Indicar els passos per passar de la imatge A a la B

Idees:
 Augmentar contrast i ressaltar el que veiem
 Treure contorns, transformada de Hough (ressalta totes les línies, núvols de punts diferent per a cada recta)
 Filtre passa alt (disminuir zona borrosa) però el contingut de dins tampoc és llis (a la pràctica no aniria bé per
totes les imatges)

L’histograma arriba a blanc blanc i negre negre, però les parts que són molt blanques i molt negres no interessen. Fer
histograma que enriqueix = Ir = imatge enriquida. Fer gradients.
Imatge original -> Sobel = gradients.
Sumem la imatge ressaltada píxel a píxel i els gradients.
Sobel i Roberts = varia el tamany de la finestra i els pesos que li donem.
Sobel -> cada vegada les imatges són de més resolució, cada vegada podem fer servir un operador de més tamany.
(fer un diagrama d’aplicació lògica si és més oportú que redactar). Dir tinc això i espero trobar això (dibuixar el que
esperes trobar). Si extreus contorns dibuixar com esperes extreure els contorns (coses trencades, fragments, etc.). Si
veus que tindràs problemes dir que faràs per solucionar-los (soroll = filtrar).
 Imatge 2

Volem estudiar el perfil. Què hauríem de fer per tenir aquest contrast delimitat?
Opcions:
 Fer histograma i mirar els píxels a cada zona ->No sabem on estan aquests píxels, et demana la línia.
NECESSITES LA LOCALITZACIÓ DELS PÍXELS, VOLEM LA LÍNIA SEGUIDA.
 Augmentar el contrast -> fons negre i rehistogramar la resta de la part.
Si l’histograma ho separa vol dir que la informació ja hi és, de manera que aquesta solució és VISUAL
més que EFECTIVA. Volem que sigui una cosa automàtica, i la diferència ja hi és.
 No aplicar erosió a la binaritzada
Sabem què volem, de manera que trobem els gradients. Aprofitem que hi és.
Anem canviant el nivell de binarització del gradient G(xyy), comencem al de h=128 de valor llindar i l’anem baixant i
veiem que ens van sortint coses que no ens interessen. NO HI HA UN LLINDAR ADIENT, NO ÉS UN GRADIENT LLIS.

Sabem que és una figura simètrica, de manera que al saber què busquem podem aplicar estratègies específiques pel
que busquem.
Al ser simètriques, plantegem anem fent radis concèntrics per trobar límits de l’engranatge, a cada línia trobem una
cosa. Sabem què hem de trobar.
Mirant gradients, en una direcció trobem:

Tenim la informació i podem dir on està cada cosa. Es busca el gradient seguint el que sabem que hem de trobar.
Busquem el llindar de binaritzar a partir de la funció de gradient.
Hem fet gradients i per binartizar triem un valor. A la direcció que busquem anem baixant el nivell de llindar (línia
vermella) fins que trobem els pics que sabem quants pics veurem. Si hi ha d’haver 3 pics per la línia on ens trobem, a
la gràfica han de sortir 3 pics també.
Al tenir el llindar a baix, el pic petit es posarà blanc = ressaltem el contorn d’una zona poc marcada.
La segona derivada ofereix més detalls.

MAI POTS ELIMINAR SOROLL JA QUE PERDS INFORMACIÓ DEL CONTORN QUE T’INTERESSA.

Tres zones clarament diferenciades.

 A B

A = Sortirà tot negre però també les taques del voltant. Tenim la imatge segmentada i etiquetada. Hem fet una
binarització i una segmentació amb 9 elements aprox. Cal eliminar els que no ens interessen.

 Esqueletització
 Eliminar les “no”
 veure amb quin criteri trec o no
 Per àrea
 Per la forma
 Extracció de característiques per compacitat
  Punts de tall

LES REGIONS LES DEIXEM IGUALS EXCEPTE LES BLANQUES MÉS PETITES QUE N (CONDICIÓ), QUE LES POSEM AL
VALOR ORIGINAL.

Abans hem parlat de dues binaritzacions, aquí n’hem fet una per eliminar taques del fons.
En el nostre cas la màscara d’interès són les taques interiors de les cèl·lules.
Condició per la dilatació (es poden establir diferents criteris):
 fins que no quedin tantes regions blanques
 fins que no quedi cap objecte d’una mida més petita del que ens interessa
Proposta Ruth (funcionaria)
1- Filtre passa alt = ressaltar estructures internes
2- Binaritzar per ressaltar tots els negres

metodologia proposada:
 Binarització -> cal establir un criteri per obtenir un binaritzat òptim
definir llindar per veure el màxim d’estructures
 Esqueletització -> volem les imatges finetes tal i com es veu a l’original. Automàtic o assistit perq es pot
veure la unió de la part anterior amb l’exterior, de manera q potser automàticament no es fa bé. Jo
selecciono únicament la regió interior de manera arbitrària (definim un límit a partir del qual té lloc
l’esqueletització).

Obtenim 2 arbres i només n’hi ha 1

 Contextualització -> fem una interpolació lineal o una interpolació seguint els gradients. El resultat que
volem és seguir el camí dels arbres interiors.