ᴜɴ ᴠɪᴀᴛɢᴇ ᴀ ᴠᴀʟᴇ̀ɴᴄɪᴀ

Estem entrant a València una gran ciutat de la Comunitat Valenciana, estem anant en un
gran cotxe on es pot veure perfectament per on passem. Després d’un llarg viatge ens
trobem cansats, però amb ganes de gaudir d’aquesta ciutat plena de vegetació i costa. Ara
estem entrant a l’hotel i veiem una noia asseguda a la recepció, ens apropem, i li demanem
la clau de la nostra habitació. Ens toca l’habitació número 24, per tant hem de pujar a la part
de dalt, la segona planta. El primer que veiem és la porta de l’habitació que és de fusta
rústica, d'un color fosc. En entrar la clau, veiem que l’habitació és molt maca, ja que a les
fotografies semblava més petita. Els llençols són d'un color blanc. Ens fixem que l’habitació
té unes vistes impressionants del centre de la ciutat. Ens sentim molt alliberats i amb ganes
de gaudir de les nostres vacances.

Ens trobem al nostre primer dia de vacances i ara estem en la ciutat de les ciències i arts
de València, un lloc molt característic d’aquesta gran ciutat, el qual està a 14 minuts del
nostre hotel. Arribem a l’entrada del museu gran museu i la recepcionista ens rep.
-Bon dia!- es dirigeix la recepcionista a nosaltres
-Bon dia! Com ho teniu per visitar el museu? -diem nosaltres emocionats
-Doncs mireu, només heu de pagar l’entrada, costa 21 euros cadascú, no hi ha molta gent!
-Perfecte! -diem mentrestant estem pagant
-D’acord, ara ja podeu entrar i a gaudir! -diu la recepcionista emocionada.
Estem entrant a l’hotel, i el primer que sentim és emoció, hem estat tot el matí gaudint de
totes les obres. Ha arribat l’hora de menjar i amb molta gana, anem a un restaurant molt
bonic i el que està més a prop de la platja.
-El marisc està boníssim- diu el cambrer
-Doncs jo vull marisc -diem els tres a la vegada
Finalment s’acabat el dia, i ens dirigim a l’hotel a sopar i a dormir.
És el segon dia a Valencià, ens hem aixecat molt emocionats i hem esmorzat a l’hotel del
restaurant que era un lloc rústic amb cadires molt còmodes. Ens estem dirigint a la catedral
per saber i visitar les cultures de València, un lloc molt gran i amb gent molt amable. Ja s’ha
fet la tarda i estem anant a l’oceanogràfic, el primer que hem vist, ha sigut un passadís amb
un cristall al sostre i a les parets plenes de peixos, taurons, mantes ratlles…
Ja s’ha acabat el segon dia de les nostres vacances, i per tant tornem a l’hotel a descansar.
Ens trobem al tercer i últim dia de les nostres vacances d’estiu. Estem esmorzant per
guanyar forces al nostre hotel, que aprofitem que avui té bufet lliure. Ens trobem al jardí
botànic de València, un lloc meravellós per poder gaudir de la natura, i ens trobem amb uns
turistes.
-Hola, sabeu on està l’oceanogràfic? -ens diu la turista
-Bones! Sí, com que ara esteu al jardí botànic, haureu de tirar tot recte i en acabar el camí,
haureu de girar cap a la dreta. -expliquem.
-Perfecte, moltes gràcies! Passeu un bon dia. -ens diu el turista que sembla ser l’home de la
turista.
-Igualment! -diem nosaltres, encantats.
Quan entrem al jardí, el primer que es veu són les flors més boniques que mai havíem vist, i
ens han entrat ganes d’emportar-nos unes poques, però al final no hem agafat, ja que
volíem que els altres també gaudissin d’aquelles flors. Ara ens trobem a la tarda, l’última
que estem vivint a València, i ens dirigim al bio parc, un lloc enorme amb un munt d’animals.
Ens ho estem passant molt bé, i estem gaudint al màxim, ara mateix sentim alegria per
poder viure aquesta situació després d’estar tot l’any a Tarragona sense poder sortir per la
covid.
Finalment, s’ha fet de nit, i estem fent l'últim sopar a l’hotel i ho estem aprofitant molt. Ens
trobem molt cansats i ara ens estem preparant per anar a dormir per demà tornar cap a
casa.

Aquestes vacances a València han sigut les millors, en tots els camins que hem fet, ens
hem sentit sempre molt còmodes i molt ben tractats amb tota la gent de València. Estem
molt emocionats d’haver escollit aquesta ruta, ja que hem descobert un munt de coses i
llocs meravellosos i hem viscut un munt d’experiències divertides i excepcionals. Hem
decidit que l’any que ve repetirem la ruta.