Test Temari Zelador-A - S. M. - 2018

TEST TEMARI ZELADOR/A 2018
Página 1 de 73
CATAC-CTS-IAC ha confeccionat un llistat de

preguntes en format test per preparar a tots els
nostres afiliats i simpatitzants als exàmens.
Trobareu en les preguntes en negreta, entre

parèntesis una Pàg. i un número, Ex: (Pàg. 1).
Per facilitar en el temari transversal, la pàgina
on esta la resposta.
Per a tots vosaltres, sense aním de lucre,

gratuïtament, com a sempre...
CATAC-CTS-IAC us desitja molt d’èxit.
Página 2 de 73
TEMA 1
JORNADA DE TREBALL, PERMISOS I LLICÈNCIES. SITUACIONS DEL PERSONAL
ESTATUTARI. RÈGIM DISCIPLINARI. INCOMPATIBILITATS.
1. El Personal nocturn és el que realitzi normalment, durant el període nocturn,

una part no inferior...(Pàg. 4)
a. A 3 hores del seu temps de treball diari.

b. A 4 hores del seu temps de treball diari.
c. A 5 hores del seu temps de treball diari.
d. A 6 hores del seu temps de treball diari.
2. La durada màxima conjunta dels temps de treball corresponents a la jornada

complementària i a la jornada ordinària és de... (Pàg. 4)
a. 12 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput semestral, llevat que

mitjançant un acord, pacte o conveni col·lectiu s‘estableixi un altre còmput.
b. 24 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput semestral, llevat que
c. 48 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput semestral, llevat que
d. 72 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput semestral, llevat que
3. Sempre que la durada d‘una jornada passi de sis hores continuades, s‘ha
d‘establir un període de descans durant aquesta de...(Pàg. 5)
a. 10 minuts.
b. 15minuts.
c. 20 minuts.
d. 30 minuts.
4. El temps de treball corresponent a la jornada ordinària no ha de passar

de...(Pàg. 5)
a. 8 hores ininterrompudes Això no obstant, mitjançant la programació funcional dels

centres es poden establir jornades de fins a 24 hores per a determinats serveis o
unitats sanitàries, amb caràcter excepcional i quan ho aconsellin raons organitzatives
o assistencials..
b. 10 hores ininterrompudes Això no obstant, mitjançant la programació funcional dels
o assistencials.
c. 12 hores ininterrompudes Això no obstant, mitjançant la programació funcional dels
Página 3 de 73
o assistencials.
d. 15 hores ininterrompudes Això no obstant, mitjançant la programació funcional dels
o assistencials. .
5. El personal té dret a un període mínim de descans ininterromput amb una

durada mitjana de...(Pàg. 6)
a. 12 hores setmanals, període que s‘ha d‘incrementar amb el mínim de descans diari.
b. 24 hores setmanals, període que s‘ha d‘incrementar amb el mínim de descans diari.
c. 36 hores setmanals, període que s‘ha d‘incrementar amb el mínim de descans diari.
d. 48 hores setmanals, període que s‘ha d‘incrementar amb el mínim de descans diari.
6. L‘EBEP estableix que els funcionaris públics tenen dret a gaudir, durant cada
any natural, d‘unes vacances retribuïdes de...(Pàg. 6)
a. 20 dies hàbils o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei

durant l‘any va ser inferior.
b. 22 dies hàbils o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei
c. 24 dies hàbils o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei
d. 30 dies hàbils o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei
7. L‘Estatut Marc estableix que anualment, el personal té dret a unes vacances

retribuïdes la durada de les quals no pot ser inferior a...(Pàg. 6)
a. 20 dies naturals o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de
servei durant l‘any va ser inferior.
b. 22 dies naturals o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de
c. 24 dies naturals o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de
d. 30 dies naturals o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de
8. El temps de treball corresponent a la jornada ordinària del personal nocturn no

ha de passar de ...(Pàg. 5)
a. 10 hores ininterrompudes. Això no obstant, mitjançant la programació funcional
dels centres es poden establir jornades de fins a 24 hores en determinats serveis o
unitats sanitàries, quan ho aconsellin raons organitzatives o assistencials.
b. 12 hores ininterrompudes. Això no obstant, mitjançant la programació funcional
Página 4 de 73
c. 15 hores ininterrompudes. Això no obstant, mitjançant la programació funcional
d. 18 hores ininterrompudes. Això no obstant, mitjançant la programació funcional
9. Quan els Òrgans de gestió de l'Institut Català de la Salut hagin de fixar la
programació funcional dels centres, serveis i establiments o elaborar els calendaris
laborals del seu personal tindran en compte que la jornada del personal estatutari
de l'ICS és de...(Pàg. 8)
a. 35 hores setmanals de treball efectiu, de mitjana en còmput anual.

b. 36,5 hores setmanals de treball efectiu, de mitjana en còmput anual.
c. 37 hores setmanals de treball efectiu, de mitjana en còmput anual.
d. 37,5 hores setmanals de treball efectiu, de mitjana en còmput anual.
10. La jornada de treball de torn diürn equival a...(Pàg. 9)
a. 1.642 hores efectives anuals.

b. 1.672 hores efectives anuals.
c. 1.652 hores efectives anuals.
d. 1.682 hores efectives anuals.
11. La jornada de treball de torn nocturn equival a...(Pàg. 9)
a. 1.462 hores efectives en còmput anual.

b. 1.472 hores efectives en còmput anual.
c. 1.482 hores efectives en còmput anual.
d. 1.492 hores efectives en còmput anual.
12. El règim de jornada completa comporta l‘obligació de prestar serveis en

presència física en el lloc de treball en jornada de matí i tarda, amb una jornada
anual de...(Pàg. 9)
a. 1628 hores.
b. 1678 hores.
c. 1.728 hores.
d. 1.758 hores
Página 5 de 73
13. Quins treballadors podran quedar voluntàriament exempts de realitzar la
jornada complementària d’atenció continuada...(Pàg. 9)
a. Els treballadors majors de 45 anys, podran quedar voluntàriament exempts de

realitzar la jornada complementària d‘atenció continuada, amb un preavís a la direcció
del centre de 3 mesos d‘antelació a la data prevista d‘efectivitat de l‘exoneració.
b. Els treballadors majors de 50 anys, podran quedar voluntàriament exempts de
c. Els treballadors majors de 55 anys, podran quedar voluntàriament exempts de
d. Els treballadors majors de 60 anys, podran quedar voluntàriament exempts de
14. La Jornada ordinària del personal de reforç d’atenció continuada és de...(Pàg.

10)
a. És de 135 hores mensuals.

b. És de 145 hores mensuals.
c. És de 155 hores mensuals.
d. És de 165 hores mensuals.
15. Premí dies Addicionals de Vacances. Entre 15 i 19 anys ambdós inclosos, de

serveis, el treballador té dret a ...(Pàg. 10)
a. 1 dia laboral addicional anual.

b. 2 dia laboral addicional anual.
c. 3 dia laboral addicional anual.
d. 4 dia laboral addicional anual.




Página 6 de 73
18. Premí dies Addicionals de Vacances. 30 o més anys de servei, el treballador té
dret a ...(Pàg. 10)

19. Dies graciables...(Pàg. 11)
a. Es podran gaudir de 5 dies graciables a l’any.

b. Es podran gaudir de 6 dies graciables a l’any.
c. Es podran gaudir de 7 dies graciables a l’any.
d. Es podran gaudir de 9 dies graciables a l’any.
20. Els empleats públics podran gaudir dels següents dies d'assumptes personals
per antiguitat...(Pàg. 11)
a. 2 dies addicionals al 6è trienni. - 1 dia addicional per cada trienni complert a partir
del 8è
b. 1 dies addicionals al 6è trienni. - 1 dia addicional per cada trienni complert a partir
del 8è
c. 2 dies addicionals al 6è trienni. - 2 dia addicional per cada trienni complert a partir
del 8è
d. 1dies addicionals al 6è trienni. - 2 dia addicional per cada trienni complert a partir del
8è.
21. Permís per exàmens finals i proves definitives d’avaluació...(Pàg. 11)
a. 1 dia per a exàmens finals en centres oficials i el temps indispensable per a altres
proves definitives d‘avaluació i alliberadores en centres oficials. El gaudiment serà el
mateix dia de l‘examen excepte el personal del torn de nit que es gaudirà la nit anterior
a l‘examen.
b. 2 dia per a exàmens finals en centres oficials i el temps indispensable per a altres
a l‘examen.
c. 3 dia per a exàmens finals en centres oficials i el temps indispensable per a altres
a l‘examen.
d. 4 dia per a exàmens finals en centres oficials i el temps indispensable per a altres
a l‘examen.
Página 7 de 73
22. El permís per raó de matrimoni o per inici de convivència, en el cas de les
unions estables de parella, té una durada de...(Pàg. 11)
a. 10 dies naturals consecutius. Els cònjuges o convivents en poden gaudir dins el

termini d‘un any a comptar de la data del casament o de l‘inici de la convivència.
b. 15 dies naturals consecutius. Els cònjuges o convivents en poden gaudir dins el
c. 20 dies naturals consecutius. Els cònjuges o convivents en poden gaudir dins el
d. 25 dies naturals consecutius. Els cònjuges o convivents en poden gaudir dins el
23. Per matrimoni d’un familiar fins al 2n grau de consanguinitat o afinitat. . És té

dret a un permís de...(Pàg. 12)
a. 1 dia.
b. 2 dies.
c. 3 dies.
d. 4 dies.
24. Permís sense retribució per a atendre un familiar fins a segon grau de
consanguinitat o afinitat...(Pàg. 15)
a. Es poden concedir permisos per un període mínim de 20 dies i màxim de 3 mesos,

prorrogable, excepcionalment, fins a 3 mesos més.
b. Es poden concedir permisos per un període mínim de 30 dies i màxim de 3 mesos,
c. Es poden concedir permisos per un període mínim de 10 dies i màxim de 3mesos,
d. Es poden concedir permisos per un període mínim de 40 dies i màxim de 3 mesos,
25. Permís per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d’un familiar fins al
segon grau de consanguinitat o afinitat...(Pàg. 15)
a. 2 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa

localitat, 4 dies hàbils consecutius si es produeix en localitat diferent. Excepcionalment
es podrà ampliar fins a 6 dies laborables. (Llei 8/2006 de conciliació familiar…)
b. 3 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa
c. 4 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa
d. 2 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa
localitat, 6 dies hàbils consecutius si es produeix en localitat diferent.
Página 8 de 73
26. Permís per mort, accident o malaltia greu d'un familiar fins primer grau de
consanguinitat o afinitat (Pàg. 15)
a. 2 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa

localitat. 5 dies hàbils consecutius si es produeix en localitat diferent (EBEP). En el cas
de malaltia greu, la justificació l'ha de fer el metge que ho certifiqui com a tal (metge de
família, especialista, etc).
b. 3 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa
c. 4 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa
d. 3 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa
27. Permís per mort, accident, malaltia greu familiar de 2n grau de consanguinitat a
afinitat...(Pàg. 15)
a. 2 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa localitat, 4
dies hàbils consecutius si es produeix en localitat diferent (EBEP). L'hospitalització
domiciliaria es considera ingrés hospitalari, així es va acordar en la Mesa Sectorial de
Sanitat de 8 de juliol de 2015.
b. 3 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa localitat, 4
c. 2 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa localitat, 5
d. 2 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa localitat, 6
28. Es falta molt greu...(Pàg. 25)
a. La desconsideració greu amb els superiors, companys, subordinats o usuaris.

b. La falta d‘obediència deguda als superiors
c. L‘abandonament del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o
funcions que tenen encomanades.
d. La incorrecció amb els superiors, companys, subordinats o usuaris.
Página 9 de 73
29. Es falta greu...(Pàg. 27)
a. La utilització dels locals, instal·lacions o equipament de les institucions, centres o serveis

de salut per a la realització d‘activitats o funcions alienes als esmentats serveis.
b. L‘acceptació de qualsevol tipus de contraprestació pels serveis prestats als usuaris dels
serveis de salut.
c. La distracció o negligència en el compliment de les seves funcions quan no afecti els
serveis de salut, Administració o usuaris.
d. La persecució laboral.
30. Es falta lleu...(Pàg. 28)
a. L‘incompliment dels deures o les obligacions, quan no constitueixi falta greu o molt greu.
b. L‘abandonament del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o
funcions que tenen encomanades.
c. L‘incompliment injustificat de la jornada de treball que, acumulat, suposi més de 20
hores al mes.
d. Les accions o omissions dirigides a evadir els sistemes de control d‘horaris o a impedir
que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de treball.
31. Les anotacions es cancel·len d’ofici d’acord amb els períodes següents, computats
des del compliment de la sanció si es falta lleu...(Pàg. 28)
a. 6 mesos.
b. 2 anys.
c. 4 anys.
d. Cap resposta és correcta.
des del compliment de la sanció si es falta greu...(Pàg. 28)
a. 6 mesos.
b. 2 anys.
c. 4 anys.
d. 5 anys.
des del compliment de la sanció si es falta molt greu...(Pàg. 28)
a. 6 mesos.
b. 2 anys.
c. 4 anys.
d. 5 anys.
34. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de...(Pàg.28)
a. 2 anys.
b. 3 anys.
Página 10 de 73
c. 4 anys.
d. 5 anys.
35. Les sancions imposades per faltes greus prescriuen al cap de...(Pàg.28)
a. 2 anys.
b. 3 anys.
c. 4 anys.
d. 5 anys.
36. Les sancions imposades per faltes lleu prescriuen al cap de...(Pàg.28)
a. 3 anys.
b. 1 any.
c. 6 mesos.
d. 3 mesos.
37. La responsabilitat disciplinària s’extingirà per...(Pàg. 34)
a. Compliment de la sanció.
b. Prescripció de la falta o de la sanció.
c. Amnistia o indult.
d. Pèrdua de la condició de funcionari, cessament com personal interí o eventual o rescissió
del contracte administratiu.
e. Totes les respostes són correctes.
Página 11 de 73
TEST TEMARI ZELADOR/A

TEMA 1
RESPOSTA AL TEST DEL TEMA 1
1. a
2. c
3. b
4. c
5. b
6. b
7. d
8. b
9. d
10. a
11. b
12. c
13. b
14. c
15. a
16. b
17. c
18. d
19. b
20. a
21. a
22. b
23. a
24. c
25. a
26. b
27. a
28. c
29. b
30. a
31. a
32. b
33. c
34. b
35. a
36. c
37. e
Página 12 de 73
TEMA 2
LES FUNCIONS DE ZELADOR EN ELS CENTRES HOSPITALARIS I D’ATENCIÓ
PRIMÀRIA A L’INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT. FACTURACIÓ A TERCERS:
SUPÒSITS I CONCEPTES SUSCEPTIBLES DE FACTURACIÓ. NORMES BÀSIQUES DE
FUNCIONAMENT D’INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT, GAS, AIGUA, CALEFACCIÓ,
AIRE CONDICIONAT I ALARMES.
38. Quin pacte de la taula sectorial regula el model de Classificació professional en

el qual s'ordena el personal estatutari de l' Institut Català de la Salut, vista la Llei
55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut marc del personal estatutari dels serveis
de salut...(Pàg. 39)
a. Pacte de la Taula sectorial de negociació de sanitat sobre l'ordenació i Classificació

del personal estatutari de l' ICS, així com del seu contingut funcional, adoptat en la
sessió de 29 de març del 2007.
b. Pacte de la Taula sectorial de negociació de sanitat sobre l'ordenació i Classificació
c. Pacte de la Taula sectorial de negociació de sanitat sobre l'ordenació i Classificació
d. Pacte de la Taula sectorial de negociació de sanitat sobre l'ordenació i Classificació
39. En qui grup professional pertany el zelador/a?...(Pàg. 39)
a. Grup 3.
b. Grup 4.
c. Grup 5.
d. Grup 6.
40. Sota la direcció del seu cap superior i en col·laboració amb la resta de
professionals, tindrà algunes de les funcions de… (Pàg. 40)
a. Controlar les dependències, així com les persones que accedeixen al centre,
informant.
b. Custodiar el material, mobiliari i instal·lacions. Recollir, traslladar i si escau,
objectes, aparells o mobiliari que se sol·liciti.
c. Realitzar aquell petit manteniment pel qual estigui capacitat.
d. Realitzar tasques bàsiques de suport al personal assistencial i administratiu.
41. Són subjectes a contraprestació econòmica els serveis sanitaris prestats en

l’àmbit dels centres, serveis i establiments gestionats per l’Institut Català de la
Salut en els supòsits següents…(Pàg. 40)
a. Quan les persones beneficiàries siguin usuàries no cobertes pel sistema sanitari
públic.
Página 13 de 73
b. Quan hi hagi una entitat d’assegurança, entitat mutualista o qualsevol altra entitat
obligada, legalment o contractualment, a efectuar el pagament de les despeses
pròpies de l’atenció sanitària.
c. Quan, d’acord amb l’ordenament jurídic vigent, hi hagi qualsevol altra persona
física o jurídica obligada al pagament.
d. Totes les respostes són correctes.
42. Mesures de protecció en les instal·lacions elèctriques…(Pàg. 49)
a. Garantir la impossibilitat de contactes fortuïts amb elements o parts en tensió de les

instal·lacions o equips.
b. La protecció diferencial; limita el corrent de defecte a terra al valor de la seva
sensibilitat com a màxim, el que disminueix la tensió de defecte fins a límits segurs.
c. Les instal·lacions deuen ser manipulades pel personal qualificat, d'igual manera que
les revisions periòdiques que deuen dur-les a terme els especialistes.
d. Sempre comprovarem el bon estat de funcionament de qualsevol aparell abans
d'utilitzar-lo, que no estigui humit o existeixi humitat, els cables s'enrotllaran i es
desenrotllaran agafant la clavilla i no el cable.
43. La presència de gas en l'atmosfera d'un centre de treball pot arribar a certs
perills com ara la falta d’oxigen per desplaçament d'altres gasos, presència de
gasos tòxics i generació de mescles explosives….Quina resposta no és correcta?.
(Pàg. 50)
a. Revisions periòdiques de les connexions.
b. No sotmetre les canonades a tensions mecàniques i evitar les vibracions (sobretot en
proximitat d'aparells mòbils).
c. Fumar o fer foc en les zones perilloses.
d. Disposar d'una ventilació suficient i d'uns mitjans d'extinció d'incendis adequats.
e. En cas de qualsevol incident, el primer de tot és tallar el conducte del gas
44. Les característiques del subministrament d'aigua que arriba a un edifici
variarà en funció de la pressió o altura de la mateixa, el cabal i la velocitat. La
distribució interior en els edificis assegura la conducció de l'aigua des del
comptador o depòsit fins als punts d'utilització…Quina no és la resposta correcta?
(Pàg. 51)
a. S'afegirà clor o fluor en grans quantitats a l'aigua per fer més segur el seu consum.
b. Si s’utilitzen dues xarxes d'aigua; la industrial (normalment prové de fonts pròpies) i
la d'ús sanitari (subministrada), devem assegurar-nos que no s'interconnecten.
c. Comprovar la temperatura de l'aigua abans d'utilitzar-la, o en cas de fuga comprovar
si la canonada és d'aigua calent o no, per evitar cremades.
d. En els centres de treball l'aigua deu estar fàcilment accessible i en quantitat
suficient.
e. Si el terra és moll, per un cantó devem tenir cura amb les caigudes i per una altra
banda amb les instal·lacions elèctriques, que deuran ser protegides.
Página 14 de 73
f. En cas de qualsevol incident, el primer de tot és tallar el pas de l'aigua.
45. En els local on es realitzen treballs sedentaris la temperatura oscil·larà

entre…(Pàg. 52)
a. 14º C i 27 º C.
b. 17º C i 27 º C.
c. 14º C i 30 º C.
d. 12º C i 30 º C.
46. En els local on es realitzen treballs més lleugers la temperatura oscil·larà
entre…(Pàg. 52)
a. 14º C i 25 º C.
b. 17º C i 24 º C.
c. 14º C i 30 º C.
d. 12º C i 30 º C.
Página 15 de 73

TEMA 2
38. a
39. c
40. c
41. d
42. e
43. c
44. a
45. b
46. a
Página 16 de 73
TEMA 3
ATENCIÓ A LA CIUTADANIA. ATENCIÓ INTEGRAL: PERSONAL, TELEFÒNICA,
ESCRITA; ATENCIÓ AL PÚBLIC CULTURAMENT DIVERS. INICIATIVES.
RECLAMACIONS, QUEIXES, SUGGERIMENTS, AGRAÏMENTS I PETICIONS.
HABILITATS SOCIALS I COMUNICATIVES. EL DRET A LA INFORMACIÓ I LA
CONFIDENCIALITAT.
47. En qualsevol acte de comunicació intervenen diversos elements que configuren

el missatge i en determinen la comprensió. Un d’ells és l’emissor que es defineix
com … (Pàg. 56)
a. És qui rep el missatge.

b. És qui produeix el missatge.
c. És la informació que es facilita i es construeix amb els signes i les regles d‘un
codi(català, anglès, morse, etc.) conegut per l‘emissor i el receptor.
d. És el conjunt de regles i signes per comunicar-se.

el missatge i en determinen la comprensió. Un d’ells és el receptor que es defineix
com … (Pàg. 57)


el missatge i en determinen la comprensió. Un d’ells és el missatge que es defineix
com … (Pàg. 57)


el missatge i en determinen la comprensió. Un d’ells és el codi que es defineix com
… (Pàg.57)

Página 17 de 73

el missatge i en determinen la comprensió. Un d’ells és el canal que es defineix com
… (Pàg. 57)

b. És el mitjà per on es transmet el missatge. Pot ser oral, escrit, tecnològic, etc.
c. És qui produeix el missatge.
d. És la informació que es facilita i es construeix amb els signes i les regles d‘un
52. Com característica de l’atenció pública, la diferenciació es defineix com …(Pàg.

57)
a. Abans de dissenyar qualsevol política d‘atenció al públic és necessari conèixer en

profunditat les necessitats dels diferents segments de clients per poder satisfer les
seves expectatives, de manera que percebin, com a mínim, allò que esperen rebre.
b. Les organitzacions han d‘estar preparades per adaptar-se a possibles canvis.
c. L‘atenció al públic és un element de gestió estratègica per oferir un major valor
afegit al servei ofert.
d. Per a una correcta atenció al client s‘ha de combinar l‘orientació cap al treball
(procediments) i els resultats amb l‘orientació cap a les persones.
53. Com característica de l’atenció pública, el coneixement de les necessitats i

expectatives del client es defineix com …(Pàg. 57)

54. Com característica de l’atenció pública, la Flexibilitat i millora contínua es

defineix com …(Pàg. 57)

Página 18 de 73
55. Com característica de l’atenció pública, l’ Orientació al treball i al clients es
defineix com …(Pàg. 57)
a. Per a una correcta atenció al client s‘ha de combinar l‘orientació cap al treball
b. Abans de dissenyar qualsevol política d‘atenció al públic és necessari conèixer en
c. Les organitzacions han d‘estar preparades per adaptar-se a possibles canvis.
d. L‘atenció al públic és un element de gestió estratègica per oferir un major valor
56. En la comunicació verbal...(Pàg. 57)
a. La forma gramatical és tan important com el mateix contingut verbal de la

comunicació per aconseguir la imatge desitjada.
b. l‘estil de comunicació és tan important com el mateix contingut verbal de la
c. L‘elecció del context apropiat és tan important com el mateix contingut verbal de la
57. Quina no és una comunicació no verbal?... (Pàg. 57)
a. Els gestos.
b. La forma gramatical.
c. Les postures.
d. la imatge personal.
58. La comunicació no verbal no té com a funció...(Pàg. 58)
a. Emfatitza i completa el missatge verbal.

b. Expressa l‘estat d‘ànim i l‘afectivitat de l‘interlocutor.
c. No substitueix les paraules.
d. Ajuda a mantenir l‘atenció de l‘oient.
59. El procés de relació amb l’usuari té unes etapes consecutives...Quina no és la

resposta correcta. (Pàg. 58)
a. Acollida.
b. Escolta.
c. Raonament.
d. Missatge de resolució.
Página 19 de 73
60. Dintre de la divisió clàssica d’un discurs per estructurar un missatge, la
introducció és defineix com a...(Pàg. 58)
a. Conté una síntesi final, la repetició de les idees clau i, si és el cas, la concreció sobre
les accions immediatament posteriors que podrà fer l‘usuari si es tracta de donar-li
instruccions.
b. Contingut central del missatge. Pot tractar-se d‘una explicació, d‘una descripció
d‘un producte, d‘unes instruccions sobre tràmits, etc.
c. Una breu síntesi per verificar la demanda de l‘usuari pot servir com a introducció
del missatge de resposta.
d. És una oportunitat per demostrar disponibilitat oferint la col·laboració en altres
ocasions o bé per solucionar dubtes en les accions posteriors relacionades amb l‘ús
concret del servei que farà l‘usuari com a conseqüència de la seva consulta.
61. Dintre de la divisió clàssica d’un discurs per estructurar un missatge, El

desenvolupament és defineix com a...(Pàg. 58)
instruccions.
62. Dintre de la divisió clàssica d’un discurs per estructurar un missatge, la

Conclusió és defineix com a...(Pàg. 58)
instruccions.
Página 20 de 73
63. Dintre de la divisió clàssica d’un discurs per estructurar un missatge, el Comiat
és defineix com a...(Pàg. 59)
instruccions.
64. Quina són les actituds professionals necessàries per oferir una atenció al públic
de qualitat?. Quina resposta no és correcta...(Pàg. 59)
a. Actitud positiva:.
b. Actitud resolutiva.
c. Actitud intolerant.
d. Actitud receptiva.
65. L’actitud professional receptiva per oferir una atenció al públic de qualitat es
defineix com…(Pàg. 59)
a. Una actitud oberta i atenta, demostra disponibilitat d‘atenció i invita l‘interlocutor a

manifestar-se i a mantenir la continuïtat del diàleg.
b. Una actitud creativa, imaginativa i responsable dins d‘uns paràmetres de
racionalitat.
c. Una actitud flexible, té capacitat de relativitzar i de tenir en consideració la
diversitat de realitats i d‘opinions.
d. Una actitud constructiva en els seus raonaments i en les seves relacions.
66. L’actitud professional resolutiva per oferir una atenció al públic de qualitat es

b. Una actitud creativa, imaginativa i responsable dins d‘uns paràmetres de racionalitat.
c. Una actitud flexible, té capacitat de relativitzar i de tenir en consideració la diversitat de
realitats i d‘opinions.
67. L’actitud professional tolerant per oferir una atenció al públic de qualitat es

b. Una actitud creativa, imaginativa i responsable dins d‘uns paràmetres de racionalitat.
Página 21 de 73
c. Una actitud flexible, té capacitat de relativitzar i de tenir en consideració la diversitat de
68. L’actitud professional positiva per oferir una atenció al públic de qualitat es

b. Una actitud creativa, imaginativa i responsable dins d‘uns paràmetres de
racionalitat.
c. Una actitud flexible, té capacitat de relativitzar i de tenir en consideració la
diversitat de realitats i d‘opinions.
69. L’actitud professional persuasiva per oferir una atenció al públic de qualitat es
a. Una actitud analítica, respectuosa i cordial.

b. Una actitud oberta i atenta, demostra disponibilitat d‘atenció i invita l‘interlocutor a
c. Una actitud creativa, imaginativa i responsable dins d‘uns paràmetres de racionalitat.
d. Una actitud flexible, té capacitat de relativitzar i de tenir en consideració la diversitat de
70. Quina són les característiques pròpies de l’atenció telefònica que la distancien
de la comunicació presencial... Quina no és la resposta correcta.(Pàg. 59)
a. Mitja de comunicació fred i distant.

b. Exigeix major formalitat en la comunicació.
c. L’estil expressiu no és element clau de la comunicació.
d. El contingut de les paraules i la claredat són elements clau de la comunicació.
71. Quin no és un element bàsic en la comunicació telefònica...(Pàg. 59)
a. El missatge.
b. L’escolta passiva.
c. L’actitud.
72. L’actitud en atendre una trucada telefònica ha de ser. Quina resposta no es

correcta...(pàg. 59)
a. Amable i cortès mantenint un clima agradable i un tracte respectuós.

b. D’escolta passiva i estar pendent de qui parla.
c. Sensible davant les necessitats de l’usuari.
d. Responsable i mantenint la calma en tot moment.
Página 22 de 73
73. Què s’ha d’evitar i que es considera com actituds negatives en atendre als
usuaris?...(Pàg. 60)
a. Perquè perjudiquen la bona imatge de l’empresa.

b. No permeten una comunicació satisfactòria.
c. Les valoracions subjectives o els gestos davant altres clients.
74. De quantes fases consta el procés d’atenció telefònica?...(Pàg. 60)
a. 3.
b. 4.
c. 5.
d. 6.
75. L’acollida en el procés d’atenció telefònica...(Pàg. 60)
a. És la presentació i la presa de contacte.

b. A través del diàleg i l‘escolta activa recollim el màxim d‘informació, identifiquem
clarament la necessitat del client i li donem el servei que demanda o necessita.
c. És repassar l‘objectiu de la trucada, confirmar el tema de la conversa i les possibles
actuacions mútues. Ens hem d‘assegurar que el tema ha quedat resolt.
76. El procés de comunicació es podria resumir en tres concepte...(Pàg. 60)
a. Fer saber, saber i fer aquest ordre.

b. Saber, fer i fer saber per aquest ordre.
c. Saber, Fer i fer saber per aquest ordre.
77. Saber com un dels conceptes del procés de comunicació és...(Pàg. 60)
a. Aplicar aquesta informació.

b. Disposar d‘informació.
c. Demostrar que se sap i que aquest coneixement es posa a disposició de l‘
interlocutor.
78. Fer com un dels conceptes del procés de comunicació és...(Pàg. 60)

interlocutor.
Página 23 de 73
79. Fer saber com un dels conceptes del procés de comunicació és...(Pàg. 60)

interlocutor.
80. Com es fa a la recepció del centre d’una trucada telefònica?...(Pàg. 62)
a. Identificar del centre, en les trucades derivades, identificar el servei/unitat/persona.

b. Detecció de la necessitat.
c. Resolució de la demanda.
d. Totes les respostes són correctes
81. Com es fa l’atenció simultània presencial i telefònica?...(Pàg. 62)
a. Sempre que sigui possible cal separar l‘atenció directa de la telefònica.

b. Evitar despenjar el telèfon mentre s‘està atenent a una persona. Acabar d‘atendre i
contestar la trucada abans de començar una altra atenció directa.
c. Si resulta imprescindible agafar el telèfon mentre estem atenent una persona,
disculpar-se, davant la persona present, preguntar el motiu de la demanda i atendre
la petició si és urgent/breu o posposar-la, si és el cas, tot informant que serà atès/a al
més aviat possible, actuar amb prudència i tenint cura de les formes, ja que la
persona que tenim davant està sentint el que diem.
82. Quina resposta no és correcta en l’atenció telefònica?...(Pàg. 62)
a. Despenjar al més aviat possible

b. Si el pacient et tuteja, tu el pots tutejar.
c. Abans de deixar una persona en espera cal conèixer el motiu de la trucada. Podria
tractar-se d‘una emergència.
d. Evitar interrompre al ciutadà innecessària- ment i tenir una escolta activa.
83. Quina resposta no és correcta en l’atenció telefònica?...(Pàg. 62)
a. Quan deixem una persona en espera, no cal reprendre la trucada regularment per fer-
li saber que seguim pendents d‘ella.
b. Centrar-se en la trucada, evitant fer altres tasques simultàniament.
c. Mostrar seguretat i interès en la informació.
d. Proporcionar informació concreta i breu.
84. A quina edat ha de ser el mateix titular qui ha de trucar per anul·lar o
demanar informació de les visites pròpies...(Pàg. 63)
a. La edat de 12 anys.
b. La edat de 13 anys.
Página 24 de 73
c. La edat de 14 anys.
d. La edat de 16 anys.
85. El titular del dret a la informació és el pacient i, davant la sol·licitud

d‘informació per via telefònica, es fa necessària una identificació unívoca de la
persona que fa aquesta demanda. Pel que fa a la seguretat, les dades es classifiquen
en nivell. El nivell bàsic correspon a...(Pàg. 63)
a. Dades de caràcter personal (adreça, telèfon, CIP, etc.).

b. Dades administratives generals (habitació, asseguradora, etc.).
c. Dades de salut, d‘ideologia, etc.

en nivell. El nivell mitjà correspon a...(Pàg. 63)


en nivell. El nivell alt correspon a...(Pàg. 63)

88. Quan la persona que truca no és la persona interessada...(Pàg. 63)
a. Es poden proporcionar dades de caràcter personal, administratiu o sanitari.

b. Es poden proporcionar dades de caràcter personal, administratiu o sanitari però de
una manera molt restringida.
c. No es poden proporcionar dades de caràcter personal, administratiu o sanitari.
89. Quan la persona que truca és la persona interessada, per tal de comprovar la
veracitat de les dades caldrà demanar les dades següents i comprovar-les a la
nostra base de dades...(Pàg. 63)
a. El CIP.
b. El DNI.
Página 25 de 73
c. L’adreça i/o el telèfon.
90. Quina resposta és correcta ...(Pàg. 64)
a. Un cop comprovada la veracitat de les dades es poden facilitar dades de nivell bàsic.
b. Per a dades de nivell mitjà i alt s‘ha de recomanar la sol·licitud formal per escrit,
amb la documentació que l‘acrediti.
c. Es recomana que en la contesta no es faci referència de manera explícita a dades de
caràcter personal ni de salut que no hagin estat facilitades per l‘usuari mateix en la
seva petició.
91. El missatge de recepció per a la comunicació telefònica és molt senzill. Consta

de tres parts... Quina resposta no és correcta.(Pàg. 64)
a. Quan correspongui: - Per aquest tema haureu/haurà de trucar a... - Us/li dono el
telèfon i el nom...
b. Dir: - Aquest tema no el porto jo.
c. Identificació de qui atén la trucada: Us atén / L’atén [nom, precedit per l’article
el/la].
d. Invitació a parlar: Digueu-me / Digui’m
92. L’atenció escrita... Quina resposta no és correcta.(Pàg. 64)
a. Llenguatge molt específic i tècnic de caràcter oficial marcadament formal que busca
sempre la precisió.
b. Ha de ser un llenguatge molt tècnic de caràcter no oficial.
c. És un llenguatge impersonal, objectiu i de tracte respectuós.
d. S‘ha d‘utilitzar una redacció simple, clara i entenedora ja que el destinatari
normalment no te coneixements tècnics.
93. Els principals obstacles que podem trobar en l’atenció públic culturalment
divers...Quina resposta no és correcta. (Pàg. 13)
a. Percepció o procés pel qual es reuneix i s‘interpreta la informació de l‘entorn.

b. Prejudicis o actituds hostils o negatives cap a un usuari/client que es generen quan
es pren com a referència una dada o característica incompleta d‘aquest i es
generalitza posteriorment aquesta idea a la globalitat de la seva personalitat.
c. Cal adaptar la velocitat de parla a les característiques de la conversa. Vocalitzant i
parlant amb claredat.
d. Estereotips o s‘assignen característiques similars a qualsevol persona del grup sobre
el qual es tenen prejudicis, sense valorar que cada persona té unes característiques
pròpies i diferenciades de la resta.
Página 26 de 73
94. La Instrucció sobre reclamacions i suggeriments és ... (Pàg. 65)
a. La Instrucció 2/2004.
b. La Instrucció 3/2004.
c. La Instrucció 4/2004.
d. La Instrucció 5/2004.
95. La Iniciativa es defineix com...(Pàg.65)
a. Els actes dels ciutadans i ciutadanes mitjançant els quals fan una proposta a
l‘administració.
b. L'expressió de l'opinió de l'usuari en relació amb un acte o procés assistencial.
c. La proposta o opinió que pugui fer qualsevol usuari del CatSalut per tal de millorar
aspectes estructurals o de funcionament dels serveis oferts.
96. La Reclamació es defineix com...(Pàg. 66)
l‘administració.
97. El suggeriment es defineix com...(Pàg. 66)
l‘administració.
98. Pel que fa a les reclamacions adreçades a les entitats proveïdores, uns dels
requeriments mínims són els següents...(Pàg. 66)
a. Codi d‘identificació personal (CIP), nom i cognoms del reclamant. En cas que no hi
consti el CIP, caldrà que també hi consti la data de naixement i el sexe.
b. Codi d‘identificació personal (CIP), nom i cognoms de la persona objecte dels fets
que motiven la reclamació. En cas que no hi consti el CIP, caldrà que també hi
consti la data de naixement i el sexe.
c. Data, hora i lloc dels fets i Data de la reclamació.
Página 27 de 73
99. Les entitats proveïdores han de donar resposta per escrit a l'usuari en totes les
reclamacions formulades per escrit. En qualsevol cas, l'entitat proveïdora s'ha de
posar en contacte amb l'usuari en un termini ordinari ... (Pàg. 68)
a. Màxim de 7 dies i ha de donar una resposta definitiva en un termini màxim de sis

mesos.
b. Màxim de quinze dies i ha de donar una resposta definitiva en un termini màxim de
sis mesos.
c. Màxim de 3 setmanes i ha de donar una resposta definitiva en un termini màxim de
sis mesos.
d. màxim d’un mes i ha de donar una resposta definitiva en un termini màxim de sis
mesos.
100. Les entitats proveïdores de serveis sanitaris han d‘utilitzar, sempre que sigui
possible, l‘aplicatiu de gestió de les reclamacions del qual disposa...(Pàg. 66)
a. L’ICS.
b. El SISCAT.
c. El Catsalut.
d. Els centres concertat.
101. En cas que no sigui possible utilitzar l‘aplicatiu de gestió de les reclamacions,
caldrà lliurar mensualment la informació al CatSalut...(Pàg. 67)
a. Entre el dia 1 i el dia 7 de cada mes, d‘acord amb la forma i els requeriments tècnics
i de continguts de la informació establerts pel CatSalut (si s‘utilitza l‘aplicatiu no
caldrà portar a terme aquest lliurament).
b. Entre el dia 1 i el dia 10 de cada mes, d‘acord amb la forma i els requeriments
tècnics i de continguts de la informació establerts pel CatSalut (si s‘utilitza
l‘aplicatiu no caldrà portar a terme aquest lliurament).
c. Entre el dia 1 i el dia 15 de cada mes, d‘acord amb la forma i els requeriments
d. Entre el dia 1 i el dia 21 de cada mes, d‘acord amb la forma i els requeriments
102. Amb caràcter general, les reclamacions que s'adrecen al CatSalut poden
respondre a orígens diferents...(Pàg.67)
a. Els casos en què els usuaris no han rebut la satisfacció o reposició oportuna per part
de l'entitat proveïdora corresponent i s'adrecen posteriorment al CatSalut.
b. Quan el contingut de la reclamació fa referència a qüestions que ha de resoldre
directament el CatSalut.
c. Els casos en què els usuaris s'adrecen directament al CatSalut i la reclamació afecta
a una entitat proveïdora determinada.
Página 28 de 73
103. Les reclamacions s'han de tramitar...(Pàg. 67)
a. El lloc geogràfic de pertinença.

b. En el lloc en què l’usuari les hagi presentat per tal d'evitar-li trasllats i incomoditats.
c. En el registre del centre corporatiu ICS.
d. Cap resposta es correcta.
104. Els expedients generals per les reclamacions d‘usuaris en el marc de l‘atenció
sanitària han de ser custodiats i conservats per la unitat d‘atenció al ciutadà
durant...(Pàg. 67)
a. 5 anys.
b. 10 anys.
c. 15 anys.
d. 20 anys.
105. Tant el CatSalut com les entitats proveïdores de serveis sanitaris contractades
per aquest han de tenir un sistema de gestió dels suggeriments. Els sistemes de
gestió dels suggeriments respectius han de complir els requeriments mínims
següents...(Pàg. 67)
a. Tots els centres, serveis o establiments sanitaris han de disposar d'un lloc adient on
es puguin presentar els suggeriments adreçats pels usuaris.
b. S'ha de disposar dels fulls de suggeriments necessaris per tal que els usuaris puguin
expressar la seva opinió.
c. Aquests fulls han de tenir espai suficient perquè l'usuari pugui exposar l'opinió o el
suggeriment i espai per a la identificació de la persona que el fa, tenint en compte
que en aquests casos la identificació és voluntària.
106. És convenient que els suggeriments formulats per escrit generin una resposta
escrita a l‘usuari, tant per agrair-lo com per contestar al suggeriment. Aquesta
resposta s’ha de donar en...(Pàg. 68)
a. Un termini ordinari de 7 dies. No obstant això, el termini màxim per contestar és de

sis mesos.
b. Un termini ordinari de quinze dies. No obstant això, el termini màxim per contestar
és de sis mesos.
c. Un termini ordinari de 21 dies. No obstant això, el termini màxim per contestar és
de sis mesos.
d. Un termini ordinari d’un mes. No obstant això, el termini màxim per contestar és de
sis mesos.
Página 29 de 73
107. Definició i classificació de les reclamacions, les reclamacions assistencials És
l'expressió de l'opinió de l'usuari...(Pàg. 68)
a. Referida a un acte o procés assistencial en la seva totalitat, que ha dut a terme un

professional o un equip sanitari per donar solució a un problema de salut, manifestat
com a tal pel mateix usuari.
b. Referida a les relacions interpersonals pròpies de qualsevol organització que presta
uns serveis.
c. Referida a la comunicació verbal o escrita, tant del procés assistencial com de les
normes institucionals, com també de les diferents ofertes de serveis i drets i deures
de l'usuari.
d. Referida a la planificació, ordenació, coordinació o resolució de les diferents
estructures i circuits que proporcionen capacitat funcional a l'entitat proveïdora i/o al
conjunt de la xarxa assistencial.
108. Definició i classificació de les reclamacions, les reclamacions de tracte És


uns serveis.
de l'usuari.
109. Definició i classificació de les reclamacions, les reclamacions d’informació És


uns serveis.
de l'usuari.
Página 30 de 73
110. Definició i classificació de les reclamacions, les reclamacions d’organització És

uns serveis.
de l'usuari.
111. La comunicació com a procediment de queixes es...(Pàg. 69)
a. La informació relativa al tractament de les queixes ha d‘estar disponible pels clients,

reclamats i parts interessades.
b. Comunicada la queixa inicial, aquesta s‘ha de registrar amb la informació de suport i
amb un codi únic d‘identificació.
c. S‘ha de fer un seguiment de la queixa al llarg de tot el procediment.
d. La recepció de cada queixa ha de ser notificada immediatament al reclamant (per
telèfon, correu postal o correu electrònic).
112. La Recepció de la queixa com a procediment de queixes es...(Pàg. 69)
a. La informació relativa al tractament de les queixes ha d‘estar disponible pels clients,

reclamats i parts interessades.
b. Comunicada la queixa inicial, aquesta s‘ha de registrar amb la informació de suport i
amb un codi únic d‘identificació.
c. S‘ha de fer un seguiment de la queixa al llarg de tot el procediment.
d. La recepció de cada queixa ha de ser notificada immediatament al reclamant (per
telèfon, correu postal o correu electrònic).
113. La recepció de la queixa representa registrar-la, aquest registre ha

d’incloure...(Pàg. 69)
a. Una descripció de la queixa i les dades de suport corresponents.

b. La solució sol·licitada.
c. Els productes o pràctiques de l‘organització objecte de la queixa.
d. La data límit per a la resposta, dades sobre la unitat administrativa i Acció
immediata duta a terme (si n´hi ha).
Página 31 de 73
114. Cadascuna de les queixes ha de ser avaluada en els termes següent...(Pàg. 69)
a. Severitat, implicacions de seguretat.

b. Complexitat, impacte i necessitat.
c. impossibilitat d‘una acció immediata.
115. La resposta de la queixa com a procediment de queixes es...(Pàg. 69)
a. L‘organització ha d‘oferir una resposta de la manera més àgil possible,

corregir el problema i prevenir que es repeteixi en el futur.
b. La decisió o qualsevol acció realitzada en relació amb la queixa, que sigui pertinent
per al reclamant o per al personal relacionat, s‘ha de comunicar immediatament.
c. Si el reclamant accepta la decisió o l‘acció proposada, la queixa s‘ha de resoldre i
registrar.
116. La comunicació de la decisió de la queixa com a procediment de queixes

es...(Pàg. 69)
a. L‘organització ha d‘oferir una resposta de la manera més àgil possible, corregir el

problema i prevenir que es repeteixi en el futur.
registrar.
117. El Tancament de la queixa com a procediment de queixes es...(Pàg. 69)
a. L‘organització ha d‘oferir una resposta de la manera més àgil possible, corregir el

problema i prevenir que es repeteixi en el futur.
registrar.
118. L’agraïment del ciutadà davant l’administració es defineix com...(Pàg. 69)
a. Qualsevol manifestació de satisfacció d‘un ciutadà envers una situació, acció o

servei efectuat dins de les competències i funcions de l‘administració públic.
b. Són els actes del ciutadà o ciutadana on demana quelcom a l‘administració.
c. Una petició mitjançant la qual es posen en coneixement de l‘Administració uns fets
que poden ser constitutius d‘infracció administrativa a fi que, si escau,
l‘Administració competent actuï corregint els fets il·lícits.
Página 32 de 73
d. Sol·licituds de persones consumidores i usuàries, empreses, entitats associatives o
altres organismes o entitats de caràcter tant públic com privat, a fi que se‘ls faciliti
algun aclariment o se‘ls resolguin dubtes.
119. La petició del ciutadà davant l’administració es defineix com...(Pàg. 69)

120. La denúncia del ciutadà davant l’administració es defineix com...(Pàg. 70)

121. La consulta del ciutadà davant l’administració es defineix com...(Pàg. 70)

122. Una sol·licitud o instància es defineix com...(Pag. 70)
a. Una petició mitjançant la qual es posen en coneixement de l‘Administració uns fets

Página 33 de 73
c. Document per mitjà del qual la persona interessada inicia un procediment
administratiu per demanar o proposar quelcom a l‘administració.
123. Quines reclamacions s’han de derivar a l’Assessoria Jurídica de l’ICS (Centre

Corporatiu) o en els àmbits on s‘hagi desenvolupat la gerència territorial, s’han
d’enviar a l’assessoria jurídica d’aquest territori...(Pàg. 70)
a. Reclamacions de responsabilitat patrimonial.´

b. Reclamacions per pèrdues o trencament d‘ulleres o pròtesis, caigudes, errors en la
graduació, robatoris o accidents a les instal·lacions.
c. Reclamacions prèvies a la via judicial.
124. Quina resposta es correcta quan parlem de la recepció i/o acollida de la

reclamació?...Pàg. 71)
a. La persona usuària si no té raó no tindrà dret a presentar una reclamació.

b. La persona usuària sempre té dret a presentar una reclamació, tingui o no raó en la
seva demanda.
c. La presentació de les reclamacions s‘ha de poder fer a qualsevol centre o servei de
l‘Institut Català de la Salut.
d. Ha de poder presentar les reclamacions durant tot l‘horari de funcionament dels
centres o serveis.
124. Si el motiu de la reclamació no pertany al lloc de recepció...(Pàg. 72)
a. la reclamació s‘ha de registrar sense la codificació de motiu i s‘ha de trametre al lloc

corresponent, informant l‘usuari o usuària oportunament d‘aquest enviament.
b. Si pertany a un altre proveïdor s‘ha d‘enviar a la regió del Servei Català de la Salut,
excepte en els casos dels productes intermedis que gestiona l‘ICS.
c. La reclamació s’ha de registrar amb codificació de motiu.
d. Les respostes a i b són correctes.
125. Si un usuari o usuària vol presentar una reclamació escrita i demana que se li
escrigui, cal assegurar que la lectura i la signatura del document es faci en
presència de...(Pàg. 72)
a. 1 testimoni.
b. 2 testimonis.
c. 3 testimonis.
d. Cap testimoni.
Página 34 de 73
126. El Comunicat de la recepció o justificant de recepció de la reclamació, es
lliura a la persona usuària...(Pàg.72)
a. Abans de 10 dies naturals. És recomanable fer-ho durant les primeres 72 hores

hàbils.
b. Abans de 7 dies naturals. És recomanable fer-ho durant les primeres 72 hores hàbils.
c. Abans de 5 dies naturals. És recomanable fer-ho durant les primeres 48 hores hàbils.
d. Abans de 30 dies naturals. És recomanable fer-ho durant les primeres 72 hores
hàbils.
127. El tancament del cas i comunicat a la persona usuària de la decisió que s‘ha
pres sobre la seva reclamació...(Pàg.72)
a. Abans de 7 dies.
b. Abans de 15 dies.
c. Abans de trenta dies.
d. Abans de 90 dies.
128. En el cas de les reclamacions de tracte, el termini màxim de resposta

s’estableix...(Pàg. 73)
a. En 7 dies.
b. En 15 dies.
c. En 30 dies.
d. En 90 dies.
129. Els responsables han de fer arribar les al·legacions a la queixa per escrit a la
persona encarregada de gestionar-la; en el cas de reclamacions de tracte...(Pàg. 73)
a. En un termini màxim de 7 dies laborables.

b. En un termini màxim de 15 dies laborables.
c. En un termini màxim de 30 dies laborables.
d. En un termini màxim de 90 dies laborables.
130. Els expedients complets de la documentació de totes les reclamacions escrites

cal conservar-los durant...(Pàg.74)
a. Durant un mínim de 3 anys.

b. Durant un mínim de 5 anys.
c. Durant un mínim de 10 anys.
d. Durant un mínim de 15 anys.
131. l’usuari/a expressa la queixa...(Pàg. 74)
a. Per escrit.
b. Oralment.
c. Per escrit i oralment.
Página 35 de 73
132. Els fulls de queixes recollits s’han de conservar...(Pàg.74 )
a. 3 anys.
b. 5 anys.
c. 10 anys.
d. 15 anys.
133. Els suggeriments...Quina resposta és correcta. (Pàg. 75)
a. Poden ser presentats anònimament.

b. No hi ha cap requeriment quant a la documentació.
c. Es pot presentar per correu postal, en persona, per correu electrònic o fax.
134. Dels suggeriments formulats per escrit se n‘ha d‘enviar una resposta en un
termini ordinari de...(Pàg. 76)
a. Menys de 30 dies.
b. Menys de 15 dies.
c. Menys de 5 dies.
d. Menys de 10 dies.
135. El més probable és que en els suggeriments, la resposta i/o la resolució es facin
simultàniament...(Pàg. 76)
a. Abans de 5 dies. Però si el cas ho requerís, caldria donar una resolució o resposta
definitiva abans del termini màxim de 30 dies.
b. Abans de 10 dies. Però si el cas ho requerís, caldria donar una resolució o resposta
c. Abans de 15 dies. Però si el cas ho requerís, caldria donar una resolució o resposta
d. Abans de 30 dies. Però si el cas ho requerís, caldria donar una resolució o resposta
136. La resposta o la comunicació de recepció dels agraïments, cal que es faci

…(Pàg. 77)
a. Abans de 7 dies.
b. Abans de 15 dies.
c. Abans de 30 dies.
d. Abans de 45 dies.
137. Els components motors de les habilitats socials están diferenciats en subgrups
que són…(Quina resposta no és correcta)…(Pàg. 78)
a. Els components verbals.

b. Els components lingüístics.
c. Els components no verbal.
d. Els components para lingüístics.
Página 36 de 73
138. Alguns dels components paralinguïstics són...Quina resposta no és correcta.

(Pàg. 78)
a. El volum i el to.
b. La fluïdesa de la parla.
c. Els gestos.
d. La velocitat de parla.
139. Dins dels components cognitius, que condicionen la manera com cada persona
s’enfronta a la situació comunicativa o d'interacció. Com és defineix la
competència cognitiva...(Pàg. 78)
a. Fa referència a la capacitat de la persona per transformar i utilitzar la informació,

tant la relativa al repertori de conductes com als senyals de l'entorn que les
condicionen.
b. Tenen relació amb la percepció, interpretació i experimentació de la realitat que fa
cada persona, i com aquests elements condicionen la seva posició en la interacció.
c. Cada persona dóna valor a un tipus d'estimulació o altre, i també dóna un valor
determinat a les conseqüències de la conducta pròpia.
d. Fan referència a la capacitat de la persona per actuar sobre la situació en la qual es
produeix la interacció per tal d'adequar-la als objectius que s'ha proposat.
s’enfronta a la situació comunicativa o d'interacció. Com és defineix Estratègies de
codificació i constructes personal...(Pàg.78)

condicionen.
s’enfronta a la situació comunicativa o d'interacció. Com és defineix Preferències i
valors subjectiu...(Pàg. 78)

condicionen.
Página 37 de 73
s’enfronta a la situació comunicativa o d'interacció. Com és defineix Sistemes i
plans de regulació...(Pàg. 78)

condicionen.
143. Dintre dels components afectivoemocionals, El comportament de la persona

en les relacions socials depèn de...Pàg. 78)
a. Les capacitats de les persones.

b. Els coneixements i estratègies de les persones.
c. Les destreses cognitives com de la disposició, la intenció i la motivació de la
persona.
144. Són algunes habilitats comunicatives... (Pàg. 79)
a. Escoltar activament.
b. Postura i moviments naturals.
c. Resumir
d. Veu i pronunciació.
145. El dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el

coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per
a...(Pàg.81)
a. La seguretat pública.
b. Els drets dels menors d‘edat.
c. La intimitat i els altres drets privats legítims.
d. El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial.
146. Les sol·licituds d‘accés a la informació pública es poden presentar per

qualsevol mitjà, inclosos els electrònics, sempre que permetin deixar constància
dels requisits. Una vegada presentada la sol·licitud, s‘ha de notificar al sol·licitant
la recepció de la sol·licitud indicant. Quina resposta no és correcta..(Pag. 83)
a. El dia de recepció.
b. L‘òrgan responsable de resoldre-la.
c. La data mínima per a resoldre.
d. La persona responsable de la tramitació.
Página 38 de 73
147. Quines resolucions poden ser objecte de reclamació gratuïta i voluntària
davant la Comissió de Garantia del Dret d‘Accés a la Informació Públic
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d‘accés a la
informació pública resolt objecte?...(Pàg. 84)
a. Les resolucions expresses en matèria d‘accés a la informació pública.

b. Les resolucions presumpte en matèria d‘accés a la informació pública.
c. Si s’escau, les resolucions que resolguin el recurs de reposició.
148. Cal tenir en compte que el dret a la confidencialitat no és absolut i hi estan

reconegudes diferents excepcions, entre les quals cal destacar les següents...Quina
resposta no és correcta.(Pàg. 84)
a. Quan el professional consideri oportú no tenir en compte el dret a la confidencialitat.

b. Quan mantenir la confidencialitat pot significar un perill o perjudici rellevant per a
altres persones.
c. Quan el mateix pacient autoritzi la revelació d'informació a tercers, la qual cosa no
significa l‘obligació del professional de facilitar-la.
d. Quan mantenir la confidencialitat esdevingui un perjudici per al mateix pacient, la
qual cosa és especialment important en el cas de maltractaments.
Página 39 de 73

TEMA 3
47. b 89. d 131. b

48. a 90. d 132. b
49. c 91. b 133. d
50. d 92. b 134. c
51. b 93. c 135. a
52. c 94. b 136. b
53. a 95. a 137. b
54. b 96. b 138. c
55. a 97. c 139. a
56. d 98. d 140. b
57. b 99. b 141. c
58. c 100. c 142. d
59. c 101. a 143. d
60. c 102. d 144. e
61. b 103. b 145. e
62. a 104. a 146. c
63. d 105. d 147. d
64. c 106. b 148. a
65. a 107. a
66. b 108. b
67. c 109. c
68. d 110. d
69. a 111. a
70. c 112. b
71. b 113. e
72. b 114. d
73. d 115. a
74. a 116. b
75. a 117. c
76. c 118. a
77. b 119. b
78. a 120. c
79. c 121. d
80. d 122. c
81. d 123. d
82. b 124. d
83. a 125. b
84. c 126. c
85. a 127. c
86. b 128. b
87. c 129. a
88. c 130. b
Página 40 de 73
TEMA 4
HISTÒRIES CLÍNIQUES: CONCEPTE I CONFIDENCIALITAT. TÈCNIQUES DE
CONTROL, D’ARXIU I DOCUMENTACIÓ: CONSERVACIÓ I DESTRUCCIÓ DE
DOCUMENTS. GESTIÓ DE DOCUMENTS ELECTRÒNICS.
149. La història clínica…(Pàg. 85)
a. Recull el conjunt de documents relatius al procés assistencial de cada malalt tot

identificant els metges i la resta de professionals assistencials que hi han intervingut.
b. És un instrument destinat fonamentalment a ajudar a garantir una assistència
adequada al pacient.
c. S‘ha de procurar la màxima integració possible de la documentació clínica de cada
pacient.
d. Totes les respostes són correcte.
150. Quina llei regula el Dret d’informació concernent la salut i l‘autonomia del
pacient i la documentació clínica… (Pàg.85)
a. Llei 20/2000, de 29 de desembre.

b. Llei 21/2000, de 29 de desembre.
c. Llei 22/2000, de 29 de desembre.
d. Llei 23/2000, de 29 de desembre.
151. De la història clínica s'ha de conservar, juntament amb les dades

d'identificació de cada pacient, com a…(Pàg. 86)
a. Mínim durant 5 anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.

b. Mínim durant 10 anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.
c. Mínim durant 15 anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.
d. Mínim durant 20 anys des de la data d'alta de cada procés assistencial.
152. De la història clínica s'ha de conservar, juntament amb les dades

d'identificació de cada pacient, algunes de la documentació següent…(Pàg. 86)
a. Els fulls de consentiment informat, els informes d'alta, els informes quirúrgics i el
registre de part.
b. Les dades relatives a l'anestèsia, els informes d'exploracions complementàries.
c. Els informes de necròpsia, els informes d'anatomia patològica.
153. El pacient té dret d'accés a la seva història clínica, quina és el termini de

lliurament de la documentació clínica… (Pàg. 92)
a. En un termini màxim de 10 dies hàbils.

b. En un termini màxim de 15 dies hàbils.
c. En un termini màxim de 20 dies hàbils.
d. En un termini màxim de 30 dies hàbils.
Página 41 de 73
154. El pacient menor de edat emancipat (amb acreditació legal de l’emancipació
corresponent) o major de setze anys…Quina resposta és correcta. (Pàg. 92)
a. S'ha de lliurar la documentació clínica al pacient mateix.

b. Quan el professional sanitari que l‘atén considera que el menor no és competent, ni
intel·lectualment ni emocionalment, per entendre l‘abast de la intervenció sobre la
seva salut, es requereix que ho posi en coneixement del seu pare, mare o
representants legals.
c. Quan el professional sanitari que l‘atén considera que el menor és competent,
intel·lectualment i emocionalment, per entendre l‘abast de la intervenció sobre la
seva salut, el seu consentiment és vàlid i suficient per accedir a la documentació
clínica que es lliurarà al mateix pacient.
155. Els Menors de setze anys no competent…Quina resposta és correcta. (Pàg.

93)

156. Els Menors de setze anys competent…Quina resposta és correcta. (Pàg. 93)

157. Quina Llei, regula la conservació la historia clínica bàsica reguladora de

l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i
documentació clínica.? (Pàg. 93)
a. Llei 41/2002, de 14 de novembre.

b. Llei 40/2002, de 14 de novembre.
c. Llei 42/2002, de 14 de novembre.
d. Llei 43/2002, de 14 de novembre.
Página 42 de 73
158. En el supòsit que el pacient sol·liciti còpia de la història clínica íntegra, el
servei encarregat de tramitar la sol·licitud ha d'avisar el professional
responsable…(Pàg. 95)
a. Que tindrà un termini de 2 dies per revisar la documentació a l'efecte de la possible

limitació al dret d’accés.
b. Que tindrà un termini de 3 dies per revisar la documentació a l'efecte de la possible
c. Que tindrà un termini de 4 dies per revisar la documentació a l'efecte de la possible
d. Que tindrà un termini de 5dies per revisar la documentació a l'efecte de la possible
159. Quina llei regula el concepte d’arxius i gestió de documents?
a. La llei 10/2001, de 13 de juliol.

b. La llei 11/2001, de 13 de juliol.
c. La llei 15/2001, de 13 de juliol.
d. La llei 18/2001, de 13 de juliol.
160. L’article 13.2 de quina llei regula limitar el dret d’accés a la documentació
clínica en els 2 supòsits : interès de tercer i apreciació subjectiva del
professional...(Pàg. 95)
a. La llei 20/2000, de 29 de desembre.

b. La llei 21/2000, de 29 de desembre.
c. La llei 22/2000, de 29 de desembre.
d. La llei 23/2000, de 29 de desembre.
161. Els arxius històrics hauran d’acollir… (Pàg. 97)

a. La documentació semiactiva que sigui objecte d’ús molt infreqüent.
b. La documentació històrica que, transcorreguda la seva vigència administrativa i
prèviament a l’aplicació de la tria corresponent, s’hagi de conservar de manera
permanent.
c. Els departaments o ens que han generat o rebut la documentació dipositada als
arxius històrics han de ser informats periòdicament de les consultes que els
particulars i els investigadors realitzin de la documentació mentre romangui en fase
semi-activa i del procés de tria i avaluació a què la documentació sigui sotmesa.
162. La documentació podrà romandre en la fase semiactiva … (Pàg. 98)

a. Com a màxim fins als 30 anys d’haver estat generada o rebuda pel departament o
ens corresponent.
b. Com a màxim fins als 20 anys d’haver estat generada o rebuda pel departament o
ens corresponent.
Página 43 de 73
c. Com a màxim fins als 15 anys d’haver estat generada o rebuda pel departament o
ens corresponent.
d. Com a màxim fins als 10 anys d’haver estat generada o rebuda pel departament o
ens corresponent.
163. Quina Llei regula el procediment administratiu comú de les administracions
publiques…(Pàg. 98)
a. Llei 38/2015, d’1 d’octubre.
b. Llei 39/2015, d’1 d’octubre.
c. Llei 40/2015, d’1 d’octubre.
d. Llei 41/2015, d’1 d’octubre.
164. Fases del procés d’arxivament. En el procés d’arxivament es poden distingir

les fases següents…(Pàg. 99)
a. Registre de la documentació
b. Classificació i ordenació
c. Codificació
d. Prearxivament, Arxivament i custodia
165. El cicle de vida d’un document és el conjunt d’etapes compreses entre el
moment de la seva creació i el de la seva destrucció…(Pàg. 101)
a. La creació del document.
b. La classificació, ordenació i utilització dels documents.
c. L’arxivament i conservació.
d. La transferència.
e. L’eliminació.
f. Totes les respostes són correctes.
166. Com Etapa del cicle de vida dels documents la creació del document es
defineix...(Pàg. 101)
a. És la primera etapa, l’origen.
b. Si el posseïdor final del document no és qui l’ha originat, aquesta etapa s’inicia un
cop aquell el rep. Una classificació i ordenació apropiades dels documents rebuts
permetrà, després, treballar amb ells de manera òptima.
c. Quan la freqüència d’ús dels documents disminueix, aquests es transfereixen a
noves localitzacions on s’accedeix menys. Això es fa amb l’objectiu d’agilitar la
cerca dels documents que sí que tenen un ús més freqüent.
d. Quan la documentació ja no aporta pràcticament cap valor, s’elimina per estalviar en
costos.
167. Com Etapa del cicle de vida dels documents la classificació, ordenació i
utilització dels documents es defineix...(Pàg. 101)
Página 44 de 73
costos.
168. Com Etapa del cicle de vida dels documents la transferencia es defineix...(Pàg.
101)
costos.
169. Com Etapa del cicle de vida dels documents l’eliminació es defineix...(Pàg.
101)
costos.
170. Seguint el criteri del cicle de vida ens trobem els tipus d’arxius
següents…(Pàg. 101)
a. Actius.
b. Semiactius.
c. Passius.
171. Seguint el criteri del cicle de vida ens trobem els tipus d’arxius com Actius
que …(Pàg. 101)
a. S’hi conserven documents d’ús freqüent.
b. Contenen documentació que no té un us freqüent i que té una antiguitat relativa.
Página 45 de 73
c. És on va a parar la documentació quan es poc probable que torni a ser consultada
però, tanmateix, es considera necessari conservar-la.
172. Seguint el criteri del cicle de vida ens trobem els tipus d’arxius com
SemiActius que …(Pàg. 101)
173. Seguint el criteri del cicle de vida ens trobem els tipus d’arxius com Passius
que …(Pàg. 101)
174. Quin Decret regula sobre accés, avaluació i tria de documents.
a. DECRET 13/2008, de 22 de gener.
b. DECRET 14/2008, de 22 de gener.
c. DECRET 15/2008, de 22 de gener.
d. DECRET 16/2008, de 22 de gener.
175. Als efectes del DECRET 13/2008, de 22 de gener, s’enten per accés…( Pàg.
112)
a. La visualització de la informació continguda en un document.

b. Funció destinada a determinar el valor cultural, informatiu o jurídic dels documents per tal
de decidir-ne sobre la conservació o eliminació.
c. Conjunt de documents organitzats d'acord amb un sistema de classificació o conservats com
a una unitat pel fet de ser el resultat d'un mateix procés de formació o de classificació, o de
la mateixa activitat, o perquè tenen una mateixa tipologia; o per qualsevol altra relació
derivada de la seva producció, recepció o ús.
d. La destrucció o supressió d'informació o documents per qualsevol sistema que impossibiliti
la seva recuperació o posterior accés i utilització.
e. Operació per la qual en un conjunt de documents se separen els que presenten un interès
històric d'aquells que no tenen més que una utilitat administrativa temporal i que poden ser
eliminats a l'acabament del termini que s'hagi establert.
Página 46 de 73
176. Als efectes del DECRET 13/2008, de 22 de gener, s’enten per avaluació …(
Pàg. 112)

177. Als efectes del DECRET 13/2008, de 22 de gener, s’enten per Sèrie
documental…( Pàg. 112)

178. Als efectes del DECRET 13/2008, de 22 de gener, s’enten per Eliminació …(
Pàg. 112)

Página 47 de 73
179. Als efectes del DECRET 13/2008, de 22 de gener, s’enten per Tria …( Pàg.
112)

Página 48 de 73

TEMA 4
149. .d
150. b
151. c
152. d
153. c
154. a
155. b
156. c
157. a
158. b
159. a
160. b
161. d
162. a
163. b
164. e
165. f
166. a
167. b
168. c
169. d
170. d
171. a
172. b
173. c
174. a
175. a
176. b
177. c
178. d
179. e
Página 49 de 73
TEMA 5
INTRODUCCIÓ A LA INFORMÀTICA. OFIMÀTICA BÀSICA: 1) MICROSOFT
WORD, NIVELL BÀSIC: ELEMENTS DE L’ENTORN WORD, EDICIÓ BÀSICA DE
WORD, GESTIÓ DE FITXERS (OBRIR , DESAR I CREAR NOUS DOCUMENTS).
PLANTILLES. FORMATS DE CARÀCTER BÀSICS. CONTROL D’ALINEACIÓ I
SAGNATS. FORMAT DE PARÀGRAF, ESPAIS I SALTS DE LÍNEA. VISTES DE
PÀGINA . OPCIONS DE REVISIÓ GRAMATICAL. ORTOGRAFIA. CONFIGURAR
LA PÀGINA, IMPRIMIR DOCUMENTS I CONFIGURAR IMPRESSORA. MARGES I
SUBRALLATS. 2) MICROSOFT EXCEL. NIVEL BÀSIC: L’ENTORN DEL
PROGAMA EXCEL, CELLES, LLIBRES (CREAR, DESAR I RECUPERAR), RANG,
FILES I COLUMNES, CERCAR I REEMPLAÇAR, FORMAT DE CEL·LA, FORMAT
DE PÀGINA I IMPRESSIÓ, FULLS I LLIBRE, FORMULES I FUNCIONS,
FINESTRES.
180. Quina és la barra d’eines d’accés ràpid en el processador de text

Word?...(Temari Informàtica de Zelador Pàg. 4)
a. Conté opcions que són molt utilitzades en el treball de documents com la de

desar, desfer accions o refer-les. Es poden afegir o treure opcions
seleccionant-les des de la fletxeta que hi ha a la dreta de la barra d'eines
d'accés ràpid.
b. A la barra de títol sempre es veurà el nom del document amb el que estem
treballant seguit del nom de l'aplicació. Els documents creats en Microsoft
Word, per defecte, sempre tenen el nom de Document1, Document2,
Document3… fins que les desem amb el nom que desitgem.
c. Aquesta part ens mostrarà les diverses opcions que podem emprar amb el
Word classificades per categories (Fitxer, Inici, Inserció…).
d. També n'hi ha dues, vertical i horitzontal. Són els típics elements que
permeten desplaçar-nos per acabar de mostrar la informació que no cap en una
sola pantalla.
181. Quina és Barra de títol en el processador de text Word?...(Temari

Informàtica de Zelador Pàg. 4)

d'accés ràpid.
sola pantalla.
Página 50 de 73
182. Quina és Cinta o franja d'opcions en el processador de text


d'accés ràpid.
sola pantalla.
183. Quina són les Barres de desplaçament en el processador de text


d'accés ràpid.
sola pantalla.
184. Per copiar un bloc de text amb el processador Word, utilitzarem... (Temari
a. Control + Y
b. Control + C
c. Control + Z
d. Control + V
185. Per Desfer un bloc de text amb el processador Word, utilitzarem... (Temari
a. Control + Y
Página 51 de 73
b. Control + C
c. Control + Z
d. Control + V
186. Per Refer un bloc de text amb el processador Word, utilitzarem... (Temari
a. Control + Y
b. Control + C
c. Control + Z
d. Control + V
187. Per Engaxar un bloc de text amb el processador Word, utilitzarem...

(Temari Informàtica de Zelador Pàg. 28)
a. Control + Y
b. Control + C
c. Control + Z
d. Control + V
188. En Excel, un cop situats en una cel·la de la fila o columna respecte de la

qual voleu fer la inserció, aneu a la pestanya…(Temari Informàtica de Zelador
Pàg. 77)
a. Inici/Copia/Suprimeix
b. Inici/Celles/Suprimeix
c. Inici/Opcion enganxa/
d. Inici/Control + Fin/suprimeix
189. En excel per a eliminar un full...(Temari Informàtica de Zelador Pàg. 78)
a. Pestanya inici/Celles/desplegueu Suprimeix/Suprimeix full

b. Pestanya inici/Suprimeix full
c. Pestanya inici/Insereix full/Suprimeix full
e.
Página 52 de 73
TEST TEMARI INFORMÀTICA ZELADOR/A

TEMA 5
180. a
181. b
182. c
183. d
184. b
185. c
186. a
187. d
188. b
189. a
Página 53 de 73
TEMA 6
PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: RISCOS A L’ÀMBIT SANITARI. RISC BIOLÒGIC:
TIPUS D’AGENTS BIOLÒGICS, VIES D’ENTRADA I CONTAGI; ACTUACIONS
PREVENTIVES BÀSIQUES PEL QUE FA AL RISC BIOLÒGIC. FACTORS ASSOCIATS A
L’ERGONOMIA: MANIPULACIÓ DE CÀRREGUES, MOBILITZACIÓ I TRASLLAT DE
MALALTS. FACTORS DE RISC ESPECÍFICS ASSOCIATS A LA SEGURETAT: INCENDIS I
EXPLOSIÓ,PRODUCTES QUÍMICS, SEGURETAT VIAL I EQUIPS DE TREBALL.
ACTUACIONS EN CAS D’EMERGÈNCIA: INCENDIS. RISCOS PSICOSOCIALS:
ORGANITZACIÓ DEL TREBALL. JORNADES PERLLONGADES I TORNS. SITUACIONS
DE VIOLÈNCIA.
190. S’entén per factor de risc, tot objecte, substància, forma d’energia o
característica de l’organització del treball que pugui contribuir a produir danys
a la salut dels treballador...(Pàg. 131)
a. Factors associats a la seguretat.

b. Factors associats a la higiene industrial.
c. Factors associats a l‘ergonomia.
d. Factors associats a la psicosociològia.
191. Són tècniques que intenten prevenir o curar les lesions i malalties causades
pel treball...(Pàg.131)
a. La Seguretat en el Treball.
b. La Higiene Industrial.
c. L’Ergonomia.
d. La Psicosociològia.
192. La Seguretat en el treball es defineix...(Pàg. 131)
a. És el conjunt de tècniques i procediments que tenen com a finalitat detectar i

eliminar, o si més no reduir el risc que es produeixin accidents en el treball que
posin en perill la integritat física dels treballadors. Les inspeccions de seguretat,
l‘anàlisi dels mètodes de treball i la investigació dels accidents són les tècniques
més utilitzades.
b. És una tècnica no mèdica de prevenció que identifica, avalua i controla els factors
ambientals que estan presents en els llocs de treball i que poden produir malalties
professionals als treballadors. Detecta la presència de factors ambientals adversos,
els analitza i determina el seu grau de perillositat. Finalment recomana les mesures a
adoptar per a evitar el risc o reduir-lo.
c. És la ciència aplicada de caràcter multidisciplinari el seu objectiu és l‘adequació del
treball a la persona. Pretén millorar les condicions de treball a fi d‘evitar els efectes
negatius sobre la salut. També i en relació al concepte de salut més ampli, proposa
Página 54 de 73
la millora d‘aquells aspectes que poden incidir en l‘equilibri de la persona,
considerada en la seva totalitat i amb l‘entorn que l‘envolta.
d. Intenta prevenir els danys a la salut causats per l‘organització del treball quan
aquesta no tingui en compte al treballador com a persona (tasques monòtones i
repetitives, relacions impersonals).
193. La Higiene Industrial es defineix...(Pàg. 132)

més utilitzades.
194. L’Ergonomia es defineix...(Pàg. 132)

més utilitzades.
Página 55 de 73
195. La Psicosociològia es defineix...(Pàg. 132)

més utilitzades.
196. Quin Reial Decret regula la protecció dels treballadors contra els riscos
relacionats amb l’exposició a agents biològics durant el treball...(Pàg. 132)
a. Reial Decret 664/1997, de 12 de maig.

b. Reial Decret 665/1997, de 12 de maig.
c. Reial Decret 666/1997, de 12 de maig.
d. Reial Decret 667/1997, de 12 de maig.
197. Segons el Reial decret, els agents biològics es defineixen de la manera

següent…(Pàg. 132)
a. Macroorganisme.
b. Agents biològics.
c. Microorganisme
d. Cultiu cel·lular.
Página 56 de 73
198. En Quants grups es clasifiquen els agents biològics d’acord amb el risc
d’infecció… (Pàg. 132)
a. Patogenicitat: capacitat de l’agent per produir la malaltia.

b. Risc de contagi per al treballador.
c. Tipus de transmissió.
d. Probabilitat de propagació a la col·lectivitat.
e. Existència de tractament i/o profilaxi eficaç.
199. En quants grups es clasifiquen els agents biològics?.(Pàg. 132)
a. 2 grups.
b. 4 grups
c. 6 grups.
d. 8 grups.
200. Per què es produeixi una infecció cal que es donin simultàniament les
condicions següents…(Pàg. 134)
a. La presència d’un agent biològic en l’entorn.

b. Treballador exposat susceptible.
c. Mecanisme de transmissió adequat.
201. Vies d’entrada i contagi…(Pàg. 134)

a. Transmissió per l’aire.
b. Transmissió per gotes.
c. Transmissió per contacte.
d. Transmissió per via parenteral.
202. Específicament per evitar la transmissió per via parenteral s’ha de

manipular correctament el material tallant o punxant contaminat…Quina
resposta no és correcta.(Pàg. 135)
a. No s’ha de tocar mai les parts tallants o punxants.

b. No s’ha de reencapsular les agulles després del seu ús.
c. S’ha de llençar aquest tipus de material als contenidors de residus de grup III que
hauran d’estar en llocs accessibles (al costat d’on es realitza la tècnica.
d. És necessari utilitzar els sistemes de separació d’agulles i xeringues que incorporen
aquests contenidors (es por fer amb les mans).
e. Utilitzar, sempre que es pugui, material de bioseguretat.
Página 57 de 73
203. Tota càrrega esdevé un risc si es manipula en condicions ergonòmiques
desfavorables (allunyada del tronc, condicions ambientals desfavorables,
postures incorrectes, etc.) i si …(Pàg. 136)
a. Sobrepassa els 3 Kg.

b. Sobrepassa els 5 Kg.
c. Sobrepassa els 10 Kg.
d. Sobrepassa els 15 Kg.
204. Les càrregues constitueixen un risc en sí mateixes amb un pes

superior…(Pàg. 136)
a. A 15 Kg.
b. A 20 Kg.
c. A 25 Kg.
d. A 30 kg.
205. No s'haurien de manipular manualment, una única persona, càrregues

superiors…(Pàg. 136)
a. A 10 Kg.
b. A 15 Kg.
c. A 20 Kg.
d. A 25 Kg.
206. Sobre les càrregues, el risc vindrà derterminat per…(Pàg. 136)
a. Les característiques de la càrrega.

b. L'esforç físic necessari.
c. Les característiques del medi de treball.
d. Les exigències de l'activitat.
e. Les característiques individuals.
207. Les característiques individuals del risc en les càrregues, es defineixen com
a…(Pàg. 136)
a. Càrrega massa pesada o gran, massa voluminosa o difícil de subjectar, quan està en
equilibri inestable o corre risc de desplaçar-se, quan s’ha de sostenir amb torsió o
inclinació del tronc.
b. Quan s’ha de fer amb torsió o inclinació del tronc, quan pot comportar un moviment
brusc de la càrrega, si es realitza quan el cos està en posició inestable o s’ha de pujar
o baixar amb necessitat de modificar l’agafament.
c. Espai lliure insuficient, terra irregular, terra o punt de suport inestable, condicions
termohigromètriques i d’il· luminació inadequada, etc.
d. Esforços físics massa freqüents o prolongats, període insuficient de recuperació,
distàncies massa grans de transport, pujar o baixar, ritme imposat de treball.
e. Manca d’aptitud física, inadequació de robes o calçat, insuficiència de
coneixements, existència prèvia de patología lumbar.
Página 58 de 73
208. Les exigències de l'activitat del risc en les càrregues, es defineixen com a
…(Pàg. 136)
209. Les característiques del medi de treball del risc en les càrregues, es
defineixen com a …(Pàg. 136)
210. L'esforç físic necessari del risc en les càrregues, es defineixen com a …(Pàg.
136)
Página 59 de 73
211. Les característiques de la càrrega del risc en les càrregues, es defineixen
com a …(Pàg. 136)
212. La manipulació manual de carregues s’hauria de realitzar de la següent

manera…(Pàg. 137)
a. S’ ha de planificar sempre l’aixecament.
b. És necessari subjectar la càrrega fermament amb ambdues mans.
c. Mantingues la càrrega enganxada al cos.
d. Recolza la càrrega a mig camí.
213. S’ ha de planificar sempre l’aixecament vol dir en la manipulació manual

de carregues s’hauria de realitzar de la següent manera…(Pàg. 137)
a. Una vegada decidit aquest, s’ha d’aproximar la càrrega i col·locar els peus separats
un més avançat que l’altre. És necessari doblegar les cames mantenint l’esquena
recta, sense flexionar massa els genolls. Cal apropar el pes al cos i mantenir els
colzes i els braços pegats als costats. Donar el primer impuls amb les cames.
b. Assegurar els agafaments. Realitzar un agafament amb la base dels dits i el palmell
de la mà. En cas que aquest no sigui possible, utilizar un agafament segur. No s’ha
de girar el tronc, ni adoptar postures forçades. Cal evitar girar, essent preferible
moure els peus.
c. Durant tot l’aixecament.
d. Per poder canviar l’agafament, si l’aixecament és des del terra fins l’alçada de les
espatlles o més.
214. És necessari subjectar la càrrega fermament amb ambdues mans vol dir
que en la manipulació manual de carregues s’hauria de realitzar de la següent
manera…(Pàg. 137)
Página 60 de 73
moure els peus.
espatlles o més.
215. Mantingues la càrrega enganxada al cos vol dir que en la manipulació

manual de carregues s’hauria de realitzar de la següent manera…(Pàg. 137)
moure els peus.
espatlles o més.
216. Recolza la càrrega a mig camí en la manipulació manual de carregues

s’hauria de realitzar de la següent manera…(Pàg. 137)
moure els peus.
espatlles o més.
217. La mobilització de malalts provoca un esforç físic semblant a la mobilització

de càrregues pesades…(Pàg. 138)
a. De manera directa (aixecament, col·locació).

b. indirecta (pitjar, traccions, desplaçaments).
c. La diferència és que en aquest cas, la càrrega és una persona, i aquest fa que el risc
presenti unes característiques especials.
218. Hem de considerar les posicions més freqüents que s’utilitzen per facilitar
l’exploració, el tractament i la prevenció de lesions…(Pàg. 139)
a. Decúbit supíno.
b. Decúbit prono.
c. Decúbit lateral.
Página 61 de 73
d. Posició de Fowler.
219. La posición Decúbit supíno… (Pàg. 139)
a. El pacient es troba tombat sobre la seva esquena, amb els braços i cames estesos.
b. El pacient es troba sobre l’abdomen, amb les extremitats esteses i el cap girat cap a
un costat.
c. El pacient es troba reposant sobre un dels laterals del cos, amb l’esquena recta i els
braços flexionats pròxims al capdavant. La cama que reposa sobre el llit, es troba
lleugerament flexionada i l’altra roman flexionada a l’altura del maluc.
d. Posició de semisentat amb els genolls lleugerament flexionats i el respatller del llit
formant un angle de 45 graus.
220. La posición Decúbit prono… (Pàg. 139)
un costat.
221. La posición Decúbit Lateral… (Pàg. 139)
un costat.
222. La posición de Fowler… (Pàg. 139)
un costat.
Página 62 de 73
223. S'han de seguir les regles generals de transport vistes anteriorment. Anem a
veure les regles especials a seguir en els següents casos…Per a entrar a
l’ascensor. (Pàg. 142)
a. El zelador se situa a la capçalera del pacient de manera que el primer que avança són
els seus peus.
b. Quan arriba a l'ascensor ha d'obrir la porta i anar introduint la llitera per la part de la
capçalera.
c. En primer lloc, o sigui, entrarà el zelador primer i estirarà de la llitera, de manera
que la capçalera de la llitera entri en primer lloc.
224. S'han de seguir les regles generals de transport vistes anteriorment. Anem a
veure les regles especials a seguir en els següents casos…Per a sortir de
l’ascensor. (Pàg. 142)
a. El zelador obrirà la porta i començarà a treure la llitera pel costat dels peus evitant al
malalt cops de qualsevol classe..
b. Si l'ascensor fora prou ampli, girarà la llitera dintre, i sortirà estirant de la capçalera
evitant al malalt cops de qualsevol classe.
c. Una vegada en el passadís, es col·locarà al costat del cap del pacient des d’on
empenyerà cap endavant, de tal manera que els peus del pacient siguin els quals
vagin obrint camí.
225. Perquè el foc s’iniciï és necessari que coincideixin en temps i lloc els
factors...(Pàg. 152)
a. Calor.
b. Comburent.
c. Combustible.
226. Entre els factors com el calor, comburent, i combustible, quin s’ha
d’eliminar per evitar l’inici del foc...(Pàg. 152)
a. El calor, perquè el foc es produeixi és necessari que existeixi un focus de calor

suficient. Els focus més comuns solen ser: cigarrets, espurnes, focs mal apagats,
fallades elèctriques, treballs de soldadura, etc.
b. El comburent. El comburent normal és l‘aire, que conté aproximadament un 21 %
en volum d‘oxigen.
c. El combustible. És tota substància capaç de cremar. Pots ser sòlida, líquida o gasosa.
d. Si s’elimina algun dels factors: Calor o comburent o combustible, s’elimina l’inici
del foc.
227. Els factors que determinen la perillositat dels contaminants són...(Pàg. 155)
a. Propietats físico-químiques de la substància: Aquestes propietats fan referència a la
estabilitat, volatilitat, puresa, dimensions de la partícula.
Página 63 de 73
b. Condicions d’exposició: Cal tenir present les vies d‘absorció per l‘organisme,
concentració, temps d‘exposició, condicions ambientals, moment d‘exposició.
c. Factors individuals: Edat, sexe, pes, estat nutricional i immunològic del treballador.
228. Vies d’ entrada dels contaminants...(Pàg. 155)

a. Via respiratòria.
b. Via dèrmica.
c. Via digestiva.
d. Via parenteral.
229. Que significa via d’entrada parenteral del contaminant...(Pàg. 155)
a. Significa l‘entrada del contaminant directament a la sang, travessant la pell per una
ferida, tall o punxada. Aquesta entrada és important en l‘àmbit sanitari on la
manipulació d‘objectes punxants està molt estesa.
b. La pràctica d‘hàbits inadequats com fumar, menjar, beure, mossegar-se les ungles,
no rentar-se les mans pot provocar la ingestió accidental d‘un producte.
c. L‘entrada de la substància a través de la pell, normalment per contacte directe amb
la mateixa.
230. Que significa via d’entrada digestiva del contaminant...(Pàg. 155)
la mateixa.
Totes les respostes són correctes
231. Que significa via d’entrada dermica del contaminant...(Pàg. 155)
la mateixa.
Página 64 de 73
232. Que significa via d’entrada respiratòria del contaminant...(Pàg. 155)
b. En l’activitat sanitària, totes les substàncies volàtils i les que s’utilitzin o apliquin en
forma d’aerosol tenen aquesta via de penetració a l’organisme. La importància
d’aquesta via d’entrada arrela per la gran superfície de contacte disponible per a
l’absorció del tòxic.
c. La pràctica d‘hàbits inadequats com fumar, menjar, beure, mossegar-se les ungles,
d. L‘entrada de la substància a través de la pell, normalment per contacte directe amb
la mateixa.
233. Els efectes dels contaminants sobre l’organisme poden ser…(Pàg. 156)
a. Corrosius, Irritants, Neumoconiòtics.

b. Asfixiants..
c. Anestèsics i narcòtics.
d. Cancerígens, mutàgems i teratogènics
e. Sistèmics.
234. Quan parlem de la capacitat del productes químics de produir malalties i

els factors de risc causants són tractats d’acord amb els criteris d’Higiene
Industrial direm que són … (Pàg. 156)
a. Quan els efectes es presenten a Curt termini.

b. Quan els efectes es presenten a Mitg termini.
c. Quan els efectes es presenten a llarg termini.
d. Quan els efectes es presenten a sense termini aparents.
235. Quan parlem d’accidents i estan relacionats amb la capacitat dels productes
químics de produir incendis, explosions i altres reaccions químiques perilloses.
Aquests factors de risc són els relacionats amb la Seguretat direm que són …
(Pàg. 156)
a. Quan els efectes es presenten a Curt termini.

b. Quan els efectes es presenten a Mitg termini.
c. Quan els efectes es presenten a llarg termini.
d. Quan els efectes es presenten a sense termini aparents.
236. Residus sanitaris sense risc o inespecífics són aquells que per les seves
característiques i grau de contaminació no requereixen, a l'exterior del centre,
un tractament específic ni diferent de l'aplicat als residus municipals...Quina
resposta és correcta. (Pàg. 162)
a. Grup I.
Página 65 de 73
b. Grup II.
c. Grup I i Grup II.
d. Grup I, Grup II i Grup III.
237. Residus de risc o específics: són els que per les seves característiques i grau
de contaminació biològica o química requereixen un tractament
específic...(Pàg. 163)
a. Grup I, Grup II i Grup III.

b. Grup III i Grup IV.
c. Grup II i Grup IV.
d. Grup II i Grup III.
238. Els residus sanitaris del Grup I es defineixen...(Pàg.162)
a. Són els assimilables a residus municipals que no procedeix directament de les

activitats assistencials (cartró, paper, envasos buits de plàstic, vidre o metall, i
matèria orgànica).
b. Són residus que deriven directament de les pràctiques i activitats sanitàries: material
de cures i material d'un sol ús bruts amb sang, cotons, gases, mascaretes i guants,
bosses buides d'orina, de sang o d'altres líquids biològics, no inclosos en la definició
del grup III. S'eliminen com els residus municipals.
c. Són els que poden generar un risc per a la salut laboral i pública (cultius i les
reserves d'agents infecciosos, agulles i material punxant i tallant, els procedents de
malalts amb malalties infecto contagioses, anatòmics sense entitat suficient).
d. Són els residus que la seva gestió està subjecta a requeriments especials tant
higiènics com medi ambientals: citotòxics i químics. Els radioactius i restes
anatòmiques amb entitat suficient requereixen una gestió específica i completament
reglamentada.
239. Els residus sanitaris del Grup II es defineixen...(Pàg.162)

Página 66 de 73
reglamentada.
240. Els residus sanitaris del Grup III es defineixen...(Pàg.163)

reglamentada.
241. Els residus sanitaris del Grup IV es defineixen...(Pàg.363)

reglamentada.
242. La deficient manipulació dels residus pot comportar…(Pàg. 163)
a. Risc d'infecció.
b. Danys a la salut per exposició a residus químics.
c. Risc associat a radiació ionitzant.
Página 67 de 73
243. La deficient manipulació dels residus pot comportar risc d’infecció que
(Pàg. 163)
a. Associat als residus sanitaris del Grup III, fonamentalment per exposició directa, en
especial els residus de material punxant o tallant. El risc per contacte del residus
sanitaris del Grup II és menor, però no deixen de ser una reserva important de
gèrmens oportunistes que poden afectar els treballadors i pacients immunodeprimits.
b. Les vies de penetració principals són: inhalació, contacte directe a través de la pell i
la via parenteral en els residus citotòxics.
c. Risc associat als residus radioactius del Grup IV.
244. La deficient manipulació dels residus pot comportar Danys a la salut per
exposició a residus Químics que (Pàg. 163)
d. Cap resposta és correcta
245. La deficient manipulació dels residus pot comportar Risc associat a

radiació ionitzant per exposició a residus Químics que (Pàg. 163)
d. Cap resposta és correcta
246. Els factors que incideixen més en l’accidentalitat per desplaçaments

són…(Pàg. 165)
a. Depenent de l’entorn.
b. Depenent del vehicle.
c. Depenent de les persones.
d. Factors psicològics.
247. Si detecteu foc heu de donar l'alarma…(Pàg. 173)

a. Avisant qualsevol treballador o treballadora de l’ICS, que s’encarregarà d’engegar
el procediment a seguir en cas d’emergència.
b. Avisant el vostre responsable.
Página 68 de 73
c. Trucant al centre de control.
248. En donar l'alarma heu de donar un missatge clar i breu… (Pàg. 173)
a. Identifiqueu-vos.
b. Quina és la planta o l'àrea en emergència.
c. Quin és el tipus d'emergència: foc, amenaça de bomba, accident laboral greu, etc.
d. Si hi ha persones que necessiten primers auxilis.
e. No pengeu fins a assegurar-vos que el missatge s'ha entès.
249. Normes bàsiques d'actuació en cas d'incendi…(Pàg. 173)

a. Abans de fer alguna cosa, doneu sempre l'alarma. Primer aviseu, després interveniu.
b. Intenteu controlar l'emergència, però no arrisqueu mai la vostra integritat física.
c. Manteniu la calma. No heu de córrer ni cridar. Es poden provocar situacions de
pànic probablement injustificades.
d. No obriu les finestres amb la finalitat de ventilar les dependències afectades, ja que
l'única cosa que aconseguiríeu és avivar el foc.
e. Si se us encén la roba, estireu-vos a terra i rodeu.
f. No ruixeu mai amb aigua els aparells elèctrics. Sempre hi ha un extintor adequat a
prop (de CO2).
g. Totes les respostes són correctes.
250. En escoltar la sirena o rebre l'avís informàtic d'evacuació...(Pàg. 173)
a. Interrompeu la vostra activitat i apagueu els ordinadors.

b. Sortiu de l'edifici de manera ordenada acompanyant el personal aliè que esteu
atenent pels recorreguts i sortides d'evacuació establerts, seguint les instruccions
dels equips d'alarma i evacuació.
c. Ajudeu a evacuar les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials.
d. Dirigiu-vos als punts de reunió que us indiquin els equips d'alarma i evacuació.
e. Manteniu-vos agrupats en el punt de reunió, atenent al recompte, fins que els equips
d'evacuació us comuniquin el final de l'emergència.
251. Els efectes dels factors psicosocials són...(Pàg. 175)
a. Psicològics.
b. Psicosomàtic.
c. Psicosocial.
252. Símptomes d’estrès. Entre els principals símptomes de estrès, cal

destacar…Quina resposta no és correcta. (Pàg. 184)
a. Símptomes fisiològics.
b. Símptomes Locomotors.
Página 69 de 73
c. Símptomes cognitius.
d. Símptomes motors.
253. El treball nocturn és desenvolupa entre les...(Pàg. 179)
a. 10 de la nit i les 6 del matí.

b. 10 de la nit i les 7 del matí.
c. 9 de la nit i les 6 del matí.
d. 9 de la nit i les 7 del matí.
254. El treballador nocturn...(Pàg. 179)

a. És el que porta a terme de forma habitual una part no inferior a 2 hores de la seva
jornada diària de treball dins el període nocturn.
b. És el que porta a terme de forma habitual una part no inferior a 3 hores de la seva
c. És el que porta a terme de forma habitual una part no inferior a 4 hores de la seva
d. És el que porta a terme de forma habitual una part no inferior a 5 hores de la seva
255. Quins sóns els factors de risc psicosocial segons el tipus de treball?...(Quina
resposta no és correcta’ (Pàg. 177)
a. Tasques no repetitives
b. Grau de responsabilitat
c. Aïllament.
d. Ús de les aptituds.
Página 70 de 73

TEMA 6
190. e 223. d
191. e 224. d
192. a 225. d
193. b 226. d
194. c 227. d
195. d 228. e
196. a 229. a
197. a 230. b
198. f 231. c
199. b 232. b
200. d 233. f
201. e 234. c
202. d 235. a
203. a 236. c
204. c 237. b
205. b 238. a
206. f 239. b
207. e 240. c
208. d 241. d
209. c 242. d
210. b 243. a
211. a 244. b
212. e 245. c
213. a 246. e
214. b 247. d
215. c 248. f
216. d 249. g
217. d 250. f
218. e 251. d
219. a 252. b
220. b 253. a
221. c 254. b
222. d 255. a
Página 71 de 73
TEMA 7
PERFIL COMPETENCIAL: ADEQUACIÓ AL CANVI I LEXIBILITAT. ORIENTACIÓ AL
SERVEI. TREBALL EN EQUIP I COOPERACIÓ. CAPACITAT RESOLUTIVA I PRESA DE
DECISIONS. COMUNICACIÓ I PERSUASIÓ. PLANIFICACIÓ, ORGANITZACIÓ I
PRIORITZACIÓ.
256. Objectius del perfil competencial...(Pàg. 396)
a. Avaluar el potencial.
b. Sincronitzar l'estratègia de RRHH amb la de l'empresa.
c. Millorar l'adequació post-persona.
d. Detectar necessitats de formació i gestionar els plans de formació complementària.
e. Avaluar l'acompliment.
Página 72 de 73

TEMA 7
256. f
Página 73 de 73

Test Temari Zelador-A - S. M. - 2018

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Test Temari Zelador-A - S. M. - 2018

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Test Temari Zelador-A - S. M. - 2018

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEST TEMARI ZELADOR/A 2018

CATAC-CTS-IAC ha confeccionat un llistat de

Trobareu en les preguntes en negreta, entre

Per a tots vosaltres, sense aním de lucre,

CATAC-CTS-IAC us desitja molt d’èxit.

1. El Personal nocturn és el que realitzi normalment, durant el període nocturn,

a. A 3 hores del seu temps de treball diari.

2. La durada màxima conjunta dels temps de treball corresponents a la jornada

a. 12 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput semestral, llevat que

4. El temps de treball corresponent a la jornada ordinària no ha de passar

a. 8 hores ininterrompudes Això no obstant, mitjançant la programació funcional dels

5. El personal té dret a un període mínim de descans ininterromput amb una

a. 20 dies hàbils o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei

7. L‘Estatut Marc estableix que anualment, el personal té dret a unes vacances

8. El temps de treball corresponent a la jornada ordinària del personal nocturn no

a. 35 hores setmanals de treball efectiu, de mitjana en còmput anual.

10. La jornada de treball de torn diürn equival a...(Pàg. 9)

a. 1.642 hores efectives anuals.

11. La jornada de treball de torn nocturn equival a...(Pàg. 9)

a. 1.462 hores efectives en còmput anual.

12. El règim de jornada completa comporta l‘obligació de prestar serveis en

a. Els treballadors majors de 45 anys, podran quedar voluntàriament exempts de

14. La Jornada ordinària del personal de reforç d’atenció continuada és de...(Pàg.

a. És de 135 hores mensuals.

15. Premí dies Addicionals de Vacances. Entre 15 i 19 anys ambdós inclosos, de

a. 1 dia laboral addicional anual.

16. Premí dies Addicionals de Vacances. Entre 20 i 24 anys ambdós inclosos, de

a. 1 dia laboral addicional anual.

17. Premí dies Addicionals de Vacances. Entre 25 i 29 anys ambdós inclosos, de

a. 1 dia laboral addicional anual.

a. 1 dia laboral addicional anual.

19. Dies graciables...(Pàg. 11)

a. Es podran gaudir de 5 dies graciables a l’any.

21. Permís per exàmens finals i proves definitives d’avaluació...(Pàg. 11)

a. 10 dies naturals consecutius. Els cònjuges o convivents en poden gaudir dins el

23. Per matrimoni d’un familiar fins al 2n grau de consanguinitat o afinitat. . És té

a. Es poden concedir permisos per un període mínim de 20 dies i màxim de 3 mesos,

a. 2 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa

a. 2 dies hàbils consecutius, a partir del fet causant, si el succés és en la mateixa

28. Es falta molt greu...(Pàg. 25)

a. La desconsideració greu amb els superiors, companys, subordinats o usuaris.

a. La utilització dels locals, instal·lacions o equipament de les institucions, centres o serveis

30. Es falta lleu...(Pàg. 28)

37. La responsabilitat disciplinària s’extingirà per...(Pàg. 34)

TEST TEMARI ZELADOR/A

38. Quin pacte de la taula sectorial regula el model de Classificació professional en

a. Pacte de la Taula sectorial de negociació de sanitat sobre l'ordenació i Classificació

39. En qui grup professional pertany el zelador/a?...(Pàg. 39)

41. Són subjectes a contraprestació econòmica els serveis sanitaris prestats en

42. Mesures de protecció en les instal·lacions elèctriques…(Pàg. 49)

a. Garantir la impossibilitat de contactes fortuïts amb elements o parts en tensió de les

45. En els local on es realitzen treballs sedentaris la temperatura oscil·larà

TEST TEMARI ZELADOR/A

47. En qualsevol acte de comunicació intervenen diversos elements que configuren

a. És qui rep el missatge.

48. En qualsevol acte de comunicació intervenen diversos elements que configuren

a. És qui rep el missatge.

49. En qualsevol acte de comunicació intervenen diversos elements que configuren