Fitxes Repàs Ortografia - 3

MILLORE L’ORTOGRAFIA
Índex
FITXES DE REFORÇ
1. Els sons i les grafies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
2. Les consonants oclusives. L’ús de b i v . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
3. Les consonants fricatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
4. Les consonants africades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
5. Les consonants laterals i les nasals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
6. Les consonants vibrants. L’ús de la h . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
7. L’apostrofació i la contracció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
8. Els signes de puntuació (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
9. Els signes de puntuació (II) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
FITXES D’AMPLIACIÓ
La separació de paraules a final de línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
L’accentuació. Normes generals i accent diacrític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
L’accentuació en paraules compostes i en abreviacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
La dièresi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
L’ús del guionet. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
L’ús de les majúscules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Escriptura correcta d’homònims i parònims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Altres dificultats ortogràfiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
DICTATS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
SOLUCIONARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI LLENGUA I LITERATURA 2n ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. 5
1
ELS SONS I LES GRAFIES
Nom: Curs: Data:
RECORDA
L’alfabet és el conjunt de grafies o lletres que utilitza una llengua per a representar els sons per escrit i crear paraules.
El nostre alfabet té 26 lletres: a, b, c, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, q, r, s, t, u, v, w, x, y, z.
No sempre hi ha una equivalència directa entre lletra i so:
• De vegades, el mateix so pot representar-se amb diverses lletres.
• Hi ha grafies que poden representar sons diferents depenent de la posició que ocupen en la paraula.
• Alguns sons es representen amb dígrafs (conjunts de dues lletres que representen un únic so), o bé amb lletres
modificades (com la ç) o lletres compostes (mm, nn, l·l…).
1 Escriu el nom de cada lletra i una paraula que continga aquesta grafia.
LLETRA NOM EXEMPLE LLETRA NOM EXEMPLE
A/a N/n
B/b O/o
C/c P/p
D/d Q/q
E/e R/r
F/f S/s
G/g T/t
H/h U/u
I/i V/v
J/j W/w
K/k X/x
L/l Y/y
M/m Z/z
2 La ç no ix en l’alfabet perquè és una modificació de la grafia c amb un signe diacrític. Pensa i escriu
sis paraules que la tinguen.
3 Encercla els dígrafs que trobes en aquestes paraules.
• muntanya • desfullar • màquina • professor • platja
• esborrar • estoig • formatge • falguera • cotxe
6 COMPETÈNCIES PER AL SEGLE XXI LLENGUA I LITERATURA 2n ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
1
ELS SONS I LES GRAFIES
Nom: Curs: Data:
4 Encercla amb dos colors diferents, segons el so que representa la s: el de essa sorda
o el de essa sonora.
• casa • cansat • roser • monstre • pésol • sobre • tastar
• sabó • masia • estil • museu • compàs • besar • Isabel
5 Marca les paraules en què la grafia destacada representa el so / /.
metge guant àguila biòleg galta formigues
gosset angina regle mig agre marge
6 Encercla la grafia amb què es representa cada so en cada paraula.
So / / • cinc • quatre • fang • folklore • disquisició • escut
So / / • puça • classe • feliç • encisam • festival • simfonia
So / / • xalet • despatx • passeig • cotxe • panxa • desig
7 Ompli els buits d’aquestes paraules amb k o w.
• araoke • aterpolo • judo a • tai anés • iwi • dar inià
• agnerià • arate • quilo att • ha aià • art • hara iri
Fixa’t en les paraules que has completat. Són paraules de la nostra llengua o d’origen estranger?
RECORDA
En valencià tenim set sons vocàlics: a, e oberta, e tancada, i, o oberta, o tancada i u. Les vocals e i o només poden ser
obertes en síl·laba tònica.
Generalment la e i la o seran obertes en els casos següents:
• Davant d’una síl·laba que continga i o u: col·legi, codi, tènue, porus.
• Davant de l o de r finals o seguides de consonant: hivern, gel, sol, port (però cérvol).
• En paraules amb terminació -ecte, -ecta, -epte, -epta: objecte, recta, repte, adepta.
• En paraules amb diftong eu, ou: peu, pou, jou, fideu, preu.
8 Localitza la vocal tònica (e/o) i indica en cada cas si és oberta o tancada.
• europeu " • esquirol " • trompa "
• col·lecta " • sempre " • porta "

• dimoni " • venda " • cotxe "
• saber " • soroll " • repte "
2
LES CONSONANTS OCLUSIVES. L’ÚS DE B I V
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Les consonants oclusives s’anomenen així perquè a l’hora de pronunciar-les hi ha una interrupció o oclusió completa
del corrent fònic. Si el punt de la boca on les articulem són els llavis, s’anomenen bilabials (p/b); si són les dents seran
dentals (t/d); i si és el vel del paladar seran velars (c/g).
SORDS SONORS
BILABIALS / / / /
SONS
DENTALS // / /
OCLUSIUS
VELARS / / / /
La distinció entre aquests parells de sons es perd a final de paraula, on sempre sona el so sord. Per saber quina grafia
triar seguirem aquestes regles generals:
• Darrere de vocal tònica escriurem, normalment, p, t, c: drap, pit, sac…
• Darrere de vocal àtona o consonant, normalment escriurem la mateixa grafia que en les paraules derivades:
serp " serpeta, fang " fangar, ràpid " rapidesa…
1 Completa les oracions escrivint c, qu o k en els buits.
• La meua osina Ra el va a classes de arate i bàs et ada setmana.
• Si passes pel iosc del antó, re orda’t de omprar-me aramels, val?
• Mi el i Joa im duen inze dies practi ant per anar al arao e.
• Tu oneixes a ella xi a del abell roig? i deu ser? No tens uriositat?
• Vull veure un do umental sobre les alpa es andines, però no sé a ina hora omença.
ATENCIÓ
El so oclusiu velar sord K es representa amb q davant de u quan aquesta forma diftong
amb la vocal següent: quasi, qüestió.
2 Ompli els buits amb c o q. Si tens dubtes, consulta el diccionari.
• bes uit • pas ües • lla una • ualitat • des uidat
• uereta • ullerada • uotidià • es urar • ade uat
• uatre • a üífer • uaranta • uadrat • uiner
3 Completa les oracions escrivint g o gu en els buits.
• Mar arida i À eda són ami es des que anaven a la uarderia.
• El os de illem es diu Rose ó perquè, de menut, ho mosse ava i ho rose ava tot.
• Aquesta àmfora gre a és molt anti a; els colors quasi han desapare ut i els contorns
va es de les imatges no permeten identificar les fi ures.
• onçal es uanya la vida or anitzant visites iades per al uns pobles d’Ara ó.
2
Nom: Curs: Data:
4 Completa amb les consonants p o b. Si tens dubtes, consulta el diccionari.
• llo • cam • llam • tom • ra • hidròfo
• Cari • ser • alju • glo • ver • pòli
• arra • ado • àra • arro • super • tu
Anota les paraules anteriors que porten b darrere de vocal tònica (excepcions a la norma general).
5 Completa amb les consonants t o d. Si tens dubtes, consulta el diccionari.
• xicote • for • virtu • ver • minu • estúpi
• quietu • supermerca • Davi • humi • longitu • rècor
• Alfre • lleopar • soleda • institu • aràcni • nor
Anota les paraules anteriors que porten d darrere de vocal tònica (excepcions a la norma general).
6 Completa amb les consonants c o g. Si tens dubtes, consulta el diccionari.
• buldo • ma • pessi • mítin • alberco • alber
• gro • traumatòle • tuare • abri • ami • lla
• llar • ple • fla • fo • san • estrate
Anota les paraules anteriors que porten g darrere de vocal tònica (excepcions a la norma general).
7 Escriu la primera persona del present d’indicatiu o de subjuntiu, segons corresponga, dels verbs
proposats.
INDICATIU SUBJUNTIU INDICATIU SUBJUNTIU

Conéixer conega Prendre
Distraure Pretendre pretenc

Dur duc Somriure
Entendre Tindre
Escriure Vindre vinga
Completa la norma següent a partir del que observes en les taules anteriors.
Escrivim amb final la primera persona del present d’indicatiu d’alguns verbs de la segona
conjugació. Aquesta consonant final se sonoritza en la primera persona del present de subjuntiu,
és a dir, canvia per una davant de vocal.
2
Nom: Curs: Data:
RECORDA
En la nostra llengua les consonants b i v són diferents tant pel que fa a la grafia com al so. La primera és oclusiva
bilabial, és a dir, s’articula ajuntant els dos llavis; mentre que la segona és fricativa labiodental i això vol dir que
es pronuncia mitjançant el contacte de les dents de dalt amb el llavi inferior. Però aquesta distinció en el so es perd
sovint quan la pronúncia es relaxa, i per això cal recórrer a les normes ortogràfiques per escriure una lletra o l’altra.
• Escriurem b:
– Davant de l i r.
– Darrere de m.
– En paraules de la mateixa família alternant amb la p.
• Escriurem v:
– Darrere de n.
– En el verb haver.
– En l’imperfet d’indicatiu de la primera conjugació.
– En paraules de la mateixa família alternant amb la u.
8 Busca en la sopa de lletres 6 paraules amb b i 9 amb v i classifica-les més avall.
S E T S A M C L A T S J H Ç E E H O
P M C O M B I N A R L N Q R T N J B
T S I R B G U M A I K F I B V V T L
S E N S I B L E B U W R N N M E S E
M Ç A O C I X Q U M E I V U C J Y D
N C O C I R C U M V A L·L A C I Ó R A
Y O N V Ó T J A N I Ç B S X L S D S
G N I G Ç O R R Q R V X I S K L E U
R V K H W Ç M B H L S J Ó G E I N L
F E R I O L A R S Ç L N Q R T U V R
A R U J I N V E N T K T R A M V I A
X S Z Q S R G Y O J D A L I X P A S
Ç A V R L E C A N V I F T O M B R A
• Porten b darrere de m o davant de l o r."
• Porten v darrere de m (són excepcions a la norma anterior)."
• Porten v darrere de n."
2
Nom: Curs: Data:
9 Escriu dues paraules de cada família que s’escriguen amb b (primera columna) o v (segona columna).
• cap " • actiu "

• llop " • neu "
• sap " • blau "
• rep " • festiu "
ATENCIÓ Podem trobar divergències en l’ús d’una grafia o una altra en la mateixa família de paraules,
segons que es tracte de mots patrimonials o de cultismes: corb " còrvids.
10 Completa amb b o v i relaciona cada paraula patrimonial amb el cultisme corresponent.
cer ell cor a lla i mo iment escri ent cal a
la ial escri a mo ilitat cal ície cere ral cur atura
11 Escriu les paraules corresponents en valencià i observa com canvia la grafia.
CASTELLÀ VALENCIÀ CASTELLÀ VALENCIÀ CASTELLÀ VALENCIÀ
abogado gobierno olvidar
aburrir hebilla vasco
barniz móvil verruga
cuervo nube viga
12 Ompli els buits del text següent amb b o v.
Recordaré tota la vida aquella nit de setem re quan encara l’estiu sem la a inacaba le,
però en el nostre pensament ja esta a present la idea que aquella ha ia de ser l’última nit
que passaríem els quatre junts.
Neus i jo estiuejà em juntes a Alcosse re des que érem menudes. Però rauli i Roger
ha ien vingut aquell any per primera vegada al po le, i aviat ha íem format un grup
insepara le. Al matí anà em a la platja. A la vesprada passejà em pel port, comprà em
gelats i ens els menjà em asseguts sota algun ar re. A la nit, després de sopar, tornà em
a la platja i, asseguts so re l’arena, ens contà em els nostres secrets. Sovint Roger toca a
la guitarra i cantà em i ballà em com bojos.
Aquella nit vam prometre que faríem tots els possi les per no o lidar mai aquell estiu tan
meravellós i provar de repetir-lo l’any següent.
3
LES CONSONANTS FRICATIVES
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Les consonants fricatives es produeixen quan l’aire passa fregant entre dos òrgans. Així, quan la llengua s’aproxima
al paladar i l’aire passa fregant entre els dos òrgans, pronunciem les consonants fricatives palatals sordes, que
representem amb les grafies x i ix.
• Escriurem x a principi de paraula, especialment en noms de lloc o de persona, i darrere de i o del diftong au.
• Escriurem ix entre vocals i a final de mot, darrere de a, e, o, u.
1 Ompli els buits d’aquestes paraules amb x o ix.
• erés • na ement • aloc • imenera • bo ets
• ca era • ifres • bru a • cala • rau a
• va ella • ilòfon • co í • engui at • erpa
Completa cada oració amb la paraula adequada de les anteriors.
• El és un vent que ve del sud-est i sol dur onades de calor.
• Has vist quines randes més boniques? Les fa la meua iaia amb els .
• Per la de la fàbrica ix hui un fum molt negre.
• El meu germanet passa el dia tocant el que li han regalat. Li encanta fer música!
• L’escalador arribà al cim de l’Everest gràcies a l’ajuda del que l’acompanyava.
• El conjunt de plats, gots, tasses i altres recipients en què servim els aliments és la .
2 Ompli els buits amb les grafies x o ix, segons convinga.
• El veí de dalt va nà er co del peu dret.
• avier tenia un hort a àtiva on plantava madu es.
• Estava malalt del arampió i havia demanat un arop a la farmàcia.
• Aquest home no té cone ement, pensa que la vida és au a.
• Vaig presentar una que a i vaig aconseguir una reba a en la compra d’aquell contraba .
• Amb la made a de llana de color be es va fer un jersei d’un te it molt suau.
• Però imena, com que no cone es el torró de i ona?
3 Completa amb x o ix i escriu una oració amb cada paraula. Pots consultar el diccionari si ho
necessites.
• disbau a"
• be amel "
• a ada "
• des ifrar "
• lle iu "
3
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Quan la punta de la llengua s’acosta als alvèols (la part de darrere de les dents superiors) i l’aire hi passa fregant,
es produeix el so fricatiu alveolar. Aquest so pot ser sonor (s sonora) o sord (s sorda), i es representa amb diverses
consonants.
• Per representar el so s sonora:
– Escriurem z a principi de mot i entre consonant i vocal.
– Escriurem s entre vocals.
• Per representar el so s sorda escriurem s/ss o ç/c per raons etimològiques. Després, aplicarem les normes
següents:
– Escriurem s a principi de mot, entre consonant i vocal o entre vocal i consonant, i a final de paraula, i ss entre
vocals.
– Escriurem c davant de e, i i ç davant de a, o, u, a final de mot i en els sufixos -ança i -ença.
4 Ratlla la paraula de cada grup que no té el so indicat.
S SONORA S SORDA
• Marsella, zoo, timidesa, medusa. • Mestressa, pinzell, ofici, obsessió.
• Gloriosa, princesa, amantíssim, besar. • Sentir, caseta, Lluís, monstre.
• Zeta, magatzem, roser, baronessa. • Castell, cim, feroç, oasi.
• València, Ezequiel, trapezi, Josep. • Pallasso, desert, classe, mossegar.
• Recolzar, amorosa, soroll, bronze. • Braçada, pressió, rosa, llapis.
5 Ompli els buits amb les grafies s o z, per representar el so s sonora.
• Els excursionistes van parar a esmor ar davall d’una al ina enorme, majestuo a.
• El veterinari del oològic diu que vacunarà les ebres el dia on e i els ximpan és
el dia quin e del mes de de embre.
• Aquella xica de la bru a ro a que ix ara de l’aula de mú ica és la meua co ina I abel.
• Je ús i Ro a han anat a vi itar la tia Tere a, que viu en una ma ia precio a a At eneta.
• El número de l’equilibrista sorprenia el públic amb una curio a barreja de belle a i perillo itat.
6 Forma substantius abstractes afegint la terminació -esa a aquests adjectius.
• tendre " • agut "

• dur " • honrat "
• vell " • feble "
• lleuger " • infant "
Respon. Quin dels dos sons de la s hi ha en tots els substantius que has format?
3
Nom: Curs: Data:
ATENCIÓ
Els gentilicis femenins acabats en -esa s’escriuen amb s (so sonor). En canvi, les professions i títols
nobiliaris en femení acabats en -essa (llevat de princesa i marquesa) s’escriuen amb ss (so sord).
7 Escriu el femení d’aquestes paraules.
• metge " • anglés "

• alcalde " • navarrés "
• jutge " • paquistanés "
• duc " • xinés "
• profeta " • lleonés "
• comte " • francés "
ATENCIÓ Hi ha paraules acabades en -s que la dupliquen quan fan el femení i el plural, i altres que no.
És interessant conéixer les famílies per a escriure correctament cada paraula.
8 Completa la taula. La primera paraula de cada fila et servirà d’ajuda.
Substantiu / Substantiu / Substantiu / Substantiu /

Paraula de
adjectiu adjectiu adjectiu adjectiu
la família
masculí singular femení singular masculí plural femení plural
Rússia rus
grisor grisos
gossera gosses
precisió precisa
Suïssa suís
frondositat frondós
grossària grossos
presoner presa
confusió confuses
espessir espés
3
Nom: Curs: Data:
9 Escriu aquestes oracions en plural. Vigila amb l’ús de s i ss.
a. He portat un os per al gos.
"
b. El turista japonés va perdre l’autobús.
"
c. El ballarí rus comprà un barnús gris ben gros.
"
d. Aquest xiquet té el cabell molt llis i ros.
"
e. Vull un tros d’aquell pastís, per favor.
"
f. L’interés d’aquest compte no és molt generós.
"
10 Completa amb c o ç les paraules de cada grup. Fixa’t en la vocal que va després.
• lla " lla et, lla ada, lla os • peda " peda et, peda os, apeda at
• fero " fero es, fero os, fero itat • bra " abra ar, bra ada, bra ejar
• auda " auda os, audà ia, auda es • velo " velo es, velo itat, velo os
• feli " feli es, feli os, feli itat • dol " dol or, dol esa, endol ir
11 Ompli els buits d’aquestes oracions amb la consonant adequada, seguint el codi.
s/z s / ss c/ç
• Eli eu ha portat els seus alumnes al Mu eu d’Hi tòria Natural per veure una expo i ió
obre els dino aures en terres valen ianes. Quan acaben la vi ita, hauran de redactar de
manera sen illa les seues impre ions sobre la mo tra i expo ar-les oralment a cla e.
• A partir de mar i durant els me os de l’e tiu, aquest camp s’ompli de ro elles
i raveni es; si et quedes quiet i en silen i, ens dubte e coltaràs el brun it
in e ant de les abelles que van d’a í cap allà ercant el millor nèctar.
• oe, tu saps quina cla e d’arbres són aquells? Aquells de la cap ada tan e pe a.
emblen al ines, o carra ques, o alguna co a així, però no ho sé del ert.
• Aquells ientífics romane os estaven dispo ats a realit ar l’experiment que s’havien
propo at, malgrat la seua perillo itat. Eren cons ients que tenien moltes po ibilitats
de fraca ar, però també estaven conven uts que havien de fer avan ar la inve tiga ió
i re oldre la qüe tió pel bé de la ièn ia i de la humanitat sen era.
4
LES CONSONANTS AFRICADES
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Les consonants africades combinen un moment oclusiu i un de fricatiu quan es pronuncien. Les consonants africades
del valencià són palatals, ja que es produeixen de primer tocant la llengua el paladar (oclusió) i després separant-se’n
un poc perquè l’aire passe fregant entre els dos òrgans (fricció).
El so africat palatal sonor es representa amb j, g, tj i tg.
• Escriurem j davant de a, o, u i g davant de e, i en qualsevol posició.
Cal tindre en compte, però, que hem d’escriure j davant de e en els grups -jecc- i -ject-, en totes les formes del verb
jaure i en paraules com majestat, Jesús, Jerusalem, jerarquia…
• Escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i només entre vocals.
1 Completa aquestes paraules amb j, g, tj o tg. Pots ajudar-te del diccionari si hi tens dubtes.
• alia e • con unt • éiem • upetí • men ador
• ma estuós • fe e • barre at • esuïta • rello e
• ima e • uliol • via e • oventut • aqueta
• allo ar • erusalem • paisa ístic • here e • su a
2 Ompli els buits de les frases següents amb j, g, tj o tg.
• Quan el meu ermà esús era xicotet, ugava tot el dia amb aquests oguets.
• oan vol ser me e. En concret, li agradaria ser inecòleg i a udar a dur bebés al món.
• Tots els diumen es aume i úlia men en paella a les dues i mi a, a casa de sa mare.
• ordi passe a sovint per la pla a, encara que faça mal ora e. Diu que això li dóna ener ia.
• L’àrbitre va corre ir la seua idea sobre la ugada després de parlar amb el u e de línia.
• El ardí de erard està ple de ira-sols, eranis, acints i esmils.
• Ro er va caure de enolls, mare at, perquè eren les dotze i encara no s’havia desde unat.
ATENCIÓ
El sufix -ejar s’utilitza per a formar verbs a partir de substantius o d’adjectius. Els verbs formats així
alternaran la j i la g en les persones, segons la vocal següent.
3 Fixa’t en la paraula destacada i escriu el verb que corresponga. Tots acaben en -ejar.
• Deixar de banda " • Parlar baixet, en xiu-xiu "

• Practicar la boxa " • Obrir i tancar les parpelles "
• Tallar a trossos " • Celebrar una festa "

• Seguir un rastre " • Cantar una melodia a cor "
• Anar per la vora " • Atacar amb torpedes "
• Donar colps " • Prémer les tecles "
4
Nom: Curs: Data:
4 Escriu el present d’indicatiu dels verbs proposats. Para atenció a l’alternança j/g o tj/tg.
Infinitiu desitjar pujar viatjar menjar
Present
d’indicatiu
5 Completa aquestes famílies de paraules amb j/g o tj/tg i observa l’alternança.
• forma e, forma et, forma ada, forma er, forma ar, forma es
• plu a, plu es, plu ós, plu im, plu ada, plu isser
• corre a, corre er, corre ada, corre es, corre ós, corre eria
• taron a, taron er, taron ada, taron eta, taron ina, ataron at
• cora e, cora ia, cora ós, encora ar, encora ador, cora osament
• se e, asse ar, asse ador, asse ament, se es, asse ant
6 A continuació tens un seguit d’expressions que han perdut algunes consonants africades palatals
sonores. Completa-les i relaciona-les amb els significats que apareixen en la columna de la dreta.
Expressió Significat
a. Ser pi or que un deute. Estar molt cansat.
b. Anar-se’n per la tan ent. Ser innocent o bo en excés.
c. Traure el fe e per la boca. Ser qui mana en una qüestió.
d. Fu ir del foc i caure a les brases. Escapolir-se amb alguna excusa.
e. Tallar l’abade o. Ser molt molest, molt inoportú.
f. Men ar-se amb els ulls. Exposar-se imprudentment a un risc.
g. irar-se l’ora e. Salvar-se d’un perill i caure en un altre pitjor.
h. A untar-se el pa i la gana. Mirar fixament amb gran desig o interés.
i. Ser un ba oca. Canviar el temps.
j. ugar amb foc. Avenir-se bé dues persones, especialment per a fer

maldats o activitats poc profitoses en general.
4
Nom: Curs: Data:
RECORDA
El so africat palatal sord es representa amb les grafies x, tx i ig.

• Escriurem x a començament de mot i darrere de consonant.
Com a excepció, escriurem tx inicial en algunes paraules d’origen estranger, com txapela, Txèquia o Txad.
• Escriurem tx entre vocals o a final de mot, si els derivats també porten tx.
• Escriurem ig a final de mot si els derivats s’escriuen amb j/g o amb tj/tg.
7 Encercla les paraules que continguen el so africat palatal sord (com el de xiquet).
• xampany • rauxa • jove • panxa • atxim
• aixada • estoig • xalet • dibuix • Xèrica
• xoriço • catxerulo • xifra • agència • Caroig
• Xaló • ajudant • fitxa • despatx • Xàbia
8 Ompli els buits d’aquestes oracions amb x, tx o ig.
• El meu amic Na o ha fet un viatge amb co e pel País Basc i m’ha portat aquesta apela.
• El ad és un país d’Àfrica, mentre que èquia és una república europea.
• Aquell iquet pèl-ro és imo, el germà icotet de la meua amiga Meri ell.
• Els dies de festa, Pu es desdejuna amb ocolate i urros, asseguda al por o de sa casa.
• Per sopar, prepararem una crema de ampinyons i unes ulles de corder amb car ofes.
• Aquesta ica que acaba de passar feia olor de iclet. Deu ser el seu ampú, no?
• No m’agrada aquest mobiliari per al despa , el trobe molt lle
9 Completa amb tx o ig la paraula que correspon a cada oració.
• Recipient que conté la tinta de la impressora. Cartu
• Activitat que consisteix a nadar davall de l’aigua. Busse
• Competició esportiva entre persones o equips. Ma
• Vent càlid que ve del sud-oest i sol dur molta arena i pols. Llebe
• Entrepà de pa de motle, sovint tallat en forma de triangle. Sandvi
• Acció de passar l’estiu en un lloc diferent al lloc on vius. Estiue
10 Escriu el substantiu acabat en -ig o -tx que correspon a cada verb proposat.
• assajar " • encapritxar "

• empatxar " • xafardejar "
• desitjar " • despatxar "
• titubejar " • paladejar "
• esquitxar " • escabetxar "
4
Nom: Curs: Data:
11 Resol l’encreuat. Hi ha dues paraules amb x, dues amb tx i dues amb ig.
1. Part d’una jaqueta, un impermeable, etc., amb què ens cobrim el cap.
2. Capsa o bosseta per dur-hi el llapis, la goma, els bolígrafs, etc.
3. Sabó líquid formulat especialment per netejar els cabells.
4. Peix salat que es ven en llandes o potets plens d’oli.
5. Peça xicoteta que s’utilitza en diversos jocs de taula, com el dòmino, el parxís...
6. Mes de l’any posterior a abril i anterior a juny.
1 3
12 Encercla en cada oració una paraula incorrecta pel que fa a l’ús de j, g, tj, tg, x, tx i ig. En acabant,
escriu la paraula corregida i explica per què estava malament.
• El pare de Quim és el consertge de l’institut. "
• L’alcalde i els rejidors s’han reunit amb una delegació de veïns del poble. "
• El desitx més gran que tinc és viatjar per tot el món. "
• Al cantó del carrer de ca ma mare han posat un restaurant txinés. "
• Els horts de palmeres d’Elx recorden el paisatje del nord d’Àfrica. "
• Sempre estàs demanant coses. No està bé ser tan capritjós. "
• La plutxa m’ha agafat sense paraigua i m’ha deixat tot xopat. "
5
LES CONSONANTS LATERALS I LES NASALS
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Les consonants laterals es produeixen quan l’aire ix de la boca passant pels costats de la llengua, que s’eleva.
Si ho fa fins als alvèols, es produeix una consonant lateral alveolar (so l); si ho fa fins al paladar, es produeix
una consonant lateral palatal (so ll).
• Si aquests sons laterals són simples, no suposa grans dificultats representar-los, respectivament, amb l o ll,
que poden escriure’s en qualsevol posició en la paraula.
• Si els sons laterals són geminats, cosa que ocorre per raons etimològiques, cal recordar que:
– Escriurem l·l en paraules començades en al·l-, col·l-, mil·l-, il·l-, i acabades en -el·la, -il·la i els seus derivats;
i també en altres paraules com anul·lar, bèl·lic, excel·lent, medul·la, pupil·la, satèl·lit…
– Escriurem tl en paraules com ametla, espatla, motle, vetlar, Betlem…; i escriurem tll en altres paraules com
bitllet, butlletí, ratlla, rotllo…
1 Ompli els buits d’aquestes oracions amb l o ll, segons corresponga.
• La professora que ens dóna l’assignatura de engua i iteratura és d’un poblet de Castelló.
• A mi em sembla que la seua ínia de pensament no té cap ògica.
• Aquesta nit la una fa una um magnífica.
• El professor de geografia vol que, en aquest mapa, repassem el itoral de la Comunitat

amb un apis roig.
• uís, vés a la botigueta del cantó i porta’m un itre de et, que s’ha acabat.
• Aquest jugador de futbol es recupera d’una esió en la zona umbar.
• El centre del aberint estava molt uny del oc on ens trobàvem.
2 Escriu la paraula acabada en -ll que corresponga en cada cas.
• Part central i groguenca de l’ou. " • Fàcil, gens complicat. "
• El necessites per a pintar. " • Òrgan de la visió. "

• S’usa per a fregar o escurar. " • El contrari de senar. "
• Part que uneix el cap i el tronc. " • Mascle de la gallina. "
• Part que uneix el peu i la cama. " • Sinònim de bonic. "
3 Completa amb aquestes paraules les expressions de més avall.
cavall – poll – pell – vell – full – anell – all – caramull – cabells – ball
• Girar • Tindre la de gallina.
• Posar els de punta. • Anar com l’ al dit.
• Tindre el de Sant Vito. • Ser el de batalla.
• Estar suat com un • Ser més coent que un
• Ser un gat • Omplir a
5
Nom: Curs: Data:
ATENCIÓ Generalment, les paraules de la mateixa família mantenen la grafia. Així, de vol, amb l, tenim volar, envolar…; de
palla, paller, palleta… Tanmateix, hi ha paraules que semblen contradir aquesta norma: llavi i labial; llengua i bilin-
güe… Això és perquè, en realitat, el segon terme de cada parell no deriva del primer, que és el patrimonial, sinó que
es tracta d’un cultisme pres directament del llatí, amb una grafia més pròxima a la que tenia en aquella llengua.
4 Completa amb l o ll i relaciona cada paraula patrimonial amb el cultisme corresponent.
engua una ei etra ac et
acustre acti iteratura ingüístic unar egal
5 Completa amb les grafies indicades i observa les alternances entre elles.
• crista , crista í • violonce , violonce ista
• meta , metà ic • mi , mi èsim
l / l·l • um, i uminar l / l·l • nu , anu ar
• aixe a, axi ar • me , me ífer
• cabe , capi ar • sigi , sigi ós
6 Escriu l’antònim dels mots següents:
• les" il·lés • lògic "
• limitat " • legítim "
• legible " • lícit "
• localitzable " • legal "
7 Encercla la paraula ben escrita en cada cas. Si ho necessites, consulta el diccionari.
ametler / ameler rallador / ratllador espatlera / espalera butlleta / bulleta
bullofa / butllofa motle / mole enrollar / enrotllar guatla / guala
8 Ompli els buits d’aquestes oracions amb l, tl, ll, tll o l·l.
• Be em s’ha presentat vo untària per a i ustrar el bu etí cultural que edita l’esco a d’adults.
• Els científics tenen la i usió que aquest satè it els permetrà explorar els ímits de la ga àxia.
• La po icia ha so icitat la co aboració dels ciutadans per a loca itzar el de inqüent fugit.
• Ave í vol un ta de pastís d’ame a amb xocolate ra at i caramu s de nata al damunt.
• Aquesta ibreria és exce ent. Tenen mi ers d’obres i el ibreter t’aconse a sempre bé.
5
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Les consonants nasals tenen la peculiaritat que l’aire ressona en la cavitat nasal mentre s’articulen. Tenim un so
nasal bilabial (m), un so nasal alveolar (n) i un so nasal palatal (ny). Igual que ocorria amb els laterals, els sons nasals
poden ser simples o geminats, és a dir, un poc més llargs.
• Escriurem m davant de b, p, m i f, i en el prefix circum-. Els grups mm i tm suposen l’allargament del so m.
• Escriurem n davant de v i n (però tin en compte excepcions com tramvia o triumvir). Aquest so també
es pot allargar i aleshores es representa amb nn o tn.
• Escriurem ny en qualsevol posició.
9 Col·loca en cada fila de la taula la paraula que correspon a cada definició i descobreix en la part
ombrejada el nom d’una resina fòssil molt utilitzada en joieria.
1. Animal que pot viure en l’aigua

i en la terra. 1
2. Que no es mou; totalment quiet. 2

3. Lluita entre dos adversaris que es baten
l’un contra l’altre. 3
4. Adquirir un producte.
4
5. Edifici dedicat al culte d’un déu.
5
NOM DE LA RESINA FÒSSIL "
ATENCIÓ
Fixa’t en aquestes excepcions a les normes d’ús de la m:
a) Derivats de ben- + p: benparlat.
b) Derivats de tan-, en- + m: tanmateix, enmig.
c) Els prefixos con-, en-, in- + f: conferència, enfrontar, infermera.
10 Completa amb n o m segons convinga. Si cal, consulta el diccionari.
• El parani f de la universitat tenia forma d’a fiteatre.
• Es va e furismar perquè li tocava a ell e blanquinar les parets de la casa.
• Carles va e malaltir: tenia xara pió, com alguns dels co panys de classe.
• Els arqueòlegs han trobat unes à fores bastant co pletes en un jaciment e mig del desert.
• A bròs, l’a fitrió de la festa, interpretà una si fonia al violí que va captivar tots els co vidats.
• E ma era un xica d’una família be pensant que se sentia te ptada pel món de la moda.
• Davant el vestit su ptuós de l’e peradriu, les dames de la cort no pogueren evitar l’e veja.
• El co ferenciant era un home molt be parlant, però usava tants circu loquis que a la fi va deixar
el públic co pletament co fús i frustrat.
• He de co fessar que sóc difícil d’i mutar; em co mouen poques coses.
• El problema a què s’e frontava se blava irresoluble; ta mateix, s’esforçava a trobar-ne la solució.
5
Nom: Curs: Data:
11 Ordena les lletres i obtindràs les paraules que corresponen a les definicions.
MA G ME " Pedra preciosa i nom de persona.

E R NE N E P " Que viu (una fulla) més d’un any.
NIENBI " Període de dos anys.
MEMOCOMRAR " Recordar solemnement un fet important.
ME S M I N " Tan gran que no es pot mesurar.
MO U C O M R E " Emocionar profundament.
N AT I N " Que naix amb la persona, que és natural, no aprés.
M U I M NE " Que està protegit contra una malaltia.
R I MTO MA L " Que no mor.
CAEMMASRAR " Cobrir amb una màscara.
L AT C U MA I M " Impol·lut, que no té cap taca o màcula.
C I NT NO E N " Que no és culpable.
12 Completa amb compte, comte, conte o amb alguna paraula derivada d’aquestes.
• No se sap qui ha guanyat les eleccions, ja que encara no ha acabat el de vots.
• El Dràcula està inspirat en un personatge històric.
• M’agraden els de fades més que els d’aventures.
• En l’entrevista, es va sincerar i va detalls de la seua infància.
• La camisa roja és més barata que abans; ara té un deu per cent de
• Vés amb , que cauràs si corres amb les sabates descordades.
• El nadador va fins a tres abans de llançar-se a l’aigua.
• Han obert un corrent per a recaptar fons per als afectats per la catàstrofe.
• Els nobles que estan per davall dels marquesos són el i la
13 Escriu la paraula que corresponga, sabent que totes contenen el so nasal palatal.
• Habilitat per a fer alguna cosa. " • S’utilitza per a pescar. "
• En tenen els bous, les vaques… " • Te’l poses a la piscina. "
• Planta que té com a fruit el raïm. " • Òrgans que filtren la sang. "
• Hi fiques la clau per obrir la porta. " • Període de dotze mesos. "
• Te n’ix un si et fas un colp al cap. " • Pot ser tropical, o del pi. "
• La dona del teu germà és la teua… " • Barallar-se amb algú. "
6
LES CONSONANTS VIBRANTS. L’ÚS DE LA H
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Els sons vibrants es produeixen quan la punta de la llengua, que s’acosta als alvèols, vibra al pas de l’aire.
Aquesta vibració pot ser simple o múltiple.
• El so vibrant simple es representa sempre amb r, en qualsevol posició.
• El so vibrant múltiple es representa amb r o rr, segons el context.
– Escriurem r a començament de paraula, a principi de síl·laba després de consonant i darrere de prefix acabat
en vocal.
– Escriurem rr únicament entre vocals.
1 Subratlla de color roig les paraules que contenen el so vibrant simple i de color blau, les que contenen
el so vibrant múltiple.
• pare • raig • paperera • conreu • formatge
• ram • Enric • monorail • mar • millora
• convertir • semirecta • nombre • finestra • terra
• parra • vorera • serp • antiràbic • paraula
• ciri • aire • enrajolat • ferro • rosa
2 Classifica les paraules anteriors que contenen el so vibrant múltiple.
POSICIÓ INICIAL ENTRE VOCALS DARRERE DE CONSONANT DESPRÉS DE PREFIX
3 Completa amb r o rr aquestes paraules.
• ci u gia • pe uca • o quest a • fol e • iallada • se alada
Copia cada paraula anterior al costat de la definició corresponent.
• Riure fort i estrepitós. "

• Cabellera postissa. "
• Tela, paper o altre material amb què es cobreix un objecte per protegir-lo. "
• Vast conjunt de muntanyes que forma generalment un sistema més llarg
que ample i que manté una alineació estructural i morfològica. "
• Conjunt de músics que segueixen les instruccions d’un director per a
interpretar peces musicals amb instruments diversos. "
• Part de la medicina que té per objecte tractar malalties, deformitats
o traumatismes per mitjà d’intervencions. "
2
6
Nom: Curs: Data:
4 Escriu el contrari de cada paraula. Has d’usar sempre el mateix prefix.
• racional " • regular "

• real " • reparable "
• recuperable " • repetible "
• reflexiu " • resoluble "
5 Fixa’t en l’exemple i forma, a partir del substantiu destacat, el verb que correspon a cada definició.
arraconar Posar en un racó.
Fer que un objecte esdevinga redó.
Protegir-se d’alguna cosa, posar-se a recer.
Assumir un risc.
Causar la ruïna d’algú o d’alguna cosa.
Posar alguna cosa a remulla en aigua o un altre líquid.
6 Ompli els buits d’aquestes oracions amb r o rr.
• Em esulta impossible do mi amb la emo del vent ent e els arb es

i amb tanta cla edat ent ant pe la finest a.
• La tia En iqueta va pati un ensu t te ible quan aquell esqui ol li va salta

damunt, pe ò nosalt es no podíem pa a de iu e! Quina ca a que feia!
• obe t pensa que el seu nom és massa co ent i semp e assegu a que hau ia
p efe it un nom més o iginal, com a a Con ad o ode ic.
• L’infe me del cent e de salut ha ecomanat a Fe an que, abans d’ana

at eballa al efugi d’animals, es pose la vacuna anti àbica.
7 Aprén i recita aquests embarbussaments amb sons vibrants simples i múltiples tan de pressa com
pugues.
Qui roba una arrova de roba, El pare de Pere parres poda

no roba l’arrova que roba la roba. i son pare parres podava.
Un rus ros riu al ras sense fer res.

Un caragol encaragolat,
qui el desencaragolarà?
Paula, para la taula. Para-la bé que Jo el desencaragolaré
el pare ja ve! perquè desencaragolar sé.
6
Nom: Curs: Data:
RECORDA
La lletra h no sol representar cap so, però es conserva en determinades paraules per raons etimològiques, tant en la
nostra llengua com en altres llengües romàniques. S’escriu en casos com els següents:
• En paraules començades en hum- més vocal.
• En totes les formes del verb haver.
• A final de paraula, en algunes interjeccions.
• En altres paraules, com ara herba, hora, ahir, prohibir..., en posició inicial o interior.
Hi ha ocasions en què la h es pronuncia amb una aspiració: és el cas de les onomatopeies (Ha, ha, ha!), o de paraules
que provenen d’altres llengües (hobby).
8 Completa aquestes oracions amb la paraula adequada:
ha – a – ah • , Sandra, quasi me n’oblide! Cap la una telefonat

un xic preguntant per tu.
ho – o – oh • Vols anar al cine al concert? ! Mira que ets indecís!

Doncs quan decidisques, m’avises.
hi – i • En aquesta urbanització viuen molts anglesos; també pots trobar

alguns alemanys un parell de famílies russes.
he – eh • Aquests dies estat de viatge a Granada. , vine a casa

i t’ensenye les fotos que hi vaig fer!
hem – em • Hola! dic Emma. La meua família i jo llogat un apartament

en aquest edifici per a passar el mes d’agost. I tu, com et dius?
hala – ala • ! Aquest pobre ocell té una trencada. Portem-lo

al veterinari, de pressa!
hom – om • creu que aquest és el més vell del bosc.
9 Ompli els buits amb les paraules adients. Observa les diferències amb el castellà pel que fa a l’ús de la h.
orxata – harmònica – coets – cacauets – huitanta – hivern

orfes – huit – hams – hissar – ouera – os
• A l’estiu m’agrada molt prendre . A l’ , quan fa fred, no m’abelleix gens.
• El pescador guardava els en una de cartó.
• Per a l’aperitiu, Jaume va traure a la taula uns i unes olives sense .
• La festa començà oficialment quan van llançar els i van la bandera.
• El iaio ja té anys, però encara toca l’ amb un ritme ben àgil!
• Els músics van organitzar un concert en benefici dels xiquets .
6
Nom: Curs: Data:
10 Ordena les lletres i completa cada oració amb la paraula resultant.
PARAULA ORACIÓ
• IHADÓES " Hem demanat la seua a la nostra causa.
• LUHMMOATAR " Té un caràcter difícil; sempre està

• ABUSTHAS " Aconseguí un quadre magnífic en la
• IHRALDOAN " Pateix d’asma, per això necessita un
• IBOPRITH " Està fumar en els llocs públics.
• EVICELH " Va estacionar el darrere de sa casa.
• SIOHECÓ " Els connectors ajuden a donar al text.
• SESOERAHL " i llavors són paraules sinònimes.
• BORANHONEA " Tots han donat l’ a Joan pel premi.
• ENAHL " Aconseguir aquella casa era el seu major

• TOMHTO " En aquella festa s’ho va passar molt bé.
• TEXASUH " Va córrer la mitja marató i quedà ben
11 En aquest text hem comés 12 errades ortogràfiques relacionades amb la lletra h. Subratlla-les,
copia-les més avall i escriu-hi al costat les paraules correctes.
Aquest matí, com sempre, m’e alçat prompte per anar ha treballar. Des que vaig
començar en aquesta nova faena, sempre intente anar-i caminant. Durant l’ivern
hem resulta una mica més difícil fer-ho a causa de l’oratge; ui, per exemple, fa fred
i plou, i a mi no m’agrada gens la umitat. La veritat és que m’agrada molt més l’estiu.
Alesores sí que es fa agradable passejar pel carrer, encara que siga a primera ora.
Sobretot m’agraden aquells dies en què, exausta després d’una jornada calorosa,
torne cap a casa amb la il·lusió de tombar-me una estona a l’amaca del jardí i fer-me
una horxata ben fresqueta amb un bon trosset de bescuit… Quina meravella!
• •
• •
• •
• •
• •
• •
7
L’APOSTROFACIÓ I LA CONTRACCIÓ
Nom: Curs: Data:
RECORDA
L’apòstrof (‘) és un signe gràfic que s’utilitza per a indicar la pèrdua d’una vocal. Les paraules que s’apostrofen són
els articles el i la, la preposició de, els articles personals en i na i també alguns pronoms febles.
• Com a regla general els articles el i la i la preposició de s’apostrofen:
– Davant de vocal o h muda.
– Davant de nombres i sigles que es pronuncien amb vocal inicial.
• A l’hora d’apostrofar hi ha algunes excepcions que cal tindre en compte:
– Els articles el i la i la preposició de NO S’APOSTROFEN davant de i, hi, u, hu consonàntiques ni davant
de h aspirada.
– L’article la i la preposició de NO S’APOSTROFEN davant del nom de les lletres ni davant de s líquida.
– L’article la NO S’APOSTROFA davant de i, hi, u, hu àtones ni davant de les paraules ira, host, una (hora).
• Els articles personals en i na s’apostrofen seguint les mateixes normes i excepcions que el i la, respectivament.
• Els pronoms febles s’apostrofen davant i darrere de les formes verbals, seguint aquestes normes:
– Els pronoms em, et, es, el, la i en s’apostrofen davant de verb començat en vocal o h muda.
– Els pronoms me, te, se, el, en, ens i els s’apostrofen darrere de verb acabat en vocal (no en diftong).
1 Escriu davant de cada mot el, la o l’, segons corresponga.
• aire • casa • iaio • ungla • humà
• escola • hall • ema • camp • iogurt
• home • mel • amistat • illa • imatge
• peu • ordinador • gesmil • huitanta • hooligan
2 Completa amb de o d’.
Ara vinc… • casa • Elx • Huelva • Santa Pola
Vull un got… • llet • aigua freda • suc • orxata
Anirem… • passeig • acampada • viatge • excursió
Tinc classe… • Llengua • Anglés • Economia • Història
3 Canvia el nombre dels sintagmes següents.
PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR
les intrigues els idiomes
els humans les illes
les urnes els infermers
les àguiles les universitats
els iogurts les institucions
les eles dobles els indis
7
Nom: Curs: Data:
4 Escriu l’antònim de cada sintagma, con en l’exemple. Vigila la variació del prefix (il-, in-, im-, ir-).
• la constància " la inconstància • la legalitat "

• la perfecció " • el mortal "
• l’existència " • l’expressivitat "
• el prudent " • la felicitat "
• l’estabilitat " • el crèdul "
• la possibilitat " • el racional "
• el pacient " • la decisió "
5 Col·loca davant d’aquests noms propis la forma de l’article personal que corresponga: en, na o n’.
• Antoni • Raquel • Úrsula • Iolanda • Àlvar
• Ester • Iago • Emili • Òscar • Isabel
• Alba • Elena • Natàlia • Irene • Olga
6 Copia cada oració corregint les dues errades d’apostrofació que conté.
• Els meus nombres per a la rifa són el 1 i el 11.
"
• Els esportistes de elit diuen que per curar les ferides el millor és l’iode.
"
• Quin volum de la enciclopèdia et fa falta? El XI o el XII?
"
• El hàmster que tinc a casa és un regal de l’iaia.
"
• Tinc l’il·lusió de comprar aquesta casa, però em fa por l’hipoteca.
"
• Ni la una ni la altra sabem quina hora és; potser és la una.
"
ATENCIÓ Els articles el i la s’apostrofen davant de les sigles quan comencen per vocal. Però la no s’apostrofa si
aquesta vocal és una i o una u àtones en el conjunt.
7 Esbrina significat de cada sigla i encercla la forma adequada de l’article que li correspon.
• la / l’ OMS • el / l’ COI • la / l’ ESO • la / l’ DGT • el / l’ IBI
• la / l’ AMPA • el / l’ IVA • la / l’ CPU • la / l’ PAU • el / l’ BOE
7
Nom: Curs: Data:
ATENCIÓ
A l’hora d’apostrofar els pronoms febles davant del verb, cal tindre en compte que el pronom la segueix
les mateixes excepcions que l’article la. També cal recordar que si es combinen dos pronoms, l’apòstrof
ha d’anar tan a la dreta com siga possible.
8 Escriu el resultat de cada combinació amb els apòstrofs necessaris.
• em + agrada " • compra + el "

• et + envie " • doneu + me "
• es + horroritza " • agafa + en "
• la + uneixen " • porta + els "
• el + entens " • convida + ens "
• la + imagineu " • desperta + te "

• la + escoltem " • escolta + me "
9 Encercla la combinació de verb i pronoms correcta de cada parell.
• me’n emporte / me n’emporte • dóna-m’en / dóna-me’n • endur-se’ls / endur-s’els
• menja-te’l / menja-t’el • se l’ha trobat / se’l ha trobat • te’l ha donat / te l’ha donat
• ens en agafem / ens n’agafem • agafe-s’el / agafe-se’l • se’n tornarà / s’en tornarà
• s’els reparteixen / se’ls reparteixen • acabar-me’l / acabar-m’el • te’l amagues / te l’amagues
RECORDA
Quan les preposicions a, de i per, i la partícula ca (apòcope de casa) entren en contacte amb l’article determinat
masculí en singular o en plural (el / els) es produeix la contracció.
a + el " al Anem al cine. a + els " als Telefonem als companys.

de + el " del Som del camp. de + els " dels Parlem dels llibres nous.
per + el " pel Caminem pel passeig. per + els " pels Ho fem pels amics.
ca + el " cal Ho hem vist a cal metge. ca + els " cals Ens agrada anar a cals iaios.
10 Escriu correctament aquests sintagmes.
• a + el + riu " • per + el + camí "

• de + el + pati " • ca + els + oncles "
• ca + el + padrí " • a + el + teatre "
• de + els + cotxes " • per + els + voltants "
• a + els+ partits " • de + el + gimnàs "
7
Nom: Curs: Data:
11 Copia aquestes oracions fent les contraccions necessàries.
• Estem a el Palau de la Música. "

• Sempre passeja per els mateixos llocs. "
• Estem acostumats a els sopars lleugers. "
• Carles ha anat a ca el seu amic. "

• Pau és un de els meus cosins. "
• Aquest joc s’adreça a els adolescents. "
• Per el que veig continua enutjat. "
• Carla té mania a els ordinadors. "
• Anem directes a el cinema. "
• Hi ha festa a ca els veïns. "
ATENCIÓ Si l’article el coincideix amb a, de, per o ca, però s’ha d’apostrofar perquè la paraula següent ho necessita,
farem aquesta apostrofació i no la contracció.
12 Copia cada oració escrivint el resultat de la combinació entre parèntesis i tenint en compte si cal
apostrofar o no.
• Toni no falla mai (a + els) entrenaments (de + el) equip de bàsquet.
"
• El director (de + la) acadèmia es jubilarà (a + el) acabament (de + el) any.
"
• Els arbres (de + el) jardí fan una bona ombra (a + el) estiu.
"
• Els alumnes (de + el) institut aniran (a + els) Països Baixos.
"
• El guàrdia demanà (a + els) vianants que creuaren (per + el) pas zebra.
"
• Han traslladat els quadres (de + el) antic museu (a + el) nou.
"
• Arribarem (a + el) poble (de + els) oncles (per + els) volts de les set.
"
• Estan plantant arbres nous (a + el) pati (de + la ) escola.
"
2
8
ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ (I)
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Els signes de puntuació aporten informació sobre diversos aspectes com ara l’entonació o les pauses. .
• El punt (.) s’utilitza per a tancar oracions i indica una pausa entre aquestes. Després de punt hem d’escriure sempre
majúscula. Hi ha tres tipus de punts: punt i seguit, punt i a part i punt i final.
• Els signes d’interrogació (?) i exclamació (!) es col·loquen al final dels enunciats interrogatius i exclamatius,
respectivament. Darrere d’aquests signes no posarem mai punt.
• La coma (,) indica una pausa breu. S’utilitza en els casos següents:
– Per a separar els elements d’una enumeració.
– Per a introduir aclariments o explicacions.
– Per delimitar un vocatiu.
– Per a indicar l’elisió d’un verb.
– Després de les salutacions i els comiats en cartes, correus electrònics, notes, etc.
1 Relaciona cada tipus de punt amb la seua funció.
El punt i seguit • • indica el final d’un paràgraf.
El punt i a part • • marca el final del text.
El punt i final • • separa oracions dins d’un paràgraf.
2 El text que tens a continuació ha perdut tots el punts. Intenta posar-los.
Com que els ammonites i llurs parents pròxims estan extints, se sap poc sobre la seua forma
de vida Les seues parts toves quasi mai romanen preservades Nogensmenys, s’ha investigat
molt examinant les closques dels ammonites i experimentant amb models dins de tancs d’aigua
Molts ammonites vivien probablement en aigües obertes dels oceans primitius, i no al fons marí
Això és suggerit pel fet que els seus fòssils se solen trobar en roques dipositades en unes
condicions en què no es troba vida del fons marí
Ammonit (extret de Viquipèdia)
Encercla els punts que has escrit seguint la clau.
• De verd, els punts i seguit. • De blau, el punt i a part. • De roig, el punt i final.
3 Escriu el signe que corresponga al final de cada oració: el d’interrogació o el d’exclamació.
• Vols que et compre alguna cosa del mercat
• Quina alegria de tornar-te a veure
• Ai mare, quant plou hui
• Saps si les notes de l’avaluació estaran ja el pròxim dilluns
• Com és possible que no sàpies fer aquest problema
• Anna, si no t’afanyes faràs tard
2
8
Nom: Curs: Data:
4 Indica quin ús de la coma s’exemplifica en cada oració.
a. Tu has menjat macarrons i jo, paella. "

b. Joan, desperta i posa’t a treballar. "
c. Tinc un bolígraf, un full, un llapis i un regle. "
d. Alfred, que és professor, fa classes d’anglés. "
5 Ompli els buits d’aquest text amb comes o amb punts, segons el que cregues més encertat.
La independència del jove comporta un ensinistrament complicat i dolorós És molt difícil que el
jove es puga trobar ell mateix sense que hi haja un intent de lluita per a ser autònom i únic
Aquesta lluita potser resultarà exagerada i brutal als pares L’al·lèrgia als pares és un sentiment
freqüent durant l’adolescència que fa patir totes dues parts Els progenitors com és lògic no
poden entendre les causes d’un rebuig tan sobtat ja que ells continuen sent els mateixos la
seua manera d’actuar és idèntica i el ritme de la casa es manté igual

ALEJANDRA VALLEJO-NÁGERA, psicòloga
6 Copia la nota següent completant-la amb els signes de puntuació que hi falten: punts (6), comes (7),
signe d’interrogació (1) i signe d’exclamació (1).
Bon dia Ferran

Has dormit bé Espere que sí T’avise que hui t’hauràs d’apanyar tu sol a l’hora de dinar perquè jo no hi
podré vindre A la nevera en el recipient de vidre hi ha macarrons També tens pernil formatge xoriço i
salami per si vols un entrepà O pots fer-te una truita si t’abelleix més Compte amb el foc
Ens veurem a la vesprada
Un beset
La mare
8
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• El punt i coma (;) indica una pausa més llarga que la pausa de la coma però menor que la del punt.
S’usa en els casos següents:
– Per a separar grups d’elements que ja contenen comes en l’interior d’una enumeració.
– Per a separar oracions relacionades pel sentit, una de les quals és introduïda per connectors com però, tanmateix,
en canvi…
• Els dos punts (:) també indiquen una pausa mitjana i s’usen amb les finalitats següents:
– Per a introduir una enumeració que s’anuncia.
– Per a introduir les paraules exactes d’algú, tant en citacions com en diàlegs.
– Per a presentar una informació que és una exemplificació, un resum, una conclusió o una explicació del que
s’ha dit abans.
7 Escriu punt, coma, dos punts o punt i coma en les oracions que tens a continuació.
• Maria la germana de Jaume no podrà vindre a l’excursió s’ha fer un esquinç al turmell
• A l’hort de Sento hi havia plantes de tot tipus arbres fruiters com llimeres tarongers
pomeres i ametlers hortalisses com encisams tomaques carxofes i creïlles i també
moltes flors com dàlies gladiols roses clavells i margarides
• Meritxell si vols comprar-te aquesta tauleta tàctil ja saps el que has de fer
comença a estalviar
• No em sembla bé que digues que l’últim llibre d’aquest escriptor guanyador de l’últim premi
nacional és tan dolent ni tan sols te l’has llegit!
• Recordeu el que heu de fer quan arribeu a l’aeroport aneu ràpidament cap a la terminal dels vols
internacionals apropeu-vos a l’aparador de la vostra companyia factureu tot l’equipatge
espereu que us criden i embarqueu per la porta que us indiquen no obstant això en cas de dubte
telefoneu-nos.
8 Subratlla l’oració ben puntuada de cada parell i explica l’ús dels dos punts o del punt i coma.
• Ja sabeu: qui vulga peixet, que es banye el culet. / Ja sabeu; qui vulga peixet que es banye el culet.
"
• Alba diu que no vol menjar-se l’arròs, que no té fam: però de segur que no diria això si hi haguera pizza. /
Alba diu que no vol menjar-se l’arròs, que no té fam; però de segur que no diria això si hi haguera pizza.
"
• Lluís fa atletisme dilluns i dimecres; anglés, dimarts i dijous; i natació, divendres. / Lluís fa atletisme:
dilluns i dimecres, anglés: dimarts i dijous, i natació: divendres.
"
• Aquest cotxe nou té de tot; aire condicionat, direcció assistida, alçavidres elèctric i pilot automàtic. /
Aquest cotxe nou té de tot: aire condicionat, direcció assistida, alçavidres elèctric i pilot automàtic.
"
8
Nom: Curs: Data:
9 Localitza un error de puntuació en cada oració i corregeix-lo.
• Carles; no crides tant que em molestes!
"
• En aquell moment li vaig dir. «Saps que pots comptar amb mi».
"
• Em pots dir l’hora! És que el rellotge no em funciona.
"
• Joan ha estudiat molt per a l’examen: en canvi, Mireia no ha estudiat gens.
"
• Que bé que hages pogut vindre a la festa d’aniversari de Lluc?
"
10 Completa el text següent amb els signes de puntuació que corresponga tenint en compte que hi falten
11 punts, 12 comes, 5 signes d’interrogació i 3 punts i coma.
Romangué en silenci uns instants més mentre assajava de recuperar-se de les darreres
alenades del panteix Finalment trencà la cuirassa que li impedia comunicar-se
–Saps què
Anna que no havia parat d’observar-la sol·lícita li somrigué
–Digues
–Doncs que encara no m’abelleix tornar a casa Quedem-nos una mica més per ací
més tard ja agafarem un taxi
–Val la veritat és que encara és prompte jo els havia dit als meus pares que tornaria tard
–Tu què en penses del que m’ha passat amb Carles
–Vaja que és una mala feina
–Però penses que sóc una imbècil i que per això m’ha pres el pèl
–Tu estàs enamorada d’ell veritat
–Que no es nota –li respongué Núria estranyada
–Clar que es nota i tant que es nota però com que ho estàs no en puc parlar malament
que això encara et feriria més
–Estic enamorada sí però no estic fava

FRANCESC MOMPÓ. L’ull de Zeus. Alfaguara/Voramar (adaptació)
9
ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ (II)
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• Els punts suspensius (…) s’utilitzen per a indicar que el discurs se suspén, és a dir, s’interromp, per diversos
motius:
– Per indicar que una enumeració està incompleta.
– Per advertir que s’ha suprimit alguna dada que el lector sobreentén o alguna informació tan coneguda
que no cal explicitar-la.
– Per crear expectació abans de donar informació inesperada o sorprenent.
– Per indicar el lloc on s’ha omés part del text que s’està citant. En aquest cas van entre claudàtors [...].
• El guió (–) té dos usos principals:
– En els diàlegs, introdueix les paraules dels personatges i delimita els comentaris del narrador.
– Introdueix aclariments, incisos o comentaris en una oració.
1 Marca només les afirmacions que siguen certes sobre els punts suspensius.
Els punts suspensius són sempre tres.
Es col·loquen immediatament després de la paraula precedent, sense deixar-hi cap espai.
Cal deixar un espai entre la paraula anterior i els punts suspensius.
Poden anar darrere de qualsevol altre signe, com ara la coma, un altre punt…
Darrere de l’abreviatura etc., cal escriure sempre els punts suspensius.
No podem posar un punt darrere dels punts suspensius, però sí coma o altres signes que calguen en aquell context.
2 Fixa’t en l’ús dels punts suspensius i encercla l’error en cada oració. En acabant, copia-la corregint la incorrecció.
• Hi havia pomes, peres, prunes, raïm, plàtans,… "

• I aleshores el mag tragué del barret.... una serp! "
• Hui he quedat amb … aquell que tu saps. "
• Lola vol ser veterinària, ballarina, pintora, fornera.. "
• Pol volia un gos…un gat…un peix… un lloro… "
3 Relaciona cada oració amb l’ús dels punts suspensius que exemplifica.
1. La cosa està molt clara, ja ho diu el refrany: qui no vulga pols…

2. Durant la roda de premsa en què va presentar el seu estudi, el professor Martí Pons va assegurar
que «en el futur assistirem a un desenvolupament extraordinari d’aparells que, a partir de l’aplicació
de les nostres teories […] faran més fàcil la vida de milions de persones arreu del planeta».
3. Pensava que els pares em regalarien el barret que volia; però quan vaig obrir el regal, resulta que
era… un casc de moto!
4. En l’armariet de la neteja trobaràs la granera i l’arreplegador, draps, lleixiu, amoníac, netejavidres…
Enumeració incompleta. Supressió d’informació coneguda.
Creació d’expectació. Omissió de part del text que se cita.
9
Nom: Curs: Data:
4 Encercla de blau els guions que introdueixen les paraules dels personatges, i de roig els que delimiten
comentaris del narrador.
–Ha acabat ja? Bé, ara li demane per favor que m’acompanye. Hem de parlar d’una qüestió que ben
segur que li interessarà.
–Parlar jo amb vosté? Encara no n’ha tingut prou? –va exclamar Passepartout brandant el puny.
–És en interés del senyor Fogg, que li vull parlar. Fins ara he estat el seu enemic, vosté ja ho sap.
Però, d’ara endavant, han canviat les circumstàncies. Vull ajudar-lo.
–Ah! –va respirar més tranquil Passepartout–. Ja ho veig. Per fi s’ha adonat vosté que el meu amo és
un home honrat!
JULES VERNE. La volta al món en 80 dies. Alfaguara/Voramar
5 Transforma el text següent en un diàleg. Vigila l’ús dels guions i dels signes de puntuació necessaris.
Ahir de vesprada vaig estar parlant amb Laia. Ella, tota contenta, em va dir que aquest estiu aniria
a Irlanda a estudiar anglés. I va afegir que aniria a casa d’una família en un poble menut. Jo la vaig
felicitar, encara que em vaig quedar un poc trista perquè no em fa gràcia passar l’estiu sense la
meua millor amiga. Però ella em va animar dient que només serien tres setmanes. Em va explicar
que tornaria per a les festes del poble i que encara tindríem el mes d’agost per davant. Encara com!
6 Subratlla l’aclariment, incís o comentari que conté cada oració i indica el lloc on posaries els guions.
• La novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc lloada per autors com Miguel de Cervantes i Mario Vargas Llosa
suposa, juntament amb Curial e Güelfa, el naixement de la novel·la moderna.
• El capità del vaixell va comunicar que l’estat de l’embarcació els motors antics, el buc esquerdat, les
veles esgarrades i la sala de màquines sense electricitat era francament lamentable.
• La presidenta de la Generalitat va començar el seu discurs parlant del tractament dels animals un tema
que considera important i inel·ludible en una societat desenvolupada com la nostra i assegurant que
l’Administració aprovaria en poc de temps una Llei de Protecció Animal.
9
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• La barra inclinada (/) s’usa:

– En algunes abreviatures.
– Per a marcar l’alternança entre paraules o formes d’una paraula.
– Per a indicar la separació entre els versos d’un poema quan s’han de copiar seguits per raons d’espai.
• Els parèntesis (( )), que són sempre dos, un d’obertura i un de tancament, s’utilitzen:
– Per a afegir informació addicional al que s’ha dit.
– Per a introduir les acotacions en els textos teatrals.
• Les cometes (« »), que són també d’obertura i de tancament, s’utilitzen:
– Per a reproduir de manera exacta les paraules d’algú.
– Per a indicar que una paraula o expressió s’usa en sentit figurat o irònic, o bé que és un barbarisme.
– Per a citar noms d’articles, capítols, cançons, establiments comercials…
7 Digues quina funció té la barra inclinada (/) en les oracions següents.
a. A alguns estudiants estrangers, els costa dominar la conjugació del verb ser/ésser.
"
b. M’agrada molt el pimentó torrat / mes no massa torrat, que el desgracia, / sinó amb aquella carn mollar
que té / en llevar-li la crosta socarrada. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
"
c. Estimat/-da senyor/-a.
"
d. L’adreça de la iaia és c/ Blanc, 34.
"
8 Escriu l’abreviatura corresponent en cada cas. Totes usen la barra inclinada.
• sense data • quilòmetres per hora
• compte corrent • litres per metre quadrat
• sense número • metres per segon
9 Escriu parèntesis on corresponga.
1. Cap al final del cretàcic fa aproximadament seixanta-cinc milions d’anys es produí l’extinció
dels dinosaures.
2. ALBERT mirant per la finestra. Has vist quina lluna plena més bonica?
JOAN posant cara d’expectació. Perfecte! És la nit ideal per fer una bona passejada.
3. Andreu està molt il·lusionat amb la idea de crear el CBB Club de Bàsquet de Benidalt.
4. Els pares aniran a passar el cap de setmana a la platja de l’Albir, que està prop de l’Alfàs
del Pi la Marina Baixa.
9
Nom: Curs: Data:
10 Indica amb quina funció dels parèntesis relacionaries cada enunciat de l’activitat anterior.
1.
2.
3.
4.
11 Llig aquestes oracions i posa-hi les cometes necessàries. Afig també el punt final on calga.
• La conferència a què assistirem porta com a títol Cent anys en la vida de la nostra comarca
• L’ànec sabut és la nova col·lecció de llibres per a infants que estem comprant al quiosc cada mes.
• Quan Maite s’assabentà del que havia dit Oriol, afirmà: No li parlaré mai més!, i se n’anà tota enfadada.
• El meu germà major diu que vol ser hipster, però jo no tinc molt clar què és això…
• La poma escollida és un dels poemes que més m’agraden de Josep Carner.
• Va dir que ens convidaria a berenar i va fer un entrepà diminut per a les tres… Mira que és generosa!
12 Tria, de cada parell entre claudàtors, el signe més adequat per a omplir cada buit i completa el text.
Agatha Mary Clarissa Miller [: / ,] Lady Mallowan [: / ,] [( / « ] 15 de setembre del 1890 - 12 de

gener del 1976 [» / )]
Més coneguda com Agatha Christie [: / ,] és [: / ,] segurament [: / ,] l’escriptora de novel·la
detectivesca més famosa [; / .] Sovint és anomenada [« / ,] la reina del crim [, / »] [. / ,]
També és l’autora més venuda de qualsevol gènere [: / ,] llevat de William Shakespeare [. / ;]
Va publicar més de seixanta novel·les [« / (] entre les quals n’hi ha de temàtica sentimental [, / .]
escrites sota el pseudònim de Mary Westmacott [» / )] i també relats curts [; / ,] poemes
i obres de teatre [, / .] La majoria de les seues novel·les de detectius responen a la tipologia
de l’habitació tancada i de l’enigma que el lector pot resoldre a partir dels indicis (,/.) Tot i que
no dubtava a variar les formes preestablides del relat detectivesc [« / –] un dels seus primers
llibres [, / .] L’assassinat de Roger Akroyd [, / .] és ben conegut pel seu desenllaç tan
particular [– / »] Christie era meticulosa i es preocupava molt per [« / ;] jugar net amb
el lector [» / ;] i no amagar-li cap informació perquè poguera resoldre el misteri [: / .]
Agatha Christie és la creadora de dos detectius molt coneguts pel públic [: / ;] Hercule Poirot
[( / «]un antic policia belga [» / )] i Miss Marple [( / «] una senyora gran [. / ,] soltera
i jubilada [» / )] [; / .] però també va crear Tommy i Tuppence [, / .] Ariadne Oliver [. / …]
Algunes novel·les de Christie s’han portat al cinema [; / :] Assassinat a l’Orient Express [. / ,]
Mort al Nil [. / ,] Cita amb la Mort [… / .]
AMPLIACIÓ
LA SEPARACIÓ DE PARAULES A FINAL DE LÍNIA
Nom: Curs: Data:
RECORDA
Les paraules a final de línia se separen respectant la seua estructura sil·làbica.

• Una síl·laba és cada un dels colps de veu amb què pronunciem una paraula. El nucli de la síl·laba és sempre una
vocal.
• Quan dues vocals es pronuncien en una mateixa síl·laba es produeix un diftong. Els diftongs poden ser creixents
(gua, qua, güe, qüe, güi, qüi, guo, quo; o i/u a principi de paraula o entre vocals) o decreixents (vocal + i, u).
1 Separa les paraules següents de totes les maneres possibles a final de línia respectant la seua
estructura sil·làbica, com en l’exemple.
Exemple: carpeta " car-peta / carpe-ta
• foscor " • present "
• tipus " • fèmur "
• telèfon" / • concepte" /
• entrepà" / • bolígraf" /
• calendari" / /
• escalada" / /
2 Subratlla només les paraules que tenen diftong.
llengua – pigues – quètxup – aiguós – boira – cinta – qualitat – guionet – roig – aquàrium
estoig – guerra – bresquilla – ahir – quatre – dijous – ungüent – anguila – enlairar – servei
3 Encercla el diftong que hi ha en cada una de les paraules següents i classifica’l.
• pingüí • desmai • conviure • peu • almoina • guant
• aquari • terraqüi • llengües • aire • ianqui • coure
• jersei • quota • cacau • uadi • buidar • boia
DIFTONGS CREIXENTS DIFTONGS DECREIXENTS
" "
Tria dues paraules amb diftong de cada grup i separa-les de totes les maneres possibles a final de línia.
• " • "
• " • "
AMPLIACIÓ
Nom: Curs: Data:
ATENCIÓ A vegades hi ha vocals que s’escriuen juntes però que es pronuncien en síl·labes diferents. En aquests
casos parlem de hiats.
4 Subratlla les paraules de cada oració que tinguen vocals en contacte seguint del codi.
De roig " Paraules que tenen diftong. De blau " Paraules que tenen hiat.
• Raimon viu prop de l’aeroport. • Aquella cua és per veure una pel·lícula sobre Equador.
• A l’estiu volem viatjar a l’Índia. • No sabia que Andreu actuava en aquesta funció.
• A Joan li agraden els iogurts de vainilla. • Diuen que aquesta científica tan famosa és d’Armènia.
5 Escriu Sí o NO segons si les vocals destacades en cada paraula es poden separar en síl·labes diferents a final
de línia o no.
• iogurt " • pietat " • dualitat " • tailandés "

• joier " • afluent " • comiat " • biòleg "
• pacient " • creuar " • fauna " • aquarel·la "
ATENCIÓ També hi ha triftongs, és a dir, la unió de tres vocals en una única síl·laba. Generalment el triftong està
format per un diftong creixent més un diftong decreixent.
6 Combina les síl·labes del quadre per a formar les paraules corresponents a cada definició.
Després, encercla-hi els triftongs.
AR GUAI A LI EN
CON GÜIU RU U SE
QÜEU CRE IEU GUAIT TRA
DÉ ES GLA UEU AI
IEU GUAI GÜEU IEU TA
• 2a del plural de l’imperatiu de seure. " • Vigilant, talaier. "
• 2a del plural del present d’encreuar. " • Acció d’aguaitar. "
• 2a del plural de l’imperfet de contradir. " • 2a del plural del present d’argüir. "
• 2a del plural del present d’esglaiar. " • 2a del plural del present d’aiguar. "
• País amb capital en Montevideo. " • 2a del plural del present de liquar. "
AMPLIACIÓ
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• Un dígraf és la unió de dues lletres o grafies que representen un únic so. Hi ha dígrafs que se separen a final de línia
(rr, ss, tj, tg, tx) i dígrafs que no (qu, gu, ll, ny, ig).
• Una lletra composta és la unió de dues lletres que representen un so geminat o allargat: l·l, mm, nn, tl, tll, tm, tn.
Les lletres compostes se separen sempre a final de línia.
7 Subratlla les paraules que contenen algun dígraf i encercla’l.

• sabata • carrer • arquer • espatla • platja
• pressa • col·legi • quadre • colla • pigues
• penya • estoig • metge • aigua • cotxe
Copia les paraules que has subratllat separant-les com si anaren a final de línia.
• • • • •
• • • • •
8 Escriu la paraula corresponent a cada definició tenint en compte la lletra composta que conté.
l·l " Obra cinematogràfica.
mm " Posar dins d’un marc.
nn " Que no té culpa.
tl " Llibre de mapes geogràfics.
tll " Línia traçada sobre una superfície.
tm " Sèrie consecutiva de set dies naturals que va de dilluns a diumenge.
tn " Part exterior i dura de la cansalada.
Completa la norma de com cal separar les lletres compostes a final de línia utilitzant com a exemples
les paraules anteriors.
A final de línia les lletres compostes: l·l ( ),

mm ( ), nn ( ), tl ( ),
tll ( ) , tm ( ) i tn ( ).
ATENCIÓ El grup ix no es considera dígraf en valencià, tot i que en alguns parlars es pronuncia com un únic so.
A final de línia se separa sempre que no vaja en posició final de paraula.
9 Separa amb una ratlla els casos en què el grup ix es partiria a final de línia.
• maduixa • contrabaix • faixa • dibuix • caixó

• llangardaix • peixera • calaix • capfluix • lleixa
AMPLIACIÓ
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• Els prefixos no se separen a final de línia (des-encaixar i no *de-sencaixar).

• En el cas de les paraules compostes, la separació a final de línia es fa respectant els límits de les paraules que les
componen (mil-eurista i no *mi-leurista).
• Els pronoms personals nosaltres i vosaltres se separen a final de línia així: nos-altres i vos-altres.
10 Marca la partició correcta a final de línia de cada paraula tenint en compte si es tracta de paraules
compostes i derivades per prefixació o no.
be-nestar ex-agerat mal-altia trans-alpí
ben-estar exa-gerat ma-laltia tran-salpí
de-sagraït mal-avingut con-éixer su-burbà
des-agraït ma-lavingut co-néixer sub-urbà
ATENCIÓ Quan separem una paraula a final de línia, no podem deixar mai una lletra sola ni al final de la línia que
acaba ni al començament de la següent.
11 Encercla les paraules mal partides a final de línia en cada text, explica per què estan malament
i escriu-les fent-ne la partició correctament.
Marina,
Dissabte volem visitar l’exposici-
ó d’art abstracte que fan a la llot-
ja.
T’ho dic per si vols vindre amb no-
saltres.
Un bes,
Enric PARTICIONS CORRECTES "
Estimats socis,
Us informem que hem firmat un a-
cord amb l’agència de viatges local
«Món verd» que ens permetrà ga-
udir d’un bon nombre d’avantatges
a l’hora de planificar les nostres va-
cances d’estiu, sols o en compan-
yia.
Entre els viatges hi ha rutes pel de-
sert en 4x4, itineraris europeus, PARTICIONS CORRECTES "
estades a la platja, etc.
AMPLIACIÓ
L’ACCENTUACIÓ. NORMES GENERALS I ACCENT DIACRÍTIC
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• La síl·laba que es pronuncia amb més força en una paraula és la síl·laba tònica; la resta són síl·labes àtones.
• La vocal de la síl·laba tònica d’una paraula pot portar accent gràfic seguint les regles següents:
– Les paraules agudes, que tenen com a síl·laba tònica l’última, s’accentuen quan acaben en vocal, en vocal + s,
en en o en in.
– Les paraules planes, que tenen com a síl·laba tònica la penúltima, s’accentuen quan acaben en consonant
(excepte vocal + s, en o in) i quan acaben en diftong.
– Les paraules esdrúixoles, que tenen com a síl·laba tònica l’antepenúltima, s’accentuen sempre.
• L’accent gràfic pot ser greu (`) si la vocal tònica és oberta, o agut (´) si la vocal tònica és tancada.
1 Subratlla la paraula correcta de cada parell i ratlla la incorrecta tenint en compte el tipus de paraula
que és i les regles d’accentuació.
PARAULA PARAULA PARAULA

AGUDA PLANA ESDRÚIXOLA
• coixí / coixi • exàmen / examen • fórmula / formúla

• algún / algun • telèfon / telefon • veterínaria / veterinària
• arròs / arros • fòssil / fossil • pàciencia / paciència
• vindràn / vindran • fenòmens / fenomens • arqueòloga / arquèologa
• Berlín / Berlin • llàpis / llapis • tómbola / tombola
• aniréu / anireu • cantàveu / cantaveu • ésglesia / església
2 Encercla en el text següent de roig les vocals que porten accent agut i de blau les que porten accent
greu.
Última actuació de l’inigualable tenor Raimon Estellés
Demà el cantant d’òpera Raimon Estellés s’acomiadarà del públic al Palau de la Música en un concert
únic amb què donarà per acabada la seua carrera artística professional.
Encara queden entrades a la venda. Així és que, si voleu, podeu reservar-les en el telèfon 999 66 55
22 o comprar-les en línia a la web www.palaumusica2000.va.
Ara completa el quadre amb la informació obtinguda.
La vocal sempre porta accent obert o greu (`); les vocals i sempre porten accent tancat
o agut (´); les vocals i poden portar accent obert o greu (`) si es pronuncien
i tancat o agut (´) si es pronuncien .
AMPLIACIÓ
L’ACCENTUACIÓ. NORMES GENERALS I ACCENT DIACRÍTIC
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• L’accentuació diacrítica és aquella que posem sobre paraules que s’escriuen igual però tenen significats diferents.
La majoria de les paraules amb accent diacrític són monosíl·labes (és l’únic cas en què s’accentuen gràficament) o
bisíl·labes que no portarien accent gràfic seguint les regles generals d’accentuació. Ací tens alguns exemples.
SENSE ACCENT AMB ACCENT SENSE ACCENT AMB ACCENT

be: nom de lletra bé: adverbi os/ossos: part de ós/óssos: animal
l’esquelet
deu: quantitat déu: divinitat
pel/pels: contracció pèl/pèls: vellositat
dona/dones: dóna/dónes: verb
persona donar se: pronom reflexiu sé: verb saber
de sexe femení si: conjunció, nota sí: afirmació
es: pronom feble és: verb ser musical
ma: possessiu mà: part del cos soc: tronc de l’arbre sóc: verb ser
mes: part de l’any més: adverbi de sol: astre, adjectiu sòl: pis, terra
quantitat son: ganes de dormir són: verb ser
mon: possessiu món: univers te: infusió té: verb tindre
net/neta: que no nét/néta: relació vens, venen: verb véns, vénen: verb
està brut de parentiu vendre vindre
3 Completa les oracions escrivint les paraules proposades en cada cas on corresponga.
ma / mà • ............. mare s’ha trencat un dit de la .............
son / són • Ja ............. les onze de la nit i encara no tinc .............
dona / dóna • Aquella ................... sempre ................... caramels al meu germanet.
te / té • Marina ............. un ............. boníssim amb sabor de canyella.
4 Localitza en cada oració les paraules que es diferencien per l’accent diacrític i escriu-les on
corresponga.
• Què vols que et diga? " ............. : conjunció / ............. : pronom interrogatiu
• Quin ús us agradaria donar-li? " ............. : pronom feble / ............. : substantiu
5 Posa accents on calga.
Pol era un cas a banda. Tots sabien que no tenia pares, que vivia sol amb un tutor. Pero ningu no
en sabia res mes. I precisament aixo, el fet de no saber-ne res mes, feia de Pol tot un misteri. Pol
tan sols era «el que no tenia pares»; tota una desgracia que marcava diferencies. I, de vegades,
distancies.
JESÚS CORTÉS. Guardians i protectors. Bromera.
AMPLIACIÓ
L’ACCENTUACIÓ EN PARAULES COMPOSTES I EN ABREVIACIONS
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• Les paraules compostes, com que estan formades per dues paraules, solen tindre dos accents fònics; però per a
accentuar-les gràficament hem de considerar algunes qüestions.
– En els mots compostos escrits com una sola paraula, només s’accentua l’últim element d’aquesta segons les
normes generals d’accentuació: malsà.
– Els mots compostos escrits amb guionet conserven l’accent de cada un dels elements que el formen: camí-raler.
– Les paraules compostes que tenen una paraula amb accent diacrític mantenen aquest accent també en el
compost: rodamón.
1 Localitza en la sopa de lletres les paraules compostes corresponents a cada definició i copia-les
posant guionet i accent gràfic quan calga.
M C A T C R I N A O M A
P R E G A D E U U X I L
M T O N R A F O Z U F T
A E B I A L A N I Q U A
L R A S R I X G A U S V
S R E L E C T R O F R E
O N O R D E S T A R M U
N S T I O V R A M O A N
S S W R D E N X A L R A
F I S I C O Q U I M I C
D O P E L R U S I P U X
M A L L A R G D E U S A
• Fre elèctric " ................................................ • Aparell que amplia els sons ".......................................
• Entre el nord i l’est "..................................... • Que té la cara redona " ..............................................
• Somni que fa patir " ..................................... • Que té les mans llargues " .........................................
• Insecte que mou les potes • Relatiu a la física i a la

com si resara " ............................................. química alhora "...........................................................
2 Corregeix les errades d’accentuació en les paraules compostes de les oracions següents.
a. Pol és un setciencies: és l’únic que sap què és un cami-raler!
b. Quan vam viatjar a Sud-africa vam visitar el Gran Penya-segat.
c. El portaveu de l’edifici era una miqueta galtaple.
d. Ha vingut un alumne nou: és nord-america i pel-roig.
e. Despus-dema assistirem a una videoconferencia amb un delegat afroamerica.
f. Pol va veure un audiovisual sobre el capgros.
AMPLIACIÓ
L’ACCENTUACIÓ EN PARAULES COMPOSTES I EN ABREVIACIONS
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• Les abreviacions s’accentuen gràficament seguint les indicacions següents:

– Les abreviatures mantenen l’accent gràfic si el terme de què provenen en porta i en l’abreviatura apareix la vocal
que porta aquest accent. Per exemple cròn. de crònica.
– Les sigles no s’accentuen mai, encara que la vocal corresponent del sintagma vaja accentuada. Per exemple IQF
(Índex de qualitat de prescripció farmacèutica).
– Els acrònims generalment no porten accent gràfic, però es poden accentuar quan estan lexicalitzats o per
assegurar-ne una pronunciació determinada seguint les normes generals d’accentuació. Per exemple informàtica
de informació automàtica.
– Els símbols no porten mai accent gràfic.
3 Fixa’t en les paraules d’origen i posa l’accent a les abreviatures que en necessiten.
paraula abreviatura paraula abreviatura
• pàgina " pag. • literatura " lit.

• àtic " at. • preposició " prep.
• carreró " cro. • índex " ind.
• jurídic " jur. • novembre " nov.
• singular " sing. • màxim " max.
• universitat " univ. • tècnic " tecn.
• passadís " pdis. • biblioteca " bibl.
• línia " lin. • pròleg " prol.
4 Escriu el tipus d’abreviació que es demana en cada cas per al sintagma subratllat i accentua’l
gràficament o no segons calga.
Si et cal, pots consultar els enllaços http://cort.as/U6ZE o http://cort.as/gSjk, on hi ha recollides les
abreviacions més habituals i el seu significat.
Símbol • Va comprar aquell vestit a Nova York per 75 dòlars. "...................................................
Abreviatura • Ma tia viu en el número 23 d’aquest mateix carrer. "....................................................
Acrònim • Albert és un expert en tècniques d’oficina automàtica. "..............................................
Sigla • Saps quant ha pujat l’índex de preus al consum l’últim any? "....................................
Abreviatura • Aquest ascensor suporta una càrrega màxima de 200 quilos. "...................................
Símbol • La funció de teatre començarà a les 19.30 hores. "......................................................
Sigla • Sònia treballa per a una empresa de treball temporal. "...............................................
Acrònim • Aquest aparell s’anomena modulator-demodulator. "...................................................
AMPLIACIÓ
LA DIÈRESI
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• La dièresi (¨) és un signe gràfic que es posa sobre la i o la u en els casos següents:
– Indicar que la u dels grups gu i qu seguits de e o i es pronuncia: pingüí, aqüeducte.
– Indicar que la i o la u no formen diftong amb la vocal anterior: ingenuïtat, llaüt.
– Indicar que la i entre vocals no fa de consonant sinó de vocal: posseïa.
No obstant això, no s’usa la dièresi:
– Quan la i o la u poden portar accent gràfic segons les normes generals d’accentuació: veïna però veí.
– Darrere de prefixos acabats en vocal (re-, co-, contra-, anti-...) seguits de paraules començades per i o u:
reunificar, contraindicar. Són excepcions les paraules reüll i els seus derivats, i les formes verbals del verb reeixir,
que no es consideren compostos.
– En paraules acabades amb els sufixos -isme, -ista, -us, -um precedits de vocal: egoisme, harmònium.
– En l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs de la 3a conjugació acabats en vocal més -ir: produir,
produint, produiré, produiria.
1 Posa la dièresi a la u dels grups qu/gu que calga i classifica les paraules resultants.
• enquesta • pinguí • aiguós • brànquia
• obliquitat • guerra • guinda • quocient
• equestre • contigues • aquífer • algues
• quadern • trinquet • quota • ambiguitat
• egua • aquarel·la • paraigua • llengua
• seguent • aqueducte • quiosc • plaguicida
DIFTONG
DÍGRAF
SENSE DIÈRESI AMB DIÈRESI
2 Torna a escriure aquests mots posant la dièresi on calga.

Entre parèntesis apareix el nombre de síl·labes que tenen.
• peuc (2) " • diurètic (4) " • reunificar (5) "

• reduir (3) " • reullar (3) " • aillant (3) "
• cafeina (4) " • altruista (4) " • teina (3) "
• pòdium (3) " • geniut (3) " • taut (2) "
• cruilla (3) " • posseidor (4) " • servei (2) "
AMPLIACIÓ
LA DIÈRESI
Nom: Curs: Data:
3 Marca la paraula de cada parell que està escrita correctament.
paísos contribuíem Raúl ensaímada

països contribuïem Raül ensaïmada
deia Lluísa agraies deduïr

deïa Lluïsa agraïes deduir
4 Completa amb totes les formes verbals del temps que es demana per a cada verb posant accent o
dièresi quan calga.
Present del Futur del Imperfet del Condicional del

verb traduir verb obeir verb agrair verb corroir
Jo traduïsc
Tu obeiràs
Ell/ella agraïa
Nosaltres corroiríem
Vosaltres
Ells/elles
Ara escriu les formes no personals de cada un dels verbs anteriors.
Verb traduir Verb obeir Verb agrair Verb corroir
Infinitiu
Gerundi
Participi
5 Localitza els dos errors en l’ús i l’estalvi de la dièresi que hi ha en cada oració i corregeix-los.
• Els veins de la cinquena planta s’han convertit al judaïsme.
"
• Aquell home feïa molta por quan mirava de reull.
"
• No és bo conduïr més de qüatre hores seguides.
"
• Lluïs es va prendre un antiïnflamatori perquè li feia mal el peu.
"
AMPLIACIÓ
L’ÚS DEL GUIONET
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• El guionet (-) és un signe gràfic que, a més de separar les paraules a final de línia, s’usa en els casos següents:
– Darrere de verb, per a separar el verb del pronom feble si aquest no s’apostrofa, i els pronoms febles entre si si
n’hi ha més d’un: parlar-ne (però parla’n), comprant-los-la (però compra’ls-la).
– En les paraules compostes:
– Quan la primera paraula acaba en vocal i la segona comença per r-, s-, x-: cama-roja.
– En els numerals compostos, entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes (regla del D-U-C):
vint-i-tres, quatre-cents.
– Quan una de les paraules és un punt cardinal: nord-est.
– Quan la unió de les dues paraules sense guionet pot dificultar la lectura correcta del compost: cinc-en-rama.
– Quan el primer element dels compostos porta accent gràfic: mà-llarg.
– Quan es tracta de compostos repetitius: ping-pong.
– Quan estan formades per l’adverbi no + un substantiu: no-violència.
– Quan es tracta de manlleus no adaptats: ex-libris.
– En paraules i expressions com despús-ahir, adéu-siau, a corre-cuita...
En canvi, no posarem guionet:
– En paraules formades amb prefixos: exmarit, sotsdirector…
– En paraules compostes el primer terme de les quals acaba en -o: sociocultural.
1 Escriu la combinació correcta tenint en compte si cal apostrofar o posar guionet.
• telefonant + li " • conteu + li + ho "

• avisa + los " • vendre + en "
• confiar + hi " • guarda+ nos + la "
• compreu + la " • escoltant + te + les "
2 Completa les oracions escrivint la paraula composta formada per les paraules entre parèntesis.
Para atenció si cal escriure o no guionet.
• He posat unes quantes plantes al (cel + obert) de casa.
• Ens van agradar molt els camps de (gira + sols) que hi havia vora la carretera.
• L’accident de Joan ha sigut lleu: només s’ha trencat el (para + xocs) .
• Si voleu, podem deixar els abrics al (guarda + roba) del restaurant.
• Si callares quan toca ningú no diria que ets un (boca + moll) .
• Carles és un (busca + raons) : sempre està a punt per a discutir.
3 Escriu amb lletra els nombres següents.
345.987 "
2.513.628 "
23. 098.234 "
AMPLIACIÓ
L’ÚS DEL GUIONET
Nom: Curs: Data:
4 Relaciona els elements de cada columna i forma paraules posant guionet quan calga.
1. penya • • dental 1. "

2. ultra • • vergonya 2. "
3. poca • • sensible 3. "
4. nord • • anit 4. "
5. labio • • americà 5. "
6. tic • • roig 6. "
7. despús • • segat 7. "
8. pèl • • tac 8. "
5 Consulta la informació teòrica sobre l’ús del guionet i explica per què porten guionet o no les paraules següents.
vicerector "
tam-tam "
no alineat "
pit-roig "
best-seller "
6 Localitza en cada oració el nombre d’incorreccions sobre l’ús del guionet indicades entre parèntesis i corregeix-les.
• Carla ha tornat de Sudamèrica després d’estarhi trenta cinc dies. (3)
"
• L’ex-propietari va ordenar arrancar l’arbre del jardí de socarel. (2)
"
• El dalailama va demanar que se signara un pacte de no agressió. (2)
"
• Van haver de comprar els altaveus a corre cuita per a aquell acte socio-cultural. (2)
"
AMPLIACIÓ
L’ÚS DE LES MAJÚSCULES
Nom: Curs: Data:
RECORDA
La lletra majúscula té dues funcions principals: la funció demarcativa i la funció distintiva.

• Quan la majúscula inicial d’una paraula indica que és la paraula inicial d’un text o d’una oració, diem que aquesta
majúscula té una funció demarcativa.
La majúscula inicial amb funció demarcativa s’usa en els casos següents:
– Al principi d’un text.
– Després de punt, signes d’interrogació o exclamació o punts suspensius quan marquen final d’oració.
– Al començament d’una citació.
• Quan la majúscula inicial d’una paraula indica que es tracta d’un nom propi, diem que aquesta majúscula té funció
distintiva.
La majúscula inicial amb funció distintiva s’usa en els casos següents:
– En els noms propis de persones, animals, vegetals, productes, marques, llocs (països, ciutats, continents, accidents
geogràfics…), planetes, estrelles, constel·lacions, divinitats i éssers mitològics, institucions, organismes, empreses,
grups artístics i musicals…
– En el nom de les festes.
– En la primera paraula del títol de llibres, pel·lícules, quadres, etc. En els títols de diaris i de revistes, s’escriuen amb
majúscula inicial la primera paraula i totes les paraules que integren el títol, llevat d’articles i preposicions.
– En el nom de fets de la història que tenen una durada determinada. En canvi, s’escriuen amb lletra minúscula els
dies de la setmana, els mesos de l’any, els períodes històrics que s’estenen en el temps…
1 Encercla en el text següent de roig les paraules en què la lletra inicial majúscula té funció demarcativa
i de blau les paraules en què la lletra inicial majúscula té funció distintiva.
Després de molts anys d’aquella aventura excepcional a l’illa del Tresor, agafe la ploma per
explicar-la de cap a cap.
Corria l’any 1755 quan un vell mariner va arribar a la posada de mon pare, anomenada Almirall
Benbow. Caminava seguit d’un home que espentava un carretó que contenia un cofre. El seu rostre
bronzejat era creuat per la cicatriu d’un colp de sabre. Era alt i fort. En entrar, va començar a cantar:
«Quinze homes sobre el cofre del mort. / Ah, ha, ha, ha, la botella de rom! / La beguda i el diable es
van endur la resta. / Ah, ha, ha, ha, la botella de rom!». [...]
El Capità era un home de poques paraules i passava el dia als penya-segats. [...] Els clients de la
posada temien el Capità. [...] Solament hi va haver una persona que va gosar plantar-li cara: el doctor
Livesey.
R. L. STEVENSON. L’illa del tresor. Alfaguara/Voramar.
Explica per què s’han escrit amb majúscula inicial aquestes paraules del text.
• «Quinze...» "
• Almirall Benbow "
AMPLIACIÓ
L’ÚS DE LES MAJÚSCULES
Nom: Curs: Data:
2 Relaciona cada exemple amb l’ús de la majúscula inicial en funció demarcativa que representa.
1. Marina va agafar les botes, la corda, els grampons, el piolet... En fi, va preparar tot el que necessitava per
a escalar el cim.
2. La història que explicaré tot seguit va començar fa poc més de trenta anys en un mas perdut de la
comarca de l’Alt Maestrat.
3. Andreu va mirar a un costat i a l’altre i, després d’assegurar-se que ningú més l’escoltava, va dir:
–Jo vaig ser testimoni dels fets que us han explicat i les coses no van anar així exactament.
S’escriu majúscula inicial al principi d’un text.
S’escriu majúscula inicial després de punt, signes d’interrogació o exclamació o punts suspensius quan
marquen final d’oració.
S’escriu majúscula inicial al començament d’una citació.
3 Reescriu aquestes oracions posant majúscula inicial quan siga pertinent.
• el mes de febrer del pròxim any anirem als moros i cristians de bocairent.
"
• la meua amiga núria s’ha subscrit a la revista serra d’or.
"
• mon pare i ma mare són fans de the beatles i de the rolling stones, dos grups anglesos dels anys 60.
"
• la revolució francesa (1789-1799) va marcar l’inici de l’edat contemporània.
"
• sabies que el déu grec zeus s’anomena júpiter en la mitologia romana?
"
• m’he llegit cinc setmanes amb globus de jules verne i m’ha encantat.
"
• la fotografia que va fer andreu a la seua gateta mixa amb la càmera polaroid ha guanyat un premi.
"
4 Marca l’opció correcta en cada cas.
Divendres Sant revista L’Avenç Consell General del Poder Judicial

divendres Sant revista l’Avenç Consell General Del Poder Judicial
AMPLIACIÓ
ESCRIPTURA CORRECTA D’HOMÒNIMS I PARÒNIMS
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• Els homònims són paraules que s’escriuen o es pronuncien igual però tenen significats diferents. Els homònims
poden ser homògrafs, si s’escriuen igual, o homòfons, si es pronuncien igual però s’escriuen de manera diferent.
Per això és important conéixer el significat dels homòfons a fi de no cometre errades ortogràfiques en l’escriptura.
1 Localitza en aquesta sopa de lletres les paraules homòfones corresponents a cada definició i escriu-les
on corresponga.
M A S S A J U M I V O R
O C I G D E Z O H A K V
L E G U C E C I I L A O
X I N S O S U G O L I T
S L E Y C M A Ç A X A A
E B A N A C I L D C E R
C E C A H R H F E J O Y
I U D C V O L V M H I L
A Q E T R M I B A L L U
P X C I G N E O D I S M
E A S E O I Z S J O Z O
T B O L J K C B O T A R
Més del necessari. Vas semiesfèric sense anses.
Eina semblant al martell. Acció de volar.
Que no té aigua, eixut. Fer salts.
Que no s’hi veu. Elegir per votació.
Acció de ballar. Senyal
Terreny entre muntanyes. Ocell semblant a l’oca.
2 Marca la paraula homòfona de cada parell que siga correcta per a cada oració.
Si et cal, consulta el diccionari.
• El pròxim .............. de juny viatjarem a l’Índia. " mes / més
• Eugeni .............. decidit marxar del grup. " a / ha
• El bitllet que em van donar ahir era .............. " falç / fals
• El vestit que porta és .............. però sembla nou. " bell / vell
AMPLIACIÓ
ESCRIPTURA CORRECTA D’HOMÒNIMS I PARÒNIMS
Nom: Curs: Data:
ATENCIÓ A vegades, l’homofonia es dóna entre paraules i sintagmes. Així, per exemple, l’adverbi potser es pronuncia
igual que el sintagma verbal pot ser, però un s’escriu en una sola paraula i l’altre en paraules separades, i
cada un té un significat diferent.
3 Tria i completa cada oració amb l’opció correcta.

Si et cal, consulta el diccionari.
potser pot ser • és cert el que dius, però és poc creïble.
• que haja aprovat les matemàtiques que tenia pendents.
alhora a l’hora • de decidir convé tindre les coses clares.
• Maria no sap fer dues coses .
només no més • Aquest xiquet deu tindre de deu anys.
• vull un quilo de cireres.
sinó si no • És possible que véns tu tampoc hi anem nosaltres.
• No ha sigut Jaume qui ho ha fet el seu company.
perquè per què • no vols que fem el treball junts?
• Raquel ha vingut a la festa Miquel l’ha convidada.
RECORDA
• Els parònims són paraules amb significats diferents que s’escriuen de manera semblant.
4 Llig la informació següent i completa els buits amb la paraula parònima que corresponga en cada cas.
Quan (adverbi o conjunció de temps) Tan (modifica adjectius o adverbis)
Quant (adverbi o adjectiu de quantitat) Tant (modifica verbs)
.............. vam veure aquell paisatge .............. bonic no vam dubtar gens: ens allotjaríem allí. No ens importava .............. costara
la nit. Mai ens havia agradat .............. un lloc!
5 Consulta el diccionari i escriu una oració amb cada parell de parònims.
real / reial "

aptitud / actitud "
afecte / efecte "
AMPLIACIÓ
ALTRES DIFICULTATS ORTOGRÀFIQUES
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• L’escriptura de les vocals a/e i o/u presenta algunes dificultats en determinats casos:
– En les paraules començades amb es-, en-, em- per la tendència del valencià oral de pronunciar-les amb a inicial.
– En paraules que en castellà s’escriuen amb una vocal diferent a la usada en valencià.
– En alguns verbs que varien la vocal en l’arrel segons el temps o la persona en què es conjuguen.
– En paraules de la mateixa família que presenten alternança entre vocals.
1 Completa amb a o e segons corresponga.

Si cal, consulta el diccionari.
• mbiciós • nveja • spàrrec • ndana • mparar • sfaltar

• ntaulat • mnèsia • stendre • nramada • mbafar • scensor
• ngle • stre • mbenar • scampar • mplària • ntany
2 Ordena les lletres i forma la paraula corresponent a cada definició.
REDISSAFS • Vestit que es posa una persona perquè no la reconeguen,

sobretot en festes i celebracions.
RNDESPOLER
• Llum que emet un cos que brilla molt.
GAFÀER
• Colp sobtat de vent bastant fort i, generalment, de poca durada.
VLJAEINA • Barra metàl·lica o de fibra semblant a una llança que es fa servir en

atletisme.
NÍVERS
• Pintura transparent que s’aplica a materials com la fusta per donar-los
brillantor i protegir-los de l’aigua i la sequedat.
SASÍASS
• Persona que mata una altra de forma premeditada i traïdora.
Encercla en les paraules anteriors les vocals que canvien respecte al castellà.
3 Completa amb o o u segons corresponga, tenint en compte que totes les paraules proposades
utilitzen una vocal diferent a la usada en castellà.
• c mplir • s focar • pl ma • b fetada • esc llera

• cart lina • p drir • cal rós • s bornar • emb tit
• t rment • s port • m ntanya • av rriment • ret lador
AMPLIACIÓ
Nom: Curs: Data:
4 Subratlla en cada oració les formes que hi ha de cada verb, fixa’t en quines s’escriuen amb o i quines
amb u en el radical i marca l’opció correcta.
VERB PODER • Si tu no pots fer l’encàrrec, busca algú que puga enllestir-lo, perquè jo no puc.
VERB VOLER • Miquel no vol que vosaltres feu el que vulgueu sinó el que nosaltres volem.
Els verbs poder i voler canvien la o del radical per u en la tercera persona del singular del present
de subjuntiu i en tot el present d’indicatiu.
Els verbs poder i voler canvien la o del radical per u en la primera persona del singular del present
d’indicatiu i en tot el present de subjuntiu.
5 Escriu el temps indicat per a cada verb tenint en compte la informació de l’activitat anterior.
Present indicatiu VOLER Present subjuntiu PODER
ATENCIÓ Alguns verbs com cosir, collir o tossir i els seus derivats canvien la o de l’arrel per u en síl·laba tònica.
6 Escriu la forma verbal que corresponga del verb entre parèntesis, tenint en compte la posició de la
síl·laba tònica.
• Encara que Robert (COSIR) .......................... molt bé, vull que em (COSIR) .......................... el vestit vosaltres.
• Si tu (RECOLLIR) .......................... els joguets, jo (RECOLLIR) ............................ la roba de l’habitació.
• Sempre que ell parla, ells (TOSSIR) .........................; creus que quan parle jo també (TOSSIR)
.........................?
7 Completa aquestes paraules de la mateixa família amb la vocal que corresponga.

Si cal, consulta el diccionari.
• j gar • pl ja • tít l • j ventut
• j guet • pl visquejar • tit lació • rej venir
• enj gassar • pl gim • tit lar • j venil
• j gada • pl guda • subtít ol • j venalla
AMPLIACIÓ
Nom: Curs: Data:
RECORDA
• Algunes paraules, com futbol, víking o rubèola, presenten divergències en la posició de la síl·laba tònica respecte
del castellà i això pot provocar errades a l’hora d’aplicar les normes d’accentuació. Per això és important conéixer-ne
com més millor.
8 Ratlla la paraula de cada parell que té la síl·laba tònica en la mateixa posició que el castellà.
hoquei escola roba xandall cartó rèptil
litoral atmosfera tulipa esquelet diòptria fórmula
èczema càmera conte xassís aurèola ciència
Completa cada afirmació amb les paraules anteriors que corresponga.
• Les paraules , i són agudes en valencià i

planes en castellà.
• Les paraules i són planes en valencià i agudes en castellà,
mentre que és plana en valencià i esdrúixola en castellà.
• Les paraules , i són esdrúixoles en valencià i

planes en castellà.
9 Localitza en cada oració dues paraules que tinguen la síl·laba tònica en una posició diferent a la
paraula equivalent en castellà i subratlla-les.
• No recorde si la germana de Mireia tocava l’oboé o el saxòfon.
• La paraplegia que pateix aquell home va ser causada per una lesió en la medul·la.
• Aquell sandvitx prefabricat era tan gomós que semblava xiclet.
• Sabies que el Tibet es troba al nord-est de l’Himàlaia?
• Als afores de la ciutat han instal·lat una fàbrica tèxtil i una altra de cautxú.
10 Fixa’t en la posició de la síl·laba tònica d’aquestes paraules, diferent de la posició que ocupa en les
paraules equivalents castellanes, i accentua les que calga.
PARAULES AGUDES PARAULES PLANES PARAULES ESDRÚIXOLES
• ocea • mereixer • electrode

• fluor • missil • pneumonia
• tiquet • torticoli • Cleopatra
• heroi • omoplat • Etiopia
• eriço • vertigen • isobara
DICTATS
• Dictats de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
• Dictats d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
DICTATS
UNITAT 1 Els sons i les grafies*

Les galetes màgiques (121 paraules)
* Marquem només les grafies més susceptibles d’error.
Cada dia, Mina s’alçava d’hora per preparar unes galetes molt especials que després, a la vesprada, venia
al mercat del poble. Eren molt famoses, no n’hi havia cap d’igual. Portaven uns ingredients secrets que
només ella sabia, perquè la seua àvia li havia donat la recepta amb la condició de seguir guardant aquell
secret. Una fada despistada es va deixar la recepta als peus del seu llit una nit, mentre escoltava un dels
contes que sempre explicava.
Les galetes eren màgiques: quan te les posaves a la boca, tenien el gust que desitjaves que tingueren;
quan te les empassaves, et feien oblidar per una estona qualsevol deure... i tornaves a ser un infant, fins
que passava l’efecte, al cap d’una estona.
http://lurdscontes.blogspot.com.es/2010/12/el-conte-curt-les-galetes-magiques.htm (adaptació)
UNITAT 2 Les consonants oclusives. L’ús de b i v

Una trobada inesperada (114 paraules) [ús de p/b, t/d i c/g a final de paraula]
L’estiu passat vaig fer vacances en una ciutat del sud que em va captivar. Era d’origen àrab, totes les cases
estaven pintades de color blanc i, en el moment més inesperat, qualsevol carrer llarg i estret podia acabar
convertit en un atzucac. S’hi respirava una quietud que donava gust passejar-hi!
Un dia, mentre hi feia un tomb sense rumb fix, vaig trobar un café que estava ple de gent. Hi actuava un
mag vestit com si fóra un tuareg. En acabar el número que feia amb una serp, el mag va mirar cap al públic
i em va saludar efusivament. Era Felip, un antic amic meu que estava per allí de gira! Quina casualitat!
Un invent increïble (108 paraules) [ús de b/v]

Gabriela era la publicista en cap d’una empresa que havia aconseguit fama gràcies a la publicitat d’un
invent que combatia la calbesa. En l’anunci s’explicava amb molta brevetat com calia usar aquell tònic de
color blavós que assegurava el naixement de nous cabells i es convidava totes les persones calbes
interessades a provar la loció amb la condició que, si no funcionava, se’ls tornarien els diners.
Per sort, l’invent va donar uns resultats increïbles i quasi tots els clients lluïren al cap d’un temps unes
cabelleres espectaculars. Però, si no haguera sigut així, sabeu quants diners hauria perdut l’empresa? Milions!
UNITAT 3 Les consonants fricatives

Un xativí emprenedor (83 paraules) [ús de x/ix]
Fa molts anys vivia a Xàtiva un home anomenat Xavier a qui una greu malaltia patida poc després de
nàixer havia deixat amb una cama quasi paralitzada. Malgrat la seua coixesa, en créixer, Xavier es va
dedicar a recórrer de dalt a baix tota la Costera i les comarques veïnes venent de tot: coixins, faixes,
boixets, lleixiu, guix per a les modistes, aixades, caixetes de fusta… Així, a més de guanyar-se la vida, va
poder conéixer a fons les terres que tant estimava.
La llegenda de la rosa de paper (105 paraules) [ús de s/ss/z/ç/c]

I encara avui circula, però molt secretament, i de mà en mà se la passen, la meravellosa rosa de paper,
cada pètal de la qual és fet de bones notícies que parlen de carnestoltes, de carabasses gegants, d’autogirs,
d’escriptors il·lustres, de pel·lícules, treves de baralles de xiquets de poble, de zepelins i d’un grapat de
bones notícies que van anar recollint els veïns a poquet a poquet per tot el poble.
I jo vaig venir per poder-ho dir, i jo vaig anar per poder-vos explicar tal com m’ho va explicar el meu amic
Vicent, perquè si no haguera vingut, no ho hauríeu sabut.
GEMMA PASQUAL I ESCRIVÀ. La rosa de paper. Homenatge a Vicent Andrés Estellés. Alfaguara-Voramar
DICTATS
UNITAT 4 Les consonants africades

Pla per a vacances (103 paraules) [ús de j/g i tj/tg]
Descansar sempre proporciona una injecció d’energia, però quan arriben els mesos de juny, juliol i agost,
la gent, potser encoratjada pels missatges publicitaris que transmeten contínuament els mitjans de
comunicació, prefereix fer activitats d’allò més diverses: viatjar a llocs exòtics, com Jerusalem o Egipte;
passejar per ciutats desconegudes; pujar a cims des d’on contemplar el món...
Jo, en canvi, després de llegir un reportatge sobre els avantatges de la vida vora mar, aquest estiu tinc com
a únic objectiu allotjar-me en un apartament vora platja i dedicar-me només a jaure sobre l’arena i a
contemplar el paisatge. No us fa una miqueta d’enveja?
Quin empatx! (129 paraules) [ús de x/tx i ig]

El dia 23 de maig va ser l’aniversari de la iaia i ens va convidar a dinar en un restaurant d’Elx que es diu
«El capritx». És un xalet molt bonic que hi ha al costat d’una xopera enorme. Com que està als afores de
la ciutat, la tia Conxa ens hi va dur a tots amb el seu cotxe roig.
No sabíem què demanar, perquè tot el que hi havia en el menú ens feia goig. Finalment ens vam decidir
per una amanida amb xampinyons i perdiu en escabetx, de primer; unes xulletes de corder amb carxofes,
de segon; i un pastís de xirimoia i pistatxos amb esquitxos de xocolate, de postres.
Vam menjar tant que després teníem tots mal de panxa. I és que ens havíem empatxat!
UNITAT 5 Les consonants laterals i les nasals*

* Marquem només els casos més conflictius, com ara dígrafs, lletres compostes i geminacions.
Dues companyes al·lucinants (96 paraules)
Betlem i Gemma són dues companyes meues de classe molt intel·ligents i creatives.
Betlem escriu uns contes meravellosos, alguns dels quals tenen un ritme trepidant. La setmana passada,
sense anar més lluny, va guanyar un premi en un concurs de joves narradors amb un conte titulat «Un
mil·lenni a les espatles». És al·lucinant!
Gemma, en canvi, té un talent innat per a la pintura. Amb quatre ratlles és capaç de dibuixar-te qualsevol
cosa. La seua col·lecció d’aquarel·les és impressionant. Per això no és d’estranyar que sempre obtinga
excel·lents en dibuix...
UNITAT 6 Les consonants vibrants. L’ús de la h

Una afició curiosa (95 paraules) [ús de r i rr]
M’agrada molt la història de l’antiga Roma. M’hi vaig aficionar escoltant Enric, el meu professor de
l’any passat, que ens explicava els esdeveniments més rellevants de l’època amb tanta vivacitat, que
semblava que hagueren passat fa no res i que nosaltres haguérem estat allà al mig de tot.
A partir d’aleshores vaig començar a llegir narracions històriques i a veure pel·lícules de romans:
gladiadors que lluitaven contra feres, aurigues damunt dels carros fent córrer els cavalls a tota
velocitat, soldats conquerint territoris llunyans… La veritat és que les trobe molt interessants. Tu no?
Discussió a les huit del matí (105 paraules) [ús de la h]

Hui Elisenda està molt malhumorada. Segons m’han dit, ha anat a desdejunar-se aquest matí a la cafeteria
«La hawaiana» i ha tingut algunes paraules amb el cambrer. Es veu que ella li ha demanat una orxata i
aquell ha fet un poc de broma sobre la seua comanda a aquelles hores del matí i en ple hivern. Aleshores
ella ha saltat com un coet i li ha contestat malament davant de tothom. No sé exactament com deu haver
passat tot, però a vegades pense que si Elisenda es prenguera les coses amb un poc més d’humor, potser
no s’ho passaria tan malament, eh que sí?
DICTATS
UNITAT 7 L’apostrofació i la contracció

En cerca d’un bon consell (126 paraules)
Benvolgut Pep,
Fa dies que volia escriure’t aquest correu. M’he posat a revisar uns documents i m’han sorgit alguns
dubtes que sé que podràs resoldre’m. L’altre dia Irene, la nóvia del meu germà, em va dir que la imatge
que vull afegir a l’annex que acompanyarà el meu currículum no és l’adequada, perquè no s’adapta als
requisits que demana l’empresa on el presentaré. Però jo he fet una ullada a l’anunci del diari on s’indiquen
les dades que cal afegir al currículum i no sé si l’opinió d’Irene és encertada. Em quedaré més tranquil·la
si t’ho mires tu també i em dius què en penses. Ja saps que valore molt el que aportes als meus treballs.
Moltes gràcies pel teu temps i una abraçada,
Dolors
UNITATS 8 i 9 Els signes de puntuació

Un sopar compromés (192 paraules)
El sopar fou excel·lent. L’oncle Lluís resultà ser un home simpàtic, de mirada franca i intel·ligent i que, a
més a més, coneixia les coses del poble com ningú. Era prou jove, però li agradava escoltar la gent vella i
sabia contalles, costums i fets que ja ningú no recordava. […] Ferran n’estava encisat. Van xarrar del poble,
de les collites, de la vida a Barcelona… De sobte, com si ho haguera estat guardant tot el sopar, la tia Teresa
preguntà:
–Ferran, ja festeges?
A Ferran, que estava xuplant una cuixa de conill fregit amb tomaca, se li’n va travessar l’os
a la gola. Estossegà per deixar via lliure i balbucejà:
–Encara no, tia. […]
–No patisques, mare. Ara quan li presente Conxa i Anna voràs que prompte que l’enganxen –rigué
Pep. […]
Ferran se’ls mirava a tots amb els ulls esbatanats sense poder-se creure el que sentia. Aquell poble feia
feredat. Si s’encantava, en acabar l’estiu, estaria redó com una pilota de tant de menjar i compromés per
a tota la vida amb qualsevol xica de les que, segons deien, intentarien pescar-lo. La Mare de Déu! On
s’havia ficat?
VICENT PASCUAL. El guardià de l’anell. Tabarca
Homenatge a un gran poeta (143 paraules)

«Assumiràs la veu del poble, / i serà la veu del teu poble / i seràs, per a sempre, poble...». Qui no coneix o
ha recitat alguna vegada aquests versos del poema «Propietats de la pena» del poeta valencià Vicent Andrés
Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993)? Doncs si encara no els coneixes, acudeix el dissabte dia 12 a la
llibreria Babel, situada al c/ Guitarrista Tàrrega, número 20 de Castelló de la Plana, on faran un homenatge
a l’il·lustre poeta burjassotí. Les activitats previstes són les següents: de matí, tallers per a aproximar el
poeta als xiquets/les xiquetes de les escoles que vulguen participar-hi; de vesprada, projecció d’un
documental sobre el poeta i presentació de la seua obra completa; i a poqueta nit, l’espectacle «Estellés,
de mà en mà» de Francesc Anyó (Benicarló, 1964) i Borja Penalba (València, 1975). No us ho perdeu!
DICTATS
AMPLIACIÓ 1 La separació de paraules a final de línia*
* Demaneu als alumnes que separen sempre paraula a final de línia a fi de posar en
pràctica el que han aprés. Després del dictat, podeu proposar-los la separació
a final de línia de les paraules del text que us semblen més interessants.
Una invitació en tota regla (157 paraules)

A la direcció i als treballadors del restaurant «L’arrosseria de la iaia», ens fa il·lusió celebrar amb vosaltres,
els nostres clients, i amb totes les persones que ho desitgen el nostre quaranté aniversari en el negoci de
l’hoteleria. Per a això, us convidem al sopar que celebrarem el pròxim dijous trenta de juliol.
El menú estarà format per una entrada d’endívies gratinades acompanyades d’ensalada d’alvocat del
Paraguai, un plat principal a triar entre lluç de Biscaia guisat amb alls porros i cloïsses o xai del Pirineu a
l’aroma de caviar, i unes postres de formatges suïssos amb iogurt d’ametla, cacau i altres fruites seques.
A més, hi haurà el sorteig d’un lot de productes de cuina d’alta qualitat. Així és que no desaprofiteu aquesta
immillorable oportunitat de passar una vetlada inoblidable de plaer i benestar... amb premi afegit!
Les persones interessades podeu passar a arreplegar les invitacions pel restaurant mateix fins al dia 17 de
juliol.
AMPLIACIÓ 2 L’accentuació. Normes generals i accent diacrític
Un enigma més (134 paraules)

Quan vam tornar al vespre de Vallroja, a mitjan octubre, vam sentir que algú havia espatlat les màquines
perforadores. Els quatre vigilants no s’ho explicaven, perquè ells, la vespra, ni havien vist entrar ningú al
túnel ni havien vist eixir-ne ningú. Però algú havia aconseguit arribar a les perforadores, que eren a cinc-
cents metres de l’entrada. Quan els maquinistes, al matí, les van voler engegar, els motors es van ofegar i
no hi havia qui les fera anar. Van passar dues hores esbrinant què havia passat, fins que van descobrir que
algú havia abocat arena als conductes de carburant. Per més que van mirar si havia algun accés interior al
túnel, no en van descobrir cap. I van començar a pensar que allò era cosa del dimoni, o de bruixes, i es van
espantar.
JOAN PLA. La vall dels misteris. Jollibre
Reunió familiar (69 paraules)

Una vegada cada mes la iaia té el costum de reunir tota la família en la seua casa de camp. A mi, que sóc
el nét més menut, m’encanta anar-hi, perquè m’ho passe d’allò més bé, especialment amb el meu cosí
Àngel i la meua cosina Núria. Són tan divertits! Si algun dia vénen de visita a casa, t’avisaré perquè els
conegues. Sé del cert que et resultaran simpatiquíssims.
AMPLIACIÓ 3 L’accentuació en paraules compostes i en abreviacions
Un missatge misteriós (153 paraules)

Despús-ahir la mare tenia prevista una videoconferència amb un empresari nord-americà una miqueta
galtaplé que està interessat en els seus productes manufacturats. Però, de sobte, es va adonar que el
mòdem no funcionava i no podia connectar-se a Internet, i com que d’informàtica, a casa, tots anem una
miqueta peix, em va demanar que buscara en l’agenda el servei tècnic i que li’n donara les dades. Quan vaig
trobar l’entrada del servei tècnic a l’agenda em vaig quedar bocabadat: què volia dir av. dels Oms, núm. 5;
àt.? Era un missatge xifrat? En preguntar-li-ho, la mare va començar a riure. Aleshores em va explicar que
av. era l’abreviatura d’avinguda, núm. la de número i que àt. significava àtic. I va afegir que si mirava una
miqueta més avall, trobaria el tel., és a dir el telèfon, i que això era el que necessitava. Mira que els majors
posen les coses difícils a vegades!
DICTATS
AMPLIACIÓ 4 La dièresi*
* Destaquem en negreta les vocals amb dièresi i subratllem els casos d’estalvi d’aquesta.
Intuïció (95 paraules)

El meu veí Raül viatja amb bastant freqüència a Suïssa per qüestions de faena. Quan coincidim en alguna
reunió del veïnat, m’explica moltes coses d’aquell país. Ahir, per exemple, me’n va parlar del multilingüisme.
Per a ell, que és un enamorat de les llengües, aquest tret és un signe clar d’europeisme i pensa que caldria
introduir aquest esperit multilingüe i multicultural en la resta de països europeus. El veig tan fascinat amb
Suïssa que intuïsc que algun dia acabarà vivint allí. Espere que em convide a anar-hi, si és així. Jo li quedaré
eternament agraït.
AMPLIACIÓ 5 L’ús del guionet*
* Demaneu a l’alumnat que escriga en lletra les xifres que hi ha en el dictat,

incloses les dates, per tal de poder revisar l’ús del guionet en els numerals.
Llàstima de classe (163 paraules)

Despús-ahir, a classe, la professora suplent d’ètica, una jove pèl-roja molt simpàtica, ens va parlar de la
no-violència, una filosofia per al canvi sociopolític que rebutja l’ús de la violència. Segons ens va explicar,
un dels primers a posar en pràctica aquest mètode va ser Gandhi, que va lluitar així contra les lleis que
discriminaven els indis a Sud-àfrica i, posteriorment, va aconseguir la independència de l’Índia, el seu país
d’origen, l’any 1947 (mil nou-cents quaranta-set). També ens va parlar de Martin Luther King, premi
Nobel de la Pau de 1964 (mil nou-cents seixanta-quatre), que va utilitzar mètodes no violents per a
guanyar els drets civils dels afroamericans. Però, segons ens va explicar, una de les revolucions no violentes
més importants es va produir a Txecoslovàquia l’any 1989 (mil nou-cents huitanta-nou). Es tracta de
l’anomenada Revolució del Vellut, que va fer caure, de manera pacífica, el règim comunista. Quina llàstima
que el busca-raons d’Albert no haja vingut hui a classe! N’haguera aprés tant...
AMPLIACIÓ 6 L’ús de les majúscules
Encontre amb el pirata (89 paraules)

El cambrer va agafar els diners i va assenyalar cap al fons del local. Allà hi havia Vicent el Tort amb el pegat
a l’ull i el mocador al cap, repartint-se el botí amb la seua tripulació de lladregots. El Tort era una pirata molt
menut, però a ell no li feia cap por.
El Guillem va empunyar l’espasa. Vicent el Tort el va veure.
–Capità Guillem, quina sorpresa! Què féu per ací? No sabia que fósseu client d’aquesta taverna –li va dir
amb el trabuc a la mà.
GEMMA PASQUAL. Una setmana tirant de rock. Jollibre
El Misteri d’Elx (136 paraules)

El Misteri d’Elx és un tresor cultural del poble d’Elx i una de les joies més preades del patrimoni cultural
valencià, com ho proven els fets d’haver sigut declarat Monument Nacional l’any 1931, i haver sigut inclòs,
l’any 2001, en la primera Proclamació de les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat
per la UNESCO.
La Festa, com també es coneix esta obra d’origen medieval, se celebra cada any en la basílica de Santa
Maria d’Elx, a l’agost, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de l’Assumpció. El dia 14 es posa en
escena la primera part, denominada la Vespra, i la segona part, la Festa, el dia 15. A més, els dies 11, 12 i 13
d’agost es realitzen els assaigs generals, en els quals s’escenifiquen els dos actes seguits.
http://www.misteridelx.com/va/misteri/#formbsc
DICTATS
AMPLIACIÓ 7 Escriptura correcta d’homònims i parònims
Seria tan trist... (118 paraules)

Quant de temps fa que ens coneixem? No més de dos anys, veritat? Doncs a mi em sembla que ens
coneixem de tota la vida. I és que, amb només una mirada, ja sabem què pensem l’un i l’altre. A més, no
ens hem enfadat mai seriosament i, quan hem discutit sobre alguna cosa, ens tenim tant d’afecte que de
seguida hem fet les paus. Però, no sé per què, des de fa vora un mes em fa l’efecte que la teua actitud
cap a mi ha canviat. Potser ha passat alguna cosa entre nosaltres o són imaginacions meues? Siga com
siga, parlem-ne. Si no en parlem, tem que la nostra amistat s’espatlarà i això seria tan trist...
AMPLIACIÓ 8 Altres dificultats ortogràfiques
Un somni acomplit (92 paraules) [alternances vocàliques]

Des de fa uns mesos, Agnés viu a Hongria, en un poblet de muntanya que hi ha prop d’un monestir. Al
principi, se sentia una miqueta sola i desemparada, i enyorava moltíssim tot açò. Allà plovia quasi cada dia
i ella, que no estima gens la pluja, s’avorria una barbaritat. Però ara que els dies són més calorosos i pot
eixir a passejar-hi, n’està encantadíssima. Jo vull anar a visitar-la tan prompte com puga. M’ha contat tantes
meravelles d’aquell lloc que em muir de ganes de conéixer-lo!
Una fama inesperada (97 paraules) [desplaçament de la síl·laba tònica]

Després de l’èxit obtingut en les seues expedicions al Tibet i a Etiòpia, l’arqueòleg Ramon Marí va decidir
buscar restes dels antics ibers prop d’una antiga fàbrica tèxtil, als afores de la localitat on va nàixer. El que
no s’esperava mai de la vida era trobar-hi l’esquelet d’un rèptil desconegut en un estat de conservació
magnífic. Aquesta troballa l’ha revestit d’una aurèola de fama inesperada. Qui li havia de dir a aquest
exjugador d’hoquei professional que gràcies a aquella la lesió en l’omòplat que li va impedir seguir jugant
es convertiria en un vertader guru de l’arqueologia?
SOLUCIONARI
UNITAT 1 • Si passes pel quiosc del cantó, recorda’t de comprar-me

caramels, val?
Els sons i les grafies • Miquel i Joaquim duen quinze dies practicant per anar al
karaoke.
1 • Tu coneixes aquella xica del cabell roig? Qui deu ser? No
tens curiositat?
Lletra Nom Exemple Lletra Nom Exemple • Vull veure un documental sobre les alpaques andines, però
A/a a armari N/n ena nas no sé a quina hora comença.
B/b be barri O/o o oïda 2 • bescuit / • pasqües / • llacuna / • qualitat / • descuidat /
C/c ce casa P/p pe penjoll • cuereta / • cullerada / • quotidià / • escurar / • adequat /
• quatre / • aqüífer / • quaranta / • quadrat / • cuiner
D/d de digital Q/q cu qüestió
3 • Margarida i Àgueda són amigues des que anaven a la
E/e e estiu R/r erra rescat
guarderia.
F/f efa fàcil S/s essa sensació • El gos de Guillem es diu Rosegó perquè, de menut, ho
G/g ge gerani T/t te tastar mossegava i ho rosegava tot.
• Aquesta àmfora grega és molt antiga; els colors quasi
H/h hac hotel U/u u unificar
han desaparegut i els contorns vagues de les imatges no
I/i i il·lusió V/v ve baixa veïns permeten identificar les figures.
J/j jota jugar W/w ve doble waterpolo • Gonçal es guanya la vida organitzant visites guiades per
K/k ca kiwi X/x ics/xeix xarop alguns pobles d’Aragó.
L/l ela lectura Y/y i grega lluny 4 • llop / • camp / • llamp / • tomb / • rap / • hidròfob /
• Carib / • serp / • aljub / • glop / • verb / • pòlip / • arrap /
M/m ema mansió Z/z zeta zebra
• adob / • àrab / • arrop / • superb / • tub
Carib, adob, aljub, tub.
2 Resposta model (RM). 5 • xicotet / • fort / • virtut / • verd / • minut / • estúpid /
cançó / esperança / esquinç / forçut / braç / feliç • quietud / • supermercat / • David / • humit / • longitud /
• rècord / • Alfred / • lleopard / • soledat / • institut /
3 • muntanya / • desfullar / • màquina / • professor / • platja
• aràcnid / • nord
/ • esborrar / • estoig / • formatge / • falguera / • cotxe
quietud, Alfred, David, longitud.
4 Paraules amb essa sorda" cansat / monstre / sobre / tastar
6 • buldog / • mag / • pessic / • míting / • albercoc /
/ sabó / estil / compàs
• alberg / • groc / • traumatòleg / • tuareg / • abric /
Paraules amb essa sonora" casa / roser / pésol / masia /
• amic / • llac / • llarg / • plec / • flac / • foc / • sang /
museu / besar / Isabel
• estrateg
5 guant / àguila / galta / formigues / gosset buldog, mag, tuareg, estrateg.
/ regle / agre 7
INDICATIU SUBJUNTIU
6 So /k/ " cinc, quatre, fang, folklore,disquisició, escut
Conéixer conec conega
So /s/ " puça, classe, feliç, encisam, festival, simfonia
Distraure distrac distraga
So /t∫/ " xalet, despatx, passeig, cotxe, panxa, desig
Dur duc duga
7 • karaoke / • waterpolo / • judoka / • taiwanés / • kiwi /
• darwinià / • wagnerià / • karate / • quilowatt / • hawaià / Entendre entenc entenga
• kart / • harakiri Escriure escric escriga
Són paraules d’origen estranger.
INDICATIU SUBJUNTIU
8 • europeu (oberta) • esquirol (oberta) • trompa (tancada) Prendre prenc prenga
• col·lecta (oberta) • sempre (tancada) • porta (oberta)
Pretendre pretenc pretenga
• dimoni (oberta) • venda (tancada) • cotxe (tancada)
Somriure somric somriga
• saber (tancada) • soroll (tancada) • repte (oberta)
Tindre tinc tinga
Vindre vinc vinga
UNITAT 2
Escrivim amb c final la primera persona del present
Les consonants oclusives. L’ús de b i v d’indicatiu d’alguns verbs de la segona conjugació.
Aquesta consonant final se sonoritza en la primera
1 • La meua cosina Raquel va a classes de karate i bàsquet persona del present de subjuntiu, és a dir, canvia per
cada setmana. una g davant de vocal.
SOLUCIONARI
8 • Però Ximena, com que no coneixes el torró de Xixona?

S E T S A M C L A T S J H Ç E E H O
P M C O M B I N A R L N Q R T N J B 3 • disbauxa / • beixamel / • aixada / • desxifrar / • lleixiu.
T S I R B G U M A I K F I B V V T L Resposta lliure (RL) en les oracions.
S E N S I B L E B U W R N N M E S E
4 S sonora " Cal ratllar: • Marsella / • amantíssim /
M Ç A O C I X Q U M E I V U C J Y D
• baronessa / • València / • soroll
N C O C I R C U M V A L·L A C I Ó R A
Y O N V Ó T J A N I Ç B S X L S D S S sorda " Cal ratllar: • pinzell / • caseta / • oasi / • desert
G N I G Ç O R R Q R V X I S K L E U / • rosa
R V K H W Ç M B H L S J Ó G E I N L 5 • Els excursionistes van parar a esmorzar davall d’una alzina
F E R I O L A R S Ç L N Q R T U V R enorme, majestuosa.
A R U J I N V E N T K T R A M V I A • El veterinari del zoològic diu que vacunarà les zebres el dia
X S Z Q S R G Y O J D A L I X P A S onze i els ximpanzés el dia quinze del mes de desembre.
Ç A V R L E C A N V I F T O M B R A • Aquella xica de la brusa rosa que ix ara de l’aula de música
és la meua cosina Isabel.
• Porten b darrere de m o davant de l o r " combinar, • Jesús i Rosa han anat a visitar la tia Teresa, que viu en una
ombra, sensible, ambició, bleda, arbre. masia preciosa a Atzeneta.
• Porten v darrere de m (són excepcions a la norma anterior) • El número de l’equilibrista sorprenia el públic amb una
" circumval·lació, triumvir, tramvia. curiosa barreja de bellesa i perillositat.
• Porten v darrere de n " invent, canvi, conversa, envejós, 6 • tendresa • agudesa
invasió, enviar. • duresa • honradesa
9 RM. • vellesa • feblesa
• cap " cabut, cabotada / • llop " lloba, llobera / • lleugeresa • infantesa
• sap " sabut, sabedor / • rep " rebre, rebedor / En tots els substantius hi ha el so de la essa sonora.
• actiu " activitat, activa / • neu " nevada, nevar / 7 • metgessa / • alcaldessa / • jutgessa / • duquessa /
• blau " blavós, blavor / • festiu " festivitat, festival.
• profetessa / • comtessa / • anglesa / • navarresa /
10 cervell " cerebral / corba " curvatura / llavi " labial / • paquistanesa / • xinesa / • lleonesa / • francesa
moviment " mobilitat / escrivent "escriba / calba " 8
calvície
11 advocat, avorrir, vernís, corb, govern, sivella, mòbil, núvol, Paraula de Subst. / adj. Subst. / adj. Subst. / adj. Subst. / adj.
oblidar, basc, berruga, biga la família m. sing. f. sing. m. pl. f. pl.
12 setembre / semblava / inacabable / estava / havia / Rússia rus russa russos russes
estiuejàvem / Alcossebre / Brauli / havien / poble / havíem / grisor gris grisa grisos grises
inseparable / anàvem / passejàvem / compràvem / gossera gos gossa gossos gosses
menjàvem / arbre / tornàvem / sobre / contàvem / tocava /
precisió precís precisa precisos precises
cantàvem / ballàvem / possibles / oblidar
Suïssa suís suïssa suïssos suïsses
frondositat frondós frondosa frondosos frondoses
UNITAT 3
grossària gros grossa grossos grosses
Les consonants fricatives presoner pres presa presos preses
confusió confús confusa confusos confuses
1 • xerés / • naixement / • xaloc / • ximenera / • boixets /
• caixera / • xifres / • bruixa / • calaix / • rauxa / • vaixella espessir espés espessa espessos espesses
/ • xilòfon / • coixí / • enguixat / • xerpa
• xaloc / • boixets / • ximenera / • xilòfon / • xerpa / 9 a. Hem portat uns ossos per als gossos.
• vaixella b. Els turistes japonesos van perdre els autobusos.
2 • El veí de dalt va nàixer coix del peu dret. c. Els ballarins russos compren uns barnussos grisos ben
grossos.
• Xavier tenia un hort a Xàtiva on plantava maduixes.
d. Aquests xiquets tenen els cabells molt llisos i rossos.
• Estava malalt del xarampió i havia demanat un xarop a la
e. Volem uns trossos d’aquells pastissos, per favor.
farmàcia.
f. Els interessos d’aquests comptes no són molt generosos.
• Aquest home no té coneixement, pensa que la vida és
xauxa. 10 • llaç " llacet, llaçada, llaços
• Vaig presentar una queixa i vaig aconseguir una rebaixa en • feroç " feroces, feroços, ferocitat
la compra d’aquell contrabaix. • audaç " audaços, audàcia, audaces
• Amb la madeixa de llana de color beix es va fer un jersei • feliç " felices, feliços, felicitat
d’un teixit molt suau. • pedaç " pedacet, pedaços, apedaçat
SOLUCIONARI
• braç " abraçar, braçada, bracejar • corretja, corretger, corretjada, corretges, corretjós,
• veloç" veloces, velocitat, veloços corretgeria
• dolç" dolçor, dolcesa, endolcir. • taronja, taronger, taronjada, tarongeta, tarongina, ataronjat
• coratge, coratgia, coratjós, encoratjar, encoratjador,
11 • Eliseu / Museu / Història / exposició / sobre/ dinosaures
coratjosament
/ valencianes / visita / senzilla / impressions / mostra /
• setge, assetjar, assetjador, assetjament, setges, assetjant
exposar-les / classe
• març / mesos / estiu / roselles / ravenisses / silenci / sens
6 Expressió Significat
/ escoltaràs / brunzit / incessant / ací / cercant
• Zoe / classe/ capçada / espessa / semblen / alzines / a. Ser pitjor que un deute. " Ser molt molest,
carrasques / cosa / cert molt inoportú.
• científics / romanesos / disposats / realitzar / proposat / b. Anar-se’n per la tangent. " Escapolir-se amb
perillositat / conscients / possibilitats / fracassar / alguna excusa.
convençuts / avançar / investigació / resoldre / qüestió /
c. Traure el fetge per la boca. " Estar molt cansat.
ciència / sencera
d. Fugir del foc i caure a les " Salvar-se d’un perill i
brases. caure en un altre pitjor.
UNITAT 4 e. Tallar l’abadejo. " Ser qui mana en
una qüestió.
Les consonants africades f. Menjar-se amb els ulls. " Mirar fixament amb
gran desig o interés.
1 • aliatge / • conjunt / • jéiem / • jupetí / • menjador /
• majestuós / • fetge / • barrejat / • jesuïta / • rellotge /
g. Girar-se l’oratge. " Canviar el temps.
• imatge / • juliol / • viatge / • joventut / • jaqueta / • allotjar h. Ajuntar-se el pa i la gana. " Avenir-se bé dues
/ • Jerusalem / • paisatgístic / • heretge / • sutja persones, especialment
per a fer maldats
2 • Quan el meu germà Jesús era xicotet, jugava tot el dia amb o activitats poc
aquests joguets. profitoses en general.
• Joan vol ser metge. En concret, li agradaria ser ginecòleg i
i. Ser un bajoca. " Ser innocent
ajudar a dur bebés al món.
o bo en excés.
• Tots els diumenges Jaume i Júlia mengen paella a les dues
i mitja, a casa de sa mare. j. Jugar amb foc. " Exposar-se
• Jordi passeja sovint per la platja, encara que faça mal imprudentment a un risc.
oratge. Diu que això li dóna energia.
• L’àrbitre va corregir la seua idea sobre la jugada després 7 Cal encerclar: xampany / panxa / atxim / estoig / xalet /
de parlar amb el jutge de línia. xoriço / catxerulo / Caroig / fitxa / despatx
• El jardí de Gerard està ple de gira-sols, geranis, jacints i
8 • El meu amic Natxo ha fet un viatge amb cotxe pel País
gesmils.
Basc i m’ha portat aquesta txapela.
• Roger va caure de genolls, marejat, perquè eren les dotze i
• El Txad és un país d’Àfrica, mentre que Txèquia és una
encara no s’havia desdejunat.
república europea.
3 • Deixar de banda " bandejar / • Practicar la boxa " • Aquell xiquet pèl-roig és Ximo, el germà xicotet de la meua
boxejar / • Tallar a trossos "trossejar / • Seguir un rastre amiga Meritxell.
" rastrejar / • Anar per la vora " vorejar / • Donar colps • Els dies de festa, Puig es desdejuna amb xocolate i xurros,
" colpejar / • Parlar baixet, en xiu-xiu " xiuxiuejar / asseguda al porxo de sa casa.
• Obrir i tancar les parpelles " parpellejar / • Celebrar
• Per sopar, prepararem una crema de xampinyons i unes
una festa " festejar / • Cantar una melodia a cor "
xulles de corder amb carxofes.
corejar / • Atacar amb torpedes " torpedejar / • Prémer
• Aquesta xica que acaba de passar feia olor de xiclet. Deu
les tecles " teclejar
ser el xampú, no?
4
Infinitiu desitjar pujar viatjar menjar • No m’agrada aquest mobiliari per al despatx, el trobe molt
lleig.
desitge puge viatge menge
desitges puges viatges menges 9 • Cartutx /• Busseig /• Matx /• Llebeig /• Sandvitx /
Present desitja puja viatja menja • Estiueig
d’Indicatiu desitgem pugem viatgem mengem
10 • assajar " assaig • encapritxar " capritx
desitgeu pugeu viatgeu mengeu
desitgen pugen viatgen mengen • empatxar " empatx • xafardejar " xafardeig
• desitjar " desig • despatxar " despatx
5 • formatge, formatget, formatjada, formatger, formatjar, • titubejar " titubeig • paladejar " paladeig
formatges
• esquitxar " esquitx • escabetxar " escabetx
• pluja, pluges, plujós, plugim, plujada, plugisser
SOLUCIONARI
2
11 4 llengua " lingüístic / lluna " lunar / llei " legal / lletra "
E literatura / llac " lacustre / llet " lacti
1 S 3
5
C T X cristall, cristal·lí violoncel, violoncel·lista
4 A N X O V A ll metall, metàl·lic l mil, mil·lèsim
P I M o llum, il·luminar o nul, anul·lar
U G P l·l aixella, axil·lar l·l mel, mel·lífer
5 F I T X A Ú cabell, capil·lar sigil, sigil·lós
X
6 • il·lés • il·lògic
6 M A I G
• il·limitat • il·legítim
• il·legible • il·lícit
12 • conserge. La grafia tg només pot anar en posició
intervocàlica. • il·localitzable • il·legal
• regidors. Davant de la vocal i el so africat palatal sonor 7 Cal encerclar: ametler, ratllador, espatlera, butlleta, butllofa,
s’escriu amb g. motle, enrotllar, guatla.
• desig. Els derivats de desig s’escriuen amb tj i tg, no amb
8 • Betlem s’ha presentat voluntària per a il·lustrar el butlletí
tx.
cultural que edita l’escola d’adults.
• xinés. Llevat d’algunes excepcions, el so africat palatal sord
• Els científics tenen la il·lusió que aquest satèl·lit els
es representa a principi de paraula amb x.
permetrà explorar els límits de la galàxia.
• paisatge. Davant de la vocal e s’escriu tg.
• La policia ha sol·licitat la col·laboració dels ciutadans per a
• capritxós. El so palatal africat de capritxós és sord, no localitzar el delinqüent fugit.
sonor.
• Avel·lí vol un tall de pastís d’ametla amb xocolate ratllat i
• pluja. La paraula pluja conté el so palatal africat sonor, no el caramulls de nata al damunt.
sord.
• Aquesta llibreria és excel·lent. Tenen milers d’obres i el
llibreter t’aconsella sempre bé.
9
UNITAT 5 1 A M F I B I
Les consonants laterals i les nasals 2 I M M Ò B I L

3 C O M B A T
1 • La professora que ens dóna l’assignatura de llengua i 4 C O M P R A R
literatura és d’un poblet de Castelló.
5 T E M P L E
• A mi em sembla que la seua línia de pensament no té cap
lògica.
NOM DE LA RESINA FÒSSIL " ambre
• Aquesta nit la lluna fa una llum magnífica.
• El professor de geografia vol que, en aquest mapa, 10 • El paranimf de la universitat tenia forma d’amfiteatre.
repassem el litoral de la Comunitat amb un llapis roig. • Es va enfurismar perquè li tocava a ell emblanquinar les
• Lluís, vés a la botigueta del cantó i porta’m un litre de llet, parets de la casa.
que s’ha acabat. • Carles va emmalaltir: tenia xarampió, com alguns dels
• Aquest jugador de futbol es recupera d’una lesió en la companys de classe.
zona lumbar. • Els arqueòlegs han trobat unes àmfores bastant completes
• El centre del laberint estava molt lluny del lloc on ens en un jaciment enmig del desert.
trobàvem. • Ambròs, l’amfitrió de la festa, interpretà una simfonia al
violí que va captivar tots els convidats.
2 • rovell • senzill
• Emma era una xica d’una família benpensant que se sentia
• pinzell • ull
temptada pel món de la moda.
• fregall • parell
• Davant el vestit sumptuós de l’emperadriu, les dames de
• coll • gall
la cort no pogueren evitar l’enveja.
• turmell • bell
• El conferenciant era un home molt benparlant, però
3 • Girar full. • Tindre la pell de gallina. usava tants circumloquis que a la fi va deixar el públic
• Posar els cabells de punta. • Anar com l’anell al dit. completament confús i frustrat.
• Tindre el ball de Sant Vito. • Ser el cavall de batalla. • He de confessar que sóc difícil d’immutar; em commouen
poques coses.
• Estar suat com un poll. • Ser més coent que un all.
• El problema a què s’enfrontava semblava irresoluble;
• Ser un gat vell. • Omplir a caramull.
tanmateix, s’esforçava a trobar-ne la solució.
SOLUCIONARI
11 gemma / perenne / bienni / commemorar / immens / 5 arraconar / arredonir / arrecerar / arriscar / arruïnar / arremullar
commoure / innat / immune / immortal / emmascarar /
6 • Em resulta impossible dormir amb la remor del vent entre
immaculat / innocent
els arbres i amb tanta claredat entrant per la finestra.
12 • No se sap qui ha guanyat les eleccions, ja que encara no • La tia Enriqueta va patir un ensurt terrible quan aquell
ha acabat el recompte de vots. esquirol li va saltar damunt, però nosaltres no podíem
• El comte Dràcula està inspirat en un personatge històric. parar de riure! Quina cara que feia!
• M’agraden els contes de fades més que els d’aventures. • Robert pensa que el seu nom és massa corrent i sempre
• En l’entrevista, es va sincerar i va contar detalls de la seua assegura que hauria preferit un nom més original, com ara
infància. Conrad o Roderic.
• La camisa roja és més barata que abans; ara té un deu per • L’infermer del centre de salut ha recomanat a Ferran que,
cent de descompte. abans d’anar a treballar al refugi d’animals, es pose la
• Vés amb compte, que cauràs si corres amb les sabates vacuna antiràbica.
descordades. 7 Resposta oral.
• El nadador va comptar fins a tres abans de llançar-se a
l’aigua.
8 • Ah, Sandra, quasi me n’oblide! Cap a la una ha telefonat
un xic preguntant per tu.
• Han obert un compte corrent per a recaptar fons per als
afectats per la catàstrofe. • Vols anar al cine o al concert? Oh! Mira que ets indecís!
Doncs quan ho decidisques, m’avises.
• Els nobles que estan per davall dels marquesos són el
comte i la comtessa. • En aquesta urbanització viuen molts anglesos; també hi
pots trobar alguns alemanys i un parell de famílies russes.
13 • manya • canya • Aquests dies he estat de viatge a Granada. Eh, vine a casa
• banyes • banyador i t’ensenye les fotos que hi vaig fer!
• vinya • renyons • Hola! Em dic Emma. La meua família i jo hem llogat un
• pany • any apartament en aquest edifici per a passar el mes d’agost.
I tu, com et dius?
• bony • pinya
• Hala! Aquest pobre ocell té una ala trencada. Portem-lo
• cunyada • renyir
al veterinari, de pressa!
• Hom creu que aquest om és el més vell del bosc.
UNITAT 6 9 • A l’estiu m’agrada molt prendre orxata. A l’hivern, quan

fa fred, no m’abelleix gens.
Les consonants vibrants. L’ús de la h • El pescador guardava els hams en una ouera de cartó.
1 Paraules amb so vibrant simple" pare, paperera, formatge, • Per a l’aperitiu, Jaume va traure a la taula uns cacauets
mar, millora, convertir, nombre, finestra, vorera, serp, paraula, i unes olives sense os.
ciri, aire. • La festa començà oficialment quan van llançar els coets
Paraules amb so vibrant múltiple" raig, conreu, ram, Enric, i van hissar la bandera.
monorail, semirecta, terra, parra, antiràbic, enrajolat, ferro, • El iaio ja té huitanta anys, però encara toca l’harmònica
rosa. amb un ritme ben àgil!
2
• Els huit músics van organitzar un concert en benefici
POSICIÓ ENTRE DARRERE DE DESPRÉS DE dels xiquets orfes.
INICIAL VOCALS CONSONANT PREFIX 10 • ADHESIÓ " Hem demanat la seua adhesió a la nostra
causa.
raig terra conreu monorail
• MALHUMORAT " Té un caràcter difícil; sempre està
ram parra Enric semirecta
malhumorat.
rosa ferro enrajolat antiràbic
• SUBHASTA " Aconseguí un quadre magnífic en la
3 • cirurgia / • perruca / • orquestra / • folre / • riallada / subhasta.
• serralada • INHALADOR " Pateix d’asma, per això necessita un
• riallada / • perruca / • folre / • serralada / • orquestra / inhalador.
• cirurgia • PROHIBIT " Està prohibit fumar en els llocs públics.
• VEHICLE " Va estacionar el vehicle darrere de sa casa.
4 • irracional • irregular
• COHESIÓ " Els connectors ajuden a donar cohesió al text.
• irreal • irreparable
• ALESHORES " Aleshores i llavors són paraules sinònimes.
• irrecuperable • irrepetible
• ENHORABONA " Tots han donat l’enhorabona a Joan pel
• irreflexiu • irresoluble
premi.
SOLUCIONARI
• ANHEL " Aconseguir aquella casa era el seu major anhel. 5 • N’Antoni / • Na Raquel / • N’Úrsula / • Na Iolanda / • N’Àlvar /
• TOTHOM " En aquella festa tothom s’ho va passar molt • N’Ester / • En Iago / • N’Emili / • N’Òscar / • Na Isabel /
bé. • N’Alba / • N’Elena / • Na Natàlia / • Na Irene / • N’Olga
• EXHAUST " Va córrer la mitja marató i quedà ben exhaust. 6 • Els meus nombres per a la rifa són l’1 i l’11.
11 Aquest matí, com sempre, m’e alçat prompte per anar ha • Els esportistes d’elit diuen que per curar les ferides el
treballar. Des que vaig començar en aquesta nova faena, millor és el iode.
sempre intente anar-i caminant. Durant l’ivern hem resulta
• Quin volum de l’enciclopèdia et fa falta? L’XI o el XII?
una mica més difícil fer-ho a causa de l’oratge; ui, per
• L’hàmster que tinc a casa és un regal de la iaia.
exemple, fa fred i plou, i a mi no m’agrada gens la umitat.
La veritat és que m’agrada molt més l’estiu. Alesores, • Tinc la il·lusió de comprar aquesta casa, però em fa por
sí que es fa agradable passejar pel carrer, encara que la hipoteca.
siga a primera ora. Sobretot m’agraden aquells dies • Ni l’una ni l’altra saben quina hora és; potser és la una.
en què, exausta després d’una jornada calorosa, torne
7 • l’OMS (Organització Mundial de la Salut) / el COI (Comité
cap a casa amb la il·lusió de tombar-me una estona
Olímpic Internacional) / • l’ESO (Educació Secundària
a l’amaca del jardí i fer-me una horxata ben fresqueta
Obligatòria) / • la DGT (Direcció General de Trànsit) /
amb un trosset de bescuit... Quina meravella!
• l’IBI (Impost de Béns Immobles) / • l’AMPA (Associació
• m’e " m’he • umitat " humitat de Mares i Pares d’Alumnes) / • l’IVA (Impost sobre el Valor
• ha " a • alesores " aleshores Afegit) / • la CPU (central processing unit " ‘unitat central
• anar-i " anar-hi • ora " hora de processament’) / • la PAU (Prova d’accés a la universitat)
/ • el BOE ( El Butlletí Oficial de l’Estat)
• ivern " hivern • exausta " exhausta
• hem " em • amaca " hamaca 8 • m’agrada / • t’envie / • s’horroritza / • la uneixen /
• ui " hui • horxata " orxata • l’entens / • la imagineu / • l’escoltem / • compra’l /
• doneu-me / • agafa’n / • porta’ls / • convida’ns /
• desperta’t / • escolta’m
UNITAT 7 9 Cal encerclar: me n’emporte / dóna-me’n / endur-se’ls /
menja-te’l / se l’ha trobat / te l’ha donat / ens n’agafem /
L’apostrofació i la contracció agafe-se’l / se’n tornarà / se’ls reparteixen / acabar-me’l /
1 • l’aire / • la casa / • el iaio / • l’ungla / • l’humà / • l’escola te l’amagues
/ • el hall / • la ema / • el camp / • el iogurt / • l’home / • la 10 • al riu / • del pati / • cal padrí / • dels cotxes / • als partits /
mel / • l’amistat / • l’illa / • la imatge / • el peu / • l’ordinador • pel camí / • cals oncles / • al teatre / • pels voltants / • del
/ • el gesmil / • el huitanta / • el hooligan gimnàs
2 • Ara vinc..." de casa / d’Elx / de Huelva / de Santa Pola. 11 • Estem al Palau de la Música.
• Vull un got..." de llet / d’aigua freda / de suc / d’orxata. • Sempre passeja pels mateixos llocs.
• Anirem... " de passeig / d’acampada / de viatge / d’excursió. • Estem acostumats als sopars lleugers.
• Tinc classe..." de Llengua / d’Anglés / d’Economia / • Carles ha anat a cal seu amic.
d’Història.
• Pau és un dels meus cosins.
3
• Aquest joc s’adreça als adolescents.
PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR • Pel que veig continua enutjat.
• Carla té mania als ordinadors.
les intrigues la intriga els idiomes l’idioma
• Anem directes al cinema.
els humans l’humà les illes l’illa • Hi ha festa a cals veïns.
les urnes l’urna els infermers l’infermer 12 • Toni no falla mai als entrenaments de l’equip de
bàsquet.
les àguiles l’àguila les universitats la universitat
• El director de l’acadèmia es jubilarà a l’acabament
els iogurts el iogurt les institucions la institució
de l’any.
• Els arbres del jardí fan una bona ombra a l’estiu.
les eles dobles la ela doble els indis l’indi • Els alumnes de l’institut aniran als Països Baixos.
• El guàrdia demanà als vianants que creuaren pel pas
4 • la inconstància / • la imperfecció / • la inexistència / zebra.
• l’imprudent / • la inestabilitat / • la impossibilitat / • Han traslladat els quadres de l’antic museu al nou.
• l’impacient / • la il·legalitat / • l’immortal /
• Arribarem al poble dels oncles pels volts de les set.
• la inexpressivitat / • la infelicitat / • l’incrèdul /
• l’irracional / • la indecisió • Estan plantant arbres nous al pati de l’escola.
SOLUCIONARI
UNITAT 8 • Meritxell, si vols comprar-te aquesta tauleta tàctil, ja saps

el que has de fer: comença a estalviar.
Els signes de puntuació (I) • No em sembla bé que digues que l’últim llibre d’aquest
escriptor, guanyador de l’últim premi nacional, és tan
1 El punt i seguit separa oracions dins d’un paràgraf. / El punt
dolent: ni tan sols te l’has llegit!
i a part indica el final d’un paràgraf. / El punt i final marca el
final del text. • Recordeu el que heu de fer quan arribeu a l’aeroport:
aneu ràpidament cap a la terminal dels vols
2 Com que els ammonites i llurs parents pròxims estan extints, internacionals, apropeu-vos a l’aparador de la vostra
se sap poc sobre la seua forma de vida . Les seues parts companyia, factureu l’equipatge, espereu que us criden
toves quasi mai romanen preservades . Nogensmenys, s’ha i embarqueu per la porta que us indiquen; no obstant
investigat molt examinant les closques dels ammonites i això, en cas de dubte, telefoneu-nos.
experimentant amb models dins de tancs d’aigua .
Molts ammonites vivien probablement en aigües obertes dels 8 • Ja sabeu: qui vulga peixet, que es banye el culet.
oceans primitius, i no al fons marí . Això és suggerit pel fet que Els dos punts presenten una explicació.
els seus fòssils se solen trobar en roques dipositades en unes • Alba diu que no vol menjar-se l’arròs, que no té fam; però
condicions en què no es troba vida del fons marí . de segur que no diria això si hi haguera pizza.
. Punt i seguit . Punt i a part . Punt i final El punt i coma separa oracions una de les quals és
introduïda per connectors com però.
3 • Vols que et compre alguna cosa del mercat?
• Lluís fa atletisme dilluns i dimecres; anglés, dimarts i
• Quina alegria de tornar-te a veure! dijous; i natació, divendres.
• Ai mare, quant plou hui! El punt i coma separa grups d’elements que ja tenen
• Saps si les notes de l’avaluació estaran ja el pròxim dilluns? coma dins d’una enumeració.
• Com és possible que no sàpies fer aquest problema? • Aquest cotxe nou té de tot: aire condicionat, direcció
• Anna, si no t’afanyes faràs tard! assistida, alçavidres elèctric i pilot automàtic.
Els dos punts introdueixen una enumeració que
4 a. Indicar l’elisió d’un verb.
s’anuncia.
b. Delimitar un vocatiu.
9 • Carles, no crides tant que em molestes!
c. Separar els elements d’una enumeració.
• En aquell moment li vaig dir: «Saps que pots comptar amb
d. Introduir una explicació.
mi».
5 La independència del jove comporta un ensinistrament • Em pots dir l’hora? És que el rellotge no em funciona.
complicat i dolorós. És molt difícil que el jove es puga trobar
• Joan ha estudiat molt per a l’examen; en canvi, Mireia no
ell mateix sense que hi haja un intent de lluita per a ser
ha estudiat gens.
autònom i únic. Aquesta lluita potser resultarà exagerada
i brutal als pares. L’al·lèrgia als pares és un sentiment • Que bé que hages pogut vindre a la festa d’aniversari de
freqüent durant l’adolescència que fa patir totes dues Lluc!
parts. Els progenitors, com és lògic, no poden entendre les
10 Romangué en silenci uns instants més, mentre assajava de
causes d’un rebuig tan sobtat, ja que ells continuen sent els
recuperar-se de les darreres alenades del panteix. Finalment
mateixos, la seua manera d’actuar és idèntica i el ritme de la
trencà la cuirassa que li impedia comunicar-se.
casa es manté igual.
–Saps què?
ALEJANDRA VALLEJO-NÁGERA, psicòloga
Anna, que no havia parat d’observar-la sol·lícita, li somrigué.
6 Bon dia, Ferran, –Digues.
Has dormit bé? Espere que sí. T’avise que hui t’hauràs
–Doncs que encara no m’abelleix tornar a casa. Quedem-nos
d’apanyar tu sol a l’hora de dinar perquè jo no hi podré vindre.
una mica més per ací; més tard ja agafarem un taxi.
A la nevera, en el recipient de vidre, hi ha macarrons. També
–Val, la veritat és que encara és prompte; jo els havia dit als
tens pernil, formatge, xoriço i salami per si vols un entrepà. O
meus pares que tornaria tard.
pots fer-te una truita si t’abelleix més. Compte amb el foc!
–Tu què en penses, del que m’ha passat amb Carles?
Ens veurem a la vesprada.
Un beset, –Vaja, que és una mala feina.
La mare –Però penses que sóc una imbècil i que per això m’ha pres
el pèl?
7 • Maria, la germana de Jaume, no podrà vindre a
–Tu estàs enamorada d’ell, veritat?
l’excursió: s’ha fet un esquinç al turmell.
–Que no es nota? –li respongué Núria estranyada.
• A l’hort de Sento hi havia plantes de tot tipus: arbres
–Clar que es nota, i tant que es nota; però com que ho estàs,
fruiters, com llimeres, tarongers, pomeres i ametlers;
no en puc parlar malament, que això encara et feriria més.
hortalisses, com encisams, tomaques, carxofes i creïlles;
–Estic enamorada, sí, però no estic fava.
i també moltes flors, com dàlies, gladiols, roses, clavells i
margarides. FRANCESC MOMPÓ. L’ull de Zeus. Alfaguara/Voramar
SOLUCIONARI
UNITAT 9 considera important en una societat desenvolupada com la

nostra– i assegurant que l’Administració aprovaria en poc
Els signes de puntuació (II) de temps una Llei de Protecció Animal.
7 a. Marcar alternança entre formes d’una paraula. / b. Indicar
1 Els punts suspensius són sempre tres.
la separació entre els versos d’un poema. / c. Marcar
Es col·loquen immediatament després de la paraula alternança entre formes d’una paraula. / d. En abreviatures.
precedent, sense deixar-hi cap espai. 8 • sense data " s/d / • compte corrent " c/c / • sense
No podem posar un punt darrere dels punts suspensius, número " s/n / • quilòmetres per hora " km/h / • litres per
però sí coma o altres signes que calguen en aquell metre quadrat " l/m2 / • metres per segon " m/s
context. 9 1. Cap al final del cretàcic (fa aproximadament seixanta-cinc
2 • Hi havia pomes, peres, prunes, raïm, plàtans... milions d’anys) es produí l’extinció dels dinosaures.
• I aleshores el mag tragué del barret... una serp! 2. ALBERT (mirant per la finestra). Has vist quina lluna plena
més bonica?
• Hui he quedat amb... aquell que tu saps.
JOAN (posant cara d’expectació). Perfecte! És la nit ideal
• Lola vol ser veterinària, ballarina, pintora, fornera...
per fer una bona passejada.
• Pol volia un gos, un gat, un peix, un lloro... 3. Andreu està molt il·lusionat amb la idea de crear el CBB
3 1. Supressió d’informació coneguda. / 2. Omissió de part del (Club de Bàsquet de Benidalt).
text que se cita. / 3. Creació d’expectació. / 4. Enumeració 4. Els pares aniran a passar el cap de setmana a la platja de
incompleta. l’Albir, que està prop de l’Alfàs del Pi (la Marina Baixa).
4
10 1. Afegir informació addicional. / 2. Introduir les acotacions
– Blau – Roig
teatrals. / 3. Afegir informació addicional. / 4. Afegir
– Ha acabat ja? Bé, ara li demane per favor que informació addicional.
m’acompanye. Hem de parlar d’una qüestió que ben segur
11 • La conferència a què assistirem porta com a títol «Cent
que li interessarà.
anys en la vida de la nostra comarca».
– Parlar jo amb vosté? Encara no n’ha tingut prou? – va • «L’ànec sabut» és la nova col·lecció de llibres per a infants
exclamar Passepartout brandant el puny. que estem comprant al quiosc cada mes.
– És en interés del senyor Fogg, que li vull parlar. Fins ara • Quan Maite s’assabentà del que havia dit Oriol, afirmà: «No
he estat el seu enemic, vosté ja ho sap. Però, d’ara endavant, li parlaré mai més!», i se n’anà tota enfadada.
han canviat les circumstàncies. Vull ajudar-lo. • El meu germà major diu que vol ser «hipster», però jo no
– Ah! – va respirar més tranquil Passepartout – . Ja ho tinc molt clar què és això...
veig. Per fi s’ha adonat vosté que el meu amo és un home • «La poma escollida» és un dels poemes que més
honrat! m’agraden de Josep Carner.
JULES VERNE. La volta al món en 80 dies. Alfaguara/Voramar. • Va dir que ens convidaria a berenar i va fer un entrepà
diminut per a les tres... Mira que és «generosa»!
5 RM. 12 Agatha Mary Clarissa Miller, Lady Mallowan, (15 de setembre
Ahir de vesprada vaig estar parlant amb Laia. Ella, tota del 1890 – 12 de gener del 1976)
contenta, em va dir: Més coneguda com Agatha Christie, és, segurament,
–Aquest estiu aniré a Irlanda a estudiar anglés –i va afegir–: l’escriptora de novel·la detectivesca més famosa. Sovint és
Hi aniré a casa d’una família, en un poblet menut. anomenada «la reina del crim». També és l’autora més venuda
–Felicitats! –vaig dir jo–. Però estic un poc trista perquè de qualsevol gènere, llevat de William Shakespeare. Va publicar
passaré l’estiu sense tu, la meua millor amiga. més de seixanta novel·les (entre les quals n’hi ha de temàtica
sentimental, escrites sota el pseudònim de Mary Westmacott)
–Anima’t! –va dir ella–. Només són tres setmanes. Tornaré
i també relats curts, poemes i obres de teatre. La majoria de
per les festes del poble i encara tindrem el mes d’agost per
les seues novel·les de detectius responen a la tipologia de
davant –em va explicar.
l’habitació tancada i d’enigma que el lector pot resoldre a partir
–Encara com! –vaig exclamar jo. dels indicis. Tot i que no dubtava a variar les formes
6 • La novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc –lloada per autors preestablides del relat detectivesc –un dels seus primers
com Miguel de Cervantes i Mario Vargas Llosa– suposa, llibres, L’assassinat de Roger Akroyd, és ben conegut pel
juntament amb Curial e Güelfa, el naixement de la novel·la seu desenllaç tan particular– Christie era meticulosa i es
moderna. preocupava molt per «jugar net amb el lector» i no amagar-li
cap informació perquè poguera resoldre el misteri.
• El capità del vaixell va comunicar que l’estat de
Agatha Christie és la creadora de dos detectius molt
l’embarcació –els motors antics, el buc esquerdat, les veles
coneguts pel públic: Hercule Poirot (un antic policia belga)
esgarrades i la sala de màquines sense electricitat– era
i Miss Marple (una senyora gran, soltera i jubilada); però
francament lamentable.
també va crear Tommy Tuppence, Ariadne Oliver...
• La presidenta de la Generalitat va començar el seu Algunes novel·les de Christie s’han portat al cinema:
discurs parlant del tractament dels animals –un tema que Assassinat a l’Orient Express, Mort al Nil, Cita amb la Mort...
SOLUCIONARI
AMPLIACIÓ 9 • madui-xa / • pei-xera / • fai-xa / • cai-xó / • llei-xa
10 ben-estar / des-agraït / exa-gerat /

La separació de paraules a final de línia
mal-avingut / ma-laltia / co-néixer /
1 • fos-cor / • pre-sent / • ti-pus / • fè-mur / • te-lèfon;
trans-alpí / sub-urbà
telè-fon / • con-cepte; concep-te / • en-trepà; entre-pà /
• bo-lígraf; bolí-graf / • ca-lendari; calen-dari; calenda-ri / 11 Text 1
• es-calada, esca-lada, escala-da exposici-ó " Està mal partida perquè no es pot deixar
2 Cal subratllar: llengua, aiguós, boira, qualitat, aquàrium, una lletra sola en l’altra línia. / no-saltres" Està mal
quatre, dijous, ungüent, enlairar, servei. partida perquè nosaltres es parteix nos-altres. PARTICIONS
CORRECTES " exposi-ció / nos-altres
3
DIFTONGS DIFTONGS Text 2
CREIXENTS DECREIXENTS a-cord " Està mal partida perquè no es pot deixar una lletra
pingüí, aquari, jersei, desmai, sola a final de línia. / ga-udir " Està mal partida perquè els
terraqüi, quota, conviure, cacau, diftongs no se separen. / compan-yia " Està mal partida
llengües, uadi, peu, aire, perquè el dígraf ny no se separa a final de línia. PARTICIONS
ianqui, guant, almoina, buidar, CORRECTES " acord / gau-dir / compa-nyia
boia coure
RL. AMPLIACIÓ
(Comproveu que no separen les vocals dels diftongs.)

L’accentuació. Normes generals i accent diacrític
4 De roig De blau
1
• Raimon viu prop de l’aeroport. PARAULA AGUDA PARAULA PLANA
• A l’estiu volem viatjar a l’Índia.
• coixí / coixi • exàmen / examen
• A Joan li agraden els iogurts de vainilla.
• algún / algun • telèfon / telefon
• Aquella cua és per veure una pel·lícula sobre Equador.
• arròs / arros • fòssil / fossil
• No sabia que Andreu actuava en aquesta funció.
• vindràn / vindran • fenòmens / fenomens
• Diuen que aquesta científica tan famosa és d’Armènia.
• Berlín / Berlin • llàpis / llapis
5 • iogurt " NO / • joier " NO / • pacient " SÍ / • pietat " • aniréu / anireu • cantàveu / cantaveu
SÍ / • afluent " SÍ / • creuar " NO / • dualitat " SÍ /
• comiat " SÍ / • fauna " NO / • tailandés " NO /
• biòleg " SÍ / • aquarel·la " NO PARAULA ESDRÚIXOLA
6 • 2a del plural de l’imperatiu de seure. " seieu • fórmula / formúla

• 2a del plural del present d’encreuar. " encreueu • veterínaria / veterinària
• 2a del plural de l’imperfet de contradir. " contradéieu • pàciencia / paciència
• 2a del plural del present d’esglaiar. " esglaieu • arqueòloga / arquèologa
• País amb capital en Montevideo. " Uruguai • tómbola / tombola
• Vigilant, talaier. " guaita • ésglesia / església
• Acció d’aguaitar. " aguait
• 2a del plural del present d’argüir. " argüiu 2 Roig Blau
• 2a del plural del present d’aiguar. " aigüeu
Ú ltima actuaci ó de l’inigualable tenor Raimon Estell é s
• 2a del plural del present de liquar. " liqüeu
Dem à el cantant d’ òpera Raimon Este ll és s’acomiadarà del
7 Cal subratllar: • pressa / • penya / • carrer / • estoig / p ú blic al Palau de la M ú sica en un concert ú nic amb q u è
• arquer / • metge / • colla / • platja / • pigues / • cotxe donar à per acabada la seua carrera art í stica professional.
• pres-sa / • pe-nya / • car-rer / • es-toig / • ar-quer / Encara queden entrades a la venda. Aix í é s que, si voleu,
• met-ge / • co-lla / • plat-ja / • pi-gues / • cot-xe podeu reservar-les en el tel è fon 999 66 55 22 o comprar-les
8 pel·lícula / emmarcar / innocent / atles / ratlla / setmana / en l í nia a la web www.palaumusica2000.va.
cotna La vocal a sempre porta accent obert o greu (`); les vocals i
A final de línia se separen les lletres compostes: l·l i u sempre porten accent tancant o agut (´); les vocals e i o
(pel·lícula), mm (emmarcar), nn (innocent), tl (atles), tll poden portar accent obert o greu (`) si es pronuncien obertes
(ratlla), tm (setmana) i tn (cotna). (è, ò), i tancat o agut (´) si es pronuncien tancades (é, ó).
SOLUCIONARI
3 • Ma mare s’ha trencat un dit de la mà. • Saps quant ha pujat l’IPC l’últim any?
• Ja són les onze de la nit i encara no tinc son. • Aquest ascensor suporta una càrrega màx. de 200 quilos.
• Aquella dona sempre dóna caramels al meu germanet. • La funció de teatre començarà a les 19.30 h.
• Marina té un te boníssim amb sabor de canyella. • Sònia treballa per a una ETT.
• Aquest aparell s’anomena mòdem.
4 • que: conjunció / què: pronom interrogatiu
• us: pronom feble / ús: substantiu
AMPLIACIÓ
5 Pol era un cas a banda. Tots sabien que no tenia pares,
que vivia sol amb un tutor. Però ningú no en sabia res més.
I precisament això, el fet de no saber-ne res més, feia de Pol La dièresi
tot un misteri. Pol tan sols era «el que no tenia pares»; tota una
desgràcia que marcava diferències. I, de vegades, distàncies.
1 Cal posar dièresi en pingüí, obliqüitat, eqüestre, contigües,
aqüífer, ambigüitat, següent, aqüeducte.
DIFTONG
AMPLIACIÓ DÍGRAF
SENSE DIÈRESI AMB DIÈRESI
L’accentuació en paraules compostes i en abreviacions enquesta quadern obliqüitat

guerra egua eqüestre
1 M C A T C R I N A O M A trinquet aquarel·la següent
P R E G A D E U U X I L
guinda aiguós pingüí
M T O N R A F O Z U F T
quiosc quota contigües
A E B I A L A N I Q U A
L R A S R I X G A U S V brànquia paraigua aqüeducte
S R E L E C T R O F R E algues quocient aqüífer
O N O R D E S T A R M U plaguicida llengua ambigüitat
N S T I O V R A M O A N
S S A R D E N Y A L R A
2 • peüc • diürètic • reunificar
F I S I C O Q U I M I C
• reduir • reüllar • aïllant
D O P E L R U S I P U X
M A L L A R G D E U S A • cafeïna • altruista • teïna
• pòdium • geniüt • taüt
• Fre elèctric " electrofré • cruïlla • posseïdor • servei
• Entre el nord i l’est " nord-est
• Somni que fa patir " malson 3 països / contribuíem / Raül / ensaïmada /
• Insecte que mou les potes com si resara " pregadéu deia / Lluïsa / agraïes / deduir
• Aparell que amplia els sons " altaveu
• Que té la cara redona " cara-redó 4
Present Futur Imperfet Condicional
• Que té les mans llargues " mà-llarg del verb del verb del verb del verb
• Relatiu a la física i a la química alhora " fisicoquímic traduir obeir agrair corroir
2 a. Pol és un setciències: és l’unic que sap què és un Jo traduïsc obeiré agraïa corroiria
camí-raler! Tu traduïxes obeiràs agraïes corroiries
b. Quan vam viatjar a Sud-àfrica vam visitar el Gran Ell /ella traduïx obeirà agraïa corroiria
Penya-segat.
Nosaltres traduïm obeirem agraíem corroiríem
c. El portaveu de l’edifici era una miqueta galtaplé.
Vosaltres traduïu obeireu agraíeu corroiríeu
d. Ha vingut un alumne nou: és nord-americà i pèl-roig.
Ells/elles traduïxen obeiran agraïen corroirien
e. Despús-demà assistirem a una videoconferència amb
un delegat afroamericà.
f. Pol va veure un audiovisual sobre el capgròs.
Verb Verb Verb Verb
3 • pàg. / • àt. / • cró. / • pdís. / • lín. / • índ. / • màx. / • tècn. / traduir obeir agrair corroir
• pròl.
Infinitiu traduir obeir agrair corroir
4 • Va comprar aquell vestit a Nova York per 75 $. Gerundi traduint obeint agraint corroint
• Ma tia viu en el núm. 23 d’aquest mateix carrer. Participi traduït obeït agraït corroït
• Albert és un expert en tècniques d’ofimàtica.
SOLUCIONARI
5 • Els veïns de la cinquena planta s’han convertit al judaisme.

AMPLIACIÓ
• Aquell home feia molt por quan mirava de reüll.
• No és bo conduir més de quatre hores seguides. L’ús de majúscules
• Lluís es va prendre un antiinflamatori perquè li feia mal el
peu. 1 Roig Blau
Després de molts anys d’aquella aventura excepcional a l’illa

AMPLIACIÓ
del Tresor , agafe la ploma per explicar-la de cap a cap.
L’ús del guionet Corria l’any 1755 quan un vell mariner va arribar a la posada
de mon pare, anomenada Almirall Benbow . Caminava
1 • telefonant-li • conteu-li-ho
seguit d’un home que espentava un carretó que contenia un
• avisa’ls • vendre’n
cofre. El seu rostre bronzejat era creuat per la cicatriu d’un
• confiar-hi • guarda’ns-la
colp de sabre. Era alt i fort. En entrar, va començar a cantar:
• compreu-la • escoltant-te-les
« Quinze homes sobre el cofre del mort. / Ah , ha, ha, ha, la
2 • He posat unes quantes plantes al celobert de casa.
botella de rom! / La beguda i el diable es van endur la resta.
• Ens van agradar molt els camps de gira-sols que hi havia
vora la carretera. / Ah , ha, ha, ha, la botella de rom!». [...]
• L’accident de Joan ha sigut lleu: només s’ha trencat el El Capità era un home de poques paraules i passava el
para-xocs. dia als penya-segats. [...] Els clients de la posada temien
• Si voleu, podem deixar els abrics al guarda-roba del el Capità . [...] Solament hi va haver una persona que va
restaurant.
gosar plantar-li cara: el doctor Livesey .
• Si callares quan toca ningú no diria que ets un bocamoll.
• Carles és un busca-raons: sempre està a punt per a R. L. STEVENSON. L’illa del tresor. Alfaguara/Voramar.
discutir.
• «Quinze...» " Es tracta de l’inici d’una citació.
3 345. 987 " Tres-cents quaranta-cinc mil nou-cents • Almirall Benbow " És un nom propi.
huitanta-set.
2.513.628 "Dos milions cinc-cents tretze mil sis-cents 2 2. S’escriu majúscula inicial al principi d’un text.
vint-i-huit.
23.098.234 " Vint-i-tres milions noranta-huit mil dos-cents 1. S’escriu majúscula inicial després de punt, signes
trenta-quatre. d’interrogació o exclamació o punts suspensius quan
marquen final d’oració.
4 1. penya-segat / 2. ultrasensible / 3. pocavergonya /
3. S’escriu majúscula inicial al començament d’una citació.
4. nord-americà / 5. labiodental / 6. tic-tac / 7. despús-anit /
8. pèl-roig 3 • El mes de febrer del pròxim any anirem als Moros i
5 vicerector " Les paraules formades amb prefix no porten Cristians de Bocairent.
guionet. • La meua amiga Núria s’ha subscrit a la revista Serra d’Or.
tam-tam " Es tracta d’un compost repetitiu. • Mon pare i ma mare són fans de The Beatles i de The
no alineat " No porta guionet perquè alineat és un adjectiu Rolling Stones, dos grups anglesos dels anys 60.
i només porten guionet les paraules formades
• La Revolució Francesa (1789-1799) va marcar l’inici de
amb no + substantiu.
l’edat contemporània.
pit-roig " Sense guionet la r de roig podria llegir-se com a r
suau (dificultat de lectura). • Sabies que el déu grec Zeus s’anomena Júpiter en la
mitologia romana?
best-seller " Es tracta d’un manlleu no adaptat.
• M’he llegit Cinc setmanes amb globus de Jules Verne i
6 • Carla ha tornat de Sud-amèrica després d’estar-hi m’ha encantat.
trenta-cinc dies.
• La fotografia que va fer Andreu a la seua gateta Mixa amb
• L’expropietari va ordenar arrancar l’arbre del jardí de
la càmera Polaroid ha guanyat un premi.
soca-rel.
• El dalai-lama va demanar que se signarà un pacte de 4 Divendres Sant
no-agressió.
revista L’Avenç
• Van haver de comprar els altaveus a corre-cuita per a
aquell acte sociocultural. Consell General del Poder Judicial
SOLUCIONARI
AMPLIACIÓ
4 Quan vam veure aquell paisatge tan bonic no vam dubtar
gens: ens allotjaríem allí. No ens importava quant costara la
nit. Mai ens havia agradat tant un lloc!
Escriptura correcta d’homònims i parònims
5 RM.
1
real / reial " La novel·la es basa en un fet real sobre la
M A S S A J U M I V O R
família reial.
O C I G D E Z O H A K V
L E G U C E C I I L A O aptitud / actitud " Té l’aptitud necessària per a dur a terme
X I N S O S U G O L I T la tasca, però té una actitud negativa.
S L E Y C M A Ç A X A A afecte / efecte " Em fa l’efecte que Joan li té molt d’afecte a
E B A N A C I L D C E R Marina.
C E C A H R H F E J O Y
I U D C V O L V M H I L
A Q E T R M I B A L L U AMPLIACIÓ
P x C I G N E O D I S M
E A S E O I Z S J O Z O Altres dificultats ortogràfiques
T B O L J K C B O T A R
1 • ambiciós / • enveja / • espàrrec / • andana / • emparar /
• asfaltar / • entaulat / • amnèsia / • estendre / • enramada
massa Més del necessari. / • embafar / • ascensor / • angle / • astre / • embenar /
maça Eina semblant al martell. • escampar / • amplària / • antany
2 disfressa / resplendor / ràfega / javelina / vernís / assassí
sec Que no té aigua, eixut.
disfressa / resplendor / ràfega / javelina / vernís / assassí
cec Que no s’hi veu.
3 • complir / • sufocar / • ploma / • bufetada / • escullera /
ball Acció de ballar. • cartolina / • podrir / • calorós / • subornar / • embotit /
vall Terreny entre muntanyes. • turment / • suport / • muntanya / • avorriment / • retolador
bol Vas semiesfèric sense anses. 4 • Si tu no pots fer l’encàrrec, busca algú que puga
enllestir-lo, perquè jo no puc.
vol Acció de volar.
• Miquel no vol que vosaltres feu el que vulgueu sinó el que
botar Fer salts. nosaltres volem.
votar Elegir per votació. Els verbs poder i voler canvien la o del radical per u en la
primera persona del singular del present d’indicatiu i en
signe Senyal. tot el present de subjuntiu.
cigne Ocell semblant a l’oca.
5
Present indicatiu VOLER Present subjuntiu PODER
2 • El pròxim mes de juny viatjarem a l’Índia. Jo vull Jo puga
• Eugeni ha decidit marxar del grup. Tu vols Tu pugues
• El bitllet que em va donar ahir era fals. Ell/ella vol Ell/ella puga
Nosaltres volem Nosaltres puguem
• El vestit que porta és vell però sembla nou.
Vosaltres voleu Vosaltres pugueu
3 • Potser és cert el que dius, però és poc creïble. Ells/elles volen Ells/elles puguen
• Pot ser que haja aprovat les matemàtiques que tenia
pendents.
6 • Encara que Robert cusa molt bé, vull que em cosiu el
• A l’hora de decidir convé tindre les coses clares. vestit vosaltres.
• Maria no sap fer dues coses alhora. • Si tu reculls els joguets, jo recolliré la roba de l’habitació.
• Aquest xiquet deu tindre no més de deu anys. • Sempre que ell parla, ells tussen; creus que quan parle jo
• Només vull un quilo de cireres. també tossiran?
• És possible que si no véns tu tampoc hi anem nosaltres. 7 • jugar • pluja • títol • joventut
• No ha sigut Jaume qui ho ha fet sinó el seu company. • joguet • plovisquejar • titulació • rejovenir
• Per què no vols que fem el treball junts? • enjogassar • plugim • titular • juvenil
• Raquel ha vingut a la festa perquè Miquel l’ha convidada. • jugada • ploguda • subtítol • jovenalla
SOLUCIONARI
8
hoquei escola roba xandall cartó rèptil
litoral atmosfera tulipa esquelet diòptria fórmula
èczema càmera conte xassís aurèola ciència
• Les paraules hoquei, xandall i xassís són agudes en

valencià i planes en castellà.
• Les paraules rèptil i tulipa són planes en valencià i
agudes en castellà, mentre que atmosfera és plana en
valencià i esdrúixola en castellà.
• Les paraules diòptria, èczema i aurèola són
esdrúixoles en valencià i planes en castellà.
9 • No recorde si la germana de Mireia tocava l’oboé o el

saxòfon.
• La paraplegia que pateix aquell home va ser causada per
una lesió en la medul·la.
• Aquell sandvitx prefabricat era tan gomós que semblava
xiclet.
• Sabies que el Tibet es troba al nord-est de l’Himàlaia?
• Als afores de la ciutat han instal·lat una fàbrica tèxtil i una
altra de cautxú.
10
PARAULES PARAULES PARAULES
AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES
• oceà • meréixer • elèctrode
• fluor • míssil • pneumònia
• tiquet • torticoli • Cleòpatra
• heroi • omòplat • Etiòpia
• eriçó • vertigen • isòbara

Fitxes Repàs Ortografia - 3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Fitxes Repàs Ortografia - 3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fitxes Repàs Ortografia - 3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MILLORE L’ORTOGRAFIA

ELS SONS I LES GRAFIES

Nom: Curs: Data:

LLETRA NOM EXEMPLE LLETRA NOM EXEMPLE

3 Encercla els dígrafs que trobes en aquestes paraules.

• muntanya • desfullar • màquina • professor • platja

• esborrar • estoig • formatge • falguera • cotxe

ELS SONS I LES GRAFIES

Nom: Curs: Data:

• casa • cansat • roser • monstre • pésol • sobre • tastar

• sabó • masia • estil • museu • compàs • besar • Isabel

5 Marca les paraules en què la grafia destacada representa el so / /.

metge guant àguila biòleg galta formigues

gosset angina regle mig agre marge

6 Encercla la grafia amb què es representa cada so en cada paraula.

So / / • cinc • quatre • fang • folklore • disquisició • escut

So / / • puça • classe • feliç • encisam • festival • simfonia

So / / • xalet • despatx • passeig • cotxe • panxa • desig

7 Ompli els buits d’aquestes paraules amb k o w.

• araoke • aterpolo • judo a • tai anés • iwi • dar inià

• agnerià • arate • quilo att • ha aià • art • hara iri

8 Localitza la vocal tònica (e/o) i indica en cada cas si és oberta o tancada.

• europeu " • esquirol " • trompa "

• col·lecta " • sempre " • porta "

LES CONSONANTS OCLUSIVES. L’ÚS DE B I V

Nom: Curs: Data:

1 Completa les oracions escrivint c, qu o k en els buits.

• La meua osina Ra el va a classes de arate i bàs et ada setmana.

• Si passes pel iosc del antó, re orda’t de omprar-me aramels, val?

• Mi el i Joa im duen inze dies practi ant per anar al arao e.

• Tu oneixes a ella xi a del abell roig? i deu ser? No tens uriositat?

2 Ompli els buits amb c o q. Si tens dubtes, consulta el diccionari.

• bes uit • pas ües • lla una • ualitat • des uidat

• uereta • ullerada • uotidià • es urar • ade uat

• uatre • a üífer • uaranta • uadrat • uiner

3 Completa les oracions escrivint g o gu en els buits.

• Mar arida i À eda són ami es des que anaven a la uarderia.

LES CONSONANTS OCLUSIVES. L’ÚS DE B I V

Nom: Curs: Data:

4 Completa amb les consonants p o b. Si tens dubtes, consulta el diccionari.

• llo • cam • llam • tom • ra • hidròfo

• Cari • ser • alju • glo • ver • pòli

• arra • ado • àra • arro • super • tu

5 Completa amb les consonants t o d. Si tens dubtes, consulta el diccionari.

• xicote • for • virtu • ver • minu • estúpi

• quietu • supermerca • Davi • humi • longitu • rècor

• Alfre • lleopar • soleda • institu • aràcni • nor

6 Completa amb les consonants c o g. Si tens dubtes, consulta el diccionari.

• buldo • ma • pessi • mítin • alberco • alber

• gro • traumatòle • tuare • abri • ami • lla

• llar • ple • fla • fo • san • estrate

INDICATIU SUBJUNTIU INDICATIU SUBJUNTIU

Distraure Pretendre pretenc

LES CONSONANTS OCLUSIVES. L’ÚS DE B I V

Nom: Curs: Data:

8 Busca en la sopa de lletres 6 paraules amb b i 9 amb v i classifica-les més avall.

• Porten b darrere de m o davant de l o r."

• Porten v darrere de m (són excepcions a la norma anterior)."