Comunitaria Apuntes

ADOLESCÈNCIA
1. DEFINICIÓ: ETAPES
Fase de la vida que va de la infància a l’edat adulta. segons la OMS comprèn entre els 10
als 19 anys.
És una etapa singular del desenvolupament humà, s’experimenta un ràpid creixement
físic, cognitiu, psicològic i social. Es considera una etapa de salut, però també com un
període de grans riscos.
2. DESENVOLUPAMENT FÍSIC
2.1. Pubertat en noies
- Oscil·la entre els 8 i 14-16 anys
- El procés complet dura de 2 a 3 anys
- Per sota de 8 i per sobre de 16 es considera
patològic
- No confondre pubertat amb menarquia,
aquesta última pot aparèixer en una fase
avançada de la pubertat.
CANVIS
1. Botó mamari i el creixement del pèl púbic:
- Primer canvi visible és el desenvolupament de les mames, on apareix un
petit bony mamari.
- L’aparició pot ser asimètric, pot haver una diferència de 6 mesos.
- Posteriorment, s’inicia el creixement de pèl a pubis i a les aixelles i la
secreció de moc vulvovaginal o fluix vaginal.
- Quan aquest va avançant fins a un aspecte adult hi ha l’aparició de la
primera menstruació (menarquia).
2. Primera menstruació/menarquia:
- L’edat mitjana és als12’6 anys (10-16anys). Menarquia prèvia o tardana és
necessar i valorar.
- Aproximadament la menstruació es tracta d’uns 35 cm3 de sang .Això
equival al 7% del pes corporal de la persona adulta, que té entre 4 i 5 litre de
sang.
- La quantitat de pèrdua ha de ser inferior a 8 compreses, tampons o ús de
copa per dia.Cal tenir en consideració la capacitat d􏰀aquests productes.
- És aconsellable canviar cada 3 o 4 hores. Es pot utilitzar tampons o la copa
des de la primera menstruació.
- La durada pot variar de 2 a 7 dies.
- El cicle menstrual oscil·la entre 21-35 dies. Compta des del primer dia de
regla fins al primer dia de regla següent.
- Durant 2-3anys, el cicle pot ser força irregular. Cal fomentar que les noies
siguin autònomes en el control del seu cicle.
Menarquia: és un fet individual i sociocultural, amb gran significació per a la noia i el

seu entorn.
Cal afavorir la vivència positiva → té un simbolisme molt contundent amb la fractura que
es produeix de la infantesa.
Dismenorrea: menstruació dolorosa. És degut als moviments espàstics que fa l’úter per
tal d’eliminar la capa interior de mucosa. També hi pot haver una inflamació de pit.
3. Talla i pes:
- Les noies creixen aproximadament una mitjana de 22 cm des del inici del pic de
creixement fins a la menarquia.
- Segueixen creixent, molt menys, fins a 2 anys desprès.
- L’esquelet ossi no solament creix sinó que madura, i augmenten els dipòsits de
calci. Les necessitats alimentàries a aquesta edat són molt altes, tant en quantitat
com en qualitat.
- També el greix del cos es distribueix de manera diferent. El percentatge de greix en
noies ben alimentades passa del 14-16% en edat prepuberal al 25-27% en edat
puberal􏰁 aquest canvi pot afectar l􏰀’estima personal i les reaccions socials, en un
sentit habitualment positiu si son acceptats.
4. Pell:
- Les glàndules de la suor augmenten i l’olor corporal canvia sensiblement.
- Glàndules sebàcies augmenten la segregació i en conseqüència poden aparèixer
grans a la cara (acne), a les espatlles i a l’esquena. El cabell també es pot tornar
més greixós.
- Cal aplicar mesures per reduir l’impacte d􏰀aquest augment de segregació perquè
pot ser focus d’infecció per a la pell i per la imatge de l’adolescent.
La magnitud d’aquests canvis físic també influeix en els grans canvis psicològics que
esprodueixen i que impliquen noves necessitats.
2.2. Pubertat en els nois
- Oscil·la entre els 9 i 14 anys.
- El procés complet dura de 2 a 5 anys.
- Per sota de 9 i per sobre de 14 es
considera patològic
CANVIS
1. Creixement testicular i capil·lar:

- La primera evidència física que indica que els nois entren a la pubertat és el
creixement testicular. Es pot mesurar amb un aparell anomenat orquidòmetre de
Prader. Alhora apareix pèl dispers al pubis.
- L’aparició de pèl facial s’inicia al llavi superior. També apareix pèl a les aixelles, i a
poc a poc va creixent pèl i es va endurint als braços i a les cames.
- Progressivament els testicles i el penis van creixent en longitud i diàmetre; al
voltant dels 13’4 anys (variabilitat entre 11 i 15) apareix la primera ejaculació.
2. Primera ejaculació:
- Els homes tenen ereccions a totes les edats, des de nadons fins a una edat
avançada. La diferència és a partir de la pubertat és quan hi ha ejaculació.
- No sempre que hi ha erecció hi ha ejaculació, depèn de l’excitació sexual. Una
ejaculació té de mitjana 300 milions d’espermatozoides.
- Les ereccions involuntàries,especialment nocturnes,són molt freqüents durant
l’adolescència. En una d’aquestes ereccions tindrà lloc la primera ejaculació, que
s’anomena espermaquia.S’acostuma a produir a partir dels 13 anys.
3. Botó mamari:
Durant aquest primer desvetllament de la pubertat masculina pot aparèixer el botó
mamari, fet totalment normal, en un o en els dos costats. Acostuma a ser dolorós a la
pressió, però desapareix sol en 1 o 2 anys, sense fe res.
4. Talla i pes:
Hi ha un acceleració del creixement, especialment dels braços i les cames, una
disminució del percentatge de greix corporal, que passa del 14-16% en edat prepuberal al
10-12% al final de l􏰀’adolescència. Hi ha un augment de la massa muscular i un augment
de l’amplada de les espatlles. Les necessitats alimentàries tant en quantitat com en
qualitat augmenten.
5. Veu:
També creix la laringe i canvia la veu, que progressivament es va fent més greu.
6. Pell:
Com en el cas de les noies, augmenta l’activitat de les glàndules sudorípares i sebàcies.
Hi ha mesures adequades que poden ajudar a reduir-ne l’impacte.
3. DESENVOLUPAMENT PSICONEURONAL
3.1. El cervell adolescent
- El procés de maduració cerebral sol seguir un ordre biològicament predeterminat.
Les diferents àrees van assolint la seva maduresa, I avança en sentit
posteroanterior.
- Durant l’adolescència es creen nous circuits i connexions (”carreteres neuronals”)
que posteriorment donaran suport a tot el procés de pensament analític que
caracteritza l’adult.
- Es regulen les funcions executives i que permeten una correcta integració entre el
cervell racional i l’emocional. També es realitza una “poda sinàptica” de tots aquells
circuits de la infància que ja no tenen utilitat.
- L’augment de les hormones sexuals també tenen una influència: les femenines
condicionen una maduració més precoç en les regions frontals (autocontrol,
maneig de la impulsivitat i gestió cognitiu-conductual), en canvi les masculines
afecten inicialmental lòbul parietal (tasques espacials). L’amígdala i l’hipocamp
(memòria i afectivitat) també maduren diferent en nois i noies.
… NO TOT ÉS BIOLOGIA I GENÈTICA

- Les influències socioculturals i ambientals deixen una empremta única i irrepetible
en desenvolupament psiconeuronal.
- El cervell adolescent és capaç d’aprendre, un aspecte que no sempre es dona per
suposat. I això és una data important a l’hora de considerar que poden aprendre i
adquirir noves conductes.
- Els records es formen amb major facilitat i perduren més quan s’adquireixen a
l’edat de l’adolescència. És el moment en que cal identificar virtuts i invertir en
conductes positives i saludables.
- Els i les adolescents tenen menys capacitat de processar informació negativa que
els adults, i per això senten menys inclinació a evitar perills.
4. DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC I SOCIAL

4.1. Evolució psicològica i social a l’adolescència
1. El canvi en l􏰀’autonomia i l􏰀ús de la llibertat.
2. Els canvis emocionals.
3. El canvi d'imatge
4. El canvi en les relacions socials
5. La necessitat d’identitat personal i psicosexual
6. La necessitat d’autonomia.
7. La necessitat de realització Personal.
8. La necessitat d’afecte.
9. La necessitat de relacions socials
5. QUINS SÓN ELS PROBLEMES DE SALUT DELS ADOLESCENTS?

Situació mundial
- Viuen 1200 milions d’adolescents al món.
- Representen 1/6 de la població mundial són adolescents i el 90% viuen en països
de renda baixa i mitja. 1,1 milions d’adolescents moren cada any (3000 al dia).
Principalment per accidents de trànsit, suïcidis i violència interpersonal.
- Les causes mortalitat i morbiditat difereixen segons el sexe, l’edat, la regió
geogràfica i la classe social.
5.1. Lesions i traumatismes

Principal causa de mort o discapacitat en l’adolescènia.
Al 2019, 115.000 adolescents van morir en un accident de trànsit (vianants, ciclistes i
motoristes) i 30.000 ofegats.
5.2. Salut mental

- La depressió és una de les principals causes de malaltia i discapacitat en els
adolescents.
- El suïcidi és la segona/tercera causa de defunció entre els 15 i 19 anys.
- El trastorns de salut mental son un 16% de la carga mundial de morbiditat i lesions
en persones de 10 a 19 anys (1 de cada 7).
Si els trastorns de salut mental no es tracten en l’adolescència, aquests poden perjudicar
la salut física i mental de la persona, repercutint en la possibilitat de NO viure una vida
plena en l’etapa adulta.
5.3. Violència
Violència interfamiliar, maltractament, bullying, violència de gènere, violència sexual,
intimidació.
- És la quarta causa de mortalitat en adolescents.
- 1 de cada 8 adolescents pateixen abusos sexuals.
- La violència durant l’adolescència també augmenta el risc de MTS, problemes de
salut mental, embaràs adolescent, risc de lesions, entre d’altres.
5.4. Consum de tòxics

- El consum de tòxics suscita gran preocupació. Redueix l’autocontrol i alimenta
comportaments com les pràctiques sexuals de risc o la conducció perillosa. És una
causa subjacent de lesions, violència i mort prematura.
- 155 milions d’adolescents son consumidors actuals d’alcohol.
- El cànnabis es la droga psicoactiva que més utilitzen els joves.
- La immensa majoria de les persones que avui en dia consumeixen tabac van
començar a fer-ho a l’adolescència. A escala mundial 1 de cada 10 adolescents,
entre 13 i 15 anys consumeixen tabac.
5.5. Malnutrició i obesitat

- Depèn en quina part del món ens focalitzem podem tenir una manca de nutrients o
un excés de quantitat d’ingesta, o ambdós problemes.
- L’any 2016,1 de cada 6 adolescents presentava sobrepès. Els casos d’excés de
pes i obesitat es troben a l’alça en països amb rentes baixes, mitges i altes.
5.6. Activitat física

- Els i les adolescents del món són majoritàriament insuficientment actius.
- Un 78% del adolescents no segueixen les recomanacions d’activitat física de
l’OMS.
- En el cas de les noies, aquest valor arriba al 85%.
5.7. VIH i altres malalties infeccioses

- Els i les adolescents han de saber com protegir-se del VIH i altres malalties de
transmissió sexual, però també han de tenir els mitjans per poder fer-ho.
- La millora de la vacunació infantil ha registrat una disminució de mortalitat i
discapacitat en l’adolescència per malalties com el xarampió o el VPH.
5.8. Embaràs i part adolescent

Les complicacions relacionades amb l􏰀’embaràs i el part son la principal causa de
mortalitat entre les joves de 15 a 19 anys en tot el món.
5.9. Altres problemes de salut

- Acne
- Dismenorrea, amenorrea, oligomenorrea, síndrome premenstrual.
- Criptorquídia, tumoració testicular, varicocele i torsió testicular.
- Escolisosi
- Anorèxia, bulímia, trastorn bipolar, trastorn esquizofrènic, trastorn dissocial.
ADOLESCENTS CASOS
El Guim té 12 anys i fa 1r de l’ESO. El seu pare està amoïnat perquè ha notat que des de
l’inici de curs ha deixat de quedar amb les amigues i està molt desganat, creu que ha
perdut pes. També explica que a les nits li costa molt adormir-se, però en canvi es passa
les tardes endormiscat amb el mòbil. No han notat canvi en el rendiment escolar, mai ha
tret bones notes, però aprova totes les assignatures.
Quins aspectes valoraríeu en l’exploració física?

Valoració física:
- Talla, pes i IMC
- Aparell locomotor→
- Escoliosis adolescent
- Cifosis estructural
- Genoll valg
- Aparell genitourinari, zona inguinal, cavitat abdominal
- Varicocele
- Pressió arterial
- Oftalmologia
- Otorrinolaringologia
- Salut bucodental
Quins Dx d’ARES determinaries amb el coneixement que tens del cas?

Autoestima situacional baixa.
Risc d’autoestima baixa crònica.
Quin és el pla de cures que seguireu per l’autoestima situacional baixa?
- Família: Implicació: els pares i l’entorn del nen té un paper clau en la formació de
l’autoestima dels nens i nenes i adolescents.
- Pacte terapèutic: S’ha de felicitar cada petita fita que aconseguiex l’adolescent,
educar amb un estil educatiu positiu, promoure l’autonomia, reconèixer les seves
qualitats i no fer comparacions amb la resta, promoure relacions socials que també
li donin valoracions positives (professores, amistats,..) i expressar afecte cap a
l’adolescent.
- Monitoratge psicoemocional: precisa d’un seguiment.
- Autoestima: Recuperar
- Expressió de sentiments: Estimular
- Reforç positiu
- Reestructuració cognitiva
- Pensament disfuncional: reconduir
- Emocions negatives: neutralitzar
- Alternatives vers les preocupacions: guiar
- Consells: xarxes d’ajuda i suport comunitari: es pot proposar que busqui algun
esport o oci que pugui compartir o que li pugui agradar o inclús algun aspecte que
ella es consideri que se li dona bé.
- Consells d’estils de vida saludables
Quina escala s’utilitza per mesurar el risc d’autoestima baixa?

Escala de Rosemberg
Quines indicacions donarem en relació amb l’ús de les pantalles mòbil?

(EpS)
- Diferenciar el temps d’ús entre temps d’estudi o feina i d’oci.
- Moments d’oci lluny de les pantalles.
- Valorar afectació a la salut, la convivència o el rendiment acadèmic o laboral, entre
d’altres aspectes. Si l’afecta, adopteu una actitud assertiva per mantenir sempre
oberta la comunicació.
- Atenció! En aquesta etapa s’inicien noves formes de relació, vinculació, participació
i usos acadèmics o laborals, fet que requereix major comprensió, flexibilitat i
establiment de pactes.
- Fomenteu l’ús autònom i responsable dels dispositius.
- Respecteu l’espai d’initimitat i autonomia (progressivament i segons la persona,
hauríeu de permetre l’ús dels aparells a les habitacions i fer-los responsables que
desconnectin els aparells a la nit o durant el temps de descans)
Quins son els signes d’alarma que ha de conèixer la família?
- Es concentra en excés a les activitats de la xarxa i no respon a estímuls externs

(per exemple, quan el crideu repetidament per anar a sopar).
- Presenta molta tensió muscular o excitació mentre realitza l’activitat i no perd de
vista la pantalla en cap moment.
- Necessita connectar-se quan arriba a casa, o no és capaç d’estar en un lloc sense
cobertura, sense mòbil o sense l’ordinador.
- Presenta inquietud, angoixa, depressió o irritabilitat si no pot realitzat l’activitat.
- Discuteix amb familiars per l’ús que fa de l’ordinador, el mòbil o la consula.
- Dorm menys del que és necessari amb la finalitat de jugar o connectar-se a la nit.
- Perd l’interès per altres activitats lúdiques o socials, i deixa de banda inclús els
amics habituals (només té amics a la xarxa).
- Perd la noció del temps i no respecta els horaris pactats (àpats, hora de dormir,
tasques escolars, etc.).
- Té despeses excessives en aplicacions o accessoris.
- Disminueix el rendiment acadèmic o en altres obligacions de la vida quotidiana
PERSONES ADULTES SANES I DONES
1. INTRODUCCIÓ
● El Programa d’Activitats Preventives i de Promoció de la Salut (PAPPS) és un
projecte de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC)
que promou aquest tipus d􏰏actuacions als centres de salut􏰁. Aquest programa
manté un conveni de col·laboració amb el Ministeri de Sanitat pràcticament des de
la fundació.
● L’any 1986, el laboratori PENSA va sol·licitar a la revista d’Atenció Primària un
projecte de treball on participaran professionals d’Atenció Primària. Com a resposta
es van presentar les línies conceptuals del PAPPS.
● Des del seu inici el programa va ser assumit per la xarxa de Centres Investigadors
de la semFYC.
● El grau d’implantació del PAPPS ha anat creixent de manera gradual fins a
l’actualitat.
1.1. Objectius
- Estimular la quialitat assiestencial als centres d’atenció primària.
- Identificar les necessitats de personal i infraestructura necessàries per portar-ho a
la pràctica.
- Generar recomanacions periòdiques de prioritats i mètodes preventius en base a
l’evidència científica.
- Promoure la formació i la investigació sobre la prevenció en AP.
1.2. Subprogrames
2. RECOMANACIONS PREVENTIVES CARDIOVASCULARS. ACTUALITZACIÓ
PAPPS 2022.
2.1. Risc cardiovascular
- Càlcul del RCV sistemàtic a totes les persones adultes amb algun factor de RCV
(SCORE2/SCORE2-OP)
- Novetat → establiment de diferentes
llindars de risc depenent de l’edat i evitar
l’infratractament en joves i el
sobretractament en gent gran.
2.2. HTA
CRIBATGE:
- Presa de TA a la consulta
- Anual: > 40 anys o amb alt risc
- Cada 3-5 anys: la resta de les persones
Els mesuraments mitjançant MAPA o AMPA són útils per a la confirmació diagòstica
d’HTA davant xifres elevades de PA a la consulta.
2.3. Dislipèmia
CRIBATGE:
- Colesterol total (>200 mg/dl): mortalitat
- HDLc (efecte protector >50mg/dl): càlcul del RCV
- >18 anys, cada 4 anys
2.4. DM
CRIBATGE
- >18 anys cada 4 anys
- Glucèmia basal
2.5. Obesitat
- ↑ prevalença en nens i adolescents
- L’IMC i el perímetre abdominal s’associen a malaltia ateroescleròtica i DM
- Cribatge: mesura de pes i talla, càlcul de l’IMC cada 4 anys
- Recomanacions: educació nutricional, AF, canvi conductual per mantenir un IMC
<30.
3. RECOMANACIONS SOBRE L’ESTIL DE VIDA

3.1. Tabac
- Pèrdua de 10 anys de vida en fumadors
- El RCV en fumador <50 anys es multiplica x5 respecte a no fumadors
- Augmenta RCV en fumadors passius i fumadors de cigarretes electròniques
- No hi ha programes específics als centres de salut
Recomanacions PAPPS tabac

- Es recomana preguntar a tots els adults sobre el consum de tabac quan acudeixin
a consulta, i aconsellar-los que abandonin el tabac si fumen.
- La periodicitat mínima ha de ser cada 2 anys. No cal reinterrogar les persones més
grans de 25 anys en què es tingui constància en la HC que mai no han fumat.
- Es recomana proporcionar intervencions conductuals i farmacològiques per ajudar
a deixar de fumar.
- Es recomana intervenir per prevenir el consum de tabac en nens i adolescents en
edat escolar.
Competències per al professional que intervé

Recomanacions al professional sanitari per ajudar a deixar de fumar
- Combinar intervencions per al canvi de comportament amb les farmacològiques.
- Es recomana intervencions conductuals eficaces: tant les intervencions individuals
com les grupals són efectives.
- Les intervenciones han de ser ofertes per metges, infermers, psicòlegs i altres
professionals sanitaris.
- si fem servir fàrmacs podem multiplicar fins a 2,5 els resultats obtinguts en
l’abandó del tabac.
- No hi ha evidència suficient per recomanar cigarrets electrònics per deixar de
fumar. El tabac de cargolar és igual o més nociu que la cigarreta convencional.
3.2. Alcohol
- Associació incerta amb les MCV, però es va trobar una associació positiva amb la
mortalitat per ACV i IC.
- ↑ risc ACV i IC amb consums >100g/setmana.
- Per a les poblacions de 50 anys o més, els càncers van representar una gran
proporció del total de morts atribuïbles a l’alcohol.
Recomanacions PAPPS en cribatge d’alcohol

- Es recomana fer cribatge del consum d’alcohol i provenir intervenció a les
persones que facin consum de rics o problemàtic.
- El cribatge s’ha de fer com a mínim cada dos anys en tota persona de mñes de 14
anys. Tot i que en els adolescents l’evidència és insuficient per imperatiu ètic es
recomana.
Recomanacions sobre exploració del consum

- Audit-C: consums de risc
- Audit-10: síndrome de dependència alcohòlica
- Quantificació del consum
Criteri de definicó de consum de risc: quantificació del consum
- Bevedor de risc: 4 UBEs/dia (homes) o 2-2,5 UBEs/dia (dones)
- Intensiu (Binge Drinking): 6 UBEs (homes) o 4 UBEs (dones)
- Consum de baix risc: 2 UBEs/dia (homes) o 1 UBE/dia (dones)
Cribatge i intervenció en alcohol
3.3. Alimentació
- S’han de fer de forma individualitzada, tenint en compte el judici clínic del
professional.
- Es recomanen estratègies conductuals estructurades en persones amb
sobrepès/obesitat.
- Dins dels patrons de dieta saludable, la mediterrània és la que ha demostrat més
nivell d’evidència.
3.4. Activitat física

- Aprofitar qualsevol motiu de consulta per preguntar.
- Insistir a realitzar AF de manera regular
- Educar el pacient sobre els beneficis de realitzar AF de manera continuada i tots
els perjudicis que comporta no fer-la.
- Intervenció a cada persona ajustada per tram d’edat, condicions física i patologies.
Amb especial interès en discapacitats.
- Cal recomndar disminuir al màxim el sedentarisme.
3.5. Accidents de trànsit

Considerar d’especial atenció a tres col·lectius:
- Conductors professionals
- Persones que condueixen diàriament almenys 40-45 min.
- Persones grans que condueixen habitualment.
Estratègies recomenades
Factors que incideixen en la seguretat
Distracció → 31%
Consum d’alcohol → 27%
Velocitat inadequada → 25%
Fàrmacs i conducció
- El professional d’AP ha de conèixer els fàrmacs amb interferència i incloure avisos
a la recepta electrònica. Es considera necessiari seleccionar el medicament que
afecti menys la conducció.
- Valorar factors que afecten la capacitat per conduir.
- Triar pautes de prescripció més adequades. Vigilar a l’inici del tractament o canviar
dosis.
- Advertir el pacient i els familiars sobre signes d’alteració de capacitat de conducció
i evitar consum d’alcohol concominant.
4. ACTIVITATS PREVENTIVES DE LA DONA

4.1. Anticoncepció
Epidemiologia
- La taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE) per 1.000 dones d’entre 15 i
44 anys a Espanya ha tingut una tendència creixent fins a l’any 2011, amb una
disminució progressiva passant d’una taxa, aquest any, de 12,47 a 11,12 el 2018.
El 2018 es van produir 95.917 IVE a Espanya.
- Des de 2009 la venda en farmàcies de levonorgestrel (LNG) ha anat augmentant,
des de les 331.000 unitats de l’any 2008 a les 825.865 el 2011.
Cribatge oportunista, consell contraceptiu i estratègies d’intervenció
- Cribatge oportunista: informar de mètodes
- Valorar indicacions i contraindicacions (critaeris mèdics, preferències de la dona)
- Actitud davant de fallades: oblits, trancaments o canvi de mètode
- Prevenció d’ITS
Prevenció de la desprotecció en els canvis dels anticonceptius
Informació en cas de fallada

- El mètode més utilitzat a la AP és la píndola LNG.
- El producte ve en una bossa tancada i conté un tractament de Postinor 1,5mg 1
comprimit, un díptic informati per a la dona, un preservatiu com a element educatiu.
- Cal fer una entrevista clínica com a precaució abans de la indicació.
- Advertir sobre els efectes secundaris
4.2. Seguiment de l’embaràs

- Fer seguiment des del moment en què la dona manifesta desig de gestació
- Ser metge i infermer de família durant l’embaràs: consells antitabac, no alcohol,
disminuir cafeïna, medicació
- Embaràs és una situació de vulnerabilitat per patir violència de gènere
Situació de vulnerabilitat
- Factors de risc durant l’embaràs: embaràs no desitjat, absència de super de
l’entorn, inactivitat laboral, ser mare adolescent, número de fills
- Detecciói activa de maltractament: actituds cntradictòries, signes físics, signes
en els hàbits de vida, signes psicològics
Embaràs i diabetis
- en dones amb DM es recomana planificar anticipadament la gestació
- Es recomana HbA1c < 6’5% i GC preprandial de 72-125 mg/dl
- Amb HbA1c pregestacional > 10 es desaconsella la gestació
Serologies recomanades
Lues
Rubeola
VIH
HB
Toxoplasmosi no recomanat. Insistir a les
mesures preventives.
Chagas a dones procedents de països amb
endèmia
HC no recomanat. Oferir serologia en visita
preconcepcional
Evitar el risc de Listeria
Tractaments
- Àcid fòlic (fins la setmana 12 de gestació) per
evitar DTN
- Fe, iode: no recomanat de forma generalitzada
- Vacunació de grip, dTPa (setmana 28 a 32)
Cribatges
- Hipotiroïdisme (>30 anys)
- Anèmia (Hb/Htc a la primera visita i entre les setmanes 24 i 28)
- Bacteriúria asimptomàtica (urocultiu en la primera visita)
- Diabetis: setmana 24 test O’Sullivan
- Pes i talla
- TA per al cribatge de preeclàmpsia
- Alteracions cromosòmiques: screening, ecogràfic, analítica sanguínia,
amniocentesi, biòpsia corial
4.3. Activitats preventives a la menopausia

- Deixar de fumar
- Redueix el consum d’alcohol
- Fer exercici aeròbic regulaar
- Seguir una dieta saludable
- Controlar el pes corporal
- Participar en activitats mentalment motivadores
Símptomes associats al descens d’estrògens

- Sexe dolorós
- Un augment d’infeccions del tracte urinari (ITU)
- Períodes irregulars o absents
- Canvis a l’estat d’ànim: no existeixen dades per associar el climateri amb l’alteració
de l’estat d’ànim
- Sufocacions
- Mals de cap o accentuació de migranyes preexistents
- Dificultat per concentra-se
- Fatiga
- Fragilitat òssia
El control dels símptomes
Sufocacions o suors nocturns:
- Vestir fibres naturals com el cotó i utilitzar capes en vestir per poder anar eliminat
peces de roba
- Fixeu el termòstat a 18 graus centígrads
- Buscar i evitar possibles potenciadors: cafeïna, alcohol, menjars especiats i
cigarrets
- Portar un ventall i un xal o una jaqueta fina per combatre els efectes de les
sufocacions o els suors (calor/fred)
- Evitar i reduir l’estrès aplicant tècniques de relaxació o amb l’ajuda d’infusions de
sàlvia, romaní o llúpol
- Tingui sempre un got d’aigua freda a la tauleta de nit
Alteracions en el son: es recomana seguir les pautes d’higiene de la son
Sexe dolorós: lubricant aquós
Indicacions de la TSH
El grup de treball ha assignat una importància alta a la millora a la qualitat de vida i baixa
als efectes adversos poc freqüents potencials
- Es constata el risc dels efectes adversos amb el tractament hormonal
- En dones amb símptomes vasomotors i sequedat vaginal que repercuteixen en la
qualitat de vida, oferir el tractament hormonal amb estrògens/gestàgens.
- No s’ha demostrat que el tractament hormonal sigui eficaç per prevenir infeccions
urinàries.
- No es justifica el tractament ni la prevenció de trastorns depressius amb la teràpia
hormonal.
4.4. Osteoporosi
- L’osteoporosi es defineix com un trastorn caracteritzat per una DMO (densitat
mineral òssia) baixa i un deteriorament de la microarquitectura de l’os
- El 1994 l’OMS va establir criteris d’osteoporosi en funció de la DMO: menor de -2,5
desviacions estàndard (DE) respecte a la mitjana dels mesuraments de DMO en
població jove (T-score); l’osteopènia es defineix amb xifres de DMO entre < -1 DE i
> -2,5 DE.
Prevenció de l’osteoporosi, promoció d’estils de vida
- S’aconsella evitar el sedentarisme i el tabaquisme
- Prendre el sol almenys 10 min al dia amb una zona d’exposició d’almenys la cara i
les mans, prendre una dieta rica en calci i vit D i fer exercici
- Els suplements de Ca i vit D només s’aconsellen en dones institucionalitzades.
Valorar la seva indicaciói en més grans de 70 anys amb dèficits nutricionals
importants.
Cribatge
- El PAPPS proposa el càlcul del risc absolut
de fractura basat en el model elaborat per la
DGFCM a l’actualització de l’any 2015, ja que
disposa de dades reals d’una cohort
espanyola
- El risc s’obté en funció dels factors de risc i
l’edat
- L’objectiu és evitar sobrediagnòstics i
sobretractaments i evitar cribatges
indiscriminats de DMO
- La puntuació obtinguda aplicada a l’edat de la pacient determinada un percentatge

de risc de fractura en els propers 10
anys:
- > 10%, tractament
farmacològic
- 3 a 10%, indicació de
densiomentria
- < 3%, no intervenció
- No es recomana el cribatge densiomètric
en dones <60 anys. En dones > 60 anys, s’aconsella si tenen un risc de fractura
més grans del 3% en els propers 10 anys.
PROMOCIÓ D’ ENVELLIMENT SALUDABLE, PREVENCIÓ DE LA
FRAGILITAT A L’AP
1. INTRODUCCIÓ
Atenció primaria
- Activitats preventives en la gent gran
- Prevenció dels trastorns de la son
- Exercici físic
- Prevenció de la malnutrició
- Prevenció de l’aïllament social
- Desprescripció farmacològica
- Prevenció de la fragilitat
- Prevenció del deteriorament cognitiu y demència
Envelliment saludable
És el procés de fomentar i manternir la capacitat funcional que perment el benestar a la
vellesa.
La capacitat funcional consisteix a tenir els atributs que permeten a totes les persones ser
i fer allò que per a elles és important (OMS)
Fragilitat
Síndrome geriàtrica específica, amb una etiopatogènia multicausal i multidimensional. Es
considera un estat previ a la discapacitat o als estadis més incipients de la mateixa. Les
seves característiques principals són:
- Prevalença entorn d’un 15% de les persones de 65 anys o més en el medi
comunitari, que augmenta amb l’edat (factor més associat) i en dones.
- Confereix una gran vulnerabilitat davant de factors estressants i augmenta el risc
de patir resultats adversos en salut com ara caigudes, hospitalització,
institucionalització, discapacitat.
L’AP és el mitjà assistencial idoni per detectar i manejar la fragilitat.
Entre el 6% i el 9% dels >65 anys
precisa ATDOM, i en el cas dels
>85 anys, aquesta necessitat
arriba fins el 20%.
2. PROMOCIÓ ENVELLIMENT SALUDABLE I PREVENCIÓ DE LA FRAGILITAT

2.1. Prescripció social
- Impulsar la participació de la gent gran en la comunitat, promoure les intervencions
educatives i les activitats socials adreçades a la gent gran per prevenir la solitud i
l’aïllament i proveir oportunitats de treball voluntari
- Activitat física: Augmentar l’activitat física entre la gent gran fins als 30 minuts o
més d’activitat d’intensitat moderada, la majoria o preferiblement tots els dies de la
setmana.
- Abordar els determinants de la salut mental com la discriminació, la participació en
activitats que donin sentit a la seva vida, les relacions personals amb bones
amistats, la salut física i la pobresa.
- Promoure hàbits d’alimentació saludables entre la gent gran, posant èmfasi en el
baix consum de greixos saturats i l’alt consum d’aliments rics en fibra, verdures i
fruita.
- Prevenció de lesions: Fomentar programes de seguretat per prevenir les lesions
des de diferents sectors.
- Maltractament: Augmentar el coneixement i sensibilització sobre les causes i
conseqüències de totes les formes de maltractament.
- Reduir l'abús de substàncies addictives, promovent abandonament de tabac i
consum perjudicial d'alcohol.
- Reduir els problemes associats amb un ús incorrecte dels fàrmacs.
- Incrementar l’accés als serveis de prevenció, com ara les vacunes, posant una
atenció especial en les persones grans fràgils. Considerar les visites domiciliàries
en determinats casos.
2.2. Exercici físic

L’OMS recomana als majors de 65 anys realitzar almenys 150 min/setmana d’activitat
aeròbica moderada o 75min si és vigorosa, acompanyat d’almenys 2 dies d’activitat
d’enfortiment muscular (en moviments explosius/potencia o contra resistència/força) i
d’equilibri.
Es recomana la combinaciño d’exercici aeròbic, d’equilibri i de resistència (força i
potència), exercici físic multicompetent (important)
2.3. Prevenció del trastorn de la son

Característiques de la son diferents respecte a l’adult jove.
Canvis d’estils de vida associats a la jubilació i a l’envelliment, i el deficient control de
malalties, poden provocar insomni i altres trastorns de la son
Intervencions
2.4. Promoció d’hàbits alimentaris i prevenció de la malnutrició
Detecció de desnutrició
Es recomana fer una valoració nutricional en persones grans amb factors de risc de
malnutrició, pèrdua involuntària de pes o un IMC baix.
El Mini Nutritional Assessment (MNA) és el qüestionari més acceptat i utilitzat a nivell
mundial, ja que permet identificar els subjectes en risc abans que apareguin alteracions
bioquímiques o antropomètriques.
Detecció de deshidratació
Preguntar sobre la ingesta de líquids, especialment en casa de desnutrició
Els signes dels plegs, sequetat mucoses, coloració orina, no serveixen per valorar la
hidratació en ancians. el diagnòstic de deshidratació es estableix amb el càlcul de
l’osmolaritat plasmàtica*
*A l’AP es pot fer: osmolaritat = 1’86 x (Na + K) + 1’15 x glucosa x urea + 14 (tot mesurat
en mmol/l)
Abordatge de la desnutrició
- L’objectiu de la intervenció nutricional serà mantenir i/o millorar l’estat nutricional, la
capacitat funcional, i la qualitat de vida.
- La pèrdua de pes involuntària ha de generar preocupació clínica, independentment
de l'IMC a l'inici de l’estudi.
- En pacients amb sospita clínica de desnutrició es recomana revisar l'estat
nutricional mitjançant l'escala MNA o una altra eina de cribratge.
- No cal fer intervenció nutricional si no hi ha malnutrició o risc.
- Cal assegurar una ingesta proteica adequada en població major. Es recomana que
les intervencions nutricionals vagin acompanyades d’exercici físic, especialment en
persones obeses.
- No s’aconsella l'ús de fàrmacs estimulants de la gana ni de complexos vitamínics
de forma rutinària.
Intervenció nutricional
- Dietes restrictives han d’evitar-se en la mesura del possible.
- Ingesta de líquids 1,6 – 2L /dia.
- En cas d’IC o IRCA, pot ser necessària la restricció de líquids.
- Ingesta calories aconsellada de forma general és de 30 kcal/kg/dia.
- Proteïnes 1-1,2 g/kg/dia de forma general.
- En persones obeses, dieta moderadament hipocalòrica, limitant greixos i sucres
lliures.
- Persones amb problemes de dispnea, disfàgia, o masticació, oferir textura
adaptada.
- Suplements nutricionals orals, únicament en casos d’hospitalització, reingressos, i
avaluar mensualment la durada del tractament.
2.5. Promoció d’ajudes per caminar i prevenció de caigudes

- Les ajudes per caminar, com bastons, crosses o caminadors, proporcionen
estabilitat. S’ha de facilitar instruccions apopiades i realitzar-se un entrenament
adequeat.
- Estratègies educatives han de dirigir-se també a millorar l’adherència a aquests
dispositius per part de les persones grans.
2.6 Prevenció de transtorns auditius en gent gran
- Es recomana preguntar periòdicament mitjançant anamnesi sobre problemes
auditius i remetre per a estudi audiomètric, així com aconsellar sobre la
disponibilitat d’audiòfons quan sigui convenient.
- En pacients amb hipoacúsia es recomana realitzar una otoscòpia i una
audiometria.
- No hi ha suficient evidència per recomanar el cribratge sistemàtic amb audiometria
2.7. Prevenció de l’aïllament social

- L’OMS la defineix com la manca de contacte amb familiars, amics, o altres
persones.
- La soledat es defineix com el sentiment emocional que pot anar acompanyat o no
d’aïllament social, i només es pot avaluar preguntant a les persones si es senten
soles.
- Conceptes amb una correlació dèbil. Podrien ser considerats els “nous gegants
geriàtrics”
- Aïllament social, factor de risc de MCV, ACV, demència, depressió, trastorns de la
son, necessitats d’atenció a llarg termini, i mortalitat.
- Important avaluar si existeix o no aïllament, identificar-lo en la HC, i realitzar
posterior implementació d’intervencions.
- Detecció amb escales de valoració social com Gijón, validada i d'ús habitual a
l’Atenció Primària.
Objectiu: Conservar autonomia, adequeació de la vivenda, fomentar les xarxes de suport,
realitzar programes d’enriquiment i participació social, augmentar l’amistat, l’autoestima i
el benestar
Intervencions per el maneig de l’aïllament social

- Intervencions un a un: consisteixen en un contacte directe de l’individu amb el
professional/voluntari.
- Intervencions grupals: reuneixen persones al voltant d'un interès comú, com ara
sessions socials, educatives o d'activitat física.
- Intervencions prestació de serveis.
- Intervencions basades en la tecnologia: consisteixen en l'ús de la tecnologia social
- Intervencions veïnals.
- Intervencions estructurals: consisteixen en l'aplicació d'estratègies preventives a
nivell poblacional.
Quin model utilitzaries per la prevenció de l’aïllament?

A) Model d’actius ABCD
B) Modek de prescripció social
Model ABCD
2.6. Deprescripció de fàrmacs en les persones grans
- La polimedicació és la prescripció de 5 o més fàrmacs presos de forma continua.
- Pot ser racional i necessària, però també pot ser inadequada. Es considera
prescripció inadequada quan un o més dels fàrmacs prescrits no són necessaris,
per diferents raons.
- Existeix el risc que el tractament passi a ser inefectiu o fins i tot perjudicial en
alguns casos. La polimedicació incrementa el risc de Prescripció inadequada i de
RAM, i aquesta s’associa a un factor de risc per a la morbiditat i mortalitat dels
pacients.
Recomanacions de prescripcio
● Es recomana la revisió sistemàtica de la medicació en la gent gran, ja que ha
demostrat disminuir els esdeveniments adversos en salut
● La deprescripció s'ha de prioritzar en majors polimedicats, amb tractaments
excessius per a la seva situació clínica, fràgils, amb malalties terminals i al final de
la vida
● És imprescindible comptar amb el pacient i els cuidadors, discutint riscos i
beneficis, i prenent les decisions de manera conjunt.
● El seguiment és fonamental per establir si es pot interrompre un fàrmac totalment,
reduir la dosi, o si cal restaurar-lo
● Criteris STOPP/START (2015, European Union Geriatric Medicine Society):
○ Els criteris STOPP contenen 87 prescripcions potencialment inapropiades
en pacients grans
○ Els criteris START són 34 prescripcions que podrien beneficiar el pacient
gran en determinades situacions clíniques
(Detecten no sols sobreprescripció i prescripció inadequada, sinó també infraprescripció)
Quin tipus de prevenció és la deprescripció? → Prevenció quaternària
3. PREVENCIÓ DE TRASTORNS COGNITIUS
- Millorar el nivell educatiu de la població i estimular l’activitat mental. També són

recomanables les activitats de socialització.
- Vigilar especialment a pacients amb major risc de deteriorament cognitiu o
demència.
- Realitzar estudi davant de símptomes d'alarma, com fallades cognitives o pèrdua
d'autonomia funcional, referides pel pacient, la família o els professionals sanitaris.
- Es recomana una avaluació clínica més completa (que inclogui avaluació clínica
detallada i tests neuropsicològics) i un seguiment individual periòdic, per avaluar-
ne la progressió.
- Els individus amb deteriorament cognoscitiu lleu haurien de ser avaluats
periòdicament des del punt de vista cognitiu i funcional a causa del risc augmentat
de patir demència.
- El control dels factors de risc cardiovascular (hipertensió arterial, dislipèmia,
diabetis mellitus i evitar el tabaquisme) semblen disminuir la incidència de
demència.
3.1. Factors de risc trastorns cognitius

- No modificables: edat, sexe, alteracions genètiques
- Modificables:
- Baixa educació
- contaminació de l’aire
- Tabaquisme
- Consum excessiu d’alcohol
- Obesitat
- Sedentarisme
- Hipertensió
- DM
- Lesió cerebral traumàtica
- Discapacitat auditiva
- Depressió
- Aïllament social
- Fàrmacs amb propietats anticolinèrgiques
Intervencions en casa de deteriorament cognitiu
Objectiu: benestar de la persona i el seu entorn familiar.
Seguiment sistemàtic de les seves comorbiditats associades i dels problemes derivats de
la demència
Polifarmàcia pot contribuir al deteriorament cognitiu
Fàrmacs opioides, neurolèptics, o fàrmacs amb activitat anticolinèrgica.
Intervencions multicomponents: Poden evitar ús abusiu de fàrmacs psicotròpics
4. PREVENCIÓ DE LA FRAGILITAT
Es recomana una detecció activa oportunista de fragilitat en Atenció Primària (AP), en
persones >= 70 anys.
Les eines de cribratge recomanades en AP al nostre medi són les proves d'execució, i el
monitoratge d'activitats instrumentals de la vida diària (AIVD) per detectar precoçment el
declivi funcional.
Davant la sospita de fragilitat, en casos seleccionats, és aconsellable una valoració clínica
de tipus multidimensional, en forma de valoració geriàtrica integral (VGI) per corroborar la
fragilitat.
Actualización del do de consenso sobre prevención de la fragilidad en la persona mayor

(2022):
- El maneig posterior de les persones fràgils es realitza a través d'una valoració
geriàtrica integral (VGI), de la qual es deriven les intervencions específiques
individualitzades a dur a terme.
- Es recomana la prescripció activitat o exercici físic, preferiblement multicomponent,
adaptat en intensitat i estructurat com a intervenció principal per prevenir i/o
retardar la pèrdua funcional en la fragilitat
- Altres intervencions recomanades són: la intervenció nutricional, revisió i
adequació de la medicació i el correcte maneig de situacions clíniques coincidents
(multimorbiditat i altres síndromes geriàtriques)
Detecció de la persona fràgil

A l’àmbit de l’APiC es recomana fer un cribratge oportunista entre els 65-80 anys, quan la
persona vingui una visita de control per un altre motiu, i es detecti algun problema de salut
com ara:
• pèrdua de pes
• alteracions de l’equilibri o caigudes
• queixa subjectiva de pèrdua de memòria • depressió
• cansament o fatiga inexplicats
• lentitud
• pèrdua de força
• comorbiditat important
En majors de 80 anys es recomana fer un cribratge sistemàtic independentment de la
funcionalitat
Gérontopôle Frailty Screning Tool

Inclou 6 paràmetres: condició de viure sol, pèrdua de pes, sensació de fatiga, pèrdua de
mobilitat, existència de queixes de memòria i velocitat de la marxa.
Finalment inclou una pregunta subjectiva pel professional sobre la consideració o no de
fragilitat en aquells persones que han respòs SI a algunes de els 6 anteriors.
Recomanacions de l’abordatge de la fragilitat
- El maneig de la fragilitat ha de ser multidimensional i multidisciplinar, podent
requerir-se la derivació o participació d'altres professionals socials o sanitaris
especialitzats.
- L'exercici i l'activitat física constitueix la intervenció més efectiva en la fragilitat, bé
sola o combinada amb altres intervencions.
- La revisió i adequació de la medicació i de prescripció constitueix una altra
intervenció clau.
- La nutrició és un altre important factor modificable associat a la fragilitat,
considerant una dieta saludable manteniment de pes adequat.
- El correcte maneig clínic de patologies, situacions clíniques i síndromes
geriàtriques que poden afectar la situació funcional.
GESTIÓ INFERMERA DE LA DEMANDA (GID). ABORDATGE DE LES

PERSONES AMB PROCESSOS DE SALUT AGUTS MÉS FREQÜENTS A
AP
ANTECENDENTS
A Catalunya, des del 2008 l’ICS (major proveïdor en AP) inicia la GID a partir
d’experiències satisfactòries prèvies d’altres proveïdors.
La GID també ha sigut estudiada en altres països europeus, obtenint:
- Alta resolució visites urgents
- Baix % noves visites pel mateix motiu
- Escassa necesitat de derivar al MF
- Alt nivell satisfacció dels pacients
1. DEFINICIÓ
- Resposta que dona la infermera, des del seu àmbit competencial a una persona
que planteja una demanda relacionada amb la salut la qual requereix una
resolució.
- Acord del 19 de juny de 2013 (DOGC 6412 de 8 de juliol de 2013)
- Acord de 15 de juny de 2016 (DOGC 7153 d’1 de juliol de 2016)
- Les infermeres atenen a les persones amb diverses situacions de salut i motius de
consulta. Fan l’abordatge des d’una perspectiva que integra la valoració persona,
identifica necessitats, judici clínic, proposta terapèutica i resolució del problema. La
metodologia pròpia que utilitzen s’anomena “procés infermer”.
- És el propi procés infermer contextualitzat en forma de resposta a unes situacions
determinades que plantegen les persones que requereixen d’una resolució.
- Cal dissociar-ho d’altres denominacions i en cap cas s’anomena “gestió de
demanda aguda” o “de la patologia aguda” o “de baixa complexitat”, etc., perquè
allò que gestiona la infermera en aquest cas són motius de consulta.
- Cal diferenciar-ho del concepte del triatge ja que aquest últim és una estratègia de
classificació i priorització.
2. QUÈ APORTA?
Permet promocionar l’autocura i la responsabilitat de les persones envers la seva salut i
que puguin ser atesos per la infermera.
Esdevindre la porta d’entrada de la població que té assignada la infermera.
Afavoreix la resolució de problemes des d’una perspectiva salutogènica i visibilitza les

aportacions de les infermeres com a recursos indispensables pel sistema de salut.
3. BARRERES
- Falta de coneixements i habilitats per part de les infermeres.

- Sensació d'invasió de competències per part dels metges.
- Falta de regulació de la prescripció d’infermeria per tancar-ne els processos*
La implantació actual depèn més de la bona voluntat dels professionals que no d’una
cultura que accepti el canvi organitzatiu que suposa la GID.
Entendre la GID com una acció per millorar l’eficiència de tot el sistema, potenciant al
màxim les capacitats de tots els professionals dels EAP. No com una manera de disminuir
la càrrega assistencial dels metges.
4. COM ES REALITZA LA GID?
Objectius
Aquest rol d’atenció a les persones amb processos aguts, ha estat associat
majoritàriament a l’aplicació de tractaments i tècniques indicades pel metge, però la GID
aposta per un paper més proactiu de la infermera per atendre aquestes situacions.
- Atendre diferents problemes de salut de la població.

- Aportar el valor afegit dels serveis infermers a la millora del sistema sanitari.
- Ser finalistes d'aquells processos aguts que poden ser resolts per la infermera.
La GID permet:
- Donar a conèixer els serveis infermers
- Millorar la accessibilitat
- Fomentar autocura
- Augmentar cobertura de activitats preventives
- Detectar pacients susceptibles de beneficiar-se d’altres programes de salut
Què inclou l’atenció en GID?
❖ Acollida i presentació de la infermera
❖ Anàlisi de la demanda
❖ Anamnesi
❖ Valoració signes i símptomes i exploracions complementàries si s'escau. (definit
s/protocol)
❖ Criteris d’alerta
❖ Pla d’actuació (tractament, educació sanitària)
❖ Informació complementària.
5. PROBLEMES DE SALUT CARDIOVASCULAR

5.1 Elevació de la pressió arterial
Elevació de les xifres de la pressió arterial
igual o superior a 140/90 mmHg.
En pacients no diagnosticats d’HTA que

presentin una elevació per sobre d’aquestes
xifres, s’haurà d’iniciar un protocol de
diagnòstic d’HTA segons els intervals
recomanats a la taula següent.
Anamnesi
➔ Com ha estat la troballa
➔ Antecedents personals
➔ Fàrmacs i al·lèrgies→ Acció pressora
➔ Embaràs o lactància
➔ Factors de risc CV o malaltia CV coneguda
➔ Valorar adherència tractament
➔ Clínica acompanyant
➔ Factors desencadenants
Valoració
➔ Constants vitals
➔ Exploració física: Valoració estat general, presència edemes perifèrics, AC, AR
➔ Valoració dolor (EVA)
➔ Fer diverses preses per confirmar xifres elevades
Criteris alerta
➔ Afectació estat general
➔ Embaràs i/o lactància
➔ Elevació de PA (PAS ≥ 190 i/o PAD ≥ 110)
➔ Inici sobtat de cefalea intensa
➔ Síncope
➔ Dolor toràcic i/o abdominal intens
➔ Palpitacions
➔ Dispnea
➔ Visió borrosa
➔ Taquicàrdies
➔ Taquipnea
➔ Edemes EI
➔ Sospita d’elevació de la pressió secundària a fàrmacs (corticoides, AINE, nicotina,
hormones, antidepressius, etc.)
➔ Patologia crònica concomitant causal, predisposant i/o factor agreujant.
➔ Ús de drogues i/o substàncies tòxiques
Plà d’actuació
- Elevacions de PA (PAS 140-189 i/o PAD 90- 109): revisar compliment terapèutic.
- Elevacions de >=190/110: esperar i repetir mesura en 10 i 30 min.
- Si persistència de xifres >=190/110
En pacients amb situació d’un quadre d’urgència hipertensiva, no es recomana baixar la
pressió arterial de forma ràpida i brusca.
Pla d’actuació
❖ Control del dolor si s’escau
❖ Educació sanitària sobre tècniques d’autocontrol de la pressió arterial i de
símptomes
❖ Educació sanitària sobre procés de malaltia
❖ Educació sanitària sobre hàbits saludables
❖ Educació sanitària de la medicació i valoració adherència
❖ Educació sanitària per la prevenció de complicacions
❖ Educació sanitària dels signes d’alarma i actuació, i normes de reconsulta:
■ Persistència de simptomatologia (> 48-72 h)
■ Cefalea brusca
■ Síncope
■ Dolor toràcic o abdominal intens
■ Palpitacions o taquicàrdies
■ Dispnea o taquipnea
■ Visió borrosa
■ Edemes EI
6. Problemes del sistema muscul-esqulètic
6.1 Contractura muscular (lumbar, cervical)
Definició
- Dolor localitzat (coll, lumbar...) habitualment associat a factors posturals o

traumatismes lleus. En aquest dolor mecànic, la distensió i/o espasme muscular
causa dolor difús unilateral o bilatera
- Important problema de salut laboral (postures forçades, pantalles, estrès…
- Les activitats diàries sovint són les responsables
Anamnesi
➔ Antecedents, episodis previs i tractament
➔ Fàrmacs i al·lèrgies
➔ Temps d’evolució
➔ Característiques del dolor
➔ Factor desencadenant
➔ Activitat laboral /esportiva prèvia
Valoració
➔ Valorar postura, mobilitat, i de la funció dels nervis i músculs en braços /
cames
➔ Estat general, si calfreds
➔ Exploració física
➔ Valoració força
➔ Exploració ocular
➔ Definir tipus de dolor (mecànic, inflamatori...)
Criteris d’alerta
➔ Febre / calfreds
➔ No resposta a tractament previ
➔ Dolor intens a la palpació en apòfisi espinoses
➔ Dolor no mecànic
➔ Alteracions de la marxa, alteracions neurològiques
➔ Factors relacionats agreujants
Pla d’actuació
◆ Informar que cal repòs relatiu
◆ Educació sanitària: ergonomia i mecànica postural.
◆ ES per al maneig de la medicació. Control del dolor.
Si analgèsia: Elecció: paracetamol 650 mg c/8 hores fins a 5 dies.
No resposta a paracetamol: ibuprofèn400 mg c/8 hores fins a 5 dies.
◆ Educació sanitària per realitzar termoteràpia local

◆ Educació sanitària: prevenció de complicacions
◆ ES per als signes d’alarma i actuació, i normes de reconsulta.Persistència
simptomatologia (> 48-72 hores); Febre; Aparició simptomatologia
neurològica; Cefalea intensa d’aparició brusca; Dolor de característiques
inflamatòries
6.2 Traumatismes: contusions i esquinços
Contusió
- El motiu de la contusió sol ser casual, però s’ha de fer una bona anamnesi per
descartar sospita de violència, factors desencadenants com alcohol o altres
drogues, accident de trànsit, esportiu o laboral.
- Si es produeix en l'entorn laboral, esportiu o accident de trànsit, després de la
primera valoració, si es pot fer, cal derivar a la mútua.
Entorsi turmell
- L’esquinç de turmell és una lesió dels lligaments que es troben al voltant d’una
articulació. Els lligaments són fibres fortes i flexibles que sostenen els ossos. Quan
aquests s’estiren massa o presenten ruptura, l’articulació s’inflama i fa dolor
Anamnesi
➔ Embaràs i/o lactància
➔ Temps d’evolució i data de la lesió
➔ Clínica acompanyant i mecanisme desencadenant
➔ Mecanisme lesionali àmbit de la lesió (entorn laboral, trànsit, esportiu), context
relacional (situacions de violència, alcohol o altres drogues...)
➔ Si contusió cranial, preguntar si hi ha hagut pèrdua de consciència.
➔ Preguntar per distensions musculars recurrents a la zona.
Valoració
➔ Estat general
➔ Si afectació estat general: constants vitals
➔ Característiques del dolor
➔ Característiques de la lesió, i presència d’altres lesions
➔ Manté funcionalitat?
➔ Caracteritzar el grau de l’esquinç, I, II, III
➔ Deformitat/ parestèsies
Criteris alerta contusió
➔ PA < 100/60 i FC >100
➔ SatO2 <96%
➔ Auscultació / palpació alterada
➔ Hemorràgia extensa
➔ Hematúria franca
➔ Afectació crani, cara, abdomen
➔ Sospita de fractura
➔ Tractament amb ACO
➔ Agressió, necessitat de comunicat lessions
Criteris alerta esquinç turmell

➔ tot l’anterior +...
➔ Esquinç recidivant, recurrent i/o crònic
➔ Dolor intens a palpació de l’articulació del turmell
➔ Presència d’altres tipus de lesions
➔ Sospita d’esquinç grau III
➔ Alteracions de la marxa o de coordinació
➔ Tractament amb corticoides
Pla d’actuació
➔ Cura i ES per pell i mucoses. Si ferida (cura segons protocol)

➔ ES control de símptomes. Repòs relatiu
➔ Educació sanitària sobre ergonomia i mecànica postural
➔ Immobilització segons localitzacióDits del peu: imbricat
➔ Dits de la mà (embenat funcional o fèrula digital)
➔ Resta extremitat: embenat funcional o compressiu
➔ Educació sanitària per la termoteràpia local Educació sanitària de la medicació
➔ Control dolor. Analgèsia: elecció paracetamol 650 mg /8h fins a 5 dies. No
resposta, ibuprofèn400 mg /8h fins a 5 dies*
➔ Si violència: derivar segons circuit (per a comunicat de lesions)
➔ Educació sanitària: prevenció de complicacions, signes d’alarma i actuació, normes
de reconsulta
7. Problemes de teixit cutani i subcutani
7.1 Ferida
Lesions que causen pèrdua de continuïtat en la pell. Poden ser superficials o profundes i
afectar més estructures com ara músculs, tendons, nervis o vasos.
Poden produir-se per talls, erosions, mossegades, caigudes, contusions, etc.
Anamnesi
➔ Antecedents personals.
➔ Fàrmacs i al·lèrgies.
➔ Temps d’evolució i agent causal
➔ Si ferida al cap: preguntar si pèrdua de coneixement.
➔ Clínica acompanyant.
➔ Estat vacunal.
Valoració
➔ Estat general
➔ Característica de la ferida
➔ Presència de cossos estranys i d’altres lesions
➔ Signes i símptomes associats
➔ Criteris alerta
Criteris alerta
➔ Signes infecció, afectació muscular, tendinosa, hemorràgia activa important,
afectació neurològica, pèrdua coneixement
Pla d’actuació
➔ Cura de ferida: hemostàsia, neteja i desinfecció amb antisèptics
➔ Sutura d’una ferida
➔ Si mossegada animal, no suturar. Si gran extensió, aproximar vores. Vacunar si
procedeix.
➔ Control del dolor
➔ Fred local si hematoma
➔ Educació sanitària: control de símptomes
➔ Educació sanitària sobre la medicació. Analgèsia elecció paracetamol 650 mg /8h,
alternativa ibuprofen400 mg/8h.*
➔ Educació sanitària per la prevenció de complicacions
➔ Educació sanitària pels signes d’alarma i actuació, normes de reconsulta.
7.2 Paroníquia aguda (voltaditis)
És la infecció de la pell periunguialde la mà o del peu.

Anamnesi
➔ AP, fàrmacs, al·lèrgies, estat vacunal
➔ Temps d’evolució, recidives
➔ Factors desencadenants
◆ Onicofàgia
◆ Manipular les ungles
◆ Xuclar el dit
◆ Exposició a líquids químics
◆ Ungla encarnada
Valoració
➔ Estat general
➔ Característiques de la lesió
◆ Signes flogòtics
◆ Col·lecció purulenta
➔ Localització i extensió
➔ Palpació de ganglis limfàtics
➔ Exploració articulacions interfalàngiques
Criteris alerta
➔ Afectació de l’estat general
➔ Immunosupressió
➔ Febre i/o calfreds
➔ Voltadits recidivant
➔ Signes infecció disseminada
➔ Afectació de la matriu unguial o plec proximal
➔ Afectació muscular, neurològica o articular de la zona afectada.
➔ Patologia crònica concomitant
Pla d’actuació
➔ Cura de la ferida: rentat de la ferida i cura en ambient humit. Apòsit hidrofibra
d’hidrocoloide, alginat o detersiu en metxa, i apòsit secundari semioclusiu.
➔ Considerar tractament ATB si col·leccions purulentes profundes, signes d’infecció
sistèmica, comorbiditats, etc. Elecció: cloxacil·lina 500mg/6h x7d*
➔ Desbridament instrumentat
➔ Educació sanitària per adquirir hàbits higiènics: tallar les ungles després del bany
setmanalment. No retirar cutícules
➔ Educació sanitària de la medicació
➔ Control dolor i de símptomes: elecció: paracetamol 650 mg/8h*
➔ Educació sanitària pels signes d’alarma i actuació i normes de reconsulta.
7.3 Lesió zona del plec (eritema de bolquer, lesió per humitat)
Lesions cutànies habitualment produïdes per fongs, bacteris, virus, paràsits
Anamnesi
➔ Estat Vacunal
➔ Factors afavoridors
Valoració
➔ Estat general
➔ Característiques de la lesió
➔ Valoració nivell de dolor
➔ Valoració si presència de signes de sobreinfeccióper altres patògens
➔ Localització i extensió
Criteris alerta
➔ Afectació de l’estat general
➔ Immunosupressió
➔ Febre /calfreds
➔ No resposta a tractament previ
➔ Lesions recurrents, recidivantsi /o cròniques
➔ Signes d’infecció bacteriana
➔ Característiques atípiques de la lesió
➔ Patologia crònica concomitant agreujant
➔ Sospita de component al·lèrgic
➔ Tractament amb corticoides
Pla d’actuació
➔ Educació per a cures de la pell
➔ Educació sanitària per al control de símptomes
➔ Educació per l’adequació del vestir/calçat
➔ Educació per hàbits higiènics: higiene exhaustiva, roba ampla, teixits absorbents,
evitar oclusió, deixar pell a l’aire.
➔ Educació sanitària pel maneig de la medicació: Clotrimazol tòpic: 1 aplicacióc/12
horesdurant14 dies. El tractament per viaoral nomésestàindicaten elscasos
difícilsde tractament, recidiva o evoluciósevera (cal valoraciómèdica).
◆ Si les lesions són molt inflamatòries i humides es fan servir més els aerosols
o les pólvores i, per la resta de casos, les cremes.
➔ Educació sanitària sobre els signes d’alarma i actuació, i normes de reconsulta:
persistència de la patologia o no millora en 1-2 setmanes, febre o calfreds, sospita
de sobreinfecció.
7.4 Dermatitis del bolquer
Dermatitis irritativa que apareix a la zona coberta pel bolquer.
Escenaris
1. Dermatitis del bolquer lleu.
2. Dermatitis del bolquer moderada-greu que no millora amb pasta lassar.
3. Dermatitis del bolquer moderada-greu amb sobreinfeccióper càndides
Valoració
➔ Triangle d’avaluació pediàtrica(TAP).
➔ Temperatura corporal.
➔ Característiques de la lesió:
◆ Localització.
◆ Extensió.
◆ Profunditat.
➔ Vores
➔ Signes infecció
Criteris alerta
➔ TAP alterat
➔ Febre.
➔ Manca de resposta al tractament previ.
➔ Tractament amb corticoides.
➔ Signes d’infecció.
➔ Afectació de tots els plecs.
➔ Lesions en altres parts del cos (mucosa oral o cuir cabellut).
➔ Eritema intens vermell violaci amb pàpules i/o pústules d’extensió perifèrica.
➔ Erupció de les vesícules o pústules.
➔ Sospita de component al·lèrgic.
➔ Necrosi a la zona.
Actuació
- CONTROL DE LA PELL I MUCOSES

Neteja suau.
- EDUCACIÓ SANITÀRIA:
★ Bolquers ultra absorbents.
★ Minimitzar l’exposició als irritant potencials com la humitat, el frec, l’orina i la
femta.
★ Lleu: crema barrera (pasta de Lassar, que conté òxidde zinc i té
propietatsas-tringents).
★ Dermatitis moderades o greus: afegir corticoides tòpics de baixa potència,
com ara hidrocortisona a l’1%, 1 aplicación cada 12 hores durant 3 dies.
★ Dermatitis amb possible sobreinfecció per càndides(si hi ha eritema intens
amb plaques vermelles brillants violàcies): crema barrera i clotrimazole, 1
aplicación cada 12 hores durant 10 dies (aplicar antifúngica abans de la
pasta de Lassar).
★ S’hi pot associar hidrocortisona a l’1%, cada 12 hores durant 3 dies.
7.5 Urticària (Urticària lleu Urticària greu, angioedema. )
Definició
➔ Malaltia al·lèrgica de la pell caracteritzada per lesions cutànies edematoses de
contorns geogràfics i amb halo eritematós, generalment evanescents i canviants.
Les favasses característiques són per l’edema i vasodilatació de la dermis
superficial. Poden aparèixer i desaparèixer de forma espontània.
➔ Acompanyada habitualment de pruïja important.
➔ Urticària aguda < 6 setmanes
➔ Urticària crònica > durada superior.
Anamnesi
➔ Antecedents personals i familiars
➔ Fàrmacs i al·lèrgies, tractaments previs.
➔ Embaràs i lactància
➔ Clínica acompanyant (pruïja, dolor, dispnea, diarrees...)
➔ Factors relacionats: ingesta aliments o medicaments diferents, ús de productes
d’higiene personal diferents, contacte amb animals, plantes...
Valoració
➔ Estat general
➔ Característiques de les lesions
➔ Intensitat de la pruïja
➔ Valoració ORL, pulmonar
Criteris alerta
➔ Afectació estat general, embaràs, lactància, immunosupressió.
➔ No resposta a tttprevi
➔ Urticària intensa
➔ Edema úvula
➔ Dificultat respiratòria, auscultació alterada
➔ Sospita d’intoxicació alimentària
➔ Sospita d’urticària per reacció adversa a fàrmacs
➔ Sospita d’anafilàxia
➔ Patologia crònica predisposant
➔ Ús de drogues o substàncies tòxiques
Pla d’actuació urticària lleu
➔ Cures específiques de la pell: hidratació, evitar irritants, mesures confort, refrescar.
➔ Educació d’hàbits higiènics: evitar banys o dutxes calentes.
➔ Educació sanitària per la medicació: loratadina10 mg /24h per 3-5 dies
(adults),Desloratadina1,25 mg/24 h (nens 12-23m), Loratadina5 mg/24 h durant 5
dies. Solució.(2-5a), Loratadina10 mg/24 h durant 5 dies. Solució. durant 5 dies.
Solució. (6-14a)
➔ Educació sanitària per la prevenció de complicacions. No prendre aliments o
fàrmacs que puguin empitjorar la urticària.
➔ Educació sanitària per als signes d’alarma i actuació i normes de
reconsulta(empitjorament, dispnea, no resolució del quadre.
➔ Cal investigar-nela causa (fàrmacs, pol·len...), encara que la majoria de vegades
no es troba causa.
Pla d’actuació urticària amb angioedema

● Tot l’anterior +...
● Administrar medicació: Dexclorfeniramina5mg dosi única injectable +
metilprednisolona1mg/kg injectable.(adults)
● Dexclorfeniramina0,2 mg/kg per via intramuscular, en dosi única.
- S’administra a la consulta. + Metilprednisolona2 mg/kg injectable, en dosi
única.
- S’administraa la consulta.+ Loratadina10 mg/24 h durant 10 dies. Solució.
(nens 6-14 anys)
● En cas de broncoespasme: utilitzar betaestimulants per via inhalatòria.* *Nens
6-14: En cas de broncoespasme, cal utilitzar per via inhalada salbutamol MDI amb
càmera (2-4 pulsacions en crisis lleus, 4-10 en crisis moderades). En cas de no
disposar de càmera, com a alternativa es pot administrar nebulitzat: 0,15
mg/kg/dosi (màx. 5 mg) cada 20 minuts en la primera hora.
● Educació sanitària medicació per mantenir pauta de prednisona 40 mg/dia x 4 dies,
i loratadina10 mg c/24h x 10 dies.
8. Problemes de salut mental
8.1 Crisi d’ansietat.
Definició
L'aparició aïllada i temporal de por o malestar de caràcter intens en absència de perill
real, acompanyada almenys de quatre dels símptomes somàtics següents:
● palpitacions o taquicàrdia
● sudoració
● tremolors o sotracs
● sensació d’ofec
● sensació d’ennuegar-se
● opressió o malestar toràcic
● nàusees o molèsties abdominals
● inestabilitat, mareig, desmai
● desrealitzacióo despersonalització
● por de perdre el control o tornar-se boig
● por de morir
● parestèsies
● calfreds o sufocacions
Anamnesi
➔ Possibles desencadenants
➔ Consum drogues
➔ Manifestacions psicològiques
➔ Manifestacions físiques
Valoració
➔ EF, Estat general
➔ Valorar dolor toràcic
➔ Si hiperventil·lació, valorar signes de tetània
➔ Estat de salut mental basal
➔ Escolta activa:
➔ Hiperfreqüentacióper aquest motiu?
➔ Situacions de violència
➔ Cribratge depressió
➔ Risc de suicidi
Criteris alerta
➔ Qualsevol signe de violència
➔ Sensació inestabilitat
➔ Risc de suïcidi
➔ Comunicat de lesions al jutjat
Diagnòstic diferencial dels trastorns d’ansietat

➔ Reacció breu a esdeveniments estressants?
➔ Conseqüència de malaltia?
➔ Consum d’alcohol?
➔ Predomini de símptomes psicòtics o depressius?
Pla d’actuació
➔ Descartar organicitat del quadre
➔ Educació sanitària sobre el procés de la malaltia
➔ Tècniques cognitiu conductuals: tècniques relaxació, exercicis respiració...
➔ Estimular l’expressió de sentiments: manifestar sentiments, percepcions, pors, etc.
➔ Proporcionar suport emocional i reforç positiu
➔ Educació sanitària sobre tècniques d’autocontrol
◆ Reconduir pensaments disfuncionals
◆ Neutralitzar emocions negatives
◆ Guiar en les alternatives
➔ Educació sanitària sobre la medicació si s’escau (efectes, interaccions...)
➔ Educació sanitària per la prevenció de complicacions, i signes d’alarma i normes
de reconsulta
Exercici
Davant una persona amb crisis freqüents d’ansietat per un context laboral estressant,
detectes que cal importants canvis d’hàbits per controlar l’estrès.
Quins elements del model de Pender treballaries des de la consulta d’atenció primària?
Per què es important?
- Perquè la societat, les persones famílies i comunitats tenen el dret a ser cuidades
amb les màximes garanties d’accessibilitat, seguretat i qualitat que les infermeres
els poden oferir.
- La GID és inherent al rol professional propi de les infermeres i facilita la
longitudinalitat del procés assistencial.
- Perquè el sistema de salut ha d’assegurar l’eficiència i aprofitar el potencial del
coneixement infermer i posar-ho a disposició de les persones.
- Per donar la resposta més adequada a cada situació i/o motiu de consulta des del
principi de subsidiarietat i eliminant el màxim les duplicitats d’un mateix problema
de salut.
- Perquè augmenta la resolució, capacitant a les persones a tenir cura de la pròpia
salut, integrant en cada motiu de consulta les activitats de promoció, prevenció i
educació per la salut (abordatge infermer)
- Té garanties de qualitat ja que es basa en l'evidència científica recollida en guies
de bona pràctica que afavoreixen la presa de decisions, disminueixen la variabilitat
i són avaluables.
- Més satisfactòria perquè fa possible la integració del treball en equip i cooperatiu.
Aprofita el talent i el potencial de tots els professionals, ens ajuda a entendre
l'aportació específica de cada disciplina.
Conclusions
❖ La GID és un concepte que requereix una clarificació no només per als
professionals i usuaris, sinó també per als gestors.
❖ La GID neix el 2009 després de veure la necessitat de reorganitzar els fluxos de
demanda, però s'ha convertit en alguna cosa més que això.
❖ S'entén la GID com un programa liderat per la infermera d'Atenció Primària per
atendre a persones amb malalties agudes lleus.
❖ La infermera, sota un protocol consensuat i dins del seu àmbit competencial, pot
ser autònoma en l'atenció al pacient i en la resolució de problemes aguts lleus.
❖ Per tant, seguint la filosofia de l'Atenció Primària, tant el metge com la infermera
són els professionals que donaran continuïtat en el procés salut – malaltia de l'
usuari al llarg de la seva vida.
MALALTIES CARDIOVASCULARS.
1. INTRODUCCIÓ
● Són la 1a causa de mort en Espanya. Una de cada 4 persones mortes. Més
freqüent en dones (262 vs240 x105 hab.)
● 1a causa Anys Potencials de Vida
Perduts. Més que el càncer, (35 vs24%
H) (40 vs 25% M). 30.000 morts
sobtades/any (80/dia)
● La mortalitat CV se ha reduït 10 punts en
20 anys (34,9 vs24,3%). Y més en dones
que en homes. Però al darrer any ha
pujat 2 punts.
2. FACTORS DE RISC CARDIOVASCULARS

2.1. Hipertensió arterial
Definició i diagnostic
- HTA definida: PAS ≥ 140 mmHg i PAD ≥ 90 mmHg.
- La PA s'ha de mesurar 2 vegades per cada visita en 3 visites i s'ha de calcular la
mitjana per visita.
- El diagnòstic es fa amb les mitjanes de les tres visites.
Criteris diagnòstics
❖ HTA sistòlica aïllada: PAS ≥ 140 mmHgamb PAD < 90 mmHg

❖ HTA resistent: Xifres elevades amb triple teràpia a dosis plenes i un dels fàrmacs
és un diürètic
❖ HTA clínica aïllada (de bata blanca, aïllada en la clínica):
❖ HTA únicament a la sala de consulta (≥ 140/90 mmHg) + AMPA < 135/85 mmHgo
MAPA <130/80 mmHg
❖ HTA ambulatòria aïllada (emmascarada, normotensióclínica aïllada):
HTA fora de la consulta. Valors normals únicament a la sala de consulta (<140/90 mmHg)
+ AMPA ≥ 135/85 o MAPA ≥ 130/80
Classificació de la HTA
Segonsl’etiologia
- HTA essencial o
primària
- HTA secundària
Segons la gravetat (taula1)
- Grau 1
- Grau 2
- Grau 3
Determinació correcta de la PA
- Indicacions al pacient (tabac, alcohol, cafè, exercici físic, bufeta urinària buida)
- Postura del pacient (braç sense roba, assegut o estirat, repòs, embarassades en
decúbit lateral esquerre o assegudes)
- Entorn (tranquil·litat, 20ºC)
- Material (equip validat, braçal normal/braçal obesos ≥ 32 cm)
Objectiu de control
En determinats grups de pacients, diabètics, malaltia renal crònica amb proteïnúria i
malaltia cardiovascular establerta, aconseguir una major reducció de les xifres de PA
pot aportar beneficis addicionals.
Factors de risc
Tractament
● Modificacions d’ estils de vida
● Actitud terapeutica segons el ris
● Tto farmacolgic
→ Modificacions d’ estils de vida
→ Recomanacions per reduir la ingesta de sal_

Aliments NO recomanats:
oSal de cuina i de taula
oEmbotits, precuinats, envasats, salaons
oSopes de sobre i pastilles de brou
oEvitar la ingesta d’aigua amb gas
Sobre l’elaboració:
oCocció: vapor i planxa
oLes patates bullides amb pell són més gustoses
Condiments substitutius de la sal:
o All, pebre, farigola, orenga, julivert, llorer, clau, comí, estragó, menta, nou
moscada, canyella, fonoll, romaní, sàlvia
→ Actitud terapèutica segons el risc
→ Tractament farmacològic
→ Algoritme del tractament inicial de la HTA
→ Increments tensionals aguts

● Urgències hipertensives
- Son asimptomàtiques
- Sense compromís vital inmediat
- No ocasionen lesions òrgans
diana
- Requereix una reducció dels
valors de PA progressiva, fins a
24-48h
- Es tracten a l’hàmbit de l’atenció
primària
● Emergències hipertensives
- Risc vital per al pacient
- Lesions òrgans diana
- Requereix descens de la PA en poques hores
- Tractament a l’àmbit hospitalari
Seguiment de la persona hipertensa
2.2. Insuficiència cardíaca
Definició
- La IC és un síndrome clínic complexe, conseqüència de canvis hemodinàmics,
neurohormonlas, moleculars, estructurals o funcionals, que disminueixen la
capacitat del ventricle del cor per omplir-se o ejectar sang i es caracteritza per la
intolerància a l’exercici, la retenció de líquids i l’augment de la morbimortalitat.
- Segons la Societat Europea de Cardiologia (European Society of Cardiology,2005)
han de complir-se els següents criteris:
Símptomes típics dIC en repòs o durant exercici (dispnea, edemes…)

Evidència objectiva de disfunció cardiaca en repòs
En els casos en què el diagnòstic sigui dubtós, la resposta favorable al tractament
confirma la sospita.
Classificació
Segons la rapidesa d’instauració del símptomes
- IC aguda: edema agut de ìlmó, xoc cardiogènic
- IC crònica
En funció del circuit venós que es congestiona
- IC dreta: predominen els símptomes de congestió venosa sistèmica
- IC esquerra: predominen els símptomes de congestió venosa pulmonar
- Ic mixta: si existeix congestió venosa global
Segons el tipus d’alteració funcional
- IC sistòlica: fracció d’ejecció menor del 45%
- IC diastòlica (o amb funció sistòlica preservada)
Diagnòstic: Anamnesi i exploració
Etiologia i factors de risc

Símptomes i signes
Diagnòstic etiologic
Proves complementàries
S’ha de fer un ECG i un RX de tòrax a tots els pacients amb sospita d’IC
- ECG: dóna suport al diagnòstic d’IC, l’existència d’isquèmia o necrosi, HVE, AC x
FA, BCRI
- RX de tòrax: contribueix al diagnòstic l’existència de cardiomegàlia, la redistribució
vascular i l’edema intersticial o alveolar.
Diagnòstic fisiopatològic
Cal fer un ecocardiograma Doppler a tots els pacients en qui continuï la sospita d’IC
després de l’anamnesi, l’exploració,
l’analítica, ECG i RX de tòrax per
confirmar el diagnòstic.
- Criteris de disfunció sistòlica
Fracció d’ejecció < 45%
● 40% - 45%: lleugerament deprimida
● 30% - 40%: moderadament
deprimida
● <30%: severament deprimida
- Criteris de disfunció diastòlica

Fracció d’ejecció > o igual 45%
Diagnòstic funcional
A tots els pacients diagnosticats d’I, se’ls

classificarà en un estadi de la malaltia segons
la seva capacitat funcional (CF). La New York
Heart Association (NYHA) va establir una
classificació funcional segons el nivell d’esforç
físic necessari per l’aparició de dispnea, fatiga
i/o palpitacions.
Tractament farmacològic
Educació i mesures generals (EXAMEN)
Control i seguiment
Periocitat: en pacients estavles s’han de fer, almenys trimestralment i de manera
alternativa, controls de medicina/enfermería.
Les visites de control han d’incloure:
- Avaluació de l’estat funcional (NYHA)
- Avaluació dels símptomes
- Avaluació de l’estat circulatori: edemes perifèrics, hipotensió ortostàtica
- Ritme del cor, en cas de dubte, ECG
- TA
- No és necessari monitorar periòdicament la fracció d’ejecció
- Revisió dels compliment terapèutic
- Analítica, almenys semestral
- Valorar els continguts relacionats amb l’autocora (ver següent diapo)
- Atenció postingrés hospitalari: si és possible, el pacient ha de ser valorat pel seu
equip d’AP dins de la primera setmana.
Questionari específic
Escala europea d’autocura en IC Conèixer el grau d’implicació del pacient amb la malaltia
3. Malaltia renal crònica

Definició
- Malaltia renal crònica (MRC): Presència durant al menys 3 mesos de Filtrat
glomerular estimat (FGe) <60 ml/min/1,73 m2 o Lesió renal.
- Dany renal: alteracions histològiques a la biòpsia renal o presència de marcadors
com albuminúria o proteïnúria, alteracions del sediment urinari o en proves
d’imatge
Epidemiologia
- El 9,24% de la població adulta pateix algun grau de MRC sent el percentatge sobre
la població general del 6,83% amb MRC en estadis 3-5.
- Quasi un 10% de la població en Espanya presenta una disminució del filtrat
glomerular (FG) per sota de 60 ml/min/1,73 m2 , sent aquest percentatge del
20,6% en majors de 64 anys.
Factors de risc
- Hipertensos
- Diabètics
- Malaltia cardiovascular (cardiopatia isquèmica, insuficiència cardíaca, malaltia
vascular perifèrica i malaltia vascular cerebral)
- Familiars amb malaltia renal hereditària
- Colesterol i/o triglicèrids elevats.
- Consum crònic de determinats fàrmacs nefrotòxics: antiinflamatoris no esteroidal
(ibuprofèn, naproxèn, etc.), liti, tacrolimus...
- Tabaquisme.
- Obesitat.
- Pielonefritis aguda severa.
- Litiasi renal – malaltia obstructiva.
Detecció i diagniòstic de MRC
- En la població en risc cal fer determinació anual de FGe i albuminúria:
- Filtració flomerular: s’estima mitjançant la mesura en sang de la creatinina i
l’aplicació d’unes fórmules matemàtiques específiques (actualment, l’anomenada
CKD-EPI) que utilitzen els valors de la mateixa creatinina en sang, l’edat i el
gènere de la persona.
- Albuminúria:
- Microalbuminúria: presència d’albúmina en orina, en almenys dos de tres
determinacions, dins dels següents valors: 30-300 mg/g.
- Macroalbuminúria o Proteïnúria: Excreció urinària d’albúmina >300 mg/g
Classificació
Es recomana la utilització dels estadis de la guia K/DOQI, adoptats per les societats
espanyoles de Nefrologia i Medicina Familiar i Comunitària, amb les modificacions
introduïdes per les guies NICE.
Risc associat de morbimortalitat cardiovascular i d’evolució a insuficiencia renal terminal

Tractament. Objetius terapèutics
Mesures dietètiques i malaltia renal

Restringir la sal en la dieta i evitar la ingesta excesiva de proteïnes.
- S’aconsella una ingesta proteica moderada (0,8 g/kg/dia amb almenys un 60% de
proteïna d’alt valor biològic). La reducció de l’aportament proteic requereix
monitorar l’estat nutricional del pacient i no es recomanen reduccions per sota de
0,6 g/kg/dia de proteína.
- Amb un consum de sal diari menor de 6 g (equivalent a 2,4 g de sodi).
Seguiment i control
- Controlar la pressió arterial i ajustar tractament
- Valorar la progressió de la MRC
- Valorar control glicèmic i lipídic
- Revisar la medicació, ajustant la dosi d’acord al FGe
- Revisar hàbits dietètics (dieta hiposòdica) i tabaquisme. En MRC 4-5, restriccions
dietètiques de potassi i fòsfor si convé
- Control del compliment del tractament farmacològic.
- Valorar efectes secundaris dels
fàrmacs
- Valorar símptomes d’alerta: astènia,
anorèxia, dispnea, edema, nictúria,
disúria.
- Vacunacions indicades: Grip (Estadis
3-5), VHB (Estadis 4-5), Pneumococ (Estadi 5)
CURA DE LES PERSONES AMB CONDICIONS CRÒNIQUES
RESPIRATORIES
1. MPOC
1.1 Definició
- Es caracteritza per la presència de limitació crònica i poc reversible al flux aeri,
que és habitualment progressiva, associada a una reacció inflamatòria, deguda a la
inhalació de gasos o partícules, principalment al fum del tabac.
- És una malaltia progressiva, prevenible i tractable, però no curable.
- El terme MPOC inclou: bronquitis crònica, l’emfisema i la bronquiolitis.
- Afectació extrapulmonar
1.2 Prevalença
- Afecta a Espanya el 10,2% de la població entre 40 i 80 anys, amb una taxa
d'infradiagnòstic superior al 70%
- És la quarta causa de mortalitat en España (INE) i la tercera al mon (OMS), 2020
- La seva prevalença és més gran en els homes i augmenta amb l'edat, l'historial
tabàquic i amb el nivell educacional més baix
- La major freqüència es dona en el grup de pacients compresos entre els 70 i els 80
anys, en què s'eleva fins al 23%, arribant al 50% en els homes amb una història de
tabaquisme acumulat superior a 30 paquets/ any
1.3 Factors de risc
- Tabaquisme
- Tabaquisme passiu
- Pol·lució atmosfèrica
- Factors ocupacionals (exposició laboral a gasos, pólvores, foses, treballadors de
mines)
- Factors genètics (dèficit de α1-antitripsina)
- Infeccions respiratòries repetides o tuberculosis
1.4 Simptomes
Escala de dispnea
1.5 Cribatge y diagnòstic

- El diagnòstic precoç de l’MPOC requereix que es faci una espirometria forçada a
les persones fumadores i exfumadores de més de 40 anys, especialment si tenen
símptomes respiratoris.
- El diagnòstic de l’MPOC s’ha de fer mitjançant l’anamnesi i l’espirometria forçada
amb la prova brocodilatadora (PBD).
- Espirometria (quantifica gravetat, permet conèixer evolució i resposta
terapèutica).
- PBD (Prova broncodilatadora): mesura la hiperreactivitat bronquial.
1.6 Espirometria
- És la prova diagnòstica de primera elecció
- Paràmetres:
- FVC: Capacitat vital forçada. És un indicador de la capacitat pulmonar.
Volum d’aire expulsat durant l’espiració forçada.
- FEV1:Volum expiratori forçat en el primer segon. És un indicador del grau de
gravetat de l’obstrucció bronquial. També s’utilitza per a valorar la
reversibilitat de l’obstrucció. La PBD és positiva quan el FEV1 augmenta
més del 12% i, en valors absoluts, més de 200 ml.
- La MPOC és defineix com FEV1/ FVC < 0,7: proporció d’aire de la capacitat vital
forçada que s’expulsa en el primer segon. És el indicador de l’obstrucció bronquial.
Com cal anar preparat
Corbes espiromètriques
Patró obstructiu
La prova de broncodilatació PBD

- Administrar 4 inhalacions successives de Salbutamol i repetir l’espirometria al 15
minuts
- Es considera com a resposta positiva a un augment del FEV1 ≥ 12% o ≥ 200 ml
respecte al valor basal
1.7 Exploracions complementaries bàsiques

- Rx de tòrax
- Analítica sanguínia
- Pulsioximetria: mesura la saturació d’oxigen de la sang arterial.
- ≥ 95 % normal
- 90 - 95 % probable hipòxia
- < 90 % insuficiència respiratòria
- Gasometria
1.8 Classificació
1.9 Tractament
- Els fàrmacs broncodilatadors inhalats (agonistes beta 2, anticolinèrgics) són la
base del tractament simptomàtic. El tractament farmacològic ha de ser esglaonat i
s’ha d’adequar a la gravetat de l’obstrucció i dels símptomes i a la resposta del
pacient.
- Alleujament immediat de símptomes: broncodilatadors d’acció curta: -
agonistes beta 2 (Salbutamol, Terbutalina) (SABA)
- anticolinèrgics (bromuro d’ipratropi) (SAMA)
- MPOC amb símptomes permanents: broncodilatadors de llarga durada: -
agonistes beta 2 (Salmeterol, Formeterol, Indacaterol) (LABA)
- anticolinèrgics (bromuro de tiotropio) (LAMA)
- Exacerbacions freqüents: Corticoides inhalats (budesonida) + agonistes beta 2 de
llarga durada.
1.9.1 Estrategia terapèutica
1.10 Tractament no farmaceutic. Educació sanitaria

- Consell antitabac.
- Valoreu els coneixements que té el pacient de la malaltia i expliqueu-li el que sigui
necessari.
- Prevenció d’infeccions (vacunes).
- Explicar la importància de fer el tractament correctament (tècnica d’inhaladors).
- Valoreu els coneixements que té el pacient sobre fer una vida sana i, en
conseqüència, expliqueu-li el que sigui necessari: dieta, son, vestit, treball i esforç
físic.
1.10.1 Dieta. Mantenir un pes adequat

- Dieta equilibrada.
- Control periòdic del pes.
- Evitar digestions pesades i la ingesta excessiva d’hidrats de carboni.
- Prevenir el restrenyiment.
- Àpats lleugers i poc abundants.
- En fases més avançades de la malaltia, aconsellar al pacient descans 30 minuts
abans de menjar.
- Ingesta diària de 1,5 l d'aigua l'ajudarà a fluïdificar les secrecions
- Incrementar l'aportació de calci mentre estigui prenent corticoides orals.
1.10.2 Trabell i esforç fisic.

- Recomaneu-li que eviti la vida sedentària, sense arribar a la fatiga.
- Augmentar la tolerància a l’exercici fent més lentament les activitats i alternant els
períodes de descans.
- Ensenyar els principis generals sobre conservació d’energia: que planifiqui les
activitats que ha de fer, estableixi prioritats, programi períodes de descans
intermitents, descansi abans de fer tasques difícils, s’aturi abans de notar fatiga i
reparteixi les seves tasques al llarg de tota la setmana.
1.10.3 Sexualtat
- Evitar les relacions sexuals desprès dels àpats.
- Planejar un període de descans previ.
- Adoptar un postura còmoda, evitant posicions que suposin suportar el propi pes
(de costat, asseguts cara a cara)
- Podeu utilitzar l'oxigen durant la relació. També pot utilitzar el tractament inhalat de
rescat abans i després de la relació sexual.
1.10.4 Son i vestit

- Recomaneu-li que mantingui els horaris.
- Establir rutines per anar a dormir, aixecar-se i descansar.
- Fer petits períodes de descans durant el dia.
- Evitar aliments que continguin cafeïna i alcohol.
- Aconselleu-li que porti roba ampla i còmoda.
- Roba fàcil de posar i de treure.
- No utilitzi cinturons, faixes que comprimeixin.
1.11 Exacerbacions
- Empitjorament de la dispnea habitual, tos i/o expectoració, més enllà del seu estat
normal, i que necessita un canvi en la medicació regular.
- Factors desencadenants: Infeccions, factors ambientals, desconegudes
- Criteris de gravetat: MPOC greu– molt greu, cianosi intensa o hipoxèmia greu,
dispnea de repòs, obnubilació o simptomatologia neurològica, FR >25 resp/min, FC
>110 x’.
1.12 Control i seguient infermer
1.13 Oxigenoterapia
- L’oxigenoterapia continua domiciliaria (OVD) millora la supervivència i la qualitat
de vida dels pacients amb MPOC greu i amb hipoxèmia greu en un termini superior
a dos anys. 13. Oxigenoteràpia
- L’OCD administrada més de 15 hores al dia em MPOC greu i en insuficiència
respiratòria crònica millora la supervivència i la qualitat de vida dels pacients.
- Els beneficis són superiors si l’oxigen és administrat durant un temps superior a 15
hores al dia.
- L’OCD s’ha de fer preferentment amb ulleres nasals.
- L’objectiu és mantenir una pressió parcial d’oxigen en sang arterial (PaO2) per
sobre de 60 mmHg o una saturació d’oxigen (satO2) major de 90 %.
1.14 Rehabilitació respiratoria
- Objectiu augmentar l’entrada d’aire en els pulmons
- L’activitat i l’exercici físic s’han de promoure i són beneficiosos en tots els pacients
amb MPOC.
- Els pacients amb MPOC moderada-greu que malgrat un tractament correcte que
inclogui exercici físic continuen limitats per la dispnea es poden beneficiar d’un
programa de rehabilitació respiratòria.
- Han demostrat que milloren la dispnea, la tolerància a l’esforç i la qualitat de vida.
- La majoria dels pacients, independentment del seu grau de gravetat, es beneficien
dels programes de rehabilitació pulmonar.
- Tots els programes de rehabilitació inclouen la instrucció pertinent sobre l’exercici
físic, l’entrenament muscular, la fisioteràpia, la nutrició i
l’educació sanitària
Exercicis rehabilitació respiratoria:
- Respiració amb llavis frunzits: Agafi el màxim d'aire pel
nas, de forma lenta i profunda, inflant l'abdomen i
després tireu-lo per la boca de forma suau, com si
bufés
- Expansió costal: Aixequi els braços fins a la horitzontal
respirant pel nas i abaixi els braços traient l'aire per la
boca
- INSPIRÒMETRE D’INCENTIU Dispositiu utilitzat amb l’objectiu d’augmentar el

volum pulmonar; afavorint el drenatge de secrecions i millorant l’intercanvi de
gasos Aquests dispositius indiquen la quantitat de volum d’aire que ell pacient pot
inspirar
- Com es fa servir?
- Realitzar una espiració
- Segellar el filtre amb la boca
- Realitzar una inspiració lenta i tan profunda com sigui possible.
- Apnea de 3 a 5 segons
- Després, fer una recuperació activa ventilant normal
2. ASMA
2.1. Definició
- L'asma és una malaltia respiratòria crònica. Es caracteritza per una inflamació dels
bronquis que els estreny o obstrueix i hi dificulta el pas de l'aire. Això causa
episodis recurrents de sibilacions (sons semblants a un xiulet que acompanyen la
respiració), dispnea (sensació de dificultat respiratòria associada a un augment de
l'esforç per respirar), sensació d'opressió al pit i tos, especialment durant la nit o a
primera hora del matí.
- És la malaltia crònica més freqüent en la infància i l'adolescència en països
industrialitzats. Normalment, s'inicia en la infantesa, encara que pot aparèixer a
qualsevol edat.
- Quan apareix en nadons o bé en infants de dos o tres anys, sol tenir un curs més
curt i, en arribar als cinc o set anys, els infants estan molts cops lliures de
símptomes, sobretot si no hi ha al·lèrgies. Quan comença en edats més tardanes,
la durada de la malaltia sol ser més llarga.
2.2. Prevalença
- Malaltia crònica més prevalent en la infància (10%, similar a la UE)
- Més prevalent en zones costeres, el sexe masculí i la franja d’edat 6-7 anys
- En els nens menors de 3 anys el diagnòstic i classificació és complicat (tos,
sibilàncies i dificultat respiratòria són freqüents en els nens)
- El 50% dels adults amb asma ja eren en la infància
2.3. Prevalença de l’asma en adults i adolescents

- En Espanya representen d’un 2-7%, però el 52% dels asmàtics no estan
diagnosticats i un 26% no segueixen cap tractament malgrat els símptomes.
- Segons un estudi del Global Burden of Disease 2015, la prevalença de l'asma ha
augmentat, a tot el món, des del 1990 al 2015 en un 12,6 %. Aquest augment de
prevalença afecta sobretot a persones de mitjana edat i a dones, i es pot explicar
per un augment de l'asma al·lèrgica, amb estabilització de la no al·lèrgica.
- A Espanya, un estudi realitzat a Navarra va mostrar una prevalença d’un 10,6% en
adolescents.
2.4. Factors de risc
- Els factors genètics estan adquirint cada vegada més rellevància a mesura que
avança la recerca. Els estudis actuals assenyalen el seu protagonisme en l'aparició
d'asma, l'expressió fenotípica de la malaltia, la resposta individual als factors
desencadenants de símptomes o d'aguditzacions d'asma i, molt especialment, en
la resposta a les noves teràpies en els casos d'asma greu.
- S'han de distingir els factors associats a l'aparició de síndrome asmàtica d'aquells
que són desencadenants de símptomes o aguditzacions d'asma.
- Finalment, cal destacar l'evidència creixent sobre la importància de la contaminació
ambiental, tant a l'interior dels edificis, per la combustió de biomassa, com a l'aire
exterior, per la combustió dels productes d'origen fòssil.
Factors de risc associats a la aparició de l’asma. Hoste

Factors de risc associats a la aparició de l’asma. Perinatals
Factors de risc associats a la aparició de l’asma. Ambientals i fàrmacs

Factors desencadenants de símptomes i aguditzacions d’asma
2.5. Diagnòstic
- El diagnòstic d'asma s'ha de considerar davant de símptomes i signes clínics de
sospita, com sibilàncies (el més característic), dispnea o dificultat respiratòria, tos i
opressió toràcica. Són els anomenats símptomes guia.
- Habitualment, apareixen diversos signes o símptomes alhora; quan es mostren de
manera aïllada, solen ser poc predictius d'asma. Per això la necessitat d'incorporar
alguna prova objectiva diagnòstica, habitualment proves funcionals respiratòries.
- Si el debut de la malaltia cursés amb símptomes aguts, se'n realitzarà una breu
anamnesi i exploració física, i s'iniciarà el tractament. Les proves diagnòstiques
objectives s'efectuaran un cop controlats.
2.6. Diagnòstic diferencial
2.7. Funció pulmonar

2.8. Control i gravetat
2.9. Tractament
- Els medicaments de control o manteniment, inclouen glucocorticoides inhalats
(GCI) o sistèmics, antagonistes dels receptors dels leucotriens (ARLT), agonistes
b2 adrenèrgics de acció prolongada (LABA), tiotropi i anticossos monoclonals
(omalizumab, mepolizumab, reslizumab, benralizumab i dupilumab).
- Els medicaments d'alleujament, també anomenats “de rescat”: entre ells es
troben els agonistes b2 adrenèrgics d'acció curta (SABA) inhalats i els
anticolinèrgics de acció curta inhalats (bromur d'ipratropi).
Tractament de la crisis asmàtica en el nen
2.10. Peak flow

Aparell per a mesurament del Flux Expiratori Màxim (FEM). És el flux d’aire més gran
assolit en una espiració foráda realitzada després d’una inspiració també forçada
3. VIA INHALADA
3.1. Introducció
- Les guies clíniques nacionals i internacionals recomanen l’ús de la via inhalada
com la via principal en el tractament de les malalties respiratòries cròniques
(principalment Asma i MPOC).
- A l’hora de prescriure la via inhalada a un pacient cal tenir en compte que el
tractament farmacològic s’ha d’adequar al grau de severitat de la malaltia i a la
resposta del pacient.
- És fonamental seleccionar el dispositiu d’inhalació adequat al pacient i entrenar-lo
en la tècnica d’inhalació, ja que perquè l’administració per aquesta via sigui
efectiva, el pacient ha de realitzar de forma correcta la tècnica.
3.2. Avantatges i inconvenients de la vía inhalada
Avantatges
- L’administració és directa a la vía respiratòria
- Es redueixen els efectes adversos
- L’inici de l’acció del fàrmac és més ràpid que via oral
- no produeix dolor comparat amb la via sistemàtica i és ben acceptada pels
pacients
- Alguns fàrmacs només són actius via aerosol
Inconvenients
- Dosis inconsistent
- Ensis istrament minuciós i regularment en la tècnica inhalatòria
- Rebuig dels dispositius de teràpia inhalada per part d’alguns pacients
- Cal major dedicació de temps per part del pacient
- Ocupen més espai
3.3. Tipus de fàrmacs inhalats

3.4. Inhaladors disponibles
3.5. Elecció del dispositiu en funció de la capacitat inspiratòria

3.6. Elecció del dispositiu segons el perfil del pacient
3.8. Quin dispositiu escollir?

3.9. Tècnica d’inhalació
Test d’adhesió als inhaladors (TAI)

4. SÍNDROME D’APNEA OBSTRUCTIVA DEL SON (SAOS)
4.1. Definició
- Al síndrome d’ apnea obstructiva del son (SAOS) es produeixen pauses en la
respiració per l’obstrucció de la via aèria superior. Apareix un ronc interromput per
les pauses de la respiració.
- El son no és reparador i provoca somnolència diürna i cansament excessiu.
- La persona s’adorm en situacions normals de la vida diària: al menjar, parlar o
veure una pel·lícula; o en situacions d’alt risc, com a la feina o mentre condueix, fet
que afavoreix els accidents.
- La manca d’oxigen mentre es dorm pot tenir a llarg termini conseqüències sobre el
cor, la tensió sanguínia, la circulació, la memòria i l’estat d’ànim.
4.2. Prevalença
L’apnea del son és molt prevalent:
- 9% de les dones i 24% dels homes (30-60 anys)
- Augmenta amb l’edat i l’índex de massa corporal
Està infradiagnosticada: no diagnostiquem el 93% de les dones i el 82%
Predominen els pacient hipertensos, diabètics i obesos
4.3. Diagnòstic
Les proves per fer-ne el diagnòstic són:
- Polisomnografia: el pacient dorm una nit a l’hospital per fer el registre i l’estudi de
com dorm
- Poligrafia respiratòria: es pot realitzar al domincili o a l’hospital, segons el cas
4.4. Tractament
El tractament més habitual de l'apnea de somni és la CPAP (continuous positive airway
pressure), una màquina que a través d'una màscara transmet pel nas un flux d'aire suau i
continu que manté les vies aèries obertes i permet respirar millor. Millora el descans
nocturn i redueix el risc de complicacions mèdiques greus
4.5. Recomanacions
- Mantenir un pes adequat (la obesitat és el principal factor de risc per partir apnea
del son)
- Dormir de costat. Són més freqüents les apnees dormint panxa amunt
- Dormir les hores suficients i amb un horari regular.
- Menjar lleuger a la nit.
- Esperar dues hores després de sopar o abans d’anar a dormir
- Deixar el tabac: inflama les vies respiratòries i facilita els roncs i les apnees
- Evitar l’alcohol i els estimulants, empitjores el problema
- Realitzar exercici cada dia
- Exercicis de relaxació
Caso clínico.
SEMINARI PROMOCIÓ, PREVENCIÓ DE FERIDES AGUDES I

CRÓNIQUES
Ferides agudes
❖ Cremades
❖ Empelts / Zones donants
❖ Quirúrgiques
❖ Traumàtiques
➢ Laceracions
➢ Scalp
➢ Erosions
➢ Abrasions
❖ Mossegades
❖ Abscessos
❖ Voltadits
❖ Ungla encarnada
❖ Picades
Ferides cròniques
❖ Ferides Extremitats
➢ Inferiors:
■ Arterials, Venoses, Peu diabètic
❖ Ferides relacionades amb la dependència:
■ Úlceres per Pressió i Úlceres per Humitat
❖ Altres: Tumorals, dermatològiques, idiopàtiques
1. Diagnòstic de la lesió
2. Higiene de la ferida
Són els quatre passos de neteja integral de la ferida per a preparar-la per a la
cicatrització:
● Neteja de la ferida i pell perilesional
● Desbridament
● Remodelació de les vores de la ferida
● Aplicació d’apòsits
2. 1 Que tenim per a la neteja?
SF: Solució salina isotònica ClNa 0,9% que conté electròlits i una
concentració similar al sèrum sanguini. Cal fer una adequada pressió
de neteja per eliminar teixits desvitalitzats i restes de material necròtic.
L'envàs hauria de ser d'un sol ús, pel risc de contaminació.
DRAINJET®
SABÓ: Esponges amb sabó d'un sol ús per a la higiene diària. El gel
amb el qual s'impregnen les esponges és dermatològic i hipoalergènic
amb un pH 5.5, sense conservants artificials i de color verd blavós.
2.2 Bones pràctiques…….
DESCONTAMINACIÓ
- Solució a base de polihexametilè biguanida PRONTOSAN® Aplicar una gasa
impregnada sobre la ferida i deixar actuar com a mínim 15 minuts Una vegada
obert té una validesa de 8 setmanes 350ml 8,66€ (Concurs ICS)
- Solució a base de Hipoclorit Sòdic MICRODACYN 60® Aplicar una gasa
impregnada sobre la ferida i deixar actuar com a mínim 5 a 15 minuts, màxim 7
dies Una vegada obert té una validesa de 30 dies 500ml 9,88€ (Concurs ICS)
3. Ús d’antiseptics i antibiotics tòpics
Que és un antisèptic?
Són productes químics que s’apliquen sobre els teixits vius amb la finalitat d’eliminar tots
els microorganismes patògens o inactivar els virus.
CONEIXEM MOLTS : Alcohol, Clorhexidina, Peròxid d’hidrogen, Povidona iodada,
Hipoclorit sòdic
Antisèptics més freqüents
solucion acuosa dentro de la herida y solucion alcoholica fuera porque pica

Bones pràctiques…..
Fuerza de la recoemndación BAJA
Que és un antibiòtic?
Els antibiòtics son medicaments que combaten les infeccions bacterianes en persones i
animals. Funcionen eliminant les bactèries o dificulten el seu creixement i multiplicació.
ELS QUE MÉS FEM SERVIR EN FERIDES:

- Sulfadiazina argèntica
- Fusidat sòdic
- Nitrofurazona
- Mupirocina
CONTRAINDICACIONS
- Resistències
- Al·lèrgies
- % absorció no demostrada
Bones pràctiques….
LES CREMADES
- Diagnòstic: Etiologia, profunditat, extensió,...
- Criteris de derivació hospitalària
- Pla de cures
- Segons l’afectació de la pell
Criteris de derivació a l’ hospital
- Cremades de2n grau amb extensió > 10% dela SCT
- Cremades de3r grau amb extensió > 3 al 5% de la SCT
- Valorar la derivació de les cremades de 1r grau si afecten les zones de risc (cap,
articulacions, perineu, genitals, zona mamària, parpelles...)
- Afectació de l’estat general
- Cremades químiques o elèctriques
- Cremades associades a lesions per inhalació
- Cremades circumferències a tronc, coll, o extremitats (asfíxia o Síndrome
compartimental)
- Cremades quetriguen més de 3 setmanes a epitelitzar
- Individualitzar en els casos següents: patologia crònica concomitant, nens menors
de 5 anys, majors de 60 anys i cremades associades a fractures o lesions, ferides
penetrants
- Problemàtica sociocultural o bé sospita de cuidadors inadequats
- Sospita de maltractaments (per exemple en el cas de cremades amb cigarretes
Cremades de primer grau o superficials

NO: Atb tòppic (sivederma)
SI: Hidratació (cremita), corticoides tòpics (nutracort) (Si fase inflamatoria perllongada
=retràs cicatrització. Cicatriu hipertrofica)
Bones pràctiques….
“Retirar butllofa”
Bones pràctiques/Flictenes
Com curar una cremada ?
SUBJECCIÓ ≠ EMBENAT
OBJECTIUS DE LA SUBJECCIÓ
1. Mantenir el contacte apòsit/ferida.
2. No limitar mobilitat.
3. No fer pressió. Permetre expansió de l’edema.
4. Duració de les cures.
5. Fàcil i ràpid de realitzar i de treure (dolor)
6. Còmode i confortable.
7. Posició antiedema de l’extremitat afecta
Recomenacions de la profilaxi antitetànica “si cal”

Vacunació sistemàtica
- En els infants vacunats amb la pauta del calendari anterior, als 2, 4 i 6 mesos, la
vacunació dels sis anys es realitza amb la vacuna dTpa. Amb la vacunació contra
la tos ferina en les embarassades amb vacuna dTpa també es reforça la immunitat
contra el tètanus. A més, amb l’objectiu de protegir les persones al llarg de la vida,
també cal administrar dues dosis més de vacuna contra el tètanus als quaranta
anys i als seixanta-cinc anys.
- Als ADULTS NO VACUNATS, és a dir, als que no han rebut mai cap dosi de la
vacuna, se’ls ha d’administrar tres dosis de vacuna: la primera, al més aviat
possible; la segona, amb un interval mínim de quatre setmanes després de la
primera, i la tercera, com a mínim sis mesos després de la segona dosi.
- I, posteriorment, n’han de rebre dosis de reforç als 10 anys després de la

tercera dosi i als 10 anys després de la quarta dosis, en total ha de rebre
cinc dosis.
- Aquestes dues últimes la quarta i quinta dosis és poden administrar en un
interval mínim d’un any entre la tercera i quarta dosi i entre la quarta i quinta
dosi
Recomenacions per a la prevenció de tètanus en cas de ferida
- Ferides potencialment amb risc d’infecció per tètanus: ferides o cremades amb un
important grau de teixit desvitalitzat; úlceres cròniques, gangrenoses; ferida
punxant (particularment on hi ha hagut contacte amb terra o femta), les
contaminades amb cos estrany, fractures amb ferida, mossegada humana o
d’animal, congelació, les que requereixin intervenció quirúrgica i que aquesta es
retarda més de 6 h, i les que es presentin en pacients que tenen sèpsia. S'han
descrit casos associats a tatuatges, pírcings.
- Ferides d’alt risc de tètanus, les contaminades amb gran quantitat de material que
pugui contenir espores i/o que presentin grans zones de teixit desvitalitzat. Rebran
sempre una dosi d'immunoglobulina independentment del seu estat vacunal.
- Ferida quirúrgica. El tètanus després d’una intervenció quirúrgica és excepcional
en el nostre àmbit. L'origen pot ser endogen (< 10% de les persones tenen
Clostridium tetànic a la seva femta) en cirurgia que es pugui contaminar amb
contingut intestinal, o exogen per ferides contaminades. Tenen més risc els
diabètics i les persones que s’injecten drogues.
Reaccions adverses de la vacuna
- La major part de les reaccions adverses són locals com adoloriment, eritema i inflor
o induració en el lloc de la injecció. Si té molèsties en el braç o la zona de punció,
apliqui fred local. Pot fer servir acumuladors de fred de les neveres portàtils o
bosses de gel protegides amb un drap net per evitar la cremada de la pell.
- Es donen amb poca freqüència febre, cefalea, miàlgies, nàusees. Pot prendre un
antitèrmic o analgèsic com el paracetamol amb la freqüència recomanada pel
professional sanitari.
- Reaccions de hipersensibilitat local (reacció anomenada d’Arthus, imatge) es
poden donar en relació amb el nombre de dosis rebudes, per això és important no
administrar la vacuna amb una freqüència major a la recomanada i que es
mantingui els intervals d’administració de les dosi
EL TIMERS.
esquema de valoració de les ferides cróniques
Timers: acrònim anglès (Tissue, Infection, Moisture imbalance, Edges, Regeneration,
Social factors of wound) consta de six components clau:
- T: Teixit no viable o defectuós
- I: Infecció o inflamació
- M: Desequilibri de la humitat
- E: Pell perilesional que no avança o està debilitada
- R: Reparació /Regeneració
- S: Situació social i factors relacionats
La preparació del llit de la ferida no és un concepte estàtic, sinó que és dinàmic i de
ràpida evolució
1. Timers - teixit no viable o defectuos
- Actuació: neteja i desbridament
- Metodes: enzimàtic, autolític, osmòtic, quirúrgic/Tallant, biològic i mecànic
Bones pràctiques…
Valoració dolor: Escala EVA
→ Si analgesia oral
Tractament local del dolor
● Anestesia dèrmica (capes pell epidermis i dermis, i zona receptors del dolor i
terminacions nervioses).
● Anestèsia tòpica d'úlceres en extremitats inferiors, per facilitar la neteja mecànica /
desbridament només en adults.
● Altres indicacions: catèters, anàlisi, biòpsies, cirurgia menor,...
● Aplicar sobre el llit de la lesió una capa de 2 mm, tapar amb un apòsit oclusiu (film
de poliuretà) i esperar 30 minuts
● Tras l’aplicació dura fins a 4 hores l’anestesia
● Nom producte: EMLA® crema Lidocaína 2,5% i Prilocaine 2,5%
Bones pràctiques… UPP y Ulceras tumorales
UPP no se desbridan!!
2. tImers- control de la inflamació/infecció

Actuació: eliminar o reduir la càrrega bacteriana
Signes i simptomes de la infecció
Biofilm o biopel·licula
Definició: Bacteris ancorats a superfícies, encapsulats en una matriu extracel·lular
produïda pels mateixos bacteris i tolerant a agents antimicrobians iales defenses de
l'hospedador.
- Se da en heridas agudas y crónicas (Wolcott et al, 2009)
- El 78,2% IC95% = [61,6-89,0] en heridas crónicas (Malone et al, 2017)
- Son 500-1000 veces más resistentes a antibióticos que las bacterias libres (Walters
at al, 2003)
- Protegen de: antibióticos, fagocitos, leucocitos, metaloproteasas, ... (Leiden et al,
2002)
Imatges microscopi
electònic
Com identificar el biofilm?
Tractament farmacologic de la infecció
3. tiMers: Gestió de l’exudat

- Apòsits escuma, hidrofibrade hidrocol·loide, alginat.
- Productes barrera en crema o esprai
Aposit amb marcador d’exudat: canviar quan estiguin 3 petals bruts.
Bones pràctiqes….
cuidado con las reacciones alergicas (a la plata, al adhesivo)
4. timErs: Estimulació de les vores epitelials
Apòsits, cremes i gels:
- Col·lagen
- Apòsits bioactius
- Moduladors de les metaloproteases
- Àcid hialurònic
Bones pràctiques
5. timeRs: Regeneració del teixit

Objectiu: Cicatrització de la ferida
Terapies avaçades:
1. Pressio negativa
2. empelts en segell
3. Fcators de creixement autòlog
6. timerS: Factors relacionals amb la persona

Objectiu: Promocionar l’adherència de la persona amb un pla de cures personalitzat
- Educació per a la salut (persona / persona cuidadora)
- Factores psicosocials
- Adherència tractament (compressió, preferències, valors de la persona)
ATENCIÓ A LES PERSONES AMB CONDICIONS DE CRONICITAT COMPLEXA I

AVANÇADA
1. Terminología de la cronicitat
Conceptes previs
- Fragilitat: Estat de vulnerabilitat d'una persona que comporta un risc elevat de
presentar situacions de salut adverses.
- Pacient crònic complex: Pacient crònic amb una situació clínica de gestió difícil.
- Malaltia crònica avançada: Malaltia crònica amb pronòstic de vida limitat i
necessitats pal·liatives emergents.
Etapes vitals de les persones amb problemes de salut crònics i persones grans
Estratificació poblacional
La identificació del pacient crònic complex es fonamenta en la presència de criteris —

basats en el consens d’experts i els resultats d’estudis epidemiològics previs—en alguna
de les tres dimensions de la complexitat següents:
1.2 Pacient crònic complex (PCC)
- No hi ha cap pauta inequívoca sobre quants o quins
criteris o la combinació de quins d’aquests cal complir
per ser considerat un PCC.
- Cal complir prou criteris perquè el professional referent
consideri que la gestió del cas és especialment difícil, i,
per tant, validi de forma clínica i identifiqui, d’acord amb
la persona, que és un PCC.
- Una persona que no tingui cap d’aquests criteris és
realment difícil que pugui presentar necessitats complexes d’atenció.
1.3 Pacient al Model d'Atenció Crònica Avançada (MACA)

Persones tributàries de ser ateses per aquest model, en tant que presentin una o més
malalties o condicions de salut cròniques, associades a una combinació dels criteris
següents:
- Perfil clínic equivalent al del Pacient crònic complex
- Presència de malalties progressives, evolutives i irreversibles
- Reconeixement d’una afectació clínica més greu, comparant-la amb l’estàndard de
persones amb les mateixes malalties o condicions de base
- Pronòstic de vida limitat
- Escassa probabilitat de resposta a tractaments específics
- Repercussions importants sobre l’estructura cuidadora
Per tant, el pacient MACA es caracteritza per:
- Enfocament de la gestió del cas amb una aproximació pal·liativa present,
important i creixent. Gairebé sempre aquest component pal·liatiu no exclou
les opcions curatives, sinó que conviu.
- Planificació de decisions anticipades com a procés imprescindible en
l’acompanyament de la presa de decisions.
● Per a la identificació precoç o cribratge proactiu de persones amb malalties

avançades i necessitats d’atenció pal·liativa (MACA) es recomana utilitzar
l’instrument NECPAL
● Una vegada identificada, es registra com a tal als sistemes d’informació. codificació
internacional d’atenció pal·liativa (Z51.5 a la CIM-10-MC)
2. Model d’atenció a la cronicitat centrat en la persona
Etapes del model d’atenció
2.1. 1a Etapa. Identificacio/cribatge poblacional

Tant per a les persones amb fragilitat inicial, com per aquelles amb cronicitat complexa
(PCC) o avançada (MACA) es proposen estratègies específiques de cribratge poblacional
de persones amb necessitats específiques:
Persones que es beneficien:
- Fragilitat inicial → Gerontopole, Índex fràgil VGI → codificació R54
- Pacient amb cronicitat complexa → Criteris de PCC → identificació com a PCC
- Pacient amb malaltia crònica avançada → Instrument NECPAL → identificació
MACA o codificació Z51.5
Grups de morbiditat ajustats (GMA)
Permeten classificar la població en grups de
morbiditat únics (població sana, embaràs i part,
malaltia aguda, malaltia crònica en 1, 2-3, o 4
sistemes, o persones amb neoplàsia activa), que
alhora es divideixen en 5 nivells de gravetat.
2.2. 2a Etapa. Diagnostic situacional
VIG- index fràgil

- No fragil: 0
- Prefragilmayor o igual 1
- Fragil si el resultat es mayor o igual 3p
Exemple d’escales per a la valoració de les diferents dimensions
Alguns conceptes…
Pla de decisions anticipades (PDA) / plan de decisiones anticipadas / advance care
planning
Pla que identifica els valors i les preferències del pacient, o la seva família, si escau, per a
preveure amb antelació els objectius d’atenció i els recursos
2.2.1 Planificació de decisions anticipades (PDA)

Flexible, reversible i revocable (6 pasos sale en el examen!!!!)
- Es pot iniciar un procés de PDA en qualsevol persona més gran de 16 anys

(majoria d’edat sanitària) o en menors d’entre 12 i 15 anys que tinguin un grau
suficient de competència i se’ls atribueixi prou maduresa per a la presa de
decisions (menor madur)
- En el cas dels menors de 12 anys, el procés es pot iniciar amb el seus tutors legals
- Es considera prioritària la realització del procés de PDA en persones que:
Quins professionals estan implicats en el procés de PDA:

- Tots els professionals sanitaris i socials poden participar en el procés de PDA i
assumir-ne algun dels rols.
- Però són aquells que coneixen millor la persona o que més saben dels seus
problemes de salut, els professionals d’atenció primària els que, habitualment, hi
estarien més implicats.
La PDA explora:
- Els antecedents en l’afrontament de situacions d’alt impacte
- Les relacions familiars i l’entorn de suport social, en general
- La informació i la comprensió de la situació de malaltia
- El significat i el valor de la situació de malaltia
- Els valors i les creences (existencials, espirituals, etc.) rellevants per a la persona
- Les preocupacions vers el procés de malaltia i els escenaris de salut previsibles
- Els escenaris de presa de decisions en relació amb situacions sanitàries o socials
concretes: acceptació o rebuig de tractaments, instauració d’intervencions, lloc de
mort, etc.
- L’exploració d’expectatives actuals i de futur
- Les expectatives i demandes que la persona malalta espera dels professionals,
l’equip i l’organització, i
- La designació de la persona representant
Alguns conceptes…
Voluntats anticipades
Declaració oral o, preferiblement, escrita mitjançant la qual una persona major d'edat i
competent exposa anticipadament la seva voluntat pel que fa a l'atenció sanitària que
voldrà rebre si arriba a una situació en què no pugui expressar-la personalment
Document de voluntats anticipades (DVA)
2.2.2. Document de voluntats anticipades (DVA)

- És un document dirigit al professional sanitari responsable, en el qual una persona
major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a
tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies no li
permetin expressar personalment la seva voluntat. El document també serveix per
designar un representant que actuï com a interlocutor o interlocutora vàlid o vàlida
amb l'equip sanitari, en el cas que no pugui expressar la seva voluntat per ella
mateixa. Aquest document s'ha de formalitzar, a través de notari o davant de tres
testimonis.
- Cal incorporar aquest document a la història clínica del pacient.
- Per tal de facilitar-ne l'accés als metges que l'han de tenir en compte, el DVA es pot
inscriure al Registre de voluntats anticipades del Departament de Salut. D'aquesta
manera el document queda incorporat a la història clínica compartida dels pacients
i també pot ser visualitzat a la resta de l'Estat espanyol
PDA vs DVA (EXAMEN!!)
2.3 3a Etapa. Pla d’atenció
Una vegada fet el diagnòstic situacional s’ha d’elaborar el PLA D’ATENCIÓ. En aquest pla
s’ha de definir el pla terapèutic per a cadascun dels problemes de salut, així com la
proposta d’atenció a les necessitats detectades.
El pla terapèutic és el conjunt de recursos (farmacològics, tècniques, pautes d’actuació)

recomanats que els professionals sanitaris proposen de manera gradual i planificada amb
l’objectiu de mantenir, millorar, controlar i aconseguir el màxim potencial de salut en
benefici individual o col·lectiu de les persones que atenen i d’acord amb aquestes
persones.
Objectius assistencials i propostes d’intervenció
Intervencions en la dimensió clínica
Intervencions en la dimensió funcional
Vivifrail→ doc
Intervencions nutricionals
1. Recomanacions dietètiques per enriquir una dieta equilibrada

2.Recomanacions dietètiques per enriquir una dieta fàcil de mastegar
3.Recomanacions dietètiques per enriquir una dieta pastosa
4.Recomanacions dietètiques per enriquir una dieta triturada
5.Recomanacions dietètiques per enriquir una dieta de fàcil deglució
Intervencions sobre la situació mental (emocional / cognitiva)
Assessorament entorn de cuidador

Assessorament entorn de cuidador
DECISIONS COMPARTIDES
- Amb el diagnòstic d’una malaltia s’inicia un procés que obliga a valorar informació i
a prendre decisions sobre com gestionar la malaltia.
- Pacient i professionals de la salut han de dialogar, valorar i decidir la manera de fer
front a la malaltia i tot el que implica: tipus de tractament, canvis en l’estil de vida...,
tenint en compte el diagnòstic i les preferènciesinformades del pacient
Com prendre una bona decisió? (PACIENTS)
1. Informa’t→ El professional referent t’explicarà les diferents opcions de tractament,
incloent-hi els riscos i beneficis, i t’ajudarà a resoldre dubtes.
2. Comparteix → Informa sobre les teves preferències, objectius, valors, coneixements i
experiències passades.
3. Decideix → És el moment de valorar tota la informació i prendre una decisió conjunta.
La millor decisió serà la que més respecti els teus valors, objectius i preferències
personals. Demana informació i opinió tantes vegades com et calgui per poder decidir de
manera responsable.
★ Pla d’intervenció individual compartit (PIIC)
Les persones identificades com a PCC o persona amb MACA han d’acordar amb els
professionals el seu pla d’atenció —que té en el PIIC una versió abreujada pensada per
ser compartida a la Història Clínica Compartida de Catalunya HC3—, es sobretot, una
eina de comunicació entre professionals, que ajuda a garantir la continuïtat assistencial, i
que es revisarà periòdicament (a les 8-12 setmanes de la seva elaboració, i almenys una
vegada a l’any) i es conciliarà en cada transició assistencial.
2.4 4a Etapa. Compartició del pla

Compartició del Pla: Pla d’Intervenció Individualitzat i compartit
Resum visual…
★ Gestió de casos
Procés de col·laboració planificació, facilitació, coordinació assistencial, avaluació i
defensa d'opcions i serveis (...) a través de la comunicació i disponible recursos per
promoure la seguretat del pacient, qualitat de l'atenció i millorar l’ús de recursos.
Nota: Dins de la gestió de casos, els professionals infermers prenen part en el procés de
valoració, planificació, col·laboració i assessorament juntament amb els altres
professionals de la salut. Els professionals infermers s'ocupen, per exemple, d'exercir de
mediadors entre una persona atesa amb processos de dependència i els seus familiars,
proporcionar cures infermeres de qualitat de manera eficient, mantenir a la comunitat
persones amb problemes de salut importants proporcionant-los una major continuïtat de
les cures infermeres o incrementar la participació de la persona atesa.
Mètode de gestió del cas:
Objectius:
1. Millorar la qualitat assistencial de les cures de les persones ateses i les dels
cuidadors minimitzant la fragmentació, la discontinuïtat o la duplicitat en l’atenció.
2. Garantir la continuïtat de les cures i fomentar la coordinació i l’homogeneïtzació de
processos entre els professionals de la salut dels diferents àmbits assistencials. 3
3. Planificar una transició adequada de la persona atesa a través dels diferents
serveis i nivells assistencials i assegurar una resposta adient a les seves
necessitats.
4. Millorar la percepció de seguretat i de qualitat de vida de la persona atesa i de la
seva família.
5. Millorar la seguretat clínica reduint les complicacions evitables i les
conseqüències.
6. Facilitar la relació dels processos d’interconsulta entre els diferents recursos de la
xarxa assistencial.
7. Optimitzar i racionalitzar el consum de serveis per tal d’obtenir resultats de qualitat
assistencial i de cost-efectivitat amb els recursos més adients.
Intervencions del professional gestor de casos
- Identificació proactiva de persones en situació de complexitat amb necessitat de
continuïtat assistencial.
- Valoració integral i integrada per detectar les necessitats de la persona atesa i/o
dels cuidadors principals o dels familiars.
- Col·laboració amb tots els professionals implicats en el cas i amb els familiars i/o
cuidadors de referència per tal de comprendre tots els aspectes de la situació
física, mental, emocional i social de la persona atesa.
- Elaboració d’un pla d’atenció personalitzat (PIIC) acordat amb la persona atesa i
consensuat amb els professionals d’infermeria, de treball social, de medicina de
referència i altres professionals que participin en el procés.
- Gestió de la continuïtat assistencial actuant com a professionals de referència de la
persona atesa i coordinant la contribució dels diferents professionals.
- Gestió de les aliances entre els recursos i serveis que actuen al territori.
- Establiment d’una sistemàtica de reunions periòdiques que permetin l’avaluació
contínua i la millora del procés.
ATENCIÓ DOMICILIÀRIA EN ATENCIÓ PRIMÀRIA I COMUNITÀRIA
1. Programa ATDOM
L'atenció domiciliària és: aquell conjunt d'activitats de tipus sociosanitari i àmbit
comunitari que es realitza en el domicili de la persona amb la finalitat de detectar, valorar
i donar suport i seguiment als problemes de salut de l'individu i la família, potenciant
l'autonomia i millorant la qualitat de vida.
2. Prevalença
Entre el 6% i el 9% dels >65 anys precisa Atenció Domiciliaria, i en el cas dels >85 anys,
aquesta necessitat arriba fins el 20%.
3. Conceptes claus
L’'atenció domiciliària ha d’incloure activitats de caràcter social i sanitari.

- Detectar, valorar, donar suport i controlar els problemes de salut de l’individu i la
família (cuidadors principals)
- Potenciar l’autonomia
- Millorar la qualitat de vida
4. El programa ATDOM: Activitats I
El programa ATDOM: Activitats II y III

El programa ATDOMActivitats IV
Activitats V
5. Població diana del programa ATDOM
● A població amb una patología aguda, crónica o en procés de final de vida.

● Persones grans i joves enllitades o que no poden desplaçar-se fins al CAP
Tipologia de persones usuaries:
❖ nens
❖ persones amb malalties agudes
❖ atención post clínica
❖ persones amb malalties cróniques
❖ atenció geriàtrica: ancià sà i fràgil
❖ persones en procés de final de vida
6. Caractéristiques de la població ATDOM
Un estudi en 23 CAP a Catalunya, amb un seguiment de 8 anys (2005-2013) d’una cohort

de 616 persones que recollia una avaluació multidimensional basal realitzada per
professionals d’AP va mostrar que el risc d'inclusió en el programa ATDOM s’associava
amb una edat més elevada, la dependència a l’hora de fer les activitats instrumentals de
la vida diària i a la marxa lenta mesurada mitjançant la prova Timed-up-and-go
7. Organització del programa ATDOM en l’atenció primària

Procedència de la demanda : Família, veïns, associacions,Programes socials,
Infermera, Metge de família, Metge especialista, Hospital
A partir de fonts d’informació sanitàries i socials
- Demanda espontània d’atenció a domicili
- Altes hospitalàries o sociosanitàries de persones amb necessitat de continuïtat de
cures (Programa PREALT)
- Informació subministrada per familiars, veïns, associacions i altres agents de la
comunitat
- Detecció de persones grans que viuen soles o amb família amb capacitat limitada
de suport
- Programes socials d’ajut a domicili
Criteris inclusió: No poder desplaçar-se al centre de salut per ser atesos, per motius de
salut o de condició física o per la seva situació social o de l’entorn, d’una forma temporal o
permanent.
Criteris exclusió
- Valoració socio-sanitària sense el criteri d’inclusió.
- No acceptació (rebuig) per part de la persona i de la seva família
- Millora de la seva salut que li permetrà continuar les visites al CAP
Beneficis de ATDOM
- Facilita la valoració de les necessitats de cures de la familia
- permet conèixer l’entorn observant les interaccions familiars, els patrons
d’adaptació i els estils de vida.
- adequa les cures als recursos familiars disponibles
- avalua l’eficàcia de la intervenció
- estableix un nexe d’unió entre familia i EAP
- Facilita la coordinación dels recursos i la seva disponibilitat.
Organització en els equips: 4 tipus

● Unitat básica assistencial (UBA) a diari
● UBA amb un dia setmanal ATDOM
● Unitat d’ATDOM formada per un professional de medicina i un o més d’una
infermera amb dedicació completa
● Unitat d’infermeria ATDOM amb una dedicació completa i segueix mantenint el
metge de referència.
Fase 1: Preparació
- Motiu de la demanda
- consultar antecedents i informació sobre la situació familiar
- programar la visita
- formulació dels objectius accions i recursos.
- Pactar dia i hora de la visita
- preparació del material a utilizar
- valorar visita conjunta
Fase 2: Introducció al nucli familiar

És la primera trobada del professional i la persona en el domicili
- presentació al domicili
- valoració per identificar i ampliar la informació que es té sobre necessitats i
problemes
Fase 3: Fase de desenvolupament

- Valoració problemes de salut:
- malalties prèvies
- ingressos hospitalaris
- problemes actuals
- percepcions de salut malaltia
- habits higiènic dietètics.
- Valoració segons patrons o necessitats i ha d’incloure
- tractament dietètic, farmacològic
- vacunes, cures, administració d’escales, exploració física.
Valoració integral:
❖ Valoració funcional:
➢ Permet conèixer la capacitat de la persona per fer les activitats bàsiques i
instrumentals de la vida diària a nivell individual i social de forma
independent sense ajuda d'altres persones
➢ Escales de valoració: Índex de Barthel, Índex de Lawtoni Brody…
❖ Valoració mental
Consisteix a determinar els trastorns de les funcions cognoscitives i les alteracions
de l'esfera afectiva que repercuteixen negativament en la capacitat funcional
➢ Escales de valoració emocional: Escala de depressió geriàtrica de

Yesavage, Escala d'ansietat i depressióde Goldberg...
➢ Escales de valoració cognitiva: Qüestionari de Pfeiffer, Mini examen
cognoscitiu, Test de l'Informador...
❖ Valoració social
➢ Valoració de l’entorn familiar: persones convivents, composició família,
relacions familiars, activitat laboral, capacitat per resoldre problemes,
actituds davant malaltia/discapacitat.
➢ Valoració de la persona cuidadora: relació amb el pacient, nivell formatiu,
creences, salut mental, actitud davant el pacient, fonts d’estrès.
➢ Valoració del domicili, barreres arquitectòniques, suport físic i personal
ajudes tècniques.
➢ Organització del domicili: neteja, compra
➢ Xarxa social
➢ Recursos econòmics
➢ Escales de valoració: Indicadors de risc social, Escala de valoració
sociofamiliar…
Abordatge interdisciplinar:
Infermera:
- Valorar les respostes humanes dels pacients

- Diagnosticar respostes humanes saludables o no
- Dissenyar, executar i avaluar el pla d'atenció
- Controlar i seguir paràmetres biològics
- Valorar la derivació
- Administrar tractaments
- Vigilar sondes, catèters, drenatges i apòsits
- Recollida de mostres per a anàlisi
Metge:
- Valorar factors de risc i desencadenants de crisis agudes

- Diagnosticar, controlar i tractar la malaltia crònica i possibles descompensacions
- Realitzar tractament simptomàtic i pal·liatiu de pacients terminals
- Valorar la derivació
Treballador social:
- Analitzar la situació soci familiar i fer el diagnòstic social

- Informar i orientar sobre recursos comunitaris
- Proporcionar ajuda a la família
- Gestionar recursos al pacient i família
Infermera/metge/ treballador social
- Valorar les necessitats sanitàries i socials existents

- Detectar el grau de coneixement de la malaltia de la persona i la família
- Conèixer les expectatives de la persona i la família respecte a la malaltia
- Conèixer l'entorn de la persona i la família i les possibilitats de col·laboració en les
cures
Valoració de la persona cuiadora, familia i entorn

En el domicili la provisió de cures a la persona dependent al seu domicili la fan
fonamentalment les famílies o persones contractades per elles, complementant la cura
que es presta per part de l'administració pública
Persona cuidadora principal: Aquella persona que dedica gran part del seu temps i esforç
al fet que la persona dependent pugui realitzar les activitats bàsiques de la vida diària,
sense ser remunerada econòmicament, és assignat per aquest efecte per diferents motius
i és percebut per la resta de la família com el responsable de les cures
Tasques i responsabilitat de la persona cuidadora
- Participar activament en les cures de la persona, sota la supervisió del metge/essa
de família i la infermera/o de família i comunitària
- Detectar els símptomes d'alarma de l'estat fisicopsíquic de la persona i de
deteriorament funcional, mental i afectiu i comunicar-ho als professionals sanitaris
corresponents
- Participar, en la mesura que sigui possible, en les activitats desenvolupades pels
auxiliars domiciliaris
Sobrecàrrega de la persona cuidadora
Segons l'Enquesta de Suport Informal als Majors a Espanya 2004, el 87% de les
persones cuidadores tenen problemes derivats de la cura:
1. El 56% en el seu estat de salut

2. El 61% a l'esfera professional o econòmica
3. El 80% en el seu lleure, lleure o vida familiar
Principals consequències negatives

Són de caràcter emocional:
- Estrès psicològic
- Estats d'ànims baixos
- Pèrdua de sensació de control i autonomia
- Depressió
- Sentiment de culpa i frustració
Taxes de morbiditat més grans que la resta de la població
Avaluació de la sobrecàrrega amb el test de sobrecàrrega del cuidador
Test de sobrecàrrega del cuidador de Zarit-abreujat (7 ítems)

Preguntes: 2-3-6-9-10-17-22
Punt de tall: sobrecàrrega intensa ≥ 17 punts
Original de Zarit – 22 ítems
Claudicació de la persona cuidadora

Es defineix com la sensació incapacitant d'esgotament físic, psíquic, emocional, social i
espiritual que provoca la disminució de la voluntat i de l'energia per continuar
proporcionant la cura a la persona dependent i participant en els processos de presa de
decisions relacionats.
La manera mas efectia d’intervenir en la claudicació familiar és la PREVENCIÓ.
Pla de cures en la claudicació familiar.
● Escolta activa: estimular l’expressió de sentiments

● Pacte terapèutic
● Afrontament donant suport
● Implicar a la família
● Consells de xarxes d’ajuda i recursos comunitaris
Serveis de suport a la persona cuidadora

- Servei d’atenció domiciliària. El servei d'atenció domiciliària consisteix en la
prestació d'atencions i/o cures de caràcter personal, domèstic i social a la persona
i/o famílies al seu domicili, quan estiguin incapacitats funcionalment de manera
parcial, per a la realització de les activitats de la vida diària.
- Servei de teleassistència. Permet a la persona usuària estar connectada les 24 h
cada dia de l'any a un equip de professionals per avisar-los en cas de necessitat o
urgència.
- Menjars a domicili. El servei consisteix en el lliurament al domicili de la persona de
menjars equilibrats i saludables en adequades condicions de qualitat i higiene, a fi
de garantir la cobertura de les necessitats nutricionals.
- Ajuts tècnics per a adaptació a la llar. Aquests serveis es caracteritzen per
l'assessorament, valoració, instal·lació i monitorització del producte de suport a
través d'un terapeuta ocupacional.
- Estades temporals en residències per a gent gran. Són fórmules de cura de la
persona dependent, de durada variable, que té com a objectiu oferir un període de
relleu al cuidador, que li permeti "recarregar piles".
- Servei d'acolliment diürn per a gent gran.
(continuación de fases)
Fase 3 de desenvolupament: finalitzar la visita
- planificació: objectius realistes a curt, mig i llarg termini
- establir acords o pactes amb la persona i la familia i deixar informació
- registre de la visita en el document existent a domicili i a la HC.
Fase 4: avaluació i registre.
- Registre de la visita domiciliària:
● Data i motiu de la visita
● Dades obtingudes a través de l’observació, entrevista i valoracions (individu,

família, entorn)
● Diagnòstics
● Atenció proporcionada
● Planificació d’objectius i activitats
● Establir data de la pròxima visita
- Periòdicament: Avaluació del procés
Eines de coordinació
El Pla d’intervenció individualitzat compartit (PIIC)
EL PIIC recull les dades sanitàries i socials més importants de les persones identificades
com a PCC o MACA i està dipositat en un entorn compartit d’informació (HC3).
- Eina de comunicació entre professionals de diferents àmbits assistencials

- Garanteix la informació clínica rellevant que cal prendre en consideració en casos
de descompensació, transició assistencial (ingressos, reingressos tant hospitalaris
com en centres sociosanitaris) o final de vida, de manera congruent amb les
necessitats, els valors i les preferències dels les persones amb necessitats
d’atenció complexes.
El Programa de preparació de l’alta hospitalària (PREALT)
És el document que recull la informació rellevant en la planificació de l’alta del pacient des
de l’hospital o des del centre sociosanitari cap als serveis, dispositius i professionals que
han de continuar donant assistència a la persona, amb l’objectiu que puguin organitzar el
suport adient als pacients després de l’alta i garantir les cures que siguin necessàries.
Model del programa

d’atenció domiciliària de
l’atenció primària i
comunitària
ATENCIÓ RESIDENCIAL ASSISTIDA.
L’Atenció Residencial Assistida són equipaments socials que ofereixen allotjament i

atenció especialitzada a aquells adults grans que per la seva situació familiar,
econòmica i social, així com pel seu nivell de dependència i necessitat de cures no
poden ser ateses als seus domicilis
El risc més elevat d’ingressar en una residència esta associat amb l’edat,
la dependència de les activitats instrumentals de la vida diària, el
nombre de fàrmacs i la presència de risc social
Places residencials: A Catalunya, el 2019, hi havia 4,3 places de residència per cada 100
adults grans, amb un total de 62.015 places i el 79,7% de titularitat privada.
OBJECTIUS.
➢ Facilitar un entorn substitutiu de la llar adequat i adpata a les necessitats

asistencuals de la gent gran
➢ afavori la recuperació i el manteniment del màxim grau d’autonomia personal i
social de les persones
➢ potenciar el benestar i afavorir les relacions socials i la convivència de les persones
dels centres.
Característiques de la població en atenció residencial asistida.
- Població > 64 anys Catalunya (2016) el 3,1% en RA (16.513 persones), el 6,1%

dones
- Edat mitjana 85,7 anys en Residència Assistida vs 75,7 anys població general
- Moltes patologies associades: pacient PCC el 32,4 % i MACA el 9,3%. > 64 anys
Risc alt o moderat 91% en RA vs 63,3% població general
- Utilitzen més recursos sociosanitàries: despesa per càpita anual de 6.139€ en
ATDOM vs. 2.295€ població general
Model d’atenció sanitària

integrada a les persones
que viuen en centres
residencials.
Competències del referent d’infermeria a la RA
- Activitat assistencial
- coordinacio i activacio de dispositius sanitaris
- formació, transferència de coneixement i recerca
exercici practic
CURES DE LES PERSONES AMB PROBLEMES OSTEOARTICULARS
1. Introducció
- Les malalties de l’aparell locomotor són un conjunt de patologies molt prevalents
entre la població adulta, amb una gran repercussió sobre la qualitat de vida.
- El dolor és una de les manifestacions més importants.
- Són la primera causa d’incapacitat permanent i de limitació funcional en la gent
gran.
- Originen una gran despesa associada a incapacitats laborals
2. Anàlisi de la situació. ESCA 2022

Els principals problemes de salut, que pateix o ha patit la població són els relacionats amb
les malalties de l’aparell circulatori i amb les malalties de l’aparell locomotor.
La prevalença de persones de 15 anys i més que estan limitades per dur a terme
activitats de la vida diària a causa d’un problema de salut és del 18,5%.
La presència de trastorns crònics o de llarga durada.
- Majors de 15 anys: 41,9%
- A partir dels 65 anys: s’apropa al 70%
2.1 Principals malalties o problemes de salut crònics o de llarga durada
2.2 Motius principals d’incapacitat laboral
3. Pla director de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor
La necessitat sorgeix del fet constatat que aquestes malalties són els primers problemes
crònics de salut de la població de Catalunya.
Té com a objectiu millorar l’atenció de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor
mitjançant accions de promoció de la salut, prevenció de les malalties, diagnòstic precoç,
tractament adequat i rehabilitació.
3.1. Objectius
- Millorar l’atenció a les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor mitjançant
accions de promoció de la salut, prevenció de les malalties, diagnòstic precoç,
tractament adequat i rehabilitació.
- Millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen problemes relacionats amb
les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor i amb el dolor crònic.
- Implantar un model assistencial orientat a les necessitats de la població, d’acord
amb els principals d’equitat, eficiència, sostenibilitat i satisfacció dels ciutadans.
3.2. Accions proposades a l’àmbit de l’Atenció Primària
- Creació de material educatiu específic
- Incorporació dels professionals d’infermeria d’AP en la prevenció, promoció
d’autocura i l’atenció de les malalties de l’aparell locomotor
- Provisió de fisioteràpia bàsica a l’àmbit d’AP
- Racionalitzar la indicació de proves d’imatge
- Apropament de l’atenció especialitzada a AP
- Afavorir la participació activa i potenciar l’autocura dels pacients.
3.3. Línies estratègiques del Pla Director

1. Dolor lumbar
2. Artrosi
3. Artritis cròniques
4. Osteoporosi
5. Fibromiàlgia
6. Espatlla dolorosa
4. Lumbàlgia
- La lumbàlgia és la primera causa d’incapacitat laboral en la població activa menor
de 45 anys. Representa el 61% de tots els processos de IT d’origen osteomuscular.
- Definició: Dolor o molèstia localitzada a la regió baixa de l’esquena, amb o sense
símptomes radiculars.
- Els factors de risc relacionats amb l’aparició del dolor lumbar són: l’edat, la forma
física, manipulació de pesos, malposicions i factors psicosocials com l’estrès,
l’ansietat, l’estat d’ànim i el comportament vers el dolor.
4.1. Diagnòstic
- Anamnesi: edat, descripció i durada dels símptomes, impacte dels símptomes en
l’activitat del pacient, resposta a tractaments previs
- Exploració física: alteració de coordinació i marxa, mobilitat de la regió lumbar,
maniobra de Lassègue i Bragard.
- Valoració de signes d’alarma per descartar neoplàsies, infeccions, fractures... o
Traumatismes severs o lleus o Antecedents de càncer o Febre, pèrdua de pes i
malestar general o Infecció urinària
4.2. Tractament
- Objectius: Alleugerir el dolor i recuperació de la mobilitat
- Mesures generals no farmacològiques:
- Recomanació de manteniment d’activitat. Evitar el repòs al llit
- Exercici contraindicat la primera setmana. Després aeròbic suau (caminar,
bicicleta, natació..), exercicis per enfortir la musculatura del tronc
- Educació del pacient (higiene postural, aixecar pesos, calçat adequat,
mecanismes de protecció lumbar...)
- Teràpia conductual i teràpies complementaries
- Mesures farmacològiques:
- Analgèsics/relaxants muscular
5. Artrosi
- És una de les principals causes de dolor i discapacitat a nivell mundial en >65
anys.
- Definició: Malaltia del aparell locomotor, caracteritzada per la degeneració i pèrdua
del cartílag articular. És una síndrome clínica de dolor articular acompanyat de
diversos graus de limitació funcional amb reducció en la qualitat de vida.
- Coll i zona baixa de l’esquena, els genolls, malucs i les petites articulacions de les
mans són les més afectades.
- Els factors de risc relacionats amb l’artrosi són múltiples, entre ells: l’edat
avançada, obesitat, traumatismes locals, determinades activitats professionals,
alteracions de l’estàtica, atròfia muscular i la laxitud articular.
5.1. Diagnòstic
Es fa a través dels símptomes (dolor, pèrdua de mobilitat i deformitat de l’articulació) o
inicialment amb les imatges de les radiografies.
5.2. Tractament
Objectius: alleugerir el dolor, millorar la capacitat funcional
articular i retardar la progressió de la malaltia
Mesures generals no farmacològiques: evitar sobrepès i
obesitat, calçat, higiene postural, ortesis i dispositius de
suport, tècniques de rehabilitació i estiraments.
Mesures farmacològiques: Analgèsics (Paracetamol i
AINES tòpics, infiltracions de forma complementària)
Mesures quirúrgiques: artrodesi/Artroplàstia
6. Osteoporosi
● L’osteoporosi és la malaltia metabòlica òssia més freqüent.
● 1a causa d'ingrés a sociosanitaris i unitats de convalescència a Catalunya.
● La causa principal de la pèrdua òssia és la disminució dels nivells d’estrògens a
lesdones i de la testosterona en els homes.
● Altres factors de risc: antecedents de fractures prèvies, envelliment (>65 anys),
talla petita i prima (IMC<20Kg/m2), hàbits tòxics, antecedents familiars
d’osteoporosi, sexe femení, osteopènia, menopausa precoç i determinats
medicaments.
6.1. Definició del problema

• L’osteoporosi es defineix per una baixa densitat mineral òssia (DMO) i
alteracions de la microarquitectura de l’os, augmentant així el risc de
fractura per fragilitat.
• La manifestació clínica més important són les fractures (fèmur, maluc,
vertebrals i radi).
6.2. Diagnòstic
Rx quan hi ha sospita de fractura per fragilitat.
Densitometria òssia (DXA): és la tècnica diagnòstica per avaluar DMO en la pràctica
clínica. Consisteix en fer mesuraments quantitatius de la columna lumbar i maluc valorant
el T-Score*:
● DMO normal: T-score -1,0 Desviació estàndard (DE)
● Osteopènia (DMO baja): T-score entre -1,0 y -2,4 DE
● Osteoporosi: T-score -2,5 DE
● Osteoporosi establerta (greu): T-score inferior a -2,5 DE amb fractura per fragilitat.
6.3. Tractament
Objectius: Retardar el procés de pèrdua òssia, prevenir fractures amb medicaments que
enforteixin l’os i minimitzar el risc de caigudes que podrien causar fractures
Mesures preventives generals:
● Garantir una aportació suficient de calci a la dieta
● Optimitzar l'absorció i la fixació del calci al ossos amb una aportació
suficient de vitamina D.
● Fer exercici físic moderat.
Mesures per a la prevenció caigudes:
● Tractar malalties o circumstàncies personals que les provoquin: dèficits sensorials,
dèficits de la marxa, revisar i ajustar medicació...
● Evitar situacions de perill (posar baranes a les escales, llum suficient als
passadissos, agafadors al lavabo, evitar catifes, evitar terres que patinin,
interruptors a l’abast...)
Mesures farmacològiques:
● Suplements de calci i vit. D, fàrmacs antirresortius (bifosfonats, raloxifen...),
fàrmacs osteoformadors (parathormona, teriparatida...), teràpies hormonals
(estrògens, gestàgens)
7. Artritis cròniques: artritis reumatoide

● Conjunt de malalties reumàtiques inflamatòries potencialment greus. La més
freqüent: artritis reumatoide
● Definició: L’artritis reumatoide és una malaltia inflamatòria crònica que afecta a les
articulacions, conduint a la seva destrucció i deformitat. És una malaltia sistèmica
en què pot haver afectació d’altres òrgans i sistemes.
● L’artritis reumatoide és d’evolució crònica. Està associada a alts nivells de
discapacitat, pèrdua de la qualitat de vida i importants despeses sociosanitàries.
● Els factors de risc: en la majoria dels casos la causa és desconeguda. Hi ha un
trastorn del sistema immunitari que produeix un manteniment de la inflamació, i
probablement hi ha una predisposició genètica subjacent.
7.1. Diagnòstic
Els criteris diagnòstics són:
● Rigidesa articular matinal
● Artritis en 3 o més articulacions (poliartritis)
● Artritis de les articulacions de la mà
● Nòdulsreumatoïdals
● Factor reumatoide positiu a l’analítica, encara que no és definitiu per al diagnòstic.
7.2. Tractament
Objectius: Controlar el dolor associat a la malaltia, retardar l’evolució de la malaltia i
millorar ladiscapacitat i qualitat de vida del pacient.
Mesures generals no farmacològiques:
● Informació sobre la malaltia i mesures higiènico- dietètiques (evitar sobrecàrrega
articular sobrepès, aplicar calor sobre les articulacions afectades, reduir l’estrès,
afavorir el descans...)
● Promoció d’exercici físic per millorar la capacitat funcional i enfortir la musculatura.
● Informació sobre d’associacions i entitats de pacients amb malalties reumàtiques.
Mesures farmacològiques:
● Fàrmacs per controlar els símptomes (analgèsics: AINES, corticoides).
● Fàrmacs inductors de remissió o modificadors de l’evolució de la malaltia
(fàrmacsbiològics/citostàtics).
8. Fibromiàlgia
- S’estima un predomini clar en dones (proporció entre dones i homes de 21:1)
- Els factors de risc: fort component familiar. També altres factors poden actuar com
a desencadenants (infeccions víriques, factors ambientals, traumatismes, accidents
de trànsit, estrès, traumes emocionals, alteracions hormonals...)
- Definició: la fibromiàlgia és una síndrome clínica caracteritzada per dolor crònic
generalitzat, no articular, que predomina als músculs i el raquis amb presència
d’una exagerada i extensasensibilitat local a la pressió en múltiples punts
predefinits.
- Inclosa entre els síndromes de sensibilització central (fibromiàlgia, síndrome de
fatiga crònica, sensibilitat química múltiple
- Símptomes característics: Dolor generalitzat,, fatiga, parestèsies, mal descans
nocturn, alteracions cognitives, alteracions de l’estat d’ànim, cefalees i símptomes
de classificació difícil (dolor abdominal inespecífic, dolor de caixa toràcica,
sequedat ocular, palpitacions, dispnea, disfunció sexual...)
8.1. Diagnòstic
Es basa en l’exclusió de qualsevol altra causa que el pogués
explicar.
Els criteris bàsics per al diagnòstic són:
● Dolor generalitzat present durant, com a mínim, tres
mesos de durada de localització difusa i a diverses
parts del cos (lumbar, coll, espatlla, colzes i mans...)
(ACR, 1990)
● Dolor en 11 dels 18 punts sensibles a la palpació digital
(ACR, 1990)
● Altres manifestacions: cansament,sonno reparador, símptomes cognitius i
símptomes orgànics (ACR, 2010)
8.2. Tractament
Objectius: Controlar el dolor i altres símptomes i millorar el benestar físic del pacient.
Escales de valoració:
● Escala visual analògica del dolor (EVA)
● Qüestionari espanyol d’impacte de la fibromiàlgia (Spanisch-FIQ, S-FIQ)
● Valoració de l’estat psicopatològic (Escala depressió Beck, Golberg)
Mesures generals no farmacològiques: basat en l’educació sanitària al pacient:
● Informació sobre la malaltia (què és, quin tractament té, pronòstic...)
● Promoció d’exercici físic de caràcter aeròbic (exercicis a terra, caminar, bicicleta...)
● Consells conductuals per millorar el benestar físic (tècniques de relaxació
muscular, fisioteràpia...)
Mesures farmacològiques: Fàrmacs per a controlar els símptomes (dolor, fatiga,
alteració de la son, antidepressius).
9. Espatlla dolorosa
● És la tercera causa més freqüent de consulta musculoesquelètica en Atenció
Primària, després de la patologia lumbar i cervical.
● Tendinitis-tendinopaties: causa més freqüent d’IT per contingència professional.
● Els factors de risc: l’edat, la forma física, manipulació de pesos, malposicions,
diverses activitats laborals i esportives que es relacionen amb un augment de
probabilitat de patir dolor d'espatlla (perruquers, treballadors de la construcció,
nedadors, jugadors de beisbol, tenistes, etc.)
9.1. Definició del problema i diagnòstic
● El terme «espatlla dolorosa» fa referència a un dolor a nivell periarticular de
l'espatlla, ja sigui originat a la mateixa espatlla o referit. Hi ha multitud de quadres
clínics que cursen amb espatlla dolorosa.
● La majoria de lesions de l'espatlla evolucionen favorablement, independentment
del tractament, malgrat que hi pot haver un percentatge petit (4-10%) que
romanguin amb limitació important a nivell de l'espatlla.
● Diagnòstic: Anamnesi i exploració física: edat, descripció i durada dels
símptomes,impacte dels símptomes en l’activitat del pacient, resposta a
tractaments previs.
9.2. Tractament
Objectius: disminuir el dolor, aconseguir el balanç articular complet i potenciar la
musculatura.
Mesures generals/ no farmacològiques
● Repòs relatiu, evitant moviments que produeixin dolor.
● Consells conductuals per millorar el benestar físic (tècniques de relaxació
muscular, fisioteràpia...)
Mesures farmacològiques
● Fàrmacs per controlar els símptomes (AINES 7-10 dies).
● Si els tractaments farmacològics i de rehabilitació no han estat beneficiosos en 2-3
mesos, es poden iniciar infiltracions amb cortisona i anestèsic.
10. Projecte de suport a la fisioteràpia d’Atenció Primària (2017)

Objectius
● Oferir una atenció integral i multidisciplinària de les malalties de l’aparell locomotor.
● Millorar la promoció de salut i la prevenció, la capacitat d’autocura i d’autocontrol
dels pacients i l’eficiència dels serveis especialitzats.
● Adequareltempsd’esperaperal’atenció especialitzada i el consum
d’exploracionscomplementàries.
● Augmentar la capacitat resolutiva del primer nivell d’atenció i oferir una informació
coherent i unificada.
EMBENATS I IMMOBILITZACIONS A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA
1. Definició
• Immobilització: conjunt de tècniques destinades a aconseguir de forma temporal o
permanent, la supressió parcial o total dels moviments d'un membre o zona corporal
• Embenat: tècnicaqueimplicaembolicar algun sector corporal que té una ferida i / o lesió
amb l'objectiu d'alleujar el dolor i proporcionar el repòs necessari per afavorir la
cicatrització dels teixits.
2. Classificació
Segons els objectius
- Immobilitzadors
- Hemostàtics
- Compressius
- De sosteniment
- Protectors
- Emmotlladors
Segons els materials
- Rígids: Guixos complets
- Semirígids: Fèrules de guix, Fèrules metàl·liques, Sindactílies
- Tous: Compressius Tensoplast®
3. Preparació
- Revisar història clínica: AP i al·lèrgies
- Informar el pacient
- Retirar joies i rellotges
- Eliminar esmalt ungles
- Valorar l'estat de la pell - ferides
- Protecció prominències òssies
4. Consideracions
● Les immobilitzacions han de ser el més funcional possible
● Cal que el pacient i el professional adopti una posició còmoda
● Les immobilitzacions sempre van des d'una articulació inferior fins a una articulació
superior de la zona afectada deixant aquesta entre mig.
● Prendrem la mesura de la mida de la immobilització en l'EE no afectada.
● No immobilitzar dues superfícies dèrmiques en contacte
● Evitar plecs dels diferents materials
● Iniciar l'embenat subjectant el rotllo amb la mà dominant i l'extrem inicial amb l'altra
mà.
● Iniciar l'embenat de la part distal a la proximal de l'articulació afectada
● No cobrir la part distal dels dits
● Embenar de manera uniforme i ferma, cobrint 2/3 parts de l'ample de
la volta anterior
● La tensió i la pressió s'han de mantenir durant tot el procés
5. Consells pels pacients

- Recomanacions exercici
- Durant els tres o quatre primers dies mantenir l'extremitat elevada
- Recomanacions higiene i cures de l'embenat
- No introduir agulles ni altres instruments punxants i llargs per gratar!!!!
- Quan s'ha de canviar una immobilització?
6. Complicacions
● Síndrome compartimental
● Edema de finestra
● Ferides, flictenes per fregament, pruïja, al·lèrgia
● Escara per compressió
● Maceració
● Rigidesa articular
● Atròfia muscular
● Fracàs de la missió de l'embenat
● Aliniament erroni
7. Tipus de materials
• No adhesius
• Adhesius
• Tubulars
• Rígids
7.1. Tipus de materials: no adhesius

- venda no elastica
- gasa hidroòfila: Cotó, porosa i transpirable. Hipoalergènica. Sense làtex
- venda elàstica
- crepè: Cotó, transpirable i adaptable. Sense làtex. Facilita retorn venós per
compressió uniforme
- cohesiva:Cotó, transpirable i adaptable. Sense làtex. Fina massa adhesiva a
dues cares, s'adhereix entre si però no a la pell.
- preembenat:
- protectora: Escuma poliuretà. Porosa, transpirable. Sense làtex. Aïlla la pell,
evita friccions i prevé rascades.
- velband:Viscosa i cotó premsat. Absorbent. Sense làtex. Encoixinat uniforme
que protegeix la pell i prevé rascades. Prominències òssies en pre-guix.
- cel·lulosa:Diverses capes de cel·lulosa per compressius.
7.2. Tipus de materials: adhesius

- elàstic
- tensoplast:Cotó i adhesiu lliure de látex. Flexible, porosa, suport hidròfug
(repel·leix aigua). Immobilització flexible
- mefix: Polièster i adhesiu de poliacrilat. Flexible, porós i no absorbent
(barrera líquids). S'utilitza per fixar
- no elastic
- paper:Polièster i cel·lulosa Permeable, hipoalergènic i lliure de látex.
- tela:Viscosa i adhesiu de cautxú natural (amb làtex). Porós i amb suport
hidròfug. Sindactílies, imbricats i suport de fèrules.
- tape:Cotó amb adhesiu hipoalergènic, sense látex. Estabilitat i resistència a
la tracció. Facilitat d'esquinçat manual. Ideal per al embenat funcional.
7.3. Tipus de materials: tubulars
- portector
- PROTECTOR TUBILAST® suport Cotó Aïlla i protegeix la pell del material
principal
- compressiu
- ELÀSTIC TUBIGRIP® compressió Cotó Mínima compressió sense fixació,
més eficaç amb doble capa
- mallla
- MALLA TUBIFIX® sosteniment Cotó Suport de embenat principal. Zones
difícils: tòrax, abdomen, cap, cuixes.
7. 4. Tipus de materials: rígids

- alumini:
- FÈRULA Escuma de làtex i alumini. Flexible Immobilitzar dits, mà i carp.
- guix
- GUIX Manté l'alineació d'un os o articulació. Complet o fèrula de guix.
8. Tipus d’embenats
- CONTENTIU (TUBIGRIP®) tubular elàstica: No tractament actiu. "Suport" després
de la retirada d'una altra immobilització.
- ELÀSTIC (TENSOPLAST®) venda elàstica adhesiva: Immobilització flexible
- COMPRESSIU tubular protector + cel·lulosa + venda hidròfila + tensoplast
Disminueix l'edema. Immobilitza, subjecta i comprimeix
- SEMIRÍGID (FÈRULA ALUMINI) Immobilitza dits mà: Contusions, fissures o
fractures
- SEMIRÍGID (FÈRULA GUIX)
- ES: antebraquial, braquiopalmar
- EI: fèrula suropèdica o posterior de turmell
- RÍGID (GUIX COMPLET) Immobilització completa fractures i fissures
- FUNCIONALS Limita moviments de les estructures lesionades
8.1. Embenat compressiu
Un embenat compressiu està ben col3locat si sona a “meló madur”
Objectius
● Immobilitzar, subjectar i comprimir de manera
homogènia el compartiment lesionat.
● Evitar l'augment de l'edema i l'hematoma posttraumàtic.
Indicacions
● Immobilització de lesions traumàtiques amb o
sense edema
● Contusions amb possibilitat de sagnat exterior
● Hemostàsia urgent
● Després de punció-extracció de líquid sinovial
Material
● Venda tubular de cotó (tubilast®)
● Celulosa
● Venda de gasa
● Tensoplast®
8.2. Fèrula d’alumini

Material
• Les fèrules metàl·liques són unes làmines flexibles d'alumini de diferents mides que van
folrades per un dels seus costats de gomaescuma.
Indicacions
• Lesions òssies i de parts toves localitzades en els dits de la mà i les seves articulacions,
interfalàngiques (IF) i metacarpofalàngiques (MTCF)
Fèrula d’alumini interfalàngica

- Protecció dels extrems de la fèrula i de la pell
- Posició anatòmica
- Fèrula en cara dorsal o palmar
- Tires de subjecció: sempre de distal a proximal i mai sobre les articulacions ni zona
unguial
Fèrula d’alumini metacarpofalàngica
MTCF 1er dit MTCF 2o-5è dit
8.3. Embenat funcional

Què és un embenat funcional?
És aquell embenat en el qual mitjançant
l'aplicació de tires adhesives inextensibles
impedirem els moviments que afecten les
estructures danyades sense limitar la resta de
moviments.
Què aconseguim?
Facilitar la curació d'una determinada lesió permetent el pacient no interrompre la seva
activitat diària.
Indicacions
● Lesions càpsulo-lligamentoses
● lesions tendinoses
● lesions musculars
Contraindicacions
● Fractures òssies
● Edema important de la zona lesionada
● Pells fràgils
● Malalties de la pell com ferides, trastorns tròfics o dermatitis.
● Alteracions vasculars arterials o insuficiència venosa.
● Hipoestèsies cutànies.
● Al·lèrgia al material adhesiu.
8.4. Sindactília
Indicacions
● Lesions parts toves del 2o al 5è dit de la mà.
● Lesions de tots els dits dels peus.
Tècnica
● Posar gasa o cotó interdigital per protegir
prominències òssies i evitar la maceració.
● Dits en extensió o lleugera flexió.
● Posar tires circulars en la 1a i 2a falange.
8.5. Imbricat
Tècnica
● Posar gasa o cotó interdigital entre els dits que s'han d'immobilitzar.
● Aplicar tira d'esparadrap estreta a la primera falange de tots dos dits i adherir-la en
forma de X sobre el dors del peu.
● Repetir la mateixa tira en diferents altures fins a aconseguir immobilitzar el dit.
● Si els dits són molt llargs es pot afegir una sindactília.
● Reforçar amb tensoplast® els metatarsians.
MALALTIES CRÓNIQUES METABÒLIQUES A L’AP: OBESITAT, DISLIPÈMIA I

DABETES MELLITUS.
1. DISLIPÈMIA
1.1 Definició de les displipèmies
Una dislipèmia és una alteració quantitativa o qualitativa del perfil lipídic (colesterol de
lipoproteïnes d’alta densitat [cHDL], colesterol de lipoproteïnes de baixa densitat [cLDL] i
triglicèrids [TG]). A la pràctica habitual, el laboratori clínic informa de les alteracions
quantitatives, caracteritzades per una elevació del colesterol total (CT), dels TG o de
tots dos.
Des d’un punt de vista clínic o fenotípic, l’excés de colesterol s’anomena
hipercolesterolèmia aïllada, l’excés de CT i TG plasmàtics, dislipèmia mixta, i l’excés
de triglicèrids, hipertrigliceridèmia aïllada.
DEFINICIÓ D’HIPERCOLESTEROLÈMIA
En el nostre medi ,a l’efecte de registre i per motius epidemiològics, la
hipercolesterolèmia es defineix amb un CT≥250mg/dl(6,4mmol/l). No obstant això, valors
menors poden condicionar intervencions terapèutiques.Tenint en compte aquest punt de
tall, s’estima que la prevalença d’hipercolesterolèmia a Espanya , en la població de 35 a
74 anys,és del 41%.4
En presència d’hipercolesterolèmia, cal conèixer-ne el perfil lipídic. Aquesta determinació
ajuda a diagnosticar-ne la causa.
1.2 Cribatge
1.3 Diagnòstic de les displipèmies. Classificació
Segons la seva etiologia, les dislipèmies es classifiquen en dos grups: primàries, en les
quals predomina l’origen genètic; i secundàries, en les quals predominen els factors
ambientals o els altres trastorns o patologies que desencadenen o agreugen la dislipèmia.
● Primàries: Tenen un origen genètic predominant. Es poden dividir en

monogèniques, quan són per un únic defecte genètic, en general amb una
repercussió molt rellevant en el metabolisme lipídic, i en poligèniques, quan són
per una associació de variants genètiques amb una rellevància menor o una
expressivitat fenotípica. Les principals hipercolesterolèmies primàries són la
hipercolesterolèmia familiar, que cursa amb increments molt acusats del colesterol,
en general superiors a 300 mg/dl en els adults, i la hipercolesterolèmia poligènica,
que se sol manifestar amb increments del colesterol de magnitud inferior, en
general, inferiors a 300 mg/dl.
● Secundàries: Són les degudes altres trastorns o patologies
1.3.1 Causes freqüents d’hipercolesterolèmia
- Consum excessiu de greix saturat i/o colesterol

- Causes genètiques:
- hipercolesterolèmia familiar
- hipercolesterolèmia poligènica.
- Causes secundàries:
Hipotiroïdisme (↓ metabolisme del colesterol)
Síndrome nefròtic (proteïnúria/hipoalbuminèmia)
Colèstasi (acumulació de LDL)
DM (↑lipòlisi i ↓ HDL)
Fàrmacs: estrògens, corticoides...
1.4 Avaluació del risc cardiovascular

Quina taula d’RCV és la més adequada per utilitzar en la població general del nostre
entorn?
Actualment, disposem de fins a set equacions de risc, les més utilitzades en la pràctica
clínica són l’equació de Framingham, la de REGICORi la d’SCORE.
L’equació de REGICOR destaca fonamentalment perquè és l’única equació que ha estat
validada al nostre entorn. La funció REGICOR ha demostrat, en la població general entre
35 i 75 anys d’edat, que estima de manera correcta l’aparició d’episodis coronaris (angina
i infart, mortals o no), sense diferències significatives entre el nombre d’esdeveniments
estimats per l’equació i els observats als 5 anys del període de l’estudi.
En quins casos no es pot aplicar o no es recomaba aplicar les taules de REGICOR?

1.4.1 Quin és el punt de tall per a recomanar la intervenció terapeutica?
Cal considerar que les persones amb un 10% de risc coronari a 10 anys i superiors han
de ser candidates a intervencions més intensives sobre la dieta i les modificacions de
l’estil de vida. Si no s’aconsegueix disminuir el risc amb les mesures anteriors, cal valorar
el tractament farmacològic.
La funció REGICOR, que utilitza un punt de tall del risc coronari a 10 anys del 10%,
presenta una sensibilitat del 37% i una especificitat del 89%.
1.4.2 Categories de risc
1.5 Tractament
● Tractament del procés subjacent.
● Mesures higiènic-dietètiques: dieta, reducció de pes, exercici físic i cessacióhàbit
tabàquic.
● Fàrmacs hipolipemiants.
1.5.1 Mesures higienic-dietètiques

❖ Deixar de fumar.
❖ Seguir una alimentació tipus mediterrània.
❖ Augmentar el consum de fibra alimentària mitjançant el consum de
verdures i hortalisses (dos o més racions al dia, i com a mínim una
crua), fruites (dos o tres peces diàries), llegums (com a mínim tres cops
per setmana), productes integrals...
❖ Consumir preferentment carns blanques (pollastre, gall dindi i conill) i
carns magres. Evitar les vísceres, embotits, hamburgueses, salsitxes,
ànec, oca i patés.
❖ Augmentar el consum de peix, però especialment el blau (sardina,
verat, salmó, truita, tonyina, seitó, etc.). El marisc de petxina es pot
menjar sense cap problema, però hem de restringir els crustacis
(gamba, llagosta, cranc, etc.) i cefalòpodes (pop, sèpia, calamars, etc.),
com a màxim tres cops p setmana.
❖ Es pot consumir fins a 1 ou al dia
❖ Consumir llet i productes làctics descremats o semidescremats.
❖ Es recomana la utilització d’oli d’oliva per cuinar i amanir.

❖ Es recomanem el consum de fruits secs (7 nous, 24 ametlles o
avellanes) una o més vegades per setmana.
❖ Podem emprar les següents espècies i salses: herbes aromàtiques,
pebre, suc de llimona, vinagreta, mostassa, all i oli, sofregit (salsa de
tomàquet, all i ceba o porro, elaborat amb oli d’oliva). Si hi ha
sobrepès, cal limitar la maionesa i la beixamel.
❖ Beure com a mínim 1,5 l d’aigua diàriament. Són de consum lliure les begudes
baixes en calories (light) i les infusions.
❖ Podem preparar els petits entrepans d’esmorzar, mig matí i berenar,
amb pernil del país, gall dindi i formatge fresc o amb baix contingut
gras; és convenient introduir-hi peix blau (tonyina, sardines i verat en
conserva en oli d’oliva) o hortalisses (tomàquets, pebrots, albergínies,
etc.).
❖ fer exercici fisic (caminar, bicicleta, nedar..) durant minim 30 minuts, un minim de 5
dies per setmana. Incroporar l’exercici físic a la nostra activitat habitual ( pujar
escales, ballar…)
❖ Es pot consumir xocolata negra (preferentment ≥ 70% de cacau) entre dues i tres
racions de 30 g per setmana.
❖ Consum diari amb moderació de cafè (entre 3-5 tasses/dia) o te.
❖ Mantenir i/o aconseguir el normopes.
❖ Controlar la hipertensió i la diabetis, si existeixen.
❖ Evitar:
- Pastisseria i rebosteria industrial (croissants, ensaïmades, magdalenes...).
- Postres elaborats amb llet sencera, ou, nata, mantega i margarina.
- Desaconsellem el menjar precuinat i els aperitius, com són: patates de
xurreria, cotnes, cacauets salats...
- El consum excessiu de begudes alcohòliques.
1.5.2 Prevenció primària. Indicaciones de tractament farmacològic
1.5.3 Quines son les xifres objectiu del colesterol de lipoproteïnes de baixa densitat en la
prevenció primària en pacients no diabètics?
1.5.4 Prevenció secundària. Cal tractar amb estatines tots els pacients amb la malaltia
cardiovascular establerta?
1.5.5 Quan s’ha de iniciar el tractament amb estatines en pacients amb sindrome
coronaria aguda?
La GPC Osteba20171recomana (grau d’evidència fort segons la metodologia GRADE)

que, amb independència de les xifres basals de colesterol total i cLDL, s’ha d’iniciar el
tractament amb estatinesen els primers dies de l’ingrés d’un/a pacient amb síndrome
coronària aguda.
Així mateix, s’han revisat les GPC actualitzades (2014-2017) amb referència a la
pregunta. En resum, recomanen que s’iniciï un tractament d’alta intensitat, en absència
de contraindicació, independentment de les concentracions basals del colesterol.
El paper de l’inici precoç de les estatines en la síndrome coronària aguda (SCA)

s’analitza en la revisió Cochrane del 2014. Els autors apunten la possibilitat del benefici
de les estatinesen tots els esdeveniments perquè s’observa una tendència al benefici,
però la potència de la metanàlisi és insuficient per detectar reduccions de risc
significatives, ja que s’estima que es requeriria una inclusió de > 34.000 pacients amb
SCA. Conclouen que l’ús precoç (en els 14 dies post-SCA) de les estatinespot ser segur i
que les dosis altes es poden plantejar en el context de l’SCA. L’inici precoç redueix
l’ocurrència d’angina inestable a partir dels 4 mesos (24%) i de revascularitzacióals 12
mesos (30%).
1.5.6 Cal fixar objectius de control del cLDL en els pacients en prevenció secundaria?
1.6 Seguiment
2. OBESITAT
2.1 Definició
- La obesitat és l’augment de les reserves energètiques del cos en forma de
grassa. Això vol dir, l’increment del teixit adipós i no solament del pes
- És una malaltia recurrent (Comissió Europea) crònica, prevalent, complexa,
progressiva i recidivant
- Actua com a porta d’entrada a una sèrie d’altres malalties no transmissibles, com la
diabetis, les malalties cardiovasculars i el càncer.
2.2 Prevalença
- Segons els resultats l’Enquesta de Salut de Catalunya(ESCA) de l’any 20191,
més de la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes (sobrepès o
obesitat), 60,8% els homes i 43,5% les dones.
- El 35,4% té sobrepès (IMC ≥ 25 a <30 kg/m2) (42,6% els homes i 28,3% les
dones) i el 16,7% obesitat (IMC ≥ 30 kg/m2) (18,2% els homes i 15,2% les dones)
- Des del 2010 fins al 2014, la tendència de l’obesitat va ser creixent i, a partir
d’aquest any, es va mantenir estable fins al 2018. A partir del 2019 sembla que ha
tornat a augmentar.
2.3 Causes i factors de risc

● Estils de vida: dieta inadequada/sedentarisme
● Edat: 40-50 anys
● Sexe
● Factors constitucionals i hereditaris
● Factors socioeconòmics i culturals
● Factors psicològics
● Canvis biogràfics i canvis vitals
● Medicaments
● Convalescència
● Patologies
2.4 Classificació
2.5 Criteris diagnòstics
- Valoració Clínica (HC, enquesta nutricional, hàbits dietètics/activitat física, entorn
familiar i social, exploració física)
- IMC (té una correlació alta amb el risc de MCV i DM 2).
- Circumferència de la cintura o perímetre abdominal (RCV si dona > 88 cm i home>
102 cm)
2.6 Complicacions
2.7 Intervenció infermera
Mesures nutricionals:
Educació sanitària basada en consells dietètics. Es basarà en identificar
aspectes claus que, amb petites modificacions, poden millorar de forma important
la qualitat i la sostenibilitat de l’alimentació.
Activitat física
Programació i contingut de les visites:

➢ Visita 0: Valoració clínica i entrevista dietètica. Dieta hipocalòrica.
➢ Mensual (fins aconseguir objectius de pèrdua del 5-10% pes en 4-6 mesos):
seguiment de dieta, variacions...
➢ Trimestral: control de manteniment del pes perdut.
Derivar a Endocrinologia si: Ineficàcia o fracàs del tractament dietètic, IMC >40,
presència de comorbiditats majors no controlades.
2.7.1 Dietes per perdre pes: eficàcia
- La pèrdua de pes aconseguida als 8 anys amb programes per canviar conductes
relacionades amb la salut és del 3-5%, el que pot resultar en millores significatives
en les comorbiditats relacionades amb l’obesitat.
- El pes en el qual el cos s’estabilitza quan es fan conductes saludables por
anomenar-se com “el millor pes” (best weight); aquest podria no ser un “pes ideal”
en l’escala d’IMC.
- El control de la gana de menjar és complex i inclou la integració de circuits
neuronals centrals (hipotàlem –control homeostàtic-, sistema mesolímbic –control
hedònic- i lòbul frontal –control executiu-) i mediadors del teixit adipós, el pàncreas,
l’intestí i altres òrgans.
2.8 Obesity stigma/ weight bias: conseqüències

❖ Increment dels episodis d’afartament
❖ Símptomes de depressió i ansietat
❖ Pobre autoestima i preocupació per la imatge corporal
❖ Major estrès fisiològic
❖ Reducció de la motivació per a la pràctica d’activitat física
❖ Increment del guany de pes
❖ Dificultats per a mantenir pèrdues de pes
❖ Posposar la cerca d’atenció mèdica
❖ Major risc de suïcidi i mortalitat
2.9 Obesitat: canviem la narrativa

La responsabilitat no és individual
- Enfocament terapèutic sense prejudicis és la base d’una relació sòlida amb el/la
pacient – Entrevista motivacional.
- Els professionals d’Atenció Primària hi juguen un paper molt important. Són el
primer contacte i el de referència per al pacient.
- Animar-ho i donar-li suport en el seu camí cap al maneig de la seva malaltia –
empoderament.
Millorar els resultats de salut centrats en el pacient en lloc solament de centrar-se en la
perduda de pes
2.10 Tractament fàrmacs/quirúrgic
→ Els fàrmacs per al tractament només funcionen si es combinen amb una dieta
saludable i activitat física regular.
→ Tots els tractaments actius son eficaços en la reducció de pes i IMC. Els resultats
economics mostre que en en comparació amb el placebo, els tractaments son
cost-efectius quan s’utilitza un llindar de 20.000 liures per AVAQ.
2.11 Factors que condiciones l’adherència
2.12 Indicacions per cirugia bariàtrica

● Edat 18-65 anys (en >65 anys d’edat, cal individualitzar el benefici/risc de la
cirurgia).
● IMC ≥ 40 kg/m2
● IMC ≥ 35 kg/m2 en presència d’una o més comorbiditats susceptibles de millorar
amb la pèrdua de pes que requereixin tractament mèdic.
● Obesitat greu de més de 5 anys d’evolució (IMC ≥ 35 kg/m2).
● Fracàs provat de la teràpia nutricional i conductual un mínim de 6 mesos.
● Compromís d’adhesió a les normes de seguiment.
● Absència de contraindicacions majors (molt alt risc quirúrgic, expectativa de vida
limitada per malaltia, cirrosi severa, abús d’alcohol/drogues, etc.)
● Estabilitat psicològica/psiquiàtrica en el moment de la cirurgia de 6 a 12 mesos.
3. DIABETES MELLITUS
3.1 Definició
La Diabetis Mellitus(DM) és una malaltia complexa, resultat d’un dèficit de secreció
d’insulina i d’un augment de la resistència perifèrica a l’acció de l’hormona, que ocasiona
hiperglucèmia i condueix a l’aparició de complicacions microvascularsi macrovasculars.
- Símptomes principals típics: poliúria, polidípsia, polifàgia, astènia i aprimament.
- Altres: picors generalitzats o genitals, propensió a infeccions de la pell, retard de
cicatritzacions, infecció de genives, dents fluixes, dolor i formigueig a les
extremitats, alteracions de la vista.
Classificació
- DM 1. Està causada per un dèficit absolut d'insulina. Sol manifestar-se de forma
brusca, amb símptomes típics (poliúria, polidípsia i pèrdua de pes) i cetoacidosi.
Acostuma a debutar en nens i adolescents.
- DM2. Dèficit relatiu d'insulina. Inici silent, sense cetoacidosi i amb presència
d'antecedents familiars. S’associa a l'obesitat i a l'edat. Apareix en adults.
- Intolerància a la glucosa (IG) i Glicèmia basal alterada (GBA). Són alteracions del
metabolisme de la glucosa. La glucosa està elevada, però amb nivells inferiors als
del diagnòstic de DM.
- Diabetis gestacional. Apareix en el curs d'un embaràs.
3.2 Criteris diagnòstics
De DM:
❖ Glucèmia basal ≥ 126 mg/dl en dues ocasions, en plasma venós.
❖ Glucèmia a l’atzar ≥ 200 mg/dl + símptomes típics.
❖ Glucèmia a las 2 hores (G2H) de TTOG ≥ 200 mg/dl, en dues ocasions.
❖ HbA1c ≥ 6,5%, en dues ocasions (o en una ocasió juntament amb un altre dels
criteris anteriors).
Es consideren alteracions del metabolisme de la glucosa o prediabetis:
- Glicèmia basal alterada (GBA)

o Glucèmia entre 110-125 mg/dl en dues ocasions.
- Intolerància a la glucosa (IG)
o Glucèmia entre 140-199 a las 2 hores del TTOG, en dues ocasions.
- HbA1c 5,7-6,4%, en dues ocasions (o en una ocasió juntament amb un altre dels
criteris anteriors).
Es considera glucemia basal aquella que es realitza en plasma venós de 8h de dejú i
repòs nocturn.
3.3 Cribatge i prevenció
El cribratge s’ha de fer mitjançant la glucèmia en dejú (basal) en plasma venós
Població diana:
1. Persones > 45 anys: cada 3 anys.

2. Adults amb algun factor de risc per a la DM2: anualment.
3. Adolescents i infants > 10 anys amb obesitat i almenys dos factors de risc de DM:
cada 2 anys.
4. Dones embarassades: test O’Sullivanentre 24-28 setmanes. Un resultat >140
mg/dl indica una situació anormal.
3.4 Pilars del tractament
1. Alimentació
La dieta coneguda com a mediterrània, amb petites modificacions respecte a la del no

diabètic, pot ser un bon exemple d’alimentació equilibrada. Dieta fraccionada a 5-6 àpats
diaris. Es recomana regularitat en l’horari i en la quantitat d’hidrats de carboni (HC).
- Els HC (45% - 60% de l’energia total diària) han de ser principalment d’absorció
lenta. Recomanació prendre 150 g de HC al dia aproximadament (1 ració=10 g
HC).
- Les proteïnes (15% - 20% del total calòric diari) han de provenir preferiblement del
peix i d’aliments d’origen vegetal.
- En el consum de greixos (20% - 30% del total calòric diari), s’ha de limitar la
ingesta de colesterol i de greixos saturats. Cal consumir preferentment lactis
desnatats o semidesnatats.
- S’ha d’incrementar el consum de fibra soluble.
- Cal limitar el consum d’alcohol.
- En pacients hipertensos, s’ha de limitar el consum de sal a menys de 6 g/dia.
- Cal revisar la quantitat de sucres en els aliments elaborats comercialment.
Quantitat d’aliment que conté una ració (10 g) d’HC…..
2. Exercici físic
● Millora la sensibilitat a la insulina i el control glicèmic.
● Disminueix la glucèmia durant i després de la seva pràctica.
● Disminueix pes i PA, millora el funcionament del cor.
● Els beneficis es manifesten a partir dels 15 dies.
● S’ha de practicar un mínim de 150 minuts a la setmana.
● Contraindicat en cas de cetosis, mal control de DM o si existeix incapacitat per
reconèixer les hipoglucèmies.
● Es pot caminar ràpid; és un bon EF, molt apropiat i gairebé a l’abast de tothom.
Altres EF aeròbics i d’intensitat moderada recomanables són fer gimnàstica,
bicicleta, aiguagim i nedar.
3. Fàrmacs orals
→
1. Fàrmacs no secretagogs
❖ metformina
❖ glitazones
❖ inhibidores de les alfa-glucosidases
Continguts educatius:
- generalitats
- pla alimentació
- exercici
- cura dels peus
- copnceptes sobre fàrmacs
2. Fàrmacs secretagogs
❖ sulfonilurees: glibenclamida, gliclazida i glimepirida, glipizida.
❖ glinides( secretagogs ràpids): repaglinica i nateglinida. Tenen u inici d’acció i
eliminació més ràpid que les SU, cosa que permet controlar millor les
hiperglucèmies postprandial i implica un risc menos d’hipoglucèmies.
Continguts educatius:
- els anteriors +
- hipoglucemia (l¡efecte secundari mes frequent de les SU)
- Autoanàlisi 1-3 AGC/setmana
- malaltia intercurrent
- viatges
3. Metabolisme d’incretines
- Inhibidors de la dipeptidil-peptidasa: Augmenta incretines actives. El seu
mecanisme d’acció es augmentar la secreció de insulina posptrandial i redueixen la
secreció de glucagó.
- Anàlegs del GLP-1: Mimètic de les incretines. Son més eficaços que los inhibidors
de la dipeptil-peptidasa, presenten menys efectes secundaris, però s’administren
per via SC.
4.Inhibidors del cotransportador de sodi i glucosa tipus 2

- canagliflozina
- dapagliflozina
- empagliflozina
Inhibeixen la reabsorció renal de glucosa. Aconsegueixen una reducció mitjana de
l’HbA1c, una baixada de la PAS (2-6 mmhg) i reducció del pes (2-3kg)
PRINCIPALS CARACTERISTIQUES DELS FARMACS ORALS EN LA DM2… quadre
Informació per al pacient sobre les families terapeutiques

INSULINA
→ SITUACIÓ D’INSULINITZACIÓ:
- Insulinització nocturna:10UI(0,1-0,2UI/Kg/dia)
- Insulinització amb múltiples dosis:0,3UI/Kg/dia (0,2engentgran>70
anys,Insuficiència renal i amb dosi elevades de SU). Necessitats habituals:
0,3-0,7UI/Kg/dia (en obesos 1-1,5UI/Kg/dia). Cal repartir la dosi:⅔ abans
d’esmorzar i ⅓ abans desopar.
→ CONTINGUTS EDUCATIUS Els continguts anteriors +

- Tipus d’insulina (ràpida, intermèdia i prolongada).
- Intervals d’injecció/ingesta.
- Tècnica d’injecció (zones de rotació, reutilització del material, conservació
insulina…).
- Modificació de dosis.
- AGC (1 c/dia).
- Situacions especials (viatges, malalties intercurrents...).
Tipus de insulina
● Ràpida: utilitzada en bolus per controlar les hiperglicèmiespostprandials. Inici ràpid

i duració de 4-6 hores.
● Intermèdia: utilitzada com a insulina basal. S’administren una o dues vegades al
dia. Es poden combinar amb insulines d’acció ràpida o antidiabètics orals. Duració
aproximada de 12 hores.
● Barreges: combinacions d’insulina d’acció ràpida amb insulina d’acció intermèdia
en diferents proporcions. Duració aproximada de 12 hores.
● Lenta: utilitzada com a insulina basal, una o dues vegades al dia. Duració
aproximada de 18-24 hores.
● Ultralenta(Degludec): fins a 42h de duració.
Zones de rotació de la injecció
- utilitzar la mateixa área a la mateixa hora cada dia

- rotar els llocs de punció dins de les arees d’injecció
3.5 Objectius de control
3.6 Maneig i seguiment

3.7 Complicacions
- Agudes: cetoacidosi diabetica, coma hiperosmolar, hipoglucemia

- Cròniques:
- macroangiopaties: cardiopatia isquèmica i malaltia vascular perfièrica
- microangiopaties: retinopatia diabètica, nefropatia diabetica
(microalbuminuria) i neuropatia.
- peu diabètic
Peu diabètic
- El síndrome del peu diabètic és considerat per la OMS com la presència
d’ulceració, infecció y/o gangrena del peu associat a la neuropatia diabètica i
diferents graus de malaltia vascular perifèrica, resultats de la interacció complexa
de diferents factors induïts per una hiperglucèmia mantinguda.
- L’AIFICC considera peu de risc en un diabètic quan hi ha una afectació vascular,
neuropatia amb presència de deformitats o factors de risc, o antecedents personals
d’úlceres o amputacions.
9.1 Atenció podològica comunitària
● Inspecció cutània i unguial

● Exploració morfològica i articular
● ITB
● Polsos pedi/tibial post.
● Monofilament
● Sensibilitat vibratòria
● Sensibilitatde dolor
● Reflex aquil·lià
● Sensibilitat tèrmica al dors dels peus
nivell de risc i nombre de visites anuals….. quadre

Avaluació neurovascular 1.
1. Inspecció. Visualitzar l’estat dels peus: hàbits higiènics, hidratació, espais

interdigitals, cura de les ungles i tipus de calçat. Es valoren prelesions(hiperqueratosi amb
col·lecció hemàtica, lesions erosives a la pell, etc.), lesions elementals (anhidrosi, xerosi,
queratosi, etc.) i qualsevol altre tipus de deteriorament de la integritat cutània. És
important ensenyar al pacient a fer autoexamen i com cuidar els peus.
2. Exploració morfològica i articular per identificar deformitats i altres variacions

morfològiques dels peus, que puguin condicionar zones de sobrecàrrega estàtica,
alteració de la seva funcionalitat o conflicte amb el calçat (hallux valgus amb galindó o
sense, hallux rigidus, dits en urpa o en martell, etc.
3. Exploració de malaltia vascular perifèrica (MVP): història de claudicació i detecció

de polsos (pedis i tibials posteriors). Es realitza l’índex turmell-braç (ITB) en les
persones amb polsos absents i/o claudicació i en les persones amb lesions de grau I a les
extremitats inferiors (lesió superficial limitada al gruix de la pell, segons la classificació de
Wagner).
Avaluació neurovascular 2.
4. Exploració de la sensibilitat neurològica. Pèrdua de sensació protectora (PSP):
1. Estudi amb monofilament

2. Sensibilitat vibratòria (diapasó de 128 Hz)
3. Sensibilitat dolorosa “pinprick”
4. Reflexos aquilians.
Una o més proves anormals són criteri de pèrdua de sensibilitat protectora.
9.2 Aplicació del monofilament
S‘aplica perpendicularment a la pell del pacient i la

pressió es va incrementant fins que es doblega. És
llavors quan es valora. No s‘ha de mantenir recolzat
més d‘1-2 segons.
L‘exploració s‘ha de fer com a mínim en tres punts de

cada peu:
-superfície plantar de l’última falange del 1er dit
-superfície plantar del cap del primer metatarsià
-superfície plantar del cap del cinquè metatarsià.
Per a cadascuna d‘aquestes localitzacions s‘ha de puntuar 1 si el pacient és sensible, o 0
si no ho és. La suma de valors ens donarà l‘índex de sensibilitat MF (de 0 a 3). S‘ha de la
sensibilitat protectora present quan la persona respongui correctament en dos de les
tres aplicacions, i absent amb dos de tres respostes incorrectes.
9.3 Sensibilitat vibratòria i tèrmica.
9.4 Sensibilitat del dolor

9.5 Reflex aquilà
cas practic

Comunitaria Apuntes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Comunitaria Apuntes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Comunitaria Apuntes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ADOLESCÈNCIA

Menarquia: és un fet individual i sociocultural, amb gran significació per a la noia i el

1. Creixement testicular i capil·lar:

… NO TOT ÉS BIOLOGIA I GENÈTICA

4. DESENVOLUPAMENT PSICOLÒGIC I SOCIAL

5. QUINS SÓN ELS PROBLEMES DE SALUT DELS ADOLESCENTS?

5.1. Lesions i traumatismes

5.2. Salut mental

5.4. Consum de tòxics

5.5. Malnutrició i obesitat

5.6. Activitat física

5.7. VIH i altres malalties infeccioses

5.8. Embaràs i part adolescent

5.9. Altres problemes de salut

Quins aspectes valoraríeu en l’exploració física?

Quins Dx d’ARES determinaries amb el coneixement que tens del cas?

Quina escala s’utilitza per mesurar el risc d’autoestima baixa?

Quines indicacions donarem en relació amb l’ús de les pantalles mòbil?

Quins son els signes d’alarma que ha de conèixer la família?

- Es concentra en excés a les activitats de la xarxa i no respon a estímuls externs

3. RECOMANACIONS SOBRE L’ESTIL DE VIDA

Recomanacions PAPPS tabac

Competències per al professional que intervé

Recomanacions PAPPS en cribatge d’alcohol

Recomanacions sobre exploració del consum

3.4. Activitat física

3.5. Accidents de trànsit

4. ACTIVITATS PREVENTIVES DE LA DONA

Prevenció de la desprotecció en els canvis dels anticonceptius

Informació en cas de fallada

4.2. Seguiment de l’embaràs

4.3. Activitats preventives a la menopausia

Símptomes associats al descens d’estrògens

- La puntuació obtinguda aplicada a l’edat de la pacient determinada un percentatge

2. PROMOCIÓ ENVELLIMENT SALUDABLE I PREVENCIÓ DE LA FRAGILITAT

2.2. Exercici físic

2.3. Prevenció del trastorn de la son

2.5. Promoció d’ajudes per caminar i prevenció de caigudes

2.7. Prevenció de l’aïllament social

Intervencions per el maneig de l’aïllament social

Quin model utilitzaries per la prevenció de l’aïllament?

3. PREVENCIÓ DE TRASTORNS COGNITIUS

- Millorar el nivell educatiu de la població i estimular l’activitat mental. També són

3.1. Factors de risc trastorns cognitius

Actualización del do de consenso sobre prevención de la fragilidad en la persona mayor

Detecció de la persona fràgil

Gérontopôle Frailty Screning Tool

GESTIÓ INFERMERA DE LA DEMANDA (GID). ABORDATGE DE LES

Esdevindre la porta d’entrada de la població que té assignada la infermera.

Afavoreix la resolució de problemes des d’una perspectiva salutogènica i visibilitza les

- Falta de coneixements i habilitats per part de les infermeres.

- Atendre diferents problemes de salut de la població.

5. PROBLEMES DE SALUT CARDIOVASCULAR

En pacients no diagnosticats d’HTA que

6. Problemes del sistema muscul-esqulètic

6.1 Contractura muscular (lumbar, cervical)

- Dolor localitzat (coll, lumbar...) habitualment associat a factors posturals o

Si analgèsia: Elecció: paracetamol 650 mg c/8 hores fins a 5 dies.