Bloc 3 - neoliberalisme, memòria i política

Neoliberalisme:

Rajesh Venugopal, diu que el neoliberalisme s’ha convertit en un concepte d’alguna

manera com un calaix que recull moltes coses diferents, i fins als anys 80 feia
referència a una política econòmica i que d’alguna manera representava aquesta
corrent del neoliberalisme, una vegada arribats als anys 90 després de la instauració
de totes les polítiques es va començar a utilitzar neoliberalisme per descriure tota
aquesta onada de desregularitzacions dels llocs de treball i totes les mesures
desregulades. A més de tota una sèrie d’usos que es van donar des de les ciències
socials que es va començar a ampliar l’anàlisi del concepte per autors com Granchi i
Foucault, arribant a la idea de que el neoliberalisme és un nou marc teòric
governamentalitat. Amb tota aquesta onada neoliberal es van fer mesures més
concretes, ja no és una escola de pensament sinó un gir a la política. A partir dels
2000 es van reproduir una sèrie d’idees per autors per pensar el neoliberalisme
aplicant la òptica foucaultiana per fer referència al neoliberalisme, i és una
interpretació dominant. Aquesta interpretació foucaultiana va començar com un
règim de govern que aplicava aquesta nova racionalitat, una racionalitat molt basada
que es basava en la idea de l’emprenedoria, una lògica de govern en que els ciutadans
i ciutadanes han de deixar de costat la idea d’Estat protector i convertir-se ells i elles
mateixos en protectors, la idea de la individualitat. Tota corrent neoliberal
foucaultiana que són aquests autors:

- L’expansió de l’enfonsament de regles de mercat: Harvey 2005, Comaroff y

Comaroff 2001, Ferguson 2006.
- L'enfoncement de governamentalitat: Lemke 2001, L’aval y Dardot 2014, Rose
1991, Ong 2007.

Wacquant (2012:68): “Què és “neo” del neoliberalisme, és a dir, la reconstrucció i

distribució de l’Estat com l’agència central que fabrica activament les subjectivitats,
les relacions socials i les representacions col·lectives adequades per fer real i
conseqüent la ficció dels mercats”

Aquestes corrents ens parlen d’un règim que normativitza la relació de l’ésser humà
amb l’estat. Foucault és molt de la norma, de la disciplina, aquesta òptica ens mou
una altre vegada aquesta dimensió força als individus a projectar la seva creativitat a
un nou ordre ideològic, aquest nou ordre ideològic és el que el subjecte té
l'oportunitat de prosperar per els seus propòsits, acomodar la subjectivitat a aquesta
ideología.

Un dels autors més importants que tenen un llibre de 2012, anomenat “la nova raó
del món de la societat neoliberal”, son Laval i Dardot, insisteixen en els mecanismes
de l’expansió del poder de l’estat neoliberal des d’una visió foucaultiana, analitzen les
tècniques de poder neoliberal que es basen en definir la conducta dels individus i
analitzen la transformació de les oficines de gestió d’ajudes o subvencions i com
desenvolupen una tasca punitiva, ja no és un deure de l’estat sinó analitzar,
preguntar si la persona reconeix i fa prou esforços per ser emprenedor, tots aquests
discursos que d’alguna manera han estereotipat el comportament on se celebra la
competència indiscriminada i l’èxit per sobre d’altres nocions com podrien ser les
cures, la justícia social… evidentment son enfocaments que ens han portat a l’extrem
i és una crítica que és molt pròpia de Wacquant. Laval i Dardot el que fan és
caracteritzar la nova racionalitat neoliberal com un reposicionament de l’estat dels
deures de l’estat, i ubicar a l’individu en un nou ordre dirigit pel mercat. I per tant
parlen de la producció d’una subjectivitat en sentit de producció que està atravessada
per aquesta mirada neoliberal. Parlen del concepte Ethos és menys abarcat que una
cosmologia, dona compte dels valors i de les morals, ética ve d’ethos. L'ètica i la
moralitat són dos conceptes contemporanis que es deriven com absoluts, i que
deriven epistemològicament que volen dir costum tant el ethos com el cosum.

Ells parlen de l’ethos de l’elecció i per ells la supremacia de l’elecció de llibertat

d’elecció és una de les estructures del neoliberalisme, poder triar per sobre de
qualsevol altre dret, “la racionalitat neoliberal produeix el subjecte que necessiten
disposant els medis de governar-lo”. Son un sèrie de subjectivació perquè el subjecte
està subjectat a les tècniques que l’estat produeix.

El neoliberalisme imposa al mercat com a estat del neoliberalisme. Wacquant el que

critica és que el nivell és molt ampli però per a Laval i Dardot ho diuen com a una
idea molt nova. Wacquant critica als dos autors però intenta buscar un punt mig.

L’estat de benestar té una idea d’Estat cuidador.

Al 2008 molts autors van dir que s’havia acabat el fenomen de neoliberalisme, pero
es veu que ha resorgit aquest sistema de desposesión i d’acumulació de riquesa en
base a l’extracció de recursos de la població. Disminució de les elits pero amb
augment de la riquesa, els rics són cada cop més rics i els pobres cada cop més
pobres. Es pot veure clarament a partir de les revolucions i que es parla de discursos
alternatius que s’aixequen davant d’aquest sistema, i si es pensa en el fet de l’elecció
com s’articulen els moviments polítics?

Graeber, dels pocs antropòlegs que reivindica l’anarquisme i la ideològica de política,

té un llibre curt que es del 2014 que es diu “fragments d’una antropologia
anarquista”. Articula un moviment de discurs contrari, aquestes polítiques que hem
estat veient i que reincorpora la justícia social, de cooperació, recuperació de
relacions ecosistèmiques alternatives, una cura de les nacions mediambientals, lo
ecològic… està en la base de discursos contràries al neoliberalisme i que s’ha articulat
amb molta força a partir del 2015, moviments com els okupes, manifestants… son
una bona escletxa contrahegemònica. Permet en naixement dins seu que pugna per
establir-se com a discurs hegemònic, per tant hi ha molts moviments en aquesta
línea.
Està en la línia d’Estractivisme:

- Mode d’apropiació o extracció de recursos naturals, que impliquen grans

impactes sobre l’ambient. Tres dimensions bàsiques:
- volum de recursos extrets (indicadors físics)
- intensitat en l’extracció
- destí del recurs

Per tant, l’extractivisme és aquí definit com un tipus d’extracció de recursos naturals,
en gran volum o alta intensitat, i que estan orientats essencialment a ser exportats
com a matèries primeres sense processar, o amb un processament mínim.

16/4/2024
EXTRACTIVISME
Visionat sobre l’extractivisme, capitalisme i els pobles originaris:
- Universo complejo que lleva a pensar e interesa llegar con la perspectiva
indígena.
- Políticas patrimoniales territoriales de territorios indígena, el territorio
indígena siempre termina siendo patrimonializado por las directivas del
estado.
- Las políticas de gobernanza promocionan el capitalismo junto con la
patrimonialización de territorios y objetos propiedad de los indígenas.
- Patrimonializar bajo la dinámica de un público bajo la figura de la humanidad,
como proyectos trasnacionales que abarca Sudamérica y retoma la carnicería
indígena y la empalma con las políticas desarrollistas y los nodos de desarrollo
actual. Toda esta política acoplada por países europeos ha generado una
expectativa que parece haber una contradicción como “Barry Gold
promocionando los estudios indígenas”. A nivel internacional y nacional y de
escalas subnacional lo que hay todo el tiempo es una dimensión de política
capitalista que hay que reconocer.
- El banco mundial hace varios años tiene el operatorio 4.10, una transacción de
crédito, como un préstamo a aquellos territorios que tengan territorios
indígenas. Hay solapamiento de territorio en caso de que los indígenas no
quieran dejar su territorio.

“El modelo neoextractivista es un impulso al despojo y al saqueo en connivencia con

el sector financiero internacional, en el caso de San Juan, con el consorcio
internacional minero.” (Jofre, 2018)

La minería caracteriza la política de gobierno de esta provincia desde los últimos

veinte años. Los indicios claros de reterritorialización y generación de nuevas
políticas, patrimonios culturales entremezclados con propaganda empresarial
minera, generan hasta el día de la fecha un fenómeno muy poco común.

La dinámica del despojo silencioso es una nueva herramienta estatal para ponerse a
disposición del neoextractivismo (Jofre, 2018)

Es un fenómeno poco común porque a muy poca gente se le ocurre poner una mina
al lado de un bosque que está protegido, es obvio que estas obras de la mina de San
Juan es un plan estatal subvencionado con tal de no solo extraer la riqueza sino
también de despojar silenciosamente territorio a medida que se avanza con la excusa
de extraer riqueza que dirán que será compartida con la idea de un país más rico
cuando en verdad la riqueza solo será para el estado en particular. Con esto crece el
neoextractivismo y el capitalismo.

En el context de territorialització com aquells processos que els estats nació imposen
una jurisdicció clara que fins a l’establiment de l’estat nació i diferents formes de
sobirania, es fa servir en contextos colonials. Per tenir presencia en aquests territoris
es fa de diferents maneres, pero aquests territoris abans formaven part de l’estat
nació però no tenien interès en ser explotats, amb lo qual els estats nació volen
només expandir la seva explotació, amb això fan que els territoris que no volen ser
explotats hagin de desplaçar-se a la força. Hi ha processos de l’estat que usurpen o
amplíen el que seria aquesta línea extractiva del territori. Els desallotgen del seu
territori i els deixen en la intempèrie. Aquests tipus de projectes fa que el capitalisme
superi unes fronteres noves del capitalisme, no només de repensar sinó també de
trencar territoris sacrificats que també s’estan fent servir molt. Per tant hi ha línies
extractives i dona unes quantes voltes de reproducció social del capitalisme com a
model de despossessió.

Per tant, la territorialització té a veure amb l’avançada de la patrimonialització de la

naturalesa, és un element que afegeix més figures en nom de la política. Sempre hem
d’intentar mirar més enllà de les dicotomies. Es veu clarament que s’ha de matitzar, a
Europa hi ha molts casos i es veu que la nostra crítica i sempre s’ha pensat que
d’alguna manera s’ha de tenir en compte la diferència entre projectes extractives tes i
de despossessió.

En tot aquest moviment de l’Amèrica llatina hi ha tota una tongada de crear edificis i
reinvertir, apropiar-se dels excedents, invertir i els guanys els dona en l’estat del
benestar. Ho fa per treure a la població de la pobresa però deixa en la pobresa a
població d’un territori indígena.
Recursos amb que les societats compten per pensar el pas del temps
Hi ha àmbits que tenen les societats de pensar el passat. El discurs científic
normativitzat, la ciència del coneixement del passat i després hi ha altres que són
més maleables. Altres maneres com la materialitat del passat, com les normatives a
partir d’un context han anat canviant amb aquesta ethos de l’emprenedoria s’han
convertit en empresaris. De pagès a empresari per causa dels temps i l’ethos de
l’emprenedoria, l’ethos neoliberal, és igual que el sistema hagi tancat les portes d’allò
que es porta fent coses i aprenent d’elles ara és qüestió de l’ethos neoliberal.

Com funciona l’acumulació de capital, els pagesos es convertiran tots? No, però hi ha
aquestes dimensions que fan que el temps faci un canvi en les persones. Un exemple
és quan es va a una casa rural i es veu tots els estris del pagès o del caçador, això és la
materialitat del passat.