llibertat y del dret que la garantisa de comarca á comarca, de regió
a regió, de poble á poble, lo principi igualatari se manifestaria suau y
soportable, puig que sos beneficis estarian á la vista. Reduhit á forsa
reguladora, en compte de posar trabas al progrés, contribuhiria á
fomentarlo.
La armonía entre la varietat y la igualtat; entre la llibertat y

l’autoritarisme; entre’ls interessos individuals y’ls col·lectius, sóls pot
realisarse dins de la organisació particularista. En tota organisació
unificadora es impossible. Si s’esmotxan las atribucions y’s mina la
forsa de la autoritat, ve lo desordre, y l’exercici dels drets de la
llibertat se fa impracticable per l’abús meteix d’aquesta. Si s’arma ab
gran poder á la autoritat, aquesta, que per sa propia naturalesa ha de
ser absorvent é invasora, atropella la llibertat, y’l régimen del Estat
se converteix en tiránich. Dins del unitarisme no hi cap lo terme mitj,
y la vida normal del Estat concentrat es passar de las revolucions
esbojarradas á las reaccions miserables. Ó l’element igualatari romp
lo fré y s’engoleix á son contrari, ó l’element lliberal, trencant tota
lligadura y privantse del concurs del altre, se suicida per falta de
resistencia reguladora. De rés serveixen las componendas que se han
ensajat; de rés que’s proclamin drets y garantías. Si’s deixa al
individuo aislat al davant del poder concentrat y organisat, aquest
acaba indefectiblement per ser l’amo, després de destruhir
directament aquells drets y garantías, ó de deixarlos completament
irrisoris pera més befa. Si no se deixa al individuo aislat, sinó que se’l
agrupa en corporacions que siguin verdaderas institucions
moderadoras y armonisadoras, l’unitarisme’s desnaturalisa é
invadeix lo camp propi del sistema oposat. Las ventatjas que
s’obtinguin en las organisacions mixtas, naixen del element
particularista que tempera l’unificador.
Fins las escolas que sostenen que una de las missions del Estat es la
de amparar al débil contra’l fort, fentlo intervenir en la distribució
dels medis morals y materials de benestar y de perfecció, per més
que’s diguin igualatarias, no pretenen de fet sinó consagrar la
desigualtat. Si’ls recursos socials han de favorir als que per llurs
condicions no tenen prou forsas propias pera sortir victoriosos en la
lluyta per la existencia, los medis que s’emplehin han de ser
desiguals. La evolució que van fent las escolas socialistas, apartantse
del comunisme igualatari y declarantse en pró del col·lectivisme
anárquich, es la millor proba de las ventatjas que lo element llibertat
va guanyant sobre l’element igualtat. La regeneració social no
s’espera ja de la regimentació autoritaria, que convertiria als pobles
en ramats, sinó que’s busca pel camí de conservar y fomentar la lliure
iniciativa individual y corporativa. Las reformas més tracendentals
que indican aquellas escolas, són las referents al dret civil, á la
organisació de la propietat moble é inmoble. En lo terreno polítich, la
escola col·lectivista en mitj de sas vaguetats tendeix á la exageració
del particularisme.
Resumint ja las ideas exposadas en aquest capítol, direm que la

igualtat es un element tan necessari al Estat com la varietat, puig que
sóls per ella pot regularse l’interés col·lectiu, igualment llegítim que
l’individual. La igualtat es condició essencial de la llibertat en
exercici y del dret que la garantisa, pero es al meteix temps llur major
perill, sinó se la reduheix á límits que no pugui traspassar. Essent la
varietat y la igualtat dos principis contradictoris, y debent descansar
en los dos las societats, la missió del Estat es armonisarlos de
manera, que aunats contribuheixin á la consecució dels fins socials.
Sempre que un dels dos principis logra predominar, naix lo desordre,
y l’Estat sufreix una malaltía grave. Si’l desequilibri prové d’excés de
llibertat, se manifesta’l mal per la exuberancia de moviment, lo
progrés s’atropella, y entre ensopegadas y caigudas, lluny de avansar,
retrocedeix: si prové d’excés d’autoritarisme igualatari, l’anémia
dona iguals conseqüencias. Las organisacions unitarias son
impotents pera establir y conservar l’equilibri, que es, en cambi, la
base de la organisació particularista.
Capitol V.
Dimensions del estat
La multiplicitat d’Estats es un fet necessari.– La resistencia á la unificació es
lley de la historia.– Ventatjas dels Estats reduhits.– Generalisació de la
educació política.– Intensitat del patriotisme.– Adaptació de la lley á las
necessitats del poble.– Energía de la acció social pera lo progrés.–
Ventatjas del Estat gran.– Extensió de la lley.– Dificultat de las faccions
locals y de las petitas guerras.– La guerra es en ells menys freqüent, pero
més terrible.– Ineficácia de la unificació forsada.– Divisió interior dels
francesos.– Ni l’Estat gran ni’l petit resolen lo problema de la organisació de
las societats.– La solució está en la associació d’Estats, baix la base del
particularisme.
La humanitat no forma ni ha format jamay un sol tót polítich. Per

més que ho hagin intentat tots los ambiciosos que menciona la
historia; per més que totas las ideas novas y generosas hagin tingut
pretensions á guanyarse’ls cors ó las intel·ligencias de la humanitat
entera; per més que tots los pobles que han passat per épocas de
sobra de vida hagin aspirat á ser los amos de la terra, aquesta ha
estat sempre dividida en Estats més ó menys grans, y’ls homes que la
habitan han format sempre innumerables agrupacions ó pobles.
La resistencia á la unificació; la rebeldía del esperit de independencia

de cada agrupació constituhida contra qualsevol imposició, es pot ser
la lley més constant que’s desprén de las ensenyansas de la historia.
La obra de tots los unificadors, lo domini de totas las ideas, la
influhencia de tots los pobles absorvents, han durat tan sóls mentres
s’han conservat las forsas que las sostenian. Al punt meteix que las
forsas han minvat, los unificats, los dominats, los influhits han alsat
lo cap y procurat recobrar llur personalitat é independencia. Contra
las unificacions naixen las revoltas; contra las ideas, los cismas;
contra las influencias, la protesta. Los imperis d’Alexandre, de Carles
V, de Napoleon, se desfán y s’esmicolan al aclucar los ulls los
conquistadors. Alguns d’aquestos han hagut de presenciar en vida
l’enderrocament de llur obra, com Bonaparte desde l’isla de Santa
Elena. Las aglomeracions, tant si’s basan en ideas com si son
degudas á influhencias predominants, no resisteixen més que’ls
imperis. La idea cristiana arriva á conquistar las conciencias de tot
Europa y d’una gran part del mon civilisat, pero no logra pas
mantenirse compacta. Després de haverse dividit en duas grans
seccions, cada una d’aquestas se subdivideix en diferents sectas; y si
la iglesia oriental grega ha de contemplar com varis jefes poderosos
se disputan la preeminencia, la iglesia occidental llatina degué sufrir
adolorida las amputacions operadas pel protestantisme, al separar de
sa obediencia á nacions poderosíssimas. La aglomeració romana,
portada á terme per la major constancia que fins ara ha demostrat
cap poble, no va durar pas més que lo que durá la forsa dels
aglomeradors. Al minvar aquesta, cada provincia va alsarse á nació, y
á la acció unificadora de Roma va seguir la reacció del esmicolament
deslligat del feudalisme.
La resistencia á la unificació com lley de la historia es tan constant,

que’s nota no sóls en las ocasions extraordinarias; com quan s’ha
format en gran imperi per la forsa, ó s’ha imposat una idea, ó la
potencia política d’un poble ha fet sentir á altres pobles sa
influhencia, sinó també en la marxa natural y ordinaria de las
societats. Dins de las agrupacions nacionals més antiguas y unidas
per comunitat de interessos morals y materials, las regions y
comarcas ab personalitat propia no deixan jamay de travallar per
l’aument de llurs drets y atribucions. Si tenen llengua especial, la
cultivan y la extenen; si alguna de las brancas del dret es distinta de
las similars en altras regions, la guardan ab respecte; pera’l cuidado
de llurs interessos particulars, no’s fian d’altres, sinó que volen
directament administrarlos. A mida que un poble avansa, va resistint
més y més á la unificació. Se comensa per demanar la decentralisació
administrativa y s’acaba per exigir la diferenciació política.
La divisió de la humanitat en agrupacions políticas ó Estats no es

més que l’efecte de la lley histórica que estem analisant. Es un fet
necessari, conseqüencia fatal del desitj de llibertat encarnat en
l’home, y la forsa que l’impulsa no es altra cosa que la manifestació
en lo camp polítich social del horror á la uniformitat que sent la
naturalesa.
Puig que la humanitat ha de viure dividida en agrupacions políticas,

natural es que s’hagi volgut esbrinar la extensió que han de tenir
aquestas. Plantejem la qüestió en termens concrets, preguntantnos
quinas son las ventatjas y quins los inconvenients dels Estats grans y
dels petits respectivament.
Entenguis be, que al dir Estats grans y Estats petits parlem sóls de
una manera relativa. En la Grecia antigua, ahont lo tipo del Estat era
la ciutat, la aglomeració d’alguns centenars de mils ciutadans era
considerada un Estat grandíssim, mentres que al cor del Assia, al
costat dels grans imperis despótichs, una nació d’alguns milions
d’habitants ab prou feynas mereixia’ls honors de ser atesa com
entitat política. En los temps moderns l’Estat no’s condensa en una
ciutat ni tampoch en una comarca, sino que s’extén á moltas y
comprén, per regla general, alguns milions d’individuos. La extensió
d’un Estat, ademés, es relativa als medis de comunicació entre las
parts que’l forman. Avuy que’l telégrafo ha suprimit las distancias
pera la paraula, y los camins de ferro las han escursadas pera’l
transport material de personas y objectes, un Estat que s’estengui á
cents kilómetres quadrats de territori es més petit que los que en
temps no molt llunyans se reduhian á poquíssimas lleguas. Entre’ls
Estats grans, donchs, comprenem als que ho són comparats ab los
majors del món civilisat, y entre’ls petits hi contem als que ni per la
extensió del territori ni per llur població poden posarse al costat dels
grans, tant si’s forman no més que d’una ciutat, com si comprenen
ademés una comarca gran ó varias de petitas. L’Estat gran, baix lo
punt de vista que estem examinant, es lo que disposa d’elements y
forsa pera fer sentir son pes al exterior: l’Estat petit es lo que, per no
disposar de tals medis, ha de reduhirse á la vida interior. La Fransa,
la Gran Bretanya, la Russia, la meteixa Espanya, son en aquest sentit
Estats grans: la Bélgica, la Holanda, los Cantons suissos, Andorra, las
ciutats lliures de Alemania, consideradas en llur vida interior, son
Estats petits.
La primera ventatja que’s nota en los Estats petits es que extenen la

educació política á tots los ciutadans, estant sa extensió en rahó
inversa de llur grandaria. Los assumptos de la vida pública estan á
tret de tots los membres del Estat, y com que’ls tocan d’aprop, per
forsa han d’interessarshi. Tant si’l poder es exercit per la generalitat,
com si está concentrat en una sola ó en pocas mans, sas decisions son
comentadas y discutidas, y sa execució minuciosament vigilada.
Tothom está enterat dels assumptos que’s tractan, y sobre’l més
insignificant se forma opinió. Los arguments que se donan en pró y
en contra de cada qüestió que’s posa á la ordre del dia, son pesats y
criticats en l’interior de las familias y en las reunions de tota especie,
essent aquest exámen y crítica una verdadera escola política. Si
s’examina als pastors més ignorants de la vall d’Andorra ó de
qualsevol dels Cantons primitius suissos, se’ls trovará al corrent dels
problemas d’interés públich que s’han plantejat en llur pays, y
disposats á donar rahons en pró ó en contra de una solució
determinada. Lo poder no pot separarse de la opinió pública sens
mereixer la reprobació general. Per poch que se’n separi cau en la
tiranía, puig aixís son calificats moltíssims actes, que en un Estat
gran passarian com inofensius y serian rebuts ab la major
indiferencia.
La generalisació de la educació política fa que, en igualtat de

circunstancias, los Estats petits siguin interiorment més lliures que’ls
Estats grans. La tiranía troba en l’interés que tothom té en la cosa
pública un obstácle quasi insuperable pera establirse, y encara que
ho consegueixi, li es difícil aguantarse. Si alguna tiranía arriva á
imposarse, no es la de un home sinó la de una facció, com succehia
quasi sempre en las ciutats que durant la edat mitja gosavan de
independencia. Mes, notis be, que si en tals ciutats era’l cas de que
nos ocupem molt freqüent, sa causa principal no era la petitesa del
Estat, sinó’l temperament de la época. Las costums eran llavoras
duras; la cultura no havia pulit encara las societats, y l’esperit de
facció’s mostrava de la meteixa manera en las grans agrupacions que
en las ciutats lliures. A mida que las costums van anar suavisantse va
anar desapareixent aquella tendencia, y avuy los Estats petits se ne
veuhen quasi lliures, de la meteixa manera que no fa ja tants estragos
com feya en los Estats grans.
Altra ventatja dels petits Estats, y de las més importants, es sens

dupte la intensitat ab que tots los ciutadans senten lo patriotisme.
Aquest sentiment, com tots los humans, se mou dins d’un cércol,
qual centre es l’individuo que l’experimenta, y va perdent en forsa lo
que guanya en extensió. Dintre de las grans aglomeracions y tot, cada
hu estima més á sa familia que al poble; més al poble, que á la
comarca; molt, moltíssim més á la comarca, que á la nació. A la
familia la estima perque es sa propia sanch; al poble, perque hi te’ls
parents, las amistats, las coneixensas; á la comarca perque la veu y la
toca y está en relació constant ab molts dels que en ella viuhen. La
familia,’l poble, la comarca son agrupacions naturals, quals
individuos components se prestan serveys mutuos y tenen interessos
reals y efectius comuns. La vila viu directament del camp comarcá,
aixís com lo camp viu de la vila. Aquesta proveheix al pagés de lo que
no li dona la terra, y’l pagés, en cambi, porta á la vila lo que aquesta
no pot produhir. En cas d’una calamitat pública ó d’un perill general,
los que cada dia’s tractan són los que principalment han d’ajudarse.
La nació gran es una agrupació artificial que no’s veu ni’s toca. Se
necessita fer un gran esfors d’imaginació pera persuadirse de que
Andalusia ó Galicia forman una sola patria ab Catalunya. No’ns
coneixem los d’aquí ab los d’allá, y raríssimament ve’l cas de que
poguem prestarnos serveys mutuos. A menys que ho sapiguem pels
llibres, —y en aquest cas succeheix lo meteix ab las comarcas de las
nacions més separadas de nosaltres, —no tenim idea ni de llurs
ciutats, ni de llurs monuments, ni de llurs costums y festas. Ni las
aspiracions que ells tenen nos conmouhen, ni las que tenim nosaltres
los conmouhen á n’ells. Es que están massa separats pera que’l
sentiment de patriotisme hi arrivi ab intensitat. La distancia li fa
perdre quasi tota la forsa.
Efecte del patriotisme que inspira l’Estat petit es la identificació dels

ciutadans ab tot lo que es propi d’ells, aixís se tracti de lleys,
institucions, costums, etc., etc., com de monuments, milloras y altres
medis de benestar material. Aquesta identificació los porta á trobarse
disposats á defensarho en tots los moments y circunstancias.
Mes, no es cap de las indicadas la major ventatja del Estat petit. La

primera, la més positiva, es que en ell la definició y aplicació del dret
pot ser molt més ajustada á las condicions del poble y del territori
que no pas en un Estat gran.
Una lley, pera ser al meteix temps justa y útil, ha de atendre tant al
element histórich com á las tendencias filosóficas, tant als fets com á
las aspiracions. Ha de conformarse ab las necessitats reals y positivas
d’aquells pera quins se dicta, pero sens apartarse dels principis
generals de justicia. La definicio del dret per medi de la lley ha de ser
sempre relativa.
Las necessitats socials varian d’época en epoca y de comarca á

comarca. En ellas hi influheixen las condicions de carácter del poble,
l’estat de la seva cultura, la qualitat dels medis naturals de que
disposa, la latitut geográfica, y altras, y altras. Sóls, donchs, petitas
agrupacions y petits territoris senten necessitats comunas, que
puguin ser satisfetas per unas meteixas lleys. Si’s vol extendre
aquestas á un poble numerós y á un territori molt gran, ó
s’acomodarán sols á las necessitats de una fracció, sacrificant á las
altras, ó serán fillas de tranzacció entre interessos variats, y no
satisfarán á cap d’aquestos. En una nació gran, per exemple, hi ha
comarcas industrials y agrícolas, comercials y mineras, etc.; n’hi ha
de més y de menys avansadas en cultura é ilustració. ¿A quins
interessos ha d’atendre la lley, posada entre mitj de tants igualment
atendibles? ¿Ne sacrificará alguns en benefici dels altres? ¿Pendrá
per norma las comarcas més cultas é ilustradas y reconeixerá drets
que las més atrassadas serán incapassas d’exercitar, ó, subjectantse á
la situació d’aquestas, restringirá las llibertats de aquellas, ofegant
aixís llur iniciativa? La lley sóls pot ser justa y útil al meteix temps,
quan se dicta pera una agrupació quals membres senten necessitats
semblants y gosan de semblant estat de cultura. Aquestas
circunstancias sóls se troban en grau més ó menys perfecte en l’Estat
petit.
En aquest, ademés, la acció social pera’l foment del progrés pot ser
molt més enérgica que en l’Estat gran. Lo gobern está en relació
constant y directa ab los gobernats, y per poch que s’ocupi d’estudiar
las tendencias que’s manifestin, tindrá medi de fomentar las útils y
de combatre las perjudicials. Los serveys generals poden
desempenyarse ab tota regularitat, essent pera ells un esperó
constant de millora la vigilancia inmediata del públich sobre’ls
encarregats de prestarlos. En l’Estat petit hi ha entre tots los
elements components una compenetració que es completament
impossible en los Estats grans, y si en ells arriva á entrarhi la noble
emulació en alguna de las manifestacions de la activitat, los resultats
son assombrosos. Testimoni d’aixó’n son las ciutats gregas de la
época clássica y las petitas repúblicas italianas del Renaixement.
¿Quin Estat gran pot alabarse de haver fet tant com la més
insignificant d’aquellas ciutats ó repúblicas, en pró del avens de la
humanitat?
Totas las ventatjas que pot alegar l’Estat gran s’enclouhen á la

d’extendre la unitat artificial á una agrupació numerosa d’homens y á
un gran espay de territori. La lley es general y una, y davant d’ella
han de prosternarse totas las varietats locals, tots los interessos
particulars. Aquesta unitat de lley y de poder dona al Estat gran
forsas y medis pera no tenir que reduhirse á la vida interior y poder
exercir pressió ó influhencia al exterior sobre’ls altres Estats més
débils. L’Estat gran, ademés, s’alaba de corretjir alguns dels defectes
y perills del Estat petit. Lo poder central, disposant de poderosos
recursos, y no estant en contacte directe ab la major part dels
gobernats, ofega la acritut de las faccions locals, y en cas de que’s
manifesti, la reprimeix ab duresa. En ell, las disputas entre’ls partits
son menys aspres, puig que estan espargits per un gran espay, lo qual
fa que las ocasions de guerra civil interior siguin més escassas. Y si
evita las guerras civils locals, també fa quasi impossibles las lluytas
armadas de ciutat á ciutat, de poble á poble, que son freqüents quan
cada un d’aquestos gosa de sa autonomía absoluta.
La ventatja de ser més fácil al Estat gran que al petit la conservació

de la independencia, es sols relativa al poder dels vehins y émuls. Si
aquestos son més poderosos que ell pot ser supeditat de la meteixa
manera que l’Estat petit.
Resumint las ventatjas de cada un dels dos grupos d’Estats, que

acabem de enumerar, resulta que’ls grans donan la preeminencia á la
igualtat sobre la llibertat, en tant que en los petits aquesta
predomina sobre aquella. Los primers, pera conseguir la pau y la
tranquilitat, tenen de comprimir las iniciativas particulars,
contrariant aixis ó dificultant lo progrés. Los segons donan expansió
á las iniciativas, pero mancantlos forsa pera regularlas, no logran
contenirlas dins dels justos límits de la competencia pacífica. La lley,
en l’Estat petit, s’enmotlla á las necessitats del poble á que s’aplica, y
es per lo tant relativament més justa; pero te menys garantias de
poderse aplicar pacífica y ordenadament. En l’Estat gran, las
necessitats de una part del poble ó de sa totalitat no poden ser
escrupulosament atesas en la lley; pero, en cambi, aquesta té més
seguretat de ser aplicada, puig que en cas de necessitat passa per
damunt de totas las resistencias locals que puguin oposárseli.
Sens negar que’ls inconvenients dels Estats petits siguin

verdaderament de tal importancia, que arrivan á desvirtuar llurs
ventatjas incontestables, farem notar que en los Estats grans los
inconvenients no están compensats per las ventatjas, puig la major
part de las de que s’envaneixen son purament il·lusorias. La unitat de
que tant s’alaban, no es més que la disfressa de la tiranía, que sols
per la forsa pot aguantarse. Vegis sino los medis que té d’emplear lo
poder pera dominar la manifestació de las varietats locals. Reunint
per un costat un exercit d’empleats y per altre un de gent armada,
porta á cada comarca los agents que ha tret de las altras, y ab la ajuda
d’aquesta combinació maquiavélica las domina á totas. No armonisa
las varietats, sino que las ofega, y si es veritat que per tal medi manté
la pau material, no ho logra sinó á costa de debilitar los carácters.
L’Estat gran evita la freqüencia de las petitas guerras; pero fa

terribles las que no pot evitar ó provoca moltas vegadas. No es la

Full Download PDF of (Ebook PDF) Introduction To Probability and Statistics For Engineers and Scientists 5th Edition All Chapter

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Full Download PDF of (Ebook PDF) Introduction To Probability and Statistics For Engineers and Scientists 5th Edition All Chapter

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

(eBook PDF) Introduction to Probability

and Statistics for Engineers and

Statistics for Engineers and Scientists 5th Edition

Statistics for Engineers and Scientists 5th Edition

(eBook PDF) Statistics for Engineers and Scientists 5th

(eBook PDF) Applied Statistics and Probability for

(eBook PDF) Miller & Freund's Probability and

Statistics for Engineers and Scientists, 6th Edition

(eBook PDF) Hands-On Introduction to LabVIEW for

Statistics for Biomedical Engineers and Scientists: How

University of California, Berkeley

AMSTERDAM • BOSTON • HEIDELBERG • LONDON

Fifth Edition 2014

Library of Congress Cataloging-in-Publication Data

ISBN 13: 978-0-12-802046-3

For all information on all Elsevier Academic Press publications

x 2 + y2 = 5(104)2 + 64 − 1022 − 1002 − 1052 = 22,715

34. If yi = a + bxi then yi − ȳ = b(xi − x̄), implying that

35. If ui = a + bxi , vi = c + dyi then

∪Ei = E1 ∪ E1c E2 ∪ E1c E2c E3 ∪ · · · ∪ E1c c

Now apply Axiom 3 and the results of Problem 10.

13. (i) Write E = EF ∪ EF c and apply Axiom 3.

P(AB) = P(A)P(B) = .06

27. Let Di be the event that ratio i is defective.

29. P(A) = P(A|W )P(W ) + P(A|W c )P(W c ) = (.85)(.9) + (.2)(.1) = .785

30. Let Ni be the event that i balls are colored red.

p3 [(1−(1−p1)(1−p2)][1−(1−p4)(1−p5 )]+(1−p3)[1−(1−p1p4 )(1−p2p5 )]

38. 1−P(at most 1 works) = 1−Q1 Q2 Q3 Q4 −P1 Q2 Q3 Q4 −Q1 P2 Q3 Q4 −Q1 Q2 P3 Q4 −

39. (a) 1/8 + 1/8 = 1/4

P(N1 ∪ N2 ) = .5n + .8n − .3n

Hence, the desired answer is 1 − .5n + .8n − .3n

P A to be executed | jailer says B = P{A executed, B}/P{B}

1. P1 = 5/10, P2 = 5/10 × 5/9 = .2778, P3 = 5/10 × 4/9 × 5/8 = .1389.

P4 = 5/10×4/9×3/8×5/7 = .0595, P5 = 5/10×4/9×3/8×2/7×5/6 = .0198,

P6 = 5/10 × 4/9 × 3/8 × 2/7 × 1/6 = .0040, where Pi = P(X = i).

p(1, 1) = (3/5)(2/4) = 3/10

= fX (x)fY ( y)dxdy = FX (a − y)fY ( y)dy

(ii) P{X ≤ Y } = fX (x)dx fY ( y)dy = FX ( y)fY ( y)dy.

17. P{W ≤ a} = fI (x)fR (y)dydx

Differentiation yields that

Therefore, E[profit] = .1A when c = A(p + .1).

E[X ] = 2[p2 + (1 − p)2 ] + 3[2p(1 − p)] = 2 + 2p(1 − p)

28. E[X ] = α 2 x 2 e −αx dx = y2 e −y dt/α = 2/α (upon integrating by parts twice).

30. P{X n ≤ x} = P{X ≤ x 1/n } = x 1/n . Hence, fX n (x) = x (1/n−1)/n, and so

1 if white ball number i is selected,

Now E[Yi ] = P{Yi = 1} = 10/40 and so E[X ] = 170/40.

Setting equal to 0 and solving gives the result.

40. p1 + p2 + P3 = 1 p1 + 2p2 + 3p3 = 2 and the problem is to minimize and maximize

La igualtat davant la lley es una de las més preciosas conquistas dels

Mes, aquesta igualtat de drets y d’obligacions; aquesta comunitat de

La igualtat de drets y de debers es la forma més perfecta de la

D’aquest principi de la igualtat del dret y del deber, que es condició

D’aqui la tendencia de tots los poders cap á la concentració; d’aquí

Lo absurdo de tals conseqüencias no es difícil de ser posat en

Pera l’objecte que en lo present tractem nos bastará afirmar, que la

La igualtat, ademés, es element necessari al Estat pera poder cumplir

No hi ha dupte que la igualtat es element necessari en quant l’Estat

No negarem que hi ha materias en que la intervenció igualataria del

Quan lo régimen general d’aquest se separa de la combinació

Miris com se vulgui, la igualtat no es un element de progrés sino en

L’argument capital dels unificadors es que ells favoreixen la marxa

Admetem en suposició que s’ha realisat aquest somni y ¿que

L’ideal de la nostra societat basada en lo particularisme es tota una