Cas clínic persona amb IRC

La Maria és una dona de 64a anys que viu sola, és vídua, té dues filles que
viuen a la mateixa ciutat i que li donen un cop de mà quan ho necessita.
Fa 1 any que es va jubilar i és independent per a les AVD. Fa anys que la
controlen al Servei de Nefrologia de l’hospital per una insuficiència renal
crònica que li van descobrir quan va tenir a la segona filla.
S’ha anat mantenint estable al llarg dels anys perquè la Maria ha cuidat molt
els seus hàbits de vida: dieta, exercici...però finalment es troba en una
situació de MRC estadi V i ha de començar diàlisi. Començaran amb diàlisi
peritoneal, motiu pel qual ha ingressat a l’hospital per la col·locació del catèter
peritoneal.
Torna de Q :
Portadora de Via venosa ESI Abbocath 20 G + SV Foley 12 F
Signes vitals a l’ingrés: TA: FC : 89ppm Fr: 14 rpm SatO2 : 94%
Al·lèrgia a la PNC
BM test: 198 mg/dl
Antecedents patològics: HTA, DLP
Tractament: Metformina 1-0-1, Losartan 10 mg 1-0-0 , Simvastatina 1-0-0
Pantoprazol 1c/ dia
Pesa 67 Kg i té una alçada de 1.75cm.
Orina molt poc.
Com que ha vist que tot i les seves cures amb la dieta, l’exercici i tot els
esforços que ha fet no han evitat que s’hagi de dialitzar ha començat a
descuidar la seva alimentació, ja havia deixat de sortir a caminar des de que
va morir el seu marit fa 1 any.
Sempre ha tingut molt bones amigues però com que totes treballaven poc
a poc han anat perdent el contacte.
Ara que s’ha jubilat no sap molt bé què fer amb tant temps lliure.
Tots els diumenges venen a dinar les seves filles i les seves netes, li agrada
saber que tot i tenir les seves vides no s’han desvinculat com a família, li
preocupa que ara amb la nova situació de salut no pugui està per elles.

Durant tots aquests anys de seguiment de la seva malaltia s’ha anat preparant
per quan arribés el moment de dialitzar-se però ara que ha arribat te
sentiments de por i tristesa, motiu pel qual ha buscat refugi a l’església,
sempre ha sigut creient i ha anat a missa gaire bé tots els dissabtes a la tarda
però ara també va els diumenges perquè sent que la conforta i l’ajuda a no
perdre l’esperança.

Els dies previs a la col·locació del catèter s’ha reunit amb la infermera de
peritoneal per informar-la de tot el procés s’ha mostrat participativa però no se
sent segura de si sabrà/ podrà fer-ho ella sola a casa seva sense ajuda de
ningú.